scieee Open visual document viewer

Tres hipòtesis sobre el cinema de l'avenir

Gubern, Román

Abstract

Gubern, Román

Full text

TRES HIPOTESIS SOBRE EL CINEMA DE L'AVENIR' Els da e s cinquan a anys hem assis i en la socie a occiden al a una explosió de I'anomenada aci ili zació del Ileu en, amb un desen olupa nen quan i a iu i una di e si icació de I'o e a de les indús ies del lleu e sense p eceden en o a la his o ia humana an e io . Seguin els impe a ius capi alis es de la llei del be- ne ici, el c eixemen de l'o e a dels béns hedonis es ilo cul u als ad ecada als ciu adans ha acaba essen ex emamen desp opo ciona en elació amb les dis- ponibili a s limi ades de emps lliu e dels consumido s d'aques a indús ia del Ileu e. Reco dem b eumen la ajec o ia his o ica d'aques a enc del consum: 1. Desp és de la P ime a Gue a Mundial, el cinema esde é el mi jii hegemonic en I'ecosis ema de la indúsuia del Ileu e. L'apa ició del cinema pa la I'any 1927 Ponencia p esen ada al si nposi sob e *El cinema dels anys ui an aw, celeb a a Venecia de 1'1 al 3 de se e nb e de I'any 1979. accele a la c isi de l'espec acle ea al i con e eix el cinema (mi ja audio- isual) en el g an p o agonis a de la cul u a de masses en la socie a indusuial d'a an - gue a, la de la g an c isi economica capi alis a. 2. La adio, desen olupada d'enci del comencamen dels anys in (associada en els Es a s Uni s als in e essos mili as), coneixe i I'eda d'o de la se a popu- la i a els anys en a i qua an a, com a complemen dom2s ic de l'e asió apo a- da pel cinema. 3. La ele isió domes ica, implan ada come cialmen desp és de la Segona Gue a Mundial, esde é mol ipidamen el mi ji iudio- isual més compe i iu pe al cinema. Les se es ex ensions ecnol6giques ac uals (com la ideocasse e i el ideodisc) a an augmen a enca a més aques a compc i i a . 4. D'enci dels anys 50, la massi icació de I'au om6bil i del seu co ol.la i, el cap de seunana a la mun anya o a la pla ja, han e min a I'assis encia al cinema en milions d'espec ado s pe anyen s a la pe i a, mi jana i al a bu gesia du an el pe íode di end es-diumenge . 5. 1, inalmen , la adiscomania* ha esde ingu en els anys se an a l'epicen e de la cul u a dels adolescen s i la p o agonis a cul u al pe a g an sec o s de la jo- en u occiden al. Aques a o e a oluminosa i mol di e si icada de la indus ia del lleu e ha p o- mogu una ine i able ees mc u ació del seu ecosis ema, a la ece ca d'un nou equilib i i d'una no a edis ibució dels me ca s. El cinema, és p ou sabu , ha so e d'una mane a mol d amii ica aques a ans o mació i ha e oluciona pe al d'adap a -se a la no a si uació i especiali za I'o e a dels seus p oduc es d'una mane a cla amen di e enciada de les p oposicions cul u als o hedonis es dels al es sec o s de la indus ia del lleu e. Aix6 ha mena a una di isió bas an cla a del me ca cinema og a ic, basada en una sekmen ació ben de inida dels di e sos públics po encials. Aques a especiali zació de I'o e a cinema og a ica els da e s anys, ha po a a la consolidació de es g ans camps o e enys ben de- limi a s: el cinema com a g an espec acle de les mul inacionals, el cinema d'au o ~ o cinema cui u d i el cinema po nog a ic. 1. El cinema com a g an espec acle p odu'i pe les mul inacionals ame icanes (Supenan se ia un bon pa adigma ecen d'aques gene e) apa eix guia pe la llei del sensacionalisme, que mena als bene icis acils i ele a s. Segons aques a llei come cial que go e na els mi jans de comunicació capi alis es, el cinema holly- woodia ha desen olupa una polí ica sensacionalis a a a és de gene es d'una T es hipo esis sob e el cinema de l'a eni 19 g an espec acula i a i g an i npac e popula (cinema ca as o is a, ciencia- icció, cinema de e o , e c.). La se a si uació ac ual és la del cinema co ne cial nen hege nonic en el nón occiden al i en al es ne ca s del Te ce Món. 1 la co npo- sició sociol6gica del seu públic es ca ac e i za pe una as a he e ogenei a (in e classis a, in e p o essional, eda s di e ses), cosa que el a nés se nblan i p ope al públic de ele isió i de co nposició, doncs, nés aga en elació amb els al es gene es que he n esmen a an e io nen . Quin és el u u p e isible d'aques cinema co n a g an espec acle? En p incipi, el ep e ecnic de I'ac ual a nu al isióa ( ele isió en colo i sob e pan alla g an), a nés de eo gani za la dis ibució espaial de I'in e io de les cases, amenasa el consu n co nuni a i del gene e. Pe o a a o de la se a supe i encia u u a hi ha un elemen sociol6gic impo an : el ca ic e de es a col~lec i a, el i ual o li ú - gia de g an espec acle co nuni a i, on el ona nen psicologic esidi ia en la copa icipació emocional i in e pe sonal en I'espec acle, mani es ada amb o a e idencia pe I'ex o e sió co nplice d'un públic amb consciencia de cal. 2. Aixd que ho n ano nena con encional nen acine na d'au o n o cinema cul u- al s'ha desen olupa des del pun de is a indus ial, sob e la base d'un ne ca edui i o na pe un públic ben de ini : gen jo e, en pa icula es udian s, in- el~lec uals i nemb es de p o essions libe als. El seu u u és ja el seu p esen . La ele isió d'Es a ha assumi en bona pa la cb ega de p odui aques ipus de cinema, co n és el cas de la República Fede al d'Ale nanya o el d'I alia. Hi ha bones aons econo niques pe a aques a e olució. L'espi al in lacionbia dels cos- os de p oducció ha a ebli les possibili a s d'aques sec o de la indús ia del ci- nema, nés a ia a esanal, i que co np a a nb un me ca necessbia nen edui i nino i a i. Les no es ecnologies iudio- isuals ( ideocasse e, ideodisc) ac eixe- an aques p o agonis ne de la ele isió, bé pel col~leccionis ne p i a dels aclksics~ de la his o ia del cinema, bé pe l'en egis amen a casa de il ns o p og ames di- osos pe la ele isió. Un aona nen se nblan es pod ia aplica en eo ia a la di e si icació cul u al p omesa pe la ele isió pe cable. Pe o el desen olupamen his o ic d'aques ni ji als Es a s Uni s (a ci ec de capi als p i a s) no p esen a un balanc op imis a, pe que la se a c eixenca indus ial no ha es a acompanya- da pe aques a di e si icació cul u al p omesa, ja que les emisso es, a nbé pe aons economiques (cos os ele a s de la p og amació au oc ona en elació amb una clien ela eduida), han esde ingu a la p ac ica subsidihies dels g ans mo- nopolis de la ele isió nacional (cadenes A.B.C., N.B.C. i C.B.S.). La desapa ició p og essi a en el nón occiden al de sales especiali zades en acinema d'au o ~ o cul u al (Sales d'A i Assaig, Es udis o Cases dlA ) és un e i e e - sible nenue una polí ica de sub encions nunicipals o de 1'Es a no hi in e ingui, al com són sos ingudes a ui les sales de ea e a I'Eu opa occiden al; pe que el cinema cul u al, a l'e a de la ele isió, és a pun d'esde eni , des del pun de is- a sociol6gic, an mino i a i i eli is a com el ea e. En les condicions ac uals del capi alisme, la indús ia cul u al així com el seu me ca cul u al són domina s pe aix6 que en psicologia s'anomena allei del mínim es o c in el~lec ualw, conse- qüencia Iogica de les mo i acions de bene ici acil de les emp eses capi alis es i de les habi uds gene ades en el públic pe aques a o e a cul u al. En aques es con- dicions, el geh o cul u al de la in elaligzncia consumido a de cul u a highb ow (de llib es de Becke a ilms de S aub o Maka eje ) és necessii iamen mino i a- i i sociol6gicamen ma ginal. L'única possibili a d'eixampla aques a po ció de públic és una polí ica educa i a p og esis a, des de l'escola, capa$ de ans o - ma la sensibili a col~lec i a. 3. Vegem a a la si uació del cinema po nog a ic. És e iden que en aques e eny el cinema po no anomena $08-co e desapa eixe a g acies a la p og essi a accep ació uni e sal del cinema ha d-cose (cinema po no e i able), pe qu? el p ime és un subs i u impe ec e del segon pe a ce s paisos d'es ic a adició ca olica i pu i ana, com Espanya o I alia. Una es adís ica du a a e me a uns quan s anys a Pa ís mos a a que el seu públic inicial e a p edominan men masculí, soli a i, d'eda madu a i amb una p esencia signi ica i a de població immig ada me idional (i alians, g ecs, espanyols, no d-a icans, e c. ). La u u a ans o mació d'aques segmen de la p oducció ha de eni en comp e es ele- men s impo an s. El p ime és la se a possibili a e en ual d'inco po ació a la p og amació de ele- isió, enca a que la o a censu a o au ocensu a que s'exe ceix sob e aques mi j2 de comunicació domes ic i amilia , pe me de p edi que una inco po ació d'aques a mena només se a possible a a és d'un sis ema de c ip ocomunicació, amb un codi ecnic que pugui impedi que aques s p og ames a ibin a se sin o- ni za s pels meno s. Pe o el g an me ca del cinema po no s'ha demos a que és, g acies als o ma s subes anda d (Supe 8 i 16 mm.), el me ca domicilia i. A ui dia, més de la mei a de la p oducció po nog a ica no d-ame icana és adqui ida pe il nopo no- eques p i ades, amb una pa al.lela educció del me ca de consum comuni a i. Pe o con a aques a educció es adís ica, que a ec a sob e o les capes bu geses capaces de paga -se el luxe ela iu d'una ilmopo no eca p i ada, un nou eno- men, e iden sob e o als Es a s Uni s, és a pun de consolida el me ca po no comuni a i. Es ac a de la inco po ació p og essi a de les dones (o, si oleu, de les pa elles o els g ups mix os) al públic del cinema po no. Aques a ampliació del me ca amb el públic emení, que compo a una e lexió complexa sob e la T es hipo esis sob e el cinema de I'a eni 21 desinhibició socio-sexual de la dona o, ben al con a i, sob e la se a submissió als an asmes e o ics masculins (ja que es ac a d'un cinema p odui i eali za pe homes i inspi a pe les se es an asies e o iques masculines), ob e una pe spec i- a signi ica i a sob e el u u d'aques gene e cinema og a ic i del seu me ca . De o es mane es, les g a iques de eqüen ació del cinema po nog a ic d'enci de la se a legali zació a Escandini ia l'any 1969, mos en alguns lími s sociolo- gics al c eixemen d'aques me ca . La pe dua de no e a p oduida pe l'ex ema edundancia d'aques gene e cinema og a ic ha compo a la da allada de la se- a eqüen ació inicial, desp és d'un al ni el1 d'in e es al comencamen a causa de la no e a o de la ansg essió de abús sexuals ances als. Aques enomen pod ia indica que el públic idel i a ecciona a la emi ica sexual és ela i amen es ingi . Una demos ació d'aques I'mi s la podem cons a a en les g ans capi- als més pe missi es del món occiden al, on el nomb e de sex-clubs i sales po - nog a iques és o ca modes en elació amb el olum de la població u bana. El e que el conglome a u ba de Pa ís, amb els seus deu milions d'habi an s, pos- seeixi només cinc pe i s sex-clubs he e osexuals, pod ia se una dada indica i a en aques sen i . Hi ha sens dub e un públic idel a aques gene e cinema og i- ic, pe o no es ac a pas d'un públic mul i udina i. Si més no en les ac uals con- dicions socio-sexologiques, que pod ien can ia en el u u . Ba celona - Venecia, 1979 THREE HYPOTHESIS ABOUT THE CINEMA IN THE NEXT DECADE The amoun and a'i e s jica ion o he cul u al o e gene a ed by he indus y o mass en e ainmen in he pas S y yea s ( adio, ele ision, au omobile, disco- mania) has d as ically na owed he ilm audience in he Wes e n wo ld. The ilm indus y has eac ed o en'ng o i s audzence a mo e selec i e and dz e en- ia edp oduc ion: he highly spec acula ilms p oduced by he mul ina ionals, he ncul u al ilm) o highb ow audiences, and he po nog aphic ilm. The highly spec acula i/m has o o e come he challenge o he new nmu al isionw (colo TVon la ge sc een), bu i willp obably su i e as apublic de based on he emo ional copa icipa ion o he membe s o i s audience. The ucul u al ilm) is suppo ed by a small ma ke composed by young people, s uden s and in ellec uds. The inc eas ng cos s o he ilm p oduc ion has equi edi s znanci zg by he S a e TV in F ance, I aly and Wes e n Gennany, be ides o he inns o public economic suppo o his eli is segmen o he ilm a . The ma ke o he ha d co e po nog aphic i(m is now clea ly diuided in o wo main b anches: he Supe 8 and IG mm. ilms o he expanding home ma ke andp iua e use and he public ma he , whe e he inc easing pa icipa ion o women is c ea ing a new and sign ican model o audience.