TRES
HIPOTESIS
SOBRE
EL CINEMA DE L'AVENIR'
Els da e s cinquan a anys hem assis i en la socie a occiden al a una explosió de
I'anomenada aci ili zació del Ileu en, amb un desen olupa nen quan i a iu i
una di e si icació de I'o e a de les indús ies del lleu e sense p eceden en o a
la his o ia humana an e io . Seguin els impe a ius capi alis es de la llei del be-
ne ici, el c eixemen de l'o e a dels béns hedonis es ilo cul u als ad ecada als
ciu adans ha acaba essen ex emamen desp opo ciona en elació amb les dis-
ponibili a s limi ades de emps lliu e dels consumido s d'aques a indús ia del
Ileu e. Reco dem b eumen la ajec o ia his o ica d'aques a enc del consum:
1.
Desp és de la P ime a Gue a Mundial, el cinema esde é el mi jii hegemonic
en I'ecosis ema de la indúsuia del Ileu e. L'apa ició del cinema pa la I'any
1927
Ponencia p esen ada al si nposi sob e *El cinema dels anys ui an aw, celeb a a Venecia de
1'1
al
3
de se e nb e de I'any
1979.
accele a la c isi de l'espec acle ea al i con e eix el cinema (mi ja audio- isual)
en el g an p o agonis a de la cul u a de masses en la socie a indusuial d'a an -
gue a, la de la g an c isi economica capi alis a.
2.
La adio, desen olupada d'enci del comencamen dels anys in (associada
en els Es a s Uni s als in e essos mili as), coneixe i I'eda d'o de la se a popu-
la i a els anys en a i qua an a, com a complemen
dom2s ic
de l'e asió apo a-
da pel cinema.
3.
La ele isió domes ica, implan ada come cialmen desp és de la Segona
Gue a Mundial, esde é mol ipidamen el mi ji iudio- isual més compe i iu
pe al cinema. Les se es ex ensions ecnol6giques ac uals (com la ideocasse e i
el ideodisc) a an augmen a enca a més aques a compc i i a .
4.
D'enci dels anys
50,
la massi icació de I'au om6bil i del seu co ol.la i, el
cap de seunana a la mun anya o a la pla ja, han e min a I'assis encia al cinema
en milions d'espec ado s pe anyen s a la pe i a, mi jana i al a bu gesia du an el
pe íode di end es-diumenge
.
5.
1,
inalmen , la adiscomania* ha esde ingu en els anys se an a l'epicen e
de la cul u a dels adolescen s i la p o agonis a cul u al pe a g an sec o s de la jo-
en u occiden al.
Aques a o e a oluminosa i mol di e si icada de la indus ia del lleu e ha p o-
mogu una ine i able ees mc u ació del seu ecosis ema, a la ece ca d'un nou
equilib i i d'una no a edis ibució dels me ca s. El cinema, és p ou sabu , ha
so e d'una mane a mol d amii ica aques a ans o mació i ha e oluciona pe
al d'adap a -se a la no a si uació i especiali za I'o e a dels seus p oduc es
d'una mane a cla amen di e enciada de les p oposicions cul u als o hedonis es
dels al es sec o s de la indus ia del lleu e. Aix6 ha mena a una di isió bas an
cla a del me ca cinema og a ic, basada en una sekmen ació ben de inida dels
di e sos públics po encials. Aques a especiali zació de I'o e a cinema og a ica
els da e s anys, ha po a a la consolidació de es g ans camps o e enys ben de-
limi a s: el cinema com a g an espec acle de les mul inacionals, el cinema
d'au o ~ o cinema cui u d i el cinema po nog a ic.
1.
El cinema com a g an espec acle p odu'i pe les mul inacionals ame icanes
(Supenan
se ia un bon pa adigma ecen d'aques gene e) apa eix guia pe la
llei del sensacionalisme, que mena als bene icis acils i ele a s. Segons aques a llei
come cial que go e na els mi jans de comunicació capi alis es, el cinema holly-
woodia ha desen olupa una polí ica sensacionalis a a a és de gene es d'una
T es hipo esis sob e el cinema de l'a eni
19
g an espec acula i a i g an i npac e popula (cinema ca as o is a, ciencia- icció,
cinema de e o , e c.). La se a si uació ac ual és la del cinema co ne cial nen
hege nonic en el nón occiden al i en al es ne ca s del Te ce Món.
1
la co npo-
sició sociol6gica del seu públic es ca ac e i za pe una as a he e ogenei a
(in e classis a, in e p o essional, eda s di e ses), cosa que el a nés se nblan i
p ope al públic de ele isió i de co nposició, doncs, nés aga en elació amb els
al es gene es que he n esmen a an e io nen .
Quin és el u u p e isible d'aques cinema co n a g an espec acle? En p incipi,
el ep e ecnic de I'ac ual a nu al isióa ( ele isió en colo i sob e pan alla g an), a
nés de eo gani za la dis ibució espaial de I'in e io de les cases, amenasa el
consu n co nuni a i del gene e. Pe o a a o de la se a supe i encia u u a hi ha
un elemen sociol6gic impo an : el ca ic e de es a col~lec i a, el i ual o li ú -
gia de g an espec acle co nuni a i, on el ona nen psicologic esidi ia en la
copa icipació emocional i in e pe sonal en I'espec acle, mani es ada amb o a
e idencia pe I'ex o e sió co nplice d'un públic amb consciencia de cal.
2.
Aixd que ho n ano nena con encional nen acine na d'au o n o cinema cul u-
al s'ha desen olupa des del pun de is a indus ial, sob e la base d'un ne ca
edui i o na pe un públic ben de ini : gen jo e, en pa icula es udian s, in-
el~lec uals i nemb es de p o essions libe als. El seu u u és ja el seu p esen . La
ele isió d'Es a ha assumi en bona pa la cb ega de p odui aques ipus de
cinema, co n és el cas de la República Fede al d'Ale nanya o el d'I alia. Hi ha
bones aons econo niques pe a aques a e olució. L'espi al in lacionbia dels cos-
os de p oducció ha a ebli les possibili a s d'aques sec o de la indús ia del ci-
nema, nés a ia a esanal, i que co np a a nb un me ca necessbia nen edui i
nino i a i. Les no es ecnologies iudio- isuals ( ideocasse e, ideodisc) ac eixe-
an aques p o agonis ne de la ele isió, bé pel col~leccionis ne p i a dels aclksics~
de la his o ia del cinema, bé pe l'en egis amen a casa de il ns o p og ames di-
osos pe la ele isió. Un aona nen se nblan es pod ia aplica en eo ia a la
di e si icació cul u al p omesa pe la ele isió pe cable. Pe o el desen olupamen
his o ic d'aques ni ji als Es a s Uni s (a ci ec de capi als p i a s) no p esen a
un balanc op imis a, pe que la se a c eixenca indus ial no ha es a acompanya-
da pe aques a di e si icació cul u al p omesa, ja que les emisso es, a nbé pe
aons economiques (cos os ele a s de la p og amació au oc ona en elació amb
una clien ela eduida), han esde ingu a la p ac ica subsidihies dels g ans mo-
nopolis de la ele isió nacional (cadenes A.B.C., N.B.C. i C.B.S.).
La desapa ició p og essi a en el nón occiden al de sales especiali zades en acinema
d'au o ~ o cul u al (Sales d'A i Assaig, Es udis o Cases dlA ) és un e i e e -
sible nenue una polí ica de sub encions nunicipals o de 1'Es a no hi in e ingui,
al com són sos ingudes a ui les sales de ea e a I'Eu opa occiden al; pe que el
cinema cul u al, a l'e a de la ele isió, és a pun d'esde eni , des del pun de is-
a sociol6gic, an mino i a i i eli is a com el ea e. En les condicions ac uals del
capi alisme, la indús ia cul u al així com el seu me ca cul u al són domina s
pe aix6 que en psicologia s'anomena allei del mínim es o c in el~lec ualw, conse-
qüencia Iogica de les mo i acions de bene ici acil de les emp eses capi alis es i de
les habi uds gene ades en el públic pe aques a o e a cul u al. En aques es con-
dicions, el
geh o
cul u al de la
in elaligzncia
consumido a de cul u a
highb ow
(de llib es de Becke a ilms de S aub o Maka eje ) és necessii iamen mino i a-
i i sociol6gicamen ma ginal. L'única possibili a d'eixampla aques a po ció de
públic és una polí ica educa i a p og esis a, des de l'escola, capa$ de ans o -
ma la sensibili a col~lec i a.
3.
Vegem a a la si uació del cinema po nog a ic. És e iden que en aques
e eny el cinema po no anomena
$08-co e
desapa eixe a g acies a la p og essi a
accep ació uni e sal del cinema
ha d-cose
(cinema po no
e i able),
pe qu? el
p ime és un subs i u impe ec e del segon pe a ce s paisos d'es ic a adició
ca olica i pu i ana, com Espanya o I alia. Una es adís ica du a a e me a uns
quan s anys a Pa ís mos a a que el seu públic inicial e a p edominan men
masculí, soli a i, d'eda madu a i amb una p esencia signi ica i a de població
immig ada me idional (i alians, g ecs, espanyols, no d-a icans, e c.
).
La u u a
ans o mació d'aques segmen de la p oducció ha de eni en comp e es ele-
men s impo an s.
El p ime és la se a possibili a e en ual d'inco po ació a la p og amació de ele-
isió, enca a que la o a censu a o au ocensu a que s'exe ceix sob e aques mi j2
de comunicació domes ic i amilia , pe me de p edi que una inco po ació
d'aques a mena només se a possible a a és d'un sis ema de c ip ocomunicació,
amb un codi ecnic que pugui impedi que aques s p og ames a ibin a se sin o-
ni za s pels meno s.
Pe o el g an me ca del cinema po no s'ha demos a que és, g acies als o ma s
subes anda d (Supe
8
i
16
mm.), el me ca domicilia i. A ui dia, més de la
mei a de la p oducció po nog a ica no d-ame icana és adqui ida pe il nopo no-
eques p i ades, amb una pa al.lela educció del me ca de consum comuni a i.
Pe o con a aques a educció es adís ica, que a ec a sob e o les capes bu geses
capaces de paga -se el luxe ela iu d'una ilmopo no eca p i ada, un nou eno-
men, e iden sob e o als Es a s Uni s, és a pun de consolida el me ca po no
comuni a i. Es ac a de la inco po ació p og essi a de les dones (o, si oleu, de
les pa elles o els g ups mix os) al públic del cinema po no. Aques a ampliació
del me ca amb el públic emení, que compo a una e lexió complexa sob e la
T es hipo esis sob e
el
cinema de I'a eni
21
desinhibició socio-sexual de la dona o, ben al con a i, sob e la se a submissió als
an asmes e o ics masculins (ja que es ac a d'un cinema p odui i eali za pe
homes i inspi a pe les se es an asies e o iques masculines), ob e una pe spec i-
a signi ica i a sob e el u u d'aques gene e cinema og a ic i del seu me ca .
De o es mane es, les g a iques de eqüen ació del cinema po nog a ic d'enci
de la se a legali zació a Escandini ia l'any
1969,
mos en alguns lími s sociolo-
gics al c eixemen d'aques me ca . La pe dua de no e a p oduida pe l'ex ema
edundancia d'aques gene e cinema og a ic ha compo a la da allada de la se-
a eqüen ació inicial, desp és d'un al ni el1 d'in e es al comencamen a causa
de la no e a o de la ansg essió de abús sexuals ances als. Aques enomen
pod ia indica que el públic idel i a ecciona a la emi ica sexual és ela i amen
es ingi . Una demos ació d'aques I'mi s la podem cons a a en les g ans capi-
als més pe missi es del món occiden al, on el nomb e de
sex-clubs
i sales po -
nog a iques és o ca modes en elació amb el olum de la població u bana. El
e que el conglome a u ba de Pa ís, amb els seus deu milions d'habi an s, pos-
seeixi només cinc pe i s
sex-clubs
he e osexuals, pod ia se una dada indica i a
en aques sen i . Hi ha sens dub e un públic idel a aques gene e cinema og i-
ic, pe o no es ac a pas d'un públic mul i udina i. Si més no en les ac uals con-
dicions socio-sexologiques, que pod ien can ia en el u u .
Ba celona
-
Venecia,
1979

THREE HYPOTHESIS ABOUT THE CINEMA
IN THE NEXT DECADE
The amoun and a'i e s jica ion o he cul u al o e gene a ed by he indus y o
mass en e ainmen in he
pas S y yea s ( adio, ele ision, au omobile, disco-
mania) has d as ically na owed he
ilm
audience in he Wes e n wo ld. The
ilm
indus y has eac ed o en'ng o i s audzence a mo e selec i e and dz e en-
ia edp oduc ion: he highly spec acula ilms p oduced by he mul ina ionals,
he ncul u al
ilm)
o highb ow audiences, and he po nog aphic
ilm.
The
highly spec acula
i/m
has o o e come he challenge o he new nmu al isionw
(colo TVon la ge sc een), bu
i
willp obably su i e as apublic de based on
he emo ional copa icipa ion o he membe s o i s audience. The ucul u al
ilm)
is suppo ed by a small ma ke composed by young people, s uden s and
in ellec uds. The inc eas ng cos s o he
ilm
p oduc ion has equi edi s znanci zg
by he S a e TV in F ance, I aly and Wes e n Gennany, be ides o he inns o
public economic suppo o his eli is segmen o he
ilm
a . The ma ke o he
ha d co e po nog aphic
i(m
is now clea ly diuided in o wo main b anches:
he Supe
8
and
IG
mm. ilms o he expanding home ma ke andp iua e use
and he
public ma he , whe e he inc easing pa icipa ion o women is c ea ing a
new and sign ican model o audience.