Ernst Bloch, entre nosaltres : butlletí bio-bibliogràfic : presència de Bloch (1885-1977) entre nosaltres en el centenari del seu naixement

ERNST BLOCH, ENTRE NOSALTRES Bu lle í bio-bibliog i ic (1) : P esencia de Bloch (1 885- 1977) en e nosal es en el cen ena i del seu naixemen * Josep Manuel UDINA 1 COBO Gai ebé desconegu en e nosal es du an la se a lla ga ida, amb la se a mo Bloch sembla ha e guanya una mena de ca a de ciu adania peninsula . Quan el 1974, a a aja més de deu anys, a em comenca la p epa ació i elabo ació de la nos a esi doc o al sob e aques ilbso , no e en ce a- men mol es més de qua e les apo acions que so- b e el1 podien oba -se en cas ellhl; i ampoc no ou excessi a, l'any següen , la epe cussió que en- e nosal es ingué el e que l'au o d'El p incipi espe anga complís no an a anys2. Només a pa i del 1977, amb ocasió de la se a mo , els a icles * El p esen es udi és pa d'un conjun de eballs d'in- es igació sob e Bloch e s amb el supo de la Fundació Jau- me Bo ill: 1 No són nomb oses les apo acions d'alesho es que hem pogu oba i que, pe an , h em pode eni a mh. Llu enume ació, anma eix, no é aquí bb iamen cap p e ensió d'exhaus i i a : Jus o PÉREz DEL CORRAL, «In oducción a Bloch», Con i iu n 1968, núm. 26, pp. 7-38; Jü gen MOLT- MANN, [(El p incipio espe anza y eología de la espe anza., apendix de Teología de la espe anza ( ad. A. P. Sánchez Pascual), Sígueme, Salamanca 1969, pp. 437-466 (es ac a d'un a icle publica el 1963, inco po a desp és a l'ob a); Lionel BLAUI', «Dos iloso ías cen adas en la espe anza: la de Gab iel Ma cel y la de E ns Bloch~, Conciliu n (ed. cas .) 1970 (segon imes e), pp. 380-388; Rogelio GARC~A MA- TEO, <(Ems Bloch, Nóso o de la espe anzm, El Cie o 1970, núm. 193, p. 15; José GÓMEZ CAFFARENA, .La espe anza como p incipio., Pensamien o 27 (1971), pp. 377-398, i Ne- mesio GONZÁLEZ CAMINERO, «E nes o Blochn, G egonanum 54 (1973), pp. 131-177. Tampoc, bb iamen , no hem p es aquí en conside ació els següen s es ipus d'apo acions. En p ime lloc, el d'ob es que ac en de Bloch solamen en e al es di e sos pensado s; així, pe exemple: Jose PIEPER, Espe anza e his o ia, Sígueme, Salamanca 1968. En segon lloc, el de les simples no es de ecensió; aques ó a el cas, d'en e al es, de les ecensions que de Subjec e-objec e ha- ien e Nemesio GONZÁLEZ CAMINERO (G egonanu n 45 [1964], pp. 185 s.) o A. P. SÁNCHEZ PASCUAL (Re is a de Filoso a 1964, núm. 23), de les que d'd icenna i l'esque a a is o 2lica ha ien e R. SÁNCHEZ (Aponá 1966, núm. 2), M. R. PLATON (Se a ad 1967, núm. 67) o A. FELICE (Cul- u a Uni e si a ia 1968, pp. 98 s.), o de la que d'd eis ne en el c is ianis ne ha ia e Jus o PÉREZ DEL CORRAL, Ra- zón y Fe 1968, núm. 851, pp. 492495). D'aques da e au o hom pod ia així na eix ci a la b eu no a sob e ~Ems Bloch~, publicada en el dia i Mad id (8. W. 1970) com a exemple d'un e ce ipus d'apo acions que ampoc no podem aquí eni en comp e. Diguem inalmen ambé que el p esen a icle mai no a h e e encia a les publicacions suda ne icanes en cas ellh. Deixem aquí de banda l'bb ia epe cussió que l'ani e - sa i blochih ingué a 1'Alemanya Fede al (com l'ha ia ingu- da ambé la com nemo ació dels ui an a anys de Bloch una dkada abans). Pe posa -ne, anma eix, un exemple d'un ai e país, eco dem que els no an a anys del ilbso o en ocasió a F anca de la p epa ació d'un in e essan olum col.lec iu i els llib es sob e Bloch en cas ellh poden comen- ca a ag upa -se en llis es d'una mínima conside- ació3; la qual cosa es a enca a lluny de pode a i ma -se pel que a al ca alh4. Quelcom de sem- blan po di -se ambé en elació a les aduccions en e nosal es d'ob es de Bloch. Lle a de l'a ípi- ca (i de ben cu iosa his o ia!) publicació cas ella- na, el 1949, del olum hegelih de Bloch (El pen- samien o de Hegel, eedi a el 1982 -en e sió e- isada i ampliada- com a Suje o-obje o), an sol~ al es dues ob es blochianes (A icena y la izquie - da a is o élica i Thomas Münze , eólogo de la e- olución) ha ien es a aduides a aques a llengua en els anys seixan a5. Les aduccions en cas ellh de Bloch comencen, en can i, a eni olum i im- po ancia a pa i ambé del 1977, any en el qual apa eix el p ime dels es olums d'El p incipio espe anza6; i a aques a ob a onamen al, n'han se- d'homena ge: U opie-ma xis ne, selon Ems Bloch (ed. Gé- a d Raule ), Payo , Pa ís 1976, 332 pp.; i hom po ambé conside a almenys indi ec amen com a homena ge blochih el Col.loqui e a Ce isy-la-Salle (del 23 de julio1 al p ime d'agos del 1975), les Ac es del qual apa egue en pos e io - men amb el í ol Le discou s u opique (eds. Mau ice de Gan- dillac i Ca he ine Pi on), Union Géné ale d'Edi ions, Pa ís, 1978, 446 pp. En e nosal es, en can i, l'única inicia i a que hi hagué -p omoguda pe 1'Ins i u o Fe y Secula idad de Mad id- no pogué, inalmen , eali za -se. Po se en o en ui s a dans els pos e io s a icles de José An onio GIMBER- NAT: «La c í ica de la eligión de Ems Bloch., P oyección 1976, núm. 103, pp. 288-296 (inclbs més a d a Taula de Can i, se emb e de 1977), i (<In oducción a Ems Bloch. Un dóso o ma xis a., Sis ema 1977, núm. 20, pp. 53-66 ( eco- lli desp és en el olum col.lec iu En a o de Bloch, Tau- us, Mad id 1979, pp. 29-47). Pel que a als escassos a i- cles co n nemo a ius d'alesho es, en cas ellh o, enca a més escassos, en ca ali, en són bona mos a (ni que sigui pe llu ma eixa b e e a ), espec i amen , el de Rogelio GARC~A MATEO, ~Ems Bloch, un neoma xis a que "c ee" en la es- pe anza», El Cie o 1975, núm. 265-266, pp. 28 s., i el de Lluís DUCH, (~E ns Bloch, no an a anysn, Se a d'O 1975, pp. 459 s. 3 No és aques , anma eix, el lloc d'o e i cap in en a i de í ols. Pel que a als cas ellans, en a em explíci a e e encia als nés des aca s en la da e a pa d'aques a icle, o limi an - nos, pe b, a í ols de Ilib es; dels ca alans, en can i, ci a em no sols a icles, sinó ambé al es apo acions meno s (a esa I'escasse a de í ols). Lle a de les nos es p bpies apo acions, el que ha es a publica en ca alh sob e Bloch no supe a p obablemen els es o qua e í ols, ni al es an s au o s. Respec i amen , el 1966 i el 1968. 6 Els olums Ii i III apa eixen el 1979 i el 1980, espec i- a nen El aduc o cas ella, Felip González Vicén, s'a an- ca a així a la ad. . de la ma eixa ob a (Le p incipe espé- ance), el ol. 1 de la qual ha ia is la llu n el 1976, men e que el ol. Ii no apa eixe ia ins al 1982 i el ol. iIi con inua enca a en cu s de publicació. gui d'al es es: De echo na u al y dignidad hu- wana, el 1980, El a eísmo en el c is ianismo, el 1983, i En emundos en la his o ia de la iloso- ia, el 19847. Pel que a al ca ala, cal només e e i -se a La jloso ia del Renaixemen (que no co espon sinó a sols una pa del olum ci a en da e e me) i a l'an ologia L'a c u opia-ma e ia i al es esc i s, d'apanció simul ania a la del p e- sc:n a icle8. Hom no po di , el 1985, que als cen anys del seu naixemen sigui Bloch un desconegu en e nos- al es; ben al amen al que hom podia i ha ia de di enca a no a deu anys. Fó a, doncs, pe ec a- men aplicable a Bloch - an amic, eil, de ecó - e a me h o es e angeliques- aquella ase de Je- sús que diu: «si el g a de bla no mo , es a o sol; si mo , en can i, lle a mol de ui ~~; una ase, d'al a banda, l'aplicació de la qual mai no pod ia sembla inadequada en elació a un pensado an con encu co n Bloch d'una u opia mai enca a no eali zada enlloc, nai enca a no e a p esen del o en aques mónIo. En qualse ol cas, co n dkiem, la mo ha signi ica pe al nos e au o una mena de ca a de ciu adania, de d e a l'exis kncia e i e nosal es. 1 és pe aixb que sembla opo ú de commemo- a el cen ena i del seu naixemen (cen ena i, d'al a banda, an poc llunya de la se a ma eixa mo , als no an a-dos anys: a a en a, doncs, ui !) amb una 7 Les es ob es han es a adu'ides pe sengles bons co- nc:ixedo s de la p oducció blochiana: el ja es nen a Felipe González Vicén, José An onio Gi nbe na O deig i Jus o Pé- ez del Co al. A o s ells hau e n de e e i -nos, en la e ce- a pa d'aques es pagines, en elació a llu s apo acions en cas ella sob e Bloch. 8 D'a nbdós llib es ho n pa lah bb ia nen a nb nés de en- ci6 al lla g d'aques es pagines. 9 Jn. 12: 24. '0 Es p ou si np o ni ic que, co n a cloenda na eixa de la se a ob a ona nen al, Elp incipi espe anca, Bloch hagi ol- gu deixa el següen enuncia : ~L'a el de la his o ia és an- na eix I'ho ne que eballa, que c ea, que ans o ma i deixa en e e el que es a dona . Si I'ho ne es comp en a si na eix i Sona nen a el que és seu, sense es anyamen ni alienació, en una eal democ acia, alesho es so gi a en el nón allb que a o s ens esplendeix de nens, pe o on ningú mai no ha es a enca a: lla pa ia. (E ns BLOCH, Das P inzip Ho iung, ol. 5 de la Gesani ausgabe, Suh ka np, F ank u a n Main 1959, p. 1628; ad. cas .: Felipe González Vicén, Elp inci- pio espe anza, Aguila , Mad id 1980, 111, p. 501. En enda- an , quan ci e n la Gesam ausgabe de les ob es de Bloch ens limi a e n a a egi la sigla GA desp és del í ol de que es ac- i, seguida del núme o del olu n co esponen i, en e pa- en esi, de I'any de la se a publicació inicial pe Suh ka np). ullada a la p esencia i a l'ascendencia que en e nosal es enen p ecisamen a ui an l'ob a con1 el pensamen blochians: és a di , la igencia que a ui é en e nosal es la pe sona de Bloch. El p e- sen a icle hau a, doncs, de eni es pa s. En p ime lloc, cald a que es e e eixi -ni que sigui b eumen i esquema ica- a la ma eixa pe sona his- b ica de Bloch, a la se a p opia biog a ia. En se- gon lloc, hau a de p esen a -ni que sigui a ma- ne a de simple bu lle í bibliog a ic- l'ex ensa p o- ducció esc i a del ilbso , amb el benen ks que aixb compo a a una pa icula a enció a les aduccions que han es a e es en e nosal es (en cas ella i an- ces, a nés de ca ala, bb iamen ; indi ec amen am- bé en al es llengües a ins a nosal es, co n és a a l'i alia o adhuc l'angles) . Finalmen , hi hau a una p esen ació -a mane a d'elemen al ecensió c í- ica- de les més impo an s o nés signi ica i es apo acions que en e nosal es (o ambé en al es Ilengües no peninsula s) han es a e es els da e s anys sob e el pensamen blochih. Hom po , doncs, conside a aques es pagines co n a apo ació onamen almen bibliog ajica (com a pano amica de í ols an de Bloch co n sob e ell). Tanma eix -hom ho pod a comp o a acil nen -, el p esen a icle ol ésse quelcom nés que una simple apo ació bibliog a ica, semp e an eda i co n impe sonal; ol ésse , nés a ia , calida p e- sen ació -que de cap manen nai no p e end a dei- xa d'ésse pe sonal- de la p esencia, de la inci- dencia i del essb que é a ui Bloch en e nosal es. Vol ésse , di al amen , es imonia ge de l'ac ual igencia en e nosal es d'aquell pensado , el cen- ena i del naixemen del qual co n nemo em en- guany ". A. ERNST BLOCH (1885-1977) Nascu a Ludwigsha en (Pala ina ), el 8 de ju- liol del 1885, E ns Bloch e a ill únic d'una bu - gesa amília jue a. A més de iloso ia -so a la di- ecció de Theodo Lipps (1851-1914)-, es udia a la Uni e si a de München ambé música i ísica; En ce a mane a, les pagines que segueixen són una a n- pliació i eelabo ació de l'a icle que, co n a ho nena ge a nb ocasió de la no de Bloch, a e n publica anys en e a: Jo- sep Manuel UDINA, aE ns Bloch (1885-1977) en el año de su mue e. Bibliog a ía blochiana 1977)), Ac ualidad Biblio- g ájca 1978 (juny), pp. 60-91. es llicencia en Filoso ia el 1905 i ana a la Uni e - si a de Wü zbu g, on el 1908 p esen a la se a esi doc o al -di igida pe Oswald Külpe (1862-1915)- sob e Hein ich Ricke (1863-1936) i el p oblema con empo ani de la eo ia del coneixemen I2. P i- me a Be lín i desp és, el 1912, a Heidelbe g, s'in- oduí en els ce cles in el.lec uals de Geo g Sim- me1 (1858-1918) i de Max Webe (1864-1920), es- pec i amen ; d'en e les amis a s que hi éu, al a des aca la de Ma ga e Susman (1872-1966), p i- me , i sob e o la de Gyo gy Lukács (1885-1971), desp és. A nb aques da e s'a e ma en en ac i- ud~ polí iques adicals, de signe més a ia ana - quis a, i alho a e o ca en llu o mació eb ica amb l'es udi, en comú, an del ma xisme co n de He- gel. En qualse ol cas, llu s ac i uds mai no deixa en en aquell emps de es a obe es a les més di e ses mani es acions his b iques del enomen cul u al (a , li e a u a, e c.); i ou p ecisamen la di e sa alo ació que ambdós amics e en d'un enomen co n el de l'exp essionisme el que anys més a d hau ia de signi ica un p ime pas en la p og essi- a sepa ació mú ua: an pel que a a les disc e- pancies eb iques i doc inals, i de posicions p ac ico-polí iques, co n al e edamen de llu ma- eixa a nis a . A is a e a, d'al a banda, la jo e es- cul o a -o igina ia de Riga- Else on S i zky, amb la qual es casa a Bloch el 1913 a Ga misch. L'esplkndid en o n d'aques a locali a alpina és p ecisamen el més adequa enquad amen pe als p ime s esbossos -que Bloch edac a e ec i amen alla- d'aquella iloso ia de l'u bpic, de l'enca a- no-esde ingu i de l'enca a-no-conscien que no sols es ema i zen pe p ime a egada en 1'Espe i de la u opia, l'ob a amb quk l'au o es dona a conei- xe de ini i amen el 1918 al públic in el.lec ua1, sinó que alho a ca ac e i zen o a la se a apo a- ció ilos~ ica'~. Pe b en e aquells p ime s esbos- sos i la publicació d'aquella p ime a g an ob a, o adhuc en e l'inici de la se a edacció a l'ab il del 1915 i l'acabamen d'aques a al maig del 1917, s'ha esde ingu ambé un e que hau a d'ésse co n es- sencial pe a o a la es a de la biog a ia de Bloch: 12 Inicialmen exclosa de la Gesam ausgabe, de la esi (pu- blicada l'any següen a Ludwigsha en) n'han es a inal nen ecollides algunes pa s en el da e olum, comple nen a i, Endenz-ía enz-U opie, GA 17 (1978), pp. 55-107. 1To n hem e des d'un p incipi, ens e e im se np e a les ob es de Bloch pe la aducció ca alana de llu s í ols, bé que cap dels olums de la Gesa n ausgabe no ha es a adui a aques a llengua. el de l'exili. Bloch, en e ec e, s'hau a exilia el1 ma- eix a Suissa el 1917, pe al d'aconsegui de ugi d'ésse c ida a iles i p end e pa ac i a en una gue a -la del 1914- que el1 sols eu co n a impe- ialis a i injus i icable; i més enda an , als anys en- a, hau a d'exilia -se de nou, ugin alesho es del nazisme, i se a en aques segon exili -de més de quinze anys de du ada- que so gi h i ani a cob an o ma l'ob a onamen al de Bloch: El p incipi es- pe anca. L'exili d'a a, anma eix, no supe a gai- ebé els quinze mesos: al lla g d'ells Bloch no sols ha pogu acaba la se a p ime a ob a, sinó que ha ib a d'en usiasme amb el iom de la e olució so ie ica i ha c egu inalmen que la e olució es a- a a pun de iom a a Alemanya de la ma dels espa aquis es; i és en l'espe anca i la il.lusió que el mo imen encapcala pe Rosa Luxembu g (1871-1919) ha ia d'apo a a Alemanya un u u eal- men nou que Bloch e o na al seu país a la da e- ia del 1918. Els no ables pun s d'a ini a ideolbgi- ca que hom po oba en e aques i aquella, no menys que la desil.lusió del acas de la e ol a es- pa aquis a al gene següen i la indignació pe la mo dels seus di igen s (ajus icia s sense judici p e- i), expliquen la essen ida ac i ud c í ica en e s la eali a social de 1'Alemanya de la pos gue a que Bloch adop a a en enda an i de la qual po a bon es imonia ge l'ac i i a li e a ia a que es dedica el nos e pensado amb man inguda in ensi a , an en o ma d'a icles co n mi jancan la publicació de llib es (alguns d'ells, simple ecull en pa d'a i- cles o apo acions esc i es simila s): així, Thomas Münze , edleg de la e olució, el 1921, i així am- bé A a és del dese i la co esponen segona e - sió -no ablemen ans o mada- d' ipe i de la u opia (dedicada a Else, que ha ia mo p ema u- amen el 1921), el 192314; així, inalmen , Pe ja- des, el 1930, i sob e o He encia dáques a epoca, el 1935. Amb aques da e í ol en em, pe o, en o un al e capí ol de la biog a ia blochiana: el de l'en- 14 A Du ch die Wüs e. K i ische Essays (A a és del de- se . Assaigs cn' ics, Be lín 1923) ho n a& e e encia, més enda an , a pa i de la segona e sió, ambé del 1923, d'Es- pe i de la u opia, pe al co n la eelabo ació d'aques a ob a enia exigida pe la publicació d'aquella. L'homena ge de Bloch a Else, en dedica -li la segona e sió de la se a p i ne- a ob a, ha es a comple a en la Gesam a,usgabe en ésse -hi inclbs inalmen (a Endenz-La enz-U opie, GA 17 [l978], pp. 11-50) el dia i ín im que el ilbso edac a els mesos im- nedia amen pos e io s a la mo de la se a esposa. on amen de Bloch a nb el nacionalsocialisme. En e s el1 -ni que ó a en o ma de simple «pe- ill» hi le ia- el nos e pensado mos a una sen- sibili a ex ao dinh iamen despe a i hdhuc p o- k ica: una sensibili a po se p epa ada pe aque- lla essen ida ac i ud c í ica en e s 1'Alemanya de pos gue a i a a o ida pe l'en usiame que Bloch sen ia pe la e olució leninis a (Hi le semp e p o- clama el més isce al an icomunisme); i, en qual- se ol cas, una sensibili a que ce amen con as a a nb la manca de sensibili a que el ilbso mos- a, en can i, anys desp és en e s la ne as a de i a- ció que dels ideals de la e olució d'oc ub e suposa el s alinisme (p ocessos de Moscou, pu gues)I5. IJex ema ol ac e an i-nazi de Bloch s'ha ia ma- ii es a ja pe esc i el ma eix 1924, quan el pe ill hi le ia e a enca a o almenys podia sembla cosa de pu s somnis. 1 ins a al pun la c í ica blochia- ia del nacionalsocialisme s'ha ia ana accen uan que a ningú no pogué so p end e la e ma eacció amb que Bloch s'en on a amb un a icle u iosa- nen c í ic a Hi le , el ma eix dia que aques as- solia el pode , al ma q del 193316; sen encia , 131och hagué de ugi de nou cap a Suissa. Pe b el seu se a a a un exili de successi es e apes i de nol lla ga du ada: a Suissa a a publica el ja es- nen a ecull- es imonia ge sob e aquells emps de íe men ació i so gimen nazis, He encia d 'aques- a .?poca, el 1935; passa a ambé pe Aus ia, pe F anca (1935-1936) i pe Txecoslo ~quia, d'on u- gi a cap als Es a s Uni s, el 1938, poc abans de la in asió alemanya d'aquell país eu opeu. Pel que a a l'exili no d-ame ica, la g an No a Yo k, p ime , la pe i a Ma lbo o, desp és (1940-1942), i inalmen Camb idge (Mass.), se an llocs d'es ada dels u- gi ius. Pe quk Bloch no ha ana sol a l'exili: l'han iicompanya des d'un p incipi la se a esposa Ka- sola Pio kowska i el pe i Jan Robe , ingu d'aques aI7. A ells p ecisamen dedica a el Iiloso '5 Del que, als anys en a, es deia dels camps de eballs o ca s a Sibk ia, pe exemple, Bloch no dub a a a di que o en pu es calúmnies, p opaganda capi alis a- eixis a an i- !,o ik ica. Vin anys igi el ilbso a econkixe el seu e o . 16 L'en on amen de Bloch a nb el nazisme ou del o co - i,espos . Simbblicamen , si més no, el ilbso ou .elimina . {)el nacionalsociaiisme quan, mesos més a d, o en pública- inen c ema s els seus llib es, jun amen a nb els d'al es iio menys il.lus es pe sonali a s in el.lec uais: F eud, Ka ka, 'Thomas Mann, e c. '7 En e aques nou ma imoni i el p ime , amb Else, Bloch 8'ha ia casa una al a egada. Tanma eix, d'aques a segona unió ben poca cosa coneixem: an sols el nom d'ella i algun o s els olums de la Gesam ausgabe que co - esponen a ob es publicades o basicamen p e- pa ades i elabo ades du an els anys d'exili (1933-1949)18. 1 se a la p epa ació i elabo ació de no es apo acions el que aci gai ebé exclusi a nen Bloch al lla g de la se a es ada a No d-ame ica. D'elles so i an alesho es an sols dues publica- cions: Llibe a i o d e. Pano amica de les u opies socials, el 1946 (llib e inclbs pos e io men com a monumen al capí ol36 d'Elp incipi espe aya), i, en cas ella, la monog a ia hegeliana de Bloch (El pensamien o de Hegel), de ini i amen cone- guda més a d pe Subjec e-objec e, el 194919. En ce a mane a es ac a, doncs, de publicacions que esul a an ha e es a e es p o isb iamen : i aixb, no an pel que a a llu con ingu (que no se a ja p ac icamen oca , o que, en ésse eelabo a de nou, mai no se an can is onamen als ni de ons el que hom li aci)=O. Diem p o iso i al e que un llib e es con e eixi en capí ol i que una aducció cas ellana apa egui en alemany desp és conside- ablemen eelabo ada. En qualse ol cas el que o- líem sub a lla és que o el que Bloch a, o el que se li esde é du an els anys del seu exili als Es a s Uni s, sols é pe a el1 un ca ac e p o iso- i: Bloch s'hi sen com o a de lloc, lluny de casa, en un país i en e unes gen s que, malg a ha e -lo acolli , no pensen ni sen en en llu majo ia com ell, no iuen com el1 de la con icció que l'u bpic -com a e i a i subs ancia ma eixa del eal i de la his o ia- passa necesskiamen pe la e olu- de all més. Es deia Linda Oppenheime i e a pin o a, i Bloch es casa a nb ella el 1922. No sabem quan du a la unió ni pe quk es dissolgué. 18 Ka ola acompanya a el ilbso o a la se a ida. A ella dedica aques els dos olums de la Gesam ausgabe que e- nem com a cen e comú de iiu con ingu la c í ica del nazis- me: el d'He incia d'aques a epoca i el d'Esc i s polí ics (en el qual Ka ola és p esen ada com a cama ada mo al i polí i- ca~). També a ella dedica Bloch el da e dels seus olums. publica pbs umamen (Endenz-La enz-U opie), a nb la indi- cació: *A la me a esposa Ka ola, que sal a dels nazis l'home i l'ob a.. 1 ambé a ella ha ia dedica el seu llib e hegelia Subjec e-objec e. Al seu dl, en can i, dedica la se a ob a cen al, El p incipi espe anqa. 19 De l'a ípica (i de ben cu iosa his o ia!) inicial publica- ció en cas ella del llib e hegelia de Bloch, en pa la em en la segona pa del p esen a icle. 20 Sob e el ema egeu Josep Manuel UDINA, «Al ol an de Hegel. E ns Bloch, ben adui al cas ella (Suje o-obje o, Fondo de Cul u a Económico, Mkxic 1982)., En ahona 1984, núm. 718, pp. 166 s. i nn. ció social, pe la negació de la injus ícia capi alis- a i, pe la ma eixa aó, pe almenys una mena de econeixemen de la e olució leninis a -i del seu e a ons eb ic: l'apo ació de Ma x- co n a sig- ne, an icipació i p ime esbós his b ic d'aquell u b- pic; i e iden men ni Lenin ni Ma x no e en ales- ho es p ecisamen massa ben is os pe mol s (po - se o en objec e de cu iosi a pe a uns pocs) als Es a s Uni s21. Bloch només desi ja a o na a Alemanya. Pe b Alemanya e a a a dues Alemanyes: ambdues dema- na en a Bloch que hi o nés, i el1 ha ia d'escolli -ne una. No impo a a ha e nascu a Ludwigsha en, en l'alesho es Alemanya Occiden al; Bloch, d'aco d a nb els seus ideals i les se es con iccions, escollí l'Alemanya O ien al, on alesho es sembla a que po- dia eali za -se aquel1 e11 somni seu -el de la e- olució social- es ai a nb el achs de la e ol a del 1918. L'al a Alemanya, en can i, no podia és- se sinó no a ima ge del món i de la mane a de sen i ame icano-capi alis a. No és es any que el nos e ilbso accep és la in i ació d'ana a Leip- zig a ensenya a la Uni e si a -la p ime a ega- da que ho a ia!- i que hi anés a nb o a la il.lusió i a nb o el e o e oluciona i de que dóna en- ca a a ui es imonia ge el discu s inicial que hi p o- nuncia el maig del 1949: Uni e si a , ma xisme, i10so ia~~. En els sis p ime s anys de Leipzig, Bloch coneix una mena de <<lluna de mel» a nb el pa i que de en a (i co n més a més ho a h a nb exclusi i a i dogma isme, bé que inicialmen no ho sembli) el pode en 1'Alemanya Democ h ica; anma eix, ni alesho es mai no accep a Bloch d'in- g essa en el pa i . El ilbso c ea al seu en o n o un mo imen in elelec ual, impa eix cu sos d'His b ia de la Filoso ia -en els quals no dub a a pa la dels g ans pensado s medie als, i es com- plau, així ma eix, a e alo a la massa acilmen oblidada iloso ia del Renaixemen -; c ea (el 1953) la e is a ilosb ica Deu sche Zei sch i i Philo- sophie i, sob e o , es dedica a la doble asca de publica i p epa a ma e ials de u u es publica- cions. Bloch, així, conce a la publicació al Be lín 21 Amb un ce pu i anisme Bloch es nan ind a als Es a s Uni s dis an amb els ce cles in e1,lec uals del país; mai no deixa a de pa la sols en alemany en ac es públics, ni exe ci- a eballs (lle a de la undació d'una edi o ial en alemany). La se a esposa, en can i, beballd d'a qui ec e anquilkxnen . 22 C : E ns BLOCH, Philosophische Au sa ze, GA 10 (1969), pp. DO-291. Pel seu in e ks, l'apo ació l'hem inclosa en la nos a an ologia LÚ c u opia-ma e ia i al es esc i s. O ien al de la se a immensa ob a El p incipi es- pe anca, bisicamen elabo ada als Es a s Uni s i que a a e isa i a an icipan , o publican -ne di e - sos capí ols a l'esmen ada e is a; els olums 1 i 11 de l'ob a apa eixen el 1954 i el 1955. An e io men ha ien apa egu ja an la e sió eelabo ada de Subjec e-objec e. Il. lus acions en o n de Hegel (1951), co n els dos b eus es udis ilosb ico- biog i ics sob e A icenna i 1 ésque a a is o elica (1952) i Ch is ian Thomasius, un sa i ale nany sen- se mise ia (1953)23. D'al a banda, el 1955, a nb ocasió dels seus se an a anys, Bloch és objec e dels co esponen s olums d'homena ge no sols pe pa dels seus alumnes, sinó pe pa ambé dels més des aca s ideblegs del pa i i de l'e~ a ~~; i ins i o és condeco a o i~ialmen *~. La glo ia, pe o, acaba ia alesho es, i ensems can ia ien del o la so del nos e ilbso i la se a si uació en 1'Ale- manya Democ h ica. El 1957, en e ec e, s'ha esde- ingu ja la ep essió so ie ica de la insu ecció honga esa i el a anni ideolbgic dominan és p ou di e en al dels inicis dels anys cinquan a: el as- cicle de la Deu sche Zei sch i'Ju Philosophie de- dica l'any an e io a Hegel (amb un a icle de Bloch sob e «El p oblema de la sepa ació d'Engels en e "me ode" i "sis ema" en Hegel.) ha es a impedi de so i a dis ibució; Bloch i els seus colelabo a- do s han esde ingu co n més a més sospi osos d'he e odbxia i els més ín ims d'aques s col.labo- ado s han es a inalmen a es a s i hdhuc con- demna s a g eus penes de p esó i de eballs o - ca s. Exac amen dos anys desp és dels homena - ges o icials, Bloch és i lla -d'una mane a am- bé gai ebé o icial- de e isionis a, i hom li p o- hibeix de p ossegui la docencia uni e si a ia, en an que pe illós pe a la j~ en u ~~. Segui an anys de silenci absolu , en els quals, anma eix, el ilo- 23 Ambdues apo acions passanen desp és a la Gesam aus- gabe co n a co esponen s apkndixs de sengles olums: es- pec i a nen , el d'El p oblema del ma e ialisme i el de D e na u al i digni a humana. 24 Els deixebles de Bloch publica en una selecció d'esc i s blochians: E ns BLOCH, Wissen und Ho iung. Auszüge aus seinen We ken 1919-1955, Be lín O ien al 1955. Vegeu ambé la niscel.lania Fes sch ij. E ns Bloch zwn 70. Gebu s ag (di . R. O. G opp, Be lín O ien al 1955), o al nen encomias- ica a nb Bloch. 25 El ma eix 1955 Bloch ebia la Va e lbdische Ve diens - o den in Silbe . 26 E a el ma eix R. O. G opp, que ha ia p epa a i dingi el Fes sch ij d'homena ge de 1955, qui es signi ica a a a, an sols dos anys més a d, co n a c í ic implacable de Bloch. so con inua a la p epa ació i elabo ació de no es ob es. Bloch mai no ha ia accep a , abans, de calla ; ni podia e -ho ni sabia esigna -s'hi. Pe aixb, qua- e anys més a d, l'agos del 1961, o jus comple s els se an a-sis anys i ap o i an una es ada a Bay- eu h, decidi a de no o na a 1'Alemanya Demo- c i ica. Acaba a d'ésse con i mada alesho es la cons ucció del mu de Be lín. Bloch accep a a la in i ació de la Uni e si a de Tübingen i s'ins- alala a a nb la se a amília en el núm. 35 del ca - c Im Schwanze d'aquella ciu a . El ilbso hi es- a a, dedica alho a a la docencia i sob e o a la p epa ació dels seus da e s esc i s, ins a la se a nio , el 4 d'agos del 1977. ~Fou aques emps, pe ai nos e pensado , el d'un da e exili en la se a ida?, ¿o simplemen s'esde ingué com un e o n a casa, a la e a dels o ígens -on ge mina en ins i o les p ime es lla o s de la se a iloso ia de l'u b- pic i de l'espe anca-, pe dona anquil.lamen els úl ims ocs a la i n nensa ob a en que aques a iloso ia ha ia d'exp essa -se de ini i amen ? En qualse ol cas, els da e s anys de Bloch a Tübin- gen es deixen iden i ica a nb la inin e ompuda apa ició d'ob es no es o de eedicions d'esc i s ja publica s, pe o sob e o a nb la de ini i a con igu- iició de la Gesam ausgabe, de l'edició de les se- cs ob es comple es. Lle a , en e ec e, d'El p inci- pi espe anqa, a nb que aques a s'ha ia inicia el 1959, o a la es a de olums apa eixe a al lla g dels anys ubinguesos (i el da e d'aques s olums e- colli a ins i o apo acions en l'elabo ació de les quals la mo so p engué l'a~ o )~. Ja des de L,eipzig aques ha ia, doncs, conce a la g an edi- ció de les se es ob es a F ank u del Main: segu- ~men a esa la no a si uació dels da e s anys a L,eipzig i comp o ada així ma eix la len i ud i la di icul a que l'apa ició del e ce i da e olum d'El p incipi espe anca expe imen a a en l'edició be linesa; de e , la publicació d'aques olum coin- cidi a a nb la publicació ma eixa de o a l'ob a en la Gesam ausgabe ank u esa, el 1959. 1 coinci- din ja a nb l'a ibada de Bloch a Tübingen apa- eixe an ambé el olum D e na u al i digni a hu- nzana, i el llib e, igualmen ui del eball dels Així, pe exemple, l'in en blochia de eelabo ació de les Ilicons sob e His o ia de la Filoso ia (publicades en el olum d'In ennons en la his o ia de la iloso ia), inicia el 1977 i c:colli com a cloenda ma eixa de Tendenz-La enz-U opie, GA 17 (1978), pp. 399-417 (eCon igu acions de models en i- loso ias). anys an e io s, k s una on ologia de l'enca a-no- ésse , a Leipzig, del ma eix 1961, que se ia des- p és in eg a a la In oducció ubinguesa a la ilo- so ia (inicialmen publicada en dos oms, el 1963 i el 1964) en el co esponen olum hombnim de la Gesam ausgabe, del 1970. Pel que a a la es a dels olums d'aques a edició de les ob es co nple- es, llu apa ició mai no es a a exemp a de so p e- ses. En e ec e, al cos a de olums de ecopilació, amb esc i s ja publica s (almenys en pa ) an e io - men -com el olum d'Esc i s li e a is (1965), el d'Esc i s ilos~ ics (1969) i el, diguem-ne, d'Esc i s polí ics (1970)-, apa eixen els olums d'edicions que hau an d'ésse de ini i es d'ob es abans ja pu- blicades; pe o en ambdós casos Bloch mai no dei- xa de e isa ni de can ia , d'a egi -hi ex os nous o bé no es co ecci~ns~~. Alho a apa eixen al es olums a nb ob es enca a inedi es que co espo- nen no únicamen a ma e ials ja an ics, co n és el cas del olum d'El p oblema del ma e ialisme, la se a his o ia i subs ancia (1972) o del d'ln e mons en la his o ia de la iloso ia (1977), que ha ia es- a pa cialmen an icipa pe la publicació de les Llicons en o n de la iloso ia del Renaixeinen (1972); els con ingu s d'un i al e olum de la Gesam ausgabe es emun a en, espec i amen , als da e s anys en a o als p ime s anys cinquan a. A més d'aques es ob es, elabo ades a pa i de ma- e ial~ ja an ics, hi ha ambé olums de les ob es comple es que co esponen a apo acions senzilla- men no es, com, pe exemple, la d'A eisme en el c is ianisme (1968), anunciada des de eia ja mol s anys, i sob e o la d' ipe imen um mundi (1975), que hom pogué conside a com a egal d'ani e - sa i que Bloch eia als seus no an a anys; pe o am- bé hi ha apo acions no es en una o al a pa del da e (i, com a no p e is abans, complemen a i) olum, apa egu pbs umamen el 1978 so a el c íp ic i nogensmenys eloqüen í ol Tendenz-La enz- U ~pie*~. 28 Hom oba, en e ec e, impo an s a egi s o can is, o si n- ples co eccions meno s, en els següen s olums (en e pa- en esi consignem en cada cas l'any de la publicació de ini i- a p ecedi de la da a de l'edició an e io , en elació a la qual hi ha hagu a iacions): El p incipi espe anca (1954-1955: 1959), Subjec e-objec e (1949, 1951: 1962), Espe i de la u o- pia (segona e sió; 1923: I964), Thomas Münze (1921, 1962: 1969), Pe jades (1930, 1959: 1969) i In oducció ubi zguesa a la iloso ia (1961, 1963-1964: 1970). 29 L'ambigüi a -a nbi alencia del í ol o iginal (que po sig- ni ica U opia de la endencia i de la la incia -u opia de la endencia la en o de la la encia endencial-, o bé simple- men Tendencia, la encia, u opia) excusa la se a no aducció. E ns Bloch e a hono a el 1967 amb el P emi de la Pau que anualmen concedeixen els llib e- e s alemanys30. 1 el 1975 e a in es i Doc o ho- no is causa pe la Uni e si a de la So bona. Si aquel1 p emi e lec ia el e que Bloch hagués es- de ingu a Alemanya Fede al una mena de pensa- do p o o ípic pe a mol s mo imen s d'esque a, aques doc o a podia signi ica un econeixemen inalmen in e nacional de la se a apo ació ilo- sb ica, que oba a un pa icula esso en l'ambi de les eologies més p og essis es, co n és a a el cas de l'anomenada eologia de la e olució o de l'allibe amen . Es ac a a si més no d'un econei- xemen que ambé en e nosal es oba a el ma- eix any exp essió conc e a. A la da e ia del 195, Bloch e a, en e ec e, espe a a Espanya pe a una se ie de con e encies, a les quals, pe b, s'hagué i- nalmen de nega a assis i i pa icipa a causa de les execucions -les da e es- que F anco dic a- a poc abans de mo i ; l'homena ge a Bloch ales- ho es p epa a i així us a es a anma eix ajo - na , i ingué lloc inal nen a Mad id el ma c del 1977, bé que a a sense la p esencia del ilbsoP1. Cinc mesos més a d mo ia Bloch. D'ell -de la se a ida, de la se a apo ació a l'exis kncia humana- ens ha queda sob e o , co n a es imo- nia ge i co n a he encia, la se a ob a esc i a: una ob a, immensa, que el1 ma eix es cu a ins al da - e dels seus dies de ansme e'ns de ini i amen en la se a Gesam ausgabe, pe b que ce amen no es edueix a ella. B. LA GESAMTAUSGABE 1 EL CONJUNT DE LES OBRES DE BLOCH I. L'edició de les ob es comple es (Gesam ausgabe) Ni l'o d e d'apa ició ni la ma eixa o denació nu- me ica, plani icada d'en ada, dels di e sos olums de la Gesam ausgabe de Bloch, no esponen a cap logica ni p incipi que me eixin pa icula espec- 30 En l'ac e celeb a en la Paulski che de F ank u del Main, Bloch éu l'al.locució i ulada «Resis encia i paun, edi- ada el ma eix 1957 i pos e iomen ecollida a Poli ische Mes- sungen, Pes zei , ib'omza z, GA 11 (1970), pp. 433-445, eela- bo ada. L'any an e io ha ien ebu el p emi el ca denal Bea i el e e end Visse ' Hoo ; l'any següen ho ebia Leopold Séda Sengho . 3' C : En a o de Bloch, Tau us, Mad id 1979, pp. 7 s. e; i aixb, malg a l'es o c que en ce a ocasió éu l'au o pe jus i ica la plani icació a que esponia aques a l'edició de les se es ob es comple es32. No és es any, an na eix, que l'o d e d'apa ició dels olums hagi es a de e con encional, de e mina ci cum~ ancialmen ~~. Més que so p enen esul- a, en can i, que la ma eixa plani icació de l'edi- ció no aci pales cap o d e mínimamen aona- ble34, la qual cosa, pe b (diguem-ho ambé aquí), no és del o incohe en en un au o co n Bloch, qui mai no sembla ha e -se p eocupa pe es abli un o d e p ou con incen en la ma eixa es uc u- ació que, pe exemple, a de les se es ob es en ~apí ols~~. En qualse ol cas, aixb ens pe me de p esen a aquí sense més els olums de la Gesam- ausgabe blochiana segons un o d e es able pe nosal es, amb independencia de l'o d e an de pu- 32E ns BLOCH, Expe imen um mundi, GA 15 (1975), pp. 28-30 ( ad. .: Expe imen um mundi, Payo , Pa ís 1981, PP. n S.). 33 Heus ací l'o d e d'apanció que de e segui en els olums de la Gesam msgabe (en consignem el í ol i, en e pa en esi, I'any de publicació i el núme o de olum): Elp incipi espe anca (1959, 5), D e na u al i digni a humana (1961, 6), He encia dúques a epoca i Subjec e-objec e (1962, 4 i 8), Espe i de la u opia, segona e sió de 1923 (1964, 3), Esc i s li e a is (1965, 9), A eisme en el c is ianisme (1968, 14), Esc i s $10- s@cs i -apa egu s si nul aniamen - Pe jades i Tnomas Mün- ze (1969, 10, 1 i 2), In oducció ubinguesa a la Jilosoja i Esc i s polí ics (1970, 13 i ll), Espe i de la u opia, edició de 1918 (1971, 16), El p oblema del ma e ialisme (1972, 7), Ex- pe imen um mundi (1975, 15), In e mons en la his o ia de la ilosojia (1977, 12) i Tendenz-La enz-U opie (1978, 17 o com- plemen a i). 34 Fins i o aques a plani icació ou de e modi icada més d'una egada. Ahí, el 1962 (c : E ns BLOCH, Subjek -Ob- jek , GA 8, p. 5'27) e a anunciada pe a l'any següen l'apa i- ció del olum 7 amb el í ol Geschich e und Gehal des Be- g i s Ma e ie, pe b el olum no apa egué ins al 1972 i amb un al e í ol; ambé hi e en anuncia s amb í ols di e en s dels de ini ius els olums 11 (alesho es Poli ische Au sa ze, des- p és Poli ische Messungen, Pes zei , ibnnii z) i 12 (alesho es Leipzige Vo lesungen zu Geschich e de Philosophie, des- p és Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e). Així ma- eix, hom hi p e eia (ibid.) co n a olum 14 el que pos e io- men se ien dos olums (el 14 i el 15), euni s alesho es so a el so p enen í ol Expe imen um Mundi. Religion des Exo- dus und des Reiches. Zen en de Logik und Me aphysik; en can i, hom no ha ia ni p e is el olum 17 (p esen a inal- men , pe an , co n a scomplemen a i»). 35 Vegeu, pe exemple, el conjun de capí ols de la pa 11 dlElp incipi espemnca, la pa nés onamen ai (almenys a es el seu í ol: «Fonamen ació»), si no la més impo an de l'ob a. Com a al ona nen ació, hom en pod ia espe a un o d e de successió dels capí ols i de llu s co esponen s emes si nés no acilmen disce nible i en enedo . Ni de lluny, pe b, no és així. blicació com de plani icació d'aques s olums. El c i e i de la nos a o denació i p esen ació és basicamen c onolbgic: in en a e lec i el nés i- delmen possible el ma eix o d e en que o en suc- cessi amen elabo ades (i, en mol s casos -bé que no en o s-, consegüen men publicades) les ob es dc Bloch. Si nés no, aques c i e i é l'a an a ge que no ha de jus i ica -se d'en ada, ca espon a la lbgica ma eixa dels e s; l'es o q d'ineludible jus- i icació es edui a als casos que una al co es- pondencia sigui di~cu ible~~. D'al a banda, l'o - d e c onolbgic a joc amb la ma eixa p esen ació biog h ica que acabem de e 37. E ns BLOCH, Gesam ausgabe de We ke in 16 Banden, Suh kamp, F ank u am Main 1959- - 197838. 1-1. Espe i de la u opia: 191811923. a) Ve sió o iginal del 1918: Geis de U opie. Fak- simile de Ausgabe on 1918 (GA 16, F m. 1971), 445 pp. 36 Així, en elació als olums ~an ologics~: els d'Esc i s jlo~O ics, dlEsc i s li e a is i d' ic i s polí ics, con encionai- nien jun s en la Gesa n ausgabe i que nosal es sepa em. 3 Tanma eix, I'o denació c onolbgica dels olums és in- anscenden pe a la ma eixa comp ensió del pensamen blo- chia, a es que aques pe any a un ilbso el nucli més ona- nien al de l'apo ació especula i a del qual oman adicaimen i~i a iable al lla g dels anys. No hi ha, doncs, de cap mane a un .p ime . i un csegon), Bloch (en el qual cas ó a impo an la c onologia de les se es ob es). 38 Les pagines que segueixen són una mena de esum i an- icipació d'una anilisi mol més amplia del~ olums de la Ge- sn n ausgabe, a la qual dedica em un segon a icle comple- nien a i del p esen : ((La Gesa n ausgabe d'Ems Bloch. E ns Bloch en e nosal es: Bu lle í bio-bibliog h ic (II)),. (Iniciai- nien o ma a pa del p esen a icle; la se a ex ensió exigí d'ajo na -ne la publicació; en el seu lloc inclcem el següen doble llis a de les ob es blochianes.) En el ex a em en en- d.3 an ús de la sigla F m. (F ank u del Main), p ecedin l'any d'apa ició del olum o de l'ob a en qües ió (en les no es, an- nia eix, con inua em amb el sis ema consigna sup a n. 10); i a nbé amplia em l'ús de la sigla GA ( ms a a ese ada a los no es) al ex . Pel que a a les aduccions, hi consigna em les e sions -quan n'hi hagi- ca alana (ca .), cas ellana (cas .) i ancesa ( .); si no n'hi ha cap, consigna em la ad. i aliana (i .) o anglesa (angl.), si n'hi ha. Desp és del i ol, en ca ala, de cada olum de la GA, consignem semp e l'any (o anys) de l'dició o iginal de l'ob a o dels esc i s co esponen s. 1 sem- p e en no a a em e e encia a ob es consignada en el següen apa a (in a 11) que apo in in o mació complemen a ia so- b e el olum de que es ac i. En aques següen apa a @) cme em aiho a al p esen apa a 0-1, 1-2, e c.) i ais olums en el1 consigna s. b) Segona e sió,. del 1923 (no a eedició, e i- sada i modi icada): Geis de U opie. Neuau lage de zwei en Fassung on 1923 (GA 3, F m, 1964), 352 pp39. T ad. .: L'esp i de lú opie ( ad. Anne-Ma ie Lang i Ca he ine Pi on-Auda d) , Gallima d, Pa- ís 1977, 344 pp. 1-2. Thomas Münze , edleg de la e olució: 1921. Thomas Münze als Theologe de Re olu ion. E - gan z e Ausgabe (GA 2, F m. 1969), 230 pp. T ad. cas .: T lomas Münze , eólogo de la e olu- ción ( ad. Jo ge Deike Robles), Ciencia Nue a, Mad id 1968, 262 pp. (amb les no es de la ad. .). T ad. .: 7homas Münze , héologien de la é o- lu ion ( ad. i no es, Mau ice de Gandillac), Jullia d, Pa ís 1964. (En ambdós casos es ac a, anma eix, d'una e - sió de la eedició que del llib e ou e a el 1962, la qual eedició ou ampliada -sob e o , amb dos apa a s o capí ols inals- en la GA.) 1-3. Pe jades: 1930. Spu en. Neue, e wei e e Ausgabe (GA 1, F nl. 1969), 220 pp. T ad. . : T aces ( ads. Pie e Quille i Hans Hil- deb and), Gallima d, Pa ís 1968, 246 pp. (Ve sió de la eedició que del llib e ou e a el 1959, la qual eedició ou ampliada -amb una in ena d'epíg a s o capí ols- en la GA)40. 1-4. He encia d'aques a epoca: 1935. E bscha diese Zei . E wei e e Ausgabe (GA 4, F m. 1962), 415 pp. (edició ampliada). T ad. . : Hé i age de ce emps ( ad. i no es, Jean Lacos e), Payo , Pa ís 1978, 390 pp4'. 1-5. Esc i s polí ics (més li e almen : Mesu es po- lí iques, 2poca de pes , emps an e io a la e o- lució del 1848): da ables en e 1902 i 1970. Poli ische Messungen, Pes zei , b ma z (GA 11, F m. 1970), 49 pp42. 1-6. Esc i s ilos¿l ics (li e almen : Esc i s ilosd- ics en o n de la an asia objec i a): da ables en- e 1902 i 1968. Philosophische Au sa ze zu objek i en Phan asie (GA 10, F m. 1969), 634 pp. 39 C : in a 11 2 (Du ch die Wüs e). * De l'únic capí ol au obiog a ic que l'ob a inclou, n'hi ha ad. ca . en l'an ologia consignada in a 11 41. 41 C : in a 11 5 (~O iginaigeschich e des D i en Reichs~). 42 C : in a U 4 (b n Hasa d zu Ka as ophe). 1-7. Subjec e-objec e. Il. lus acions en o n de He- gel: 194911951. Subjek -Objek . E lau e ungen zu Hegel (GA 8, F m. 1962), 525 pp. (((Edició ampliada)) de la se- gona -i única publicada ín eg a nen en alemany- e sió, del 1951, d'un p ime o iginal, del 1949, sols apa egu ín eg amen en aducció cas e- llana)43. T ad. cas .: El pensamien o de Hegel ( ad. Wen- ceslao Roces; e sió de l'esmen a p ime o iginal), Fondo de Cul u a Económico, Mkxic 1949,470 pp; i Suje o-obje o. El pensamien o de Hegel ( ad. -abans esmen ada- de W. Roces, e isada i am- pliada -d'aco d amb l'edició de ini i a de l'ob a en la GA- pe Guille mo Hi a a, Jus o Pé ez del Co al y José Ma Ripalda), Fondo de Cul u a Eco- nómico, Mkxic-Mad id 1982, 514 pp. T ad. . : Suje -obje . Écle cissemen s su Hegel ( ad. Mau ice de Gandillac) , Gallima d, Pa ís 1977, 500 pp. 1-8. El p incipi espe anca: 195411959. Das P inzip HoDung (GA 5, F m. 1959, XX + 1657 pp. (en dos oms, pe o un únic ol~ n)~. T ad. cas .: El p incipio espe anza ( ad. Felipe González Vicén), Aguila , Mad id 1977 ( ol. 1: XXVIII + 456 pp.); 1979 ( ol. 11: 516 pp.) i 1980 ( ol. 111: 534 pp). T ad. . : Le pnncipe espé ance ( ad. F ancoise Wuilma ), Gallima d, Pa ís 1976 ( ol. 1: 538 pp.); 1982 ( ol. 11: 580 pp.), i enca a penden d'apa i- ció el ol. 111. (Cob a s'es uc u a en cinc g ans pa s, de les quais són ecollides en ambdues aduccions: les pa s 1-111 en el ol. 1, la pa IV en el ol. 11, i la pa V en el ol. 111.) 1-9. D e na u al i digni a humana: 1961. Na u ech und menschliche Wü de (GA 6, F m. 1961), 367 pp45. T ad. cas . : De echo na u al y dignidad humana ( ad. Felipe González Vicén), Aguila , Mad id 1980, 332 pp. 43 Sob e la publicació pa cial (cinc p ime s i da e s capí- ols) en alemany d'aques p ime o iginal, c in a 11 5 (~Die Selbs e kenn nisn). Pe a al es in o macions complemen a- ies (sob e al es esc i s de Bloch en elació a Hegel), c ambé in a 11 8, 14, 23 i 34-35. 4 %' ambé in a 11 6 (F eihei und O dnung) i 11 11-12 (al es edicions d'El p incipi espe anca). Del cap. 17 (de la pa 11) de l'ob a, n'hi ha ad. ca . a l'an ologia consignada in a 11 41. 45 C : in a 11 10 (Ch is ian Tho nasius). T ad. .: D oi na u el e digni é humaine ( ad. i no es, Denis Au hie i Jean Lacos e), Payo , Pa ís 1977, 330 pp. 1-10. El p oblema del ma e ialisme, la se a his o- ia i subs dncia ( emun able als anys 1936-1937): 1972. Das Ma e ialismusp oblem, seine Geschich e und Subs anz (GA 7, F m. 1972), 553 pp46. 1-il. In e mons en la his o ia de la iloso ia ( emun able als anys 1950-1956): 197211976. Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e. (Aus Leipzige W lesungen) (GA, F m. 1977), 341 pp47. T ad. cas .: En emundos en la his o ia de la ilo- so ia ( ad. Jus o Pé ez del Co al), Tau us, Ma- d id 1984, 294 pp. 1-12. In oducció ubinguesa a la iloso ia : 1961-1964. Tübinge Einlei ung in die Philosophie. Neue, e - wei e e Ausgabe (GA 13, F m. 1970), 381 pp4*. 1-13. Esc i s li e a is: d'en e 1913 i 1965. Li e a ische Au sa ze (GA 9, F m. 1965), 581 pp. 1-14. A eis~ en el c is ianisme. (En o n de la e- ligió de 1'Exode i del Regne): 1968. A heismus in Ch is en um. Zu Religion des Exo- dus und des Reichs (GA 14, F m. 1968), 362 pp. T ad. cas .: El a eísmo en el c is ianismo. (La e- ligión del hado y del Reino) ( ad. José An onio Gimbe na ), Tau us, Mad id 1983, 268 pp. T ad. .: L'a héisme dans le ch is ianisme ( ad. i no es, Éliane Kau holz i Gé a d Raule ), Galli- ma d, Pa ís 1978, 360 pp49. 1-15. Expe imen um mundi. (P egun a, ca ego ies de l'esb inamen , p axi) : 1975. Expe imen um Mundi. F age, Ka egonen des He- ausb ingens, P axis (GA 15, F m. 1975), 270 pp. T ad. .: Expe imen um mundi. Ques ion, ca é- go ies de 12labo a ion, p axis ( ad. i no es, Gé- a d Raule ), Payo , Pa ís 1981, 276 pp. 46 C' in a 11 9 (A icenna und die a is o elische Linke). 47 C : in a 11 37 (Vo lesungen zu Philosophie de Renais- sance) . 48 C$ in a 11 19 (Philosophische G und mgen, Band 1) i 11 21 (Tübinge Einlei ung in die Philosophie, 1 i 11). Del cap. 21 de l'ob a n'hi ha ad. ca . en l'an ologia consignada in a 11 41. Pe a esc i s di e sos ecolli s en el olum, c ambé in a 11 8, 15 i 22. 49 C : ambé: E ns BLOCH, A eis no nel c is ianesimo ( ad. i . i in od., F ancesco Coppello i), Fel inelli, Mili lml ( ou l'única aducció exis en de l'ob a du an deu anys). El ca ala sembla, com a llengua de aducció blo- chjana, ecomana an na eix aques s hibi s anco- i alians. Així, la e sió de l'ob a d'E ns BLOCH, La jiloso ia del Renaixemen , incloia un ((p bleg., una «c onologia)) i una ~bibliog a ia)) a cu a de José F ;incisco I~a s~~ (al me i del qual en inclou e'ls, es no li euen els de ec es que hom hi pugui de- ec a , especialmen pel que a a la bibliog a ia). Igualmen , la nos a an ologia -ja p ou esmen- ada- d'E ns BLOCH, L'a c u opia-ma e ia i al- es esc i s, inclou -segons és habi ual en la col.lecció (de ((Tex os Filosb ics))) en que apa eix- una ~c onologia», una «in oducció» i una abiblio- g íi ia)). El olum, d'al a banda, ecull sis signi i- ca ius ex os blochiansn; i a es el seu ca ac e an- olbgic -és un olum, doncs, di igi a lec o s no pa icula men inicia s en Bloch-, hom no ha dub- a a abunda en no es a peu de pagina, amb la idea de e a lo a o a la iquesa del ex de Bloch i al- ho a ema ca els emes majo s i més ei e a s de l'apo ació ilosb ica blochiana. Com en el cas de l'an ologia a que acabem de e e i -nos, la in enció del p esen a icle no és si- nó la de con ida i indui el lec o a decidi -se pe la lec u a del ma eix Bloch, de les se es ob es - an a l'abas , en bona pa , en e nosal es-, en el cen- ena i del seu naixemen . Sols així, p ecisamen així, com més a més pod em pa la d'un Bloch en e nosal es. c is ianesi no (c : sup a n. 49), consigna e n la in oducció de Coppello i (op. ci ., pp. 7-20). Igual nen , l'an ologia: E ns BLOCH, Diale ica e spe anip (c sup a 11 14-15), é un es u- di, adui , de H. H. HOLZ (op. ci ., pp. XXI-LX). 76 C i sup a 11 37. Í7 He n al.ludi ja als sis ex os: c : sup a n. 40; 11 8; 11 30, n. 44; 11 20, i n. 48, espec i amen , i segons llu o d e d'inclusió en l'an ologia.