Com la inseguretat desafia el sociòleg

COM LA INSEGURETAT DESAFIA EL SOCIOLEG Renaud Dulong (CRNS Pa ís) Hom pod h llegi el ex següen mogu pe es menes d'in e ?~. P i- me amen , hom po oba in e essan una p ime a esb ossada sociolbgica d'aques e eny enca a desconegu que és la insegu e a . Hom po , a con- inuació, in e oga -se sob e el desni ell dels jocs de Uengua ge que sepa- en els discu sos <cpolí ics)> sob e la insegu e a i les o mulacions de h gen que a i ma iu e aques a insegu e a . Pe úl im, hom po sen i -se més a ia espe ona pe la dimensió epis emol6gica del ex , pels ep es que la insegu e a plan eja a la sociologia, ep es que imposen la e isió de les o mes de p oducció del disci~ s sociolbgic o, si més no, obliguen a ha e d'ana amb comp e amb els ]p oblemes que aques discu s p o oca. Aques es es lec u es del ex són legi imes en an que ja es a en cons- cien men en la ghnesi de la se a edacció; malg a o , cal sub a lla -pe qui: el ex no el ecull p ou bé- un qua pun del qual desi ja íem que en quedés la c<lligÓn: que cap dels es pun s no hau ia d'ésse pensa independen men dels al es dos.' 1. El ex segueix el de la con e kncia p onunciada el 27 de ma c de 1984 a 1'AssociaciÓ Ca alana de Sociologia de Ba celona, que alho a es basa a en una a gu- men ació desen olupada una mica abans en una exposició e a a les obades c imin* lbgiques de la Uni e si a de Lou ain-la-Neu e (Bilgica). <<Pape s,: Re is a de Sociologia 1. UN TERRENY SATURAT D'EXPLICACIONS La insegu e a plan eja d'en ada p oblemes epis emolbgics a1 socibleg pe qui: es p esen a com una sociologia. Si deixem de banda - o ese an la se a anhlisi pe a un al e momen - la elació que man enen amb les p hc iques de p o ecció, els discu sos sob e la insegu e a són discu sos del o sociolbgics. Si és legí im, en d'al es casos, p oposa -se de cons ui l'objec e, de busca les de e minacions, de p o a models, aquí l'objec e apa eix ja amb la se a explicació, amb les se es explicacions.. . amb massa explicacions. Aques és el pa icula ep e que la insegu e a plan eja al socibleg, es ac a d'un domini ja sa u a d'explicacions. Pe a demos a -ho, passa em e is a a alguna &aques es explicacions. To en -ho, no a em pas una c í ica de cadascuna d'elles, ja que cadas- cuna con é un g au de e i a , cadascuna cons i ueix un candida ilid pe a explica el enomen. Pe b, d'una banda, cadascuna es p esen a com a explicació de ini i a; supe a alesho es la se a pe ingncia pe a =plica qualse ol cosa i esde é sospi osa de pe e i aques a explicació en ece ca d'un cap de u c. D'al a banda, a més, i és aquí sob e o on es plan eja el p oblema, la se a se iació p odueix un e ec e global d'eq~í oc.~ La p ime a explicació de la insegu e a a ibueix aques a a la delin- qükncia. E iden men no nega em que els delinqüen s enen alguna cosa a eu e amb la insegu e a , pe 6 que aques s siguin la <{causa)> de la inse- gu e a és quelcom de dub ós. Una educció com aques a d'un enomen espec e a un al e ensopega, si més no, amb un p oblema: com explica que, abans que no es pa lés d'insegu e a , ja hi ha ia delinqiiencia i, ins i o , una mena de de1inqiii:ncia més pe illosa? Explica la insegu e a pe l'augmen de la delinqiiencia és indui uns aonamen s mol dub osos sob e els llinda s de ole hncia de la delinqiiencia que una població pod ia supo - a , llinda s més enllh dels quals es p odui ia el phnic. Dien -ho d'una al a mane a, pod íem pa i de la idea de l'exis 2ncia d'un desni ell en e la insegu e a i la delinqiikncia, desni ell que e accen- ua pe la e e i ncia a si uacions més c í iques com les de No a Yo k o Bogo h, pe no pa la de Bel as o Bei u . La ima ge del desni ell o sepa- 2. C . We ne Acke mann, Renaud Ludong, Hen i-Pie e Jeudy: Imaginni es de I'insécu i é. Lib ai ie des Méidiens, Pa ís, 1983. Capí ol 1: *Les kqui oques de i'in- sécu i éa. Com la insegu e a desa ia el socibleg ació és &moda en an que indueix la idea de mecanismes d'ampliíicació, mecanismes on con lueixen na u almen endmens simbblics; o i així, é una essan enganyosa en an que ambé sugge eix que hi hau ia una eali a delinqüen objec i amen mesu able, cosa que, com eu em més enda an , és o ca discu ible. La insegu e a és una eacció da an de la delinqühcia, pe 6 no és an sols aixb. Posa en joc una simbologia - ep esen acions, esquemes d'acció, miiximes- que me eix d'ésse anali zada com a al. La educció de la inse- gu e a a la delinqükncia és un p ocedimen cbmode, u ili za so in amb ins co po a ius, pe a elimina el enomen i subs i ui -10 pe o un al e segui de qües ions. En aques capí ol els a gumen s a. anga s ampoc no són alsos. La inse- gu e a és man inguda pels mi jans de comunica :ió. Anan més lluny: hom no ha comenca a pa la de la insegu e a ins que la p emsa no l'ha p o- du'ida com a esde enimen i no n'ha o ni , pe sondeig, la mesu a. Abans que els sondeigs d'opinió haguessin insc i la insegu e a en llu s qües- iona is d'enques a, ningú no en pa la a. Aixb legi ima que ens in e o- guem sob e la possibili a d'una ab icació de la insegu e a pe pa de la p emsa, ab icació que con i ma ia el lloc que aques a ha des ina des de semp e als successos: la p emsa popula neix als segles XVIII i x x amb les na acions de c ims i cii~ igs.~ Una esi semblan ens eme al p oblema de la elació de la p emsa amb el seu públic. Ens gua da em p ou bé d'en a en un deba que s'as- sembla o ca al de sabe qu2 a ésse p ime si I'ou o la gallina. Només se ia in e essan assenyala una no a educció que obli e a ambé la simbo- logia, pe b aques a egada com a enomen que la socie a pod ia ésse capq de p odui pe ella ma eixa al ma ge dels mi jans o icials de comunicació. 1.3. L'EXPLICACIÓ PER UNA VOLUN'i'AT POLÍTICA És una a gumen ació una mica di e en de la p eceden i que disposa ambC d'una base his b ica: a F anca, ou la campanya p esidencial del 1974 3. C . Geo ges Auciai : Le Mana quo idien. Semiologie du jai di e s. An h o- pos, Pa ís, 1973, eed. 1983. uPape s)>: Re is a de Sociologia la que in oduí la insegu e a com a ema polí ic. D'aixb a a ibui -la a Gisca d d'Es aing només hi ha un pas, ben &cil de eali za an bon pun hom egi cla el bene ici que qualse ol pode -i no només un pode de d e es i un pode d'Es a - po ob eni de la insegu e a . Tan sols cal e- co da que en el domini del e polí ic, la esi del complo és el cami més cu i més decisiu pe a elimina o a mena d'anilisi. 1.4. L'EXPLICACI~ PER LA CRISI La c isi é e1 mk i de p esen a -se com una causali a abs ac a i de ga an i així la ece ca d'un cap de u c. Si aconseguíssim ca ac e i za ade- quadamen de quina mena de c isi es ac a, es a íem sens dub e en p esen- cia d'un candida ben se iós pe a explica la insegu e a . En boca d'aquells que a ancen aques a gumen ---en gene al són mili an s polí ics o sindi- cals- es ac a an sols de la c isi econdmica i l'a gumen ació eposa en una iple equació: C isi = a u = delinqiiencia = insegu e a . Deixan de banda l'anhlisi del alo de les dues p ime es, apun a em només que I'úl ima és de nou l'explicació mi jan~an la delinqiil.ncia, i que la cadena no ep esen a al a cosa que una e sió d'aques a explicació ec- i icada pe a desculpabili za els delinqüen s. La llis a no acaba aquí, ins i o si només ens a enim al que és públic. Pe d la p esen ació d'aques a successió d'explicacions, donada la se a se ia- ció, plan eja el e i able p oblema: el de la possibili a d'explica el eno- men. Una compe encia an g an d'anhlisis o na aques es possibili a s una mica i isb ies. El e eny esde é equí oc ja que d'aques a mane a apa eix sa u a d'explicacicms que es neu ali zen quan en en en con ac e. Aques equí oc plan eja alesho es un dilema al socibleg: ¿quina unció po assigna , dins d'aques imbi , al seu discu s? ¿P i ilegia & una expli- caaó en de imen de les al es? ¿A egi & a aques a sk ie la se a p bpia explicació? En ambdós casos només aconsegui a eng ossi la sob eci ega i con ibui a la caco onia. Fins i o si I'explicació sociolbgica és a gu- men ada sob e una base concep ual més a inada i onamen ada en un ac- amen més igo ós de les dades, no po e i a d'en a en compe encia I Com la insegu e a desa ia el soci6leg amb les al es, és a di , no po apa kixe sinó (:om un elemen d'aílb que ol explica . Cal oba , pe an , una o ma de p ocedi que ingui en comp e aques e p ime de l'equi oc del e eny es udia . Veu em que aixi, equi al al enunciamen de I'explicació. 2. EL DISCURS INSEGURITZADOR To es les explicacions que hem e isa són discu sos sob e la insegu- e a , si uan d enomen ex e io men en elació amb el subjec e de I'enun- ciació. ¿Quina és, en elació amb aques p ime egis e, l'especi ici a del discu s insegu i zado , el discu s del subjec e que diu iu e la in~egu e a ?~ All& que so p hn a p ime a is a en aques s enuncia s és llu ca 2c e exo bi an , la u ili zació d'ima ges c ues, l'a i maci6 pe emp b ia de solu- cions adicals, la impu ació o as; és un discu s que no pa eix cap mena de con adicció. Es ambé, a la se a mane a, un discu s sociolbgic, pe b que e ma ca pel segell del seu o igen popula . Bs un discu s uben de casa*, que pa la pe a aquell que ha c escu a F an~a en con ac e amb el poble o amb el ca e , donades les se es múl iples e e kncies o dusions a un cos de miximes, de p o e bis cons i u ius ilel sen i comú. Malg a aques a dimensió una mica pin o esca no es po amaga pe mol de emps: 1) Que aques discu s desen olupa una a gumen ació uni- icada i cohe en . 2) Que aques a a gumen ació no ep sn cap de les expli- cacions a angades an e io men sob : el enomen. 3) Que els inciden s de- lic ius hi juguen un pape secunda i i, pod íem di -ne, e b ic. 4) Que no e obem mai aques discu s en la p emsa. Essencialmen es ac a d'un judici de la polí ica penal de I'Es a , del seu ca hc e libe al, o més enca a, del e que aques a polí ica es 2 cen ada en el p oblema de la delinqusncia. Esquema i zan l'a gumen , podem di que aques eposa sob e el eo ema següen : si 1'Es a es p eocupa pels - - banda es (< oyozls~), pe excusa -los, pe desculpabili za -los, pe a enua el igo del cls ig, pe einse i -los, e ch e a, se si ua en llu e eny, que no és el de la gen hones a; men e eballa pe la inclusió dels que són o a de la llei, el pode exclou aquells que en són dins. 4. Elemen s d'aques discu s han es a ecolli s du an l'enques a sob e i'au o- de ensa e a en 1979-1980 i du an la eali zada sob e la insegu e a (en coUabo ació amb We ne Acke mann i Hen i-Pie e Jeudy) en 1980-1981. C . Renaud Dulong: L'au odé e zse, e zquhe su quelques ai s indécidables. Lib ai ie des Mé idiens, Pa- is, 1983. Capí ol 3: c{Le discou s de I'au od6 ense)>. c Pape s)>: Re is a de Sociologia En aques con ex cald ia sub a lla es pun s. P ime amen , la pa icu- la concepció de la llei que es po dedui d'aques es o mulacions. La llei apa eix com una en i a sup ahumana que s'imposa ins i o a 1'Es a ; al ma eix emps, hom li assigna com a única eina la ga an ia de la p opie a p i ada; és la llei la que onamen a un o d e de pe i s p opie a is. D'al a banda, el ca hc e neu iilgic de la allida de la llei pe a aquells que la de- nuncien. L'exo bi hncia de les pa aules i la iolencia de les ima ges no són un e ec e d'es il, sinó que ens indiquen que all6 que es ; en joc conce neix la gen d'una mane a o almen c ucial. Pe úl im, aques a i ulencia és enca a més pe niciosa ca l'a gumen acaba desembocan en l'au ode ensa: 1'Es a ja no exe ceix adequadamen el monopoli de la iolkncia legí ima i esde é legí im que les comuni a s locals o els indi idus se'n acin ch ec. El balang d'aques a subs i ució de 1'Es a pe l'indi idu és, a F anga, mol g eu: una cinquan ena de mo s, més &un cen ena de e i s. La p esen ació esquemh ica d'aques discu s l'ha simpli ica mol íssim i ha a enua , en conc e , les pa inades an iis iques que acompanyen la se a o ma deso bi ada. Pe exemple, és si més no so p enen eu e com la igu a del delinqüen , segons la ca ac e i zació del e me <<banda a>> ( oyou), desapa eix o deixan la se a placa de cap de u c a la igu a del nen.' Uns al es e s sub a llen que, a despi de la emh ica única que el sos é, aques discu s és mol equí oc. El p oblema és sabe , seguin la línia desen olupada ins aquí, si aques equí oc é alguna cosa a eu e amb el p eceden , amb aquell que es de i a a de la mul idimensionali a dels dis- cu sos polí ics sob e la insegu e a . Com a mínim podem oba -hi una elació, la qual cla i ica singula - men el ep e epis emdhgic que la insegu e a plan eja al socibleg. L'a any d'explicació se ia símp oma d'una incapaci a pe a eb e aques al e dis- cu s a causa de la se a exo bi hncia i de la se a inddncia. Pe 6 ambé ens indica ia que aques discu s oca de p op quelcom que es h en joc i que és ealmen neu hlgic des del pun de is a de la socie a polí ica. Aques dilu i d'explicacions endi ia a o ega la i ulhcia: amb la p e ensió de eemplaca amb una anillisi acional all6 que és ebu com un c i , s'e i- a ia ha e d'anali za -10 p ecisamen en el ma c de l'a i mació polí ica d'una incapaci a de 1'Es a pe a man eni un o d e mo al i, pe an , un o d e social. El p ojec e d'una sociologia de la insegu e a esde é així enca a més p oblemi ic. En el ma c d'aques a ba alla d'eslbgans i d'a gumen s eiem massa cla el que signiiica ia, pe exemple, una anhlisi de la insegu e a en e mes de de e minan s sbcio-econbmiques. El socibleg és p esone d'wa I 5. Id., capi ol 5: c L'en an qui mé i e la mo ),. Com la insegu e a desa ia el socibleg xa xa signi ica i a que p eexis eix a la se a mi ada. En aques ema les exigencies d'objec i i a i de neu ali a que especi iquen un discu s amb p e ensions cien í iques són pe e ides pel lloc que 1'Es a ocupa en aques a ba alla d'a gumen s. Una sociologia que abo dés el enomen des &una o ien- ació posi i is a només sab ia insc iu e's en el ma c de la socie a polí ica, o pa icipan en el eball de ep essió de la queixa popula o, si més no, des ian el p océs que la gen en a in en a d'ob i . 3. JA NO EXPLICAR, SIN6 COMPRENDRE In e peua d'aques a mane a pe un judici que conce neix o s els mem- b es de la socie a , el socibleg es eu obliga a e lexiona sob e alkb que a, sob e alli, que diu, sob e la se a p e ensió de p odui a gumen s més dids, sob e la posició que el seu discu s implica dins d'un e eny con- lic iu, e c. Aques a o ma de p ocedi é e iden men alo pe ella ma- eixa, pe b, en el cas que ens ocupa, ha de condui a solucions conc e es: Qu6 e ? Qui. di ? Com di -ho? A qui di -ho? Només p oposem aquí les dues <csolucions)> al p oblema amb ca ic e p o isional i pe a dona a conkixe una o ma d'ac ua que és enca a a les bece oles. Aques es solucions consis eixen en una enúncia a l'explícació en sociologia pe a ins au a unes al es mane es de e , comp end e d'una banda, desc iu e de l'al a. En l'exposició de la idea insis i em menys en les e e 2ncies eb iques als co en s de pensamen que han ecunda aques- a mane a de eballa que no pas en les implicacions p hc iques que aques es al e na i es compo en des del pun de is a &una sociologia de la insegu e a . Si eballem des de la pe spec i a d'una sociologia comp ensi a, co- mengan pe la p ime a de les dues al e na i es, sen o la necessi a d'indi- ca , d'una mane a més pe sonal, que aques a mena de sociologia s'ha im- posa no an pe una simpa ia en e s Max Webe i la adició ilosb ica alemanya de l'he neneu ica com pe una exigencia més p agmi ica lligada a la edacció de I'ob a inal de la me a in es igació sob e l'au ode ensa: enia acumulada una g an quan i a de no es d'enques a i em calia p esen a - les com un ex sociolbgic. Més enlli de les qües ions d'es il, de la mane a d'esc iu e, una qües ió em sembla decisi a: ¿qui se ia el subjec e de l'enun- ciació? ¿Desapa eixe ia com ho a en la majo ia de la li e a u a sociolbgica? ¿O el discu s indica ia, ben al con a i, g iicies a 1'6s de la p ime a pe sona del singula , el seu o igen conc e , la se a p oducció pe un indi idu si ua 15 1 < Pape sn: Re is a de Sociologia socialmen , cul u almen , e ~ e a?~ U gi pe la necessi a de espond e a aques es p egun es aig busca l'opinió d'aquells que ja s'ho ha ien plan- eja en un al e con ex . Aixb explica, pe una banda, que, si les me es e e encies an des de Webe ins a Gadame , en an que han eballa els conside an s ilosb ics d'aques p oblema, es ic en deu e sob e o amb Jeanne F a e -Saada, una e nbloga ancesa que s'ha in e essa pe la b uixe ia que enca a exis eix al depa amen de la Mayenne, pe qu la se a expe ikncia se eix de base pe a la me a, si no en les sducions que cal adop a , sí, com a mínim, en els obs acles que cal e i a ? Quan al ema de la edacció d'una ob a sob e la b uixe ia, ella denuncia pe inen men , c ec, l'e nog a ia clhsica i el pensamen pos es uc u alis a ancks <(en lu ideal comú de o al a opia del subjec e que eo i ~an.~ Més p osaicamen , o adop an el <<jo)> pe dona comp e de la se a in es igació, assenyala --en un o que em sembla au en ic- que hom no po pa la de b uixe ia si no ha es a ap esa ell ma eix pel p oces de llengua ge que es desen olupa en ella. Adop a una pe spec i a comp ensi a é, pe an , la implicació p ic ica següen : del e que el discu s man ingu pe aquells que diuen iu e la insegu e a di ideix 1'Ambi social, es de i a impe a i amen la necessi a que el socihleg enunci'i el pun d'aques Ambi , aixi delimi a , des del que enuncia i el seu discu s. Aques p incipi po ésse a gumen a a pa i de esis epis emolbgiques que ens eme en a co en s de pensamen conegu s -no podem pa la de la socie a sense adop a un pun de is a dins de la socie a , la sociologia dels al es no és mai o almen impe inen , la socio- logia no és es més que un elemen del enomen que ol explica , e c.. . .-, pe 6 un cop més aques a gumen ens e imposa pe la u gencia i només ha descobe els seus e e en s & ics, aixi com les se es implicacions e ico- polí iques quan ja e a massa a d. I ha es a an el p oduc e &una e lexió sob e el ma e ial com el esul a d'una disquisició epis emolbgica. El mo- men decisiu d'aques a o ma de p ocedi e dona pel econeixemen del e que l'adopció d'un es il impe sonal -ja sigui academic, cien i ic o sim- plemen desc ip iu- si ua a el discu s com a un p oduc e de la socie a po- lí ica. Aques econeixemen no és el esul a d'una c i ica de la unció polí ica del sabe sociol6gic i de I'exempla i a del posi i isme dins d'aques- a unció de jus i icació de l's a u quo social, sinó que apa eix desp és d'una e lexió especula i a sob e el discu s pe iodís ic, ja que aques o e ia l'exem- ple d'allb que podia ésse un discu s sob e la insegu e a . A a bé, l'exp es- 6. C . <<On ne peu pa le de l'au odé ense qu'A la p emis e pe sonne du sin- gulie , a c P obEmes d'épis émologie en Sciences Sociales)>, núm. I1 CEMS, 1983. 7. Jeanne Fa e -Saada: Les mo s, la mo , les so s. GaUima d, Pa ís, 1978. 8. Ibid., p. 29. Com la insegu e a desa ia el socibleg si6 pe iodís ica del enomen e a ambé una exp essió dis anciada, una p o- ducció $ex e io i a , una objec i ació dessimplican ; especi ica a l'he e o- nomia de la po en la se a ixació en un pun conc e del conjun social --els seus baixos ons- i ci cumsc i ia la se a pe inenga a aques pun . To plega ho obem en les na acions d'au ode ensa, en els edi o ials sob e la insegu e a , en els epo a ges sob e la iolencia u bana com si hom hi pogués assis i en una abs acció de o a l'emoció que p o oquen i bana- li zan llu dimensió escandalosa. No només no es deixa pa la massa els ac o s -llu discu s és sens dub e més pe illós que no pas indecen - sin6 que s'a igma i zen llu s pa aules en uns e mes que neu ali zen llu dimen- sió <cpoli ica~, és a di , llu capaci a de plan eja p oblemes que conce nei- xen o hom, co negan pe la pe sona ma eixa que esc iu. En de ini i a la pos u a pe iodís ica és condemnable en el sen i que anuZla o exclou o a mena de elació amb aquells dels quals ol dona comp- e i en el sen i que e o ga l'exclusió de la qual aques s se sen en íc imes a causa d'un discu s que neu ali za llu queixa. A a bé, de o el que hem ana dien ins aquí -amb o , ben poca cosa!-- se'n de i a que el discu s insegu i zado qües iona la his o ici a &aquells que el man enen, que és una a aluació del can i social, que 6s una o ma de desc ipció de la elacici amb llu socie a , és a di , una ideologia. Una anhlisi més dis anciada pe me hcilmen el e ús d'aques a ascendencia poli ica. Pel ma eix mo iu, p e- pa a i cop odueix la so desa espec e dels blancs més especí ics d'aques a e ol a: els magis a s, els go e nan s, els polí ics, els in ellec uals, Cs a di , o a la socie a polí ica. Pe an , ¿calia es i ui pu amen i simplemen les o mulacions eco- llides en la in es igació i e desapa eixe el socibleg da e a de I'ac o ? Aquí, un cop més, ob ia em les conseqüencies me odolbgiques ( e ús de o a especi ici a en l'ac e sociolbgic) i e iques (ga an ia de legi imació de l'au ode ensa) pe insis i en 1'obs ac:le p hc ic que a que el p ojec e esde- ingui insos enible. P esen a el discu s insegu i zado an c uamen com el ecull l'enques a és es abli que aques discu s po passa al com és de la si uació en la que ha es a enuncia -- o so in no com a espos a a l'in es- igado , sinó més a ia al ma ge de la se a p esencia- a la insc ipció en les pigines d'una ob a. Toquem po se aquí el pun més p oblemh ic del nos e p ocedimen , aquell en el que s'a icula una anhlisi polí ica i una e lexió sob e el llengua ge. La di icul a pe a p odui una e sió esc i a del discu s sob e l'au ode ensa ens eme immedia amen a la se a o ma d'exp essió o al, a les o mes poc polides que a se i , a la indecencia del seu lhxic, a l'absencia d'a iculació in e p oposicional, e c.. . Es ac a d'un p oblema de o ma més que no pas de con ingu . Pe b aques p oblema de o ma es de i a del e que es ac a d'un discu s p odui' i ep odu'i en c Pape s>>: Re is a de Sociologia La dis inción en e el iejo co po a ismo ( ascis a) y el nue o co po a- ismo, co po a ismo es a al y socie al, au o i a i0 y libe al, es aplicable al caso de España, en la época en que la c isis económica mundiaI a ec a p o undamen e a la economia española, po un lado; y po o o, en un pe iodo de despe a democ á ico en que se legalizan 10s sindica os y 10s emp esa ios se asocian bajo nue as eglas y no mas de con i encia y ne- gociación con el Es ado. El deba e sob e neoco po a i ismo iene in e és en su aplicación a España pa a de ini o in e p e a una nue a si uación de c ecien e es abilidad democ á ica, basada en 10s acue dos ipa i os en e el Es ado, 10s sindica os y las o ganizaciones emp esa iales, como sis ema de in e mediación de in e eses, más allá del plu alismo y e1 pa lamen a is- mo. El deba e iene in e és hoy, a p incipios de 1984, po cuan o comien- za a ec udece se la con lic i idad labo al, al habe se o o muchas de las negociaciones (sob e con enios, acue dos sala iales, condiciones de abajo, e cé e a) en e las pa es in e esadas (sindica os, pa onal) y no exis i ga- an ia de cumplimien o de 10s acue dos es ablecidos (Pac o de la Moncloa, ANE, e c.). El in e ogan e sob e la iabilidad del neoco po a ismo o neo- co po a i isme como o ma de in e mediación de in e eses y de negocia- ción de con lic os es á abie o. Es as cues iones gene ales ue on analizadas sis emá icamen e po Phi- lippe Schmi e , cuyo a iculo publicado en 1974 (ic Aún en el siglo del co po a ismo?>>) cen ó el deba e y es pun o de e e encia obligado pa a cualquie discusión sob e el ema. Ph. Schmi e hizo una b illan e exposi- ción de 10s concep os básicos sob e el neoco po a ismo englobando es p eocupaciones ecu en es de la iloso ia polí ica: la ep esen ación de 10s ciudadanos, el p oceso de oma de decisiones y la o ganización del Es ado y su con ol sob e la población. Después de dis ingui en e neoco po a- ismo como au oo ganización de la sociedad ci il (es deci , cómo 10s ,mpos sociales que econocen sus in e eses o males se o ganizan) y como mé odo de oma de decisiones e implemen ación de las mismas po la adminis a- ción (pulblic decision making), explicó po qué eme gió el ema y el en6 meno del neoco po a ismo y cuáles han sido las sub eo ías que han de i- ado de su apa ición. Seguidamen e expuso las ííneas de in es igación que ac ualmen e se siguen en el análisis del co po a ismo en sus di e sas e - siones y g adas de desa ollo. La segunda sesión, del dia 28 de ma zo de 1984, co i6 a ca go de Wol gang S eeck, colabo ado de Philippe Schmi e en un p oyec o in- e nacional en el que se compa an las p ác icas neoco po a i as en di e sos sec o es indus iales de once países eu opeos y 10s USA. W. S eek habM de las o mas que oman las elaciones indus iales neoco po a i as como sis ema especi ico de elaciones indus iales; de las azones po las que 10s El deba e sob e co po a i isme-neoco po a ismo ac o es sociales p incipales han es ado in e esados en en a y lle a a cabo p ác icas co po a i as, azones que se cen an en 10s bene icios económicos que ob ienen emp esa ios y ob e os en una es uc u a co po a i a; cómo apa ece el sis ema de elaciones indus iales co po a i as y cómo man iene su es abilidad; cuáles son 10s p oblemas económicos que su gen, y de ellos, cuáles son solucionables y cuáles no, a in de llega a la es abilidad. La de inición de sis ema de elaciones indus iales co po a i as que dio S eeck ue la de que <celemen os signi ica i os de la elación de empleo son egu- lados al ni el cen al, es deci , más allá y po encima de las emp esas in- di iduales; en e 10s sindica os y las o ganizaciones emp esa iales, ambos monopolís icos y cen alizados, sob e el p oceso de egulación y 10s esul- ados del mismo, que son a ados como cues ión de in e és público po pa e de 10s agen es es a aless. Se a a pues de una o ganización especi ica de 10s ac o es in oluc ados: una es uc u a o ganiza i a co po a i a. Ejem- plos de aplicabilidad de es a de inición se p~~eden halla en Aus ia, Suecia, Alemania occiden al, No uega, y Finlandia en algunos aspec os. De algunos de es os paises, en conc e o, de Suecia, Alemania e Ingla- e a, habló de nue o W. S eeck en el cu so de la mesa edonda que se o ganizó en la e ce a sesión del cu so. Los dos p ime os paises, de la ga expe iencia en acue dos neoco po a i os con as an con la si uaci6n de In- gla e a, donde es impensable un pac o social en la ac ualidad. Ph. Schmi - e se e i ió al caso de I alia, donde en las dos úl imos años se han p o- ducido so p enden emen e pasos impo an es en la endencia hacia p ác i- cas co po a i as. La so p esa es iba especialmen e en el cambio de ac i ud de uno de 10s sindica os más impo an es, la CGL, de o ien ación comu- nis a, que se negaba secula men e a es ablece acue dos sec o iales con la pa onal, ampliando su ámbi o de p o ección a 10s in e eses de g upos so- ciales que pueden bene icia se de medidas como la escala mó il de sala ios. La unión de 10s es sindica os más impo an es en I alia en una asup a- con ede acións ac uando en algunos sec o es como el del me al, po una pa e, y po o a, en la segunda mi ad de la década de 10s años se en a, el <<comp omiso his ó ico)> a ni el de pa idos polí icos, po el cua1 el pa - ido comunis a se con i ió en un miemb o de ac o del gobie no, en cues- iones de legislación labo al, ue on dos ac o es impo an es a ene en cuen a pa a en ende el acue do social <<desde y po a iba)> hacia la base de 10s sindica os y o ganizaciones emp esa iales. En cie o sen ido ep e- sen a his ó icamen e la ia in e sa (a la de 10s Paises Escandina os, po ejemplo) hacia el co po a ismo. La idea de sc mbio poli ico, o in e cam- bio poli ico en e las éli es gube namen ales, sindicales y emp esa iales e- leja idedigna nen e esa ealidad. Manuel de Lucena se e i ió al caso de Po ugal como ejemplo de <cco po a i ismo)>, en línea de con inuidad con <<Pape s,: Re is a de Sociologia la adición ideológica salaza is a. Igualmen e, Juan Ma inez Alie de- sa olló en su exposición 10s sin omas de la endencia cla a hacia acue dos neoco po a i os en la época de ansición democ á ica abie a en Espaiia desde la legalización de 10s pa idos polí icos y de 10s sindica os en 1977- 1978, a pesa de 10s al ibajos de 10s acue dos que las ue zas sociales han es ablecido. Te minó el cu so con la sesión a ca go de W. S eeck y Ph. Schmi e sob e la elación en e democ acia y co po a ismo. La cues ión cen al se plan ea del siguien e modo: el neoco po a ismo ac úa en con a de la de- moc acia, elíminando las o mas de ep esen ación adicionales, la libe ad de asociación; de o ma que se aleja cualquie posibilidad de monopoliza o impone el pode polí ico. El nem po a ismo iene a amplia esa con- cepción clásica de democ acia, como a e de asociación en e g upos socia- les que se o ganizan empo almen e, al apun a de o ma ealis a, a la pe - manencia de esos g upos sociales o ganizados que con inúan ac uando aso- cia i amen e. Po o o lado, la ac i idad de las asociaciones ha á dec ece el peso del Es ado, se& la concepción Tocque illiana de la democ acia. Y, sin emba go, se cons a a la impo ancia c ecien e del Es ado en las so- ciedades a anzadas. Esas dos azones dan pie a pensa que la o ganización de 10s in e eses no es necesa iamen e un componen e de la democ acia. El neoco po a ismo ans o ma el p incipio libe al de asociabilidad olun a ia en una concen ación de pa icipación en de e minadas asociaciones, a la ez que és as disminuyen en núme o. La elección Iib e deja de se signi- ica i a pa a deja paso a la de ensa colec i a de la sociedad ci il. La pa icipación en el cu so ue nume osa y con ó con la p esencia de es udiosos del ema, p oceden es de Có doba, Mad id y Ba celona. Al é mino de cada sesión, el coloquio y la discusión ue on únicamen e in e umpidos po las obligaciones de ho a io. El p óximo año 1985 se ce- leb a á en Ba celona el mee ilzg de la ECPR (Conso cio Eu opeo de In- es igación en Ciencia Polí ica). Los dias p e is os son: del 25 al 30 de ma zo. Se 6 una buena ocasión pa a ol e a in e cambia in o mación y es udia el ema del neoco po a ismo.