COM
LA
INSEGURETAT
DESAFIA EL
SOCIOLEG
Renaud Dulong
(CRNS
Pa ís)
Hom pod h llegi el ex següen mogu pe es menes d'in e ?~.
P i-
me amen , hom po oba in e essan una p ime a esb ossada sociolbgica
d'aques e eny enca a desconegu que és la insegu e a . Hom po , a con-
inuació, in e oga -se sob e el desni ell dels jocs de Uengua ge que sepa-
en els discu sos <cpolí ics)> sob e la insegu e a
i
les o mulacions
de
h
gen que a i ma iu e aques a insegu e a . Pe úl im, hom po sen i -se
més a ia espe ona pe la dimensió epis emol6gica del ex , pels ep es
que la insegu e a plan eja a la sociologia, ep es que imposen la e isió
de les o mes de p oducció del disci~ s sociolbgic o, si més no, obliguen
a
ha e d'ana amb comp e amb els ]p oblemes que aques discu s p o oca.
Aques es es lec u es del ex són legi imes en an que ja es a en cons-
cien men en la ghnesi de la se a edacció; malg a o , cal sub a lla
-pe qui: el ex no el ecull p ou bé- un qua pun del qual desi ja íem
que en quedés la c<lligÓn: que cap dels es pun s no hau ia d'ésse pensa
independen men dels al es dos.'
1.
El
ex segueix el de la con e kncia p onunciada el
27
de
ma c
de
1984
a
1'AssociaciÓ Ca alana de Sociologia de Ba celona, que alho a es basa a en una
a gu-
men ació desen olupada
una
mica abans
en
una exposició e a a les obades c imin*
lbgiques
de
la
Uni e si a de Lou ain-la-Neu e (Bilgica).
<<Pape s,: Re is a de Sociologia
1.
UN
TERRENY
SATURAT
D'EXPLICACIONS
La insegu e a plan eja d'en ada p oblemes epis emolbgics a1 socibleg
pe qui: es p esen a com una sociologia. Si deixem de banda - o ese an
la se a anhlisi pe a un al e momen - la elació que man enen amb les
p hc iques de p o ecció, els discu sos sob e la insegu e a són discu sos del
o sociolbgics. Si és legí im, en d'al es casos, p oposa -se de cons ui
l'objec e, de busca les de e minacions, de p o a models, aquí l'objec e
apa eix ja amb la se a explicació, amb les se es explicacions..
.
amb massa
explicacions. Aques és el pa icula ep e que la insegu e a plan eja al
socibleg, es ac a d'un domini ja sa u a d'explicacions.
Pe
a
demos a -ho, passa em e is a a alguna &aques es explicacions.
To en -ho, no a em pas una c í ica de cadascuna d'elles, ja que cadas-
cuna con é un g au de e i a , cadascuna cons i ueix un candida ilid
pe
a
explica el enomen. Pe b, d'una banda, cadascuna es p esen a com
a explicació de ini i a; supe a alesho es la se a pe ingncia pe a =plica
qualse ol cosa i esde é sospi osa de pe e i aques a explicació en ece ca
d'un cap de u c. D'al a banda, a més,
i
és aquí sob e o on es plan eja el
p oblema, la se a se iació p odueix un e ec e global d'eq~í oc.~
La p ime a explicació de la insegu e a a ibueix aques a a la delin-
qükncia. E iden men no nega em que els delinqüen s enen alguna cosa
a eu e amb la insegu e a , pe 6 que aques s siguin la <{causa)> de la inse-
gu e a és quelcom de dub ós. Una educció com aques a d'un enomen
espec e a un al e ensopega, si més no, amb un p oblema: com explica
que, abans que no es pa lés d'insegu e a , ja hi ha ia delinqiiencia i, ins
i
o , una mena de de1inqiii:ncia més pe illosa? Explica la insegu e a pe
l'augmen de la delinqiiencia és indui uns aonamen s mol dub osos sob e
els llinda s de ole hncia de la delinqiiencia que una població pod ia supo -
a , llinda s més enllh dels quals es p odui ia el phnic.
Dien -ho d'una al a mane a, pod íem pa i de la idea de l'exis 2ncia
d'un desni ell en e la insegu e a
i
la delinqiikncia, desni ell que e accen-
ua pe la e e i ncia a si uacions més c í iques com les de No a Yo k o
Bogo h, pe no pa la de Bel as o Bei u . La ima ge del desni ell o sepa-
2.
C .
We ne Acke mann, Renaud Ludong, Hen i-Pie e Jeudy:
Imaginni es
de
I'insécu i é.
Lib ai ie des Méidiens, Pa ís, 1983. Capí ol 1:
*Les
kqui oques
de
i'in-
sécu i éa.
Com
la
insegu e a desa ia el
socibleg
ació és &moda en an que indueix la idea de mecanismes d'ampliíicació,
mecanismes on con lueixen na u almen endmens simbblics; o i així, é
una essan enganyosa en an que ambé sugge eix que
hi
hau ia una
eali a delinqüen objec i amen mesu able, cosa que, com eu em més
enda an , és o ca discu ible.
La insegu e a és una eacció da an de la delinqühcia, pe 6 no és an
sols aixb. Posa en joc una simbologia - ep esen acions, esquemes d'acció,
miiximes- que me eix d'ésse anali zada com a al. La educció de la inse-
gu e a a la delinqükncia és un p ocedimen cbmode, u ili za so in
amb
ins co po a ius, pe a elimina el enomen
i
subs i ui -10 pe o un al e
segui de qües ions.
En aques capí ol els a gumen s a. anga s ampoc no són alsos. La inse-
gu e a és man inguda pels mi jans de comunica :ió. Anan més lluny: hom
no ha comenca a pa la de
la
insegu e a ins que la p emsa no l'ha p o-
du'ida com a esde enimen
i
no n'ha o ni , pe sondeig, la mesu a. Abans
que els sondeigs d'opinió haguessin insc i la insegu e a en llu s qües-
iona is d'enques a, ningú no en pa la a. Aixb legi ima que ens in e o-
guem sob e la possibili a d'una ab icació de la insegu e a pe pa de la
p emsa, ab icació que con i ma ia el lloc que aques a ha des ina des de
semp e als successos: la p emsa popula neix als segles
XVIII
i
x x
amb les
na acions de c ims
i
cii~ igs.~
Una esi semblan ens eme al p oblema de la elació de la p emsa
amb el seu públic. Ens gua da em p ou bé d'en a en un deba que s'as-
sembla o ca al de sabe qu2 a ésse p ime si I'ou o la gallina. Només
se ia in e essan assenyala una no a educció que obli e a ambé la simbo-
logia, pe b aques a egada com a enomen que la socie a pod ia ésse capq
de p odui pe ella ma eixa al ma ge dels mi jans o icials de comunicació.
1.3.
L'EXPLICACIÓ
PER
UNA
VOLUN'i'AT
POLÍTICA
És una a gumen ació una mica di e en de la p eceden i que disposa
ambC d'una base his b ica: a F anca, ou la campanya p esidencial del
1974
3.
C .
Geo ges
Auciai :
Le
Mana
quo idien. Semiologie du
jai
di e s.
An h o-
pos, Pa ís,
1973,
eed.
1983.
uPape s)>: Re is a
de
Sociologia
la que in oduí la insegu e a com a ema polí ic. D'aixb a a ibui -la a
Gisca d d'Es aing només
hi
ha un pas, ben &cil de eali za an bon pun
hom egi cla el bene ici que qualse ol pode
-i
no només un pode de
d e es
i
un pode d'Es a - po ob eni de la insegu e a . Tan sols cal e-
co da que en el domini del e polí ic, la esi del complo és
el
cami més
cu
i
més decisiu pe a elimina o a mena d'anilisi.
1.4.
L'EXPLICACI~
PER
LA
CRISI
La c isi é e1 mk i de p esen a -se com una causali a abs ac a
i
de
ga an i així la ece ca d'un cap de u c. Si aconseguíssim ca ac e i za ade-
quadamen de quina mena de c isi es ac a, es a íem sens dub e
en
p esen-
cia d'un candida ben se iós pe a explica la insegu e a . En boca d'aquells
que a ancen aques a gumen ---en gene al són mili an s polí ics
o
sindi-
cals- es ac a an sols de la c isi econdmica
i
l'a gumen ació eposa en
una iple equació:
C isi
=
a u
=
delinqiiencia
=
insegu e a .
Deixan de banda l'anhlisi del alo de les dues p ime es, apun a em
només que I'úl ima és de nou l'explicació mi jan~an la delinqiil.ncia,
i
que
la cadena no ep esen a al a cosa que una e sió d'aques a explicació ec-
i icada pe a desculpabili za els delinqüen s.
La llis a no acaba aquí, ins i o si només ens a enim al que és públic.
Pe d
la
p esen ació d'aques a successió d'explicacions, donada la se a se ia-
ció, plan eja el e i able p oblema:
el
de la possibili a d'explica el eno-
men. Una compe encia an g an d'anhlisis o na aques es possibili a s una
mica i isb ies. El e eny esde é equí oc
ja
que d'aques a mane a apa eix
sa u a d'explicacicms que es neu ali zen quan en en en con ac e.
Aques equí oc plan eja alesho es un dilema
al
socibleg: ¿quina unció
po assigna , dins d'aques imbi , al seu discu s? ¿P i ilegia & una expli-
caaó en de imen de les al es? ¿A egi &
a
aques a sk ie la se a p bpia
explicació? En ambdós casos només aconsegui a eng ossi la sob eci ega
i
con ibui
a
la caco onia. Fins i o si I'explicació sociolbgica és a gu-
men ada sob e una base concep ual més a inada
i
onamen ada en un ac-
amen més igo ós de les dades, no po e i a d'en a en compe encia
I
Com
la
insegu e a desa ia
el
soci6leg
amb les al es, és a di , no po apa kixe sinó (:om un elemen d'aílb que
ol explica . Cal oba , pe an , una o ma de p ocedi que ingui en
comp e aques e p ime de l'equi oc del e eny es udia . Veu em que
aixi, equi al al enunciamen de I'explicació.
2.
EL
DISCURS INSEGURITZADOR
To es les explicacions que hem e isa són discu sos sob e la insegu-
e a , si uan
d
enomen ex e io men
en
elació amb el subjec e de I'enun-
ciació. ¿Quina és, en elació amb aques p ime egis e, l'especi ici a del
discu s insegu i zado , el discu s del subjec e que diu iu e la in~egu e a ?~
All& que so p hn
a
p ime a is a en aques s enuncia s és llu ca 2c e
exo bi an , la u ili zació d'ima ges c ues, l'a i maci6 pe emp b ia de solu-
cions adicals, la impu ació o as; és
un
discu s que no pa eix cap mena
de con adicció. Es ambé,
a
la se a mane a, un discu s sociolbgic, pe b
que e ma ca pel segell del seu o igen popula . Bs un discu s
uben
de
casa*, que pa la pe a aquell que
ha
c escu a F an~a en con ac e amb el
poble
o
amb el ca e , donades les se es múl iples e e kncies
o
dusions
a un
cos
de miximes, de p o e bis cons i u ius ilel sen i comú.
Malg a aques a dimensió una mica pin o esca no es po amaga pe
mol de emps:
1)
Que aques discu s desen olupa una a gumen ació uni-
icada
i
cohe en .
2)
Que aques a a gumen ació
no
ep sn cap
de
les expli-
cacions a angades an e io men sob : el enomen.
3)
Que els inciden s de-
lic ius
hi
juguen un pape secunda i i, pod íem di -ne, e b ic.
4)
Que no
e obem mai aques discu s en la p emsa.
Essencialmen es ac a d'un judici de la polí ica penal de I'Es a , del
seu ca hc e libe al, o més enca a, del e que aques a polí ica es 2 cen ada
en el p oblema de la delinqusncia. Esquema i zan l'a gumen , podem di
que aques eposa sob e el eo ema següen : si 1'Es a es p eocupa pels
-
-
banda es
(< oyozls~),
pe excusa -los, pe desculpabili za -los, pe a enua
el igo del cls ig, pe einse i -los, e ch e a, se si ua
en
llu e eny, que no
és el de la gen hones a; men e eballa pe la inclusió dels que són o a de
la
llei,
el
pode exclou aquells que en són dins.
4.
Elemen s d'aques discu s
han
es a ecolli s du an l'enques a sob e i'au o-
de ensa e a en
1979-1980
i du an la eali zada sob e la insegu e a (en coUabo ació
amb We ne Acke mann i Hen i-Pie e Jeudy) en
1980-1981.
C .
Renaud Dulong:
L'au odé e zse, e zquhe su quelques ai s indécidables.
Lib ai ie des Mé idiens, Pa-
is,
1983.
Capí ol
3:
c{Le
discou s de I'au od6 ense)>.

c Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
En aques con ex cald ia sub a lla es pun s. P ime amen , la pa icu-
la concepció de la llei que es po dedui d'aques es o mulacions. La llei
apa eix com una en i a sup ahumana que s'imposa ins
i
o a 1'Es a ;
al
ma eix emps, hom li assigna com
a
única eina la ga an ia de la p opie a
p i ada; és la llei la que onamen a un o d e de pe i s p opie a is. D'al a
banda,
el
ca hc e neu iilgic de la allida de la llei pe a aquells que la de-
nuncien. L'exo bi hncia de les pa aules i la iolencia de les ima ges no són
un e ec e d'es il, sinó que ens indiquen que all6 que es ; en joc conce neix
la gen d'una mane a o almen c ucial. Pe úl im, aques a i ulencia és
enca a més pe niciosa ca l'a gumen acaba desembocan en l'au ode ensa:
1'Es a ja no exe ceix adequadamen el monopoli de la iolkncia legí ima
i
esde é legí im que les comuni a s locals o els indi idus se'n acin ch ec.
El balang d'aques a subs i ució de 1'Es a pe l'indi idu
és,
a F anga, mol
g eu: una cinquan ena de mo s, més &un cen ena de e i s.
La p esen ació esquemh ica d'aques discu s l'ha simpli ica mol íssim
i ha a enua , en conc e , les pa inades an iis iques que acompanyen la
se a o ma deso bi ada. Pe exemple, és si més no so p enen eu e com
la igu a del delinqüen , segons la ca ac e i zació del e me <<banda a>>
( oyou),
desapa eix o deixan la se a placa de cap de u c a la igu a del
nen.' Uns al es e s sub a llen que, a despi de la emh ica única que
el
sos é, aques discu s és mol equí oc.
El
p oblema és sabe , seguin la línia
desen olupada ins aquí, si aques equí oc é alguna cosa a eu e amb el
p eceden , amb aquell que es de i a a de la mul idimensionali a dels dis-
cu sos polí ics sob e la insegu e a .
Com a mínim podem oba -hi una elació, la qual cla i ica singula -
men el ep e epis emdhgic que la insegu e a plan eja al socibleg. L'a any
d'explicació se ia símp oma d'una incapaci a pe a eb e aques al e dis-
cu s a causa de la se a exo bi hncia
i
de la se a inddncia. Pe 6 ambé ens
indica ia que aques discu s oca de p op quelcom que es h en joc
i
que és
ealmen neu hlgic des del pun de is a de la socie a polí ica. Aques
dilu i d'explicacions endi ia a o ega la i ulhcia: amb la p e ensió de
eemplaca amb una anillisi acional all6 que és ebu com un c i , s'e i-
a ia ha e d'anali za -10 p ecisamen en el ma c de l'a i mació polí ica
d'una incapaci a de 1'Es a pe a man eni un o d e mo al i, pe an , un
o d e social.
El p ojec e d'una sociologia de la insegu e a esde é així enca a més
p oblemi ic. En el ma c d'aques a ba alla d'eslbgans
i
d'a gumen s eiem
massa cla
el
que signiiica ia, pe exemple, una anhlisi de la insegu e a
en e mes de de e minan s sbcio-econbmiques. El socibleg és p esone d'wa
I
5.
Id.,
capi ol
5:
c L'en an
qui
mé i e la mo ),.
Com
la insegu e a desa ia
el
socibleg
xa xa signi ica i a que p eexis eix a la se a mi ada. En aques ema les
exigencies d'objec i i a
i
de neu ali a que especi iquen un discu s amb
p e ensions cien í iques són pe e ides pel lloc que 1'Es a ocupa en aques a
ba alla d'a gumen s. Una sociologia que abo dés el enomen des &una o ien-
ació posi i is a només sab ia insc iu e's en el ma c de la socie a polí ica,
o pa icipan en el eball de ep essió de la queixa popula
o,
si
més no,
des ian el p océs que la gen en a in en a d'ob i .
3.
JA
NO EXPLICAR, SIN6 COMPRENDRE
In e peua d'aques a mane a pe un judici que conce neix o s els mem-
b es de la socie a , el socibleg es eu obliga a e lexiona sob e alkb que
a, sob e alli, que diu, sob e la se a p e ensió
de
p odui a gumen s més
dids, sob e la posició que el seu discu s implica dins d'un e eny con-
lic iu, e c. Aques a o ma de p ocedi é e iden men alo pe ella ma-
eixa, pe b, en el cas que ens ocupa, ha de condui a solucions conc e es:
Qu6 e ? Qui. di ? Com di -ho? A qui di -ho?
Només p oposem aquí les dues <csolucions)> al p oblema amb ca ic e
p o isional
i
pe a dona
a
conkixe una o ma d'ac ua que és enca a a les
bece oles. Aques es solucions consis eixen en una enúncia a l'explícació
en sociologia pe a ins au a unes al es mane es de e , comp end e d'una
banda, desc iu e de l'al a. En l'exposició de la idea insis i em menys en
les e e 2ncies eb iques als co en s de pensamen que
han
ecunda aques-
a mane a de eballa que no pas en les implicacions p hc iques que
aques es al e na i es compo en des del pun de is a &una sociologia de
la insegu e a .
Si eballem des de la pe spec i a d'una sociologia comp ensi a, co-
mengan pe la p ime a de les dues al e na i es, sen o la necessi a d'indi-
ca , d'una mane a més pe sonal, que aques a mena de sociologia s'ha
im-
posa no an pe una simpa ia en e s Max Webe
i
la adició ilosb ica
alemanya de l'he neneu ica com pe una exigencia més p agmi ica lligada
a
la
edacció de I'ob a inal de la me a in es igació sob e l'au ode ensa:
enia acumulada una g an quan i a de no es d'enques a
i
em calia p esen a -
les com un ex sociolbgic. Més enlli de les qües ions d'es il, de la mane a
d'esc iu e, una qües ió em sembla decisi a: ¿qui se ia el subjec e de l'enun-
ciació? ¿Desapa eixe ia com ho a en la majo ia de la li e a u a sociolbgica?
¿O
el
discu s indica ia, ben al con a i, g iicies a 1'6s de la p ime a pe sona
del singula , el seu o igen conc e , la se a p oducció pe un indi idu si ua
15
1
< Pape sn: Re is a de Sociologia
socialmen , cul u almen , e ~ e a?~ U gi pe la necessi a de espond e a
aques es p egun es aig busca l'opinió d'aquells que ja s'ho ha ien plan-
eja en un al e con ex . Aixb explica, pe una banda, que, si les me es
e e encies an des de Webe ins a Gadame , en an que han eballa
els conside an s ilosb ics d'aques p oblema, es ic en deu e sob e o amb
Jeanne F a e -Saada, una e nbloga ancesa que s'ha in e essa pe la
b uixe ia que enca a exis eix al depa amen de la Mayenne, pe qu la se a
expe ikncia se eix de base pe a la me a, si no en les sducions que cal
adop a , sí, com a mínim, en els obs acles que cal e i a ? Quan al ema
de la edacció d'una ob a sob e la b uixe ia, ella denuncia pe inen men ,
c ec, l'e nog a ia clhsica
i
el pensamen pos es uc u alis a ancks <(en lu
ideal comú de o al a opia del subjec e que eo i ~an.~ Més p osaicamen , o
adop an el <<jo)> pe dona comp e de la se a in es igació, assenyala --en
un o que em sembla au en ic- que hom no po pa la de b uixe ia si no
ha es a ap esa ell ma eix pel p oces de llengua ge que es desen olupa
en ella.
Adop a una pe spec i a comp ensi a é, pe an , la implicació p ic ica
següen : del e que el discu s man ingu pe aquells que diuen iu e la
insegu e a di ideix 1'Ambi social, es de i a impe a i amen la necessi a
que
el
socihleg enunci'i el pun d'aques Ambi , aixi delimi a , des del que
enuncia i el seu discu s. Aques p incipi po ésse a gumen a a pa i de
esis epis emolbgiques que ens eme en
a
co en s de pensamen conegu s
-no podem pa la de la socie a sense adop a
un
pun
de
is a dins
de
la
socie a , la sociologia dels al es no és mai o almen impe inen , la socio-
logia no
és
es més que un elemen del enomen que ol explica , e c..
.
.-,
pe 6 un cop més aques a gumen ens e imposa pe la u gencia
i
només
ha descobe els seus e e en s & ics, aixi com les se es implicacions e ico-
polí iques quan ja e a massa a d.
I
ha es a an el p oduc e &una e lexió
sob e el ma e ial com el esul a d'una disquisició epis emolbgica. El mo-
men decisiu d'aques a o ma de p ocedi e dona pel econeixemen del
e que l'adopció d'un es il impe sonal -ja sigui academic, cien i ic
o
sim-
plemen desc ip iu- si ua a el discu s com a un p oduc e de la socie a po-
lí ica. Aques econeixemen no és
el
esul a d'una c i ica de la unció
polí ica del sabe sociol6gic
i
de I'exempla i a del posi i isme dins d'aques-
a
unció de jus i icació de l's a u
quo
social, sinó que apa eix desp és d'una
e lexió especula i a sob e el discu s pe iodís ic, ja que aques o e ia l'exem-
ple d'allb que podia ésse un discu s sob e la insegu e a . A a bé, l'exp es-
6.
C .
<<On ne peu pa le de l'au odé ense qu'A la p emis e pe sonne du sin-
gulie , a c P obEmes d'épis émologie
en
Sciences Sociales)>, núm.
I1
CEMS,
1983.
7.
Jeanne Fa e -Saada: Les
mo s,
la
mo ,
les
so s.
GaUima d, Pa ís, 1978.
8.
Ibid.,
p.
29.
Com
la
insegu e a desa ia el socibleg
si6 pe iodís ica del enomen e a ambé una exp essió dis anciada, una p o-
ducció $ex e io i a , una objec i ació dessimplican ; especi ica a l'he e o-
nomia de la po en la se a ixació en un pun conc e del conjun social --els
seus baixos ons-
i
ci cumsc i ia la se a pe inenga a aques pun . To
plega ho obem en les na acions d'au ode ensa, en els edi o ials sob e
la insegu e a , en els epo a ges sob e la iolencia u bana com si hom
hi
pogués assis i en una abs acció de o a l'emoció que p o oquen
i
bana-
li zan llu dimensió escandalosa. No només no es deixa pa la massa els
ac o s -llu discu s és sens dub e més pe illós que no pas indecen - sin6
que s'a igma i zen llu s pa aules
en
uns e mes que neu ali zen llu dimen-
sió <cpoli ica~, és a
di ,
llu capaci a de plan eja p oblemes que conce nei-
xen o hom, co negan pe la pe sona ma eixa que esc iu.
En de ini i a la pos u a pe iodís ica és condemnable
en
el sen i que
anuZla
o
exclou o a mena de elació amb aquells dels quals ol dona comp-
e
i
en el sen i que e o ga l'exclusió de la qual aques s se sen en íc imes
a causa d'un discu s que neu ali za llu queixa. A a bé, de o el que hem
ana dien ins aquí -amb o , ben poca cosa!-- se'n de i a que el discu s
insegu i zado qües iona la his o ici a &aquells que el man enen, que
és
una a aluació del can i social, que 6s una o ma de desc ipció de la elacici
amb llu socie a , és a di , una ideologia. Una anhlisi més dis anciada pe me
hcilmen el e ús d'aques a ascendencia poli ica. Pel ma eix mo iu, p e-
pa a
i
cop odueix la so desa espec e dels blancs més especí ics d'aques a
e ol a: els magis a s, els go e nan s, els polí ics, els in ellec uals, Cs a
di , o a la socie a polí ica.
Pe an , ¿calia es i ui pu amen
i
simplemen les o mulacions eco-
llides en la in es igació
i
e desapa eixe el socibleg da e a de I'ac o ?
Aquí,
un
cop més, ob ia em les conseqüencies me odolbgiques ( e ús de
o a especi ici a en l'ac e sociolbgic) i e iques (ga an ia de legi imació de
l'au ode ensa) pe insis i en 1'obs ac:le p hc ic que
a
que el p ojec e esde-
ingui insos enible. P esen a el discu s insegu i zado an c uamen
com
el ecull l'enques a és es abli que aques discu s po passa al com és de la
si uació en la que ha es a enuncia -- o so in no com a espos a a l'in es-
igado , sinó més a ia al ma ge de la se a p esencia- a la insc ipció en
les pigines d'una ob a. Toquem po se aquí el pun més p oblemh ic del
nos e p ocedimen , aquell en el que s'a icula una anhlisi polí ica
i
una
e lexió sob e el llengua ge. La di icul a pe a p odui una e sió esc i a
del discu s sob e l'au ode ensa ens eme immedia amen a la se a o ma
d'exp essió o al, a les o mes poc polides que a se i , a la indecencia del
seu lhxic, a l'absencia d'a iculació in e p oposicional, e c..
.
Es ac a d'un
p oblema de o ma més que no pas de con ingu . Pe b aques p oblema
de o ma es de i a del e que es ac a d'un discu s p odui'
i
ep odu'i en
c Pape s>>: Re is a de Sociologia
La dis inción en e
el
iejo co po a ismo ( ascis a) y el nue o co po a-
ismo, co po a ismo es a al y socie al, au o i a i0 y libe al, es aplicable al
caso de España, en la época en que la c isis económica mundiaI a ec a
p o undamen e a la economia española, po un lado;
y
po o o, en un
pe iodo de despe a democ á ico en que se legalizan 10s sindica os y 10s
emp esa ios se asocian bajo nue as eglas y no mas de con i encia y ne-
gociación con el Es ado. El deba e sob e neoco po a i ismo iene in e és
en su aplicación a España pa a de ini o in e p e a una nue a si uación de
c ecien e es abilidad democ á ica, basada en 10s acue dos ipa i os en e
el Es ado, 10s sindica os y las o ganizaciones emp esa iales, como sis ema
de in e mediación de in e eses, más
allá
del plu alismo y e1 pa lamen a is-
mo. El deba e iene in e és hoy, a p incipios de 1984, po cuan o comien-
za
a ec udece se la con lic i idad labo al, al habe se o o muchas de las
negociaciones (sob e con enios, acue dos sala iales, condiciones de abajo,
e cé e a) en e las pa es in e esadas (sindica os, pa onal) y no exis i ga-
an ia de cumplimien o de 10s acue dos es ablecidos (Pac o de la Moncloa,
ANE,
e c.).
El
in e ogan e sob e la iabilidad del neoco po a ismo
o
neo-
co po a i isme
como o ma de in e mediación de in e eses y de negocia-
ción de con lic os es á abie o.
Es as cues iones gene ales ue on analizadas sis emá icamen e po Phi-
lippe Schmi e , cuyo a iculo publicado en 1974
(ic Aún
en
el
siglo del
co po a ismo?>>) cen ó el deba e
y
es pun o de e e encia obligado pa a
cualquie discusión sob e el ema.
Ph.
Schmi e hizo una b illan e exposi-
ción de 10s concep os básicos sob e el neoco po a ismo englobando es
p eocupaciones ecu en es de la iloso ia polí ica: la ep esen ación de 10s
ciudadanos, el p oceso de oma de decisiones y la o ganización del Es ado
y
su con ol sob e la población. Después de dis ingui en e neoco po a-
ismo como au oo ganización de la sociedad ci il (es deci , cómo 10s ,mpos
sociales que econocen sus in e eses o males se o ganizan) y como mé odo
de oma de decisiones e implemen ación de las mismas po la adminis a-
ción
(pulblic
decision
making),
explicó po qué eme gió el ema y el en6
meno del neoco po a ismo
y
cuáles han sido las sub eo ías que han de i-
ado de su apa ición. Seguidamen e expuso las ííneas de in es igación que
ac ualmen e se siguen en el análisis del co po a ismo en sus di e sas e -
siones y g adas de desa ollo.
La segunda sesión, del dia
28
de ma zo de 1984, co i6
a
ca go de
Wol gang S eeck, colabo ado de Philippe Schmi e en un p oyec o
in-
e nacional en el que se compa an las p ác icas neoco po a i as en di e sos
sec o es indus iales de once países eu opeos y 10s USA.
W.
S eek habM
de las o mas que oman las elaciones indus iales neoco po a i as como
sis ema especi ico de elaciones indus iales; de las azones po las que 10s

El
deba e
sob e
co po a i isme-neoco po a ismo
ac o es sociales p incipales han es ado in e esados en en a
y
lle a a cabo
p ác icas co po a i as, azones que se cen an en 10s bene icios económicos
que ob ienen emp esa ios
y
ob e os en una es uc u a co po a i a; cómo
apa ece el sis ema de elaciones indus iales co po a i as
y
cómo man iene
su es abilidad; cuáles son 10s p oblemas económicos que su gen,
y
de ellos,
cuáles son solucionables
y
cuáles no, a in de llega a la es abilidad. La
de inición de sis ema de elaciones indus iales co po a i as que dio S eeck
ue la de que <celemen os signi ica i os de la elación de empleo son egu-
lados
al
ni el cen al, es deci , más allá
y
po encima de las emp esas in-
di iduales; en e 10s sindica os
y
las o ganizaciones emp esa iales, ambos
monopolís icos
y
cen alizados, sob e
el
p oceso de egulación
y
10s esul-
ados del mismo, que son a ados como cues ión de in e és público po
pa e de 10s agen es es a aless. Se a a pues de una o ganización especi ica
de 10s ac o es in oluc ados: una es uc u a o ganiza i a co po a i a. Ejem-
plos de aplicabilidad de es a de inición se p~~eden halla
en
Aus ia, Suecia,
Alemania occiden al, No uega,
y
Finlandia en algunos aspec os.
De
algunos de es os paises, en conc e o, de Suecia, Alemania
e
Ingla-
e a, habló de nue o
W.
S eeck en el cu so de la mesa edonda que se
o ganizó en la e ce a sesión del cu so. Los dos p ime os paises, de la ga
expe iencia en acue dos neoco po a i os con as an con la si uaci6n de In-
gla e a, donde es impensable un pac o social en la ac ualidad. Ph. Schmi -
e se e i ió al caso de I alia, donde en las dos úl imos años se han p o-
ducido so p enden emen e
pasos
impo an es en la endencia hacia p ác i-
cas co po a i as. La so p esa es iba especialmen e en
el
cambio de ac i ud
de uno de 10s sindica os más impo an es, la
CGL,
de o ien ación comu-
nis a, que se negaba secula men e
a
es ablece acue dos sec o iales con la
pa onal, ampliando su ámbi o de p o ección a 10s in e eses de g upos so-
ciales que pueden bene icia se de medidas como la escala mó il de sala ios.
La unión de 10s es sindica os más impo an es en I alia en una asup a-
con ede acións ac uando en algunos sec o es como el del me al, po una
pa e,
y
po o a, en la segunda mi ad de la década de 10s años se en a, el
<<comp omiso his ó ico)> a ni el de pa idos polí icos, po el cua1 el pa -
ido comunis a se con i ió en un miemb o
de
ac o
del gobie no, en cues-
iones de legislación labo al, ue on dos ac o es impo an es
a
ene en
cuen a pa a en ende el acue do social <<desde
y
po a iba)> hacia la base
de 10s sindica os
y
o ganizaciones emp esa iales. En cie o sen ido ep e-
sen a his ó icamen e la ia in e sa (a la de 10s Paises Escandina os, po
ejemplo) hacia el co po a ismo. La idea de
sc mbio poli ico,
o
in e cam-
bio poli ico en e las
éli es
gube namen ales, sindicales
y
emp esa iales e-
leja idedigna nen e esa ealidad. Manuel de Lucena se e i ió al caso de
Po ugal como ejemplo de <cco po a i ismo)>, en línea de con inuidad con
<<Pape s,:
Re is a
de
Sociologia
la adición ideológica salaza is a. Igualmen e, Juan Ma inez Alie de-
sa olló en su exposición 10s sin omas de la endencia cla a hacia acue dos
neoco po a i os en la época de ansición democ á ica abie a en Espaiia
desde la legalización de 10s pa idos polí icos
y
de 10s sindica os en 1977-
1978, a pesa de 10s al ibajos de 10s acue dos que las ue zas sociales han
es ablecido.
Te minó el cu so con la sesión a ca go de
W.
S eeck
y
Ph. Schmi e
sob e la elación en e democ acia
y
co po a ismo. La cues ión cen al se
plan ea del siguien e modo: el neoco po a ismo ac úa en con a de la de-
moc acia, elíminando las o mas de ep esen ación adicionales, la libe ad
de asociación; de o ma que se aleja cualquie posibilidad de monopoliza
o impone el pode polí ico. El nem po a ismo iene a amplia esa con-
cepción clásica de democ acia, como a e de asociación en e g upos socia-
les que se o ganizan empo almen e, al apun a de o ma ealis a, a la pe -
manencia de esos g upos sociales o ganizados que con inúan ac uando aso-
cia i amen e. Po o o lado, la ac i idad de las asociaciones ha á dec ece
el
peso del Es ado, se& la concepción Tocque illiana de la democ acia.
Y,
sin emba go, se cons a a la impo ancia c ecien e del Es ado
en
las so-
ciedades a anzadas. Esas dos azones dan pie a pensa que la o ganización
de 10s in e eses no es necesa iamen e un componen e de la democ acia. El
neoco po a ismo ans o ma el p incipio libe al
de
asociabilidad olun a ia
en una concen ación de pa icipación en de e minadas asociaciones, a la
ez que és as disminuyen en núme o. La elección Iib e deja de se signi-
ica i a pa a deja paso a la de ensa colec i a de la sociedad ci il.
La pa icipación en el cu so ue nume osa y con ó con la p esencia
de es udiosos del ema, p oceden es de Có doba, Mad id
y
Ba celona. Al
é mino de cada sesión, el coloquio
y
la discusión ue on únicamen e
in e umpidos po las obligaciones de ho a io.
El
p óximo año 1985 se ce-
leb a á en Ba celona el
mee ilzg
de la ECPR (Conso cio Eu opeo de In-
es igación en Ciencia Polí ica). Los dias p e is os son: del
25
al
30
de
ma zo. Se 6 una buena ocasión pa a ol e
a
in e cambia in o mación
y
es udia el ema del neoco po a ismo.