g z~ca exhaus i a sob e els ma-
nusc i s que e e encia.
El llib e es comple a amb uns ín-
dexs, imp escindibles en asques
d'aques a mena: el p ime , d'au-
o s i d'ob es, on, a més, es ela-
cionen en neg e a o s els manus-
c i s i xa s pel seu nume o al Ili-
b e; i el segon, de biblio eques es-
udiades, o denades al abkicamen
pe poblacions (així s'es uc u a el
llib e). Només hi obem, pe o,
una pe i a mancanGa que ens so -
p en pe que el ma eix Rubio n'a-
nuncia la p edncia al p oleg: un
índex de co espond&ncies on es
e lec eixin les signa u es ac uals
de o s els manusc i s ci a s a les
i xes i les signa u es an igues d'a-
ques s.
Heus ací doncs, un llib e que és
impo an pe que ep esen a un
p ime pas, que mai no s'ha ia e
abans, pe al que aquells que es
dediquen a la ilologia classica pu-
guin eni coneixemen , en una
sola ob a de consul a, dels manus-
c i s de emes clhsics conse a s
a Espanya. A a bé, al com diu
Rubio i nosal es con i mem,
aques eball és solamen un p i-
me pas (d'ací, pe o, la se a as-
cend ncia), que, en el ons, es eu
una mica supe a pe la g anda ia
de I'emp esa. Hi ha in o mació
que Rubio no po consigna en
aques llib e (pe manca de emps
o de mi jans economics, dona el
seu ap eciable in e s pe la e i-
sió pe sonal)
i
la demanda que ell
a
i
nosal es susc i im és que els
es udiosos que emmaga zemen da-
des sob e manusc i s classics o de
ema ica d'aques ipus les o e ei-
xin a la llum, pe al de pode ana
comple an , en successius apen-
dixs, aques ca aleg de manusc i s
classics lla ins a a inicia pe ell.
Joan
Gómez
i
PaUa 5s
E.
POTZ
Claudian. Kommen a
zu
De
Rap u
P ose pinae.
Buch
I
Disse a ionem de Ka l-
F anzens-Uni e si ii G az
65,
171
pp.
L'ob a del doc o
E.
Po z cons-
i ueix la se a esi doc o al, publi-
cada pe la Uni e si a aus íaca
de G az i elabo ada so a el mes-
a ge d'un especialis a en la p o-
blema ica claudianiana: el doc o
F.
Schwa z. La línia de eball que
segueix el doc o Po z deixa pal s
que, com el seu mes e, s'in e essa
especialmen pe la in incada pm-
blema ica que despe en la pe sona
i l'ob a de Claudia pel que a a la
se a ideologia eligiosa.
El llib e comenGa amb una a-
ducció mol acu ada del p oleg i el
llib e p ime
De ap um P ose pi-
nae,
a la qual segueix un capí ol
in oduc o i encap~ala pe una
sín esi o ien a i a de o a I'ob a,
ap o undin més en els con ingu s
del llib e p ime que no en els al-
es dos que o men pa del
P os.
Dins del ma eix capí ol in oduc-
o i, Po z exposa la se a opinió
pe sonal sob e I'es uc u a i la in-
enció del poema i exposa una
in-
e p e ació p opia: Claudia hau ia
olgu em asi za en el
P os.
les
al-lusions a la íada eleusina i en-
oca ia cla amen els esde eni-
men s cap a una accep ació
inal
joiosa del ma imoni P ose pina-
Plu ó, an pel que a a Ce es com
a P od pina. Aques a eo ia de
Po z pod ia es a en con adicció
amb el e que el e ce llib e aca-
ba amb una Ce es que ce ca en u-
ismada una P od pina que ha is
planyen -se en somnis.
No a és ambé la in e p e ació
dels dos p e acis del poema: Clau-
dia dedica el poema a Flo en í, el
p e ec e que a p o ei de bla
Roma en emps de la e ol a de
Gildó (p e aci 11), pe o ho a mi -
jan~an un ema mi ologic paga, es
a di , ce amen agosa a pe a un
poe a que eballa dins una co
que és c is iana des de l'empe a-
do Teodosi (p e aci
I).
L'explica-
cio del doc o Po z ecupe a i ex-
plica així mol cohe en men , pe a
la adició del
P os.,
ambdós p e-
acis, que han es a mol es egades
objec e de les e icencies dels ilo-
legs.
Semp e dins la in oducció
i
en
,
l'apa a següen , Po z sin e i za les
di e en s pos u es que de ensen
Claudii com a c is ia o com a pa-
ga, i pe sonalmen s'adhe eix a l'o-
pinio que Claudia e a un poe a
paga (el
P os.
en se ia una p o a)
que es eia obliga , de an en an ,
a e concessions a la co c is iana
que el ol a a
(ad ex.
el poema
De
Sal a o e,
ca n. min. 95).
Po z dedica ambé algunes pagi-
nes a l'es il imi a iu de Claudia, on
segueix les eo ies de Came on, i
comen a b eumen algunes imi a-
cions assenyalades pe l'edició de
Bi , enca a que no a una classi i-
cació pe sonal de les imi acions de
Claudii.
La segona pa , la més ex ensa
de l'ob a, o e eix un comen a i del
llib e p ime basa en el ex de
I'edició de
MGH
de Bi de 1892,
enca a que é en comp e l'edició
monog i ica pos e io de Ha11
(1969). El comen a i és de o ipus
(sin ac ic, d'imi ació, de ealia i de
c i ica ex ual) enca a que no
es
exhaus iu: Po z comen a en cada
cas només all6 que li sembla elle-
an , i so in el seu comen a i
e-
sul a o ~a acla ido (com a a la
se a explicació sob e el apis que
eixeix P ose pina, p. 142 SS, .
246
SS).
En els casos d'imi ació ci-
a alguns exemples de p eceden s
d'una exp essió claudianiana i els
con on a amb la in o mació que
donen el
ThLL
o el
Fo cellini
(ob a
aques a ul ima que, al egada,
no-
més cald ia consul a de o ma
o ien a i a, pe o no pe a il4us a
un comen a i ilologic, dona que
es a ja supe ada pe el ThLL). En
el comen a i de c i ica ex ual sol
esmena la lec u a de
Th.
Bi ; de
egades (p. 91, . 122
Ae nnene
(ode Hennaeae) Ce e i:),
adop a
ambdues lec u es.
En les ci es no semp e e lec eix
la posició dels mo s en els e sos,
in e in , de egades, I'o d e d'a-
pa ició dels mo s
(c .
p. 92, . 122
op n a p oles
(.
.
.)
unicn,
enlloc de
p oles op a a
(...)
unica,
que és la
lec u a de les edicions que é a
l'abas ); apa eix ambé alguna e a-
da ipog a ica (p. 71, .
61
ce is-
que nmbagibusque pe ce isque
ambagibus).
El llib e acaba amb una iple
bibliog a ia: a) d'edicions, comen-
a is i aduccions (on cald ia ci a
po se I'edició de Hall, que apa-
eix, en can i, en el següen epe -
o i bibliog a ic, i I'ul ima aduc-
ció i aliana de
F.
Se pa, de 1981);
6) bibliog a ia de li e a u a (on no
inclou I'ul im comen a i apa egu
sob e Claudia: el de W.E. Heus de
1982 sob e Laus Se enae ca m.
min. 30, publica pe la Uni e si a
d'u ech ); i c) bibliog a ia de lli-
b es de consul a (on, ce amen
pe obli , es ci a el Fo cellini i no
el
ThLL,
emp a ambé en el co-
men a i).
Ange~s
Calde ó
Cab e
An oni
M.
UDINA
I
ABELL^
La successió es ada a la
Ca alunya al omedie al
Tex os
i
documen s, 5.
Fundació Nogue a.
Ba celona
1984,
357
pp.
(24
x 17 cm).
Aques a ob a p esen a una sin-
esi de allada i comple a de les o -
mes es ades a Ca alunya du an el
pe íode comp es en e els anys 840
i 1025. L'au o es basa gai ebé ex-
clusi amen en les on s diploma i-
ques. Aques es, ex e es de di e-
en s a xius ca alans (A xiu capi u-
la de Vic, d'u gell, de Ba celona,
A xiu de la Co ona d'A agÓ, A xiu
de Mon se a , A xiu capi ula de
Solsona), són majo i a iamen ink-
di es, i han es a ansc i es en ex-
ac e o ín eg amen en I'apkndix I
(pp. 147-319). L'au o les con em-
pla des d'una dimensió socio-eco-
nomica, i I'es udi comp en basica-
men una analisi ju idica de la suc-
cessió es ada olun a ia en on
de la successió in es ada o legi i-
ma, ac ada només pun ualmen ,
en el ma c geog a ic de la Ca a-
lunya Vella i del Rosselló.
Desp és d'assenyala les on s
documen als inkdi es imp eses i la
bibliog a iagene al, (cap. I), I'ob a
s'inicia amb una in oducció a la
in lukncia del món isigo ic sob e
l'es uc u a socio-economica ca a-
lana, oblidada massa so in pels
his o iado s (cap. 11). Anali za a
con inuació (cap. 111) la ipologia i
I'es uc u a dels diplomes de I'kpo-
ca: es amen s esc i s, es amen s
o als conegu s només pe les se es
ad e acions sac amen als i dona-
cions mo is causa, en
el
seu doble
essan (donacions ese n o USU-
-l c o, equen s, i donacions pos
obi um, poc equen s als com a s
ca alans). Aques da e aspec e,
cal no con ond e'l amb les execu-
cions es amen a ies eali zades
pels ma messo s, ca <<donen en
i u d'un es amen que ells
han
d'execu a ~.
An oni M. Udina passa a anali -
za les pa icula i a s que en ol en
la capaci a legal pe e es amen
i la iden i a de es ado i bene i-