ELS
MITJANS
DE
COMUNICACIO
1
EL
23-F
(Reacció i compo amen de la adio,
¡a p emsa i la iele isió des de l'ocupació del Cong és
ins a la so ida dels dipu a s)
La desc ipció que em del compo amen dels mi jans de comunicació da an
del 23-F, se cenyeix als hbi s de Ba celona, Mad id i Valencia. Dediquem un
apa a di e en a cada un dels es mi jans de g an di usió: la adio, la p emsa i
la ele isió. Els p esen em en aques o d e pels can is que es an p odui aquella
ni en elació a l'espai comunica iu que els és habi ual.
La
adio seguia la
seqüencia c onologica dels e s i a con e i -se en el mi ja de masses pe
excel.lencia.
La
p emsa a o ni amb més dades i comen a is els lec o s a ids
d'in o mació i, com a apo ació especial, a dona la i na ge g a ica de I'in en
de cop d'es a . Finalmen , la ele isió a queda pe so a de les se es possibili a s
i a pe d e, així, l'hegemonia sob e els al es mi jans.
En esum, la documen ació que aponem en aques a ece ca queda es uc u a-
da en les qua e pa s següen s: 1
-
Els mi jans de comunicació: es imonis del
23-F; 11
-
Radio: la po encia del mi ja al descoben; 111
-
La
p emsa: un compo a-
men desigual; i IV
-
Tele isió: his o ia d'una decepció.
A
un apendix s'in-
clouen les on s consul ades i els mi jans a que es a e e encia.
1. ELS MITJANS DE C~MUNICACIO:
TESTIMONIS DEL
23-F
Quan s'es a a o an al Cong és dels Dipu a s el nou candida pe a la p esiden-
cia del go e n, Leopoldo Cal o So elo, un g up de guhdies ci ils an in e om-
p e la sessió i an e eni els dipu a s i l'execu iu, enca a en uncions, p esidi
66
pe Adol o Suá ez. La Cadena SER, que eme ia en ona mi ja, i RNE, que ho eia
en eqüencia modulada, an se els es imonis pe a o 1'Es a del que ha ia
succei
al
Cong és.
A
a és de les ones, es a sen i el so 011 de les me alle es i
les p ime es pa aules dels in o mado s de la adio que b eumen i amb mol a
pe plexi a an explica el que es a a passan allí din e. Aques es emisso es an
in e omp e la se a p og amació i el país es a queda en una si uació de sus-
pens. Les agencies d'in o mació i algunes emisso es de cobe u a més limi ada
an comenca a dona no ícies sob e el cas. A pa i d'aques momen s'escampa
la eu en e la població i I'al unciona ia de 1'Es a -la clase polí ica es a a
majo i hiamen e inguda- es a eu e obliga a ac ua de o ma execu i a pe
con ola la si uació. El ei Joan Ca les, en aques es ci cums ancies, com a cap de
1'Es a i mixima au o i a de l'Exe ci , a se una peca clau pe a posa en mama
els mecanismes que an aconsegui edui I'in en de cop d'es a . En aques
pun , quan unciona en de o ma pa al.lela dos ci cui s comunica ius: el del po-
de i el de la població, ens p egun em quin a se el pape dels mi jans de comu-
nicació el
23-F.
La adio a dona en di ec e I'assal del Cong és en el momen en que es p o-
duia i aixo ens p esen a un cas excepcional en la his o ia. L'únic p eceden , de
ca ac e ís iques simila s pe o de meno impo ancia polí ica, ou la ansmissió
en di ec e pe adio i ele isió de l'assassina d'Oswald quan so ia del judici e-
laciona amb I'a emp a con a John
F.
Kennedy. De e , els mi jans audio i-
suals són cada egada més els es imonis de p ime a ila dels esde enimen s poli-
ics i de o o d e. Es ac a d'una ecnologia comunica i a que pe me o e i als
ecep o s un so i unes ima ges al com són egis ades. El seu alo documen al és
una qües ió que é assumida la col~lec i i a i especialmen els p o essionals i
a ecciona s que disposen dels mi jans ecnics. La no ícia quo idiana i enca a més
els a e s que són conside a s de g an impo ancia pe a la his o ia de I'home són
olun i iamen cap a s pels mi jans audio isuals. Així ma eix, la eacció da an
d'un esde enimen imp e is és au oma ica: ap end e no a* del que succeeix
a nb
aques s nous ins umen s.
1
aques a a se la eacció dels pe iodis es, epo -
e s g a ics, che es i locu o s que es oba en a l'hemicicle. Malg a l'amena~a
que els an e pe al que desconnec essin les che es i els mic os, i des uissin
el ma e ial o og a ic,
així
com les no es que ha ien p es (aapaga eso o e ma o*,
en pa aules ex uals), an ole conse a al mixim els. seus ecu sos. Tenim
mol s exemples de epo en que han a isca i pe du llu ida pe pode cap a
escenes en di ec e. Alguns d'una o ma eme a ia i espec acula ; d'al es, i
aques n'és el cas, conscien s del que eien pe o sense eni massa emps de
pensa -s'ho. El que ou inedi aques a ocasió és que un documen d'aques es ca-
ac e is iques s'es igués eme en en di ec e.
Aixo a eni co n a conseqüencia que o hom a eb e la no ícia de I'in en de
cop d'es a , excepció e a dels implica s, al ma eix emps. L'opinió pública, els
mi jans de comunicació i les ins ancies de pode an posa en mama ci cui s co-
munica ius pa a1,lels. L'apa ell d'Es a o ien a els seus es o cos bhicamen a
67
con ola la si uació, en ús de les se es xames de ele on amb lííia di ec a1 i del
elex co n a ins umen de comunicació. La població, que co n a al no comp a
amb mi jans p opis de comunicació, a u ili za el ele on i el con ac e pe sonal
pe in e can ia les in o macions de que disposa a.
1
els mi jans de comunica-
ció, pe la se a banda, an eballa amb les on s d'in o mació p opiamen pe-
iodís iques i es ablin con ac es amb els cen es de pode ci il, mili a i o ces
i es de la socie a .
Un al e e ec e de I'emissió en di ec e ou que la in o mació es posés en man a
a la egada que es desen olupa en els esde enimen s. Aixo a causa l'ac i ud
gene ali zada d'expec a i a que ca ac e i za el compo amen de la població i
d'alguns mi jans de comunicació en les p ime es ho es. No es conekia e i able-
men I'abas del cop i si unciona ia el enomen de con agi que espe a en els mi-
li a ~ sediciosos. L'ocupació de
RTVE
a p o oca un ce negui en e la pobla-
ció, especialmen quan a les
20
ho es es a sen i música mili a a
RNE.
Pos e-
io men la a danca que a so i I'emissió del missa ge del ei, que s'ha ia
anuncia a les
22
ho es i no es pogué eme e ins a un qua de dues de la ma i-
nada del
24
de eb e , a augmen a enca a més I'expec ació de la gen . Aques a
ac i ud de seguimen de la in o mació no a se an un consen imen del que
succeia co n una eacció de pe plexi a .
Al nos e en end e els mi jans de comunicació no an se un ac o de e mina
pel ac& del cop, sinó que més especí ica nen la se a unció a se la d'ompli
el silenci que es p oduia en e el desen olupamen dels e s i I'opinió pública,
que unciona en en o bi es di e en s. Pod íem di que an ac ua co n a a alla
ocs~ del umo i an con a es a el desconce , posan de mani es que s'es a a
in e enin sob e el cas. En els p ime s momen s, els mili a s sediciosos implica-
en el ei - esi que a ho es d'a a enca a olen de ensa- i p esen a en co n a
més consolidada la
in en ona.
Es conegu que I'e ec e de la manca d'in o mació
endeix a magni ica els e s. L'ac uació dels mi jans a impedi , e ec i amen ,
que les alses in o macions a a o issin el mo imen sediciós.
Així
ma eix I'apo -
ació dels mi jans, co n a es imoni i documen idedigne de que allo es a
p odui , a se impo an el
23-F,
ho es enca a i ho se a con a o in en d'es-
bo a la memo ia his o ica amb la in enció d'eludi les esponsabili a s polí-
iques.
11. LA RADIO: LA
POTENCIA
DEL MITJA
AL
DESCOBERT
1.a adio a se el mi ja de comunicació pe excel.l?ncia la ni del
23-F.
Va sacse-
ja la dis e a a enció de la població amb el so di ec e de les me alle es; a man-
1
Sis emes conegu s co n a
mala
e de
o
mdla
ce o,
i dcls quals uncionen més d'una xama au o-
noma.
68
eni I'espe anca en la llibe a du an o a la ni amb la cons an p esencia in-
o ma i a; a anca la emenca pe la so dels dipu a s aso in ~ jun amb ells
de I'in e io de I'hemicicle. En i, quasi un no an a pe cen de la població a
sen i la adio aquella ni , I'anomenada ani dels ansis o s~.
Pe la se a p opia na u alesa, la adio és un mi ja idoni pe a in o ma d'esde-
enimen s inespe a s, pe a desplaca -se acil nen i apida als llocs d'in e es, pe
a eme e en di ec e sense e a ds, i é un po encial conside able pe a aconseguu
es a s d'inim col.lec ius. Pe o
aix6,
els e s del
23-F
a en posa en e idoencia
o el po encial de la adio, pe acció i omissió, al lla g de les di ui ho es de I'in-
en sediciós.
La no ícia es a p odui inespe adamen , en di ec e, a a és dels p opis mi-
c o ons de la adio (RNE- m. i Cadena SER-om.), i a lui pels canals comuni-
ca ius, independen men de la olun a dels a ecnics~ d'aques s canals. Va en
se dos minu s d ama ics i desp és..
.
silenci. Les comunicacions pe ia mic o o-
nica a en queda allades i enca a ningú no ha ia ingu emps de e cap uca-
da des del Cong és pe explica aquel1 malson. E en els momen s decisius de
pe plexi a que busca c ea la ac ica de I'a ac pe so p esa.
Els esde enimen s, en els seus deu p ime s minu s, apa en men an
desen olupa -se dins les p e isions dels
golpis es.
La no ícia a so i en di ec e
pe la adio, c ean una con usió no able, ag eujada pel silenci in o ma iu subse-
güen .
Els p o essionals, com g an pa de la població, a en ha e de eacciona des
d'un es a de pe plexi a i sense masses pau es de judici pe pode e i ica la in-
e p e ació d'allo que es a en i in .
PRIMERES REACCIONS
En aques es condicions, els p o essionals de la in o mació an eacciona ins in i-
amen ecollin i ansme en a les espec i es edaccions o es les dades, de-
all~, noms, ima ges, ac i uds i mo imen s que e an capasos de e eni . En
aques s momen s s'insc iu la b illan acció del ecnic de Radio Mad id que en un
momen de dis acció dels ocupan s, a o na a connec a la Iínia mic o onica
que momen s abans li ha ien e desconnec a .
A nb les p ime es in o macions d'agencia i dels p opis p o essionals, a se la
di ecció de cada emisso a la que a decidi quina polí ica in o ma i a s'ha ia
d'adop a en aquells momen s en que la demanda de no ícies pe pa de la gen
s'es enia com una aca d'oli pe o el país.
Pa adoxalmen al que pod ia espe a -se, les emisso es locals de meno s ecu -
sos ecnics, com Mi ama , Radio España i In e con inen al, an eacciona in o -
ma i amen abans que les emisso es conside ades g ans (Cadena SER2 i RNE
2
La
Sociedad Espaííola de Radiodi usión (SER) aplega més de mig cen ena d'emisso es locals, cons-
i uin una de les cadenes de adio p i ada més impo an s d'Eu opa.
DIRECTOR
JUANLUSCEBRIAN DlARlO INDECE#DIENiE DE
LA
MAAANA MADRID MARTES2&DEFEQRERODE 1981
Redlccibn
Aamin#l eC#bnyTalle ei
U guelYu le
40
Msd ~d.17
/
Tele ono754 38 00
1
P m~o
25~~1.1
i
460~1
Nume o
1
494
ma0Naew;s a
El gene al Mdans del Bosch dec e a el es ado de excepción en la Región
Mili a
de Valencia
Golpe
de
Es ado
El
País,
con
la
Cons i ución
El Gobie no
y
el Pa lamen o, ehenes de un
g upo
de
gua dias
ci ües
uc as dc la Gua dia
Ci il,
al pa ccc d~ngidas po un en~en co onel, Im npmon a
las 18,23 de la la dedc aye en el hcmiciclode1Cong 6od~dos.donde~ aba
celcb lndosc la o anón dc ~n c idu a.
Los
mng c i as ue on
obligados
aamoja sc
al
suelo. D imc o. de ~u s acoloca lasmanos
sob closbancosdcsusesca los.
Adol o
.
.
SLI~SZ
!
l
lcn~enlc gene al GuliC cz Mcllid , dc on os
unica
q~c i a a on de
c i '. !e
3
la
in asi6n
acl Cong eso po u m a mada
Ll
Cdma as de RTVE
pudie on g aba los 35 p ime os
minu osdela~upaci6n.quealpa ece ucscgu dapo
cl Rcy dnde cl palaciodc la Zanucla. El enien e gcnc al Milansdcl Bosch hadcc c ado
cl oque
de
queda
en
la
111
RcgiOn Mdi a (Valcnna), mien as se c ee que ue-
mlli a cs han en ado
en
RTVE.
El
capl ln gcnc al Milans del Bosch ha dicho que
asume odo
cl
pode
ha a
que
w
de ina el
Rey
,nmcdi8l~m~nlc
y
la
n1i quedo
ocupada po
la
uc z i
de li
Gua dia C,"il
La
i0iiiid"
x
d a"oll.bn
can
nuim l~dad uando am.n a an
i
0""
&',O<
'"'dos
nno ma1o
n
los p"iilliii d~l p laciod IsiCoi-
iii
Inm<dia,aman, inii. o"~"~l
hcmi clo la<
iu< ia
dc
11
Gus -
di"
Ci"1
eniii
ellos el
i nlcn
'i
.> una1
Tl,eio
p <i iiado po
la
op ioo
Calaii
"""d~
cuym
nu na u5
apuni6 ha la
la
Miss.
mNeni a
las d m i iomihin
oo~ ion <
en
la
ca a
Li
iu icion
m d ia,nln,l
iona on
.a os
dis.
pa os
on
iodos loip i ~nii?>a
n
L1,U'lo
*lpa cc di igldoiilsi e
El
Gi>bicinu
pi m.ncc,o
en a-
do
en
i
hani0 izu1.
micn i5
un
nume o
d la Gua dia Cl il iams.
b poiiconin
a i ibunsdi
P ensa.
uniindsnda cil n,
c
,adiiindo
xniane
iodos
en
u
si io
can
lu
mino "i ib ).en ilcncio
Dude
l~nimd l hcmiii~.uno ,ald
la Gui di, Ci il ,"di& quc debla
gua di x la calma
y
p
odo*
in
su
si io
hui que
la
iuio idzd
mmpesnii .pi upus o.mili i .
IICIYC
e
ind iaic lo
ou
l c
o
~-~~.
paliada
en
cl homb o del p eii-
dcnic
Sul ci.
quien ciccionb
m-
gi ndalc
<I
b izo il que hlbi, h..
chocwgliio. qucxdap .ndibd.
CI
y
liguio
su
umino idilanlc El
p c id nic
Sul c
uc
sudo de
11
41.
po
12%
u i:.~
ocup.nies.
""""do
ic
1c nio a iim ndo qu
cenia
la
I.eilmidid a.u1.
n.n
.
:c
-1
,
.n .c~
,in:io<
;.e
pioic o
pci
2
.c i-,.,L'.'
i
.?oc .
i).
.>>Jan",
€1 pA1S.a~
.
i.1
<nC'k-.iJ,
2'c,,:<
IC~lill..
.P
Lli h
n
d be
%
abanada.
cuicul~ahle~
de cnldos.)uzpado?
sc e-
amenie
Y
condenado?
"a a
ecmolai
c ia micnio de la
Elgolpe
de &i da lie adoa
caho
po de~~~~~men~oid~ la
Gua dia
Ci il.
p eceden e
i
la
de la acion de Milani.
e,
un
a enlado
coni a
la
Concii ucibn.
ap obada
en
elei ndum
p el puebloe paOo1
en
diclcmbic dc
1978.y
una
humilla.
ciiin
pa a
la dignidad
y
la madu cz de
una
de lis mlc
an igua
naciones
del mundo occiden al
El eolm
dc Es ado
ilum'na. pi odcma.buena
pa icdc~wam~l;nm~enimde
la e apa de la aniicibn
y
lmiiiYpen
su
adecuada
pe pcc .
a
La
opc oc on
Goloxia
no
ue
una
cho lo
dc
a e.
slno
uno
dc
los hilos
dc la madeja canspl ali a
que
q cdb
al
de cu-

70
que, a més a més, euansme ien en di ec e la sessió d'in es idu a). Si hom e le-
xiona b eumen sob e aques e , s'obse a que no és quelcom casual.
Una emisso a d'abas local i sense massa ecu sos se sap amb menys audiencia
i incidencia que una emisso a de més po encia. Aixo a que la se a olun a sigui
aconsegui més audiencia guanyan exclusi es in o ma i es, mhim si I'emisso a
és come cial; pe an , a isquen més pe ob eni aquelles exclusi es i enen
menys esponsabili a amb el que diguin ( o, o ma, p ecisió dels e s). Acla im
que es em pa lan de
endencia
en el ac amen in o ma iu, sense menysp ea
la capaci a p o essional d'aques s mi jans.
Una emisso a d'abas gene al s'au o esponsabili za més degu a la se a inci-
dencia en la població i mesu a més el seu componamen . Aques a ac i ud s'ex-
ema quan el mi ja és, a nés, o icial, com
RNE.
En aques con ex , adios com Mi ama , In e con inen al, España, Popula ,
an demos a com amb un ele ip i un ele on es podia e on immedia a-
men als esde enimen s que s'es a en p oduin . En mol s casos an suspend e la
p og amació habi ual pe dona la in o mació que ana a a iban .
Passada la p ime a mi ja ho a, la demanda d'in o mació a e -se més selec i-
a, més exigen . Cadena SER i
RNE
ja comenca en a unciona a ple endimen .
Les emisso es locals de o a de Mad id es an eu e supe ades pe les emisso es
pe anyen s a alguna cadena d'abas nacional, que p ac icamen an es a con-
nec ades a la se a homonima de Mad id. Una no able excepció a se Radio Po-
pula de Valencia que a segui eme en in o mació o i es a ocupada, igual
que la se a equi alen a Mad id, que ambé a se ocupada du an uns minu s.
Les dues a en man eni la se a p og amació independen enca a que e ec uan
nomb oses connexions in o ma i es.
En de ini i a, les in -i-una emisso es exis en s en e Mad id, Ba celona i Va-
lencia, es an edui a la p ac ica a ui nuclis emisso s que eballa en la in o -
mació de o ma di e enciada. D'aques g up,
RNE
i Cadena SER an e igi -se
com a cen es emisso s hegemonics pe la quan i a i quali a d'in o mació que
o e ien i pe la cobe u a es a al de les se es xa xes.
LA
MAQUINA
INFORMATIVA EN MARXA
A di e encia de la p emsa, la adio no o e eu les ma eixes acili a s pe anali za
el co pus del que es a di al lla g de la p og amació del
23-F
en les di e en s
emisso es. Donada I'ex ensió, a ie a i dispe sió dels ex os in o ma ius dins la
p og amació global, es a di ícil i lla g el eball d'analisi, mkim pe a les ca ac-
e ís iques d'un a icle. Pe o cal ema ca que, Ilas imosamen , són poques les
emisso es que conse en la g a ació d'aquells e s
his o ies.
RNE
i Cadena SER,
són en aques ema, ambé, les que millo s documen s sono s conse en. Pe
aques a aó i pel e de se les emisso es de més audiencia du an la ma inada del
24
de eb e , la nos a e lexió sob e el compo amen de la adio gi a p incipal-
71
men en o n d'elles.
En els p ime s momen s, el compo amen de les dues cadenes a se mol si-
mila . A Radio Mad id, An onio Fon án en ep esen ació del consell d'adminis-
ació de la Cadena SER coincidia amb Fe nando Onega en la pos u a a adop a
da an els esde enimen s. La di ecció de la cadena SER ou conscien des del p i-
me momen , segons ens a di el p opi Onega, de dues ci cums ancies: p ime ,
que es oba en da an d'un e
his o ie,
i segon, que el pape de la adio podia
se d'una impo ancia cabdal en el desen olupamen dels e s i en el compo a-
men de la socie a . Pe aques mo iu an op a pe un c i e i de dua ge de no-
ícies, segons els possibles e ec es nega ius que podien en~ en la asca d'ailla
les in encions
golpis es.
Així, pe exemple, a en limi a les in o macions sob e
la si uació a Valencia i es an abs eni de dona el ban de Milans del Bosch, a di-
e encia d'al es emisso es locals que sí dona en aques ipus d'in o nació (com
Mi ama o Radio España, pe exemple).
La p ime a mi ja ho a a Radio Mad id a se de desconce i con usió. En
alla -se la comunicació mic o onica amb el Cong és, es a p odui un bui in o -
ma iu de mi ja ho a ap oximadamen , du an el qual es adia a música. Radio
Ba celona a alla en I'ambi de la ciu a com al aques silenci, donan lec u a
Fe mín Bocos a les no ícies d'agencia que pa la en de la possible exis encia de
e i s a l'in e io del Cong és i de la p omulgació del ban de Milans del Bosch a
Valencia. Ins an s desp és, Radio Mad id comenca a la se a asca in o ma i a
o e in una p og amació especial de di ui ho es, en di ec e i amb o s els seus
e ec ius humans i ecnics desplega s.
Radio Nacional, pe la se a banda, decidia dona igualmen o a la in o ma-
ció disponible amb c i e is semblan s de selecció als de la SER. Fe nando Cas e-
do com a di ec o de I'ens R?l E, Edua do So illos, di ec o de
RNE
i Miguel
Ángel Toledano, di ec o de
TVE,
a en decidi la polí ica in o ma i a en la 1í-
nia de de ensa de la democ acia i ma can -se un esuic e igo in o ma iu, con-
as an o es les no ícies que a en a iba a les se es edaccions.
Aixo no ol pas di que la SER no con as és ambé les se es in o macions, si-
nó que RNE, pel e de se emisso a o icial se sen amb una majo esponsabili a
del que diu3.
METRALLETES CONTRA MICROFONS
RNE a p end e una Iínia in o ma i a o ca equilib ada a pa i de les se de la
a da. Pe o, a les
19
ho es
48
minu s es podia sen i una úl ima no icia: Es con-
i ma pe pa del Minis e i de 1'In e io que hi ha anquil.li a a o a Espanya,
3
Vegi's en aques na eix núme o ~'ANALIsI I'es udi sob e el pape in o ma iu de la
RAI
en o n
al
seg es d'Aldo Mo o.
72
segons un ele ip d'EFE. Desp és, música Ileuge a. De seguida, música mili a .
En eali a , els p o essionals de
RNE
e en conscien s que els podien ocupa mili-
a men en qualse ol momen , igual que a Radio Mad id, on ambé espe a en
l'a ibada de les o ces mili a s.
A les ui es a des e el eball in o ma iu de
RNE
i es an p o oca no es e-
mences en la població i en la es a de mi jans de comunicació. Va se un dels
momen s més p eocupan s de la ni . A la ma eixa ho a, e a ocupada Radio Po-
pula de Mad id, obligan a suspend e la p og amació i a eme e música única-
men . A pa i d'aques momen , Radio Mad id a eb e una impo an quan i-
a d'oien s que olien sen i al es asonss, di e sos dels mili a s.
Al ol an de les
19
ho es ha ien es a ocupa s mili a men o s els mi jans de
comunicació de Valencia. Les adios an comenca el seus obliga s p og ames
musicals, amb I'excepció ja comen ada de Radio Popula . La Voz de Valencia a
connec a amb
RNE
a les
20
ho es
45
minu s amb au o i zació de les o ces mili-
a s ocupan s. Radio Medi e áneo, pel seu can ó, ambé a es abli connexió
a nb Radio Mad id un cop e i ada I'o d e d'eme e el ban.
Un cas singula de adio a la
111
Regió Mili a a se Radio Ju en ud de Mu -
cia, que en e les lec u es del ban dona a cada deu minu s I'indica iu: *Aquí
Mu cia. Radio Ju en ud. ¡Vi a la Cons i ución! ¡Vi a el Rey!,
Cap a les
2
1
ho es,
RNE
i Radio Popula de Mad id, o na en a queda lliu es
d'imposicions i an ep end e les se es p og amacions. Radio Popula de Mad id
a eme e eqüen s c oniques del que passa a a Valencia, a di e encia de la SER
i
RNE.
A les
2
1
ho es
30
minu s, el p opi So illos llegia una no a explica i a del que
habia succei a
RNE
i de nou comenca a la se a asca in o ma i a.
RNE
A BARCELONA,
UN
CAS
Quan es a p odui I'ocupació del Cong és,
RNE
a Ba celona es a a eme en en
connexió amb Mad id i així a con inua du an les di ui ho es següen s. Les in-
dicacions del alesho es cap d'in o ma ius Emilio López, an se de no e es.
S'ha ien ebu o d es de I'emisso a cen al de man eni la connexió amb el p o-
g ama es a al.
Quan la edacció de I'emisso a ba celonina a es abli con ac e amb
RNE
a
Valencia pe ob eni mes dades del que succeia, aques a ja es a a ocupada i eme-
ia el ban imposa pe la Capi ania de la
111
Regió Mili a . El pe sonal p esen a
RNE
a Ba celona enia la emenca que ambé ells se ien ocupa s pe I'Exe ci ,
emenca que augmen a en sen i les mames mili a s.
En aques es ci cums ancies, I'o gani zació edaccional a se o ca con usa, i
els p o essionals an p end e la esponsabili a de man eni un mínim se ei in-
o ma iu.
A
la edacció, d'un espai ap oxima d'uns in -i-cinc me es pe a les
es emisso es
(RNE-1,
Radio-4 i Radio Peninsula ) es ecollien els ele ips i es
baixa en a co e-cui a al pis in e io , on es a en ubica s els locu o is. Alla se'ls
73
epa ien i se'ls passa en d'una emisso a a I'al a. Radio-4, l'emisso a de p og a-
mació es ic amen ca alana de
RNE,
ana a aduin di ec amen els ele ips al
ca ala. Radio-4 a anca I'emissió a l'ho a habi ual, les dues de la ma inada, i a
ep end e la in o mació a les se del ma í. Les on s in o ma i es seguien sen en
g an pa les aduccions simul anies del cas ella al ca ala dels ele ips d'agencia i
de la ma eixa p og amació de
RNE-1.
L'acció més des acada de RNE a Ba celona a se la g a ació del missa ge del
p esiden de la Gene ali a , Jo di Pujol. Desp és de la con e sa de Pujol amb el
ei, la Gene ali a a conside a impo an la se a di usió com a elemen an-
quil.li zado . Es a g a a el missa ge en ca ala pe pode -lo eme e pe Radio-4 i
pe les emisso es ca alanes, i en cas ella pe
RNE
a la es a del país. La in e en-
ció del p esiden Pujol es a adia a les
22
ho es de la ni .
Degu a la deso gani zació del p ime p og ama de Radio Nacional a Ba celo-
na, no es a en ia la cin a de la g a ació a Mad id, ins que Edua do So illos en
pe esona dona a comp e de la no ícia *llegada, po supues o, a a és de agen-
cias. La indi ec a a se cap ada a Ba celona, que inalmen a en ia la cin a a la
capi al d'Espanya. A es qua s d'una, amb quasi es ho es de e a d, e a emes
el missa ge de Jo di Pujol pe
RNE
a Mad id.
Radio Ju en ud i Radio Peninsula , les dues de RCE, a en po a una asca
in o ma i a p opia enca a que limi ada, amb connexions al p og ama de RNE.
Cal des aca que Radio Ju en ud a desconnec a -se del p og ama es a al de
RNE
en el momen de I'emissió de la música mili a , cosa que no a e Radio
Nacional de Ba celona.
TORNEN LES METRALLETES
Fins a les
21
ho es, els se eis d'agencia e en la p incipal on in o ma i a; a pa -
i d'aques a ho a la in o mació e a elabo ada en g an pa pe les p opies edac-
cions de les emisso es o donada di ec amen pe uni a s mobils des acades als
.Ilocs d'in e es (Pa lamen , Minis e i de I'In e io , Ho el Palace, e c
.).
Radio Ma-
d id enia, a més, una on in o ma i a pa icula men aluosa: el mic o en un-
cionamen a I'in e io de I'hemicicle pel qual ebien el so d'ambien . El sabe
que no passa a es g eu en quan a la in eg i a ísica dels dipu a s, els dona a
una majo segu e a en l'o gani zació de la se a in o mació i els ajuda a a ans-
me e aques a sensació de se eni a als seus oido s, segons decla acions de Fe -
nando Onega.
E a un qua de dues de la ma inada quan el ei pa la a a o el país. Es a
p odui la in lexió de ini i a en la co ba de la po pe al dem2. Milans del Bosch
o dena a la e i ada dels ancs dels ca e s alencians. Només queda a el Con-
g es com a ons d'inquie ud immedia a.
80
alguns dia is a i ma en que enca a no e a el momen de ju ja -los
(Ya, El Co eo
Ca alán, Dianb de Valencia).
Al es, co n
La
Vangua dia,
Eí
No icie o Uni e sal
i
El Alcáza ,
no alo a en d'una o ma di ec a l'ac uació dels assal an s del Con-
g és. La es a de dia is eien una e e encia explíci a de condemna del e i el
quali ica en de di e ses mane es: *ges o desespe ado de un g upo de desequili-
b ados*
(ABC);
ag upo de exal ados*, aac o bocho nosow
(Pueblo);
scua e os~~,
ai upción animal*
(Dia o IG);
*Nos abocho na*, aes allido de i acionalidad*
(Ya),
e c.
A ui
es e e ia pa icula men al compo amen del inen gene al
Milans del Bosch quali ican -lo de a eacció co n a mínim ala mis a i desp opo -
cionada*.
La
genesi immedia a del e no ou, en can i, objec e p imo dial dels edi o-
ial~, excepció e a d'El
PaM
que la uac a d'una o ma ex ensa. Feia e e encia al
judici de la <Ope ación Galaxia*, al joc pa idis a de la
UCD
(sque implica i es-
ponsabilidad
y
pa icipación en el manejo de hilos que pueden es a elaciona-
dos con la o men a del
23
de eb e o,), i a la esponsabili a de soscu os despa-
chos o iciales*. El
Pe iódico,
així ma eix, mani es a la se a indignació pe I'ac i-
ud del pode da an els compo amen s deses abili zado s que es enien p o-
duin a Espanya,
i
ABC
es p egun a sob e el uncionamen dels se eis d'in o -
mació mili a , sob e la p o ecció del Pa la nen
i
de les emisso es i sob e la a da-
na eacció pública de les au o i a s ci ils i mili a s.
La
con ianca en I'ac uació del ei e a comuna a o s els edi o ials que, a excep-
ció
d'ElAlcáza ,
el si ua en co n a igu a cabdal pe al man enimen de la demo-
c acia. La so ida polí ica a la in e upció de la democ acia que a signi ica el
23-F,
s'a icula més que mai en o n del ei. Aques es a mani es a , el ma eix
dia
24,
en con a del p o agonisme que es eié o ca a adop a da an de an es-
pecial~
ci cums ~ncies6.
El
PaM, A ui,
i
Eí
PenZdico
al.ludien a la necessi a
d'una esponsabili a compa ida, men e que al es dia is co n
Eí
No icie o
Uni e d, El Co eo Ca alán, Pueblo, ABC, Ya,
només eien e e encia al ei
co n a ac o de ini iu pe a la esolució del cas.
Les consignes a la població e en de mode ació
i
les in e p e acions que eien
de la eacció popula coincidien amb les se es concepcions sob e la pa icipació
popula . El
Co eo Ca alán
dedica a el seu comen a i edi o ial a demana se eni-
a ,
ABC
pa la a de < anquilidad y con iada expec ación de la comunidad na-
cional*.
Diano IG,
El
Paij
i
El Pe iódco
con ia en en una espos a se ena i ac i a
del poble.
1
la in e p e ació més
suigene is
sob e la qües ió I'o e ia
El Alcáza :
ael desen endimien o público espec o a la sue e de una clase polí ica en la que
pa ece habe pe dido la con ianza*.
Sob e la so ida que es podia espe a d'una si uació co n la c eada el
23-F
es
de inien epecialmen
Eí
Alcáza :
asea cual sea el esul ado, nada se á igual ma-
6
Les pa aulcs ex uals del ei al espec e an se : .Sin emba go, odos deben es a conscien es desde
sus p opias esponsabilidades de que el Rey no puede ni debe en en a ei e adamen e, con su es-
ponsabilidad di ec a, ci cuns ancias de an considc able ensión y g a edad*.

ñana~, i
El País:
<Ocu a lo que ocu a en las p óximas ho as o en los p óximos
81
días, suceda lo que suceda a los que nos man enemos ieles a la Cons i ución
y
a
la legalidad igen e, nacidas ambas de elecciones lib es
y
de la olun ad del pue-
blo español, los golpis as es án condenados po la His o ian.
El Pe iódico,
i
El
Dia io de Valencia
pa la en d'un en o imen de la democ acia i del io n de la
aó que suposa a, com a conseqüencia, un c ea me mo al* de la socie a espa-
nyola.
El No icie o Uni e sal, Dia io
16
i
El País
e lexiona en sob e els e s
eien com a conclusió la necessi a de la unió de les o ces polí iques, del ecol-
zamen a les Fo ces A mades així com I'obediencia d'aques es al pode ci il, i la
necessi a del concu s del poble i les se es ins i ucions pe a es abili za la demo-
c acia a Espanya.
ESTRUCTURA 1 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
Els dia is, da an d'una no icia de la magni ud del
23-F,
an modi ica la se a
apa enca habi ual. La no ícia de po ada e a en o s els casos I'in en de cop d'es-
a . G ans i ula s acompanya en la e elació g a ica de la ni : les o og a ies ine-
di es de I'assal al Cong és. To s els dia is an dedica , en alguna de les se es edi-
cions, planes sence es a les o og a ies. Així ma eix, cons i uí un capi ol excep-
cional al g an nomb e de planes de les seccions dedicades a Espanya. Aques a
ma eixa secció conse a a les no ícies que s'ha ien edac a p e iamen i la es a
de seccions man enien les ca ac e ís iques habi uals. Les con apo ades, en mol
pocs casos, an inco po a in o macions sob e el ema.
Les di e encies de ac amen de la in o mació a ia en segons I'ac i ud que es
a p end e da an dels e s i el momen de ancamen de les edicions de cada
dia i.
El Co eo Ca alán
i ula a: «El ey conuola la si uación as el in en o de
golpe de Es ado*, i
El Pe iZdico
deia en un i ula pe i de la p ime a plana:
<Juan Ca los asegu a que cuen a con la leal ad de los je es del Ejé ci o,. Enca a
no es coneixia el ex del missa ge del ei i la comunicació de Pujol es des aca a a
les po ades dels dia is ba celonins. Al es dia is de Mad id adop a en la ma eixa
ac i ud i des aca en les no es que els hi e en més p ope es, com la de sec e a is i
subsec e a is d'Es a o el comunica de la JUJEM, i in o ma en del comunica de
Pujol a les planes in e io s. De la ma eixa mane a els dia is de Ba celona dona-
en aques es no es a la po ada i amplia en la in o mació a l'in e io .
El Alcáza
igno a o almen el comunica de Pujol.
Aques a cp udencia* in o ma i a i imidesa en I'analisi dels e s con as a a,
pe o, amb I'ac i ud
d'Ei Pah
i
Dian'o
16
que es mani es a en obe amen en
con a del cop i p onos ica en el seu ac&.
ElPaís
oba a una ó mula ence a-
da pe al seu i ula : «Golpe de Es ado. El país con la cons i ución*, que dona a
peu a una doble lec u a: el país
-
Espanya
-
i
HPah
-
dia i
-
amb la Cons i ució; i
D ano
IG
que i ula a: aHa acasado el Golpe*. A i mació que desp és am e-
ni ocasió de comp o a , pe o que en aquells momen s e a del o ince a.
82
Desp és del missa ge del ei, les po ades dels dia is dona en una isió di e-
en de I'in en sediciós que enia e o cada pe les lla gues ho es d'ocupació
del Cong és sense que es p oduís cap inicia i a mili a simila a la de Milans del
Bosch.
Pueblo
ci a a ex ualmen , i encapcalan la po ada, la ase decisi a
del ei en con a de I'in en de cop: aLa co ona no puede ole a acciones o ac i-
udes de pe sonas que p e enden in e umpi po la ue za el p oceso democ á i-
co de e minado po la Cons i ución*, dona a com a i ula : *Se impuso el o den
cons i ucional^,
ep oduin el missa ge del ei. El ma eix an e sense excepció
o s els dia is, que no obs an aixo es di e encia en pel ac amen que li dona-
en.
El
Alcáza ,
que adop a a una ó mula d'apa en neu ali a in o ma i a,
ob ia la po ada amb la o o del ei i el seu missa ge so a el i ula : *Mensaje del
Rey a la Nación española*. Aques a imp essió eda en el ac amen de la in o -
mació la dona en ambé al es dia is.
Las P o incias,
pe exemple, encapcala a
amb una se ie de i ula s una o og a ia de Teje o a g an mida amenacan el
Cong és, que dona a com a única in o mació de la po ada. Des aca a en e els
i ula s una o mulació b eu de la ase, abans ci ada, del missa ge eial que ana-
a, pe o, in e cala en e al es sob e I'assal al Cong és, i un sob e el ban del i-
nen gene al Milans del Bosch. No ícies que, donades sense apa en con adic-
ció, di ícilmen podien coexis i al nos e en end e.
Les planes dedicades a la in o mació sob e els esde enimen s del
23-F
po a-
en, a mol s dia is, un ma eix í ol emi ic: I'assal al Cong és
('Pueblo,
El
Co-
eo Ca alán, Las P o incias),
l'in en de cop d'es a
(Ya)
o el seu ac&
(El
No i-
cie o Uni e sal).
Ob ien les planes, a con inuació, les no icies que ac a en so-
b e: el missa ge del ei i els comunica s de les ins i ucions ci ils i mili a s que
s'ha ien e públics; el ela de I'assal al Cong és; la si uació a Valencia i un e-
ph de la si uació a la es a de 1'Es a espanyol. Les al es in o macions, que am-
bé ocupa en llocs des aca s a les planes e en; I'ocupació de RTVE i d'al es mi -
jans de comunicació; els p eceden s sediciosos com la *Ope ación Galaxia,, da-
des di e ses sob e les Fo ces A mades i les eaccions in e nacionals.
En elació a la si uació de Valencia, els dia is no es an a e i a ju ja com a
sediciosa I'ac i ud de Milans del Bosch.
Diano de Valencia
eia el ela del que
ou la ima ge i a del cop: *Dipu ación, sedes de los pa idos
y
los sindica os, ce-
aban sus pue as y uasladaban sus a chi os. Los di igen es buscaban ambién
luga es donde pasa la noche,. Explica a, ademés, les di icyl a s que a eni la
Jun a de Segu e a del Go e n Ci il pe a cons i ui -se, d'aco d amb les no mes
del Minis e i de 1'In e io .
Aques s a e s, pe o, no an se denuncia s com a a emp a s con a la democ i-
cia. Es desconeixia la dialec ica que an man eni els col~labo ado s del ei i
aques ma eix pe a o ga Milans del Bosch a e i a el ban i els ancs del ca e .
Fins a les
5
ho es
45
minu s del
24
de eb e la Capi ania Gene al de la
111
Regió
Mili a no a suspend e o icialmen el ban. De la ma eixa mane a, alguns dia is
pa la en de I'ocupació de RTVE pe pa d'uni a s de la Di isión Aco azada
Los
anques ocupa on
Valencia
du an e
seis
ho as
F acasó
el
c ol~e
En
la
111 Regibn
MI~ILI.
y
~ob ~ odocn Valencia.
h
jo n~d. de
lyc
u o
n
ca acicniilcac
ap-
ci&,
diainu
a
Ins di1
ciio
d l E ada ccpanol
We
que
cl caplian gcnc al, Jaime Mlani del
Bowh. emiiiiia
iu
camun~cada
a
mcdia ia dc
a
ci x
El
hcchoe
0°C
m ii
de laiiicle
mcdia dc la
pl no del Cong eso de lo?
Dipula-
dos. donde
c
c iaba
celeb anda la
inlo maciio,
ya
que las unciona dc cgu idad
1
Ci il pa a di !gi <c
a
Capl ania Mili a
j
haci ic
ciudadana quedan cncomendadh
ai
Ej6 nlo.
e.
ca godela i uacibn
ioiacion
dc ~n~ci ~du a Los
m!imbioi d las lui i d o den
publ8~0 apun a on
can
su
a ma al
p ciidcnl de la Cimua, Land lno
Lasilla. al ii mao
aui
s iiaban
gUn cl comunicadode Milani del
Boich
Le
ii uacibn
c i
cl
ciio
del
Paii
Vdinciano
paiccla
si ,
a
niicl ciudadano, mucho mis iio ma.
Iizada
si,Todo el mundoil <u;lo8i;
lnm daiamoncc
c
cicucha an
a-
~IOI
d~ipa oi,
sin
qi e
al pa ece
s?
p oduje a ningIn huido.
La
cadena
SER.
que
~ nnimiiia
en
di ec o
l
pkno. caib
la
I iwmlsibn,
Cm i n-
do
lan
*lo
miiiica
Molninio
ln
el ,nioimadw de la
cicadi
codoni
habla d#&o (i1l1
IXIW~SI
ci an
ppun sndo
con
iui
B mu al
p cii.
dcnlc
Aho a
nos
han apuniaoo
a
"OIOI,Oli3
Segun
un
despacho
de
la
agincia
E e.
los
dispa os dudados loc
dcc-
iuo
un
indi iduo a mada de
una
pis-
iala
i
con
uni o me
dc o icial del
A la
una
y
media de la mad ugada. xgun alpu-
na
in a macian i. Milanc d Boich daba b dcne
pa a
que
lai
ui za
a
iu
mando c iacionadu
cn
la
,a
pubhca
se
cci aien,
aunque
Capi anii Gcncial
negabael hccho
A
.
ni
,
:;'".:e
>,.,"S
e:
a
CI-.T.~IC~
2.
:.)e,
e
Re.
e:,~.~cz.o.:-i $
c.cs:i
93c
_P-~'I>BCS''&.C:?
iR?
13
Te<,
Cn
bc2:
a
L
n.7
-a :2
:
o
*
d
-3
,m<
d
'C::!
C>
e,:l
?,e'.
3-
b'<.eaa:,
..n:
cne-
L,
:.:.?$,&?-u
e,
,6.!0
a7>
ClO
C
ClO'
W-<.il>l
C
&-J<
.
.
n7c
:
0,a
,o:?;
1
n3,J'
<'e
P
080
:
:cn cii
.
ij
ac .
i-<
-<
:
.sea,>
.
.i-'l '
i<
"(.a
C'
O(
i!
'<a
-"e<
-
a-o
23.-
C1'
Ti.
:
.:j
: <
I '<L
do':?"
!.C.<
-.e
C
, i;:
3-
:'(:e
:,.
'
...
:a.
O *,lC
L:
<
Ci.
i
ii
:.
-
:e
o-g.<..,
.
Fi'i
c.
.a-
..i
<.C.
:-,<:e
..,l.<
3-
.),i...^
:.e
-<
>.:e"&:.
2
a
i.
,'o&::$
S0b.e la misma
ho a.
DIARIO DE VALEN.
En
lodo
caio la aupacibn d lai calla dc Va-
ClA pudo ~abu que l gobe nado mili a dc Va. lencia po los lanquii ha du ado, ap ai~mada-
Ikn ia. Luic
Ca uaoa
abandonaba el
Gobie no
1
mcn~eieuho a<
1
legalidad ipenie
CY~~UICT iil d~da de
ca sil
mia
quc,
en
u
caco,
hubie a de
oma se, d be a
conia
con
la
1
a~ obac bn de la
Jull
de ii cs di
E iado
iiajo
La Co ona. imholo d la pe -
msnencla
1
unidad de la paciia.
no
pu dc oli ai.
in
o ma alguna.
a -
conci
o
aci iudi de p ionai qu
i---
-
p elendan in e umpi
wi
In
ue,.
ia
l p occ o democ alico quc la
Concllluc86n o ada po el pueblo
cioaOol dcie mina
en
su
dia
a
i u-
1
uiid e i indum
81
Finali ado
esi
h e e meniale
l
d~1
Rey
don Juan Ca los.
(ue~nii
PTCIP~O
l hlnlno nacional Du an-
e
<u
alocucion
al oueb'o ec~anol.
mosi o
un
gcm
e o
!
p eocupa.
da
----
.
-
Con
el
Rey,
i a
b
Co iswi
Con
el es upo
y
la indipnacibn
p-
gadai al
cue po,
lo? dc nbc i is, cl
~u blo wbnano que ha
olado
la
Coniliiuobn,
aipuib
minulo
i
mi-
"YlO
10s
C.Y<I
&S<l"leCIM n Ol
que
sn
la
l dc
Y
no hc de
nyn
conmonc on
d
Esado.
con insc-
on
a
E pan m
no icia
mundid,
umc on
al
Pai
Vdmcimo
n
Ii
in enidmb e
y
puiic on
a
Valen.
(18
en
el pun o dc
mi a
dc 10s ian-
ques
El
pIm.YIO l
l 8nFF
Y
cmc ano
as ibui
Iu
clponiabi.
Iidudei Llma i
su
ho a
Po aue
la
que
nos
p onuncimoi
m
la
conii uccion
paci iui de
un8
dc-
moc acia modima
en
el ma co dc
los pu~blos lhb c~
E ic
bdance
i nula
a oja.
ademas de
ciic
ime
mo al quc
campins un&!
hoiu
MUgBI, i
ges o admi able do1
icy
Juln
Ci -
la . quc
ha
sabido ij ce
con
i -
meza la capi an a
y
18 ~ponubili-
dad mduma que In
Ccn iiiuoan
-y
sob e odo la
eeniiinla
di1
pueblo- lc
han
o o gsdo Con
iI
Rcy,
i alaConi~iiu ~bn
-
ci ll,
cxigian
a
os
6ipuiaOo
que
Mndidapad dm e
maniu ,cicn la< manos dclanic dc
co onll*
sus
eqccii oi
c cahos
Finalminic.
~odoi'los dipuiadoi uiion
obliga-
200gua dias
dos
a
iumb c al su lo Culii iz
hl liado
x
cn c nlá
con
loc
que
ci iles
babian enl ado
y
I
i andca on.lc-
niendoqueiumba c ambicn
a~ab anni
LYP~O
IUI
a<alian!e hici ion Ic.
las
Co es
ian a ie
a
los dipu ados.
yoi o
mili-
,a ,
al pa cce
uii
o ical de la
Cua -
dio Ci il.
e
di igb
a
la Cima?=
y
di-
A
las
VI(
Y
c~nl~cual ~
de
la
la de
jo
,,es ad i anquilo$ quc
no
pasa a
de
a>ei.
uc zai
de la Cua di Cii. ~?ad,o que cipc alcn
i
que
al mand d l
icnicnie
co onel Anio-
IIIOTLJCIO
~alina.
i iu npii cn
en
el
u**u uwi iu n
¡UN
SENSP.CIONAL FILM DE SUSPENSE!
Es a película consigui6 s eco dsn de ecaudaci6n
allí donde ue es enada. Es una magis al mezcle
/
¡
!
de
---
suspense, iolencia
y
e o ismo. con dos g andes
'
in e p e es Michael Caine
y
Angie Dickinaon
y
un
so p enden e inal.
l
N
PARA
MAYORES
DE
IBA~OS
PUEDEVERLA
EN
EL
SERRANO
1
84
Bmne e, com si es ac és d'una mida de p o ecció p e is a pe a casos excepcio-
nals i a la egada a iima en que
RNE
ou obligada a eme e música mili a . Un
cas semblan es a p odui amb una no icia d'agencia que di e sos dia is an in-
co po a sob e la ideli a del gene al A mada al ei. Quan es pa la a d'aques es
no ícies no es p ecisa en les on s.
ABC,
pa adoxalmen , a i ma a que les ma ei-
xes on s, sense p ecisa quines e en, que I'ha ien in o ma de I'ocupació de
RTVE an di : ano se jus i ica la ala ma que
ha
p oducido la in e upción de los
p og amas de RTVE*.
To es aques es qües ions posen de mani es que els mi jans de comunicació
no an pode con as a , mol es egades, les in o macions que els a iba en de
on s di e ses amb les que posseien les au o i a s ci ils i mili a s inculadec a la
democ acia. En bona mesu a podem en end e, des d'aques a pe spec i a la con-
es ació ele onica que li a dona el ei a la dipu ada Anna Balle bo: cque ha-
bían co ido muchos bulos,.
En edicions pos e io s, els dia is an ana inco po an els comunica s de les di-
e en s ins i ucions
i
gmps socials que s'ana en p onuncian sob e el ema: el Se-
na , el Consell Supe io de Jus icia, 1'Assemblea Episcopal -que es oba a eu-
nida en aquel1 momen i p ega pe Espanya, el poble espanyol i els seus
esponsables-, la pauonal, els pa i s i els sindica s. En e aques s úl ims i
I'Adminis ació es p oduí una ce a compe encia en el e eny in o ma iu. Les
se es consignes e en oposades: d'una banda, alguns sindica s bascos, Comissions
Ob e es a Ca alunya i a As ú ies jun a nb la UGT, an con oca la aga gene al;
d'una al a banda els go e nado s ci ils que an p ohibi les mani es acions en
algunes ciu a s, com és el cas de Ba celona, o an p omulga I'es a d'ale a,
en el cas de Biscaia. La p emsa a segui la consigna de se eni a . Les no es ao i-
cials* enien donades en un equad e, men e que les c ides dels sindica s que-
da en diluides en e les decla acions dels pa i s, de pe sonali a s i al es ins an-
cies.
IV.
TVE.
HISTORIA D'UNA DECEPCIÓ
La
Tele isió, el mi j2 més po en , més in luen , de més audiencia, a deceb e,
a i i a , ins
i
o , amb el seu compo amen la ni del
23-F.
E en mol ecen s
els can is eno ado s en els ch ecs di ec ius de
TVE.
El o g ne al de la p og a-
mació ele isi a millo a a espe ancado amen i, pa icula men , els in o ma ius
ha ien aconsegui , amb el nou es il, augmen a el ni el1 de c edibili a dels Te-
ledia is. Malg a aixo, el
23-F
no es a dona cap in o mació ins a les
22
ho es, i
desp és, amb una eqüencia i quali a in o ma i a mol luixa en compa ació
amb la adio. Quines an se les aons de la decepció, de la allada in o ma i a?
TVE no e ansme ia el ple d'in es idu a en di ec e, pe o sí el g a a a amb la
in enció d'o e i un ampli esum in o ma iu pos e io . La uni a mobil núme o
14
enia uncionan les se es qua e ca ne es quan es a p odui I'ocupació. Els
ecnics i p o essionals de ele isió no a en dub a un momen , calia ilma o el
8s
que os possible. Les o ces ocupan s an ole neu ali za els es imonis ecno-
l6g ics i humans
.
L'equip de ele isió que e ec ua a la e ansmissió del ple a aconsegui g a-
a sense que s'adonessin els assal an s més de mi ja ho a d'ocupació7.
A nb
la
ma eixa habili a , an con ence els gui dies ci ils que no calia enca les con-
nexions de la uni a , que desendollan -les n'hi ha ia p ou. Aques a acció a pe -
me e ho es desp és ep end e el so d'ambien pe TVE i
RNE.
En aquells momen s TVE e a l'es amen més in o ma del país, sabia, més
que ningú, el que es a a passan al Cong és.
Q@
FER AMB LA GRAVACIÓ DE VÍDEO?
En la eunió dels di ec o s de I'ens RTVE, de
RNE
i de TVE pe decidi que e
da an la si uació, es plan eja la con eniencia o no de dona la cin a de ideo
amb la g a ació de I'ocupació. La decisió inspi ada en g an mesu a pe F ancisco
Laína a se la de no dona la g a ació pe
TVE
ins que no ossin o a del Con-
g és o s els pa lamen a is. Igualmen es a decidi que no es passa ia a Eu o isió
ins que no s'hagués dona pe TVE.
Els a gumen s pe dona o no dona la cin a de ideo ha ien de se complexos
en el con ex del 23-F. Els a gumen s bhics pe jus i ica la decisió de no dona
el ídeo pe
TVE,
podien se : pe un can ó, donada la ensió del momen , les
ima ges de I'ocupació podien c ea en on amen s dins de I'es amen mili a i
augmen a la ensió en e els ci ils, a enen que la lec u a dels e s es a ia mol
di e en segons os la ideologia de I'espec ado . Pe al e can ó, exis ia el isc que
l'emissió de la g a ació posés en pe ill la in eg i a ísica dels pa lamen a is.
En de ensa d'eme e la cin a de ideo, po a gumen a -se que un cop dona
pe adio el so de I'ocupació i, pos e io men , les o os de EFE a la p emsa, ja no
enia sen i amaga les ima ges ele isi es dels e s. Enca a més, es conside a ia
millo dona la mixima in o mació pe con a es a la con usió i la po de i ada
de sen i e s i c i s al Cong és sense eu e el que passa a ealmen .
Si ens a enem a expe iencies d'in es igació en aques camp, sembla que les
ima ges de ele isió enen uns e ec es anquili zado s. Colombo ho explica així:
*La isión sugie e con ol. El con ol dis ibuye una sensación de o den en el de-
so den, de p esencia en la ausencia, de lleno en el acío, de azón en el desas e
y
en la
locu a^^.
Sabem a pos e io i que la con emplació de les ima ges a p o oca en la po-
blació e gonya, is o i indignació, i ce amen , I'ac i ud dels ocupan s no és a
p io i massa hon osa pe a I'espe i mili a com pe mou e a solida i a s.
7
Vegi's en aques ma eix núme o ~'ANALIsI I'a icle .El documen audio isual
del
23-F
de
Se gi
Schaa .
8
COLOMBO,
F.,
Tele isión:
La
edidadcomo espec áculo,
Ba celona, Gus a o Gili,
1976,
pp.
20-
21.

86
Pe o les ci cums ancies del momen e en p ou complexes com pe a desca a ,
almenys en pa , la Iogica del aonamen pa ida i de dona la cin a.
Cal conside a que en els p ime s momen s no se sabia I'abas del mo imen
sediciós i que I'ocupació del Cong és e a un senyal pe als
golpz' es
p o ocado a
d'una eacció en cadena de les o ces mili a s. El seg es amen consuma del Pa -
lamen i del Go e n en ple, e a signe de bui de pode pe als que s'ap es a en a
ompli -lo. Els signes no solamen ep esen en una si uació, ambé la p o oquen,
són a la egada ep esen a ius i cons i u ius. La p axis conc e a del
23-F
aconse-
lla a eni mol en comp e el ca ac e c eado de signi ica del signe.
És un e que la e ansmissió en si ma eixa sense més, al migdia del
24-F
ja no
enia el ma eix camp seman ic d'in e p e ació que a mi jani del
23-F.
Les p es-
suposicions: seleccions e e encials, con ex uals i ci cums ancials dels e s ha ien
a ia no ablemen les pau es de judici dels indi idus.
A més, es podia ha e dona que I'ocupació de P ado del Rey s'hagués p o-
dui men e s'eme és la ilmació de I'ocupaciC del Cong és. La g a ació en
aquells momen s podia se manipulada pe de ensa I'o d e democ i ic, pe o
ambé podia se manipulada pe a i ma I'acció sediciosa.
La decisió de no dona la g a ació no a se nega i a pe al desen olupamen
dels e s (la decisió con a ia és di icilíssim de p onos ica ). La allada in o ma i-
a s'ha de busca en un al e on .
EL SILENCI INFORMATIU
En la eunió de di ec o s i esponsables de RTVE s'ha ia decidi dona o a la in-
o mació de que es disposés, dins de les limi acions au oimposades de mesu a
in o ma i a.
Si
RNE
a inicia una ampliacció in o ma i a a pa i d'aquells suposi s, no es
po di el ma eix de
TVE.
TVE
no a e cap a enc in o ma iu pe dona a coneixe els e s oco egu s al
Pa lamen . El decidi man eni la p og amació habi ual pe no d ama i za la si-
uació i in ond e se eni a , no es a enyi amb man eni in o ma el país. Enca a
més, el no di es és majo mo iu d'in anqui1,li a i abona la ce imonia de la
con usió.
La decisió de no eme e la cin a de ideo, no impedia la se a u ili ació in o -
ma i a. Es podia ha e anquil.li za la població, desmen in els umo s de e-
i s al Cong és, descob in qui e a el cap de I'assal , Teje o, i senyalan la eacció
de les ins i ucions democ i iques en de ensa de I'o d e cons i uen . Ci an
a on s de o a sol ?ncia>, o ~ on s de I'in e io del Cong és~ o qualse ol al a ó -
mula, s'ob ia a el nomena I'exis encia del ídeo i se li dona a una u ili a im-
media a i aluosa.
TVE
a es a ocupada, com
RNE,
des de les
19
ho es
48
minu s a les
21
ho es
20
minu s del
23-F.
El eledia i de les nou a queda suspes pe imposició dels
mili a s ocupan s. Finalmen , a las
22
ho es, Tele isió dona a no icies, apa ei-
87
xen com a locu o el p opi Iñaki Gabilondo, jun a C is ina Ga cía Ramos i Vic-
o ia P ego. La no ícia més impac an del bloc in o ma iu és I'anunci que el ei
es di igi ia en b eu al país pe RTVE.
Les no ícies, doncs, a TVE an comenca amb e a d i an segui donan -se
amb e a d espec e a la eqüencia imposada pe les agencies, pe les adios i
ins i o pe la p opia
RNE.
Cal ema ca I'ac uació dels esponsables del cen e emisso de TVE a Valen-
cia, impedin que el ban de Milans del Bosch os emes pe ele isió. Les o ces
sedicioses ocupa en el cen e de TVE així com els al es mi jans de comunicació
de la capi al alenciana, i, com a o s ells, an o dena -li que llegís el ban cada
mi ja ho a. Amb explicacions de o a mena i ucades a Mad id, se'ls con ence
que e a ecnicamen i npossible desconnec a -se del p og ama nacional i eme e
au onomamen al País Valencia. La o ca mili a a esigna -se a man eni la i-
gilancia ex e na de les ins al~lacions ele isi es.
EL MISSATGE DEL RE1
Amb l'anunci del missa ge del ei pe RTVE o a I'a enció del país es pola i zii
en I'espe a d'aques a al~locució, elemen clau pe con i ma el ac2 del cop.
Cap a les
21
ho es, el gene al Sabino Fe nández Campos ha ia uca des de
La Za zuela anuncian que el ei es di igi ia al país. Fe nando Cas edo, en p e-
sencia de les o ces ocupan s, aconsegueix ansme e en semiclau I'enca ec de
p epa a I'equip necessa i pe a la g a ació a Jesús Pica os e. Ped o E quicia,
subdi ec o d'in o ma ius, inicia els p epa i ius. Abans de les deu de la ni , i un
cop e i ades les o ces mili a s su en cap a La Za zuela dos equips de elecine i
un de ídeo, pe cob i qualse ol allada de g a ació. A nb ells ia ja el ídeo de
l'ocupació, demana pel ei. La o nada es a e en dos combois: un esco a i
amb co xes o icials; un al e, de ehicles sense dis in ius, amb policia d'esco a
es ida de paisa. Van so i en momen s di e en s i pe camins di e sos. El p i-
me se ia de eclam de possibles accions d'obs ucció. El segon po a a el mis-
sa ge del ei.
Segons in o macions ecollides a P ado del Rey les es ho es que an passa
des de I'anunci de 1'al.locució del ei ins a la se a emissió, a un qua de dues,
no an se degudes a cap e a d de ipus polí ic. És el que es a iga en aslla-
da , mun a , g a a i p epa a les cin es. Aques e a d a augmen a en g an
mesu a I'ansie a de la població, en e la qual ja comenca en a có e o ipus
d'especulacions sob e les se es causes.
PROGRAMACIÓ ESPECIAL 1 POBRESA INFORMATIVA
A pa i del p ime no icia i,
TVE
a e una p og amació especial que du a ins
88
a I'allibe amen dels dipu a s, i que o e ien les dues cadenes
(VHF
i
UHF)
con-
jun amen .
La p og amació de con inui a en e els espais in o ma ius que a selecciona
TW,
e a de o es iu. En un momen de o a demanda in o ma i a i de g an
ensió social pel u u democ ii ic del país, ele isió a op a pe I'e asió, en un
in en de desd ama i za la si uació. No hem pogu es abli si la p og amació es-
pecial a se mi de la i np o isació o esul a d'una in enció de inida, pe o a
aconsegui bloqueja el ci cui comunica iu en e els espec ado s i la ele isió. Es
a gene a I'anomena
e ec e dis 6nic:
u..
.
la ep esen ación con lic ual sugie e
compo amien os de sa is acción y abs ención,
y
el mensaje delibe adamen e
no malizan e, sugie e o p oduce, al menos indi ec amen e, hos ilidad o ebe-
lión, o c isis de c edibilidad9.
Les aons dels pob es esul a s in o ma ius ob ingu s pe
TW
es poden si ua
en es eixos:
-
La esponsabili a de se un mi ja de comunicació o icial, la g an audiencia
i o a incidencia en la població a en pesa excessi amen en el que e in o ma-
iu de
TVE,
immobili zan I'ac uació dels seus p o essionals mol més enca a
que els seus companys de
RNE.
-
La complexi a de uncionamen de
TVE,
amb icis de I'e apa polí ica an-
e io enca a no supe a s, a con ibui a la poca ope a i i a d'aquells se eis.
-
La ela i a manca de mi jans ecnics i en algun cas la mala u ili zació
d'ells, és el e ce eix de aonamen . No malmen es pensa que
TVE
é unes pos-
sibili a s ecniques supe io s a les que ealmen posseeix. És ce que
TVE
mal
ap o i a el seu ma e ial, en g an pa pe la se a o gani zació bu oc i ica. Pe o
a nbé és ce que mol del seu ma e ial és an iqua , inadequa i esch. Pe exem-
ple,
TVE
no é cap uni a mobil Ileuge a; el dia del cop d'es a no disposa a de
cap uni a mobil a Mad id, excepció e a de la si uada din e del Cong és. L'ab-
sencia de connexions en di ec e des del lloc on es p oduien els e s, a se deguda
a p oblemes de manca de ma e ial. Les ilmacions dels ex e io s del Pa lamen
que an apa eixe a la pe i a an alla ben en ada la ma inada, e an g a ades pe
un equip de ídeo
i
po ades a P ado del Rey pe a la se a emissió.
El conjun de aons esmen a po explica , almenys en pa , el compo amen
de
TVE
da an I'in en sediciós, jun a la possible inexpe iencia dels nous es-
ponsables inco po a s a
TVE
eia poc emps. En aques país els p o essionals de-
moc a es no han ingu en les úl imes decades, masses opo uni a s de guanya
expe iencia en el mi jii ele isiu.
Malg a o , el elespec ado a oba a al a més in o mació, amb
mes
e-
qüencia
i
pun uali a (al nenys com a
RNE).
Malg a o s els incon enien s,
TVE
9
Op,
ci .,
p.
19
podia ha e p es més inicia i es, com elabo a enue is es amb pe sona ges polí-
89
ics o p o agonis es de la ni , e e lexiona sob e els esde eni nen s, c ida ana-
lis es pe oba explicacions als e s, documen a sob e els an eceden s
his o ies
i
i n nedia s del mo imen sediciós, e c., en comp es de les pel~lícules, els docu-
men al~ i musicals que a p og ama , més a ia enden s a dona un o de es a i
poca se ie a al momen . El e un ac amen in o ma iu amb conno acions
d'espec acula i a o i oli a (i aquí pensem ambé en la cadena SER i José
M?
Ga cía) en una si uació an g eu pe al país com el
23-F,
po enu pe illosos e ec-
es de banali za les conseqü?ncies d'aques s e s, elaxan la consciencia polí ica
d'un sec o i npo an de la població.
Mi jans de comunicació consul a s
Ba celona
El No icie o Uni e sal
El Pe iódico
El Co eo Ca alán
La Vangua dia
A ui
Dia io de Ba celona
Radio Mi ama
Radio Nacional de España
(RNE)
Radio-4
(RNE)
Radio Ba celona (SER)
Radio Ju en ud (RCE)
Radio España (CC)
Mad id
Pueblo
El Alcáza
Ya
El País
Dia io
16
ABC
La Voz de Mad id (RCE)
Radio España
Radio Popula de Mad id (COPE)
Radio Mad id (SER)
Radio Nacional de España (RNE)
Radio Tele isión Española (RM)