TESIS DOCTORALS
DIFERENCIES
INDIVIDUALS
1 VARIABLES SOCIALS 1
D'APRENENTATGE EN EL
COMPORTAMENT AGRESSIU
DE LES RATES MASCLES
WISTAR
M? Assumpció Ma i
i
Ca bonell
Di ec o : D . Lluís Ga cía Se illa
Ponen : D . Ramon Bayés Sopena
En la de e minació del compo amen
ag essiu in e enen g an nomb e de a ia-
bles. En el nos e eball ens hem cen a en
es d'elles: la si uació social en la que iu
I'animal, I'ap enen a ge d'aquell compo a-
men i les ca ac e ís iques indi iduals.
Les condicions ípiques de labo a o i an
que els animals que hi han es a so mesos si-
guin, espo iniamen , poc ag essius. És pe
aixo que pe e ece ca sob e el compo a-
men ag essiu a nb aques s animals cal p i-
me po encia -lo o p o oca -lo. L'aillamen
socio-ambien al i la o mació de colonies
mix es han es a dues de les ecniques més
usuals,
i
ens in odueixen a la egada la a-
iable si uació social en que iu I'animal, es-
ablin un «con inuum»: des de iu e I'ani-
mal sol en la se a gibia, ins a la con i encia
a nb al es de la se a especie (mascles, eme-
lles
i
c ies), passan pe una si uació social
in e media, la de con iu e a nb g up, pe o
només a nb mascles. Aques a úl ima si ua-
ció, la in odui'm pe que ens pe me con as-
a els e ec es de l'aillamen i els de la p e-
sencia de emelles i c ies en el compo amen
ag essiu.
En els mamí e s,
i
pe an en els osega-
do s, el compo amen en gene al i el com-
po amen ag essiu en pa icula és en pa
p oduc e de I'ap enen a ge. Condiciona
I'ag essió en el labo a o i no és sinó accen-
ua aques p océs. Tanma eix, no o s els
animals es condicionen a nb la ma eixa aci-
li a ; segons Ilu s ca ac e ís iques indi i-
dual~, uns ag edi an nés que els al es des-
p és d'ha e segui el ma eix p océs de con-
dicionamen . Aques es di e encies indi i-
duals ( e ce a a iable que hem conside a ),
no solamen són impo an s pe a de e mi-
na la acili a pe ap end e, sinó que ho són
ambé en al es a iables (mo i acionals,
emocionals, e c.) que així ma eix p ede e -
minen I'ag essió. Dues de les ca ac e ís iques
indi iduals més es udiades són l'emo i i a i
l'ac i i a /explo ació, mesu ades, gene al-
men , pe la de ecació
i
la deambulació en el
es Camp obe , espec i amen .
Els
SS
han es a a es albines de la soca
Wis a , de es mesos d'eda , els quals segui-
en el p ocedimen següen :
1)
Tes Camp
obe pe mesu a llu de ecació i deambu-
lació;
2)
selecció dels
SS
a nb pun uacions
ex emes d'aques es a iables;
3)
es pe a
de e mina la Iínia base d'ag essió;
4)
dis i-
bució
i
man enimen dels animals en cadas-
cuna de les es si uacions socials. A cada
g up s'assigna en a es segons llu s ca ac e-
ís iques de deambulació i de ecació;
5)
p o-
cés de condicionamen a I'a ac, a la mei a
de les a es de cada g up, i
6)
es d'ag essió
inal.
Ens hem p oposa , doncs, d'esb ina la
possible elació que hi pod ia ha e , d'una
banda, en e la deambulació i el compo a-
men ag essiu i, d'al a banda, en e la de e-
cació
i
aquel1 compo amen . Cal eu e qui-
na és aques a elació quan no ha in e ingu
cap manipulació ambien al, pe que aques a
po modi ica el seu sen i . L'aillamen
socio-ambien al és una si uació an insoli a
pe a I'animal que po p o oca més ag essió
a aquells que enen unes ca ac e ís iques de-
e minades quan a I'emo i i a
i
ac i i a /explo ació. Tanma eix, hi ha una
a iable que sí que cal con ola expe imen-
almen : I'ap enen a ge del compo amen
ag essiu, ja que po modi ica ambé aquella
elació.
Amb el nos e disseny podem iden i ica
no solamen la in luencia de cadascuna de
les es a iables, sinó ambé com incideixen
les se es in e accions en el compo amen
ag essiu.
Dels esul a s de la nos a ece ca, en de-
duim les conclusions següen s:
-
Si bé I'aillamen socio-ambien al s'ha
mos a mol e ec iu pe a p o oca compo -
amen ag essiu en a es de la soca Wis a ,
no ha es a així pel que a a la o mació de
colonies'mix es amb les ca ac e ís iques de
les nos es.
-
En les a es que no han segui el p océs
de condicionamen , les a iables de classi i-
cació udeambulació~ i ude ecació. no sem-
blen su icien men impo an s pe a de e -
mina o in lui el ni ell d'ag essió. Tanma-
eix, la endencia que s'obse a és que les
deambulado es al es són més ag essi es que
les deambulado es baixes i que les de ecado-
es baixes ho són més que les al es.
-
L'aillamen socio-ambien al bloqueja
els p ocessos d'ap enen a ge i, pe an , les
a es so meses a ell, malg a que segueixen el
p océs de condicionamen a l'a ac, no ac-
cen uen el seu compo amen ag essiu.
-
Els animals que no han es a so mesos
a I'aillamen social, desp és del condiciona-
men a l'a ac es mos en mol més ag essius
que els que no I'han segui .
-
Les a es amb ca ac e ís iques de
deambulació al a i de ecació al a són les que
mos en unes pun uacions més al es d'ag es-
sió desp és d'ha e e el condicionamen .
Pe an , són aques es a es les que ap enen
més icilmen . La ca ac e ís ica deambula-
ció al a es mos a més po en que la de cació
al a.
ASPECTES DE LA IDENTITAT
SOCIAL DELS ANDORRANS
Pe e No ó
i
B ulles
Di ec o : Candid Geno a d i Rosselló
Subdepa amen de Psicologia
Social i de I'O gani zació.
Depa amen de Psicologia.
P esen ació:
La in es igació que eali zi em
com a esi ecull els aspec es onamen als de
la ece ca Ando a-80: es ac a d'una
mac o-in es igació psico-sociolingüís ica
dins el p og ama de ece ca de I'Ins i u
d'Es udis Ando ans, que ens enca ega la
se a di ecció. El p ojec e «Ando a-8O» ob é
in o mació sob e la o ali a de la població
escola que cu sa l'ensenyamen secunda i a
Ando a.
Es
ac a de e d'un banc de dades
que quan i ica i codi ica la compe encia lin-
güís ica dels subjec es escola s a ni ell de la
comp ensió i de I'exp essió dels es idiomes
d'ús a Ando a: el ca ala, I'espanyol i el
ances. Igualmen , ob é in o mació del co-
neixemen que el subjec e posseeix sob e els
símbols i signes de la iden i a col.lec i a an-
do ana.
Ma c concep ual:
L'objec e de la ece ca
condiciona un ma c in e disciplina i. Pe un
can ó, la Psicologia Social que apo a les in-
es igacions sob e Iden i a Social; especial-
men ema cables són les ece ques de 1'Es-
cola Eu opea de Psicologia Social pe la in-
luencia que ha ingu en nosal es. De I'al-
e, la Sociolingüís ica, i mol pa icula -
men les ece ques eali zades en I'imbi dels
Paisos Ca alans pel C up Ca a15 de Sociolin-
güís ica.
Me odologies, objec iw i hipo esw:
Els
me odes que hem u ili za en les nos es e-
ce ques es poden inclou e en dos apa a s. El
p ime comp en les ecniques sociol6giques i
sociolingüís iques que ens se i en pe a ob-
eni in o mació de o a la població escola