ERNST BLOCH, ENTRE NOSALTRES
Bu lle í bio-bibliog i ic
(1)
:
P esencia de Bloch (1
885-
1977)
en e nosal es en el cen ena i del seu naixemen *
Josep
Manuel UDINA
1
COBO
Gai ebé desconegu en e nosal es du an la se a
lla ga ida, amb la se a mo Bloch sembla ha e
guanya una mena de ca a de ciu adania peninsula .
Quan el 1974, a a aja més de deu anys, a em
comenca la p epa ació i elabo ació de la nos a
esi doc o al sob e aques ilbso , no e en ce a-
men mol es més de qua e les apo acions que so-
b e el1 podien oba -se en cas ellhl; i ampoc no
ou excessi a, l'any següen , la epe cussió que en-
e nosal es ingué el e que l'au o d'El p incipi
espe anga complís no an a anys2. Només a pa i
del 1977, amb ocasió de la se a mo , els a icles
*
El p esen es udi és pa d'un conjun de eballs d'in-
es igació sob e Bloch e s amb el supo de la Fundació Jau-
me Bo ill:
1
No són nomb oses les apo acions d'alesho es que hem
pogu oba i que, pe an , h em pode eni a mh. Llu
enume ació, anma eix, no é aquí bb iamen cap p e ensió
d'exhaus i i a : Jus o PÉREz
DEL
CORRAL, «In oducción a
Bloch», Con i iu n 1968, núm. 26, pp. 7-38; Jü gen MOLT-
MANN, [(El p incipio espe anza y eología de la espe anza.,
apendix de Teología de la espe anza ( ad. A. P. Sánchez
Pascual), Sígueme, Salamanca 1969, pp. 437-466 (es ac a
d'un a icle publica el 1963, inco po a desp és a l'ob a);
Lionel BLAUI', «Dos iloso ías cen adas en la espe anza: la
de Gab iel Ma cel y la de E ns Bloch~, Conciliu n
(ed.
cas .)
1970 (segon imes e), pp. 380-388; Rogelio GARC~A MA-
TEO, <(Ems Bloch, Nóso o de la espe anzm, El Cie o 1970,
núm. 193, p. 15; José GÓMEZ CAFFARENA, .La espe anza
como p incipio., Pensamien o 27 (1971), pp. 377-398, i Ne-
mesio GONZÁLEZ CAMINERO, «E nes o Blochn, G egonanum
54 (1973), pp. 131-177. Tampoc, bb iamen , no hem p es
aquí en conside ació els següen s es ipus d'apo acions. En
p ime lloc, el d'ob es que ac en de Bloch solamen en e
al es di e sos pensado s; així, pe exemple: Jose PIEPER,
Espe anza e his o ia, Sígueme, Salamanca 1968. En segon
lloc, el de les simples no es de ecensió; aques ó a el cas,
d'en e al es, de les ecensions que de Subjec e-objec e ha-
ien e Nemesio GONZÁLEZ CAMINERO (G egonanu n 45
[1964], pp. 185 s.) o A. P. SÁNCHEZ PASCUAL (Re is a de
Filoso a 1964, núm. 23), de les que d'd icenna i l'esque a
a is o 2lica ha ien e R. SÁNCHEZ (Aponá 1966, núm. 2),
M. R. PLATON (Se a ad 1967, núm. 67) o A. FELICE (Cul-
u a Uni e si a ia 1968, pp. 98 s.), o de la que d'd eis ne
en el c is ianis ne ha ia e Jus o PÉREZ
DEL
CORRAL, Ra-
zón y Fe 1968, núm. 851, pp. 492495). D'aques da e au o
hom pod ia
així
na eix ci a la b eu no a sob e ~Ems Bloch~,
publicada en el dia i
Mad id
(8.
W.
1970) com a exemple d'un
e ce ipus d'apo acions que ampoc no podem aquí eni
en comp e. Diguem inalmen ambé que el p esen a icle
mai no a h e e encia a les publicacions suda ne icanes en
cas ellh.
Deixem aquí de banda l'bb ia epe cussió que l'ani e -
sa i blochih ingué a 1'Alemanya Fede al (com l'ha ia ingu-
da ambé la com nemo ació dels ui an a anys de Bloch una
dkada abans). Pe posa -ne, anma eix, un exemple d'un ai e
país, eco dem que els no an a anys del ilbso o en ocasió
a F anca de la p epa ació d'un in e essan olum col.lec iu
i els llib es sob e Bloch en cas ellh poden comen-
ca a ag upa -se en llis es d'una mínima conside-
ació3; la qual cosa es a enca a lluny de pode
a i ma -se pel que a al ca alh4. Quelcom de sem-
blan po di -se ambé en elació a les aduccions
en e nosal es d'ob es de Bloch. Lle a de l'a ípi-
ca (i de ben cu iosa his o ia!) publicació cas ella-
na, el 1949, del olum hegelih de Bloch (El pen-
samien o de Hegel, eedi a el 1982 -en e sió e-
isada i ampliada- com a Suje o-obje o), an sol~
al es dues ob es blochianes (A icena
y
la izquie -
da a is o élica i Thomas Münze , eólogo de la e-
olución) ha ien es a aduides a aques a llengua
en els anys seixan a5. Les aduccions en cas ellh
de Bloch comencen, en can i, a eni olum i im-
po ancia a pa i ambé del 1977, any en el qual
apa eix el p ime dels es olums d'El p incipio
espe anza6; i a aques a ob a onamen al, n'han se-
d'homena ge: U opie-ma xis ne, selon Ems Bloch
(ed.
Gé-
a d Raule ), Payo , Pa ís 1976, 332 pp.; i hom po ambé
conside a almenys indi ec amen com a homena ge blochih
el Col.loqui e a Ce isy-la-Salle (del 23 de julio1 al p ime
d'agos del 1975), les Ac es del qual apa egue en pos e io -
men amb el í ol
Le
discou s u opique (eds. Mau ice de Gan-
dillac i Ca he ine Pi on), Union Géné ale d'Edi ions, Pa ís,
1978, 446 pp. En e nosal es, en can i, l'única inicia i a que
hi hagué -p omoguda pe 1'Ins i u o Fe y Secula idad de
Mad id- no pogué, inalmen , eali za -se. Po se en o en
ui s a dans els pos e io s a icles de José An onio GIMBER-
NAT: «La c í ica de la eligión de Ems Bloch., P oyección
1976, núm. 103, pp. 288-296 (inclbs més a d a Taula de
Can i, se emb e de 1977), i (<In oducción a Ems Bloch. Un
dóso o ma xis a., Sis ema 1977, núm. 20, pp. 53-66 ( eco-
lli desp és en el olum col.lec iu En a o de Bloch, Tau-
us, Mad id 1979, pp. 29-47). Pel que a als escassos a i-
cles co n nemo a ius d'alesho es, en cas ellh o, enca a més
escassos, en ca ali, en són bona mos a
(ni
que sigui pe llu
ma eixa b e e a ), espec i amen , el de Rogelio GARC~A
MATEO, ~Ems Bloch, un neoma xis a que "c ee" en la es-
pe anza», El Cie o 1975, núm. 265-266, pp. 28 s., i el de
Lluís DUCH,
(~E ns Bloch, no an a anysn, Se a d'O 1975,
pp. 459 s.
3
No és aques , anma eix, el lloc d'o e i cap in en a i de
í ols. Pel que a als cas ellans, en a em explíci a e e encia
als nés des aca s en la da e a pa d'aques a icle, o limi an -
nos, pe b, a í ols de Ilib es; dels ca alans, en can i, ci a em
no sols a icles, sinó ambé al es apo acions meno s (a esa
I'escasse a de í ols).
Lle a de les nos es p bpies apo acions, el que ha es a
publica en ca alh sob e Bloch no supe a p obablemen els es
o qua e í ols, ni al es an s au o s.
Respec i amen , el 1966 i el 1968.
6
Els olums
Ii
i
III
apa eixen el 1979 i el 1980, espec i-
a nen El aduc o cas ella, Felip González Vicén, s'a an-
ca a així a la ad. . de la ma eixa ob a
(Le
p incipe espé-
ance), el ol.
1
de la qual ha ia is la llu n el 1976, men e
que el ol.
Ii
no apa eixe ia ins al 1982 i el ol.
iIi
con inua
enca a en cu s de publicació.
gui d'al es es: De echo na u al
y
dignidad hu-
wana, el 1980, El a eísmo en el c is ianismo,
el 1983, i En emundos en
la
his o ia de la iloso-
ia,
el 19847. Pel que a al ca ala, cal només
e e i -se a
La
jloso ia del Renaixemen (que no
co espon sinó a sols una pa del olum ci a en
da e e me) i a l'an ologia L'a c u opia-ma e ia
i al es esc i s, d'apanció simul ania a la del p e-
sc:n a icle8.
Hom no po di , el 1985, que als cen anys del
seu naixemen sigui Bloch un desconegu en e nos-
al es; ben al amen al que hom podia i ha ia de
di enca a no a deu anys. Fó a, doncs, pe ec a-
men aplicable a Bloch - an amic, eil, de ecó -
e a me h o es e angeliques- aquella ase de Je-
sús que diu: «si el g a de bla no mo , es a o sol;
si mo , en can i, lle a mol de ui ~~; una ase,
d'al a banda, l'aplicació de la qual mai no pod ia
sembla inadequada en elació a un pensado an
con encu co n Bloch d'una u opia mai enca a no
eali zada enlloc, nai enca a no e a p esen del
o en aques mónIo. En qualse ol cas, co n
dkiem, la mo ha signi ica pe al nos e au o una
mena de ca a de ciu adania, de d e a l'exis kncia
e i e nosal es.
1
és pe aixb que sembla opo ú de commemo-
a el cen ena i del seu naixemen (cen ena i, d'al a
banda, an poc llunya de la se a ma eixa mo , als
no an a-dos anys: a a en a, doncs, ui !) amb una
7
Les es ob es han es a adu'ides pe sengles bons co-
nc:ixedo s de la p oducció blochiana: el ja es nen a Felipe
González Vicén, José An onio Gi nbe na O deig i Jus o
Pé-
ez del Co al. A o s ells hau e n de e e i -nos, en la e ce-
a pa d'aques es pagines, en elació a llu s apo acions en
cas ella sob e Bloch.
8
D'a nbdós llib es ho n pa lah bb ia nen a nb nés de en-
ci6 al lla g d'aques es pagines.
9
Jn.
12:
24.
'0
Es p ou si np o ni ic que, co n a cloenda na eixa de la
se a ob a ona nen al,
Elp incipi espe anca,
Bloch hagi ol-
gu deixa el següen enuncia : ~L'a el de la his o ia és an-
na eix I'ho ne que eballa, que c ea, que ans o ma i deixa
en e e el que es a dona . Si I'ho ne es comp en a si na eix
i Sona nen a el que és seu, sense es anyamen ni alienació,
en una eal democ acia, alesho es so gi a en el nón allb que
a o s ens esplendeix de nens, pe o on ningú mai no ha es a
enca a: lla pa ia. (E ns BLOCH,
Das P inzip Ho iung,
ol.
5
de la
Gesani ausgabe,
Suh ka np, F ank u a n Main
1959, p. 1628; ad. cas .: Felipe González Vicén,
Elp inci-
pio espe anza,
Aguila , Mad id 1980,
111,
p. 501. En enda-
an , quan ci e n la
Gesam ausgabe
de les ob es de Bloch ens
limi a e n a a egi la sigla GA desp és del í ol de que es ac-
i, seguida del núme o del olu n co esponen
i,
en e pa-
en esi, de I'any de la se a publicació inicial pe Suh ka np).
ullada a la p esencia i a l'ascendencia que en e
nosal es enen p ecisamen a ui an l'ob a con1
el pensamen blochians: és a di , la igencia que
a ui é en e nosal es la pe sona de Bloch. El p e-
sen a icle hau a, doncs, de eni es pa s. En
p ime lloc, cald a que es e e eixi -ni que sigui
b eumen i esquema ica- a la ma eixa pe sona his-
b ica de Bloch, a la se a p opia biog a ia. En se-
gon lloc, hau a de p esen a -ni que sigui a ma-
ne a de simple bu lle í bibliog a ic- l'ex ensa p o-
ducció esc i a del ilbso , amb el benen ks que aixb
compo a a una pa icula a enció a les aduccions
que han es a e es en e nosal es (en cas ella i an-
ces, a nés de ca ala, bb iamen ; indi ec amen
am-
bé en al es llengües a ins a nosal es, co n és a a
l'i alia o adhuc l'angles)
.
Finalmen , hi hau a una
p esen ació -a mane a d'elemen al ecensió c í-
ica- de les més impo an s o nés signi ica i es
apo acions que en e nosal es (o ambé en al es
Ilengües no peninsula s) han es a e es els da e s
anys sob e el pensamen blochih.
Hom po , doncs, conside a aques es pagines
co n a apo ació onamen almen bibliog ajica (com
a pano amica de í ols an de Bloch co n sob e ell).
Tanma eix -hom ho pod a comp o a acil nen -,
el p esen a icle ol ésse quelcom nés que una
simple apo ació bibliog a ica, semp e an eda
i co n impe sonal; ol ésse , nés a ia , calida p e-
sen ació -que de cap manen nai no p e end a dei-
xa d'ésse pe sonal- de la p esencia, de la inci-
dencia i del essb que é a ui Bloch en e nosal es.
Vol ésse , di al amen , es imonia ge de l'ac ual
igencia en e nosal es d'aquell pensado , el cen-
ena i del naixemen del qual co n nemo em en-
guany
".
A.
ERNST BLOCH (1885-1977)
Nascu a Ludwigsha en (Pala ina ), el 8 de ju-
liol del 1885, E ns Bloch e a ill únic d'una bu -
gesa amília jue a.
A
més de iloso ia -so a la di-
ecció de Theodo Lipps (1851-1914)-, es udia a
la Uni e si a de München ambé música i ísica;
En ce a mane a, les pagines que segueixen són una a n-
pliació i eelabo ació de l'a icle que, co n a ho nena ge a nb
ocasió de la no de Bloch, a e n publica anys en e a: Jo-
sep Manuel
UDINA,
aE ns Bloch (1885-1977) en el año de
su mue e. Bibliog a ía blochiana 1977)),
Ac ualidad Biblio-
g ájca
1978 (juny), pp. 60-91.
es llicencia en Filoso ia el 1905 i ana a la Uni e -
si a de Wü zbu g, on el 1908 p esen a la se a esi
doc o al -di igida pe Oswald Külpe (1862-1915)-
sob e Hein ich Ricke (1863-1936) i el p oblema
con empo ani de la eo ia del coneixemen I2. P i-
me a Be lín i desp és, el 1912, a Heidelbe g, s'in-
oduí en els ce cles in el.lec uals de Geo g Sim-
me1 (1858-1918) i de Max Webe (1864-1920), es-
pec i amen ; d'en e les amis a s que
hi
éu, al a
des aca la de Ma ga e Susman (1872-1966), p i-
me , i sob e o la de Gyo gy Lukács (1885-1971),
desp és. A nb aques da e s'a e ma en en ac i-
ud~ polí iques adicals, de signe més a ia ana -
quis a, i alho a e o ca en llu o mació eb ica amb
l'es udi, en comú, an del ma xisme co n de He-
gel. En qualse ol cas, llu s ac i uds mai no deixa en
en aquell emps de es a obe es a les més di e ses
mani es acions his b iques del enomen cul u al
(a , li e a u a, e c.); i ou p ecisamen la di e sa
alo ació que ambdós amics e en d'un enomen
co n el de l'exp essionisme el que anys més a d
hau ia de signi ica un p ime pas en la p og essi-
a sepa ació mú ua: an pel que a a les disc e-
pancies eb iques i doc inals, i de posicions
p ac ico-polí iques, co n
al
e edamen de llu ma-
eixa a nis a . A is a e a, d'al a banda, la jo e es-
cul o a -o igina ia de Riga- Else on S i zky,
amb la qual es casa a Bloch el 1913 a Ga misch.
L'esplkndid en o n d'aques a locali a alpina és
p ecisamen el més adequa enquad amen pe als
p ime s esbossos -que Bloch edac a e ec i amen
alla- d'aquella iloso ia de l'u bpic, de l'enca a-
no-esde ingu i de l'enca a-no-conscien que no sols
es ema i zen pe p ime a egada en 1'Espe i de
la u opia, l'ob a amb quk l'au o es dona a conei-
xe de ini i amen el 1918 al públic in el.lec ua1,
sinó que alho a ca ac e i zen o a la se a apo a-
ció ilos~ ica'~. Pe b en e aquells p ime s esbos-
sos i la publicació d'aquella p ime a g an ob a, o
adhuc en e l'inici de la se a edacció a l'ab il del
1915 i l'acabamen d'aques a al maig del 1917, s'ha
esde ingu ambé un e que hau a d'ésse co n es-
sencial pe a o a la es a de la biog a ia de Bloch:
12
Inicialmen exclosa de la
Gesam ausgabe,
de la esi (pu-
blicada l'any següen a Ludwigsha en) n'han es a inal nen
ecollides algunes pa s en el da e olum, comple nen a i,
Endenz-ía enz-U opie,
GA
17
(1978), pp. 55-107.
1To n hem e des d'un p incipi, ens e e im se np e a les
ob es de Bloch pe la aducció ca alana de llu s í ols, bé que
cap dels olums de la
Gesa n ausgabe
no ha es a adui a
aques a llengua.
el de l'exili. Bloch, en e ec e, s'hau a exilia el1 ma-
eix a Suissa el 1917, pe
al
d'aconsegui de ugi
d'ésse c ida a iles i p end e pa ac i a en una
gue a -la del 1914- que el1 sols eu co n a impe-
ialis a i injus i icable; i més enda an , als anys en-
a, hau a d'exilia -se de nou, ugin alesho es del
nazisme, i se a en aques segon exili -de més de
quinze anys de du ada- que so gi h i ani a cob an
o ma l'ob a onamen al de Bloch: El p incipi es-
pe anca. L'exili d'a a, anma eix, no supe a gai-
ebé els quinze mesos: al lla g d'ells Bloch no sols
ha pogu acaba la se a p ime a ob a, sinó que ha
ib a d'en usiasme amb el iom de la e olució
so ie ica i ha c egu inalmen que la e olució es a-
a a pun de iom a a Alemanya de la ma dels
espa aquis es; i és en l'espe anca i la il.lusió que
el mo imen encapcala pe Rosa Luxembu g
(1871-1919) ha ia d'apo a a Alemanya
un
u u eal-
men nou que Bloch e o na al seu país a la da e-
ia del 1918. Els no ables pun s d'a ini a ideolbgi-
ca que hom po oba en e aques i aquella, no
menys que la desil.lusió del acas de la e ol a es-
pa aquis a al gene següen i la indignació pe la
mo dels seus di igen s (ajus icia s sense judici p e-
i), expliquen la essen ida ac i ud c í ica en e s
la eali a social de 1'Alemanya de la pos gue a que
Bloch adop a a en enda an i de la qual po a bon
es imonia ge l'ac i i a li e a ia a que es dedica el
nos e pensado amb man inguda in ensi a , an en
o ma d'a icles co n mi jancan la publicació de
llib es (alguns d'ells, simple ecull en pa d'a i-
cles o apo acions esc i es simila s): així, Thomas
Münze , edleg
de
la e olució, el 1921, i així am-
bé
A
a és del dese i la co esponen segona e -
sió -no ablemen ans o mada- d' ipe i de la
u opia (dedicada a Else, que ha ia mo p ema u-
amen el 1921), el 192314; així, inalmen , Pe ja-
des, el 1930, i sob e o He encia dáques a epoca,
el 1935.
Amb aques da e í ol en em, pe o, en o un
al e capí ol de la biog a ia blochiana: el de l'en-
14
A
Du ch die Wüs e. K i ische Essays
(A
a és del de-
se . Assaigs cn' ics,
Be lín 1923) ho n a& e e encia, més
enda an , a pa i de la segona e sió, ambé del 1923,
d'Es-
pe i de la u opia,
pe al co n la eelabo ació d'aques a ob a
enia exigida pe la publicació d'aquella. L'homena ge de
Bloch a Else, en dedica -li la segona e sió de la se a p i ne-
a ob a, ha es a comple a en la
Gesam a,usgabe
en ésse -hi
inclbs inalmen (a
Endenz-La enz-U opie,
GA
17
[l978],
pp. 11-50) el dia i ín im que el ilbso edac a els mesos im-
nedia amen pos e io s a la mo de la se a esposa.
on amen de Bloch a nb el nacionalsocialisme.
En e s el1 -ni que ó a en o ma de simple «pe-
ill» hi le ia- el nos e pensado mos a una sen-
sibili a ex ao dinh iamen despe a
i
hdhuc p o-
k ica: una sensibili a po se p epa ada pe aque-
lla essen ida ac i ud c í ica en e s 1'Alemanya de
pos gue a i a a o ida pe l'en usiame que Bloch
sen ia pe la e olució leninis a (Hi le semp e p o-
clama el més isce al an icomunisme); i, en qual-
se ol cas, una sensibili a que ce amen con as a
a nb la manca de sensibili a que el ilbso mos-
a, en can i, anys desp és en e s la ne as a de i a-
ció que dels ideals de la e olució d'oc ub e suposa
el
s alinisme (p ocessos de Moscou, pu gues)I5.
IJex ema ol ac e an i-nazi de Bloch s'ha ia ma-
ii es a ja pe esc i el ma eix 1924, quan el pe ill
hi le ia e a enca a o almenys podia sembla cosa
de pu s somnis.
1
ins a al pun la c í ica blochia-
ia del nacionalsocialisme s'ha ia ana accen uan
que a ningú no pogué so p end e la e ma eacció
amb que Bloch s'en on a amb un a icle u iosa-
nen c í ic a Hi le , el ma eix dia que aques as-
solia el pode , al ma q del 193316; sen encia ,
131och hagué de ugi de nou cap a Suissa. Pe b
el seu se a a a un exili de successi es e apes i de
nol lla ga du ada: a Suissa a a publica el ja es-
nen a ecull- es imonia ge sob e aquells emps de
íe men ació i so gimen nazis, He encia d 'aques-
a .?poca, el 1935; passa a ambé pe Aus ia, pe
F anca (1935-1936) i pe Txecoslo ~quia, d'on
u-
gi a cap als Es a s Uni s, el 1938, poc abans de la
in asió alemanya d'aquell país eu opeu. Pel que a
a
l'exili no d-ame ica, la g an No a Yo k, p ime ,
la pe i a Ma lbo o, desp és (1940-1942), i inalmen
Camb idge (Mass.), se an llocs d'es ada dels u-
gi ius. Pe quk Bloch no ha ana sol a l'exili: l'han
iicompanya des d'un p incipi la se a esposa Ka-
sola Pio kowska i el pe i Jan Robe , ingu
d'aques aI7. A ells p ecisamen dedica a el Iiloso
'5
Del que, als anys en a, es deia dels camps de eballs
o ca s a Sibk ia, pe exemple, Bloch no dub a a a di que
o en pu es calúmnies, p opaganda capi alis a- eixis a an i-
!,o ik ica. Vin anys igi el ilbso a econkixe el seu e o .
16
L'en on amen de Bloch a nb el nazisme ou del o co -
i,espos . Simbblicamen , si més no, el ilbso ou .elimina .
{)el nacionalsociaiisme quan, mesos més a d, o en pública-
inen c ema s els seus llib es, jun amen a nb els d'al es
iio menys il.lus es pe sonali a s in el.lec uais: F eud, Ka ka,
'Thomas Mann, e c.
'7
En e aques nou ma imoni i el p ime , amb Else, Bloch
8'ha ia casa una al a egada. Tanma eix, d'aques a segona
unió ben poca cosa coneixem: an sols el nom d'ella i algun
o s els olums de la Gesam ausgabe que co -
esponen a ob es publicades o basicamen p e-
pa ades i elabo ades du an els anys d'exili
(1933-1949)18.
1
se a la p epa ació
i
elabo ació de
no es apo acions el que aci gai ebé exclusi a nen
Bloch al lla g de la se a es ada a No d-ame ica.
D'elles so i an alesho es an sols dues publica-
cions: Llibe a i o d e. Pano amica de les u opies
socials, el 1946 (llib e inclbs pos e io men com
a monumen al capí ol36 d'Elp incipi espe aya),
i, en cas ella, la monog a ia hegeliana de Bloch
(El
pensamien o de Hegel), de ini i amen cone-
guda més a d pe Subjec e-objec e, el 194919. En
ce a mane a es ac a, doncs, de publicacions que
esul a an ha e es a e es p o isb iamen : i aixb,
no an pel que a a llu con ingu (que no se a ja
p ac icamen oca , o que, en ésse eelabo a de
nou, mai no se an can is onamen als ni de ons
el que hom li aci)=O. Diem p o iso i
al
e que un
llib e es con e eixi en capí ol i que una aducció
cas ellana apa egui en alemany desp és conside-
ablemen eelabo ada. En qualse ol cas el que o-
líem sub a lla és que o el que Bloch a, o el
que se li esde é du an els anys del seu exili als
Es a s Uni s, sols é pe a el1 un ca ac e p o iso-
i: Bloch s'hi sen com o a de lloc, lluny de casa,
en un país i en e unes gen s que, malg a ha e -lo
acolli , no pensen ni sen en en llu majo ia com
ell, no iuen com el1 de la con icció que l'u bpic
-com a e i a i subs ancia ma eixa del eal i de
la his o ia- passa necesskiamen pe la e olu-
de all més. Es deia Linda Oppenheime i e a pin o a, i Bloch
es casa a nb ella el 1922. No sabem quan du a la unió ni pe
quk es dissolgué.
18
Ka ola acompanya a el ilbso o a la se a ida. A ella
dedica aques els dos olums de la Gesam ausgabe que e-
nem com a cen e comú de iiu con ingu la c í ica del nazis-
me: el d'He incia d'aques a epoca i el d'Esc i s polí ics (en
el qual Ka ola és p esen ada com a cama ada mo al i polí i-
ca~). També a ella dedica Bloch el da e dels seus olums.
publica pbs umamen (Endenz-La enz-U opie), a nb la indi-
cació:
*A
la me a esposa Ka ola, que sal a dels nazis l'home
i l'ob a..
1
ambé a ella ha ia dedica el seu llib e hegelia
Subjec e-objec e. Al seu
dl,
en can i, dedica la se a ob a
cen al, El p incipi espe anqa.
19
De l'a ípica (i de ben cu iosa his o ia!) inicial publica-
ció en cas ella del llib e hegelia de Bloch, en pa la em en la
segona pa del p esen a icle.
20
Sob e el ema egeu Josep Manuel
UDINA,
«Al ol an
de Hegel. E ns Bloch, ben adui al cas ella (Suje o-obje o,
Fondo de Cul u a Económico, Mkxic 1982)., En ahona 1984,
núm.
718,
pp.
166
s. i nn.
ció social, pe la negació de la injus ícia capi alis-
a i, pe la ma eixa aó, pe almenys una mena de
econeixemen de la e olució leninis a -i del seu
e a ons eb ic: l'apo ació de Ma x- co n a sig-
ne, an icipació i p ime esbós his b ic d'aquell u b-
pic; i e iden men ni Lenin ni Ma x no e en ales-
ho es p ecisamen massa ben is os pe mol s (po -
se o en objec e de cu iosi a pe a uns pocs) als
Es a s Uni s21.
Bloch només desi ja a o na a Alemanya. Pe b
Alemanya e a a a dues Alemanyes: ambdues dema-
na en a Bloch que hi o nés, i el1 ha ia d'escolli -ne
una. No impo a a ha e nascu a Ludwigsha en,
en l'alesho es Alemanya Occiden al; Bloch, d'aco d
a nb els seus ideals i les se es con iccions, escollí
l'Alemanya O ien al, on alesho es sembla a que po-
dia eali za -se aquel1 e11 somni seu -el de la e-
olució social- es ai a nb el achs de la e ol a
del 1918. L'al a Alemanya, en can i, no podia és-
se sinó no a ima ge del món i de la mane a de
sen i ame icano-capi alis a. No és es any que el
nos e ilbso accep és la in i ació d'ana a Leip-
zig a ensenya a la Uni e si a -la p ime a ega-
da que ho a ia!- i que hi anés a nb o a la il.lusió
i a nb o el e o e oluciona i de que dóna en-
ca a a ui es imonia ge el discu s inicial que
hi
p o-
nuncia el maig del 1949:
Uni e si a , ma xisme,
i10so ia~~.
En els sis p ime s anys de Leipzig,
Bloch coneix una mena de <<lluna de mel» a nb el
pa i que de en a (i co n més a més ho a h a nb
exclusi i a i dogma isme, bé que inicialmen no
ho sembli) el pode en 1'Alemanya Democ h ica;
anma eix, ni alesho es mai no accep a Bloch d'in-
g essa en el pa i . El ilbso c ea al seu en o n
o un mo imen in elelec ual, impa eix cu sos
d'His b ia de la Filoso ia -en els quals no dub a
a pa la dels g ans pensado s medie als, i es com-
plau, així ma eix, a e alo a la massa acilmen
oblidada iloso ia del Renaixemen -; c ea (el 1953)
la e is a ilosb ica
Deu sche Zei sch i i Philo-
sophie
i, sob e o , es dedica a la doble asca de
publica i p epa a ma e ials de u u es publica-
cions. Bloch, així, conce a la publicació al Be lín
21
Amb un
ce
pu i anisme Bloch es nan ind a als Es a s
Uni s dis an
amb
els ce cles in e1,lec uals del país; mai no
deixa a de pa la sols en alemany en ac es públics, ni exe ci-
a eballs (lle a de la undació d'una edi o ial en alemany).
La
se a esposa, en can i, beballd d'a qui ec e anquilkxnen .
22
C :
E ns BLOCH,
Philosophische Au sa ze,
GA 10
(1969), pp. DO-291. Pel seu in e ks, l'apo ació l'hem inclosa
en la nos a an ologia
LÚ c u opia-ma e ia i al es esc i s.
O ien al de la se a immensa ob a
El p incipi es-
pe anca,
bisicamen elabo ada als Es a s Uni s i
que a a e isa i a an icipan , o publican -ne di e -
sos capí ols a l'esmen ada e is a; els olums
1
i
11
de l'ob a apa eixen el 1954
i
el 1955. An e io men
ha ien apa egu ja an la e sió eelabo ada de
Subjec e-objec e. Il. lus acions en o n de Hegel
(1951), co n els dos b eus es udis ilosb ico-
biog i ics sob e
A icenna
i
1
ésque a a is o elica
(1952) i
Ch is ian Thomasius, un sa i ale nany sen-
se mise ia
(1953)23. D'al a banda, el 1955, a nb
ocasió dels seus se an a anys, Bloch és objec e dels
co esponen s olums d'homena ge no sols pe pa
dels seus alumnes, sinó pe pa ambé dels més
des aca s ideblegs del pa i i de l'e~ a ~~; i ins i
o és condeco a o i~ialmen *~. La glo ia, pe o,
acaba ia alesho es, i ensems can ia ien del o la
so del nos e ilbso i la se a si uació en 1'Ale-
manya Democ h ica. El 1957, en e ec e, s'ha esde-
ingu ja la ep essió so ie ica de la insu ecció
honga esa i el a anni ideolbgic dominan és p ou
di e en al dels inicis dels anys cinquan a: el as-
cicle de la
Deu sche Zei sch i'Ju Philosophie
de-
dica l'any an e io a Hegel (amb un a icle de Bloch
sob e «El p oblema de la sepa ació d'Engels en e
"me ode" i "sis ema" en Hegel.) ha es a impedi
de so i a dis ibució; Bloch i els seus colelabo a-
do s han esde ingu co n més a més sospi osos
d'he e odbxia i els més ín ims d'aques s col.labo-
ado s han es a inalmen a es a s i hdhuc con-
demna s a g eus penes de p esó i de eballs o -
ca s. Exac amen dos anys desp és dels homena -
ges o icials, Bloch és i lla -d'una mane a am-
bé gai ebé o icial- de e isionis a, i hom li p o-
hibeix de p ossegui la docencia uni e si a ia, en
an que pe illós pe a la j~ en u ~~. Segui an anys
de silenci absolu , en els quals, anma eix, el ilo-
23
Ambdues apo acions passanen desp és a la
Gesam aus-
gabe
co n a co esponen s apkndixs de sengles olums: es-
pec i a nen , el
d'El p oblema del ma e ialisme
i el de
D e
na u al i digni a humana.
24
Els deixebles de Bloch publica en una selecció d'esc i s
blochians: E ns BLOCH,
Wissen und Ho iung. Auszüge aus
seinen We ken 1919-1955,
Be lín O ien al 1955. Vegeu ambé
la niscel.lania
Fes sch ij. E ns Bloch zwn
70.
Gebu s ag
(di .
R.
O.
G opp, Be lín O ien al 1955), o al nen encomias-
ica a nb Bloch.
25
El ma eix 1955 Bloch ebia la Va e lbdische Ve diens -
o den in Silbe .
26
E a el ma eix
R.
O. G opp, que ha ia p epa a i dingi
el
Fes sch ij
d'homena ge de 1955, qui es signi ica a a a, an
sols dos anys més a d, co n a c í ic implacable de Bloch.

so con inua a la p epa ació i elabo ació de no es
ob es.
Bloch mai no ha ia accep a , abans, de calla ;
ni podia e -ho ni sabia esigna -s'hi. Pe aixb, qua-
e anys més a d, l'agos del 1961, o jus comple s
els se an a-sis anys i ap o i an una es ada a Bay-
eu h, decidi a de no o na a 1'Alemanya Demo-
c i ica. Acaba a d'ésse con i mada alesho es la
cons ucció del mu de Be lín. Bloch accep a a
la in i ació de la Uni e si a de Tübingen i s'ins-
alala a a nb la se a amília en el núm. 35 del ca -
c Im Schwanze d'aquella ciu a . El ilbso hi es-
a a, dedica alho a a la docencia i sob e o a la
p epa ació dels seus da e s esc i s, ins a la se a
nio , el
4
d'agos del 1977. ~Fou aques emps, pe
ai nos e pensado , el d'un da e exili en la se a
ida?, ¿o simplemen s'esde ingué com un e o n
a casa, a la e a dels o ígens -on ge mina en ins
i o les p ime es lla o s de la se a iloso ia de l'u b-
pic i de l'espe anca-, pe dona anquil.lamen
els úl ims ocs a la i n nensa ob a en que aques a
iloso ia ha ia d'exp essa -se de ini i amen ? En
qualse ol cas, els da e s anys de Bloch a Tübin-
gen es deixen iden i ica a nb la inin e ompuda
apa ició d'ob es no es o de eedicions d'esc i s ja
publica s, pe o sob e o a nb la de ini i a con igu-
iició de la Gesam ausgabe, de l'edició de les se-
cs ob es comple es. Lle a , en e ec e, d'El p inci-
pi espe anqa, a nb que aques a s'ha ia inicia el
1959, o a la es a de olums apa eixe a al lla g dels
anys ubinguesos (i el da e d'aques s olums e-
colli a ins
i
o apo acions en l'elabo ació de les
quals la mo so p engué l'a~ o )~. Ja des de
L,eipzig aques ha ia, doncs, conce a la g an edi-
ció de les se es ob es a F ank u del Main: segu-
~men a esa la no a si uació dels da e s anys a
L,eipzig i comp o ada així ma eix la len i ud i la
di icul a que l'apa ició del e ce i da e olum
d'El p incipi espe anca expe imen a a en l'edició
be linesa; de e , la publicació d'aques olum coin-
cidi a a nb la publicació ma eixa de o a l'ob a en
la Gesam ausgabe ank u esa, el 1959.
1
coinci-
din ja a nb l'a ibada de Bloch a Tübingen apa-
eixe an ambé el olum D e na u al i digni a hu-
nzana, i el llib e, igualmen ui del eball dels
Així, pe exemple, l'in en blochia de eelabo ació de les
Ilicons sob e His o ia de la Filoso ia (publicades en el olum
d'In ennons en la his o ia de la iloso ia),
inicia el 1977 i
c:colli com a cloenda ma eixa de
Tendenz-La enz-U opie,
GA 17 (1978), pp. 399-417 (eCon igu acions de models en i-
loso ias).
anys an e io s, k s una on ologia de l'enca a-no-
ésse , a Leipzig, del ma eix 1961, que se ia des-
p és in eg a a la In oducció ubinguesa a la ilo-
so ia (inicialmen publicada en dos oms, el 1963
i el 1964) en el co esponen olum hombnim de
la Gesam ausgabe, del 1970. Pel que a a la es a
dels olums d'aques a edició de les ob es co nple-
es, llu apa ició mai no es a a exemp a de so p e-
ses. En e ec e, al cos a de olums de ecopilació,
amb esc i s ja publica s (almenys en pa ) an e io -
men -com el olum d'Esc i s li e a is (1965), el
d'Esc i s ilos~ ics (1969) i el, diguem-ne, d'Esc i s
polí ics (1970)-, apa eixen els olums d'edicions
que hau an d'ésse de ini i es d'ob es abans ja pu-
blicades; pe o en ambdós casos Bloch mai no dei-
xa de e isa ni de can ia , d'a egi -hi ex os nous
o bé no es co ecci~ns~~. Alho a apa eixen al es
olums a nb ob es enca a inedi es que co espo-
nen no únicamen a ma e ials ja an ics, co n és el
cas del olum d'El p oblema del ma e ialisme, la
se a his o ia i subs ancia (1972) o del d'ln e mons
en la his o ia de la iloso ia (1977), que ha ia es-
a pa cialmen an icipa pe la publicació de les
Llicons en o n de la iloso ia del Renaixeinen
(1972); els con ingu s d'un i al e olum de la
Gesam ausgabe es emun a en, espec i amen , als
da e s anys en a o als p ime s anys cinquan a.
A més d'aques es ob es, elabo ades a pa i de ma-
e ial~ ja an ics, hi ha ambé olums de les ob es
comple es que co esponen a apo acions senzilla-
men no es, com, pe exemple, la d'A eisme en el
c is ianisme (1968), anunciada des de eia ja mol s
anys, i sob e o la d' ipe imen um mundi (1975),
que hom pogué conside a com a egal d'ani e -
sa i que Bloch eia als seus no an a anys; pe o am-
bé hi ha apo acions no es en una o al a pa del
da e (i, com a no p e is abans, complemen a i)
olum, apa egu pbs umamen el 1978 so a el c íp ic
i
nogensmenys eloqüen í ol Tendenz-La enz-
U ~pie*~.
28
Hom oba, en e ec e, impo an s a egi s o can is, o si n-
ples co eccions meno s, en els següen s olums (en e pa-
en esi consignem en cada cas
l'any de la publicació de ini i-
a
p ecedi de la da a de l'edició an e io , en elació a la qual
hi ha hagu a iacions):
El p incipi espe anca
(1954-1955:
1959),
Subjec e-objec e
(1949, 1951: 1962),
Espe i de la u o-
pia
(segona e sió; 1923: I964),
Thomas Münze
(1921, 1962:
1969),
Pe jades
(1930, 1959: 1969) i
In oducció ubi zguesa
a la iloso ia
(1961, 1963-1964: 1970).
29
L'ambigüi a -a nbi alencia
del í ol o iginal (que po sig-
ni ica
U opia de
la
endencia
i
de la la incia
-u opia de la
endencia la en o de la la encia endencial-, o bé simple-
men
Tendencia, la encia, u opia)
excusa la se a no aducció.
E ns Bloch e a hono a el 1967 amb el P emi
de la Pau que anualmen concedeixen els llib e-
e s alemanys30.
1
el 1975 e a in es i Doc o
ho-
no is causa
pe la Uni e si a de la So bona. Si
aquel1 p emi e lec ia el e que Bloch hagués es-
de ingu a Alemanya Fede al una mena de pensa-
do p o o ípic pe a mol s mo imen s d'esque a,
aques doc o a podia signi ica un econeixemen
inalmen in e nacional de la se a apo ació ilo-
sb ica, que oba a un pa icula esso en l'ambi
de les eologies més p og essis es, co n és a a el
cas de l'anomenada eologia de la e olució o de
l'allibe amen . Es ac a a si més no d'un econei-
xemen que ambé en e nosal es oba a el ma-
eix any exp essió conc e a. A la da e ia del 195,
Bloch e a, en e ec e, espe a a Espanya pe a una
se ie de con e encies, a les quals, pe b, s'hagué i-
nalmen de nega a assis i i pa icipa a causa de
les execucions -les da e es- que F anco dic a-
a poc abans de mo i ; l'homena ge a Bloch ales-
ho es p epa a i així us a es a anma eix ajo -
na , i ingué lloc inal nen a Mad id el ma c del
1977, bé que a a sense la p esencia del ilbsoP1.
Cinc mesos més a d mo ia Bloch. D'ell -de la
se a ida, de la se a apo ació a l'exis kncia
humana- ens ha queda sob e o , co n a es imo-
nia ge i co n a he encia, la se a ob a esc i a: una
ob a, immensa, que el1 ma eix es cu a ins al da -
e dels seus dies de ansme e'ns de ini i amen
en la se a
Gesam ausgabe,
pe b que ce amen no
es edueix a ella.
B.
LA
GESAMTAUSGABE
1
EL CONJUNT DE
LES OBRES DE BLOCH
I.
L'edició de les ob es comple es
(Gesam ausgabe)
Ni l'o d e d'apa ició ni la ma eixa o denació nu-
me ica, plani icada d'en ada, dels di e sos olums
de la
Gesam ausgabe
de Bloch, no esponen a cap
logica ni p incipi que me eixin pa icula espec-
30
En l'ac e celeb a en la Paulski che de F ank u del
Main, Bloch éu l'al.locució i ulada «Resis encia i paun, edi-
ada el ma eix 1957 i pos e iomen ecollida a
Poli ische Mes-
sungen, Pes zei , ib'omza z,
GA
11
(1970), pp. 433-445, eela-
bo ada. L'any an e io ha ien ebu el p emi el ca denal Bea
i el e e end Visse ' Hoo ; l'any següen ho ebia Leopold
Séda Sengho .
3'
C :
En a o de Bloch,
Tau us, Mad id 1979, pp.
7
s.
e; i aixb, malg a l'es o c que en ce a ocasió éu
l'au o pe jus i ica la plani icació a que esponia
aques a l'edició de les se es ob es comple es32.
No és es any, an na eix, que l'o d e d'apa ició dels
olums hagi es a de e con encional, de e mina
ci cum~ ancialmen ~~. Més que so p enen esul-
a, en can i, que la ma eixa plani icació de l'edi-
ció no aci pales cap o d e mínimamen aona-
ble34, la qual cosa, pe b (diguem-ho ambé aquí),
no és del o incohe en en un au o co n Bloch,
qui mai no sembla ha e -se p eocupa pe es abli
un o d e p ou con incen en la ma eixa es uc u-
ació que, pe exemple, a de les se es ob es en
~apí ols~~. En qualse ol cas, aixb ens pe me de
p esen a aquí sense més els olums de la
Gesam-
ausgabe
blochiana segons un o d e es able pe
nosal es, amb independencia de l'o d e an de pu-
32E ns BLOCH,
Expe imen um mundi,
GA 15 (1975),
pp. 28-30 ( ad. .:
Expe imen um mundi,
Payo , Pa ís 1981,
PP.
n
S.).
33
Heus ací l'o d e d'apanció que de e segui en els olums
de la
Gesam msgabe
(en consignem el í ol i, en e pa en esi,
I'any de publicació i el núme o de olum):
Elp incipi espe anca
(1959, 5),
D e na u al i digni a humana
(1961, 6),
He encia
dúques a epoca
i
Subjec e-objec e
(1962, 4 i 8),
Espe i de
la u opia,
segona e sió de 1923 (1964, 3),
Esc i s li e a is
(1965, 9),
A eisme en el c is ianisme
(1968, 14),
Esc i s $10-
s@cs
i -apa egu s si nul aniamen -
Pe jades
i
Tnomas Mün-
ze
(1969, 10, 1 i
2),
In oducció ubinguesa a la Jilosoja
i
Esc i s polí ics
(1970, 13 i ll),
Espe i de
la
u opia,
edició de
1918 (1971, 16),
El p oblema del ma e ialisme
(1972, 7),
Ex-
pe imen um mundi
(1975, 15),
In e mons en la his o ia de la
ilosojia
(1977, 12) i
Tendenz-La enz-U opie
(1978, 17 o com-
plemen a i).
34
Fins i o aques a plani icació ou de e modi icada més
d'una egada. Ahí, el 1962
(c :
E ns BLOCH,
Subjek -Ob-
jek ,
GA 8, p. 5'27) e a anunciada pe a l'any següen l'apa i-
ció del olum 7 amb el í ol
Geschich e und Gehal des Be-
g i s Ma e ie,
pe b el olum no apa egué ins al 1972 i amb
un al e í ol; ambé hi e en anuncia s amb í ols di e en s dels
de ini ius els olums 11 (alesho es
Poli ische Au sa ze,
des-
p és
Poli ische Messungen, Pes zei , ibnnii z)
i 12 (alesho es
Leipzige Vo lesungen zu Geschich e de Philosophie,
des-
p és
Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e).
Així ma-
eix, hom hi p e eia
(ibid.)
co n a olum 14 el que pos e io-
men se ien dos olums (el 14 i el 15), euni s alesho es so a
el so p enen í ol
Expe imen um Mundi. Religion des Exo-
dus und des Reiches. Zen en de Logik und Me aphysik;
en
can i, hom no ha ia ni p e is el olum 17 (p esen a inal-
men , pe an , co n a scomplemen a i»).
35
Vegeu, pe exemple, el conjun de capí ols de la pa
11
dlElp incipi espemnca,
la pa nés onamen ai (almenys a es
el seu í ol: «Fonamen ació»), si no la més impo an de l'ob a.
Com a al ona nen ació, hom en pod ia espe a un o d e de
successió dels capí ols i de llu s co esponen s emes si nés
no acilmen disce nible i en enedo . Ni de lluny, pe b, no
és així.
blicació com de plani icació d'aques s olums.
El c i e i de la nos a o denació i p esen ació és
basicamen c onolbgic: in en a e lec i el nés i-
delmen possible el ma eix o d e en que o en suc-
cessi amen elabo ades (i, en mol s casos -bé que
no en o s-, consegüen men publicades) les ob es
dc Bloch. Si nés no, aques c i e i é l'a an a ge
que no ha de jus i ica -se d'en ada, ca espon a
la lbgica ma eixa dels e s; l'es o q d'ineludible jus-
i icació es edui a als casos que una al co es-
pondencia sigui di~cu ible~~. D'al a banda, l'o -
d e c onolbgic a joc amb la ma eixa p esen ació
biog h ica que acabem de e 37.
E ns BLOCH,
Gesam ausgabe de We ke in
16
Banden,
Suh kamp, F ank u am Main 1959-
-
197838.
1-1.
Espe i de la u opia:
191811923.
a)
Ve sió o iginal del 1918:
Geis de U opie. Fak-
simile de Ausgabe on
1918 (GA 16, F m. 1971),
445 pp.
36
Així, en elació als olums ~an ologics~: els d'Esc i s
jlo~O ics, dlEsc i s li e a is i d' ic i s polí ics, con encionai-
nien jun s en la Gesa n ausgabe i que nosal es sepa em.
3
Tanma eix, I'o denació c onolbgica dels olums és in-
anscenden pe a la ma eixa comp ensió del pensamen blo-
chia, a es que aques pe any a un ilbso el nucli més ona-
nien al de l'apo ació especula i a del qual oman adicaimen
i~i a iable al lla g dels anys. No hi ha, doncs, de cap mane a
un .p ime . i un csegon), Bloch (en el qual cas ó a impo an
la c onologia de les se es ob es).
38
Les pagines que segueixen són una mena de esum
i
an-
icipació d'una anilisi mol més amplia del~ olums de la Ge-
sn n ausgabe, a la qual dedica em un segon a icle comple-
nien a i del p esen : ((La Gesa n ausgabe d'Ems Bloch. E ns
Bloch en e nosal es: Bu lle í bio-bibliog h ic (II)),. (Iniciai-
nien o ma a pa del p esen a icle; la se a ex ensió exigí
d'ajo na -ne la publicació; en el seu lloc inclcem el següen
doble llis a de les ob es blochianes.) En el ex a em en en-
d.3 an ús de la sigla
F m.
(F ank u del Main), p ecedin l'any
d'apa ició del olum o de l'ob a en qües ió (en les no es, an-
nia eix, con inua em amb el sis ema consigna sup a n. 10);
i a nbé amplia em l'ús de la sigla GA ( ms a a ese ada a
los no es) al ex . Pel que a a les aduccions, hi consigna em
les e sions
-quan
n'hi hagi- ca alana (ca .), cas ellana (cas .)
i ancesa ( .); si no n'hi ha cap, consigna em la ad. i aliana
(i .) o anglesa (angl.), si n'hi ha. Desp és del i ol, en ca ala,
de cada olum de la GA, consignem semp e l'any (o anys) de
l'dició o iginal de l'ob a o dels esc i s co esponen s. 1 sem-
p e en no a a em e e encia a ob es consignada en el següen
apa a (in a
11)
que apo in in o mació complemen a ia so-
b e el olum de que es ac i. En aques següen apa a
@)
cme em aiho a al p esen apa a 0-1, 1-2, e c.) i ais olums
en el1 consigna s.
b)
Segona e sió,. del 1923 (no a eedició, e i-
sada i modi icada):
Geis de U opie. Neuau lage
de zwei en Fassung on
1923 (GA 3, F m, 1964),
352 pp39.
T ad. .:
L'esp i de lú opie
( ad. Anne-Ma ie
Lang i Ca he ine Pi on-Auda d)
,
Gallima d, Pa-
ís 1977, 344 pp.
1-2.
Thomas Münze , edleg de la e olució:
1921.
Thomas Münze als Theologe de Re olu ion.
E -
gan z e Ausgabe (GA 2, F m. 1969), 230 pp.
T ad. cas .:
T lomas Münze , eólogo de la e olu-
ción
( ad. Jo ge Deike Robles), Ciencia Nue a,
Mad id 1968, 262 pp. (amb les no es de la ad.
.).
T ad. .:
7homas Münze , héologien de la é o-
lu ion
( ad. i no es, Mau ice de Gandillac),
Jullia d, Pa ís 1964.
(En ambdós casos es ac a, anma eix, d'una e -
sió de la eedició que del llib e ou e a el 1962,
la qual eedició ou ampliada -sob e o , amb dos
apa a s o capí ols inals- en la GA.)
1-3.
Pe jades:
1930.
Spu en.
Neue, e wei e e Ausgabe (GA 1, F nl.
1969), 220 pp.
T ad. .
:
T aces
( ads. Pie e Quille i Hans Hil-
deb and), Gallima d, Pa ís 1968, 246 pp. (Ve sió
de la eedició que del llib e ou e a el 1959, la qual
eedició ou ampliada -amb una in ena d'epíg a s
o capí ols- en la GA)40.
1-4.
He encia d'aques a epoca:
1935.
E bscha diese Zei .
E wei e e Ausgabe (GA 4,
F m. 1962), 415 pp. (edició ampliada).
T ad. .
:
Hé i age de ce emps
( ad. i no es, Jean
Lacos e), Payo , Pa ís 1978, 390 pp4'.
1-5.
Esc i s polí ics
(més li e almen
:
Mesu es po-
lí iques, 2poca de pes , emps an e io a la e o-
lució del
1848): da ables en e 1902 i 1970.
Poli ische Messungen, Pes zei , b ma z
(GA 11,
F m. 1970), 49 pp42.
1-6.
Esc i s ilos¿l ics
(li e almen :
Esc i s ilosd-
ics en o n de la an asia objec i a):
da ables en-
e 1902 i 1968.
Philosophische Au sa ze zu objek i en Phan asie
(GA 10, F m. 1969), 634 pp.
39
C :
in a 11
2
(Du ch die Wüs e).
*
De l'únic capí ol au obiog a ic que l'ob a inclou, n'hi ha
ad. ca . en l'an ologia consignada in a 11 41.
41
C :
in a
11
5
(~O iginaigeschich e des D i en Reichs~).
42
C :
in a
U
4 (b n Hasa d zu Ka as ophe).
1-7.
Subjec e-objec e. Il. lus acions en o n de He-
gel:
194911951.
Subjek -Objek . E lau e ungen zu Hegel
(GA 8,
F m. 1962), 525 pp. (((Edició ampliada)) de la se-
gona -i única publicada ín eg a nen en alemany-
e sió, del 1951, d'un p ime o iginal, del 1949,
sols apa egu ín eg amen en aducció cas e-
llana)43.
T ad. cas .:
El pensamien o de Hegel
( ad. Wen-
ceslao Roces; e sió de l'esmen a p ime o iginal),
Fondo de Cul u a Económico, Mkxic 1949,470 pp;
i
Suje o-obje o. El pensamien o de Hegel
( ad.
-abans esmen ada- de W. Roces, e isada i am-
pliada -d'aco d amb l'edició de ini i a de l'ob a
en la GA- pe Guille mo Hi a a, Jus o Pé ez del
Co al y José Ma Ripalda), Fondo de Cul u a Eco-
nómico, Mkxic-Mad id 1982, 514 pp.
T ad. .
:
Suje -obje . Écle cissemen s su Hegel
( ad. Mau ice de Gandillac)
,
Gallima d, Pa ís
1977, 500 pp.
1-8.
El p incipi espe anca:
195411959.
Das P inzip HoDung
(GA 5, F m. 1959,
XX
+
1657 pp. (en dos oms, pe o
un
únic ol~ n)~.
T ad. cas .:
El p incipio espe anza
( ad. Felipe
González Vicén), Aguila , Mad id 1977 ( ol. 1:
XXVIII
+
456 pp.); 1979 ( ol. 11: 516 pp.) i 1980
( ol. 111: 534 pp).
T ad. .
:
Le pnncipe espé ance
( ad. F ancoise
Wuilma ), Gallima d, Pa ís 1976 ( ol. 1: 538 pp.);
1982 ( ol. 11: 580 pp.), i enca a penden d'apa i-
ció el ol. 111.
(Cob a s'es uc u a en cinc g ans pa s, de les quais
són ecollides en ambdues aduccions: les pa s
1-111 en el ol.
1,
la pa IV en el ol. 11, i la pa
V en el ol. 111.)
1-9.
D e na u al i digni a humana:
1961.
Na u ech und menschliche Wü de
(GA 6, F m.
1961), 367 pp45.
T ad. cas .
:
De echo na u al
y
dignidad humana
( ad. Felipe González Vicén), Aguila , Mad id
1980, 332 pp.
43
Sob e la publicació pa cial (cinc p ime s
i
da e s capí-
ols) en alemany d'aques p ime o iginal, c in a 11
5
(~Die
Selbs e kenn nisn). Pe a al es in o macions complemen a-
ies (sob e al es esc i s de Bloch en elació a Hegel),
c
ambé
in a 11
8,
14, 23
i
34-35.
4
%'
ambé
in a
11
6
(F eihei und O dnung) i 11
11-12
(al es edicions d'El p incipi espe anca). Del cap.
17
(de la
pa 11) de l'ob a, n'hi ha ad. ca . a l'an ologia consignada
in a 11
41.
45
C : in a
11
10
(Ch is ian Tho nasius).
T ad. .:
D oi na u el e digni é humaine
( ad.
i no es, Denis Au hie i Jean Lacos e), Payo , Pa ís
1977, 330 pp.
1-10.
El p oblema del ma e ialisme, la se a his o-
ia i subs dncia
( emun able als anys 1936-1937):
1972.
Das Ma e ialismusp oblem, seine Geschich e und
Subs anz
(GA 7, F m. 1972), 553 pp46.
1-il.
In e mons en la his o ia de la iloso ia
( emun able als anys 1950-1956): 197211976.
Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e. (Aus
Leipzige W lesungen)
(GA, F m. 1977), 341 pp47.
T ad. cas .:
En emundos en la his o ia de la ilo-
so ia
( ad. Jus o Pé ez del Co al), Tau us, Ma-
d id 1984, 294 pp.
1-12.
In oducció ubinguesa a la iloso ia
:
1961-1964.
Tübinge Einlei ung in die Philosophie.
Neue, e -
wei e e Ausgabe (GA 13, F m. 1970), 381 pp4*.
1-13.
Esc i s li e a is:
d'en e 1913 i 1965.
Li e a ische Au sa ze
(GA 9, F m. 1965), 581 pp.
1-14.
A eis~ en el c is ianisme.
(En o n de la e-
ligió de 1'Exode i del Regne): 1968.
A heismus in Ch is en um. Zu Religion des Exo-
dus und des Reichs
(GA 14, F m. 1968), 362 pp.
T ad. cas .:
El a eísmo en el c is ianismo.
(La
e-
ligión del
hado
y
del Reino)
( ad. José An onio
Gimbe na ), Tau us, Mad id 1983, 268 pp.
T ad. .:
L'a héisme dans le ch is ianisme
( ad.
i no es, Éliane Kau holz i Gé a d Raule ), Galli-
ma d, Pa ís 1978, 360 pp49.
1-15.
Expe imen um mundi.
(P egun a, ca ego ies
de l'esb inamen
,
p axi)
:
1975.
Expe imen um Mundi. F age, Ka egonen des He-
ausb ingens, P axis
(GA
15,
F m. 1975), 270 pp.
T ad. .:
Expe imen um mundi. Ques ion, ca é-
go ies de 12labo a ion, p axis
( ad. i no es, Gé-
a d Raule ), Payo , Pa ís 1981, 276 pp.
46
C' in a 11
9
(A icenna und die a is o elische Linke).
47
C :
in a 11
37
(Vo lesungen zu Philosophie de Renais-
sance)
.
48
C$ in a
11
19
(Philosophische G und mgen, Band
1)
i 11
21
(Tübinge Einlei ung in die Philosophie,
1
i 11). Del
cap.
21
de l'ob a n'hi ha ad. ca . en l'an ologia consignada
in a
11
41.
Pe a esc i s di e sos ecolli s en el olum,
c
ambé
in a 11
8,
15
i
22.
49
C : ambé: E ns BLOCH, A eis no nel c is ianesimo
( ad. i . i in od., F ancesco Coppello i), Fel inelli, Mili
lml
( ou l'única aducció exis en de l'ob a du an deu anys).
El ca ala sembla, com a llengua de aducció blo-
chjana, ecomana an na eix aques s hibi s anco-
i alians. Així, la e sió de l'ob a d'E ns BLOCH,
La
jiloso ia del Renaixemen , incloia
un
((p bleg.,
una «c onologia)) i una ~bibliog a ia)) a cu a de José
F ;incisco I~a s~~ (al me i del qual en inclou e'ls,
es no li euen els de ec es que hom
hi
pugui de-
ec a , especialmen pel que a a la bibliog a ia).
Igualmen , la nos a an ologia -ja p ou esmen-
ada- d'E ns BLOCH, L'a c u opia-ma e ia i al-
es esc i s, inclou -segons és habi ual en la
col.lecció (de ((Tex os Filosb ics))) en que apa eix-
una ~c onologia», una «in oducció» i una abiblio-
g íi ia)). El olum, d'al a banda, ecull sis signi i-
ca ius ex os blochiansn; i a es el seu ca ac e an-
olbgic -és un olum, doncs, di igi a lec o s no
pa icula men inicia s en Bloch-, hom no ha dub-
a a abunda en no es a peu de pagina, amb la idea
de e a lo a o a la iquesa del ex de Bloch i al-
ho a ema ca els emes majo s i més ei e a s de
l'apo ació ilosb ica blochiana.
Com en el cas de l'an ologia a que acabem de
e e i -nos, la in enció del p esen a icle no és si-
nó la de con ida i indui el lec o a decidi -se pe
la lec u a del ma eix Bloch, de les se es ob es
- an
a l'abas , en bona pa , en e nosal es-, en el cen-
ena i del seu naixemen . Sols així, p ecisamen
així, com més a més pod em pa la d'un Bloch
en e nosal es.
c is ianesi no (c : sup a
n. 49), consigna e n la in oducció
de Coppello i
(op. ci .,
pp. 7-20). Igual nen , l'an ologia: E ns
BLOCH,
Diale ica e spe anip
(c
sup a
11
14-15),
é un es u-
di, adui , de H. H. HOLZ
(op. ci .,
pp. XXI-LX).
76
C i
sup a
11
37.
Í7
He n al.ludi ja als sis ex os:
c : sup a
n. 40; 11 8; 11
30, n.
44;
11 20, i n. 48, espec i amen , i segons llu o d e
d'inclusió en l'an ologia.