EVOLUCIO SOCIOLINGÜ STICA A CATALUNYA
Miquel S ubell
La si uació ac ual de la llengua ca alana a ia mol des d'una pe s-
pec i a geog i ica. La Ca alunya del No d p esen a uns símp omes de
o e océs de la llengua, en on de l'a eng accele a del ances en
subs i ució se a. A les Illes, la subs i ució és mol edui'da en mol s Am-
bi s,
i
en can i
hi
ha un g au de diglhssia mol ele a . El País Valencih
ha passa
pe
una se ie d'in en s de secessió lingüís ica, injus i icables des
d'un pun de is a cien í ic.
A
Ando a, l'o iciali a que hi impe a des de
a segles s'es én a poc
a
poc al sis ema educa iu,
i
el p oblema ac ual és
sob e o
el
de la in eg ació de la població immig ada. De la anja d'A agó
hi
ha ben poques dades ecen s.
A
causa d'aques a g an di e si a , és d'ag ai que YAmbi conc d d'a-
ques a icle sigui només el P incipa de Ca alunya. Tanma eix, cal no
oblida el ma c global de la llengua ca alana,
i
hi a é esmen al lla g de
la me a exposició.
A
i
de pode ac a l'wolució de la si uació
a
Ca alunya, di idi é
aques a icle en di e sos apa a s:
a)
El
ma c legal.
b)
L'ensenyamen .
C)
Els mi jans de comi~nicació.
d)
Adminis ació pública.
e)
Pa i s polí ics
i
sindica s.
<{Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
)
Emp eses
i
come qos.
g)
Cul u a.
h)
Us social i ac i uds lingüís iques.
A)
EL MARC LEGAL
1975:
Hi ha una imposició o al del cas elli. En mol s imbi s aques a
imposició és exclusi a. La si uació de e no ha e oluciona p ic icamen e
des de l'any 1939. De o a mane a, a ni ell municipal hi ha algunes emp-
a i es d'emp a el ca ali a ni ell esc i ,
i
a inals d'any hi ha un dec e
que legali za aques es inicia i es, o
i
imposan el bilingüisme en el cas dels
Ajun amen s que ulguin emp a la llengua e i o ial.
1983:
La Cons i ució,
i
més conc e amen 1'Es a u d'Au onomia, es-
ableixen la doble o iciali a de la llengua e i o ial (el ca ali)
i
la llengua
o icial a eu de 1'Es a (el cas elli). Les dues llengües enen la ca ego ia
de <{llengües espanyoles>> a la Cons i ució,
i
la na u alesa plu ilingüe
i
plu i-
cul u al que és con emplada com a iquesa
i
pa imoni que cal p o egi .
La necessi a d'ap o undi en la legislació necessh ia pe ga an i la
no mali zació de 1'6s de la llengua ca alana, accep ada pe o s els pa i s
pa lamen a is I'any 1980, doni com a ui p incipal la Llei 711983, de
18 d'ab il, de no mali zaci6 lingiiís ica
a
Ca alunya, llei del Pa lamen de
Ca alunya ap o ada amb el supo unhnime de o s els g ups pa lamen a-
is. La Llei ga an eix 1'6s lliu e del ca al
i
del cas elli pe pa de o s
els ciu adans en les se es elacions amb 1'Adminis aciÓ a Ca alunya, en e
d'al es pun s.
Queden sense de oga una sc ie de disposicions legals que an e e hn-
cia
a
1'6s lingüís ic a Ca alunya; pe exemple, el Reial Dec e 1.111/79
que egula a I'ús de la llengua a les co po acions locals,
i
que ha es a su-
pe a pe la Llei 711983; o el Código Alimen a i0 Espaiiol, de 1968, que
imposa el cas elli a l'e ique a ge de p oduc es come cials, i que ha es a
igualmen supe a pe la Llei ja ci ada
i
pel Dec e 389/1983, de 15 de
se emb e de la Gene ali a .
En conjun , el ma c legal ha expe imen a una modi icació mol p o-
unda que, o i man enin un g eu desequilib i en el ac amen de les llen-
giies a ni ell de o 1'Es a (el cas ellh és o icial o a dels seus e i o is
his b ics), pe me un p océs més o menys accele a de no mali zació.
Pe úl im, cal eni p esen que el es ablimen de la Gene ali a de
Ca alunya, l'any 1977, i
el
del Pa lamen de Ca alunya l'any 1979
amb
E oIució sociolingiiis ica
a
Ca alunya
l'ap o ació de I'Es a u , ens dóna les eines necessh ies pe qui:
el
ma c le-
gal pugui modi ica -se
i
pe qui: la legislació pugui se aplicada e ec i amen .
B)
L'ENSENYAMENT
1975:
Hi ha un nomb e conside able d'alumnes que es udien ca al;
d'una mane a olun h ia, o a de l'ho a i no mal de classes en mol s casos,
a ni ell d'EGB. Qui o gani za les classes és la Delegació d'Ensenyamen
del Ca alh (la <(DEC)>) d'0mnium Cul u al. Unes quan es escoles u als
an l'ensenyamen en ca alh, pe 6 de e les expe sncies més impo an s
en aques e eny són al sec o p i a , on el con ol de I'Adminis ació no
és an es ic e. En conjun , són pocs mik s els alumnes que eben un en-
senyamen en ca alh. Quan als ma e ials disponibles, hi ha uns quan s
llib es de ex pe a l'ensenyamen del ca alh, pe 6 gai ebé es més.
Cal des aca la eina de eno ació pedagbgica que po a a e me la ins-
i ució <(Rosa Sensa )>, amb 'l'o gani zació d'escoles d'es iu que, ul a la
asca de men ali zació p o essional dels mes es, ambé són ocus impo -
an s d'ac i i a s polí iques més o menys encobe es,
i
elacionades sem-
p e amb el mo imen democ i ic
i
au onomis a.
1983:
S'ha supe a la olun a ie a del ca alh que es ablia, o pe me ia,
la Ley Gene al de Educación del 1970. Dec e s de YEs a ,
i
desp és De-
c e s
i
la Llei 711983 de la Gene ali a , han e que el ca alh passi a se
una assigna u a més din e del cu ículum obliga o i de l'alumna , an
d7EGB com de
BUP,
FI?
i COU. Hi ha un p océs de ca alani zació del sis-
ema, sob e o a ni ell d'EGB, que a ec a di ec amen més de la mei a dels
cen es.
A
algunes zones,
i
no ablemen a la Ca alunya ella ( o a de la
conu bació ba celonina), la majo ia de les escoles es oben en ase a an-
cada de ca alani zació.
Hi ha hagu un sis ema de ecicla ge lingiiis ic olun a i, que ha un-
ciona amb més de dinou mil mes es ma icula s, dels quals més de la
e ce a pa són no ca alanopa lan s. Tanma eix, cal des aca les c i iques
quan a l'e ec i i a d'aques p og ama (inicia I'any 1978 du an l'e apa
p o isional de la Gene ali a ), que són explicables, c ec, si enim en comp-
e la massi icació an accele ada d'aques s ensenyamen s.
Sembla cla que el pe cen a ge de p o esso s capacos d'ensenya en ca-
ala augmen a p og essi am~:n , a conseqü6ncia de la mobili a geog h ica
del cos de mes es,
i
del ecicla ge. Pe b ambé és ce que exis eixen en-
sions en el si de mol s claus es d'escoles públiques, on la isió d'un nom-
<(Pape s>>:
Re is a
de
Sociologia
b e conside able de mes es no coincideix amb els objec ius del sis ema
educa iu.
A ni ell de ba xille a un nomb e c eixen de p o esso s ca alans emp en
la se a llengua com a ehicle d'ensen~amen , o
i
la ela i a manca de
llib es de ex que pe sis eix en aques s ni ells (l'ensenyamen gene al
bP
sic ha queda p hc icamen cobe en aques sen i ). A o mació p o essio-
nal, on pe aons sdcio-cul u als
i
sdcio-eco i6miques el pe cen a ge d'alum-
nes no ca alanopa lan s és més ele a , la ca alani zació
és
mol més len a.
A ni ell uni e si a i, la majo ia de les classes a I'Au bnoma es an
en ca al;, i ap oximadamen la mei a a la Uni e si a de Ba celona. No
hi ha dades globals pe
a
la Uni e si a Poli ecnica, on la si uació a ia
mol d'una acul a a una al a. Hi ha el p oblema dels llib es de ex , ca
hi ha pocs ex os uni e si a is en ca alh, i mol s en can i en angles, sob e o
a les especiali a s. A les acul a s on hi ha especiali a s que a euen es u-
dian s de la es a de 1'Es a espanyol hi ha una endencia a desdobla cu -
sos Iingüis icamen , pe b aixi, no és una obligació legal.
Al con a i, la Llei
7/1983
ga an eix el d e de cada p o esso
(i
dels
alumnes) a exp essa -se en la se a llengua. Cada uni e si a o gani za cu -
sos de ca alh pe als seus alumnes, de o ma que puguin segui les se es
classes sense p oblema,
i
a iba ambé a domina el ca ala a ni ell esc i .
Con é e un esmen especial de les escoles de o mació del p o esso a
d'EGB, ins i ucions c ucials pe a la no mali zació lingüís ica del sis ema
educa iu. En els da e s anys des aquen les de San Cuga
i
Vic com
a
p o-
mo o es de la ca alani zació. Amb el p e isible asphs de les uni e si a s
a la Gene ali a , hom pod h acaba &adequa els plans d'es udi de les es-
coles no mals a les necessi a s ac uals del sis ema.
C)
ELS MITJANS
DE
COMUNICACI6
Podem ,dis ingi din e d'aques apa a els mi jans esc i s (dia is
i
e-
is es) dels mi jans hdio- isuals ( adio
i
ele isió).
C.l)
Els
dia is
1975:
No
hi ha cap dia i en ca al; d'engh de 1939. Algun dia i é
algun a icle en ca alh, sob e o a la secció de Cul u a,
i
ocan amb p e-
e hncia emes de li e a u a ca alana o olklo e ca al;.
E olució sociolingiiís ica a Ca alunya
1983:
Hi ha hagu un p og és conside able en el e eny de la no ma-
li zació lingüís ica, mi jangan es ies di e en s:
a)
La c eació de dia is nous, pe exemple I'c A uin i el <(Pun Dia i)>.
6)
La ca alani zació de dia is en cas ellh, pe exemple <(La Gace a de
Man esa)>, ans o mada en <(Pla de Bages)>,
c)
L'inc emen de pe iodici a de e is es, ins a a iba a se dia is,
pe exemple <{El Ma esme)>
i
<(Regió Se >>.
De o a mane a, no
hi
ha hagu un p océs gene ali za de ca alani za-
ció dels dia is ja exis en s; al con a i, n'han so i de nous en cas elli
(<(El
Pe iódico de Ca alunya)>, <(El País>>, <<Seg e)>). Les seccions de Cul u a són
ks úniques que a mol s dia is s'han ca alani za en pa o del o . Alguns
dia is publiquen a icles de coilabo ado s en ca alh.
Un cas a pa és el del <(Dia i0 de Ba celona>>, que in en i un p o-
cés ímid d7in oducci6 del ca alh a les se es phgines en algunes seccions
du an la se a e apa d'au oges ió. Aques a p essncia no passh del 20 pe
cen del o al.
Si sumem els i a ges o als dels cinc dia is que es an o almen en
ca alh, a ibem a una xi a ap oximada de 70
a
80.000 exempla s dia is.
Aques s dia is es oben amb p oblemes di e sos. Pe exemple, el e
que les agsncies de no ícies
no
acili in Ia in o mació en ca alh (més que
l'es ic amen local) complica la eina de la edacció, en e necessh ia la
aducció.
C.2)
Les
e is es
1975:
Hi ha un ce nomb e de e is es c eades en el si &ins i ucions
inculades amb l'Església, que s'imp imeixen en ca alh: <{Ca alunya C is-
ianan, <(P esi ncia)>, <(Se a d70 )>, <(CanigÓ)>, e c. També hi ha una d ie
de e is es d78mbi local que són en ca al
o
es oben en ase de ca ala-
ni zació. Hi ha hagu I'expe ii ncia de < TeIe-Es el)>, com a e is a se manal
en ca alh;
i
desp és d'una p xme a epoca de g an accep ació, acaba plegan ,
igual com
el
dia i en cas ellh de la ma eixa p omo o a, < Tele/eXp ésn, que
anca ia pocs anys desp és.
1983:
Hi ha més de
260
e is es pe ibdiques a Ca alunya. A di e i n-
cia d'abans, algunes su en més d'una egada pe se mana, amb ocació
de dia is a e mini mi jh: pe exemple, el
<(9
Nou)> de Vic.
En gene al, les publciacions pe ibdiques són e es mol majo i h iamen
o
o almen en ca alh. Algunes enen una ida e íme a. Algunes són d'abas

<(Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
ca alh (<(El Món)> o < C bnican, pe exemple), pe 6 la g an majo ia són co-
ma cals o locals. Algunes ambé són especiali zades (<(Quade ns de Jo en-
u )>,
< L'A eng)>, < Ci&ncian, e c.). Aques a i ali a é una g an di e si a
de on s, des dels ma eixos Ajun amen s (bu lle ins municipals) passan pe
e is es d'en i a s de o a mena, ins a inicia i es p i ades.
A
les publi-
cacions undades abans del 1975, s'obse a una epoca de ansició des del
cas ellh inicial cap a la ca alani a més o menys comple a. Cal a egi la
cu a pe 6 in e essan expe ihncia de <(Cul-de-sac)>, e is a-cbmic pe
a
jo es.
1975:
Hi ha algunes emisso es que espo hdicamen an algun p og ama
en ca alh, o bilingüe, seguin la ep esa iniciada pel p og ama <(Bon dia,
Ca alunya)> de Sal ado Escamilla l'any 1962. No hi ha, pe 6, cap emisso a
que aci les se es emissions ín eg amen en ca alh, ni an sols a les co-
ma ques.
1983:
En aques s momen s hi ha un p og és no able en ce s sec o s
de la hdio. En p ime Iloc, és des acable el mo imen de les EMUC (Emis-
so es Municipals de Ca alunya), on la p esencia del ca alh és cla amen ma-
jo i h ia. En segon Iloc, mol es emisso es come cials (i de mane a no able,
emisso es com Rhdio Olo ) han e passos conside ables cap a la no mali-
a , o a de les de Ba celona, on I'única p esencia signi ica i a queda a a-
conada a FM. Les g ans cadenes de hdio (SER, Radio-Cadena Española, e -
ch e a) han e algunes pe i es in oduccions del ca alh, pe b sense un ob-
jec iu gai e e iden de no mali zació. Les úl imes emisso es de FM que
han ebu llicencies a o gades pe la Gene ali a de Ca alunya en mol s
casos han inicia les se es emissions com a cen es epe ido s de p og ames
emesos des del cen e de I'Es a , en cas ellh. En des aca, en can i, la Ca-
dena T e ze, com a eina no mali zado a.
Hi ha dues inicia i es públiques. Rhdio Qua e, de RNE, eme des de
l'any 1976 en llengua ca alana.
No
é la di usió de Radio Uno, pe exem-
ple, pe 6 és innegable que ha e
i
a una eina mol posi i a. Pe al a
banda, el se emb e de 1983 comenga
a
eme e Ca alunya-Khdio, una e nis-
so a que depen de la Gene ali a .
Finalmen , con é esmen a es en i a s que p epa en p og ames en
llengua ca alana pe a la se a emissió pe les emisso es de hdio: la Funda-
ció <(Se eis de Cul u a Popula n, Ona Cul u al i P omo o a Ca alana.
E oluci6 sociolingiiís ica a Ca alunya
C.4)
La
ele isió
1975: Hi ha alguna ob a cada mes, en llengua ca alana. Aixh
a
pa ,
no hi ha gai ebé es. Les poques emissions que es an són a a és de TVE.
1983: Pe una banda,
TVE
ha augmen a conside ablemen la se a
emissió de p og ames en ca alh, malg a les ins allacions modes es que é
a
Mi ama
i
a Esplugues. Du an l'any s'ha inaugu a el nou cen e de
San Cuga . Cada se mana s'eme en unes 26 ho es de p og ames en ca-
al&. La quan i a de p og ames epe i s ha ana baixan . A l'en o n de
l'any 1978 hi ha ia gai ebé el ma eix nomb e d'ho es d'emissió dih ia,
pe b en e el 1979 i el 1982 lli ha una educció mol subs ancial que no-
més a a s'ha emun a . Els p og ames cob eixen una a ie a de emes, des
dels pu amen cul u als, passan pels deba s
i
les en e is es o con e ses,
ins a lla gs-me a ges dobla s i no icia is. Els p oblemes més e iden s són
qua e, ac ualmen :
a)
El
e que els p og anles s'eme in en ho es de poca audiencia, ge-
ne almen en e les 13,30
i
les 19 ho es (els dies labo ables).
Al
esp e,
no hi ha es.
b)
El e que el ni ell de llengua ge és de egades mol de icien .
Mol s dels locu o s no enen els coneixemen s adequa s, sob e o en els
aspec es one ic i sin ic ic. Els cu sos que o gani za 1'Ins i u de Radio Te-
le isió sembla que enen poca epe cussió.
C)
El e que el País ValenciB i el ci cui ca alano-balea no compa -
eixin p og ames dis ancia aques es comuni a s en e elles, quan a les cade-
nes es a als hi ha locu o s andalusos, cana is, e c.
d)
El e dels mi jans econbmics
i
ecnics mol limi a s de que disposa
Mi ama .
Hi ha inicia i es en dues di eccions més. Pe una banda, una se ie de
ele isions coma cals (pe exemple,
TV
Anoia, TV Ca dedeu), les quals es
oben amb g eus en ebancs legals pe
a
po a a e me la se a missió.
Una solució, men e no hi hagi una legali zació de les ele isions locals i
coma cals, po se la se a inculació
a
alguna ins i ució pública, com pe
exemple una Facul a de Ciencies d'In o maci6.
Pe una al a, hi ha
el
p ojec e de Te ce Canal de
TV,
dependen de la
Gene ali a de Ca alunya. Aques canal és un g an a eng pe a la no ma-
li zació lingüís ica,
i
comenci
les
se es emissiones
el
10 de se emb e
de 1983.
<(Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
1975:
L'Adminis aciÓ pública -pe iR ica, local
i
dipu acions- un-
ciona o almen en cas ellh, des del 1.939. Hi ha una ce a p essió popda
a a o d'un supo ins i ucional a alguns aspec es de la no mali zació
lingüís ica (pe exemple, la espos a popula a la nega i a de la majo ia
dels egido s de 1'Ajun amen de Ba celona a dona un aju p essupos a i
a
les classes de ca alh, l'any 1974), pe 6 no hi ha p dc icamen in en s
d'emp a el ca ald da an les au o i a s. Així, es man é una si uació de
ma ginació o al.
1983:
Un nomb e c eixen d'Ajun amen s emp a el ca al; amb no -
mali a en les se es elacions amb els ciu adans, an a ni ell o al com
a
ni ell esc i . Cada cop més Ajun amen s en ien les se es ac es als Go-
e ns Ci ils en llengua ca alana, desp és d'uns anys (1979-1982) de p oble-
mes de ebuig. La Gene ali a es able a a en ca al; gai ebé o a la se a
documen ació als Se eis Cen als, o i que a di e ses ins i ucions ans-
e ides de 1'Es a d'aco d amb 1'Es a u
(INP,
delegacions p o incials d'al-
guns minis e is) hi ha enca a p oblemes en aques sen i , degu s a la al a
de p epa ació de mol s unciona is.
Els Go e ns Ci ils con inuen uncionan gai ebé o almen en cas e-
lli, aixi com les delegacions p o incials no ans e ides, amb algunes ex-
cepcions com el cas d'Hisenda, que ha ana adop an una polí ica bilin-
güis a a ni ell d'i np esos. L'Adminis aciÓ de Jus ícia é missions mol
conc e es de de ensa dels d e s lingiiís ics, d'aco d amb la Llei 7/1983, pe 6
ins a la se a en ada en igo alguns ibunals enca a ebu ja en documen s
edac a s en ca alh.
El ecicla ge de unciona is
és
una asca de 1'Escola d'Adminis aci6
Pública, la qual é més de dos mil alumnes.
E)
PARTITS POLITICS I SINDICATS
1975:
La qües ió lingüís ica é, en el nos e cas, un componen mol
impo an des d'una pe spec i a de classes. El
e
que gai ebé o a la im-
mig ació hagi es a de p ocedilncia u al, no quali icada,
i
semianal abe a
o anal abe a en una p opo ció p eocupan de casos, ha p odu'i una con-
cen ació de cas ellanopa lan s en ni ells sbcio-econbmics in e io s, i una
concen ació de nadius en ni ells ela i amen supe io s. Aques e innega-
ble, que a Mad id no ha ingu cap anscendilncia pe quil no hi ha un
E olució sociolingiiis ica
a
Ca alunya
con ac e de llengües signi ica iu, a Ca alunya ha p odu'i la cons an ame-
naga d'iden i icació de llengua amb classe social.
Pe o una, la g an majo i<i dels pa i s polí ics
i
sindica s
han
e i a
l'adopció d'una isió simplis a ci'aques a elació. La llengua no és, e iden -
men , un a ibu de la classe dominan ,
i
o a de la conu bació ba celo-
nina aixb és una e idencia que no cal ema ca .
L'any 1975, la no mali zació lingüís ica
és
sense excepció de ensada pe
o es les o ces polí iques democ h iques, legali zades o no. La injus ícia
de la ep essió anquis a a que aques a sigui una de les ei indicacions
més uni h ies.
1983:
Amb un Es a u en igo , amb Ajun amen s
i
Pa lamen elegi s
democ h icamen , la qües ió de la llengua és mol més ma isada, sob e o
pe que la se a p esencia ha a anga d'una mane a mol no able en alguns
hmbi s.
To
i
aixb, la P oposició de Llei de No mali zació Lingüís ica de 18 d'a-
b i1 de 1983 ep la o ació gai ebé unhnime del Pa lamen . Només un pa -
lamen a i s'abs é a la o ació inal, pe una qües ió de o ma.
Aques supo ep esen a una g an ic b ia del poble ca alh. Tanma-
eix, podem obse a di e encies conside ables en e els pa i s polí ics,
que són e lec ides a ni ell de la polí ica municipal
a
més de la se a isió
eb ica. Pe b en conjun ,
i
sense ole en a en una alo ació pe sonal de
la polí ica de cada pa i , puc di que hi ha di e gencies més impo an s
sob e aques a qües ió en el si de di e sos pa i s, que no en e uns pa i s
i
uns al es.
Finalmen , al
a
di que el g an impuls uni a i
a
a o d'un objec iu
inal és na u al que es agi pe den a mesu a que l'objec iu s'ap opa. Aixb
és més e iden en algun sindica , que é p oblemes pe accep a , pe exem-
ple, que alguns llocs de eball han de se ese a s pe a pe sones que do-
minen les dues llengües o ici,als, pe al de espec a els d e s lingiiís ics
de les pe sones
amb
qui enen con ac e.
F)
EMPRESES
I
COMERGOS
1983:
L'axioma que ha ia insinua en pa la de les hdios, segons el
qual com més a p op del poble, més ca alani za , és hlid en el món del
come g. Els g ans p o agonis es de la no mali zació no són, en gene al, les
mul inacionals o les emp eses amb seu o a de Ca alunya, sinó els pe i s
bo igue s, els alle s,
i
les pe i es hb iques de ca hc e amilia .