Evolució sociolingüística a Catalunya

EVOLUCIO SOCIOLINGÜ STICA A CATALUNYA Miquel S ubell La si uació ac ual de la llengua ca alana a ia mol des d'una pe s- pec i a geog i ica. La Ca alunya del No d p esen a uns símp omes de o e océs de la llengua, en on de l'a eng accele a del ances en subs i ució se a. A les Illes, la subs i ució és mol edui'da en mol s Am- bi s, i en can i hi ha un g au de diglhssia mol ele a . El País Valencih ha passa pe una se ie d'in en s de secessió lingüís ica, injus i icables des d'un pun de is a cien í ic. A Ando a, l'o iciali a que hi impe a des de a segles s'es én a poc a poc al sis ema educa iu, i el p oblema ac ual és sob e o el de la in eg ació de la població immig ada. De la anja d'A agó hi ha ben poques dades ecen s. A causa d'aques a g an di e si a , és d'ag ai que YAmbi conc d d'a- ques a icle sigui només el P incipa de Ca alunya. Tanma eix, cal no oblida el ma c global de la llengua ca alana, i hi a é esmen al lla g de la me a exposició. A i de pode ac a l'wolució de la si uació a Ca alunya, di idi é aques a icle en di e sos apa a s: a) El ma c legal. b) L'ensenyamen . C) Els mi jans de comi~nicació. d) Adminis ació pública. e) Pa i s polí ics i sindica s. <{Pape s)>: Re is a de Sociologia ) Emp eses i come qos. g) Cul u a. h) Us social i ac i uds lingüís iques. A) EL MARC LEGAL 1975: Hi ha una imposició o al del cas elli. En mol s imbi s aques a imposició és exclusi a. La si uació de e no ha e oluciona p ic icamen e des de l'any 1939. De o a mane a, a ni ell municipal hi ha algunes emp- a i es d'emp a el ca ali a ni ell esc i , i a inals d'any hi ha un dec e que legali za aques es inicia i es, o i imposan el bilingüisme en el cas dels Ajun amen s que ulguin emp a la llengua e i o ial. 1983: La Cons i ució, i més conc e amen 1'Es a u d'Au onomia, es- ableixen la doble o iciali a de la llengua e i o ial (el ca ali) i la llengua o icial a eu de 1'Es a (el cas elli). Les dues llengües enen la ca ego ia de <{llengües espanyoles>> a la Cons i ució, i la na u alesa plu ilingüe i plu i- cul u al que és con emplada com a iquesa i pa imoni que cal p o egi . La necessi a d'ap o undi en la legislació necessh ia pe ga an i la no mali zació de 1'6s de la llengua ca alana, accep ada pe o s els pa i s pa lamen a is I'any 1980, doni com a ui p incipal la Llei 711983, de 18 d'ab il, de no mali zaci6 lingiiís ica a Ca alunya, llei del Pa lamen de Ca alunya ap o ada amb el supo unhnime de o s els g ups pa lamen a- is. La Llei ga an eix 1'6s lliu e del ca al i del cas elli pe pa de o s els ciu adans en les se es elacions amb 1'Adminis aciÓ a Ca alunya, en e d'al es pun s. Queden sense de oga una sc ie de disposicions legals que an e e hn- cia a 1'6s lingüís ic a Ca alunya; pe exemple, el Reial Dec e 1.111/79 que egula a I'ús de la llengua a les co po acions locals, i que ha es a su- pe a pe la Llei 711983; o el Código Alimen a i0 Espaiiol, de 1968, que imposa el cas elli a l'e ique a ge de p oduc es come cials, i que ha es a igualmen supe a pe la Llei ja ci ada i pel Dec e 389/1983, de 15 de se emb e de la Gene ali a . En conjun , el ma c legal ha expe imen a una modi icació mol p o- unda que, o i man enin un g eu desequilib i en el ac amen de les llen- giies a ni ell de o 1'Es a (el cas ellh és o icial o a dels seus e i o is his b ics), pe me un p océs més o menys accele a de no mali zació. Pe úl im, cal eni p esen que el es ablimen de la Gene ali a de Ca alunya, l'any 1977, i el del Pa lamen de Ca alunya l'any 1979 amb E oIució sociolingiiis ica a Ca alunya l'ap o ació de I'Es a u , ens dóna les eines necessh ies pe qui: el ma c le- gal pugui modi ica -se i pe qui: la legislació pugui se aplicada e ec i amen . B) L'ENSENYAMENT 1975: Hi ha un nomb e conside able d'alumnes que es udien ca al; d'una mane a olun h ia, o a de l'ho a i no mal de classes en mol s casos, a ni ell d'EGB. Qui o gani za les classes és la Delegació d'Ensenyamen del Ca alh (la <(DEC)>) d'0mnium Cul u al. Unes quan es escoles u als an l'ensenyamen en ca alh, pe 6 de e les expe sncies més impo an s en aques e eny són al sec o p i a , on el con ol de I'Adminis ació no és an es ic e. En conjun , són pocs mik s els alumnes que eben un en- senyamen en ca alh. Quan als ma e ials disponibles, hi ha uns quan s llib es de ex pe a l'ensenyamen del ca alh, pe 6 gai ebé es més. Cal des aca la eina de eno ació pedagbgica que po a a e me la ins- i ució <(Rosa Sensa )>, amb 'l'o gani zació d'escoles d'es iu que, ul a la asca de men ali zació p o essional dels mes es, ambé són ocus impo - an s d'ac i i a s polí iques més o menys encobe es, i elacionades sem- p e amb el mo imen democ i ic i au onomis a. 1983: S'ha supe a la olun a ie a del ca alh que es ablia, o pe me ia, la Ley Gene al de Educación del 1970. Dec e s de YEs a , i desp és De- c e s i la Llei 711983 de la Gene ali a , han e que el ca alh passi a se una assigna u a més din e del cu ículum obliga o i de l'alumna , an d7EGB com de BUP, FI? i COU. Hi ha un p océs de ca alani zació del sis- ema, sob e o a ni ell d'EGB, que a ec a di ec amen més de la mei a dels cen es. A algunes zones, i no ablemen a la Ca alunya ella ( o a de la conu bació ba celonina), la majo ia de les escoles es oben en ase a an- cada de ca alani zació. Hi ha hagu un sis ema de ecicla ge lingiiis ic olun a i, que ha un- ciona amb més de dinou mil mes es ma icula s, dels quals més de la e ce a pa són no ca alanopa lan s. Tanma eix, cal des aca les c i iques quan a l'e ec i i a d'aques p og ama (inicia I'any 1978 du an l'e apa p o isional de la Gene ali a ), que són explicables, c ec, si enim en comp- e la massi icació an accele ada d'aques s ensenyamen s. Sembla cla que el pe cen a ge de p o esso s capacos d'ensenya en ca- ala augmen a p og essi am~:n , a conseqü6ncia de la mobili a geog h ica del cos de mes es, i del ecicla ge. Pe b ambé és ce que exis eixen en- sions en el si de mol s claus es d'escoles públiques, on la isió d'un nom- <(Pape s>>: Re is a de Sociologia b e conside able de mes es no coincideix amb els objec ius del sis ema educa iu. A ni ell de ba xille a un nomb e c eixen de p o esso s ca alans emp en la se a llengua com a ehicle d'ensen~amen , o i la ela i a manca de llib es de ex que pe sis eix en aques s ni ells (l'ensenyamen gene al bP sic ha queda p hc icamen cobe en aques sen i ). A o mació p o essio- nal, on pe aons sdcio-cul u als i sdcio-eco i6miques el pe cen a ge d'alum- nes no ca alanopa lan s és més ele a , la ca alani zació és mol més len a. A ni ell uni e si a i, la majo ia de les classes a I'Au bnoma es an en ca al;, i ap oximadamen la mei a a la Uni e si a de Ba celona. No hi ha dades globals pe a la Uni e si a Poli ecnica, on la si uació a ia mol d'una acul a a una al a. Hi ha el p oblema dels llib es de ex , ca hi ha pocs ex os uni e si a is en ca alh, i mol s en can i en angles, sob e o a les especiali a s. A les acul a s on hi ha especiali a s que a euen es u- dian s de la es a de 1'Es a espanyol hi ha una endencia a desdobla cu - sos Iingüis icamen , pe b aixi, no és una obligació legal. Al con a i, la Llei 7/1983 ga an eix el d e de cada p o esso (i dels alumnes) a exp essa -se en la se a llengua. Cada uni e si a o gani za cu - sos de ca alh pe als seus alumnes, de o ma que puguin segui les se es classes sense p oblema, i a iba ambé a domina el ca ala a ni ell esc i . Con é e un esmen especial de les escoles de o mació del p o esso a d'EGB, ins i ucions c ucials pe a la no mali zació lingüís ica del sis ema educa iu. En els da e s anys des aquen les de San Cuga i Vic com a p o- mo o es de la ca alani zació. Amb el p e isible asphs de les uni e si a s a la Gene ali a , hom pod h acaba &adequa els plans d'es udi de les es- coles no mals a les necessi a s ac uals del sis ema. C) ELS MITJANS DE COMUNICACI6 Podem ,dis ingi din e d'aques apa a els mi jans esc i s (dia is i e- is es) dels mi jans hdio- isuals ( adio i ele isió). C.l) Els dia is 1975: No hi ha cap dia i en ca al; d'engh de 1939. Algun dia i é algun a icle en ca alh, sob e o a la secció de Cul u a, i ocan amb p e- e hncia emes de li e a u a ca alana o olklo e ca al;. E olució sociolingiiís ica a Ca alunya 1983: Hi ha hagu un p og és conside able en el e eny de la no ma- li zació lingüís ica, mi jangan es ies di e en s: a) La c eació de dia is nous, pe exemple I'c A uin i el <(Pun Dia i)>. 6) La ca alani zació de dia is en cas ellh, pe exemple <(La Gace a de Man esa)>, ans o mada en <(Pla de Bages)>, c) L'inc emen de pe iodici a de e is es, ins a a iba a se dia is, pe exemple <{El Ma esme)> i <(Regió Se >>. De o a mane a, no hi ha hagu un p océs gene ali za de ca alani za- ció dels dia is ja exis en s; al con a i, n'han so i de nous en cas elli (<(El Pe iódico de Ca alunya)>, <(El País>>, <<Seg e)>). Les seccions de Cul u a són ks úniques que a mol s dia is s'han ca alani za en pa o del o . Alguns dia is publiquen a icles de coilabo ado s en ca alh. Un cas a pa és el del <(Dia i0 de Ba celona>>, que in en i un p o- cés ímid d7in oducci6 del ca alh a les se es phgines en algunes seccions du an la se a e apa d'au oges ió. Aques a p essncia no passh del 20 pe cen del o al. Si sumem els i a ges o als dels cinc dia is que es an o almen en ca alh, a ibem a una xi a ap oximada de 70 a 80.000 exempla s dia is. Aques s dia is es oben amb p oblemes di e sos. Pe exemple, el e que les agsncies de no ícies no acili in Ia in o mació en ca alh (més que l'es ic amen local) complica la eina de la edacció, en e necessh ia la aducció. C.2) Les e is es 1975: Hi ha un ce nomb e de e is es c eades en el si &ins i ucions inculades amb l'Església, que s'imp imeixen en ca alh: <{Ca alunya C is- ianan, <(P esi ncia)>, <(Se a d70 )>, <(CanigÓ)>, e c. També hi ha una d ie de e is es d78mbi local que són en ca al o es oben en ase de ca ala- ni zació. Hi ha hagu I'expe ii ncia de < TeIe-Es el)>, com a e is a se manal en ca alh; i desp és d'una p xme a epoca de g an accep ació, acaba plegan , igual com el dia i en cas ellh de la ma eixa p omo o a, < Tele/eXp ésn, que anca ia pocs anys desp és. 1983: Hi ha més de 260 e is es pe ibdiques a Ca alunya. A di e i n- cia d'abans, algunes su en més d'una egada pe se mana, amb ocació de dia is a e mini mi jh: pe exemple, el <(9 Nou)> de Vic. En gene al, les publciacions pe ibdiques són e es mol majo i h iamen o o almen en ca alh. Algunes enen una ida e íme a. Algunes són d'abas <(Pape s)>: Re is a de Sociologia ca alh (<(El Món)> o < C bnican, pe exemple), pe 6 la g an majo ia són co- ma cals o locals. Algunes ambé són especiali zades (<(Quade ns de Jo en- u )>, < L'A eng)>, < Ci&ncian, e c.). Aques a i ali a é una g an di e si a de on s, des dels ma eixos Ajun amen s (bu lle ins municipals) passan pe e is es d'en i a s de o a mena, ins a inicia i es p i ades. A les publi- cacions undades abans del 1975, s'obse a una epoca de ansició des del cas ellh inicial cap a la ca alani a més o menys comple a. Cal a egi la cu a pe 6 in e essan expe ihncia de <(Cul-de-sac)>, e is a-cbmic pe a jo es. 1975: Hi ha algunes emisso es que espo hdicamen an algun p og ama en ca alh, o bilingüe, seguin la ep esa iniciada pel p og ama <(Bon dia, Ca alunya)> de Sal ado Escamilla l'any 1962. No hi ha, pe 6, cap emisso a que aci les se es emissions ín eg amen en ca alh, ni an sols a les co- ma ques. 1983: En aques s momen s hi ha un p og és no able en ce s sec o s de la hdio. En p ime Iloc, és des acable el mo imen de les EMUC (Emis- so es Municipals de Ca alunya), on la p esencia del ca alh és cla amen ma- jo i h ia. En segon Iloc, mol es emisso es come cials (i de mane a no able, emisso es com Rhdio Olo ) han e passos conside ables cap a la no mali- a , o a de les de Ba celona, on I'única p esencia signi ica i a queda a a- conada a FM. Les g ans cadenes de hdio (SER, Radio-Cadena Española, e - ch e a) han e algunes pe i es in oduccions del ca alh, pe b sense un ob- jec iu gai e e iden de no mali zació. Les úl imes emisso es de FM que han ebu llicencies a o gades pe la Gene ali a de Ca alunya en mol s casos han inicia les se es emissions com a cen es epe ido s de p og ames emesos des del cen e de I'Es a , en cas ellh. En des aca, en can i, la Ca- dena T e ze, com a eina no mali zado a. Hi ha dues inicia i es públiques. Rhdio Qua e, de RNE, eme des de l'any 1976 en llengua ca alana. No é la di usió de Radio Uno, pe exem- ple, pe 6 és innegable que ha e i a una eina mol posi i a. Pe al a banda, el se emb e de 1983 comenga a eme e Ca alunya-Khdio, una e nis- so a que depen de la Gene ali a . Finalmen , con é esmen a es en i a s que p epa en p og ames en llengua ca alana pe a la se a emissió pe les emisso es de hdio: la Funda- ció <(Se eis de Cul u a Popula n, Ona Cul u al i P omo o a Ca alana. E oluci6 sociolingiiís ica a Ca alunya C.4) La ele isió 1975: Hi ha alguna ob a cada mes, en llengua ca alana. Aixh a pa , no hi ha gai ebé es. Les poques emissions que es an són a a és de TVE. 1983: Pe una banda, TVE ha augmen a conside ablemen la se a emissió de p og ames en ca alh, malg a les ins allacions modes es que é a Mi ama i a Esplugues. Du an l'any s'ha inaugu a el nou cen e de San Cuga . Cada se mana s'eme en unes 26 ho es de p og ames en ca- al&. La quan i a de p og ames epe i s ha ana baixan . A l'en o n de l'any 1978 hi ha ia gai ebé el ma eix nomb e d'ho es d'emissió dih ia, pe b en e el 1979 i el 1982 lli ha una educció mol subs ancial que no- més a a s'ha emun a . Els p og ames cob eixen una a ie a de emes, des dels pu amen cul u als, passan pels deba s i les en e is es o con e ses, ins a lla gs-me a ges dobla s i no icia is. Els p oblemes més e iden s són qua e, ac ualmen : a) El e que els p og anles s'eme in en ho es de poca audiencia, ge- ne almen en e les 13,30 i les 19 ho es (els dies labo ables). Al esp e, no hi ha es. b) El e que el ni ell de llengua ge és de egades mol de icien . Mol s dels locu o s no enen els coneixemen s adequa s, sob e o en els aspec es one ic i sin ic ic. Els cu sos que o gani za 1'Ins i u de Radio Te- le isió sembla que enen poca epe cussió. C) El e que el País ValenciB i el ci cui ca alano-balea no compa - eixin p og ames dis ancia aques es comuni a s en e elles, quan a les cade- nes es a als hi ha locu o s andalusos, cana is, e c. d) El e dels mi jans econbmics i ecnics mol limi a s de que disposa Mi ama . Hi ha inicia i es en dues di eccions més. Pe una banda, una se ie de ele isions coma cals (pe exemple, TV Anoia, TV Ca dedeu), les quals es oben amb g eus en ebancs legals pe a po a a e me la se a missió. Una solució, men e no hi hagi una legali zació de les ele isions locals i coma cals, po se la se a inculació a alguna ins i ució pública, com pe exemple una Facul a de Ciencies d'In o maci6. Pe una al a, hi ha el p ojec e de Te ce Canal de TV, dependen de la Gene ali a de Ca alunya. Aques canal és un g an a eng pe a la no ma- li zació lingüís ica, i comenci les se es emissiones el 10 de se emb e de 1983. <(Pape s)>: Re is a de Sociologia 1975: L'Adminis aciÓ pública -pe iR ica, local i dipu acions- un- ciona o almen en cas ellh, des del 1.939. Hi ha una ce a p essió popda a a o d'un supo ins i ucional a alguns aspec es de la no mali zació lingüís ica (pe exemple, la espos a popula a la nega i a de la majo ia dels egido s de 1'Ajun amen de Ba celona a dona un aju p essupos a i a les classes de ca alh, l'any 1974), pe 6 no hi ha p dc icamen in en s d'emp a el ca ald da an les au o i a s. Així, es man é una si uació de ma ginació o al. 1983: Un nomb e c eixen d'Ajun amen s emp a el ca al; amb no - mali a en les se es elacions amb els ciu adans, an a ni ell o al com a ni ell esc i . Cada cop més Ajun amen s en ien les se es ac es als Go- e ns Ci ils en llengua ca alana, desp és d'uns anys (1979-1982) de p oble- mes de ebuig. La Gene ali a es able a a en ca al; gai ebé o a la se a documen ació als Se eis Cen als, o i que a di e ses ins i ucions ans- e ides de 1'Es a d'aco d amb 1'Es a u (INP, delegacions p o incials d'al- guns minis e is) hi ha enca a p oblemes en aques sen i , degu s a la al a de p epa ació de mol s unciona is. Els Go e ns Ci ils con inuen uncionan gai ebé o almen en cas e- lli, aixi com les delegacions p o incials no ans e ides, amb algunes ex- cepcions com el cas d'Hisenda, que ha ana adop an una polí ica bilin- güis a a ni ell d'i np esos. L'Adminis aciÓ de Jus ícia é missions mol conc e es de de ensa dels d e s lingiiís ics, d'aco d amb la Llei 7/1983, pe 6 ins a la se a en ada en igo alguns ibunals enca a ebu ja en documen s edac a s en ca alh. El ecicla ge de unciona is és una asca de 1'Escola d'Adminis aci6 Pública, la qual é més de dos mil alumnes. E) PARTITS POLITICS I SINDICATS 1975: La qües ió lingüís ica é, en el nos e cas, un componen mol impo an des d'una pe spec i a de classes. El e que gai ebé o a la im- mig ació hagi es a de p ocedilncia u al, no quali icada, i semianal abe a o anal abe a en una p opo ció p eocupan de casos, ha p odu'i una con- cen ació de cas ellanopa lan s en ni ells sbcio-econbmics in e io s, i una concen ació de nadius en ni ells ela i amen supe io s. Aques e innega- ble, que a Mad id no ha ingu cap anscendilncia pe quil no hi ha un E olució sociolingiiis ica a Ca alunya con ac e de llengües signi ica iu, a Ca alunya ha p odu'i la cons an ame- naga d'iden i icació de llengua amb classe social. Pe o una, la g an majo i<i dels pa i s polí ics i sindica s han e i a l'adopció d'una isió simplis a ci'aques a elació. La llengua no és, e iden - men , un a ibu de la classe dominan , i o a de la conu bació ba celo- nina aixb és una e idencia que no cal ema ca . L'any 1975, la no mali zació lingüís ica és sense excepció de ensada pe o es les o ces polí iques democ h iques, legali zades o no. La injus ícia de la ep essió anquis a a que aques a sigui una de les ei indicacions més uni h ies. 1983: Amb un Es a u en igo , amb Ajun amen s i Pa lamen elegi s democ h icamen , la qües ió de la llengua és mol més ma isada, sob e o pe que la se a p esencia ha a anga d'una mane a mol no able en alguns hmbi s. To i aixb, la P oposició de Llei de No mali zació Lingüís ica de 18 d'a- b i1 de 1983 ep la o ació gai ebé unhnime del Pa lamen . Només un pa - lamen a i s'abs é a la o ació inal, pe una qües ió de o ma. Aques supo ep esen a una g an ic b ia del poble ca alh. Tanma- eix, podem obse a di e encies conside ables en e els pa i s polí ics, que són e lec ides a ni ell de la polí ica municipal a més de la se a isió eb ica. Pe b en conjun , i sense ole en a en una alo ació pe sonal de la polí ica de cada pa i , puc di que hi ha di e gencies més impo an s sob e aques a qües ió en el si de di e sos pa i s, que no en e uns pa i s i uns al es. Finalmen , al a di que el g an impuls uni a i a a o d'un objec iu inal és na u al que es agi pe den a mesu a que l'objec iu s'ap opa. Aixb és més e iden en algun sindica , que é p oblemes pe accep a , pe exem- ple, que alguns llocs de eball han de se ese a s pe a pe sones que do- minen les dues llengües o ici,als, pe al de espec a els d e s lingiiís ics de les pe sones amb qui enen con ac e. F) EMPRESES I COMERGOS 1983: L'axioma que ha ia insinua en pa la de les hdios, segons el qual com més a p op del poble, més ca alani za , és hlid en el món del come g. Els g ans p o agonis es de la no mali zació no són, en gene al, les mul inacionals o les emp eses amb seu o a de Ca alunya, sinó els pe i s bo igue s, els alle s, i les pe i es hb iques de ca hc e amilia .