DOCUMENT DE TREBALL PER AL TALLER INTERNACIONAL
DE NOVES TECNOLOGIES: ELS JOVES, .LA FEINA
I
LA TRANSICIO DE L'ESCOLA AL TREBALL
Ilan Knapp
(Ins i u Aus íac pe
a
la In es igació
de la Fo mació P o essional)
JOVENT
MERCAT
DE
TREBALL
La p opo ció de jo es que,
un
cop acabada I'escola i a obliga b ia, de-
cideix con inua es udian augmen a de mane a cla a
(+
16
pun s pe cen-
uals des de 1970). D'al a banda, pe b, esul a signi ica iu que la p opo ció
dels que comencen un ap enen a ge disminuís ins el 1977
(-
1,4 pun s
pe cen uals de 1970 a 1977); més a d expe imen h una caiguda mol ma -
cada
(-
4,7 pun s pe cen uals, 3,7 pun s pe cen uals des de 1980).
Conside a com una uni a , el nomb e dels jo es que con inuen es udian
més els que an un ap enen a ge ha augmen a a cos a del sec o de jo en u
que ni amplia la se a o mació acadhmica ni comenGa un ap enen a ge.
Aques sec o inclou els jo es que eben algun al e ipus de o mació
(mino ia)
i
els qui no ap enen cap mena d'o ici
(-
12 pun s pe cen uals
des de 1970).
Aques es dades mos en cla amen l%xi de les mesu es educa i es
i
labo als p eses els da e s anys.
uPape s)>:
Re is a
de
Sociologia
TAULA
1
Alumnes
-
Ap enen s
-
Jo es sense o mació des de 1970
Alumnes a Ap enen s Jo es sense
Jo e5 de
15
&l im
cu s
l . any o mació
Any anys dins
escola la poblaci6 abs.
%
abs.
%
abs.
96
1970-71 104.477 34.160 32,7 50.889 48,7 19.428 18,6
1971-72 108.454 38.169 35,2 53.403 49,2 16.572 15,6
1972-73 112.163 41.518 37,O 53.802 48,O 16.843 15,O
1973-74 114.869 43.684 38,O 55.775 48,6 15.410 13,4
1974-75 117.440 45.648 38,9 57.100 48,6 14.692 12,5
1975-76 120.985 49.472 40,9 58.263 48,2 13.250 11,0
1976-77 125.102 51.355 41,l 60.753 48,6 12.994 10,4
1977-78 128.098 52.138 40,7 64.118 50,l 11.842 9,2
1978-79 130.073 53.645 41,2 64.669 49,7 11.759 9,O
1979-80 130.594 54.495 41,7 63.086 48,3 13.013 10,0
1980-81 129.089 56.374 43,7 63.348 49,l 9.367 7,3
1981-82 127.000 57.647 45,4 58.866 46,4 10.487 8,3
1982-83 126.132 59.224 47,O 56.575 44,9 10.333 8,2
1983-84 124.137 60.553 48,8 56.397 45,4 7.187 5,8
Taula: OIBF.
Fon s:
-
Ins i u Aus ac dlEs adis ica, De nog a isches Jah buch Os e eichs 1982, Bei üge zu
os e . S a is ik, Wien,
1983
(Anua i demog h ic dlAus ia, con ibució a l'es adis ica aus-
iaca).
-
Ins i u Aus iac $Es adis ica, Os e eichische Schuls a is ik (Es adís ica escola aus iaca),
pp.
4-9170-80. 81-83.
-
Bundeskam ne
de
gewe blichen Wi sha , Leh lingss a is ik 1970-1983, eigene Be echnun-
gen (Camb a Fede al d'Economia, es adís iques sob e els ap enen s
1970-1983,
cAlculs
p opis).
La demanda insu icien de
mA
d'ob a en gene al es e lec eix en el me -
ca de eball pe a ap enen s. L'any 1983
hi
ha ia 55.047 nous ap enen s.
Aixb suposa un descens del 0,2
%
espec e a l'any an e io . La p opo ció
dels g ups d'eda espec ius ep esen a s pels ap enen s de I . any (índex
d'ap enen a ges) s'ha es abili za desp és d'un pe íode de penden mol
ma cada. L'any 1983 e a de 43,9
%
desp és d'ha e assoli la xi a més
al a (48,9
%)
el 1977.
Documen de ebali pe ai de in e nacional de no es ecnologies
TAULA
2
Nous ap enen a ges; p opo ció d'ap enen s des de
1975
Nous llocs
d'ap enen a ge
56.144
58.698
62.015
62.499
6 1.258
61.795
57.399
55.164
55.047
Jo es de
15
anys
a la població
-
118.783
122.748
126.884
129.319
130.745
130.416
127.884
125.787
125.327
P opo ció
d'ap enen s
47,3
47,8
48,9
48,3
46,9
47,4
44,9
43,9
43,9
-
Taula:
OIBF.
La endsncia dec eixen de la p opo ció de llocs d'ap enen a ge és p o-
duida pe la demanda en descens d'ap enen s, que a la egada és esul a
d'uns índexs de c eixemen econbmic baixos.
Aixb
es eu cla amen en
els indicado s dins el me ca de eball pe a eballado s jo es. El
1983
la
demanda d'ap enen s ou o ca més baixa que I'o e a.
Me ca d'ap enen a ges des de
1975
Demanda d'ap enen a ges O e a d'ap enen a ges
57.600
59.600
63.100
64.300
62.700
63.200
59.500
58.300
59.000
Taula:
OIBF.
<(Pape s>>: Re is a de Sociologia
El nomb e d'ap enen a ges a l'abas egis a a la i de
1983
ou de
1.235
-un
12
%
menys que l'any an e io .
A
la egada, la xi a de jo es
que enca a no enien un ap enen a ge augmen 2 en un
25
%
(3.923).
Me ca d'ap enen a ges des de
1980
m~emanda $ap enen a ges
0
O e a d'ap enen a ges
Fon :
BMS
G d ic:
OIBF
Si conside em aques s ap enen s com a a u a s a la i de l'any, o ma-
en el
6,7
%
del o al de jo es que busca en
un
lloc on e
un
ap enen-
a ge el 1983. L'any an e io , la p opo ció ou sols del 5,3
%.
L'augmen
d'aques índex d'a u I'any passa ou més p onuncia que el de la població
global.
Documen de eball pe al alle in e nacional
de
no es ecnologies
Pe cen a ge de jo es que busca en
un
ap enen a ge
i
que a la
i
de l'any
no enien eina ( espec e a l'index d'a u global)
Fi
de desemb e
ap enen s
població
global
L'any
1983 la xi a de nous ap enen s de sexe masculí ou in e io
en
un
0'7
%
a la de 1982, men e que la xi a de no es ap enen es aug-
men i en un 0,7
%.
La p opo ció d'ap enen a ges pe a les noies ou del
31'5
lleuge amen pe so a de la mi jana
a
lla g e mini, men e que la
dels nois s'es abili zh desp és d'un pe íode de decli i.
El 1982 només hi ha ia 1.326 nois que, el mes de desemb e, no ha ien
aconsegui la plaga d'ap enen que olien, pe b el 1983 e en 1.618. Aixb
suposa un índex d'a u del 4'3
%
(1982:
3,5
%).
La xi a egis ada de
llocs on e un ap enen a ge a l'abas dels nois baixi d'uns 900 l'any
1982 a 770.
El
me ca d'ap enen a ges pe a noies ambé empi jo i de mane a ema -
cable. No obs an aixb, no ou an g eu, ja que només una p opo ció mol

<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
pe i a de noies ap enia con ecció, una B ea que s'es onsh conside ablemen .
El nomb e de noies que enca a no enien un lloc on e l'ap enen a ge a la
i de I'any s'inc emen i i a ibi a 2.305 el 1983; el seu índex d'a u ou
del 10,7
%
(1982: 8,4
%).
El nomb e de places d'ap enen pe a noies
egis a baixi de 490 a 460.
Els ap enen a ges més eqüen s, pe o d e d'impo incia,
en e els nois
i
les noies (desemb e 1983)
Nois Noies
Ap enen a ge
Ap en.
Ap enen a ge Ap en.
abs.
%
abs.
%
1.
Mec ic d'au ombbils
2.
Ebenis a
3.
Elec icis a
4.
Venedo
al
de all
5.
Maquinis a
6.
Manob e
7.
Me dú gic
8.
Cuine
9.
Pin o
10.
Camb e
i
cuine
12.688 10'61
1.
Venedo a
al
de ali
11.825 9,89
2.
Pe uque a
7.458 6'24 3.
O icinis a
6.336 5,30 4.
Camb e a
i
cuine a
5.457 4,56 5.
Cuine a
5.318 4,45
6.
Camb e a
4.007 3'35 7.
O icinis a
3.953 3,31 8.
Modis a
3.293 2'75 9.
Venedo a a I'eng bs
2.787 2,33 10.
Pas isse a
Suma
63.122 52,78
Suma
To al
119.596 100,OO
To al
Fon :
AK.
Hi ha una g an concen ació d'ap enen s en una pe i a quan i a d'o i-
cis. Els
10
ipus &ap enen a ge més eqüen s a euen el 52,78
%
dels
nois
i
el 86,68
%
de les noies. El que més sob a és el e que la mei a
de les noies es concen en en an sols dos ipus d'ap enen a ge. La si uació
ha omb més o menys igual si més no de 1970 enci.
Du an els p ime s nou mesos d'aques any, el pe cen a ge de jo es
desocupa s (meno s de 25 anys i sense inclou e-hi els que busquen una
placa d'ap enen ) espec e a la xi a o al &a u a s és més ele a que
en
el ma eix pe íode de I'any passa . Aix6 és hlid an pe als nois com pe a
Documen de ebaii pe al alle in e nacional de no es ecnologies
les noies ( egeu g h ic 1). Tal i com mos en els g i ics
2
i
3, I'augmen és
esul a de la p opo ció més g an d'indi idus de 19 a 25 anys dins la
població global. D'al a banda, pe b, el g up de nois amb eda s comp eses
en e els 15
i
els 19 anys mos h una endencia a la baixa en o s es
imes es.
Els índexs d'a u , calcula s pe als p ime s nou mesos de l'any, e en
més al s el 1984 que el 1983 a o s els g ups d'eda i a ambdós sexes (g h-
ic
4
a-c).
La compa ació pe imes es de la xi a de població que eballa mos a
un augmen en el segon
i
e ce imes es pel que a als ba ons,
i
al lla g
de o s nou mesos pel que a a les dones ( aula
1).
Jo es sense eina en pe cen a ge d'a u global
-
mi janes imes als
-
g up d'eda :
15
a 25 anys;
no s'hi inclouen els qui busquen una placa d'ap enen
l .
imes e
2n.
imes e
3 .
imes e
9
mesos
Valo s de mi jana imes al
G d ic:
OIBF
<<Pape s,: Re is a de Sociologia
GRAFIC
4
a
ndexs d'a u (mi jana dels
3
p ime s imes es)
G c ic:
OIBF
Documen de eball pe al alle in e nacional de no es ecnologies
GRAFIC
4
b
<(Pape s>>: Re is a de Sociologia
I
sols a i man que els jo es no són capacos &ajus a -se a les no es condi-
cions de me ca , que les se es aspi acions i expec a i es són in lexibles, que
no són p ou mbbils pe a accep a una plaga d'ap enen a una al a p o-
íncia.
El p oblema bhsic a I'ho a de oba eina és l'ac ual manca de llocs
on
e un ap enen a ge
i
no les aspi acions inadequades
i
indi idualis es
dels jo es. Un es udi e sob e 2.000 ap enen s a Aus ia
*
mos h que la
aó p incipal a I'ho a de ia
un
o ici e a, en un
44
%
dels casos, el'in e-
6s pe una ac i i a de e minada>>. En e les al es espos es possibles, <(les
pe spec i es u u es de la p o essiów, < els a an a ges econbmics>>, <(la pos-
sibili a de p omoció>>
o
<(les bones condicions pe a ap end e)> ob ingue en
un 27
%,
i
<(pe qui? la eina e a a la o a)> o <(pe que al negoci calia un
ap enen lla o s)> un 18'9
%
(45'9
%
en o al). A la is a d'aques es udi,
no podem acusa els ap enen s de se in lexibles o de omand e immbbils
quan han d'escolli un o ici.
A
més, el 60
%
dels ap enen s enques a s no
eballa en a la ciu a on i ien, cosa que ol di que o so in es an
disposa s
a
asllada -se.
To segui discu i em les dub oses exp essions <(p o essió somniada>> o
<(p o essió de moda>>. Ac ualmen aques es exp essions s'u ili zen so in pe
insinua que I'es angulació del me ca d'ap enen a ges és el esul a de
la immobili a i la in lexibili a dels jo es i no de la si uació econbmica.
Aques es exp essions des ien l'a enció de l'escassa quan i a de places d'a-
p enen a ge a I'abas .
So in s'acusa els jo es que olen e un ap enen a ge de eni unes
me es p o essionals indi idualis es, d'a e a -se a la p o essió somniada, de
ia una ca e a equi ocada des del pun de is a de pe spec i es de u u .
No obs an aixb, la concen ació d'ap enen s en una pe i a gamma de
eines no és un enomen nou. A més, aques enomen no és un esul a
in ínsec dels desigs dels ma eixos jo es, sinó de la dis ibució dels llocs
d'ap enen a ge a l'abas . Són les emp esas les que enen els mi jans de
con ola la si uació: o e eixen un ce ipus d'ap enen a ges. Sembla se
que el e de pe me e I'en ada dins el sis ema de eball mi jangan una
eduida quan i a de places és posi iu a ni ell econbmic. Conseqüen men ,
no s'hau ia d'emp a l'exp essió clau <(p o essió somniada>> o <(p o essió
de moda>>. Des ia massa l'a enció de la manca de llocs on e un ap enen-
a ge. Pe exemple, les opo uni a s de eball han millo a pel que a al
2.
C .
Knapp,
I.,
Ve ze ni sch,
F.
(edi o s):
Leh ling
81.
Die be u liche und
soziale Si ua ion de Leh linge in ds e eich
(Ap enen
81.
La si uació p o essional
i
social dels ap enen s
a
Aus ia). Wien,
1981.

Documen de eball pe al alle in e nacional de no es ecnologies
sec o de se eis en els da e s anys i els jo es han ap o i a aques a en-
di ncia.
Els jo es són conscien s de les di e i ncies en e eines pel que a a
I'aplicabili a de la o mació adqui ida, a les opo uni a s de p omoció, a
la necessi a de can ia de eina, a la segu e a del eball i
al
sou. Es an
o la disposa s a e concessions, al i com mos a l'es udi: el 38,2
%
dels
ap enen s enques a s conside a en una Amplia gamma de eines abans de
decidi -se; egeu la aula següen :
Gamma d'ocupacions conside ades pels ap enen s abans de ia
(N
=
1.992, les xi es en pe cen a ge i sumen
100)
Va conside a di e en s ocupacions abans d'escolli
el seu ap enen a ge?
-
Sí, només eines semblan s
.....................
31'9
-
Sí, a ie a d'ocupacions
.........................
38'2
-No ................................................... 29,9
Fon :
OIBF,
Leh ling
81.
Die Ausbildungs- und Be u ssi ua ion de Be u sschuljugend
(Ap e-
nen 81.
La
si uacib educa i a i p o essional dels jo es en escoles de
FP)
Viena, 1981. Vol.
2.
Die be u liche Si ua ion de Leh linge im Leh be ieb
(La si uació p o essional
de
l'ap e-
nen a l'emp esa on a p hc iques) p. 107.
2.6.
PER
QU~
HI
HA
JOVES
SENSE
FORMACI~
NI
EDUCACI~
PROFESSIONAL
La o mació i la p epa ació p o essionals an més enllh de la me a capa-
ci a de e una eina
i
guanya -se la ida. Els jo es adqui eixen una p e-
pa ació in ellec ual
i
social que més enda an se h impo an pe a la se a
ida p o essional
i
p i ada. La Comissió Educa i a Alemanya ecomana
que els cu ículums p o essionals no sols e lec eixin la p epa ació i cnica,
sinó que incloguin a més l'educació humanís ica i sociaL3
3.
Comissa i Alemany pe a Z'Educació: Recomanacions de la Comissi6 Educa i a.
Bonn,
1974.
La Comissi6 Educa i a Alemanya ou l'au o i a cen al pel que a a l'e-
ducació a la República Fede al $Alemanya de 1965 a 1975. Els seus nomb osos
in-
o mes i ecomanacions exe ceixen enca a una g an in luencia en els deba s sob e po-
lí ica educa i a. Els sugge imen s de la Comissió sob e la uni icació
i
e o ma de les
escoles pe a jo es de 15 a 19 anys són enca a unes esis clau.
pa pe s),:
Re is a
de
Sociologia
compa ació dels
pe jo es
(N
=
666, xi es en
mo ius pe ia una de e minada eina allega s
sense p epa ació o mal
i
pe ap enen s
pe cen a ge, les columnes sumen 100, N2
=
2.000)
Mo iu
més
impo an
pe
a
escolli^
Jo es sense
una eina o mació Ap enen s
PP-
In e i s especial pe aquella ac i i a
............
27,3 44,O
A an a ges econbmics
...........................
22,7
61
So gí l'opo uni a : l'emp esa necessi a a algú
en aquell momen
..............................
15,8 5,8
No hi ha ia cap al a elecció
.....................
11,7 7'3
El eball e a a la o a
...........................
5,7 5,8
Se m'o e i un ap enen a ge
in si u
in e essan ... 4,7 3'9
Bones pe spec i es de u u
.....................
32 11,l
P essió pe pa dels pa es
........................
2,4 2,8
Opo uni a s de p omoció dins la companyia
...
2'3 6 ,o
S a as
social de la p o essió
.....................
0,8 1,8
Pe que el pa e o la ma e eien la ma eixa eina 0,6
12
Al es ................................................ 3 ,o 4,3
Fon :
OIBF,
Jagendliche ohne Be u sbildung (Jo es sense
o mació
p o essional), Viena
1983,
ol.
1.
Les opo uni a s d'adqui i aques a o mació
i
alo s socials són espe-
cialmen edu'ides si els jo es no eben cap mena d'educació supe io . La
al a d'ensenyamen és deguda a mol s ac o s
i
quasi mai no po culpa -
se'n els jo es. Di aixb, cal assumi que els jo es sense una p epa ació me-
hdica es an en desa an a ge, an pel que a a opo uni a s com pel que
a a pe spec i es, en o s els aspec es de la se a ida labo al
i
p i ada.
Els eballs sob e la qües i6 de qui disposem con i men que la pe i-
nenCa a un g up social poc a a o i , les ap i uds escola s in e io s a la
mi jana i la manca d'una p epa ació o mal són es ac o s co elaciona s.
La dis ibució desigual de la eina pe egions i o so in les o e es de
eball desp opo cionades c een el p oblema de la desigual a d'opo u-
ni a s.
Documen de eball pe al alle in e nacional de no es ecnologies
La compa ació en e les aons bhsiques pe a escolli una eina que
alleguen els jo es sense o mació i els ap enen s mos a que 1'c in e i.s
especial pe aquella ac i i a >> encapgala la llis a en ambdós g ups. No obs-
an aixb, aques mo iu és mol més eqüen en e els ap enen s (27,3
%
s. 44,O
%)
Els <<a an a ges econbmics* ocupen una posició mol baixa-
en el chlcul pel que a als ap enen s, pe 6 és el segon mo iu en o d e de
impo hncia pe als jo es sense o mació
(22,7
%
s. 6,l
%).
<(So gí l'opo -
uni a : l'emp esa necessi a a algú en aquell momen s és un ac o de di-
e en impo hncia pe a cada g up: és es egades més impo an pe als
jo es sense o mació que pe als ap enen s (15'8
%
s. 5,8
%).
Els jo es sense o mació semblen adona -se que les se es pe spec i es
de u u com a eballado s sense p epa ació són o qa dolen es, men e
que els ap enen s alo en mol més les <(bones pe spec i es de u u )>.
3.
LA IMPORTANCIA DE L'APRENENTATGE
El sis ema d'ap enen a ge dual és onamen al pe a man eni un índex
d'a u ju enil baix. Els paisos que apliquen aques sis ema enen índexs d'a-
u ju enil in e io s als dels pa'isos que no I'apliquen.
Es so a aques a pe spec i a que es c i ica la
pe d ia
d'impo hncia
de
I'ap enen a ge a la majo pa de paisos eu opeus. Podem eu e con ínua-
men senyals que la o mació p o essional quan es limi a a l'escola no po
segui el pas del desen olupamen ecnolbgic.
Una o mació pu amen escola no e lec eix les demandes de la eina
de mane a an ealis a com ho a un p og ama conjun en e I'escola
i
e1
lloc de eball (ap enen a ge).
Al es a an a ges del sis ema dual sob e al es o mes de o mació p o-
essional, pe exemple les escoles de o mació p o essional de g au mi jh
i
supe io , són:
4.
Knapp, Ilan; Ve ze ni sch, F i z (Edi o s):
Leh ling
81:
Die be u liche und
soziale Si ua ion de Leh linge in ds e eich
(Ap enen 81. La si uació p o essional
i social dels ap enen s a Aus ia). Wien, 1981 (Edi o ial
OGB),
i
Knapp, Ilan; Ve -
ze ni sch, F i z (Edi o s):
J.O.B. Repo , Jugendliche ohne Be u sbildung
(In o me
J.O.B.,
Jo es sense o mació p o essional). Viena, 1983 (Edi o id
ORAC).
<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
-
La elle hncia p hc ica d'allb que s'ensenya al sis ema dual. L'alum-
ne po e lec i els coneixemen s i la p epa ació p Ac ics di ec amen al lloc
'de eball, el qual ambé cons i ueix un en o n d'es udi.
-
Una mo i ació majo pe a ap end e. El eball di ec e sob e ma-
e ials eals p opo ciona un ecicla ge p hc ic con inu.
En con e encies ecen s sob e el ema, auspiciades pe l'OCDE, s'ha
plan eja la qües ió de la sepa ació en e l'educació i la eina com un dels
p obables e o s de la nos a socie a .
3.2.
APLICABILITAT
POSTERIOR
DE
LA
FORMACIÓ
DE L'APRENENT
-
Les p obabili a s que é un ap enen de oba eina més enda an
com a eballado quali ica al ma eix am són ele ades, segons la majo ia
'
d'enques a s sob e < els seus ap enen ss (de e , només p op del
50
%
dels
jo es que acaben el seu ap enen a ge oben eina al ma eix am on an
es udia ). Els enques a s ambé e en de I'opinió que els ap enen s del am
me allú gic, de camb e i de cuine e en els qui enien més possibili a s
de oba una eina adequada, men e que els qui es udia en pe a pe u-
que i manob e en enien poques.
-
Compa an -10s amb els g adua s d'escoles de o mació p o essional
de g au mi jd, els ap enen s enen millo s pe spec i es de eball an a
cu com a lla g e mini: el
80
%
dels p opie a is de bo iga o dels qui
p epa en ap enen s s'es imen més con ac a ap enen s.
-
Gai ebé o s els enques a s con i ma en que els o icials no sols
enien més coneixemen s sob e la se a eina que els eballado s sense o -
mació o mal, sinó que ambé s'adap a en més ipidamen a si uacions
no es dins el eball i e en més independen s.
El e que la p epa ació d'un eballado jo e agi més enllA de les
ecniques eque ides a un alle en pa icula , cosa que sol succei so in ,
bene icia an l'emplea com el pa ó.
Tenin en comp e an la polí ica educa i a com les necessi a s del
me ca de eball, els jo es han de p epa a -se de ca a a una Amplia gamma
de possibili a s p o essionals. Un al e mo iu pe a e -110 així és el e que
no es poden e p ojeccions exac es i a lla g e mini del me ca de eball.
Documen de eball pe al alle in e nacional de no es ecnologies
La mobili a dins els p og ames educa ius
i
dins les di e en s ocupacions
adqui eix cada cop més impo hncia. Hom pensa que els cu ículums de
les di e en s escoles de FP inco po en alguns elemen s cong uen s, cosa
que
ambé s'aplica als p og ames de o mació &ap enen s.
Una de les qües ions clau en l'ac uali a dins la polí ica del me ca de
eball és l'adap ació de la mh d'ob a a es hnda ds nous. Una o mació
gene al
i
p o essional sblida és un equisi p e i impo an pe a la segu-
e a de la eina. Si conside em I'ele ació dels ni ells p o essionals com
un
aspec e de la humani zació de les condicions de eball, eu em que la
posició d'un indi idu
al
lloc on eballa po millo a
i
que, augmen an la
se a in lui ncia, es po assegu a aques a posició dins el me ca de eball.
Els p ope s deu anys, I'es uc u a dels p o essionals can ia h no sols
quan i a i amen sinó ambé, en g an mesu a, quali a i amen . El eba-
llado especiali za o ma a ui a h el dia de demh una eina o ca di e en .
Ja que les p ojeccions a lla g e mini no es poden aplica als cu iculums
p o essionals, cal econside a els p og ames de o mació p o essional massa
especí ics.
No es po espe a que els qui in es iguen la FP ecomanin un ipus
de eina
i
ga an eixin que ind h una con inuy a . No obs an aixb, sí que
poden enuncia mesu es conc e es que cal aplica a qualse ol p og ama de
o mació.
És impo an eni unes quali icacions pe p esen a , an pel que a
a
ecnologia
i
a cii ncia com a les indús ies de se eis. Els jo es necessi en
la majo quan i a d'especiali zacions possibles que puguin esul a ú ils a
lla g e mini i en un en o n de eball al e a .
El hpid p og és de la ecnologia eque eix lexibili a , no sols espec e
a
les asques indi iduals sinó ambé quan es ac a de e un ecicla ge i
un can i amplis. Aques a lexibili a es basa en una FP Amplia
i
de ona-
men s. En l'ap enen a ge, que és la p ime a expe i&ncia p o essional, no s'ha
de menysp ea la impo incia c eixen de la mobili a en e ams. Un ap e-
nen no sols ha d'ap end e aquelles i cniques que eque eix el negoci pa -
icula on eballa. Pe al de dona -li les millo s pe spec i es de u u ,
necessi a sabe més a ni ell an quan i a iu com quali a iu.
Pe al de edui els desa an a ges de la o mació especí ica in si u,
cald ia que el jo e només s'especiali zés en kcniques clau o onamen als.
Cald ia eni en comp e que:

c Pape s~: Re is a
de
Sociologia
-
Unes quali icacions ben onamen ades han d'inclou e una isió de
les in e elacions exis en s en e els negocis, la ecnologia, l'economia
i
la
socie a .
-
Aquells aspec es de la
FP
que no es poden ensenya als llocs de
eball indi iduals s'hau ien d'impa i a ins i ucions més gene als.
-
L'accés a l'ob enció de quali icacions ha d'ésse obe a o hom,
independen men de les demandes a cu e mini de la eina.
4.
L'ACCIO
DEL
GOVERN AUSTRIAC
Dona l'ac ual es a del me ca de eball i de l'economia, pe a alguns
jo es esul a di ícil e la ansició del sis ema escola al món labo al. La
sub enció dels ap enen a ges és un ac o d'aju .
Es p es a h especial a enció als jo es disminu'i s o amb desa an a ges
ísics, psíquics o socials que en p incipi siguin capagos de eballa , pe b
als qui esul i imp obable que es doni una opo uni a . S'enco a ja l les
noies a in odui -se en eines dominades pe homes. S'espe a que el 1984-85
es c e'in ins a 8.000 nous llocs d'ap enen a ge.
Conc e amen les mesu es adop ades inclouen:
1.
La sub enció d'ap enen a ges pe a jo es disminui' s,
que a iben als
2.500 xílings aus íacs
(AS)
(3.000 si es acili a la pensió comple a).
2.
La sub enció d'ap enen a ges pe
a
noies dins eines dominades pe
I'hohe.
So a unes de e minades condicions, els ap enen a ges pe
a
noies en més de 60 eines poden a iba a eb e 2.500 AS el
mes.
3.
La sub enció de llocs d'ap enen a ge addicionals a emp eses indi i-
duals.
Les emp eses que es iguin disposades a adme e més ap enen s
que abans poden eb e 2.500
AS
el mes.
4.
La sub enció de places &ap enen a ge addicionals a alle s d'ensenya-
men .
Tan els alle s independen s com els que depenen d'una
B-
b ica hau ien d'aga a an s ap enen s com els pe me i la se a capa-
ci a . També en aques cas els nous llocs d'ap enen a ge poden se
sub enciona s amb 2.500 AS el mes.
5.
La con inuació de la o mació en cas de p2 dua de la pla~a d'ap e-
nen a ge.
Cal p end e mesu es di e ses pe a colloca els jo es amb
un ap enen a ge discon inu dins nous p og ames a la ma eixa B ea de
eball o en una B ea simila .
6.
Cu sos p epa a o is pe a millo a les so ides al me ca dels jo es.
Documen de eball pe al alle in e nacional de no es ecnologies
L'any acad -mic 1984-85 s'amplia an les o e es de cu sos de p epa-
ació al eball, ajus a s a les necessi a s de di e en s g ups de jo es.
Mi jangan aques s cu sos els alumnes poden ob eni els diplomes que
els manquen i adqui i coneixemen s
i
-cniques elaciona s amb la
ida p o essional.
7.
<(Acció
8.000n
pe a c ea no es opo uni a s de eball.
<(Acció 8.000)>
és un p og ama pensa pe ajuda els jo es ins a 25 anys que hagin
es a a l'a u es mesos com a mínim. Es sub enciona an els llocs
de eball a lla g e mini que se'ls o e eixin an al sec o p i a com
al públic.
8.
Sub enció de la con ac ació an icipada de nous eballado s jo es.
La con ac ació an icipada de nous eballado s, ja sigui pe e su-
pl -ncies o pe a la empo ada, esul a posi i a econbmicamen , ja que
pe me que el nou eballado gaudeixi de con inu'i a
i
emps pe
a
ap end e la se a asca. Pe al de po encia aques a p hc ica s'o e i an
sub encions.
9.
Disposicions en a o dels jo es disminui s o amb desa an a ges.
S'o e-
i an cu sos especials de mo i ació i o mació així com sub encions
de eball pe als jo es amb desa an a ges socials, pe als disminu'i s
ísics o men als.
10.
Mesu es pe a ajuda els eballado s jo es especiali za s a comenCa .
S'amplia h I'o e a de cu sos pe a aquells que hagin acaba I'ap e-
nen a ge i no hagin oba eina. També s'o e i an p og ames de <( o -
mació pe a eballado s especiali za s)>.
11.
Mesu es pe als jo es que hagin acaba l'escola i zació supe io .
Es
a an cu sos de p epa ació a la eina pe a jo es amb qualse ol ni ell
d'escola i zació.
12.
Mesu es pe a millo a les opo uni a s dels g adua s uni e si a is
jo es.
Les o icines de eball amplia an els seus es o gos pe acon-
sella i co~loca els g adua s uni e si a is
i
s'o e i an p og ames de
o mació p ac ica.
13.
Expe imen s en poli ica de me ca de eball.
Reb an supo aquelles
inicia i es locals, pe exemple p ojec es del sec o públic
a
ni ell de co-
muni a o coope a i a, que c e'in llocs de eball pe a jo es amb des-
a an a ges. Es sub enciona an els g ups d'aju c ea s pels ma eixos
a u a s
i
els p og ames d'educació d'adul s.
14.
Inclusió d'es ange s de 2a. gene ació dins el sis ema de collocacions.
El me ca de eball dep imi si ua els jo es es ange s en una posició
especialmen dolen a ( eballado s es ange s de 2a. gene ació). Les
p hc iques adminis a i es a l'ho a de ga an i eina pe me en segui
el p incipi d'igual a de ac e pe
a,
o s els jo es que hagin c escu
<<Pape s>>:
Re is a
de
Sociologia
a Aus ia. Pe al de min a les di icul a s amb qd s'en on en els
jo es es ange s que busquen eina, les o icines de collocació es an
o e in més in o mació
i
consell. S'ha publica un opuscle bilingüe.
Els eballado s es ange s jo es enen al seu abas o ipus de p o-
g ames educa ius i de o mació labo al.