nealogia d'aques a eble conques a que anomenem
la acionali a i que, en de ini i a, a a sabem que
és, només, una de les acionali a s possibles. Pe
aixo ma eix, pensa Condo ce no és únicamen
si ua -lo en el seu con ex sinó en en a -lo amb
els seus c í ics. Una compa ació Volney-
Condo ce pod ia du -nos ben lluny en aques ca-
mí, ins a mos a com el p ime ep esen a la e-
lla a is oc acia incapac d'adhe i -se a una labo
ans o mado a que agi més enlla de l'assump-
ció de opics o mals23.
Si, d'en ada, obem una ce a simili ud de
pun s de is a, conseqüencia d'una e olució in-
elnlec ual i una mili ancia polí ica compa ida, la
di e encia bisica en e ambdós consis eix en la ca-
paci a pe a dona la ben inguda als emps nous
i a l'inconegu que, men e espan a el com e Vol-
ney, exal a i il.lusiona el ma ques de Condo ce
pel que signi ica d'expansió de la aó. Així, men-
e que Volney eclama un «cabdill pode ós~ que
exe ceixi d'o denado en el caos pos e olucio-
na i, i assumeix el ema pla oni zan del legisla-
do uni e sal, bé que ama a d'un empi isme
ingenu24; Condo ce , més adical, ebu ja l'idea
d'un o d e es able en la na u a i en én el d e
na u al com a eali zació col-lec i a de la aó i com
a desen olupamen de po enciali a s cons uc i-
es allibe ades del jou de l'an igo i l'au o i a no
ac edi ada pe la p ac ica social.
Pe o, el pun cen al de la eo ia ilalus ada de
la his o ia i, pe an , de
1'Esbós
és l'a i mació de
la acionalí a -i de la ciencia- com a cons uc-
o a de la ida. Malg a que aques a pos u a hagi
es a de o ada pels qui demanen al passa :
«Co !
A do ! Sang! Humani a ! Vda!»25;
es a, pe o, la
23
Cons an ine F anqois de Chasseboeu , com e de Vol-
ney (1757-1820), és ambé absen del
Dicciona i
de
Fzloso/k
de
J.
FERRATER
MORA.
Po
locali za -se
enca a la ua-
ducció cas ellana de
Les Ruines de Palmz a
a cu a $A man-
do Ruiz Gómez, Ed. Eda , Mad id 1975, amb in o macions
sob e la se a ida i ob a.
24
VOLNEY,
op.
& .;
p. 72, capí ol
XIV,
«Es millo a a el
gene e huma?».
25
HERDER:
Enca a una iloso u
de
la
his 6 ia,
edició a cu-
a de Lluís Sala i Molins, Ed. Laia, Ba celona 1983, p. 102.
Pe a la con on ació dels models d'his b ia il.lus ada i his-
o ia oman ica, ege i les pp. 71, 82,95, 100, 101, 103, 109
i 150 del ex d'He de , ad eca con a Vol ai e. Pe a la c í-
ica neod.lus ada d'He de , egeu
NIETZSCHE:
El
ia ge
i
la
se a omb a,
pa ag a 118.
p egun a de si el concep e oman ic de la his o-
ia, amb la se a isió p ome eica de la labo hu-
mana i el seu subje i isme absolu , pod a dona -
nos la lucidesa necesshia en aques inal de milleni
o, pe con a, cal o na a la con ianca en una aó
il-lus ada, lliu e ins i o d'una excessi a con ian-
$a en ella nia eixa.
Ramon Alcobewo
Oc a i
FUL.LAT,
Ve dades
y
T ampas de la Peda-
gogía (Epis emología de
la
educación),
Ed.
CEAC, Ba celona
1984.
Ve s una c í ica de la aó educa i a
Sembla admes pe la majo pa de pensado s
que l'es i onamen al a u ili za pe la iloso ia
és la acionali a , el
Logos.
Tanma eix, la aó no
es po e se i sense coneixe els seus Iími s, és
pe aixb ma eix que al lla g de la his o ia de la
iloso ia ha i apa egu
d iques
epis emologiques:
cal limi a el
Logos,
cal posa -li on e es.
La iloso ia de l'educació (en enen aques a com
la e lexió sob e les inali a s, el p océs educa iu
i els seus componen s) necessi a qües iona les di-
e ses « o mes» que p en la aó aplicada a la
pai-
deia.
Aques és l'objec iu p io i a i del da e lli-
b e del p o esso Oc a i Fulla :
Ve dades
y
T am-
pas de
la
Pedagogía.
L'au o es uc u a la se a ob a so a qua e g ans
apa a s:
1.
Una in oducció sob e l'o igen del enomen
educa iu i les elacions que
g osso modo
es poden
es abli am b la acionali a .
2.
Analisi de la aó eo ico-educacional.
3.
Analisi de la aó p ac ico-educacional.
4.
Analisi de la aó c í ico-educacional.
Passem o segui a anali za -los.
1.
In oducció
L'home .-s'ha di - és un animal acional. Que
signi ica aixb? To allb que succeeix da an
1'An h opos és il a , és «posa en aón. Pe aixb
ma eix, la eali a humana és condemnada a la a-
cionali zació. Aques a és una dada p ima ia. Ben
a ia apa eix una segona: l'home és un animal edu-
cand. L'ediicació «és aquí -com a mínim- des
de 1'Homo habilis, a 1.800.000 anys» (p.
19).
Si
posem ambdues dades en connexió, so geix la aó
educa i a.
L'educació, esc iu Fulla , es cons i ueix al ol-
an de la pa aula. Igual que la aó. Pe aixb aques-
a esde ind a aó educa i a (p.
25).
A ia descob im que el logos educa iu es mos-
a so a es possibles bi u cacions: aó eb ica,
p ac ica i c í ica.
2.
La aó eo ica educacional
És possible sabe -ho o sob e la eali a huma-
na? Lé i-S auss con es a ia a i ma i amen ; Fu-
lla , en can i, op a pe una epos a nega i a. La
aó eb ica educacional anali za les dades educa-
i es des del pun de is a absolu amen cien í ic
(és l'ambi p opi de les ciencies de l'educació).
Aques mode de acionali a ens p opo ciona un
«esquema del món».
3.
La aó p ac ica educacional
La majo pa del ex es a dedicada a l'es udi
de la aó p ac ica educacional. Fulla dis ingeix
es modali a s epis emolbgiques «p ac iques»:
a) la aó p ac ico-p axica,
b) la aó p ac ico- ecnolbgica,
c) la aó p ac ico-jus i icado a.
La p ime a consis eix en una analisi de la mo-
al aplicada al camp educa iu. Si l'home és una
simple d~da educ ible als es is dels cien í ics, des-
u'im la yossibili a de pa la d'e ica. Aques a,
doncs, comenca a quan en l'ambi de la na u a-
lesc hi ha una up u a, una esque da. Apa eix, ales-
ho es, la cul u a. És a a quan s'ob i a un abisme
insupe able en e al16 que hi ha i al16 que hi ha
d'ha w, en e l'ésse i l'ha w d'ésse . La aó
p ac ico-p axica s'ins al.la en l'espai de l'ha w
d
'ésse .
Immedia amen ens obem amb un segon p o-
blema: quina o ma ha de eni aques a mo al?
Fulla c eu --amb Kan - que ha d'ésse deon o-
lbgica i ca egb ica, i mai hipo k ica o eleolbgica.
La mo al se a semp e p esc ip i a, au bnoma, sen-
se cap dependencia d'au o i a s socials. Des
d'aques a pe spec i a queda an oposades absolu-
amen mo al i polí ica. No es poden iden i ica
en cap momen , ca es mouen en plans di e en s.
En l'apa a b) l'au o passa e is a a les ecno-
logies educa i es, en e les quals hom é p esen
la cibe ne ica i el conduc isme.
Finalmen apa eix el e ce ipus de acionali-
a p ac ica: la jus i icado a. Aques a es bi u ca a
en dues g ans di eccions: la jus i icado a de la con-
se ació (ideologia) i la legi imado a de la p o es-
a (u opia). Anali zem la p ime a. La aó esde é,
en aques cas conc e , l'es i que p opo ciona jus-
i ican s als apa ells socials es able s: la iden i a
nacional, el pode polí ic i el pode econbmic.
El segon aspec e d'aques mode epis emolbgic
p en la o ma de la legi imació de la p o es a, de
la u opia. Pe o Fulla dis ingeix en e u opies sen-
sa es i insensa es. To a pedagogia necesi a d'un
elemen u bpic, un anhel de millo a la eali a
p esen , ac ual. Neill exempli ica aques a moda-
li a u bpica. En el ons aques pedagog sap que
mai no assoli a aques a u opia, pe que -com el
seu nom indica- no és enlloc. Sols, pe o, des
d'aques anhel u bpic po e igi -se la llibe a .
Exemples d'u opies sensa es són
J.
Ma i ain, Dom
Milani i
P.
F ei e.
Pe l'au o exis eix ambé el que s'anomena
~u opia insensa a*. Aques a u opia és una ame-
naca con a l'home ma eix. I an Illich, c eu Fu-
lla , és un e emple ca ac e is ic d'aques mode
d'u opia.
4.
La aó educacional c í ica
Si la iloso ia de l'educació é una epis emologia
p opia, aques a no és al a que la aó cd ica.
Els sabe s humans no es edueixen a l'ambi eb-
ic o p ac ic, és a di , no en en semp e necessa-
iamen dins les on e es de la cien i ici a . Hi
ha ambé el discu s c z' ic, el qual no és cien í ic,
pe o ampoc ideolbgic ni u bpic. La se a asca es a
a alo a els al es sabe s (p. 116). No es ac a
a a d'assoli una de e minada e i a objec i a, si-
nó d'anali za la cohe encia in e na dels al es dis-
cu sos. Pe aixb diu Fulla que al'espe i c í ic és
e b ic -d'e os-
(...);
el c í ic és ~philo-sophosn, un
apassiona d'aquell sabe que no
posseeixm
(p.
118).
Finalmen Fulla ens eco da que po se ens
hem basa excessi amen en el Logos i que aques
-pone pa adoxalmen - no p opo ciona aons
pe a iu e. L'home és logos, aixb és indub able,
pe o ambé pa bos i -p obablemen - aques si-
gui enca a més impo an que l'al e. Pe aixb al
inal del ex apa eix el desencís, i l'au o p ome
una segona pa sob e les passions educa i es,
as-
pec e que p ome ésse an apassionan com aques-
a epis emologia de l'educació, com aques a c í i-
ca de la aó educa i a.
Joan-Ca les Milich
Víc o GÓMEZ-PIN, El o den a is o élico, A iel,
Ba celona 1984.
A pesa de odo, en el mundo hay a monía. Las
cosas gua dan en sí y en e sí una cie a p oposi-
ción. A poco que nos ijemos, la Na u aleza y la
Sociedad se nos mani ies an como un o den que
jamás deja de se obje o de admi ación, po mu-
cho que se nos apa ezca como p eca io y, a me-
nudo, poco log ado. La sensación de caos, siem-
p e acechan e, no debe impedi nos con empla
el Todo como un cosmos. En el o igen, es o cons-
i uía una c eencia absolu a: «el Todo es á
o denado».
El p o eso Víc o Gómez-Pin se p opuso in-
daga , en un con ex o académico -como puede
se el de una esis de Es ado ealizada en la
So bona-, qué ocu ió con es a c eencia cuando
dejó de se al y se plan eó como una idea necesi-
ada de undamen ación. La base de esa esis se
publicó en ancés con el í ulo O d e e subs an-
ce
y
aho a se nos o ece aducida al cas ellano
con un nue o nomb e, El o den a is o élico. En
es e lib o asis imos a la búsqueda a is o élica de
la ciencia más excelsa: aquella que iene po obje o
los p ime os p incipios y causas. Con ello busca-
mos el po qué de es e hecho: el Todo es á o de-
nado. Lo buscamos po que es imposible man e-
ne se en la ealidad del o den sin habe esuel o
la búsqueda. Como dice el au o : «no cabe pe -
du a en la ince idumb e».
La insis e icia en es e úl imo pun o hace que El
o den a is o élico no sea me amen e un lib o más
en e los muchos que hablan sob e A is ó eles.
También e i a ene que compa a lo con clásicos
como los de Ross, Jaege , Owens, Aubenque, e c.
La ob a de Gómez-Pin no se limi a a con a con
más o menos acie os his ó ico- ilológicos, sino
que in en a expone una in es igación que nos de-
be a ec a como ilóso os «de aho a)). Es o lo de-
ja cla o su siguien e con encimien o: «La p egun a
ace ca del po qué del kosmos es la única que con-
ie e un sen ido, una cohe encia, a las especula-
ciones sin ln que de Tales a Heidegge han ocu-
pado el pensamien o ilosó ico». Es deci , pa a el
au o de
El
o den a is o élico, su obje o de es u-
dio no es u11 ósil ins alado en una i ina; al con-
a io, se a a de ap ehende aquello que hace que
la iloso ía sea algo i o. La iloso ía es digna po -
que nos a ec a, y en ese a ec a nos se pone en juego
nues a elación con el o den a a és del obje o
de la p egun a, a sabe , la x xh de que odo es á
o denado.
Hagamos aho a un in en o de comp ensión abs-
ac a de lo dicho. Comenzamos diciendo que la
c eencia que odo lo sus en a deja de se al y ne-
cesi a po ello undamen a se. La búsqueda del
undamenco no iene su p imagenia impo ancia
en lo busc;ido ni ampoco en la búsqueda misma,
sino en el i~uscado , pues el buscado pone su exis-
encia en :sa búsqueda. El buscado se elaciona
con lo undado a a és del undamen o. Es a me-
diación inexcusable hace que el esul ado de la bús-
queda in iiscuya al buscado . No nos puede de-
ja indi e en es que demos o no con el undamen-
o, pues somos buscado es.
¿Llega Pxis ó eles a da con el undamen o? Pa a
esponde a es a p egun a, Gómez-Pin ealiza un
epaso, den o de la mejo adición académica,
de innume ables ex os de A is ó eles, p incipal-
men e de la Me a isica y en especial de su lib o
XII..
A pa i de odo ello, queda de e minado que
el p incipio del o den cósmico, aquello de que de-
pende, el undamen o, es la pu a en idad, aduc-
ción del é mino a is o élico ouj
ía
en endiendo
en su acepción más excelsa. En la econs ucción
que Gómez-Pin ealiza de la «ciencia buscada»,