cimien o y mo alización del es ado.. ¿Cómo la
cons ui emos?
Julia Manzano
1,luís
ALEGRET
e al., An ologia de ex os de
j%oso ia,
Teide, Ba celona
1983.
Lluís Aleg e , Hila i A nau i Lluís Cuélla han
p epa a una selecció en ca ala de ex os ~his b ics.
de la iloso ia. Es ac a conc e amen de
112
pa-
gines memo ables dis ibuides en e di ui emes,
o dena s segons un c i e i c onolbgic, més un apen-
dix dedica a cinc ilbso s ca alans (Ramon Llull,
A nau de Vilano a, Se a Hun e , Fe a e Mo a
i Rube de Ven ós). Els emes es desglossen en
una in oducció gene al, uns quan s ex os segui s,
cadascun d'ells, d'un b e íssim comen a i, un o-
cabula i i una bibliog a ia. L'espai dedica a cada
ema i els au o c elegi s e elen, co n
és
lbgic, les
p e e kncies dels edi o s. Enca a que no és jus es-
men a il.lus es absen s en una an ologia limi ada
pe la inali a didac ica i les exigencies kcniques
paleses, po se sí que se ia aonable, pe exemple,
que A is b il hagués cedi una de les es places
que ocupa com a on dels p e-soc a ics a algun
agmen d'He icli ; que Bacon i Galileu hagues-
sin admes la co npanyia del Cusa o de Ficino en
la ep esen ació d'un Renaixemen que con olen
en exclusi a; que Spinoza o Leibniz haguessin e-
nuncia a algun dels seus es pa ag a s espec ius
en a o de Maleb anche en el capí ol ((Raciona-
lisme»; que Locke i Hu ne haguessin ingu un ges
semblan amb Be keley en «Empi isme)>; que Rous-
seau i New on no s'haguessin menja , només amb
un pa e11 de queixalades, o a la 1.lus ació; que
els dos mac ocapí ols dedica s a Kan i a Hegel s'ha-
guessin esqueixa lleuge amen pe e una mica
de lloc a algun al e idealis a..
.
Pe o, com deiem,
les aons no deuen al a pe jus i ica aques a ia
i ja sabem que o a selecció compo a semp e una
apos a. D'al a banda, pe i es anomalies o og a-
iques i lexicog a iques, la mane a de eme e a
les ob es de que p o enen els ex os elegi s, la i e-
gula i a de les bibliog a ies -queja comenca a
se p o e bial en els ecen s manuals de iloso ia-
i la manca d'un índex gene al de o s els ex os,
con ibueixen a e un xic incomode l'ús d'un lli-
b e que s'hau ia de de ini a pa i de la se a co-
modi a . A a bé, o aixb no po e nin a gai e
l'es o c de sín esi, de aducció i d'o d e que han
e els es au o s. La se a con ibució a la no ma-
li zació de l'ensenyamen en ca ala de la iloso ia
és no able, i el alo objec iu del llib e només queda
penden d'una e isió a consciencia del p oblema
que plan eja la ab icació de llib es disciplina is
pe a adolescen s, almenys en un camp an obe
com és la iloso ia. Una ob a com aques a, un pkl
més a odonida -sens dub e, ho podem espe a
de la segu a eedició-, po se esul a ia més in-
e essan pe als p o esso s que pe als alumnes de
ba xille a i de COU.
Jau ne Casals