al es
43
ela ius al d'u gell, amb els
doc.
45,50,56,66,70,71
i
73
impubli-
ca s ins a a i p o inen s en la se a o-
ali a de I'impo an A chi o His ó i-
co; en segueixen
5 1
més e e en s al de
Ce danya sense cap no a apo ació;
desp és en énen uns al es
18
conce -
nen s a Osona i Man esa amb els docs.
136,137
i
147
o iginals i p oceden s
ambé del A.H.N.; el com a de Ba -
celona es a ep esen a pe
46
ins u-
men s,
4
dels quals -els núme os
175,178,179
i
185-
o igina is així
ma eix del A.H.N. són igualmen ine-
di s; i s'acaba la col~lecció amb
18
pe -
gamins que an e e encia
al
com a de
Gi ona i
2 1
al del Rosselló sense cap
no a con ibució documen al.
La di isió pe com a s s'indica amb
xi es omanes i la ca alogació gene al
amb núme os i abs.
Els documen s, p ecedi s, com és
de igo , pe la da ació, el esum del
con ingu . i la signa u a, són
ep odu'i s amb una ideli a al que
exclou o a pun uació mode na així
com la egula i zació de 1'6s de majús-
cules i minúscules, aspec es aques s
que, al nos e en end e, hau ia es a
millo de no mali za .
Es clou I'ob a amb els índexs. Val
a di , pe a, que aquí hau íem p e e i
ambé que les llis es d'onomb ica ha-
guessin es a més comple es. El oca-
bula i de mo s ex e s dels ex os, un
dels millo s ence s del eball, se'ns
dóna amb la se a co espondencia cas-
ellana.
El llib e del p o . Luís Rubio,
d'u ili a inqües ionable pe al lin-
güis a, po cons i ui alho a un ins u-
men de eball mol p o i ós pe al
p o esso que ulgui in odui els es u-
dian s de ilologia en el com més a
més a ac iu camp d'es udi dels
o ígens de la nos a llengua.
Jesús
Al u o
i
Pe ucho
GRIERSON,
PHILIP
Les monnaies
Typologie des sou ces du moyen
$ge occiden al. Fasc.
2
1.
B epols,
Tu nhou -Belgium 1977, 49 pigs.
L'Ins i u d'Es udis Medie als de
la Uni e si a Ca alica de Lo aina, que
so a la di ecció del seu p esiden Eo-
pold Genico publica amb ip im c i e-
i 1'excel.len aTypologie des sou ces
du moyen bge occiden als, ens o e eix
en el ascicle
21
de la col~lecció el e-
ball
Les monnaies
de Philip G ie son,
p o esso a les uni e si a s de
Camb idge i de B ussel~les.
L'opuscle e in odu'i pe una suc-
cin a no ícia bibliog k ica classi icada
segons els di e sos aspec es mone a is
de que s'ocupa la ciencia numismi ica
i p ecedida al seu o n d'unes guies
bibliog ~~ques de ca ic e gene al.
S'ob e o segui l'exposició del e-
ma amb un p ime capí ol on Ph.
G ie son de ined la numismi ica en
un sen i ampli, en el qual no sola-
men enen cabuda com a ema d'es-
udi les monedes, sinó ambé els p in-
cipals objec es mone i o mes, aixa és,
els pa ons i les mos es mone i ies,
els pesals, les i xes de cilcul en o ma
de disc de de e mina s abacs, les mo-
nedes accioni&ies, les medalles i les
peces d'imi ació de di e sos joiells de
biju e ia. De o s aques s u ensilis
se'ns dóna una explicació b eu, jus a,
p ecisa i acilmen en enedo a.
Es anca aques apa a posan en
elació la numismi ica i la sigil.log a-
ia com a disciplines dis in es, pe 6
auxilia s I'una de I'al a.
El capí ol següen ac a de les
on s que p ocu en a la numismi ica
els elemen s d'anllisi, en el doble es-
san de les ma e ials i de les esc i es.
Dins les p ime es el p o esso G ie son
a una sub il dis inció en e les o-
balles pecunihies descobe es casual-
men , desen e ades en exca acions o
desenco ades de eso s ocul s amb la
alo ació sim il lnia de la bonesa
d'aques p ocedi , i de les peces de
col~leccions an públiques com p i a-
des.
Pel que a a les dades numisml i-
ques que ens p opo cionen les deus
esc i es de I'eda mi jana, hom c ida
I'a enció sob e el complica sis ema
'
mone a i de comp a que po du a-
ciimen a la con usió en con e i -se
mol es egades les e e encies pecu-
nia ies en e i able olla de g ills.
I,
a
all de mos a, exempli ica aques p o-
cedimen de compu a amb I'examen
d'algunes clausules d'un con ac e
ípic del segle
XV.
El e ce apa a e sa sob e els mi-
odes numismhics i la se a aplicació
a
la so in di ícil asca d'a ibució i da a-
ció de la moneda, a la mesu a del pes,
a I'a aluació de la llei del me all i a la
~uació de la quan i a de p oducció
mone a is
en de e mina momen his-
a ic.
En el capí ol
IV
I'au o a unes
conside acions c í iques dels di e sos
ipus de publicacions de ema numis-
mhic i el conclou amb un exemple
ípic de desc ipció d'una pega amb els
p incipals elemen s in eg an s
d'aques a mena de essenyes.
El cinqu? i da e capí ol p esen a
la numisma ica com a eina auxilia in-
dispensable de I'his o iado i ldhuc
com a ins umen p o i ós pe als es u-
diosos d'al es camps del sabe huml,
com és a a, la lingiiís ica que disposa
amb les monedes medie als de
nomb oses insc ipcions, gene almen
en lla í, pe 6 ambé ocasionalmen en
llengües nadiues, com is el cas dels
noms de monede s me al.lics anglesos
dels pe íodes anglo-saxó i no mand
que subminis en ics ma e ials pe a
I'es udi de I'an opon'mia
i
onologia
anglo-saxones.
Posa i a l'ob a elacionan la nu-
misma ica amb I'es udi de I'a me-
die al i de la iconog a ia, es udis
aques s que són sugge i s com espe-
cialmen dignes d'a enció pe o all6
que en ells enca a es a pe e .
En
i,
I'ob a de Ph. G ie son, al
com calia espe a de la se a au o ia, is
una immillo able in oducció a la nu-
misml ica amb p opos es de eball
me ixedo es d'isse ingudes mol en
comp e.
Jesús Al u o
i
Pe ucho