Ressenyes

nealogia d'aques a eble conques a que anomenem la acionali a i que, en de ini i a, a a sabem que és, només, una de les acionali a s possibles. Pe aixo ma eix, pensa Condo ce no és únicamen si ua -lo en el seu con ex sinó en en a -lo amb els seus c í ics. Una compa ació Volney- Condo ce pod ia du -nos ben lluny en aques ca- mí, ins a mos a com el p ime ep esen a la e- lla a is oc acia incapac d'adhe i -se a una labo ans o mado a que agi més enlla de l'assump- ció de opics o mals23. Si, d'en ada, obem una ce a simili ud de pun s de is a, conseqüencia d'una e olució in- elnlec ual i una mili ancia polí ica compa ida, la di e encia bisica en e ambdós consis eix en la ca- paci a pe a dona la ben inguda als emps nous i a l'inconegu que, men e espan a el com e Vol- ney, exal a i il.lusiona el ma ques de Condo ce pel que signi ica d'expansió de la aó. Així, men- e que Volney eclama un «cabdill pode ós~ que exe ceixi d'o denado en el caos pos e olucio- na i, i assumeix el ema pla oni zan del legisla- do uni e sal, bé que ama a d'un empi isme ingenu24; Condo ce , més adical, ebu ja l'idea d'un o d e es able en la na u a i en én el d e na u al com a eali zació col-lec i a de la aó i com a desen olupamen de po enciali a s cons uc i- es allibe ades del jou de l'an igo i l'au o i a no ac edi ada pe la p ac ica social. Pe o, el pun cen al de la eo ia ilalus ada de la his o ia i, pe an , de 1'Esbós és l'a i mació de la acionalí a -i de la ciencia- com a cons uc- o a de la ida. Malg a que aques a pos u a hagi es a de o ada pels qui demanen al passa : «Co ! A do ! Sang! Humani a ! Vda!»25; es a, pe o, la 23 Cons an ine F anqois de Chasseboeu , com e de Vol- ney (1757-1820), és ambé absen del Dicciona i de Fzloso/k de J. FERRATER MORA. Po locali za -se enca a la ua- ducció cas ellana de Les Ruines de Palmz a a cu a $A man- do Ruiz Gómez, Ed. Eda , Mad id 1975, amb in o macions sob e la se a ida i ob a. 24 VOLNEY, op. & .; p. 72, capí ol XIV, «Es millo a a el gene e huma?». 25 HERDER: Enca a una iloso u de la his 6 ia, edició a cu- a de Lluís Sala i Molins, Ed. Laia, Ba celona 1983, p. 102. Pe a la con on ació dels models d'his b ia il.lus ada i his- o ia oman ica, ege i les pp. 71, 82,95, 100, 101, 103, 109 i 150 del ex d'He de , ad eca con a Vol ai e. Pe a la c í- ica neod.lus ada d'He de , egeu NIETZSCHE: El ia ge i la se a omb a, pa ag a 118. p egun a de si el concep e oman ic de la his o- ia, amb la se a isió p ome eica de la labo hu- mana i el seu subje i isme absolu , pod a dona - nos la lucidesa necesshia en aques inal de milleni o, pe con a, cal o na a la con ianca en una aó il-lus ada, lliu e ins i o d'una excessi a con ian- $a en ella nia eixa. Ramon Alcobewo Oc a i FUL.LAT, Ve dades y T ampas de la Peda- gogía (Epis emología de la educación), Ed. CEAC, Ba celona 1984. Ve s una c í ica de la aó educa i a Sembla admes pe la majo pa de pensado s que l'es i onamen al a u ili za pe la iloso ia és la acionali a , el Logos. Tanma eix, la aó no es po e se i sense coneixe els seus Iími s, és pe aixb ma eix que al lla g de la his o ia de la iloso ia ha i apa egu d iques epis emologiques: cal limi a el Logos, cal posa -li on e es. La iloso ia de l'educació (en enen aques a com la e lexió sob e les inali a s, el p océs educa iu i els seus componen s) necessi a qües iona les di- e ses « o mes» que p en la aó aplicada a la pai- deia. Aques és l'objec iu p io i a i del da e lli- b e del p o esso Oc a i Fulla : Ve dades y T am- pas de la Pedagogía. L'au o es uc u a la se a ob a so a qua e g ans apa a s: 1. Una in oducció sob e l'o igen del enomen educa iu i les elacions que g osso modo es poden es abli am b la acionali a . 2. Analisi de la aó eo ico-educacional. 3. Analisi de la aó p ac ico-educacional. 4. Analisi de la aó c í ico-educacional. Passem o segui a anali za -los. 1. In oducció L'home .-s'ha di - és un animal acional. Que signi ica aixb? To allb que succeeix da an 1'An h opos és il a , és «posa en aón. Pe aixb ma eix, la eali a humana és condemnada a la a- cionali zació. Aques a és una dada p ima ia. Ben a ia apa eix una segona: l'home és un animal edu- cand. L'ediicació «és aquí -com a mínim- des de 1'Homo habilis, a 1.800.000 anys» (p. 19). Si posem ambdues dades en connexió, so geix la aó educa i a. L'educació, esc iu Fulla , es cons i ueix al ol- an de la pa aula. Igual que la aó. Pe aixb aques- a esde ind a aó educa i a (p. 25). A ia descob im que el logos educa iu es mos- a so a es possibles bi u cacions: aó eb ica, p ac ica i c í ica. 2. La aó eo ica educacional És possible sabe -ho o sob e la eali a huma- na? Lé i-S auss con es a ia a i ma i amen ; Fu- lla , en can i, op a pe una epos a nega i a. La aó eb ica educacional anali za les dades educa- i es des del pun de is a absolu amen cien í ic (és l'ambi p opi de les ciencies de l'educació). Aques mode de acionali a ens p opo ciona un «esquema del món». 3. La aó p ac ica educacional La majo pa del ex es a dedicada a l'es udi de la aó p ac ica educacional. Fulla dis ingeix es modali a s epis emolbgiques «p ac iques»: a) la aó p ac ico-p axica, b) la aó p ac ico- ecnolbgica, c) la aó p ac ico-jus i icado a. La p ime a consis eix en una analisi de la mo- al aplicada al camp educa iu. Si l'home és una simple d~da educ ible als es is dels cien í ics, des- u'im la yossibili a de pa la d'e ica. Aques a, doncs, comenca a quan en l'ambi de la na u a- lesc hi ha una up u a, una esque da. Apa eix, ales- ho es, la cul u a. És a a quan s'ob i a un abisme insupe able en e al16 que hi ha i al16 que hi ha d'ha w, en e l'ésse i l'ha w d'ésse . La aó p ac ico-p axica s'ins al.la en l'espai de l'ha w d 'ésse . Immedia amen ens obem amb un segon p o- blema: quina o ma ha de eni aques a mo al? Fulla c eu --amb Kan - que ha d'ésse deon o- lbgica i ca egb ica, i mai hipo k ica o eleolbgica. La mo al se a semp e p esc ip i a, au bnoma, sen- se cap dependencia d'au o i a s socials. Des d'aques a pe spec i a queda an oposades absolu- amen mo al i polí ica. No es poden iden i ica en cap momen , ca es mouen en plans di e en s. En l'apa a b) l'au o passa e is a a les ecno- logies educa i es, en e les quals hom é p esen la cibe ne ica i el conduc isme. Finalmen apa eix el e ce ipus de acionali- a p ac ica: la jus i icado a. Aques a es bi u ca a en dues g ans di eccions: la jus i icado a de la con- se ació (ideologia) i la legi imado a de la p o es- a (u opia). Anali zem la p ime a. La aó esde é, en aques cas conc e , l'es i que p opo ciona jus- i ican s als apa ells socials es able s: la iden i a nacional, el pode polí ic i el pode econbmic. El segon aspec e d'aques mode epis emolbgic p en la o ma de la legi imació de la p o es a, de la u opia. Pe o Fulla dis ingeix en e u opies sen- sa es i insensa es. To a pedagogia necesi a d'un elemen u bpic, un anhel de millo a la eali a p esen , ac ual. Neill exempli ica aques a moda- li a u bpica. En el ons aques pedagog sap que mai no assoli a aques a u opia, pe que -com el seu nom indica- no és enlloc. Sols, pe o, des d'aques anhel u bpic po e igi -se la llibe a . Exemples d'u opies sensa es són J. Ma i ain, Dom Milani i P. F ei e. Pe l'au o exis eix ambé el que s'anomena ~u opia insensa a*. Aques a u opia és una ame- naca con a l'home ma eix. I an Illich, c eu Fu- lla , és un e emple ca ac e is ic d'aques mode d'u opia. 4. La aó educacional c í ica Si la iloso ia de l'educació é una epis emologia p opia, aques a no és al a que la aó cd ica. Els sabe s humans no es edueixen a l'ambi eb- ic o p ac ic, és a di , no en en semp e necessa- iamen dins les on e es de la cien i ici a . Hi ha ambé el discu s c z' ic, el qual no és cien í ic, pe o ampoc ideolbgic ni u bpic. La se a asca es a a alo a els al es sabe s (p. 116). No es ac a a a d'assoli una de e minada e i a objec i a, si- nó d'anali za la cohe encia in e na dels al es dis- cu sos. Pe aixb diu Fulla que al'espe i c í ic és e b ic -d'e os- (...); el c í ic és ~philo-sophosn, un apassiona d'aquell sabe que no posseeixm (p. 118). Finalmen Fulla ens eco da que po se ens hem basa excessi amen en el Logos i que aques -pone pa adoxalmen - no p opo ciona aons pe a iu e. L'home és logos, aixb és indub able, pe o ambé pa bos i -p obablemen - aques si- gui enca a més impo an que l'al e. Pe aixb al inal del ex apa eix el desencís, i l'au o p ome una segona pa sob e les passions educa i es, as- pec e que p ome ésse an apassionan com aques- a epis emologia de l'educació, com aques a c í i- ca de la aó educa i a. Joan-Ca les Milich Víc o GÓMEZ-PIN, El o den a is o élico, A iel, Ba celona 1984. A pesa de odo, en el mundo hay a monía. Las cosas gua dan en sí y en e sí una cie a p oposi- ción. A poco que nos ijemos, la Na u aleza y la Sociedad se nos mani ies an como un o den que jamás deja de se obje o de admi ación, po mu- cho que se nos apa ezca como p eca io y, a me- nudo, poco log ado. La sensación de caos, siem- p e acechan e, no debe impedi nos con empla el Todo como un cosmos. En el o igen, es o cons- i uía una c eencia absolu a: «el Todo es á o denado». El p o eso Víc o Gómez-Pin se p opuso in- daga , en un con ex o académico -como puede se el de una esis de Es ado ealizada en la So bona-, qué ocu ió con es a c eencia cuando dejó de se al y se plan eó como una idea necesi- ada de undamen ación. La base de esa esis se publicó en ancés con el í ulo O d e e subs an- ce y aho a se nos o ece aducida al cas ellano con un nue o nomb e, El o den a is o élico. En es e lib o asis imos a la búsqueda a is o élica de la ciencia más excelsa: aquella que iene po obje o los p ime os p incipios y causas. Con ello busca- mos el po qué de es e hecho: el Todo es á o de- nado. Lo buscamos po que es imposible man e- ne se en la ealidad del o den sin habe esuel o la búsqueda. Como dice el au o : «no cabe pe - du a en la ince idumb e». La insis e icia en es e úl imo pun o hace que El o den a is o élico no sea me amen e un lib o más en e los muchos que hablan sob e A is ó eles. También e i a ene que compa a lo con clásicos como los de Ross, Jaege , Owens, Aubenque, e c. La ob a de Gómez-Pin no se limi a a con a con más o menos acie os his ó ico- ilológicos, sino que in en a expone una in es igación que nos de- be a ec a como ilóso os «de aho a)). Es o lo de- ja cla o su siguien e con encimien o: «La p egun a ace ca del po qué del kosmos es la única que con- ie e un sen ido, una cohe encia, a las especula- ciones sin ln que de Tales a Heidegge han ocu- pado el pensamien o ilosó ico». Es deci , pa a el au o de El o den a is o élico, su obje o de es u- dio no es u11 ósil ins alado en una i ina; al con- a io, se a a de ap ehende aquello que hace que la iloso ía sea algo i o. La iloso ía es digna po - que nos a ec a, y en ese a ec a nos se pone en juego nues a elación con el o den a a és del obje o de la p egun a, a sabe , la x xh de que odo es á o denado. Hagamos aho a un in en o de comp ensión abs- ac a de lo dicho. Comenzamos diciendo que la c eencia que odo lo sus en a deja de se al y ne- cesi a po ello undamen a se. La búsqueda del undamenco no iene su p imagenia impo ancia en lo busc;ido ni ampoco en la búsqueda misma, sino en el i~uscado , pues el buscado pone su exis- encia en :sa búsqueda. El buscado se elaciona con lo undado a a és del undamen o. Es a me- diación inexcusable hace que el esul ado de la bús- queda in iiscuya al buscado . No nos puede de- ja indi e en es que demos o no con el undamen- o, pues somos buscado es. ¿Llega Pxis ó eles a da con el undamen o? Pa a esponde a es a p egun a, Gómez-Pin ealiza un epaso, den o de la mejo adición académica, de innume ables ex os de A is ó eles, p incipal- men e de la Me a isica y en especial de su lib o XII.. A pa i de odo ello, queda de e minado que el p incipio del o den cósmico, aquello de que de- pende, el undamen o, es la pu a en idad, aduc- ción del é mino a is o élico ouj ía en endiendo en su acepción más excelsa. En la econs ucción que Gómez-Pin ealiza de la «ciencia buscada»,