THANATOS
1
PAIDEIA*
Joan Ca les
MELICH
Ni amb aques can de an pe ec a escola,
ni amb mo s ap esos al més sa i lkxic,
ni amb a es pauses o sub iis silencis,
no esgo a as o s els noms de la mo .
Sal ado Esp iu
El p esen discu s s'insc iu so a el nom acadk-
mic de la
jilosojia de
1
'educació.
El e me inclou
dos aspec es que -apa en men - poden sembla
con adic o is:
ilosojia
i
educació.
La p ime a
sembla que es mou en el camp eb ic, la segona
en el p ac ic.
El ilbso alemany
G.
W.
F. Hegel esc i ia en la
Filosojia del d e :
«L'bliba de Mine a aixeca el
ol quan ja ha a iba el c epuscle~'. La iloso ia,
pe an , hau ia de
desc iu e
la eali a , descob i -
la, des ela -la.
1
l'educació? La
paideia
se ia la p ac ica ilosb-
ica. Com? Si no olem c ea indi idus con a is
a la se a p opia eali a , a la se a au kn ica cons i-
ució, l'educació hau ia de o ma ésse s
con o -
mes
a la se a es uc u a on ologico-exis encia] que
la iloso ia (an opologia ilosb ica) ha desc i . La
pedagogia -com a eo ia p esc ip i a de l'educa-
ció que és- ind ia la asca de mos a els mi -
jans pe assoli -ho2.
En enem, doncs, pe
jilosojia de
1
'educació
(en
pa aules del p o esso Quin ana): ((Filoco ia de
l'educació és l'explicació ilosb ica de l'educació
o l'elabo ació c í ica dels p incipis ideolbgics que
p essuposen l'ac e educa iu i que se eixen pe a
o ien a -lo3.
La iloso ia de l'educació ha d'es udia dos as-
pec es onamen als de la
paideia:
,-
l.
L'es uc u a
o mal
del p océs educa iu
(que
és educa ?).
To a p egun a -ja ho mos a mol bé
Heidegge - implica una de e minada espos a. To-
a eo ia pedagbgica (implíci amen o no) s'hau ia
*
Aques a icle és un esum del e ce capí ol de la me a
esi de Ilicencia u a llegida a la Uni e si a Au bnoma de Ba -
celona el dia 18 d'oc ub e de 1984 amb el í ol:
Ve s una pe-
dagogia de la mo .
El
p oblema de la jini ud en el pensa-
men de
M.
Heidegge
i
les se es implicacions en la ea de
lajilosojia de l'educació,
di igida pel p o esso doc o Oc a-
i
Fulla .
1
<(Die Eule de Mine a beginn e s mi de einb echen-
den Damme ung ih en Flug.))
Segons
J.
M.
QUINTANA, .Concep o de iloso ía de la
educación.,
En ahona ,
núm. 516, p. 110: ((La Pedagogia no
és al a cosa que la Filoso ia posada en p ac ica».
3
J.
M.
QUINTANA,
op. ci .,
p. 116.
necessa ia nen de p egun a que és educa . Segons
la espos a que hom doni es pod an elabo a els
con ingu s o objec ius ma e ials del p océs educa-
iu. Tanma eix
hi
ha espos es que an impossible
una de e minada es uc u a ma e ial de la
paideia
(com ja eu em).
2.
L'es uc u a
ma e ial
del p océs educa iu
@e
a que educa ?).
To a eo ia pedagbgica inclou ne-
cessh iamen uns objec ius, sense els quals se ia
absu d pa la d'educació4.
L'ESTRUCTURA
FORMAL
DEL
PROCÉS
EDUCATIU
L'educació és un p océs. No és es a ic sinó
dinamic. L'es uc u a onamen al del p océs edu-
ca iu és ipa i a. Es cons i ueix en o ma ian-
gula :
l'educand, l'educado ,
i el
con ingu edu-
ca iu.
Hom po ep esen a -la en l'esquema
següen
:
CONTINGUT EDUCATIU
(elemen en unció del qual es modi ica
la
conduc a)
EDUCADOR EDUCAND
(elemen (elemen
modi icado modi icable
de conduc a) de conduc a)
Aques p océs iangula -dinamic no és, pe b, pa-
cí ic. Ans al con a i, és -com diu Oc a i Fulla -
i ali íi
,
con o e sia, pugna, llui a, iolació5.
L'educació és un en on amen en e l'educado
i l'educand. Aques a és la més simple composició
del p océs educa iu. Una al a cosa ben di e en
és la
o ma
que ha de eni el con ingu educa iu.
Hom ha de dona espos a a la p egun a
que
és
edu-
ca ,
abans de espond e a
pe a que educa .
Els
coneixemen s, les inali a s, els p essupbsi s, les
ideologies, e c., han d'ésse en ol ades segons una
de e minada o ma. El que a a ens in e essa no és
que ha de sabe
l'educand, quins e s ha de eni
la se a o mació, que li ha d'ensenya l'educado ,
4
Com diu mol co ec amen
T.
W.
MOORE,
In oducción
a la eo ía de la educación,
Alianza Uni ., p. 117: .Si no hi
hagués coneixemen s a assoli i alguns que me eixés la pena
assoli -los, el concep e d'educació, al com nosal es l'en e-
nem, no ind ia sen i *.
5
0. FULLAT, «El
educa
como absolución imposible o el
acaso eleológico)>,
Bo dón,
núm. 251, Sociedad Española
de Pedagogía, gene - eb e 1984, p. 48.
e c., sinó so a quina es uc u a o mal o e im els
con ingu s educa ius, les inali a s pedagbgiques.
Té
aó Moo e en a i ma que ((si hem de pos ula
algun objec iu e e en a la nos a asca d'analisi,
se a p ecisamen o mal, és a di , que un objec iu
de l'educació és o ma un ce ipus de pe sona,
u i "home ed~ca "))~. Es ac a, doncs, de mos a
la o ma, el com assoli els con ingu s, les inali-
a :s educa i es de l'An h opos, més que els con-
i igu s ma eixos.
Veiem, en p ime lloc, dos exemples ep esen-
a ius de eb ics de l'educació que no han di e en-
cia en e l'es uc u a o mal i la ma e ial del p o-
cés educa iu: Du kheim i Neill. Ambdós pod ien
quali ica -se de educcionis es en els seus plan e-
jamen s. El p ime edueix la o ma educa i a als
con ingu s sociolbgics; el segon als eleolbgics.
Anali zem a con inuació aques a p oblema ica
a nb més de all.
1.
La esi o igina ia de Du kheim és mol en-
ce ada i co ec a: «L'home no és home més que
pc: que iu en ~ocie a .~. Pe a Du kheim, pe b,
l'objec iu de l'educado au a supe posa a l'ésse
indi idual que som nosal es en néixe , un al e
comple amen di e en i nou: l'ésse social.
T obem, pe al a banda, una p io i a de la
sclcie a pe sob e l'indi idu. La asca p imo dial
de l'educació -pe a Du kheim- au a c ea
~ésse s
social^))^.
Si ho anali zem en igo , eu-
em que el concep e d'educació del pedagog an-
ces no deixa d'ésse o mal, malg a que és un o -
malisme impu . L'anomenem així pe que implica
un de e mina con ingu . Du kheim no diu de e
que és educa , sinó pe a que hem d'educa , mal-
g a que aques pe a que és o mal.
Si jo dic: «Educa és e ésse s socials)>, la p e-
giin a més cohe en del meu in e locu o se a: .¿En
quina socie a ?)) La socie a , la cul u a, la ci ili -
zació semp e és plu al, i -és ob i- les pau es de
compo amen són absolu amen di e en s d'una i
d'una al a cul u a. Pe aixb, malg a que el con-
ccp e d'educació de Du kheim no deixa d'ésse o -
mal, sí que a p io i implica de e mina uns con-
ingu s pe pa del pedagog que l'adop a.
2.
El cas de A. S. Neill, malg a que en ce sen i
6
T.
W.
MOORE,
op. ci .,
p.
li2.
7
E.
DURKHEIM,
Educación
y
sociología,
Península,
p.
57.
C'
,
ambé,
J.
L.
CASTILLEJO,
«El
ma co socio-cul u al
de
la
educación.,
Teo ía de la educación,
p.
38.
8
E.
DURKHEIM,
op. ci .,
pp.
69 i 104.
és pa alalel a Du kheim, é ambé unes p o undes
di e encies a nb aques . Neill iden i ica el que és
educa ? a nb el pe a que educa ?, pe o -a di e-
encia de Du kheim- no és o mal sinó plenamen
ma e ial.
En p ime lloc, Neill dedueix e bniamen ( al.la-
cia na u alis a) de la inali a de la ida l'objec iu
de l'educació.
1
és e oni pe que ho o mula
ca egd ica nen 9. Neill es mou en una k ica p o-
pe a a l'u ili a isme. És bo allb que és ú il pe a
assoli la elici a . La bona educació se a aquella
que se eixi pe a e nens elicos, homes joiosos.
Una pedagogia exis encial, una pedagogia de la
mo , una pedagogia de la ini ud, no po onamen-
a -se, com succeeix en el cas de Du kheim am-
bé, en les esis neillinianes. La eo ia de l'educa-
ció de Neill, a més a nés d'ésse inco ec a (ca
inco e en la al.licia na u alis a), no se eix pe
a cons ui una pedagogia de la ini ud pe que iden-
i ica l'es uc u a o mal del p océs educa iu a nb
la ma e ial.
3.
L'home no posseeix la e i a . L'An h opos
exis eix e s la e i a I0. Pe b, com assoli -la?
Com podem a iba a la e i a ? La e i a és ocul-
a, s'amaga. Cal, en conseqükncia, des ela -la.
Aques és el sen i au en ic del mo g ec ale heia:
~Quan aduim ale heia pe <<desocul amen » -es-
c iu Heidegge - en lloc de {( e i a ., aques a a-
ducció no és an sols més li e al, sinó que con é
la indicació de ans o ma i de po a de nou a nb
el pensamen el concep e habi ual de e i a , en el
sen i de con o ni a de l'enuncia , en i e s aquel1
concep e enca a incomp ensible de des ela i el
,des elamen de l'ens.ll. A pa i d'aquí hom po
o mula una no a es uc u a o mal del p océs edu-
ca iu que sigui adien a una pedagogia de la mo .
Aques anhel de e i a apa eix ja en l'an igui a
g ega a nb Sbc a es i es dogma i za amb Pla ó i
A is b il. Ap oxima em així mol nés adical nen
la paideia i la iloso ia. Veiem-ho o segui .
Pe a Pla ó, el ilbso e a el que assolia la e i a :
-Alesho es a qui dius u e i able ilbso ?
-Tan sols aquells als qui ag ada de con empla
la e i a '?.
9
A.
S.
NEILL,
Summe hill,
F.C.E.,
pp.
102 i 36.
10
K.
JASPERS,
La
ejlosó ica an e la e elación,
G edos,
p.
498.
11
M.
HEIDEGGER,
Vom Wesen de Wah hei ,
a
Wegma ken,
V.
Klos e mann.
D.
188.
12
PLATÓ,
La'
~e~ública,
a
Ob as Comple as,
Aguila ,
p.
757.
Pla ó pensa a que el ilbso posseia la e i a i
que, en conseqükncia, ha ia de con e i -se en el
cap de la epública. Aquí és on comenca la se a
eo ia polí ica i educa i a. La e i a és única, la
e i a és l'ésse . El ilbso -i en aques sen i ens
obem mol més a p op de Sbc a es que de Pla ó-
és el que anhela la e i a i la descob eix, la des-
ocul a, la des ela. La e i a és ce ca l'ésse .
El ilbso és l'enca ega de busca l'ésse , de
p esen a -lo, de des ela -lo, d'exposa -lo. La as-
ca de liln h opos au a oba el seu ésse au kn-
ic, a descob i -se a si ma eix co n a cons i ui des
d'unes es uc u es on olbgico- onamen als (o ans-
cenden als)
.
És a pa i d'aques a concepció de la iloso ía
co n a ece ca de la e i a i d'aques a co n a des-
elamen d'allb a caic, que podem pos ula l'es uc-
u a o mal del p océs educa iu. Educa se a un
ac e de coneixemen , un desocul amen de la ea-
li a exis encial de l'homeI3. Educa és o mul-
men una in i ació a l'ale heia, un «desemmasca-
a », pe quk l'educand pugui exis i -si així ol
e -ho- au c?n icamen , segons i a pa i de la se-
a eal i e i able es uc u a on olbgico-exis encia1.
Me cks a aques a concepció de lapaideia asso-
lim l'es uc u a ma e ial del p océs educa iu: el
T ana os. «Educa -diu Oc a i Fulla - consis-
eix a dona a conkixe l'home, cada home. No o s
som pin o s, ísics o polí ics; o s, en can i, som
mo als. La mo no la podem delega . Aquí adi-
ca la nos a onamen al singula i a . No podem
deixa -ho de eni p esen en ed~cació))'~. El que
ens apo a de nou aques a concepció de la paideia
és el e que el ilbso po descob i les es uc u-
es on olbgico-exis encials des de les quals edi i-
ca hipo e icamen una eleologia educa i a.
4.
L'educació en esa co n a des elamen d'un és-
se ocul a conkixe és 1 'es uc u a o mal del p o-
cés educa iu que ens in e essa pe pode edi ica
una pedagogia de la mo . A a bé, cal ana pe b
amb mol a cu a si no olem e de l'ale heia un
jus i ican de l'educació banca ia en lloc de la
p oblema i zado a.
Si l'educado posseeix la e i a absolu a, e e -
na, im nu able, l'educació esde é una educació e -
na ia, que no
és
e e sible, és a di , que passem
del iangle:
13
P.
FREIRE,
Pedagogía
y
acción libe ado a,
Ze o, p. 79.
14
0.
FULLAT,
Las inalidades educa i as en iempo de c i-
sis,
Hoga del Lib o,
p.
231.
CONTINGUT EDUCATIU
EDUCADOR
&
EDUCAND
a un al e:
CONTINGUT EDUCATIU
EDUCADOR EDUCAND
L'educació s'en end ia alesho es co n una *me-
na de ansacció en e un ecipien ple i un al e
bui . El mes e és un home ple, un dipbsi de co-
neixemen s, habili a s i ac i uds socialmen impo -
an s, men e que l'alumne és bui i necessi a que
se l'ompli>l5. Aques ipus d'educació -anome-
nada pe F ei e «banch ia»- es con a ia a la e-
i a i no se eix pe a es abli una pedagogia de
la mo . Mi i ica el món, p e én que hi ha una e-
i a que és na u al i que an sols posseeix l'educa-
do (o el polí ic), pe b que, pa adoxalmen , no és
cons a able amb la eali a . Si la e i a ilosb ica
-enca a que el mk ode u ili za sigui absolu amen
igo ós- esde é incon as able i -alho a- única
i necessa ia, ens obem da an una ideologia, en
el sen i més pejo a iu del mo I6. L'educand no
é
un pape ac iu, sinó passiu, me amen passiu.
L'educand ep i no dóna. L'educand memo i za,
epe eix, a xi a, c01.lecciona~~.
L'educació .banca ia. esde é conse ado a de la
eali a , dogma ica, dic a o ial. En on d'aques a
cald ia o e i una educació ((p oblema i zado a~
,
c í ica, c eado a, singula , exis encial, si olem
cons ui una pedagogia de la mo I8.
L'educació co n a des elamen , si ol possei al-
ho a una o ma c í ica i onamen ada en la llibe -
a , no po basa -se en la dominació ni en la do-
mes icació. L'educació «banca ia. és l'educació pe
a la manca i l'abskncia de l'espe i c í ic, men e
que l'educació <(p oblema i zado a)) és l'educació
pe a la llibe a ig. Hem d'en end e el mo llibe -
15
T.
W.
MOORE,
op. ci .,
p. 35.
16
P.
FREIRE,
Pedagogía del op imido,
Siglo
XXI,
p.
95.
17
Ibid.,
p. 76.
18
J.
BOWEN,
His o ia de
la
educación occiden al (1),
He -
de , p. 16: .En l'hmbi educa iu es plan egen ac ualmen mol-
es qües ions que di icul en el pensamen i obs aculi zen l'ac-
ció; en e o es elles ocupa un lloc p e e en el con lic e en e
una concepció de l'educació co n ac i i a de conse ació pe
un cos a i co n una ac i i a de c eació pe un al en.
19
P.
FREIRE,
La educación como p ác ica de la libe ad,
Siglo
XXI,
p. 26.
aÍ en el sen i amb que l'emp a Heidegge . Pe al
ilbso de F eibu g, F eihei é el sen i del desco-
b imen de la e i a . Només des del des elamen ,
des de l'ale heia que l'educand eali za (au o ea-
li za), po assoli les se es es uc u es on olbgiques
i
ck-sis i .
Si l'educació s'en én com in i ació a l'ale heia,
i
aquella no és .banca ia)) sinó «p oblema i zado-
a.>, la asca de l'educado consis i a a o e i a l'edu-
cand els mi jans pe que aques pugui passa d'un
coneixemen a ni ell de la doxa a un coneixemen
a ni ell del logos. Així, l'educació <(p oblema i za-
do a» esde é educació pe al diileg, pe a la indi-
iduali a , pe a l'au onomia, pe a la singula i a .
El descob imen del logos de l'es uc u a exis-
encial de 1;ln h opos possibili a l'educand pe que
aques eali zi un compo amen de e nina : l'ho-
me
s'ha de com-po a obe a l'ésse , és a di , ek-
si:i i au en icamen 20.
Com a esum de l'exposa al lla g del p esen
capí ol o e im I'esquema següen :
EDUCACI~
A
ARKHE
TELOS
1
o mal
1
i zado an
i
Y
1
P io i a de Coope ació
1
educado educado 1
e s educand
I'educand
.4n idkbgica Dialbgica
n.
o mal ma e ial
1
i
educa : educa :
pe a la pe a la
socie a elici a
i
C
(Du kheim) (Neill)
7
7
Cul u alis a al.lhcia
na u alis a
7
U ili a is a
L'ESTRUCTURA MATERIAL DEL
PIXOCÉS EDUCATIU
Una pedagogia de la mo ha de onamen a -se
e i la concepció de l'educació com a in i ació a
l'ule heia, a la e i a . Pe aixb ma eix el que cal
és
des- ela les nos es es uc u es on olbgico-
onamen als (en els seus dos essan s: anscen-
d :n als i exis encials o i als), en e les quals
i-
gii a -és indub able- la ini ud ( anscenden al)
'3
M.
HEIDEGGER,
Vom Wesen de Wah hei ,
p.
184
i la aducció d'aques a en l'ambi exis encial:
la mo .
L'ac uali a de la i encia de la mo en la cul-
u a occiden al con empo ania és absolu a nen con-
a ia a l'au oconsci~ncia de la ini ud. Volem que
els malal s agin a mo i a l'hospi al en lloc de e -
ho a casa; s'amaga al mo ibund la imminencia de
la se a mo ; massa so in adhuc els amilia s no
n'es an assaben a s; l'eu anhsia es a penali zada i/o
p ohibida, i queda en mans del me ge la decisió
de ini i a, que po alla ga la ida aa i icialmen n
an com ulgui, e c. En esum: la mo ha deixa
d'ésse allb més pe sonal, allb més i epe ible i i e-
nunciable, pe passa a ésse allb que inc de més
es any, allb que és més alie a la me a cons i ució.
L'ale heia ens mos a que 1;ln h opos es a cons-
i ui on olbgicamen com a mo i u us2'. La asca
de la iloso ia de l'educació -en esa a a ambé com
a eleologia educa i a- que ol onamen a una
pedagogia exis encial és la de plan eja -se l'in e -
ogan segiien : si l'ésse de l'exis encia humana
és on olbgicamen ini
,
hem d'educa pe a la mo
i des de la ini ud? Si olem e una educació en
con o mi a amb l'home és ob i que sí. En con-
seqüencia, educa des de la ini ud, des de
l'(au o)consciencia de la ini ud, és educa au kn-
icamen , en el sen i heidegge ia del mo , és a di ,
educa con o me a l'ésse , a la e i a , ca la e i-
a és l'ésse i l'ésse de 1;ln h opos és ini .
Educa pe a la mo suposa educa pe a la sin-
gula i a , pe al p esen , pe a la llibe a (en e-
nem ambé aquí el signi ica de Heidegge ). «El
Jo -esc iu Oc a i Fulla - no an sols assoleix cos
da an el u -el del pa e o del mes e-, se sen
iu i eal quan s'en on a amb la mo . El inamen ,
quan enca a no ha a iba , és el no an que dóna
e de la ida del meu "Jo". Pe que p i en als ills,
i educands en gene al, del coneixemen de la mo
quan aques p ome an a iquesa in e io a més de
cons i ui una La mo hau ia d'ésse el
cen e de l'es uc u a ma e ial del p océs educa-
iu, és a di , la inali a educa i a onamen al. Una
pedagogia exis encial, onamen ada en les es uc-
u es on olbgiques de l'ésse humi, no po pas
21
Heidegge a la se a ob a
Sein und Zei
mos a que la ea-
li a humana es a cons i uida on olbgicamen com a
Sei z zum
Tode.
Aques
exis encia i
jun amen amb la
So ge
i la
Zei lich-
kei
o men el cce cle he menku ic onamen al».
(C i
$3
39-44, 46-53; 65
i
SS.
de
Sein und Zei .)
*2
0.
FULLAT,
Las$nalidades educa i as en iempo de c i-
sis,
p.
243.
oblida -ho. Només educan pe a la mo eduquem
pe a la c eació d'ésse s singula s, únics i i epe-
ible~, de pe sones. (Cal eco da la esi de Hei-
degge : «Ningú no po p end e a un al e el seu
mo i »
.)
Pe b a nés a més, l'educació pe a la mo
suposa l'educació pe a l'agonia. To An h opos que
es descob eix com a Sein zum Tode, co n a mo i-
u us, no pod h queda -se mai indi e en .
La da e a p egun a de l'home és pe que he de
mo i . La qües ió es a més g eu quan l'educació
es mou en
un
ambi eis a, quan en l'ho i zó peda-
gogic apa eix la T anscend2ncia. Tampoc alesho-
es no hi ha espos a del pe que de la me a ini-
ud. Pe aixb, la llui a esde é la conseqüencia nés
adical de la eleologia educa i a que de ensem.
L'
An h opos és un ésse agdnic que con e i h la
se a exis encia en un cons an p egun a -se pe les
causes da e es de la se a ida. Léducació des de
lajni ud i pe a la mo es con e eix en una edu-
cació pe a 1 ágonia. En de ini i a, la p egun a ((pe
quk he de mo i * es po adui en una al a que
ja es qües iona a Heidegge a la
i
de Was is Me-
aphysik: «pe que hi ha ésse en lloc de no- es?».
El p oblema de lapedagogia de la mo ha es a
desen olupa ins a a com el d'una educació que
acaba amb la mo . Pe b la ini ud és insepa able
de l'espe anqa. El p oblema del lími emp a el i-
loso pel més enlla del lími . Fins a a hem assoli
una dada enomenologica onamen al: lXn h opos
és l'únic -de o s els ésse s i en s- que sap de
la se a i ~i ud~~. Des de la iloso ia de Heidegge ,
des de la se a concepció de la eali a humana com
a Dasein, el ((desp és de la mo » escapa de les pos-
sibili a s de l'home en an que ésse -en-el-món.
L'home -pensa a el iloso de F eibu g- és un
cons an ((enca a no» (Noch nich ), un mancamen ,
una ca encia. Pe a Jaspe s, anma eix, aques .en-
ca a no» implica que la eali a humana és capaq
de sob epassa la se a ac ici a . L'home -esc iu
el pensado de Basel- (4s l'ésse que en la se a
his o ia es a incula a l'e e ni a ~~~.
Si a més a nés d'inclou e la mo com a inali-
23
K.
JASPERS,
«De philosophische Glauble.,
k nun und
F eihei ,
p.
155.
24
K.
JASPERS,
La
e ilosójca an e la e elación,
G edos,
p.
478.
a educa i a hi a egim l'educació pe a l'espe an-
qa en la T anscendencia..
.
no pod íem així asso-
li pa d'un i npossible? L'educand des ela ia l'és-
se de la se a au kn ica eali a i -ensems- so -
gi ia una llum en la osca ni de l'angoixa. L'an-
goixa pod ia queda au gehoben en la T anscen-
dkncia; pe o, anma eix,
hi
a egim un g au mol
supe io d'agonia. Aques a, doncs, augmen a quan
ob im els ulls a 1'Absolu . L'home exis eix des de
la ini ud (aques a és anscenden al -en sen i
kan-
ia) i, en an que ésse ini , descob eix la T ans-
cendencia. Educa pe a la e i a on ologica és
educa pe a la mo i des de la ini ud. Aixo ens
duu a l'angoixa on ologica i a l'agonia exis encial.
L'home ambé esde é un animal agdnic pe que
é
els ulls ixos en la T anscendkncia, pe que se sap
mo i u us, on ologicamen ini i condemna a la
des mcció inal. L'espe anca, doncs, és l'única, la
da e a possibili a de sal a ensems la e i a de
la mo i la supe ació (pa cial) de l'angoixa. L'es-
pe anca no a emp a con a la ini ud, ans al con-
a i, la ea i ma.
Mo ..
.
,
ida..
.
,
dos con a is, dos ene nics que
con iuen d amh icamen en l'exis kncia de 12n-
h opos. La ece ca d'una pedagogia de la mo
ens ha obe l'ho i zó de l'espe anqa, de la T ans-
cendencia. Tal egada sigui una llum eble, una cla-
o enigma ica o, idhuc, un esplendo als.
Im-
possible sabe -ho amb absolu a segu e a . Pe b, si
nés no, sí que la pedagogia de la mo des ela una
pedagogia de 1
éspe anqa..
.
pe que ~és jus amen
da an l'expe iencia hgica de la mo , quan en
el co de l'home lo eix nés i a que mai
l'espe an~a»~~.
BIBLIOGRAFIA
BOWEN,
J.,
His o ia de
la
educación occiden al,
( ol.
1: «El mundo an iguo. O ien e p óximo y el medi e-
áneo. 2000
a.c.-1504
d.c.», He de , Ba celona
1976.
CASTILLEJO,
J.
L.,
ESCAMEZ,
J.,
MAR~N,
R.,
Zona de
la educación,
Anaya 2, Mad id 1981.
COLOMER,
E.,
Heidegge : pensamen i poesia en
1
áb-
sencia de Déu,
Es ela, Ba celona 1964.
DURKHEIM,
E.,
Educación
y
sociología,
Península,
Ba celona 1975.
25
E.
COLOMER,
Heidegge : pensamen
i
poesia en
láb-
sencia de Déu,
Es ela, p.
20.

FREIRE,
P.,
La educación como p ác ica de la libe -
ad, Siglo
XXI,
Mad id 1983.
-,
Pedagogía del op imido, Siglo
XXI,
Mad id 1983.
-,
Pedagogía
y
acción libe ado a, Ze o, Mad id 1978.
FIJLLAT,
O.,
Filoso ías de la educación, CEAC. Ba -
celona 19792.
-,
.El educa como absolución imposible o el acaso
eleológico», Bo don, núm. 251, Sociedad Españo-
la de Pedagogía, ene o- eb e o 1984, pp. 45-50.
-,
Las$nalidades educa i as en iempo de c isis, Ho-
ga del Lib o, col. «Na idad», Ba celona 1982.
HEIDEGGER, M., Sein und Zei , Max Niemeye Ve -
lag, Tübingen 1979.
-,
Was is Me aphysik?, a Wegmu ken, V. Klos e mann,
F ank u am Main 1978.
-,
km
Wesen de Wah hei , a Wegma ken,
V.
Klos-
e mann, F ank u am Main 1978.
JASPERS,
K.,
Philosophie, Sp inge -Ve lag, Be lín, Go -
ingen, Heidelbe g 1956 (especialmen : Zwei e
Band. Eks enze hellung G enzsi ua ionen:
Tod).
-,
De philosophische Glaube, (a kmun und F ei-
hei ), Eu opaische Buchklub, S u ga -Zu ich-
Salzbu ~.
-,
La eji6só lca an e la e elación, G edos, Mad id
1968.
MOORE, T.
W.,
In oducción a la eo ía de la educa-
ción, Alianza Edi o ial, Mad id 1983.
NEILL,
A.
S., Summe hill, F.C.E., Mkxic 1982.
PLATÓ, La República, a Ob as Comple as, Aguila ,
Mad id
1979.
QUINTANA,
J.
M., «Concep o de iloso ía de la edu-
cación*, En ahona , núm. 516: «Filoso ia de l'edu-
cació», Depa amen de Filoso ía, Uni e si a Au b-
noma de Ba celona 1983, pp. 109-116.