Recensiones

TESIS DOCTORALS DIFERENCIES INDIVIDUALS 1 VARIABLES SOCIALS 1 D'APRENENTATGE EN EL COMPORTAMENT AGRESSIU DE LES RATES MASCLES WISTAR M? Assumpció Ma i i Ca bonell Di ec o : D . Lluís Ga cía Se illa Ponen : D . Ramon Bayés Sopena En la de e minació del compo amen ag essiu in e enen g an nomb e de a ia- bles. En el nos e eball ens hem cen a en es d'elles: la si uació social en la que iu I'animal, I'ap enen a ge d'aquell compo a- men i les ca ac e ís iques indi iduals. Les condicions ípiques de labo a o i an que els animals que hi han es a so mesos si- guin, espo iniamen , poc ag essius. És pe aixo que pe e ece ca sob e el compo a- men ag essiu a nb aques s animals cal p i- me po encia -lo o p o oca -lo. L'aillamen socio-ambien al i la o mació de colonies mix es han es a dues de les ecniques més usuals, i ens in odueixen a la egada la a- iable si uació social en que iu I'animal, es- ablin un «con inuum»: des de iu e I'ani- mal sol en la se a gibia, ins a la con i encia a nb al es de la se a especie (mascles, eme- lles i c ies), passan pe una si uació social in e media, la de con iu e a nb g up, pe o només a nb mascles. Aques a úl ima si ua- ció, la in odui'm pe que ens pe me con as- a els e ec es de l'aillamen i els de la p e- sencia de emelles i c ies en el compo amen ag essiu. En els mamí e s, i pe an en els osega- do s, el compo amen en gene al i el com- po amen ag essiu en pa icula és en pa p oduc e de I'ap enen a ge. Condiciona I'ag essió en el labo a o i no és sinó accen- ua aques p océs. Tanma eix, no o s els animals es condicionen a nb la ma eixa aci- li a ; segons Ilu s ca ac e ís iques indi i- dual~, uns ag edi an nés que els al es des- p és d'ha e segui el ma eix p océs de con- dicionamen . Aques es di e encies indi i- duals ( e ce a a iable que hem conside a ), no solamen són impo an s pe a de e mi- na la acili a pe ap end e, sinó que ho són ambé en al es a iables (mo i acionals, emocionals, e c.) que així ma eix p ede e - minen I'ag essió. Dues de les ca ac e ís iques indi iduals més es udiades són l'emo i i a i l'ac i i a /explo ació, mesu ades, gene al- men , pe la de ecació i la deambulació en el es Camp obe , espec i amen . Els SS han es a a es albines de la soca Wis a , de es mesos d'eda , els quals segui- en el p ocedimen següen : 1) Tes Camp obe pe mesu a llu de ecació i deambu- lació; 2) selecció dels SS a nb pun uacions ex emes d'aques es a iables; 3) es pe a de e mina la Iínia base d'ag essió; 4) dis i- bució i man enimen dels animals en cadas- cuna de les es si uacions socials. A cada g up s'assigna en a es segons llu s ca ac e- ís iques de deambulació i de ecació; 5) p o- cés de condicionamen a I'a ac, a la mei a de les a es de cada g up, i 6) es d'ag essió inal. Ens hem p oposa , doncs, d'esb ina la possible elació que hi pod ia ha e , d'una banda, en e la deambulació i el compo a- men ag essiu i, d'al a banda, en e la de e- cació i aquel1 compo amen . Cal eu e qui- na és aques a elació quan no ha in e ingu cap manipulació ambien al, pe que aques a po modi ica el seu sen i . L'aillamen socio-ambien al és una si uació an insoli a pe a I'animal que po p o oca més ag essió a aquells que enen unes ca ac e ís iques de- e minades quan a I'emo i i a i ac i i a /explo ació. Tanma eix, hi ha una a iable que sí que cal con ola expe imen- almen : I'ap enen a ge del compo amen ag essiu, ja que po modi ica ambé aquella elació. Amb el nos e disseny podem iden i ica no solamen la in luencia de cadascuna de les es a iables, sinó ambé com incideixen les se es in e accions en el compo amen ag essiu. Dels esul a s de la nos a ece ca, en de- duim les conclusions següen s: - Si bé I'aillamen socio-ambien al s'ha mos a mol e ec iu pe a p o oca compo - amen ag essiu en a es de la soca Wis a , no ha es a així pel que a a la o mació de colonies'mix es amb les ca ac e ís iques de les nos es. - En les a es que no han segui el p océs de condicionamen , les a iables de classi i- cació udeambulació~ i ude ecació. no sem- blen su icien men impo an s pe a de e - mina o in lui el ni ell d'ag essió. Tanma- eix, la endencia que s'obse a és que les deambulado es al es són més ag essi es que les deambulado es baixes i que les de ecado- es baixes ho són més que les al es. - L'aillamen socio-ambien al bloqueja els p ocessos d'ap enen a ge i, pe an , les a es so meses a ell, malg a que segueixen el p océs de condicionamen a l'a ac, no ac- cen uen el seu compo amen ag essiu. - Els animals que no han es a so mesos a I'aillamen social, desp és del condiciona- men a l'a ac es mos en mol més ag essius que els que no I'han segui . - Les a es amb ca ac e ís iques de deambulació al a i de ecació al a són les que mos en unes pun uacions més al es d'ag es- sió desp és d'ha e e el condicionamen . Pe an , són aques es a es les que ap enen més icilmen . La ca ac e ís ica deambula- ció al a es mos a més po en que la de cació al a. ASPECTES DE LA IDENTITAT SOCIAL DELS ANDORRANS Pe e No ó i B ulles Di ec o : Candid Geno a d i Rosselló Subdepa amen de Psicologia Social i de I'O gani zació. Depa amen de Psicologia. P esen ació: La in es igació que eali zi em com a esi ecull els aspec es onamen als de la ece ca Ando a-80: es ac a d'una mac o-in es igació psico-sociolingüís ica dins el p og ama de ece ca de I'Ins i u d'Es udis Ando ans, que ens enca ega la se a di ecció. El p ojec e «Ando a-8O» ob é in o mació sob e la o ali a de la població escola que cu sa l'ensenyamen secunda i a Ando a. Es ac a de e d'un banc de dades que quan i ica i codi ica la compe encia lin- güís ica dels subjec es escola s a ni ell de la comp ensió i de I'exp essió dels es idiomes d'ús a Ando a: el ca ala, I'espanyol i el ances. Igualmen , ob é in o mació del co- neixemen que el subjec e posseeix sob e els símbols i signes de la iden i a col.lec i a an- do ana. Ma c concep ual: L'objec e de la ece ca condiciona un ma c in e disciplina i. Pe un can ó, la Psicologia Social que apo a les in- es igacions sob e Iden i a Social; especial- men ema cables són les ece ques de 1'Es- cola Eu opea de Psicologia Social pe la in- luencia que ha ingu en nosal es. De I'al- e, la Sociolingüís ica, i mol pa icula - men les ece ques eali zades en I'imbi dels Paisos Ca alans pel C up Ca a15 de Sociolin- güís ica. Me odologies, objec iw i hipo esw: Els me odes que hem u ili za en les nos es e- ce ques es poden inclou e en dos apa a s. El p ime comp en les ecniques sociol6giques i sociolingüís iques que ens se i en pe a ob- eni in o mació de o a la població escola