Recensions

al es 43 ela ius al d'u gell, amb els doc. 45,50,56,66,70,71 i 73 impubli- ca s ins a a i p o inen s en la se a o- ali a de I'impo an A chi o His ó i- co; en segueixen 5 1 més e e en s al de Ce danya sense cap no a apo ació; desp és en énen uns al es 18 conce - nen s a Osona i Man esa amb els docs. 136,137 i 147 o iginals i p oceden s ambé del A.H.N.; el com a de Ba - celona es a ep esen a pe 46 ins u- men s, 4 dels quals -els núme os 175,178,179 i 185- o igina is així ma eix del A.H.N. són igualmen ine- di s; i s'acaba la col~lecció amb 18 pe - gamins que an e e encia al com a de Gi ona i 2 1 al del Rosselló sense cap no a con ibució documen al. La di isió pe com a s s'indica amb xi es omanes i la ca alogació gene al amb núme os i abs. Els documen s, p ecedi s, com és de igo , pe la da ació, el esum del con ingu . i la signa u a, són ep odu'i s amb una ideli a al que exclou o a pun uació mode na així com la egula i zació de 1'6s de majús- cules i minúscules, aspec es aques s que, al nos e en end e, hau ia es a millo de no mali za . Es clou I'ob a amb els índexs. Val a di , pe a, que aquí hau íem p e e i ambé que les llis es d'onomb ica ha- guessin es a més comple es. El oca- bula i de mo s ex e s dels ex os, un dels millo s ence s del eball, se'ns dóna amb la se a co espondencia cas- ellana. El llib e del p o . Luís Rubio, d'u ili a inqües ionable pe al lin- güis a, po cons i ui alho a un ins u- men de eball mol p o i ós pe al p o esso que ulgui in odui els es u- dian s de ilologia en el com més a més a ac iu camp d'es udi dels o ígens de la nos a llengua. Jesús Al u o i Pe ucho GRIERSON, PHILIP Les monnaies Typologie des sou ces du moyen $ge occiden al. Fasc. 2 1. B epols, Tu nhou -Belgium 1977, 49 pigs. L'Ins i u d'Es udis Medie als de la Uni e si a Ca alica de Lo aina, que so a la di ecció del seu p esiden Eo- pold Genico publica amb ip im c i e- i 1'excel.len aTypologie des sou ces du moyen bge occiden als, ens o e eix en el ascicle 21 de la col~lecció el e- ball Les monnaies de Philip G ie son, p o esso a les uni e si a s de Camb idge i de B ussel~les. L'opuscle e in odu'i pe una suc- cin a no ícia bibliog k ica classi icada segons els di e sos aspec es mone a is de que s'ocupa la ciencia numismi ica i p ecedida al seu o n d'unes guies bibliog ~~ques de ca ic e gene al. S'ob e o segui l'exposició del e- ma amb un p ime capí ol on Ph. G ie son de ined la numismi ica en un sen i ampli, en el qual no sola- men enen cabuda com a ema d'es- udi les monedes, sinó ambé els p in- cipals objec es mone i o mes, aixa és, els pa ons i les mos es mone i ies, els pesals, les i xes de cilcul en o ma de disc de de e mina s abacs, les mo- nedes accioni&ies, les medalles i les peces d'imi ació de di e sos joiells de biju e ia. De o s aques s u ensilis se'ns dóna una explicació b eu, jus a, p ecisa i acilmen en enedo a. Es anca aques apa a posan en elació la numismi ica i la sigil.log a- ia com a disciplines dis in es, pe 6 auxilia s I'una de I'al a. El capí ol següen ac a de les on s que p ocu en a la numismi ica els elemen s d'anllisi, en el doble es- san de les ma e ials i de les esc i es. Dins les p ime es el p o esso G ie son a una sub il dis inció en e les o- balles pecunihies descobe es casual- men , desen e ades en exca acions o desenco ades de eso s ocul s amb la alo ació sim il lnia de la bonesa d'aques p ocedi , i de les peces de col~leccions an públiques com p i a- des. Pel que a a les dades numisml i- ques que ens p opo cionen les deus esc i es de I'eda mi jana, hom c ida I'a enció sob e el complica sis ema ' mone a i de comp a que po du a- ciimen a la con usió en con e i -se mol es egades les e e encies pecu- nia ies en e i able olla de g ills. I, a all de mos a, exempli ica aques p o- cedimen de compu a amb I'examen d'algunes clausules d'un con ac e ípic del segle XV. El e ce apa a e sa sob e els mi- odes numismhics i la se a aplicació a la so in di ícil asca d'a ibució i da a- ció de la moneda, a la mesu a del pes, a I'a aluació de la llei del me all i a la ~uació de la quan i a de p oducció mone a is en de e mina momen his- a ic. En el capí ol IV I'au o a unes conside acions c í iques dels di e sos ipus de publicacions de ema numis- mhic i el conclou amb un exemple ípic de desc ipció d'una pega amb els p incipals elemen s in eg an s d'aques a mena de essenyes. El cinqu? i da e capí ol p esen a la numisma ica com a eina auxilia in- dispensable de I'his o iado i ldhuc com a ins umen p o i ós pe als es u- diosos d'al es camps del sabe huml, com és a a, la lingiiís ica que disposa amb les monedes medie als de nomb oses insc ipcions, gene almen en lla í, pe 6 ambé ocasionalmen en llengües nadiues, com is el cas dels noms de monede s me al.lics anglesos dels pe íodes anglo-saxó i no mand que subminis en ics ma e ials pe a I'es udi de I'an opon'mia i onologia anglo-saxones. Posa i a l'ob a elacionan la nu- misma ica amb I'es udi de I'a me- die al i de la iconog a ia, es udis aques s que són sugge i s com espe- cialmen dignes d'a enció pe o all6 que en ells enca a es a pe e . En i, I'ob a de Ph. G ie son, al com calia espe a de la se a au o ia, is una immillo able in oducció a la nu- misml ica amb p opos es de eball me ixedo es d'isse ingudes mol en comp e. Jesús Al u o i Pe ucho