Ressenyes

cimien o y mo alización del es ado.. ¿Cómo la cons ui emos? Julia Manzano 1,luís ALEGRET e al., An ologia de ex os de j%oso ia, Teide, Ba celona 1983. Lluís Aleg e , Hila i A nau i Lluís Cuélla han p epa a una selecció en ca ala de ex os ~his b ics. de la iloso ia. Es ac a conc e amen de 112 pa- gines memo ables dis ibuides en e di ui emes, o dena s segons un c i e i c onolbgic, més un apen- dix dedica a cinc ilbso s ca alans (Ramon Llull, A nau de Vilano a, Se a Hun e , Fe a e Mo a i Rube de Ven ós). Els emes es desglossen en una in oducció gene al, uns quan s ex os segui s, cadascun d'ells, d'un b e íssim comen a i, un o- cabula i i una bibliog a ia. L'espai dedica a cada ema i els au o c elegi s e elen, co n és lbgic, les p e e kncies dels edi o s. Enca a que no és jus es- men a il.lus es absen s en una an ologia limi ada pe la inali a didac ica i les exigencies kcniques paleses, po se sí que se ia aonable, pe exemple, que A is b il hagués cedi una de les es places que ocupa com a on dels p e-soc a ics a algun agmen d'He icli ; que Bacon i Galileu hagues- sin admes la co npanyia del Cusa o de Ficino en la ep esen ació d'un Renaixemen que con olen en exclusi a; que Spinoza o Leibniz haguessin e- nuncia a algun dels seus es pa ag a s espec ius en a o de Maleb anche en el capí ol ((Raciona- lisme»; que Locke i Hu ne haguessin ingu un ges semblan amb Be keley en «Empi isme)>; que Rous- seau i New on no s'haguessin menja , només amb un pa e11 de queixalades, o a la 1.lus ació; que els dos mac ocapí ols dedica s a Kan i a Hegel s'ha- guessin esqueixa lleuge amen pe e una mica de lloc a algun al e idealis a.. . Pe o, com deiem, les aons no deuen al a pe jus i ica aques a ia i ja sabem que o a selecció compo a semp e una apos a. D'al a banda, pe i es anomalies o og a- iques i lexicog a iques, la mane a de eme e a les ob es de que p o enen els ex os elegi s, la i e- gula i a de les bibliog a ies -queja comenca a se p o e bial en els ecen s manuals de iloso ia- i la manca d'un índex gene al de o s els ex os, con ibueixen a e un xic incomode l'ús d'un lli- b e que s'hau ia de de ini a pa i de la se a co- modi a . A a bé, o aixb no po e nin a gai e l'es o c de sín esi, de aducció i d'o d e que han e els es au o s. La se a con ibució a la no ma- li zació de l'ensenyamen en ca ala de la iloso ia és no able, i el alo objec iu del llib e només queda penden d'una e isió a consciencia del p oblema que plan eja la ab icació de llib es disciplina is pe a adolescen s, almenys en un camp an obe com és la iloso ia. Una ob a com aques a, un pkl més a odonida -sens dub e, ho podem espe a de la segu a eedició-, po se esul a ia més in- e essan pe als p o esso s que pe als alumnes de ba xille a i de COU. Jau ne Casals