Document de treball per al taller internacional de noves tecnologies : els joves, la feina i la transició de l'escola al treball

DOCUMENT DE TREBALL PER AL TALLER INTERNACIONAL DE NOVES TECNOLOGIES: ELS JOVES, .LA FEINA I LA TRANSICIO DE L'ESCOLA AL TREBALL Ilan Knapp (Ins i u Aus íac pe a la In es igació de la Fo mació P o essional) JOVENT MERCAT DE TREBALL La p opo ció de jo es que, un cop acabada I'escola i a obliga b ia, de- cideix con inua es udian augmen a de mane a cla a (+ 16 pun s pe cen- uals des de 1970). D'al a banda, pe b, esul a signi ica iu que la p opo ció dels que comencen un ap enen a ge disminuís ins el 1977 (- 1,4 pun s pe cen uals de 1970 a 1977); més a d expe imen h una caiguda mol ma - cada (- 4,7 pun s pe cen uals, 3,7 pun s pe cen uals des de 1980). Conside a com una uni a , el nomb e dels jo es que con inuen es udian més els que an un ap enen a ge ha augmen a a cos a del sec o de jo en u que ni amplia la se a o mació acadhmica ni comenGa un ap enen a ge. Aques sec o inclou els jo es que eben algun al e ipus de o mació (mino ia) i els qui no ap enen cap mena d'o ici (- 12 pun s pe cen uals des de 1970). Aques es dades mos en cla amen l%xi de les mesu es educa i es i labo als p eses els da e s anys. uPape s)>: Re is a de Sociologia TAULA 1 Alumnes - Ap enen s - Jo es sense o mació des de 1970 Alumnes a Ap enen s Jo es sense Jo e5 de 15 &l im cu s l . any o mació Any anys dins escola la poblaci6 abs. % abs. % abs. 96 1970-71 104.477 34.160 32,7 50.889 48,7 19.428 18,6 1971-72 108.454 38.169 35,2 53.403 49,2 16.572 15,6 1972-73 112.163 41.518 37,O 53.802 48,O 16.843 15,O 1973-74 114.869 43.684 38,O 55.775 48,6 15.410 13,4 1974-75 117.440 45.648 38,9 57.100 48,6 14.692 12,5 1975-76 120.985 49.472 40,9 58.263 48,2 13.250 11,0 1976-77 125.102 51.355 41,l 60.753 48,6 12.994 10,4 1977-78 128.098 52.138 40,7 64.118 50,l 11.842 9,2 1978-79 130.073 53.645 41,2 64.669 49,7 11.759 9,O 1979-80 130.594 54.495 41,7 63.086 48,3 13.013 10,0 1980-81 129.089 56.374 43,7 63.348 49,l 9.367 7,3 1981-82 127.000 57.647 45,4 58.866 46,4 10.487 8,3 1982-83 126.132 59.224 47,O 56.575 44,9 10.333 8,2 1983-84 124.137 60.553 48,8 56.397 45,4 7.187 5,8 Taula: OIBF. Fon s: - Ins i u Aus ac dlEs adis ica, De nog a isches Jah buch Os e eichs 1982, Bei üge zu os e . S a is ik, Wien, 1983 (Anua i demog h ic dlAus ia, con ibució a l'es adis ica aus- iaca). - Ins i u Aus iac $Es adis ica, Os e eichische Schuls a is ik (Es adís ica escola aus iaca), pp. 4-9170-80. 81-83. - Bundeskam ne de gewe blichen Wi sha , Leh lingss a is ik 1970-1983, eigene Be echnun- gen (Camb a Fede al d'Economia, es adís iques sob e els ap enen s 1970-1983, cAlculs p opis). La demanda insu icien de mA d'ob a en gene al es e lec eix en el me - ca de eball pe a ap enen s. L'any 1983 hi ha ia 55.047 nous ap enen s. Aixb suposa un descens del 0,2 % espec e a l'any an e io . La p opo ció dels g ups d'eda espec ius ep esen a s pels ap enen s de I . any (índex d'ap enen a ges) s'ha es abili za desp és d'un pe íode de penden mol ma cada. L'any 1983 e a de 43,9 % desp és d'ha e assoli la xi a més al a (48,9 %) el 1977. Documen de ebali pe ai de in e nacional de no es ecnologies TAULA 2 Nous ap enen a ges; p opo ció d'ap enen s des de 1975 Nous llocs d'ap enen a ge 56.144 58.698 62.015 62.499 6 1.258 61.795 57.399 55.164 55.047 Jo es de 15 anys a la població - 118.783 122.748 126.884 129.319 130.745 130.416 127.884 125.787 125.327 P opo ció d'ap enen s 47,3 47,8 48,9 48,3 46,9 47,4 44,9 43,9 43,9 - Taula: OIBF. La endsncia dec eixen de la p opo ció de llocs d'ap enen a ge és p o- duida pe la demanda en descens d'ap enen s, que a la egada és esul a d'uns índexs de c eixemen econbmic baixos. Aixb es eu cla amen en els indicado s dins el me ca de eball pe a eballado s jo es. El 1983 la demanda d'ap enen s ou o ca més baixa que I'o e a. Me ca d'ap enen a ges des de 1975 Demanda d'ap enen a ges O e a d'ap enen a ges 57.600 59.600 63.100 64.300 62.700 63.200 59.500 58.300 59.000 Taula: OIBF. <(Pape s>>: Re is a de Sociologia El nomb e d'ap enen a ges a l'abas egis a a la i de 1983 ou de 1.235 -un 12 % menys que l'any an e io . A la egada, la xi a de jo es que enca a no enien un ap enen a ge augmen 2 en un 25 % (3.923). Me ca d'ap enen a ges des de 1980 m~emanda $ap enen a ges 0 O e a d'ap enen a ges Fon : BMS G d ic: OIBF Si conside em aques s ap enen s com a a u a s a la i de l'any, o ma- en el 6,7 % del o al de jo es que busca en un lloc on e un ap enen- a ge el 1983. L'any an e io , la p opo ció ou sols del 5,3 %. L'augmen d'aques índex d'a u I'any passa ou més p onuncia que el de la població global. Documen de eball pe al alle in e nacional de no es ecnologies Pe cen a ge de jo es que busca en un ap enen a ge i que a la i de l'any no enien eina ( espec e a l'index d'a u global) Fi de desemb e ap enen s població global L'any 1983 la xi a de nous ap enen s de sexe masculí ou in e io en un 0'7 % a la de 1982, men e que la xi a de no es ap enen es aug- men i en un 0,7 %. La p opo ció d'ap enen a ges pe a les noies ou del 31'5 lleuge amen pe so a de la mi jana a lla g e mini, men e que la dels nois s'es abili zh desp és d'un pe íode de decli i. El 1982 només hi ha ia 1.326 nois que, el mes de desemb e, no ha ien aconsegui la plaga d'ap enen que olien, pe b el 1983 e en 1.618. Aixb suposa un índex d'a u del 4'3 % (1982: 3,5 %). La xi a egis ada de llocs on e un ap enen a ge a l'abas dels nois baixi d'uns 900 l'any 1982 a 770. El me ca d'ap enen a ges pe a noies ambé empi jo i de mane a ema - cable. No obs an aixb, no ou an g eu, ja que només una p opo ció mol <<Pape s)>: Re is a de Sociologia pe i a de noies ap enia con ecció, una B ea que s'es onsh conside ablemen . El nomb e de noies que enca a no enien un lloc on e l'ap enen a ge a la i de I'any s'inc emen i i a ibi a 2.305 el 1983; el seu índex d'a u ou del 10,7 % (1982: 8,4 %). El nomb e de places d'ap enen pe a noies egis a baixi de 490 a 460. Els ap enen a ges més eqüen s, pe o d e d'impo incia, en e els nois i les noies (desemb e 1983) Nois Noies Ap enen a ge Ap en. Ap enen a ge Ap en. abs. % abs. % 1. Mec ic d'au ombbils 2. Ebenis a 3. Elec icis a 4. Venedo al de all 5. Maquinis a 6. Manob e 7. Me dú gic 8. Cuine 9. Pin o 10. Camb e i cuine 12.688 10'61 1. Venedo a al de ali 11.825 9,89 2. Pe uque a 7.458 6'24 3. O icinis a 6.336 5,30 4. Camb e a i cuine a 5.457 4,56 5. Cuine a 5.318 4,45 6. Camb e a 4.007 3'35 7. O icinis a 3.953 3,31 8. Modis a 3.293 2'75 9. Venedo a a I'eng bs 2.787 2,33 10. Pas isse a Suma 63.122 52,78 Suma To al 119.596 100,OO To al Fon : AK. Hi ha una g an concen ació d'ap enen s en una pe i a quan i a d'o i- cis. Els 10 ipus &ap enen a ge més eqüen s a euen el 52,78 % dels nois i el 86,68 % de les noies. El que més sob a és el e que la mei a de les noies es concen en en an sols dos ipus d'ap enen a ge. La si uació ha omb més o menys igual si més no de 1970 enci. Du an els p ime s nou mesos d'aques any, el pe cen a ge de jo es desocupa s (meno s de 25 anys i sense inclou e-hi els que busquen una placa d'ap enen ) espec e a la xi a o al &a u a s és més ele a que en el ma eix pe íode de I'any passa . Aix6 és hlid an pe als nois com pe a Documen de ebaii pe al alle in e nacional de no es ecnologies les noies ( egeu g h ic 1). Tal i com mos en els g i ics 2 i 3, I'augmen és esul a de la p opo ció més g an d'indi idus de 19 a 25 anys dins la població global. D'al a banda, pe b, el g up de nois amb eda s comp eses en e els 15 i els 19 anys mos h una endencia a la baixa en o s es imes es. Els índexs d'a u , calcula s pe als p ime s nou mesos de l'any, e en més al s el 1984 que el 1983 a o s els g ups d'eda i a ambdós sexes (g h- ic 4 a-c). La compa ació pe imes es de la xi a de població que eballa mos a un augmen en el segon i e ce imes es pel que a als ba ons, i al lla g de o s nou mesos pel que a a les dones ( aula 1). Jo es sense eina en pe cen a ge d'a u global - mi janes imes als - g up d'eda : 15 a 25 anys; no s'hi inclouen els qui busquen una placa d'ap enen l . imes e 2n. imes e 3 . imes e 9 mesos Valo s de mi jana imes al G d ic: OIBF <<Pape s,: Re is a de Sociologia GRAFIC 4 a ndexs d'a u (mi jana dels 3 p ime s imes es) G c ic: OIBF Documen de eball pe al alle in e nacional de no es ecnologies GRAFIC 4 b <(Pape s>>: Re is a de Sociologia I sols a i man que els jo es no són capacos &ajus a -se a les no es condi- cions de me ca , que les se es aspi acions i expec a i es són in lexibles, que no són p ou mbbils pe a accep a una plaga d'ap enen a una al a p o- íncia. El p oblema bhsic a I'ho a de oba eina és l'ac ual manca de llocs on e un ap enen a ge i no les aspi acions inadequades i indi idualis es dels jo es. Un es udi e sob e 2.000 ap enen s a Aus ia * mos h que la aó p incipal a I'ho a de ia un o ici e a, en un 44 % dels casos, el'in e- 6s pe una ac i i a de e minada>>. En e les al es espos es possibles, <(les pe spec i es u u es de la p o essiów, < els a an a ges econbmics>>, <(la pos- sibili a de p omoció>> o <(les bones condicions pe a ap end e)> ob ingue en un 27 %, i <(pe qui? la eina e a a la o a)> o <(pe que al negoci calia un ap enen lla o s)> un 18'9 % (45'9 % en o al). A la is a d'aques es udi, no podem acusa els ap enen s de se in lexibles o de omand e immbbils quan han d'escolli un o ici. A més, el 60 % dels ap enen s enques a s no eballa en a la ciu a on i ien, cosa que ol di que o so in es an disposa s a asllada -se. To segui discu i em les dub oses exp essions <(p o essió somniada>> o <(p o essió de moda>>. Ac ualmen aques es exp essions s'u ili zen so in pe insinua que I'es angulació del me ca d'ap enen a ges és el esul a de la immobili a i la in lexibili a dels jo es i no de la si uació econbmica. Aques es exp essions des ien l'a enció de l'escassa quan i a de places d'a- p enen a ge a I'abas . So in s'acusa els jo es que olen e un ap enen a ge de eni unes me es p o essionals indi idualis es, d'a e a -se a la p o essió somniada, de ia una ca e a equi ocada des del pun de is a de pe spec i es de u u . No obs an aixb, la concen ació d'ap enen s en una pe i a gamma de eines no és un enomen nou. A més, aques enomen no és un esul a in ínsec dels desigs dels ma eixos jo es, sinó de la dis ibució dels llocs d'ap enen a ge a l'abas . Són les emp esas les que enen els mi jans de con ola la si uació: o e eixen un ce ipus d'ap enen a ges. Sembla se que el e de pe me e I'en ada dins el sis ema de eball mi jangan una eduida quan i a de places és posi iu a ni ell econbmic. Conseqüen men , no s'hau ia d'emp a l'exp essió clau <(p o essió somniada>> o <(p o essió de moda>>. Des ia massa l'a enció de la manca de llocs on e un ap enen- a ge. Pe exemple, les opo uni a s de eball han millo a pel que a al 2. C . Knapp, I., Ve ze ni sch, F. (edi o s): Leh ling 81. Die be u liche und soziale Si ua ion de Leh linge in ds e eich (Ap enen 81. La si uació p o essional i social dels ap enen s a Aus ia). Wien, 1981. Documen de eball pe al alle in e nacional de no es ecnologies sec o de se eis en els da e s anys i els jo es han ap o i a aques a en- di ncia. Els jo es són conscien s de les di e i ncies en e eines pel que a a I'aplicabili a de la o mació adqui ida, a les opo uni a s de p omoció, a la necessi a de can ia de eina, a la segu e a del eball i al sou. Es an o la disposa s a e concessions, al i com mos a l'es udi: el 38,2 % dels ap enen s enques a s conside a en una Amplia gamma de eines abans de decidi -se; egeu la aula següen : Gamma d'ocupacions conside ades pels ap enen s abans de ia (N = 1.992, les xi es en pe cen a ge i sumen 100) Va conside a di e en s ocupacions abans d'escolli el seu ap enen a ge? - Sí, només eines semblan s ..................... 31'9 - Sí, a ie a d'ocupacions ......................... 38'2 -No ................................................... 29,9 Fon : OIBF, Leh ling 81. Die Ausbildungs- und Be u ssi ua ion de Be u sschuljugend (Ap e- nen 81. La si uacib educa i a i p o essional dels jo es en escoles de FP) Viena, 1981. Vol. 2. Die be u liche Si ua ion de Leh linge im Leh be ieb (La si uació p o essional de l'ap e- nen a l'emp esa on a p hc iques) p. 107. 2.6. PER QU~ HI HA JOVES SENSE FORMACI~ NI EDUCACI~ PROFESSIONAL La o mació i la p epa ació p o essionals an més enllh de la me a capa- ci a de e una eina i guanya -se la ida. Els jo es adqui eixen una p e- pa ació in ellec ual i social que més enda an se h impo an pe a la se a ida p o essional i p i ada. La Comissió Educa i a Alemanya ecomana que els cu ículums p o essionals no sols e lec eixin la p epa ació i cnica, sinó que incloguin a més l'educació humanís ica i sociaL3 3. Comissa i Alemany pe a Z'Educació: Recomanacions de la Comissi6 Educa i a. Bonn, 1974. La Comissi6 Educa i a Alemanya ou l'au o i a cen al pel que a a l'e- ducació a la República Fede al $Alemanya de 1965 a 1975. Els seus nomb osos in- o mes i ecomanacions exe ceixen enca a una g an in luencia en els deba s sob e po- lí ica educa i a. Els sugge imen s de la Comissió sob e la uni icació i e o ma de les escoles pe a jo es de 15 a 19 anys són enca a unes esis clau. pa pe s),: Re is a de Sociologia compa ació dels pe jo es (N = 666, xi es en mo ius pe ia una de e minada eina allega s sense p epa ació o mal i pe ap enen s pe cen a ge, les columnes sumen 100, N2 = 2.000) Mo iu més impo an pe a escolli^ Jo es sense una eina o mació Ap enen s PP- In e i s especial pe aquella ac i i a ............ 27,3 44,O A an a ges econbmics ........................... 22,7 61 So gí l'opo uni a : l'emp esa necessi a a algú en aquell momen .............................. 15,8 5,8 No hi ha ia cap al a elecció ..................... 11,7 7'3 El eball e a a la o a ........................... 5,7 5,8 Se m'o e i un ap enen a ge in si u in e essan ... 4,7 3'9 Bones pe spec i es de u u ..................... 32 11,l P essió pe pa dels pa es ........................ 2,4 2,8 Opo uni a s de p omoció dins la companyia ... 2'3 6 ,o S a as social de la p o essió ..................... 0,8 1,8 Pe que el pa e o la ma e eien la ma eixa eina 0,6 12 Al es ................................................ 3 ,o 4,3 Fon : OIBF, Jagendliche ohne Be u sbildung (Jo es sense o mació p o essional), Viena 1983, ol. 1. Les opo uni a s d'adqui i aques a o mació i alo s socials són espe- cialmen edu'ides si els jo es no eben cap mena d'educació supe io . La al a d'ensenyamen és deguda a mol s ac o s i quasi mai no po culpa - se'n els jo es. Di aixb, cal assumi que els jo es sense una p epa ació me- hdica es an en desa an a ge, an pel que a a opo uni a s com pel que a a pe spec i es, en o s els aspec es de la se a ida labo al i p i ada. Els eballs sob e la qües i6 de qui disposem con i men que la pe i- nenCa a un g up social poc a a o i , les ap i uds escola s in e io s a la mi jana i la manca d'una p epa ació o mal són es ac o s co elaciona s. La dis ibució desigual de la eina pe egions i o so in les o e es de eball desp opo cionades c een el p oblema de la desigual a d'opo u- ni a s. Documen de eball pe al alle in e nacional de no es ecnologies La compa ació en e les aons bhsiques pe a escolli una eina que alleguen els jo es sense o mació i els ap enen s mos a que 1'c in e i.s especial pe aquella ac i i a >> encapgala la llis a en ambdós g ups. No obs- an aixb, aques mo iu és mol més eqüen en e els ap enen s (27,3 % s. 44,O %) Els <<a an a ges econbmics* ocupen una posició mol baixa- en el chlcul pel que a als ap enen s, pe 6 és el segon mo iu en o d e de impo hncia pe als jo es sense o mació (22,7 % s. 6,l %). <(So gí l'opo - uni a : l'emp esa necessi a a algú en aquell momen s és un ac o de di- e en impo hncia pe a cada g up: és es egades més impo an pe als jo es sense o mació que pe als ap enen s (15'8 % s. 5,8 %). Els jo es sense o mació semblen adona -se que les se es pe spec i es de u u com a eballado s sense p epa ació són o qa dolen es, men e que els ap enen s alo en mol més les <(bones pe spec i es de u u )>. 3. LA IMPORTANCIA DE L'APRENENTATGE El sis ema d'ap enen a ge dual és onamen al pe a man eni un índex d'a u ju enil baix. Els paisos que apliquen aques sis ema enen índexs d'a- u ju enil in e io s als dels pa'isos que no I'apliquen. Es so a aques a pe spec i a que es c i ica la pe d ia d'impo hncia de I'ap enen a ge a la majo pa de paisos eu opeus. Podem eu e con ínua- men senyals que la o mació p o essional quan es limi a a l'escola no po segui el pas del desen olupamen ecnolbgic. Una o mació pu amen escola no e lec eix les demandes de la eina de mane a an ealis a com ho a un p og ama conjun en e I'escola i e1 lloc de eball (ap enen a ge). Al es a an a ges del sis ema dual sob e al es o mes de o mació p o- essional, pe exemple les escoles de o mació p o essional de g au mi jh i supe io , són: 4. Knapp, Ilan; Ve ze ni sch, F i z (Edi o s): Leh ling 81: Die be u liche und soziale Si ua ion de Leh linge in ds e eich (Ap enen 81. La si uació p o essional i social dels ap enen s a Aus ia). Wien, 1981 (Edi o ial OGB), i Knapp, Ilan; Ve - ze ni sch, F i z (Edi o s): J.O.B. Repo , Jugendliche ohne Be u sbildung (In o me J.O.B., Jo es sense o mació p o essional). Viena, 1983 (Edi o id ORAC). <<Pape s)>: Re is a de Sociologia - La elle hncia p hc ica d'allb que s'ensenya al sis ema dual. L'alum- ne po e lec i els coneixemen s i la p epa ació p Ac ics di ec amen al lloc 'de eball, el qual ambé cons i ueix un en o n d'es udi. - Una mo i ació majo pe a ap end e. El eball di ec e sob e ma- e ials eals p opo ciona un ecicla ge p hc ic con inu. En con e encies ecen s sob e el ema, auspiciades pe l'OCDE, s'ha plan eja la qües ió de la sepa ació en e l'educació i la eina com un dels p obables e o s de la nos a socie a . 3.2. APLICABILITAT POSTERIOR DE LA FORMACIÓ DE L'APRENENT - Les p obabili a s que é un ap enen de oba eina més enda an com a eballado quali ica al ma eix am són ele ades, segons la majo ia ' d'enques a s sob e < els seus ap enen ss (de e , només p op del 50 % dels jo es que acaben el seu ap enen a ge oben eina al ma eix am on an es udia ). Els enques a s ambé e en de I'opinió que els ap enen s del am me allú gic, de camb e i de cuine e en els qui enien més possibili a s de oba una eina adequada, men e que els qui es udia en pe a pe u- que i manob e en enien poques. - Compa an -10s amb els g adua s d'escoles de o mació p o essional de g au mi jd, els ap enen s enen millo s pe spec i es de eball an a cu com a lla g e mini: el 80 % dels p opie a is de bo iga o dels qui p epa en ap enen s s'es imen més con ac a ap enen s. - Gai ebé o s els enques a s con i ma en que els o icials no sols enien més coneixemen s sob e la se a eina que els eballado s sense o - mació o mal, sinó que ambé s'adap a en més ipidamen a si uacions no es dins el eball i e en més independen s. El e que la p epa ació d'un eballado jo e agi més enllA de les ecniques eque ides a un alle en pa icula , cosa que sol succei so in , bene icia an l'emplea com el pa ó. Tenin en comp e an la polí ica educa i a com les necessi a s del me ca de eball, els jo es han de p epa a -se de ca a a una Amplia gamma de possibili a s p o essionals. Un al e mo iu pe a e -110 així és el e que no es poden e p ojeccions exac es i a lla g e mini del me ca de eball. Documen de eball pe al alle in e nacional de no es ecnologies La mobili a dins els p og ames educa ius i dins les di e en s ocupacions adqui eix cada cop més impo hncia. Hom pensa que els cu ículums de les di e en s escoles de FP inco po en alguns elemen s cong uen s, cosa que ambé s'aplica als p og ames de o mació &ap enen s. Una de les qües ions clau en l'ac uali a dins la polí ica del me ca de eball és l'adap ació de la mh d'ob a a es hnda ds nous. Una o mació gene al i p o essional sblida és un equisi p e i impo an pe a la segu- e a de la eina. Si conside em I'ele ació dels ni ells p o essionals com un aspec e de la humani zació de les condicions de eball, eu em que la posició d'un indi idu al lloc on eballa po millo a i que, augmen an la se a in lui ncia, es po assegu a aques a posició dins el me ca de eball. Els p ope s deu anys, I'es uc u a dels p o essionals can ia h no sols quan i a i amen sinó ambé, en g an mesu a, quali a i amen . El eba- llado especiali za o ma a ui a h el dia de demh una eina o ca di e en . Ja que les p ojeccions a lla g e mini no es poden aplica als cu iculums p o essionals, cal econside a els p og ames de o mació p o essional massa especí ics. No es po espe a que els qui in es iguen la FP ecomanin un ipus de eina i ga an eixin que ind h una con inuy a . No obs an aixb, sí que poden enuncia mesu es conc e es que cal aplica a qualse ol p og ama de o mació. És impo an eni unes quali icacions pe p esen a , an pel que a a ecnologia i a cii ncia com a les indús ies de se eis. Els jo es necessi en la majo quan i a d'especiali zacions possibles que puguin esul a ú ils a lla g e mini i en un en o n de eball al e a . El hpid p og és de la ecnologia eque eix lexibili a , no sols espec e a les asques indi iduals sinó ambé quan es ac a de e un ecicla ge i un can i amplis. Aques a lexibili a es basa en una FP Amplia i de ona- men s. En l'ap enen a ge, que és la p ime a expe i&ncia p o essional, no s'ha de menysp ea la impo incia c eixen de la mobili a en e ams. Un ap e- nen no sols ha d'ap end e aquelles i cniques que eque eix el negoci pa - icula on eballa. Pe al de dona -li les millo s pe spec i es de u u , necessi a sabe més a ni ell an quan i a iu com quali a iu. Pe al de edui els desa an a ges de la o mació especí ica in si u, cald ia que el jo e només s'especiali zés en kcniques clau o onamen als. Cald ia eni en comp e que: c Pape s~: Re is a de Sociologia - Unes quali icacions ben onamen ades han d'inclou e una isió de les in e elacions exis en s en e els negocis, la ecnologia, l'economia i la socie a . - Aquells aspec es de la FP que no es poden ensenya als llocs de eball indi iduals s'hau ien d'impa i a ins i ucions més gene als. - L'accés a l'ob enció de quali icacions ha d'ésse obe a o hom, independen men de les demandes a cu e mini de la eina. 4. L'ACCIO DEL GOVERN AUSTRIAC Dona l'ac ual es a del me ca de eball i de l'economia, pe a alguns jo es esul a di ícil e la ansició del sis ema escola al món labo al. La sub enció dels ap enen a ges és un ac o d'aju . Es p es a h especial a enció als jo es disminu'i s o amb desa an a ges ísics, psíquics o socials que en p incipi siguin capagos de eballa , pe b als qui esul i imp obable que es doni una opo uni a . S'enco a ja l les noies a in odui -se en eines dominades pe homes. S'espe a que el 1984-85 es c e'in ins a 8.000 nous llocs d'ap enen a ge. Conc e amen les mesu es adop ades inclouen: 1. La sub enció d'ap enen a ges pe a jo es disminui' s, que a iben als 2.500 xílings aus íacs (AS) (3.000 si es acili a la pensió comple a). 2. La sub enció d'ap enen a ges pe a noies dins eines dominades pe I'hohe. So a unes de e minades condicions, els ap enen a ges pe a noies en més de 60 eines poden a iba a eb e 2.500 AS el mes. 3. La sub enció de llocs d'ap enen a ge addicionals a emp eses indi i- duals. Les emp eses que es iguin disposades a adme e més ap enen s que abans poden eb e 2.500 AS el mes. 4. La sub enció de places &ap enen a ge addicionals a alle s d'ensenya- men . Tan els alle s independen s com els que depenen d'una B- b ica hau ien d'aga a an s ap enen s com els pe me i la se a capa- ci a . També en aques cas els nous llocs d'ap enen a ge poden se sub enciona s amb 2.500 AS el mes. 5. La con inuació de la o mació en cas de p2 dua de la pla~a d'ap e- nen a ge. Cal p end e mesu es di e ses pe a colloca els jo es amb un ap enen a ge discon inu dins nous p og ames a la ma eixa B ea de eball o en una B ea simila . 6. Cu sos p epa a o is pe a millo a les so ides al me ca dels jo es. Documen de eball pe al alle in e nacional de no es ecnologies L'any acad -mic 1984-85 s'amplia an les o e es de cu sos de p epa- ació al eball, ajus a s a les necessi a s de di e en s g ups de jo es. Mi jangan aques s cu sos els alumnes poden ob eni els diplomes que els manquen i adqui i coneixemen s i -cniques elaciona s amb la ida p o essional. 7. <(Acció 8.000n pe a c ea no es opo uni a s de eball. <(Acció 8.000)> és un p og ama pensa pe ajuda els jo es ins a 25 anys que hagin es a a l'a u es mesos com a mínim. Es sub enciona an els llocs de eball a lla g e mini que se'ls o e eixin an al sec o p i a com al públic. 8. Sub enció de la con ac ació an icipada de nous eballado s jo es. La con ac ació an icipada de nous eballado s, ja sigui pe e su- pl -ncies o pe a la empo ada, esul a posi i a econbmicamen , ja que pe me que el nou eballado gaudeixi de con inu'i a i emps pe a ap end e la se a asca. Pe al de po encia aques a p hc ica s'o e i an sub encions. 9. Disposicions en a o dels jo es disminui s o amb desa an a ges. S'o e- i an cu sos especials de mo i ació i o mació així com sub encions de eball pe als jo es amb desa an a ges socials, pe als disminu'i s ísics o men als. 10. Mesu es pe a ajuda els eballado s jo es especiali za s a comenCa . S'amplia h I'o e a de cu sos pe a aquells que hagin acaba I'ap e- nen a ge i no hagin oba eina. També s'o e i an p og ames de <( o - mació pe a eballado s especiali za s)>. 11. Mesu es pe als jo es que hagin acaba l'escola i zació supe io . Es a an cu sos de p epa ació a la eina pe a jo es amb qualse ol ni ell d'escola i zació. 12. Mesu es pe a millo a les opo uni a s dels g adua s uni e si a is jo es. Les o icines de eball amplia an els seus es o gos pe acon- sella i co~loca els g adua s uni e si a is i s'o e i an p og ames de o mació p ac ica. 13. Expe imen s en poli ica de me ca de eball. Reb an supo aquelles inicia i es locals, pe exemple p ojec es del sec o públic a ni ell de co- muni a o coope a i a, que c e'in llocs de eball pe a jo es amb des- a an a ges. Es sub enciona an els g ups d'aju c ea s pels ma eixos a u a s i els p og ames d'educació d'adul s. 14. Inclusió d'es ange s de 2a. gene ació dins el sis ema de collocacions. El me ca de eball dep imi si ua els jo es es ange s en una posició especialmen dolen a ( eballado s es ange s de 2a. gene ació). Les p hc iques adminis a i es a l'ho a de ga an i eina pe me en segui el p incipi d'igual a de ac e pe a, o s els jo es que hagin c escu <<Pape s>>: Re is a de Sociologia a Aus ia. Pe al de min a les di icul a s amb qd s'en on en els jo es es ange s que busquen eina, les o icines de collocació es an o e in més in o mació i consell. S'ha publica un opuscle bilingüe. Els eballado s es ange s jo es enen al seu abas o ipus de p o- g ames educa ius i de o mació labo al.