Thanatos i paideia

THANATOS 1 PAIDEIA* Joan Ca les MELICH Ni amb aques can de an pe ec a escola, ni amb mo s ap esos al més sa i lkxic, ni amb a es pauses o sub iis silencis, no esgo a as o s els noms de la mo . Sal ado Esp iu El p esen discu s s'insc iu so a el nom acadk- mic de la jilosojia de 1 'educació. El e me inclou dos aspec es que -apa en men - poden sembla con adic o is: ilosojia i educació. La p ime a sembla que es mou en el camp eb ic, la segona en el p ac ic. El ilbso alemany G. W. F. Hegel esc i ia en la Filosojia del d e : «L'bliba de Mine a aixeca el ol quan ja ha a iba el c epuscle~'. La iloso ia, pe an , hau ia de desc iu e la eali a , descob i - la, des ela -la. 1 l'educació? La paideia se ia la p ac ica ilosb- ica. Com? Si no olem c ea indi idus con a is a la se a p opia eali a , a la se a au kn ica cons i- ució, l'educació hau ia de o ma ésse s con o - mes a la se a es uc u a on ologico-exis encia] que la iloso ia (an opologia ilosb ica) ha desc i . La pedagogia -com a eo ia p esc ip i a de l'educa- ció que és- ind ia la asca de mos a els mi - jans pe assoli -ho2. En enem, doncs, pe jilosojia de 1 'educació (en pa aules del p o esso Quin ana): ((Filoco ia de l'educació és l'explicació ilosb ica de l'educació o l'elabo ació c í ica dels p incipis ideolbgics que p essuposen l'ac e educa iu i que se eixen pe a o ien a -lo3. La iloso ia de l'educació ha d'es udia dos as- pec es onamen als de la paideia: ,- l. L'es uc u a o mal del p océs educa iu (que és educa ?). To a p egun a -ja ho mos a mol bé Heidegge - implica una de e minada espos a. To- a eo ia pedagbgica (implíci amen o no) s'hau ia * Aques a icle és un esum del e ce capí ol de la me a esi de Ilicencia u a llegida a la Uni e si a Au bnoma de Ba - celona el dia 18 d'oc ub e de 1984 amb el í ol: Ve s una pe- dagogia de la mo . El p oblema de la jini ud en el pensa- men de M. Heidegge i les se es implicacions en la ea de lajilosojia de l'educació, di igida pel p o esso doc o Oc a- i Fulla . 1 <(Die Eule de Mine a beginn e s mi de einb echen- den Damme ung ih en Flug.)) Segons J. M. QUINTANA, .Concep o de iloso ía de la educación., En ahona , núm. 516, p. 110: ((La Pedagogia no és al a cosa que la Filoso ia posada en p ac ica». 3 J. M. QUINTANA, op. ci ., p. 116. necessa ia nen de p egun a que és educa . Segons la espos a que hom doni es pod an elabo a els con ingu s o objec ius ma e ials del p océs educa- iu. Tanma eix hi ha espos es que an impossible una de e minada es uc u a ma e ial de la paideia (com ja eu em). 2. L'es uc u a ma e ial del p océs educa iu @e a que educa ?). To a eo ia pedagbgica inclou ne- cessh iamen uns objec ius, sense els quals se ia absu d pa la d'educació4. L'ESTRUCTURA FORMAL DEL PROCÉS EDUCATIU L'educació és un p océs. No és es a ic sinó dinamic. L'es uc u a onamen al del p océs edu- ca iu és ipa i a. Es cons i ueix en o ma ian- gula : l'educand, l'educado , i el con ingu edu- ca iu. Hom po ep esen a -la en l'esquema següen : CONTINGUT EDUCATIU (elemen en unció del qual es modi ica la conduc a) EDUCADOR EDUCAND (elemen (elemen modi icado modi icable de conduc a) de conduc a) Aques p océs iangula -dinamic no és, pe b, pa- cí ic. Ans al con a i, és -com diu Oc a i Fulla - i ali íi , con o e sia, pugna, llui a, iolació5. L'educació és un en on amen en e l'educado i l'educand. Aques a és la més simple composició del p océs educa iu. Una al a cosa ben di e en és la o ma que ha de eni el con ingu educa iu. Hom ha de dona espos a a la p egun a que és edu- ca , abans de espond e a pe a que educa . Els coneixemen s, les inali a s, els p essupbsi s, les ideologies, e c., han d'ésse en ol ades segons una de e minada o ma. El que a a ens in e essa no és que ha de sabe l'educand, quins e s ha de eni la se a o mació, que li ha d'ensenya l'educado , 4 Com diu mol co ec amen T. W. MOORE, In oducción a la eo ía de la educación, Alianza Uni ., p. 117: .Si no hi hagués coneixemen s a assoli i alguns que me eixés la pena assoli -los, el concep e d'educació, al com nosal es l'en e- nem, no ind ia sen i *. 5 0. FULLAT, «El educa como absolución imposible o el acaso eleológico)>, Bo dón, núm. 251, Sociedad Española de Pedagogía, gene - eb e 1984, p. 48. e c., sinó so a quina es uc u a o mal o e im els con ingu s educa ius, les inali a s pedagbgiques. Té aó Moo e en a i ma que ((si hem de pos ula algun objec iu e e en a la nos a asca d'analisi, se a p ecisamen o mal, és a di , que un objec iu de l'educació és o ma un ce ipus de pe sona, u i "home ed~ca "))~. Es ac a, doncs, de mos a la o ma, el com assoli els con ingu s, les inali- a :s educa i es de l'An h opos, més que els con- i igu s ma eixos. Veiem, en p ime lloc, dos exemples ep esen- a ius de eb ics de l'educació que no han di e en- cia en e l'es uc u a o mal i la ma e ial del p o- cés educa iu: Du kheim i Neill. Ambdós pod ien quali ica -se de educcionis es en els seus plan e- jamen s. El p ime edueix la o ma educa i a als con ingu s sociolbgics; el segon als eleolbgics. Anali zem a con inuació aques a p oblema ica a nb més de all. 1. La esi o igina ia de Du kheim és mol en- ce ada i co ec a: «L'home no és home més que pc: que iu en ~ocie a .~. Pe a Du kheim, pe b, l'objec iu de l'educado au a supe posa a l'ésse indi idual que som nosal es en néixe , un al e comple amen di e en i nou: l'ésse social. T obem, pe al a banda, una p io i a de la sclcie a pe sob e l'indi idu. La asca p imo dial de l'educació -pe a Du kheim- au a c ea ~ésse s social^))^. Si ho anali zem en igo , eu- em que el concep e d'educació del pedagog an- ces no deixa d'ésse o mal, malg a que és un o - malisme impu . L'anomenem així pe que implica un de e mina con ingu . Du kheim no diu de e que és educa , sinó pe a que hem d'educa , mal- g a que aques pe a que és o mal. Si jo dic: «Educa és e ésse s socials)>, la p e- giin a més cohe en del meu in e locu o se a: .¿En quina socie a ?)) La socie a , la cul u a, la ci ili - zació semp e és plu al, i -és ob i- les pau es de compo amen són absolu amen di e en s d'una i d'una al a cul u a. Pe aixb, malg a que el con- ccp e d'educació de Du kheim no deixa d'ésse o - mal, sí que a p io i implica de e mina uns con- ingu s pe pa del pedagog que l'adop a. 2. El cas de A. S. Neill, malg a que en ce sen i 6 T. W. MOORE, op. ci ., p. li2. 7 E. DURKHEIM, Educación y sociología, Península, p. 57. C' , ambé, J. L. CASTILLEJO, «El ma co socio-cul u al de la educación., Teo ía de la educación, p. 38. 8 E. DURKHEIM, op. ci ., pp. 69 i 104. és pa alalel a Du kheim, é ambé unes p o undes di e encies a nb aques . Neill iden i ica el que és educa ? a nb el pe a que educa ?, pe o -a di e- encia de Du kheim- no és o mal sinó plenamen ma e ial. En p ime lloc, Neill dedueix e bniamen ( al.la- cia na u alis a) de la inali a de la ida l'objec iu de l'educació. 1 és e oni pe que ho o mula ca egd ica nen 9. Neill es mou en una k ica p o- pe a a l'u ili a isme. És bo allb que és ú il pe a assoli la elici a . La bona educació se a aquella que se eixi pe a e nens elicos, homes joiosos. Una pedagogia exis encial, una pedagogia de la mo , una pedagogia de la ini ud, no po onamen- a -se, com succeeix en el cas de Du kheim am- bé, en les esis neillinianes. La eo ia de l'educa- ció de Neill, a més a nés d'ésse inco ec a (ca inco e en la al.licia na u alis a), no se eix pe a cons ui una pedagogia de la ini ud pe que iden- i ica l'es uc u a o mal del p océs educa iu a nb la ma e ial. 3. L'home no posseeix la e i a . L'An h opos exis eix e s la e i a I0. Pe b, com assoli -la? Com podem a iba a la e i a ? La e i a és ocul- a, s'amaga. Cal, en conseqükncia, des ela -la. Aques és el sen i au en ic del mo g ec ale heia: ~Quan aduim ale heia pe <<desocul amen » -es- c iu Heidegge - en lloc de {( e i a ., aques a a- ducció no és an sols més li e al, sinó que con é la indicació de ans o ma i de po a de nou a nb el pensamen el concep e habi ual de e i a , en el sen i de con o ni a de l'enuncia , en i e s aquel1 concep e enca a incomp ensible de des ela i el ,des elamen de l'ens.ll. A pa i d'aquí hom po o mula una no a es uc u a o mal del p océs edu- ca iu que sigui adien a una pedagogia de la mo . Aques anhel de e i a apa eix ja en l'an igui a g ega a nb Sbc a es i es dogma i za amb Pla ó i A is b il. Ap oxima em així mol nés adical nen la paideia i la iloso ia. Veiem-ho o segui . Pe a Pla ó, el ilbso e a el que assolia la e i a : -Alesho es a qui dius u e i able ilbso ? -Tan sols aquells als qui ag ada de con empla la e i a '?. 9 A. S. NEILL, Summe hill, F.C.E., pp. 102 i 36. 10 K. JASPERS, La ejlosó ica an e la e elación, G edos, p. 498. 11 M. HEIDEGGER, Vom Wesen de Wah hei , a Wegma ken, V. Klos e mann. D. 188. 12 PLATÓ, La' ~e~ública, a Ob as Comple as, Aguila , p. 757. Pla ó pensa a que el ilbso posseia la e i a i que, en conseqükncia, ha ia de con e i -se en el cap de la epública. Aquí és on comenca la se a eo ia polí ica i educa i a. La e i a és única, la e i a és l'ésse . El ilbso -i en aques sen i ens obem mol més a p op de Sbc a es que de Pla ó- és el que anhela la e i a i la descob eix, la des- ocul a, la des ela. La e i a és ce ca l'ésse . El ilbso és l'enca ega de busca l'ésse , de p esen a -lo, de des ela -lo, d'exposa -lo. La as- ca de liln h opos au a oba el seu ésse au kn- ic, a descob i -se a si ma eix co n a cons i ui des d'unes es uc u es on olbgico- onamen als (o ans- cenden als) . És a pa i d'aques a concepció de la iloso ía co n a ece ca de la e i a i d'aques a co n a des- elamen d'allb a caic, que podem pos ula l'es uc- u a o mal del p océs educa iu. Educa se a un ac e de coneixemen , un desocul amen de la ea- li a exis encial de l'homeI3. Educa és o mul- men una in i ació a l'ale heia, un «desemmasca- a », pe quk l'educand pugui exis i -si així ol e -ho- au c?n icamen , segons i a pa i de la se- a eal i e i able es uc u a on olbgico-exis encia1. Me cks a aques a concepció de lapaideia asso- lim l'es uc u a ma e ial del p océs educa iu: el T ana os. «Educa -diu Oc a i Fulla - consis- eix a dona a conkixe l'home, cada home. No o s som pin o s, ísics o polí ics; o s, en can i, som mo als. La mo no la podem delega . Aquí adi- ca la nos a onamen al singula i a . No podem deixa -ho de eni p esen en ed~cació))'~. El que ens apo a de nou aques a concepció de la paideia és el e que el ilbso po descob i les es uc u- es on olbgico-exis encials des de les quals edi i- ca hipo e icamen una eleologia educa i a. 4. L'educació en esa co n a des elamen d'un és- se ocul a conkixe és 1 'es uc u a o mal del p o- cés educa iu que ens in e essa pe pode edi ica una pedagogia de la mo . A a bé, cal ana pe b amb mol a cu a si no olem e de l'ale heia un jus i ican de l'educació banca ia en lloc de la p oblema i zado a. Si l'educado posseeix la e i a absolu a, e e - na, im nu able, l'educació esde é una educació e - na ia, que no és e e sible, és a di , que passem del iangle: 13 P. FREIRE, Pedagogía y acción libe ado a, Ze o, p. 79. 14 0. FULLAT, Las inalidades educa i as en iempo de c i- sis, Hoga del Lib o, p. 231. CONTINGUT EDUCATIU EDUCADOR & EDUCAND a un al e: CONTINGUT EDUCATIU EDUCADOR EDUCAND L'educació s'en end ia alesho es co n una *me- na de ansacció en e un ecipien ple i un al e bui . El mes e és un home ple, un dipbsi de co- neixemen s, habili a s i ac i uds socialmen impo - an s, men e que l'alumne és bui i necessi a que se l'ompli>l5. Aques ipus d'educació -anome- nada pe F ei e «banch ia»- es con a ia a la e- i a i no se eix pe a es abli una pedagogia de la mo . Mi i ica el món, p e én que hi ha una e- i a que és na u al i que an sols posseeix l'educa- do (o el polí ic), pe b que, pa adoxalmen , no és cons a able amb la eali a . Si la e i a ilosb ica -enca a que el mk ode u ili za sigui absolu amen igo ós- esde é incon as able i -alho a- única i necessa ia, ens obem da an una ideologia, en el sen i més pejo a iu del mo I6. L'educand no é un pape ac iu, sinó passiu, me amen passiu. L'educand ep i no dóna. L'educand memo i za, epe eix, a xi a, c01.lecciona~~. L'educació .banca ia. esde é conse ado a de la eali a , dogma ica, dic a o ial. En on d'aques a cald ia o e i una educació ((p oblema i zado a~ , c í ica, c eado a, singula , exis encial, si olem cons ui una pedagogia de la mo I8. L'educació co n a des elamen , si ol possei al- ho a una o ma c í ica i onamen ada en la llibe - a , no po basa -se en la dominació ni en la do- mes icació. L'educació «banca ia. és l'educació pe a la manca i l'abskncia de l'espe i c í ic, men e que l'educació <(p oblema i zado a)) és l'educació pe a la llibe a ig. Hem d'en end e el mo llibe - 15 T. W. MOORE, op. ci ., p. 35. 16 P. FREIRE, Pedagogía del op imido, Siglo XXI, p. 95. 17 Ibid., p. 76. 18 J. BOWEN, His o ia de la educación occiden al (1), He - de , p. 16: .En l'hmbi educa iu es plan egen ac ualmen mol- es qües ions que di icul en el pensamen i obs aculi zen l'ac- ció; en e o es elles ocupa un lloc p e e en el con lic e en e una concepció de l'educació co n ac i i a de conse ació pe un cos a i co n una ac i i a de c eació pe un al en. 19 P. FREIRE, La educación como p ác ica de la libe ad, Siglo XXI, p. 26. aÍ en el sen i amb que l'emp a Heidegge . Pe al ilbso de F eibu g, F eihei é el sen i del desco- b imen de la e i a . Només des del des elamen , des de l'ale heia que l'educand eali za (au o ea- li za), po assoli les se es es uc u es on olbgiques i ck-sis i . Si l'educació s'en én com in i ació a l'ale heia, i aquella no és .banca ia)) sinó «p oblema i zado- a.>, la asca de l'educado consis i a a o e i a l'edu- cand els mi jans pe que aques pugui passa d'un coneixemen a ni ell de la doxa a un coneixemen a ni ell del logos. Així, l'educació <(p oblema i za- do a» esde é educació pe al diileg, pe a la indi- iduali a , pe a l'au onomia, pe a la singula i a . El descob imen del logos de l'es uc u a exis- encial de 1;ln h opos possibili a l'educand pe que aques eali zi un compo amen de e nina : l'ho- me s'ha de com-po a obe a l'ésse , és a di , ek- si:i i au en icamen 20. Com a esum de l'exposa al lla g del p esen capí ol o e im I'esquema següen : EDUCACI~ A ARKHE TELOS 1 o mal 1 i zado an i Y 1 P io i a de Coope ació 1 educado educado 1 e s educand I'educand .4n idkbgica Dialbgica n. o mal ma e ial 1 i educa : educa : pe a la pe a la socie a elici a i C (Du kheim) (Neill) 7 7 Cul u alis a al.lhcia na u alis a 7 U ili a is a L'ESTRUCTURA MATERIAL DEL PIXOCÉS EDUCATIU Una pedagogia de la mo ha de onamen a -se e i la concepció de l'educació com a in i ació a l'ule heia, a la e i a . Pe aixb ma eix el que cal és des- ela les nos es es uc u es on olbgico- onamen als (en els seus dos essan s: anscen- d :n als i exis encials o i als), en e les quals i- gii a -és indub able- la ini ud ( anscenden al) '3 M. HEIDEGGER, Vom Wesen de Wah hei , p. 184 i la aducció d'aques a en l'ambi exis encial: la mo . L'ac uali a de la i encia de la mo en la cul- u a occiden al con empo ania és absolu a nen con- a ia a l'au oconsci~ncia de la ini ud. Volem que els malal s agin a mo i a l'hospi al en lloc de e - ho a casa; s'amaga al mo ibund la imminencia de la se a mo ; massa so in adhuc els amilia s no n'es an assaben a s; l'eu anhsia es a penali zada i/o p ohibida, i queda en mans del me ge la decisió de ini i a, que po alla ga la ida aa i icialmen n an com ulgui, e c. En esum: la mo ha deixa d'ésse allb més pe sonal, allb més i epe ible i i e- nunciable, pe passa a ésse allb que inc de més es any, allb que és més alie a la me a cons i ució. L'ale heia ens mos a que 1;ln h opos es a cons- i ui on olbgicamen com a mo i u us2'. La asca de la iloso ia de l'educació -en esa a a ambé com a eleologia educa i a- que ol onamen a una pedagogia exis encial és la de plan eja -se l'in e - ogan segiien : si l'ésse de l'exis encia humana és on olbgicamen ini , hem d'educa pe a la mo i des de la ini ud? Si olem e una educació en con o mi a amb l'home és ob i que sí. En con- seqüencia, educa des de la ini ud, des de l'(au o)consciencia de la ini ud, és educa au kn- icamen , en el sen i heidegge ia del mo , és a di , educa con o me a l'ésse , a la e i a , ca la e i- a és l'ésse i l'ésse de 1;ln h opos és ini . Educa pe a la mo suposa educa pe a la sin- gula i a , pe al p esen , pe a la llibe a (en e- nem ambé aquí el signi ica de Heidegge ). «El Jo -esc iu Oc a i Fulla - no an sols assoleix cos da an el u -el del pa e o del mes e-, se sen iu i eal quan s'en on a amb la mo . El inamen , quan enca a no ha a iba , és el no an que dóna e de la ida del meu "Jo". Pe que p i en als ills, i educands en gene al, del coneixemen de la mo quan aques p ome an a iquesa in e io a més de cons i ui una La mo hau ia d'ésse el cen e de l'es uc u a ma e ial del p océs educa- iu, és a di , la inali a educa i a onamen al. Una pedagogia exis encial, onamen ada en les es uc- u es on olbgiques de l'ésse humi, no po pas 21 Heidegge a la se a ob a Sein und Zei mos a que la ea- li a humana es a cons i uida on olbgicamen com a Sei z zum Tode. Aques exis encia i jun amen amb la So ge i la Zei lich- kei o men el cce cle he menku ic onamen al». (C i $3 39-44, 46-53; 65 i SS. de Sein und Zei .) *2 0. FULLAT, Las$nalidades educa i as en iempo de c i- sis, p. 243. oblida -ho. Només educan pe a la mo eduquem pe a la c eació d'ésse s singula s, únics i i epe- ible~, de pe sones. (Cal eco da la esi de Hei- degge : «Ningú no po p end e a un al e el seu mo i » .) Pe b a nés a més, l'educació pe a la mo suposa l'educació pe a l'agonia. To An h opos que es descob eix com a Sein zum Tode, co n a mo i- u us, no pod h queda -se mai indi e en . La da e a p egun a de l'home és pe que he de mo i . La qües ió es a més g eu quan l'educació es mou en un ambi eis a, quan en l'ho i zó peda- gogic apa eix la T anscend2ncia. Tampoc alesho- es no hi ha espos a del pe que de la me a ini- ud. Pe aixb, la llui a esde é la conseqüencia nés adical de la eleologia educa i a que de ensem. L' An h opos és un ésse agdnic que con e i h la se a exis encia en un cons an p egun a -se pe les causes da e es de la se a ida. Léducació des de lajni ud i pe a la mo es con e eix en una edu- cació pe a 1 ágonia. En de ini i a, la p egun a ((pe quk he de mo i * es po adui en una al a que ja es qües iona a Heidegge a la i de Was is Me- aphysik: «pe que hi ha ésse en lloc de no- es?». El p oblema de lapedagogia de la mo ha es a desen olupa ins a a com el d'una educació que acaba amb la mo . Pe b la ini ud és insepa able de l'espe anqa. El p oblema del lími emp a el i- loso pel més enlla del lími . Fins a a hem assoli una dada enomenologica onamen al: lXn h opos és l'únic -de o s els ésse s i en s- que sap de la se a i ~i ud~~. Des de la iloso ia de Heidegge , des de la se a concepció de la eali a humana com a Dasein, el ((desp és de la mo » escapa de les pos- sibili a s de l'home en an que ésse -en-el-món. L'home -pensa a el iloso de F eibu g- és un cons an ((enca a no» (Noch nich ), un mancamen , una ca encia. Pe a Jaspe s, anma eix, aques .en- ca a no» implica que la eali a humana és capaq de sob epassa la se a ac ici a . L'home -esc iu el pensado de Basel- (4s l'ésse que en la se a his o ia es a incula a l'e e ni a ~~~. Si a més a nés d'inclou e la mo com a inali- 23 K. JASPERS, «De philosophische Glauble., k nun und F eihei , p. 155. 24 K. JASPERS, La e ilosójca an e la e elación, G edos, p. 478. a educa i a hi a egim l'educació pe a l'espe an- qa en la T anscendencia.. . no pod íem així asso- li pa d'un i npossible? L'educand des ela ia l'és- se de la se a au kn ica eali a i -ensems- so - gi ia una llum en la osca ni de l'angoixa. L'an- goixa pod ia queda au gehoben en la T anscen- dkncia; pe o, anma eix, hi a egim un g au mol supe io d'agonia. Aques a, doncs, augmen a quan ob im els ulls a 1'Absolu . L'home exis eix des de la ini ud (aques a és anscenden al -en sen i kan- ia) i, en an que ésse ini , descob eix la T ans- cendencia. Educa pe a la e i a on ologica és educa pe a la mo i des de la ini ud. Aixo ens duu a l'angoixa on ologica i a l'agonia exis encial. L'home ambé esde é un animal agdnic pe que é els ulls ixos en la T anscendkncia, pe que se sap mo i u us, on ologicamen ini i condemna a la des mcció inal. L'espe anca, doncs, és l'única, la da e a possibili a de sal a ensems la e i a de la mo i la supe ació (pa cial) de l'angoixa. L'es- pe anca no a emp a con a la ini ud, ans al con- a i, la ea i ma. Mo .. . , ida.. . , dos con a is, dos ene nics que con iuen d amh icamen en l'exis kncia de 12n- h opos. La ece ca d'una pedagogia de la mo ens ha obe l'ho i zó de l'espe anqa, de la T ans- cendencia. Tal egada sigui una llum eble, una cla- o enigma ica o, idhuc, un esplendo als. Im- possible sabe -ho amb absolu a segu e a . Pe b, si nés no, sí que la pedagogia de la mo des ela una pedagogia de 1 éspe anqa.. . pe que ~és jus amen da an l'expe iencia hgica de la mo , quan en el co de l'home lo eix nés i a que mai l'espe an~a»~~. BIBLIOGRAFIA BOWEN, J., His o ia de la educación occiden al, ( ol. 1: «El mundo an iguo. O ien e p óximo y el medi e- áneo. 2000 a.c.-1504 d.c.», He de , Ba celona 1976. CASTILLEJO, J. L., ESCAMEZ, J., MAR~N, R., Zona de la educación, Anaya 2, Mad id 1981. COLOMER, E., Heidegge : pensamen i poesia en 1 áb- sencia de Déu, Es ela, Ba celona 1964. DURKHEIM, E., Educación y sociología, Península, Ba celona 1975. 25 E. COLOMER, Heidegge : pensamen i poesia en láb- sencia de Déu, Es ela, p. 20. FREIRE, P., La educación como p ác ica de la libe - ad, Siglo XXI, Mad id 1983. -, Pedagogía del op imido, Siglo XXI, Mad id 1983. -, Pedagogía y acción libe ado a, Ze o, Mad id 1978. FIJLLAT, O., Filoso ías de la educación, CEAC. Ba - celona 19792. -, .El educa como absolución imposible o el acaso eleológico», Bo don, núm. 251, Sociedad Españo- la de Pedagogía, ene o- eb e o 1984, pp. 45-50. -, Las$nalidades educa i as en iempo de c isis, Ho- ga del Lib o, col. «Na idad», Ba celona 1982. HEIDEGGER, M., Sein und Zei , Max Niemeye Ve - lag, Tübingen 1979. -, Was is Me aphysik?, a Wegmu ken, V. Klos e mann, F ank u am Main 1978. -, km Wesen de Wah hei , a Wegma ken, V. Klos- e mann, F ank u am Main 1978. JASPERS, K., Philosophie, Sp inge -Ve lag, Be lín, Go - ingen, Heidelbe g 1956 (especialmen : Zwei e Band. Eks enze hellung G enzsi ua ionen: Tod). -, De philosophische Glaube, (a kmun und F ei- hei ), Eu opaische Buchklub, S u ga -Zu ich- Salzbu ~. -, La eji6só lca an e la e elación, G edos, Mad id 1968. MOORE, T. W., In oducción a la eo ía de la educa- ción, Alianza Edi o ial, Mad id 1983. NEILL, A. S., Summe hill, F.C.E., Mkxic 1982. PLATÓ, La República, a Ob as Comple as, Aguila , Mad id 1979. QUINTANA, J. M., «Concep o de iloso ía de la edu- cación*, En ahona , núm. 516: «Filoso ia de l'edu- cació», Depa amen de Filoso ía, Uni e si a Au b- noma de Ba celona 1983, pp. 109-116.