Recensions

g z~ca exhaus i a sob e els ma- nusc i s que e e encia. El llib e es comple a amb uns ín- dexs, imp escindibles en asques d'aques a mena: el p ime , d'au- o s i d'ob es, on, a més, es ela- cionen en neg e a o s els manus- c i s i xa s pel seu nume o al Ili- b e; i el segon, de biblio eques es- udiades, o denades al abkicamen pe poblacions (així s'es uc u a el llib e). Només hi obem, pe o, una pe i a mancanGa que ens so - p en pe que el ma eix Rubio n'a- nuncia la p edncia al p oleg: un índex de co espond&ncies on es e lec eixin les signa u es ac uals de o s els manusc i s ci a s a les i xes i les signa u es an igues d'a- ques s. Heus ací doncs, un llib e que és impo an pe que ep esen a un p ime pas, que mai no s'ha ia e abans, pe al que aquells que es dediquen a la ilologia classica pu- guin eni coneixemen , en una sola ob a de consul a, dels manus- c i s de emes clhsics conse a s a Espanya. A a bé, al com diu Rubio i nosal es con i mem, aques eball és solamen un p i- me pas (d'ací, pe o, la se a as- cend ncia), que, en el ons, es eu una mica supe a pe la g anda ia de I'emp esa. Hi ha in o mació que Rubio no po consigna en aques llib e (pe manca de emps o de mi jans economics, dona el seu ap eciable in e s pe la e i- sió pe sonal) i la demanda que ell a i nosal es susc i im és que els es udiosos que emmaga zemen da- des sob e manusc i s classics o de ema ica d'aques ipus les o e ei- xin a la llum, pe al de pode ana comple an , en successius apen- dixs, aques ca aleg de manusc i s classics lla ins a a inicia pe ell. Joan Gómez i PaUa 5s E. POTZ Claudian. Kommen a zu De Rap u P ose pinae. Buch I Disse a ionem de Ka l- F anzens-Uni e si ii G az 65, 171 pp. L'ob a del doc o E. Po z cons- i ueix la se a esi doc o al, publi- cada pe la Uni e si a aus íaca de G az i elabo ada so a el mes- a ge d'un especialis a en la p o- blema ica claudianiana: el doc o F. Schwa z. La línia de eball que segueix el doc o Po z deixa pal s que, com el seu mes e, s'in e essa especialmen pe la in incada pm- blema ica que despe en la pe sona i l'ob a de Claudia pel que a a la se a ideologia eligiosa. El llib e comenGa amb una a- ducció mol acu ada del p oleg i el llib e p ime De ap um P ose pi- nae, a la qual segueix un capí ol in oduc o i encap~ala pe una sín esi o ien a i a de o a I'ob a, ap o undin més en els con ingu s del llib e p ime que no en els al- es dos que o men pa del P os. Dins del ma eix capí ol in oduc- o i, Po z exposa la se a opinió pe sonal sob e I'es uc u a i la in- enció del poema i exposa una in- e p e ació p opia: Claudia hau ia olgu em asi za en el P os. les al-lusions a la íada eleusina i en- oca ia cla amen els esde eni- men s cap a una accep ació inal joiosa del ma imoni P ose pina- Plu ó, an pel que a a Ce es com a P od pina. Aques a eo ia de Po z pod ia es a en con adicció amb el e que el e ce llib e aca- ba amb una Ce es que ce ca en u- ismada una P od pina que ha is planyen -se en somnis. No a és ambé la in e p e ació dels dos p e acis del poema: Clau- dia dedica el poema a Flo en í, el p e ec e que a p o ei de bla Roma en emps de la e ol a de Gildó (p e aci 11), pe o ho a mi - jan~an un ema mi ologic paga, es a di , ce amen agosa a pe a un poe a que eballa dins una co que és c is iana des de l'empe a- do Teodosi (p e aci I). L'explica- cio del doc o Po z ecupe a i ex- plica així mol cohe en men , pe a la adició del P os., ambdós p e- acis, que han es a mol es egades objec e de les e icencies dels ilo- legs. Semp e dins la in oducció i en , l'apa a següen , Po z sin e i za les di e en s pos u es que de ensen Claudii com a c is ia o com a pa- ga, i pe sonalmen s'adhe eix a l'o- pinio que Claudia e a un poe a paga (el P os. en se ia una p o a) que es eia obliga , de an en an , a e concessions a la co c is iana que el ol a a (ad ex. el poema De Sal a o e, ca n. min. 95). Po z dedica ambé algunes pagi- nes a l'es il imi a iu de Claudia, on segueix les eo ies de Came on, i comen a b eumen algunes imi a- cions assenyalades pe l'edició de Bi , enca a que no a una classi i- cació pe sonal de les imi acions de Claudii. La segona pa , la més ex ensa de l'ob a, o e eix un comen a i del llib e p ime basa en el ex de I'edició de MGH de Bi de 1892, enca a que é en comp e l'edició monog i ica pos e io de Ha11 (1969). El comen a i és de o ipus (sin ac ic, d'imi ació, de ealia i de c i ica ex ual) enca a que no es exhaus iu: Po z comen a en cada cas només all6 que li sembla elle- an , i so in el seu comen a i e- sul a o ~a acla ido (com a a la se a explicació sob e el apis que eixeix P ose pina, p. 142 SS, . 246 SS). En els casos d'imi ació ci- a alguns exemples de p eceden s d'una exp essió claudianiana i els con on a amb la in o mació que donen el ThLL o el Fo cellini (ob a aques a ul ima que, al egada, no- més cald ia consul a de o ma o ien a i a, pe o no pe a il4us a un comen a i ilologic, dona que es a ja supe ada pe el ThLL). En el comen a i de c i ica ex ual sol esmena la lec u a de Th. Bi ; de egades (p. 91, . 122 Ae nnene (ode Hennaeae) Ce e i:), adop a ambdues lec u es. En les ci es no semp e e lec eix la posició dels mo s en els e sos, in e in , de egades, I'o d e d'a- pa ició dels mo s (c . p. 92, . 122 op n a p oles (. . .) unicn, enlloc de p oles op a a (...) unica, que és la lec u a de les edicions que é a l'abas ); apa eix ambé alguna e a- da ipog a ica (p. 71, . 61 ce is- que nmbagibusque pe ce isque ambagibus). El llib e acaba amb una iple bibliog a ia: a) d'edicions, comen- a is i aduccions (on cald ia ci a po se I'edició de Hall, que apa- eix, en can i, en el següen epe - o i bibliog a ic, i I'ul ima aduc- ció i aliana de F. Se pa, de 1981); 6) bibliog a ia de li e a u a (on no inclou I'ul im comen a i apa egu sob e Claudia: el de W.E. Heus de 1982 sob e Laus Se enae ca m. min. 30, publica pe la Uni e si a d'u ech ); i c) bibliog a ia de lli- b es de consul a (on, ce amen pe obli , es ci a el Fo cellini i no el ThLL, emp a ambé en el co- men a i). Ange~s Calde ó Cab e An oni M. UDINA I ABELL^ La successió es ada a la Ca alunya al omedie al Tex os i documen s, 5. Fundació Nogue a. Ba celona 1984, 357 pp. (24 x 17 cm). Aques a ob a p esen a una sin- esi de allada i comple a de les o - mes es ades a Ca alunya du an el pe íode comp es en e els anys 840 i 1025. L'au o es basa gai ebé ex- clusi amen en les on s diploma i- ques. Aques es, ex e es de di e- en s a xius ca alans (A xiu capi u- la de Vic, d'u gell, de Ba celona, A xiu de la Co ona d'A agÓ, A xiu de Mon se a , A xiu capi ula de Solsona), són majo i a iamen ink- di es, i han es a ansc i es en ex- ac e o ín eg amen en I'apkndix I (pp. 147-319). L'au o les con em- pla des d'una dimensió socio-eco- nomica, i I'es udi comp en basica- men una analisi ju idica de la suc- cessió es ada olun a ia en on de la successió in es ada o legi i- ma, ac ada només pun ualmen , en el ma c geog a ic de la Ca a- lunya Vella i del Rosselló. Desp és d'assenyala les on s documen als inkdi es imp eses i la bibliog a iagene al, (cap. I), I'ob a s'inicia amb una in oducció a la in lukncia del món isigo ic sob e l'es uc u a socio-economica ca a- lana, oblidada massa so in pels his o iado s (cap. 11). Anali za a con inuació (cap. 111) la ipologia i I'es uc u a dels diplomes de I'kpo- ca: es amen s esc i s, es amen s o als conegu s només pe les se es ad e acions sac amen als i dona- cions mo is causa, en el seu doble essan (donacions ese n o USU- -l c o, equen s, i donacions pos obi um, poc equen s als com a s ca alans). Aques da e aspec e, cal no con ond e'l amb les execu- cions es amen a ies eali zades pels ma messo s, ca <<donen en i u d'un es amen que ells han d'execu a ~. An oni M. Udina passa a anali - za les pa icula i a s que en ol en la capaci a legal pe e es amen i la iden i a de es ado i bene i-