Els mitjans de comunicació i el 23-F

ELS MITJANS DE COMUNICACIO 1 EL 23-F (Reacció i compo amen de la adio, ¡a p emsa i la iele isió des de l'ocupació del Cong és ins a la so ida dels dipu a s) La desc ipció que em del compo amen dels mi jans de comunicació da an del 23-F, se cenyeix als hbi s de Ba celona, Mad id i Valencia. Dediquem un apa a di e en a cada un dels es mi jans de g an di usió: la adio, la p emsa i la ele isió. Els p esen em en aques o d e pels can is que es an p odui aquella ni en elació a l'espai comunica iu que els és habi ual. La adio seguia la seqüencia c onologica dels e s i a con e i -se en el mi ja de masses pe excel.lencia. La p emsa a o ni amb més dades i comen a is els lec o s a ids d'in o mació i, com a apo ació especial, a dona la i na ge g a ica de I'in en de cop d'es a . Finalmen , la ele isió a queda pe so a de les se es possibili a s i a pe d e, així, l'hegemonia sob e els al es mi jans. En esum, la documen ació que aponem en aques a ece ca queda es uc u a- da en les qua e pa s següen s: 1 - Els mi jans de comunicació: es imonis del 23-F; 11 - Radio: la po encia del mi ja al descoben; 111 - La p emsa: un compo a- men desigual; i IV - Tele isió: his o ia d'una decepció. A un apendix s'in- clouen les on s consul ades i els mi jans a que es a e e encia. 1. ELS MITJANS DE C~MUNICACIO: TESTIMONIS DEL 23-F Quan s'es a a o an al Cong és dels Dipu a s el nou candida pe a la p esiden- cia del go e n, Leopoldo Cal o So elo, un g up de guhdies ci ils an in e om- p e la sessió i an e eni els dipu a s i l'execu iu, enca a en uncions, p esidi 66 pe Adol o Suá ez. La Cadena SER, que eme ia en ona mi ja, i RNE, que ho eia en eqüencia modulada, an se els es imonis pe a o 1'Es a del que ha ia succei al Cong és. A a és de les ones, es a sen i el so 011 de les me alle es i les p ime es pa aules dels in o mado s de la adio que b eumen i amb mol a pe plexi a an explica el que es a a passan allí din e. Aques es emisso es an in e omp e la se a p og amació i el país es a queda en una si uació de sus- pens. Les agencies d'in o mació i algunes emisso es de cobe u a més limi ada an comenca a dona no ícies sob e el cas. A pa i d'aques momen s'escampa la eu en e la població i I'al unciona ia de 1'Es a -la clase polí ica es a a majo i hiamen e inguda- es a eu e obliga a ac ua de o ma execu i a pe con ola la si uació. El ei Joan Ca les, en aques es ci cums ancies, com a cap de 1'Es a i mixima au o i a de l'Exe ci , a se una peca clau pe a posa en mama els mecanismes que an aconsegui edui I'in en de cop d'es a . En aques pun , quan unciona en de o ma pa al.lela dos ci cui s comunica ius: el del po- de i el de la població, ens p egun em quin a se el pape dels mi jans de comu- nicació el 23-F. La adio a dona en di ec e I'assal del Cong és en el momen en que es p o- duia i aixo ens p esen a un cas excepcional en la his o ia. L'únic p eceden , de ca ac e ís iques simila s pe o de meno impo ancia polí ica, ou la ansmissió en di ec e pe adio i ele isió de l'assassina d'Oswald quan so ia del judici e- laciona amb I'a emp a con a John F. Kennedy. De e , els mi jans audio i- suals són cada egada més els es imonis de p ime a ila dels esde enimen s poli- ics i de o o d e. Es ac a d'una ecnologia comunica i a que pe me o e i als ecep o s un so i unes ima ges al com són egis ades. El seu alo documen al és una qües ió que é assumida la col~lec i i a i especialmen els p o essionals i a ecciona s que disposen dels mi jans ecnics. La no ícia quo idiana i enca a més els a e s que són conside a s de g an impo ancia pe a la his o ia de I'home són olun i iamen cap a s pels mi jans audio isuals. Així ma eix, la eacció da an d'un esde enimen imp e is és au oma ica: ap end e no a* del que succeeix a nb aques s nous ins umen s. 1 aques a a se la eacció dels pe iodis es, epo - e s g a ics, che es i locu o s que es oba en a l'hemicicle. Malg a l'amena~a que els an e pe al que desconnec essin les che es i els mic os, i des uissin el ma e ial o og a ic, així com les no es que ha ien p es (aapaga eso o e ma o*, en pa aules ex uals), an ole conse a al mixim els. seus ecu sos. Tenim mol s exemples de epo en que han a isca i pe du llu ida pe pode cap a escenes en di ec e. Alguns d'una o ma eme a ia i espec acula ; d'al es, i aques n'és el cas, conscien s del que eien pe o sense eni massa emps de pensa -s'ho. El que ou inedi aques a ocasió és que un documen d'aques es ca- ac e is iques s'es igués eme en en di ec e. Aixo a eni co n a conseqüencia que o hom a eb e la no ícia de I'in en de cop d'es a , excepció e a dels implica s, al ma eix emps. L'opinió pública, els mi jans de comunicació i les ins ancies de pode an posa en mama ci cui s co- munica ius pa a1,lels. L'apa ell d'Es a o ien a els seus es o cos bhicamen a 67 con ola la si uació, en ús de les se es xames de ele on amb lííia di ec a1 i del elex co n a ins umen de comunicació. La població, que co n a al no comp a amb mi jans p opis de comunicació, a u ili za el ele on i el con ac e pe sonal pe in e can ia les in o macions de que disposa a. 1 els mi jans de comunica- ció, pe la se a banda, an eballa amb les on s d'in o mació p opiamen pe- iodís iques i es ablin con ac es amb els cen es de pode ci il, mili a i o ces i es de la socie a . Un al e e ec e de I'emissió en di ec e ou que la in o mació es posés en man a a la egada que es desen olupa en els esde enimen s. Aixo a causa l'ac i ud gene ali zada d'expec a i a que ca ac e i za el compo amen de la població i d'alguns mi jans de comunicació en les p ime es ho es. No es conekia e i able- men I'abas del cop i si unciona ia el enomen de con agi que espe a en els mi- li a ~ sediciosos. L'ocupació de RTVE a p o oca un ce negui en e la pobla- ció, especialmen quan a les 20 ho es es a sen i música mili a a RNE. Pos e- io men la a danca que a so i I'emissió del missa ge del ei, que s'ha ia anuncia a les 22 ho es i no es pogué eme e ins a un qua de dues de la ma i- nada del 24 de eb e , a augmen a enca a més I'expec ació de la gen . Aques a ac i ud de seguimen de la in o mació no a se an un consen imen del que succeia co n una eacció de pe plexi a . Al nos e en end e els mi jans de comunicació no an se un ac o de e mina pel ac& del cop, sinó que més especí ica nen la se a unció a se la d'ompli el silenci que es p oduia en e el desen olupamen dels e s i I'opinió pública, que unciona en en o bi es di e en s. Pod íem di que an ac ua co n a a alla ocs~ del umo i an con a es a el desconce , posan de mani es que s'es a a in e enin sob e el cas. En els p ime s momen s, els mili a s sediciosos implica- en el ei - esi que a ho es d'a a enca a olen de ensa- i p esen a en co n a més consolidada la in en ona. Es conegu que I'e ec e de la manca d'in o mació endeix a magni ica els e s. L'ac uació dels mi jans a impedi , e ec i amen , que les alses in o macions a a o issin el mo imen sediciós. Així ma eix I'apo - ació dels mi jans, co n a es imoni i documen idedigne de que allo es a p odui , a se impo an el 23-F, ho es enca a i ho se a con a o in en d'es- bo a la memo ia his o ica amb la in enció d'eludi les esponsabili a s polí- iques. 11. LA RADIO: LA POTENCIA DEL MITJA AL DESCOBERT 1.a adio a se el mi ja de comunicació pe excel.l?ncia la ni del 23-F. Va sacse- ja la dis e a a enció de la població amb el so di ec e de les me alle es; a man- 1 Sis emes conegu s co n a mala e de o mdla ce o, i dcls quals uncionen més d'una xama au o- noma. 68 eni I'espe anca en la llibe a du an o a la ni amb la cons an p esencia in- o ma i a; a anca la emenca pe la so dels dipu a s aso in ~ jun amb ells de I'in e io de I'hemicicle. En i, quasi un no an a pe cen de la població a sen i la adio aquella ni , I'anomenada ani dels ansis o s~. Pe la se a p opia na u alesa, la adio és un mi ja idoni pe a in o ma d'esde- enimen s inespe a s, pe a desplaca -se acil nen i apida als llocs d'in e es, pe a eme e en di ec e sense e a ds, i é un po encial conside able pe a aconseguu es a s d'inim col.lec ius. Pe o aix6, els e s del 23-F a en posa en e idoencia o el po encial de la adio, pe acció i omissió, al lla g de les di ui ho es de I'in- en sediciós. La no ícia es a p odui inespe adamen , en di ec e, a a és dels p opis mi- c o ons de la adio (RNE- m. i Cadena SER-om.), i a lui pels canals comuni- ca ius, independen men de la olun a dels a ecnics~ d'aques s canals. Va en se dos minu s d ama ics i desp és.. . silenci. Les comunicacions pe ia mic o o- nica a en queda allades i enca a ningú no ha ia ingu emps de e cap uca- da des del Cong és pe explica aquel1 malson. E en els momen s decisius de pe plexi a que busca c ea la ac ica de I'a ac pe so p esa. Els esde enimen s, en els seus deu p ime s minu s, apa en men an desen olupa -se dins les p e isions dels golpis es. La no ícia a so i en di ec e pe la adio, c ean una con usió no able, ag eujada pel silenci in o ma iu subse- güen . Els p o essionals, com g an pa de la població, a en ha e de eacciona des d'un es a de pe plexi a i sense masses pau es de judici pe pode e i ica la in- e p e ació d'allo que es a en i in . PRIMERES REACCIONS En aques es condicions, els p o essionals de la in o mació an eacciona ins in i- amen ecollin i ansme en a les espec i es edaccions o es les dades, de- all~, noms, ima ges, ac i uds i mo imen s que e an capasos de e eni . En aques s momen s s'insc iu la b illan acció del ecnic de Radio Mad id que en un momen de dis acció dels ocupan s, a o na a connec a la Iínia mic o onica que momen s abans li ha ien e desconnec a . A nb les p ime es in o macions d'agencia i dels p opis p o essionals, a se la di ecció de cada emisso a la que a decidi quina polí ica in o ma i a s'ha ia d'adop a en aquells momen s en que la demanda de no ícies pe pa de la gen s'es enia com una aca d'oli pe o el país. Pa adoxalmen al que pod ia espe a -se, les emisso es locals de meno s ecu - sos ecnics, com Mi ama , Radio España i In e con inen al, an eacciona in o - ma i amen abans que les emisso es conside ades g ans (Cadena SER2 i RNE 2 La Sociedad Espaííola de Radiodi usión (SER) aplega més de mig cen ena d'emisso es locals, cons- i uin una de les cadenes de adio p i ada més impo an s d'Eu opa. DIRECTOR JUANLUSCEBRIAN DlARlO INDECE#DIENiE DE LA MAAANA MADRID MARTES2&DEFEQRERODE 1981 Redlccibn Aamin#l eC#bnyTalle ei U guelYu le 40 Msd ~d.17 / Tele ono754 38 00 1 P m~o 25~~1.1 i 460~1 Nume o 1 494 ma0Naew;s a El gene al Mdans del Bosch dec e a el es ado de excepción en la Región Mili a de Valencia Golpe de Es ado El País, con la Cons i ución El Gobie no y el Pa lamen o, ehenes de un g upo de gua dias ci ües uc as dc la Gua dia Ci il, al pa ccc d~ngidas po un en~en co onel, Im npmon a las 18,23 de la la dedc aye en el hcmiciclode1Cong 6od~dos.donde~ aba celcb lndosc la o anón dc ~n c idu a. Los mng c i as ue on obligados aamoja sc al suelo. D imc o. de ~u s acoloca lasmanos sob closbancosdcsusesca los. Adol o . . SLI~SZ ! l lcn~enlc gene al GuliC cz Mcllid , dc on os unica q~c i a a on de c i '. !e 3 la in asi6n acl Cong eso po u m a mada Ll Cdma as de RTVE pudie on g aba los 35 p ime os minu osdela~upaci6n.quealpa ece ucscgu dapo cl Rcy dnde cl palaciodc la Zanucla. El enien e gcnc al Milansdcl Bosch hadcc c ado cl oque de queda en la 111 RcgiOn Mdi a (Valcnna), mien as se c ee que ue- mlli a cs han en ado en RTVE. El capl ln gcnc al Milans del Bosch ha dicho que asume odo cl pode ha a que w de ina el Rey ,nmcdi8l~m~nlc y la n1i quedo ocupada po la uc z i de li Gua dia C,"il La i0iiiid" x d a"oll.bn can nuim l~dad uando am.n a an i 0"" &',O< '"'dos nno ma1o n los p"iilliii d~l p laciod IsiCoi- iii Inm<dia,aman, inii. o"~"~l hcmi clo la< iu< ia dc 11 Gus - di" Ci"1 eniii ellos el i nlcn 'i .> una1 Tl,eio p <i iiado po la op ioo Calaii """d~ cuym nu na u5 apuni6 ha la la Miss. mNeni a las d m i iomihin oo~ ion < en la ca a Li iu icion m d ia,nln,l iona on .a os dis. pa os on iodos loip i ~nii?>a n L1,U'lo *lpa cc di igldoiilsi e El Gi>bicinu pi m.ncc,o en a- do en i hani0 izu1. micn i5 un nume o d la Gua dia Cl il iams. b poiiconin a i ibunsdi P ensa. uniindsnda cil n, c ,adiiindo xniane iodos en u si io can lu mino "i ib ).en ilcncio Dude l~nimd l hcmiii~.uno ,ald la Gui di, Ci il ,"di& quc debla gua di x la calma y p odo* in su si io hui que la iuio idzd mmpesnii .pi upus o.mili i . IICIYC e ind iaic lo ou l c o ~-~~. paliada en cl homb o del p eii- dcnic Sul ci. quien ciccionb m- gi ndalc <I b izo il que hlbi, h.. chocwgliio. qucxdap .ndibd. CI y liguio su umino idilanlc El p c id nic Sul c uc sudo de 11 41. po 12% u i:.~ ocup.nies. """"do ic 1c nio a iim ndo qu cenia la I.eilmidid a.u1. n.n . :c -1 , .n .c~ ,in:io< ;.e pioic o pci 2 .c i-,.,L'.' i .?oc . i). .>>Jan", €1 pA1S.a~ . i.1 <nC'k-.iJ, 2'c,,:< IC~lill.. .P Lli h n d be % abanada. cuicul~ahle~ de cnldos.)uzpado? sc e- amenie Y condenado? "a a ecmolai c ia micnio de la Elgolpe de &i da lie adoa caho po de~~~~~men~oid~ la Gua dia Ci il. p eceden e i la de la acion de Milani. e, un a enlado coni a la Concii ucibn. ap obada en elei ndum p el puebloe paOo1 en diclcmbic dc 1978.y una humilla. ciiin pa a la dignidad y la madu cz de una de lis mlc an igua naciones del mundo occiden al El eolm dc Es ado ilum'na. pi odcma.buena pa icdc~wam~l;nm~enimde la e apa de la aniicibn y lmiiiYpen su adecuada pe pcc . a La opc oc on Goloxia no ue una cho lo dc a e. slno uno dc los hilos dc la madeja canspl ali a que q cdb al de cu- 70 que, a més a més, euansme ien en di ec e la sessió d'in es idu a). Si hom e le- xiona b eumen sob e aques e , s'obse a que no és quelcom casual. Una emisso a d'abas local i sense massa ecu sos se sap amb menys audiencia i incidencia que una emisso a de més po encia. Aixo a que la se a olun a sigui aconsegui més audiencia guanyan exclusi es in o ma i es, mhim si I'emisso a és come cial; pe an , a isquen més pe ob eni aquelles exclusi es i enen menys esponsabili a amb el que diguin ( o, o ma, p ecisió dels e s). Acla im que es em pa lan de endencia en el ac amen in o ma iu, sense menysp ea la capaci a p o essional d'aques s mi jans. Una emisso a d'abas gene al s'au o esponsabili za més degu a la se a inci- dencia en la població i mesu a més el seu componamen . Aques a ac i ud s'ex- ema quan el mi ja és, a nés, o icial, com RNE. En aques con ex , adios com Mi ama , In e con inen al, España, Popula , an demos a com amb un ele ip i un ele on es podia e on immedia a- men als esde enimen s que s'es a en p oduin . En mol s casos an suspend e la p og amació habi ual pe dona la in o mació que ana a a iban . Passada la p ime a mi ja ho a, la demanda d'in o mació a e -se més selec i- a, més exigen . Cadena SER i RNE ja comenca en a unciona a ple endimen . Les emisso es locals de o a de Mad id es an eu e supe ades pe les emisso es pe anyen s a alguna cadena d'abas nacional, que p ac icamen an es a con- nec ades a la se a homonima de Mad id. Una no able excepció a se Radio Po- pula de Valencia que a segui eme en in o mació o i es a ocupada, igual que la se a equi alen a Mad id, que ambé a se ocupada du an uns minu s. Les dues a en man eni la se a p og amació independen enca a que e ec uan nomb oses connexions in o ma i es. En de ini i a, les in -i-una emisso es exis en s en e Mad id, Ba celona i Va- lencia, es an edui a la p ac ica a ui nuclis emisso s que eballa en la in o - mació de o ma di e enciada. D'aques g up, RNE i Cadena SER an e igi -se com a cen es emisso s hegemonics pe la quan i a i quali a d'in o mació que o e ien i pe la cobe u a es a al de les se es xa xes. LA MAQUINA INFORMATIVA EN MARXA A di e encia de la p emsa, la adio no o e eu les ma eixes acili a s pe anali za el co pus del que es a di al lla g de la p og amació del 23-F en les di e en s emisso es. Donada I'ex ensió, a ie a i dispe sió dels ex os in o ma ius dins la p og amació global, es a di ícil i lla g el eball d'analisi, mkim pe a les ca ac- e ís iques d'un a icle. Pe o cal ema ca que, Ilas imosamen , són poques les emisso es que conse en la g a ació d'aquells e s his o ies. RNE i Cadena SER, són en aques ema, ambé, les que millo s documen s sono s conse en. Pe aques a aó i pel e de se les emisso es de més audiencia du an la ma inada del 24 de eb e , la nos a e lexió sob e el compo amen de la adio gi a p incipal- 71 men en o n d'elles. En els p ime s momen s, el compo amen de les dues cadenes a se mol si- mila . A Radio Mad id, An onio Fon án en ep esen ació del consell d'adminis- ació de la Cadena SER coincidia amb Fe nando Onega en la pos u a a adop a da an els esde enimen s. La di ecció de la cadena SER ou conscien des del p i- me momen , segons ens a di el p opi Onega, de dues ci cums ancies: p ime , que es oba en da an d'un e his o ie, i segon, que el pape de la adio podia se d'una impo ancia cabdal en el desen olupamen dels e s i en el compo a- men de la socie a . Pe aques mo iu an op a pe un c i e i de dua ge de no- ícies, segons els possibles e ec es nega ius que podien en~ en la asca d'ailla les in encions golpis es. Així, pe exemple, a en limi a les in o macions sob e la si uació a Valencia i es an abs eni de dona el ban de Milans del Bosch, a di- e encia d'al es emisso es locals que sí dona en aques ipus d'in o nació (com Mi ama o Radio España, pe exemple). La p ime a mi ja ho a a Radio Mad id a se de desconce i con usió. En alla -se la comunicació mic o onica amb el Cong és, es a p odui un bui in o - ma iu de mi ja ho a ap oximadamen , du an el qual es adia a música. Radio Ba celona a alla en I'ambi de la ciu a com al aques silenci, donan lec u a Fe mín Bocos a les no ícies d'agencia que pa la en de la possible exis encia de e i s a l'in e io del Cong és i de la p omulgació del ban de Milans del Bosch a Valencia. Ins an s desp és, Radio Mad id comenca a la se a asca in o ma i a o e in una p og amació especial de di ui ho es, en di ec e i amb o s els seus e ec ius humans i ecnics desplega s. Radio Nacional, pe la se a banda, decidia dona igualmen o a la in o ma- ció disponible amb c i e is semblan s de selecció als de la SER. Fe nando Cas e- do com a di ec o de I'ens R?l E, Edua do So illos, di ec o de RNE i Miguel Ángel Toledano, di ec o de TVE, a en decidi la polí ica in o ma i a en la 1í- nia de de ensa de la democ acia i ma can -se un esuic e igo in o ma iu, con- as an o es les no ícies que a en a iba a les se es edaccions. Aixo no ol pas di que la SER no con as és ambé les se es in o macions, si- nó que RNE, pel e de se emisso a o icial se sen amb una majo esponsabili a del que diu3. METRALLETES CONTRA MICROFONS RNE a p end e una Iínia in o ma i a o ca equilib ada a pa i de les se de la a da. Pe o, a les 19 ho es 48 minu s es podia sen i una úl ima no icia: Es con- i ma pe pa del Minis e i de 1'In e io que hi ha anquil.li a a o a Espanya, 3 Vegi's en aques na eix núme o ~'ANALIsI I'es udi sob e el pape in o ma iu de la RAI en o n al seg es d'Aldo Mo o. 72 segons un ele ip d'EFE. Desp és, música Ileuge a. De seguida, música mili a . En eali a , els p o essionals de RNE e en conscien s que els podien ocupa mili- a men en qualse ol momen , igual que a Radio Mad id, on ambé espe a en l'a ibada de les o ces mili a s. A les ui es a des e el eball in o ma iu de RNE i es an p o oca no es e- mences en la població i en la es a de mi jans de comunicació. Va se un dels momen s més p eocupan s de la ni . A la ma eixa ho a, e a ocupada Radio Po- pula de Mad id, obligan a suspend e la p og amació i a eme e música única- men . A pa i d'aques momen , Radio Mad id a eb e una impo an quan i- a d'oien s que olien sen i al es asonss, di e sos dels mili a s. Al ol an de les 19 ho es ha ien es a ocupa s mili a men o s els mi jans de comunicació de Valencia. Les adios an comenca el seus obliga s p og ames musicals, amb I'excepció ja comen ada de Radio Popula . La Voz de Valencia a connec a amb RNE a les 20 ho es 45 minu s amb au o i zació de les o ces mili- a s ocupan s. Radio Medi e áneo, pel seu can ó, ambé a es abli connexió a nb Radio Mad id un cop e i ada I'o d e d'eme e el ban. Un cas singula de adio a la 111 Regió Mili a a se Radio Ju en ud de Mu - cia, que en e les lec u es del ban dona a cada deu minu s I'indica iu: *Aquí Mu cia. Radio Ju en ud. ¡Vi a la Cons i ución! ¡Vi a el Rey!, Cap a les 2 1 ho es, RNE i Radio Popula de Mad id, o na en a queda lliu es d'imposicions i an ep end e les se es p og amacions. Radio Popula de Mad id a eme e eqüen s c oniques del que passa a a Valencia, a di e encia de la SER i RNE. A les 2 1 ho es 30 minu s, el p opi So illos llegia una no a explica i a del que habia succei a RNE i de nou comenca a la se a asca in o ma i a. RNE A BARCELONA, UN CAS Quan es a p odui I'ocupació del Cong és, RNE a Ba celona es a a eme en en connexió amb Mad id i així a con inua du an les di ui ho es següen s. Les in- dicacions del alesho es cap d'in o ma ius Emilio López, an se de no e es. S'ha ien ebu o d es de I'emisso a cen al de man eni la connexió amb el p o- g ama es a al. Quan la edacció de I'emisso a ba celonina a es abli con ac e amb RNE a Valencia pe ob eni mes dades del que succeia, aques a ja es a a ocupada i eme- ia el ban imposa pe la Capi ania de la 111 Regió Mili a . El pe sonal p esen a RNE a Ba celona enia la emenca que ambé ells se ien ocupa s pe I'Exe ci , emenca que augmen a en sen i les mames mili a s. En aques es ci cums ancies, I'o gani zació edaccional a se o ca con usa, i els p o essionals an p end e la esponsabili a de man eni un mínim se ei in- o ma iu. A la edacció, d'un espai ap oxima d'uns in -i-cinc me es pe a les es emisso es (RNE-1, Radio-4 i Radio Peninsula ) es ecollien els ele ips i es baixa en a co e-cui a al pis in e io , on es a en ubica s els locu o is. Alla se'ls 73 epa ien i se'ls passa en d'una emisso a a I'al a. Radio-4, l'emisso a de p og a- mació es ic amen ca alana de RNE, ana a aduin di ec amen els ele ips al ca ala. Radio-4 a anca I'emissió a l'ho a habi ual, les dues de la ma inada, i a ep end e la in o mació a les se del ma í. Les on s in o ma i es seguien sen en g an pa les aduccions simul anies del cas ella al ca ala dels ele ips d'agencia i de la ma eixa p og amació de RNE-1. L'acció més des acada de RNE a Ba celona a se la g a ació del missa ge del p esiden de la Gene ali a , Jo di Pujol. Desp és de la con e sa de Pujol amb el ei, la Gene ali a a conside a impo an la se a di usió com a elemen an- quil.li zado . Es a g a a el missa ge en ca ala pe pode -lo eme e pe Radio-4 i pe les emisso es ca alanes, i en cas ella pe RNE a la es a del país. La in e en- ció del p esiden Pujol es a adia a les 22 ho es de la ni . Degu a la deso gani zació del p ime p og ama de Radio Nacional a Ba celo- na, no es a en ia la cin a de la g a ació a Mad id, ins que Edua do So illos en pe esona dona a comp e de la no ícia *llegada, po supues o, a a és de agen- cias. La indi ec a a se cap ada a Ba celona, que inalmen a en ia la cin a a la capi al d'Espanya. A es qua s d'una, amb quasi es ho es de e a d, e a emes el missa ge de Jo di Pujol pe RNE a Mad id. Radio Ju en ud i Radio Peninsula , les dues de RCE, a en po a una asca in o ma i a p opia enca a que limi ada, amb connexions al p og ama de RNE. Cal des aca que Radio Ju en ud a desconnec a -se del p og ama es a al de RNE en el momen de I'emissió de la música mili a , cosa que no a e Radio Nacional de Ba celona. TORNEN LES METRALLETES Fins a les 21 ho es, els se eis d'agencia e en la p incipal on in o ma i a; a pa - i d'aques a ho a la in o mació e a elabo ada en g an pa pe les p opies edac- cions de les emisso es o donada di ec amen pe uni a s mobils des acades als .Ilocs d'in e es (Pa lamen , Minis e i de I'In e io , Ho el Palace, e c .). Radio Ma- d id enia, a més, una on in o ma i a pa icula men aluosa: el mic o en un- cionamen a I'in e io de I'hemicicle pel qual ebien el so d'ambien . El sabe que no passa a es g eu en quan a la in eg i a ísica dels dipu a s, els dona a una majo segu e a en l'o gani zació de la se a in o mació i els ajuda a a ans- me e aques a sensació de se eni a als seus oido s, segons decla acions de Fe - nando Onega. E a un qua de dues de la ma inada quan el ei pa la a a o el país. Es a p odui la in lexió de ini i a en la co ba de la po pe al dem2. Milans del Bosch o dena a la e i ada dels ancs dels ca e s alencians. Només queda a el Con- g es com a ons d'inquie ud immedia a. 80 alguns dia is a i ma en que enca a no e a el momen de ju ja -los (Ya, El Co eo Ca alán, Dianb de Valencia). Al es, co n La Vangua dia, Eí No icie o Uni e sal i El Alcáza , no alo a en d'una o ma di ec a l'ac uació dels assal an s del Con- g és. La es a de dia is eien una e e encia explíci a de condemna del e i el quali ica en de di e ses mane es: *ges o desespe ado de un g upo de desequili- b ados* (ABC); ag upo de exal ados*, aac o bocho nosow (Pueblo); scua e os~~, ai upción animal* (Dia o IG); *Nos abocho na*, aes allido de i acionalidad* (Ya), e c. A ui es e e ia pa icula men al compo amen del inen gene al Milans del Bosch quali ican -lo de a eacció co n a mínim ala mis a i desp opo - cionada*. La genesi immedia a del e no ou, en can i, objec e p imo dial dels edi o- ial~, excepció e a d'El PaM que la uac a d'una o ma ex ensa. Feia e e encia al judici de la <Ope ación Galaxia*, al joc pa idis a de la UCD (sque implica i es- ponsabilidad y pa icipación en el manejo de hilos que pueden es a elaciona- dos con la o men a del 23 de eb e o,), i a la esponsabili a de soscu os despa- chos o iciales*. El Pe iódico, així ma eix, mani es a la se a indignació pe I'ac i- ud del pode da an els compo amen s deses abili zado s que es enien p o- duin a Espanya, i ABC es p egun a sob e el uncionamen dels se eis d'in o - mació mili a , sob e la p o ecció del Pa la nen i de les emisso es i sob e la a da- na eacció pública de les au o i a s ci ils i mili a s. La con ianca en I'ac uació del ei e a comuna a o s els edi o ials que, a excep- ció d'ElAlcáza , el si ua en co n a igu a cabdal pe al man enimen de la demo- c acia. La so ida polí ica a la in e upció de la democ acia que a signi ica el 23-F, s'a icula més que mai en o n del ei. Aques es a mani es a , el ma eix dia 24, en con a del p o agonisme que es eié o ca a adop a da an de an es- pecial~ ci cums ~ncies6. El PaM, A ui, i Eí PenZdico al.ludien a la necessi a d'una esponsabili a compa ida, men e que al es dia is co n Eí No icie o Uni e d, El Co eo Ca alán, Pueblo, ABC, Ya, només eien e e encia al ei co n a ac o de ini iu pe a la esolució del cas. Les consignes a la població e en de mode ació i les in e p e acions que eien de la eacció popula coincidien amb les se es concepcions sob e la pa icipació popula . El Co eo Ca alán dedica a el seu comen a i edi o ial a demana se eni- a , ABC pa la a de < anquilidad y con iada expec ación de la comunidad na- cional*. Diano IG, El Paij i El Pe iódco con ia en en una espos a se ena i ac i a del poble. 1 la in e p e ació més suigene is sob e la qües ió I'o e ia El Alcáza : ael desen endimien o público espec o a la sue e de una clase polí ica en la que pa ece habe pe dido la con ianza*. Sob e la so ida que es podia espe a d'una si uació co n la c eada el 23-F es de inien epecialmen Eí Alcáza : asea cual sea el esul ado, nada se á igual ma- 6 Les pa aulcs ex uals del ei al espec e an se : .Sin emba go, odos deben es a conscien es desde sus p opias esponsabilidades de que el Rey no puede ni debe en en a ei e adamen e, con su es- ponsabilidad di ec a, ci cuns ancias de an considc able ensión y g a edad*. ñana~, i El País: <Ocu a lo que ocu a en las p óximas ho as o en los p óximos 81 días, suceda lo que suceda a los que nos man enemos ieles a la Cons i ución y a la legalidad igen e, nacidas ambas de elecciones lib es y de la olun ad del pue- blo español, los golpis as es án condenados po la His o ian. El Pe iódico, i El Dia io de Valencia pa la en d'un en o imen de la democ acia i del io n de la aó que suposa a, com a conseqüencia, un c ea me mo al* de la socie a espa- nyola. El No icie o Uni e sal, Dia io 16 i El País e lexiona en sob e els e s eien com a conclusió la necessi a de la unió de les o ces polí iques, del ecol- zamen a les Fo ces A mades així com I'obediencia d'aques es al pode ci il, i la necessi a del concu s del poble i les se es ins i ucions pe a es abili za la demo- c acia a Espanya. ESTRUCTURA 1 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ Els dia is, da an d'una no icia de la magni ud del 23-F, an modi ica la se a apa enca habi ual. La no ícia de po ada e a en o s els casos I'in en de cop d'es- a . G ans i ula s acompanya en la e elació g a ica de la ni : les o og a ies ine- di es de I'assal al Cong és. To s els dia is an dedica , en alguna de les se es edi- cions, planes sence es a les o og a ies. Així ma eix, cons i uí un capi ol excep- cional al g an nomb e de planes de les seccions dedicades a Espanya. Aques a ma eixa secció conse a a les no ícies que s'ha ien edac a p e iamen i la es a de seccions man enien les ca ac e ís iques habi uals. Les con apo ades, en mol pocs casos, an inco po a in o macions sob e el ema. Les di e encies de ac amen de la in o mació a ia en segons I'ac i ud que es a p end e da an dels e s i el momen de ancamen de les edicions de cada dia i. El Co eo Ca alán i ula a: «El ey conuola la si uación as el in en o de golpe de Es ado*, i El Pe iZdico deia en un i ula pe i de la p ime a plana: <Juan Ca los asegu a que cuen a con la leal ad de los je es del Ejé ci o,. Enca a no es coneixia el ex del missa ge del ei i la comunicació de Pujol es des aca a a les po ades dels dia is ba celonins. Al es dia is de Mad id adop a en la ma eixa ac i ud i des aca en les no es que els hi e en més p ope es, com la de sec e a is i subsec e a is d'Es a o el comunica de la JUJEM, i in o ma en del comunica de Pujol a les planes in e io s. De la ma eixa mane a els dia is de Ba celona dona- en aques es no es a la po ada i amplia en la in o mació a l'in e io . El Alcáza igno a o almen el comunica de Pujol. Aques a cp udencia* in o ma i a i imidesa en I'analisi dels e s con as a a, pe o, amb I'ac i ud d'Ei Pah i Dian'o 16 que es mani es a en obe amen en con a del cop i p onos ica en el seu ac&. ElPaís oba a una ó mula ence a- da pe al seu i ula : «Golpe de Es ado. El país con la cons i ución*, que dona a peu a una doble lec u a: el país - Espanya - i HPah - dia i - amb la Cons i ució; i D ano IG que i ula a: aHa acasado el Golpe*. A i mació que desp és am e- ni ocasió de comp o a , pe o que en aquells momen s e a del o ince a. 82 Desp és del missa ge del ei, les po ades dels dia is dona en una isió di e- en de I'in en sediciós que enia e o cada pe les lla gues ho es d'ocupació del Cong és sense que es p oduís cap inicia i a mili a simila a la de Milans del Bosch. Pueblo ci a a ex ualmen , i encapcalan la po ada, la ase decisi a del ei en con a de I'in en de cop: aLa co ona no puede ole a acciones o ac i- udes de pe sonas que p e enden in e umpi po la ue za el p oceso democ á i- co de e minado po la Cons i ución*, dona a com a i ula : *Se impuso el o den cons i ucional^, ep oduin el missa ge del ei. El ma eix an e sense excepció o s els dia is, que no obs an aixo es di e encia en pel ac amen que li dona- en. El Alcáza , que adop a a una ó mula d'apa en neu ali a in o ma i a, ob ia la po ada amb la o o del ei i el seu missa ge so a el i ula : *Mensaje del Rey a la Nación española*. Aques a imp essió eda en el ac amen de la in o - mació la dona en ambé al es dia is. Las P o incias, pe exemple, encapcala a amb una se ie de i ula s una o og a ia de Teje o a g an mida amenacan el Cong és, que dona a com a única in o mació de la po ada. Des aca a en e els i ula s una o mulació b eu de la ase, abans ci ada, del missa ge eial que ana- a, pe o, in e cala en e al es sob e I'assal al Cong és, i un sob e el ban del i- nen gene al Milans del Bosch. No ícies que, donades sense apa en con adic- ció, di ícilmen podien coexis i al nos e en end e. Les planes dedicades a la in o mació sob e els esde enimen s del 23-F po a- en, a mol s dia is, un ma eix í ol emi ic: I'assal al Cong és ('Pueblo, El Co- eo Ca alán, Las P o incias), l'in en de cop d'es a (Ya) o el seu ac& (El No i- cie o Uni e sal). Ob ien les planes, a con inuació, les no icies que ac a en so- b e: el missa ge del ei i els comunica s de les ins i ucions ci ils i mili a s que s'ha ien e públics; el ela de I'assal al Cong és; la si uació a Valencia i un e- ph de la si uació a la es a de 1'Es a espanyol. Les al es in o macions, que am- bé ocupa en llocs des aca s a les planes e en; I'ocupació de RTVE i d'al es mi - jans de comunicació; els p eceden s sediciosos com la *Ope ación Galaxia,, da- des di e ses sob e les Fo ces A mades i les eaccions in e nacionals. En elació a la si uació de Valencia, els dia is no es an a e i a ju ja com a sediciosa I'ac i ud de Milans del Bosch. Diano de Valencia eia el ela del que ou la ima ge i a del cop: *Dipu ación, sedes de los pa idos y los sindica os, ce- aban sus pue as y uasladaban sus a chi os. Los di igen es buscaban ambién luga es donde pasa la noche,. Explica a, ademés, les di icyl a s que a eni la Jun a de Segu e a del Go e n Ci il pe a cons i ui -se, d'aco d amb les no mes del Minis e i de 1'In e io . Aques s a e s, pe o, no an se denuncia s com a a emp a s con a la democ i- cia. Es desconeixia la dialec ica que an man eni els col~labo ado s del ei i aques ma eix pe a o ga Milans del Bosch a e i a el ban i els ancs del ca e . Fins a les 5 ho es 45 minu s del 24 de eb e la Capi ania Gene al de la 111 Regió Mili a no a suspend e o icialmen el ban. De la ma eixa mane a, alguns dia is pa la en de I'ocupació de RTVE pe pa d'uni a s de la Di isión Aco azada Los anques ocupa on Valencia du an e seis ho as F acasó el c ol~e En la 111 Regibn MI~ILI. y ~ob ~ odocn Valencia. h jo n~d. de lyc u o n ca acicniilcac ap- ci&, diainu a Ins di1 ciio d l E ada ccpanol We que cl caplian gcnc al, Jaime Mlani del Bowh. emiiiiia iu camun~cada a mcdia ia dc a ci x El hcchoe 0°C m ii de laiiicle mcdia dc la pl no del Cong eso de lo? Dipula- dos. donde c c iaba celeb anda la inlo maciio, ya que las unciona dc cgu idad 1 Ci il pa a di !gi <c a Capl ania Mili a j haci ic ciudadana quedan cncomendadh ai Ej6 nlo. e. ca godela i uacibn ioiacion dc ~n~ci ~du a Los m!imbioi d las lui i d o den publ8~0 apun a on can su a ma al p ciidcnl de la Cimua, Land lno Lasilla. al ii mao aui s iiaban gUn cl comunicadode Milani del Boich Le ii uacibn c i cl ciio del Paii Vdinciano paiccla si , a niicl ciudadano, mucho mis iio ma. Iizada si,Todo el mundoil <u;lo8i; lnm daiamoncc c cicucha an a- ~IOI d~ipa oi, sin qi e al pa ece s? p oduje a ningIn huido. La cadena SER. que ~ nnimiiia en di ec o l pkno. caib la I iwmlsibn, Cm i n- do lan *lo miiiica Molninio ln el ,nioimadw de la cicadi codoni habla d#&o (i1l1 IXIW~SI ci an ppun sndo con iui B mu al p cii. dcnlc Aho a nos han apuniaoo a "OIOI,Oli3 Segun un despacho de la agincia E e. los dispa os dudados loc dcc- iuo un indi iduo a mada de una pis- iala i con uni o me dc o icial del A la una y media de la mad ugada. xgun alpu- na in a macian i. Milanc d Boich daba b dcne pa a que lai ui za a iu mando c iacionadu cn la ,a pubhca se cci aien, aunque Capi anii Gcncial negabael hccho A . ni , :;'".:e >,.,"S e: a CI-.T.~IC~ 2. :.)e, e Re. e:,~.~cz.o.:-i $ c.cs:i 93c _P-~'I>BCS''&.C:? iR? 13 Te<, Cn bc2: a L n.7 -a :2 : o * d -3 ,m< d 'C::! C> e,:l ?,e'. 3- b'<.eaa:, ..n: cne- L, :.:.?$,&?-u e, ,6.!0 a7> ClO C ClO' W-<.il>l C &-J< . . n7c : 0,a ,o:?; 1 n3,J' <'e P 080 : :cn cii . ij ac . i-< -< : .sea,> . .i-'l ' i< "(.a C' O( i! '<a -"e< - a-o 23.- C1' Ti. : .:j : < I '<L do':?" !.C.< -.e C , i;: 3- :'(:e :,. ' ... :a. O *,lC L: < Ci. i ii :. - :e o-g.<.., . Fi'i c. .a- ..i <.C. :-,<:e ..,l.< 3- .),i...^ :.e -< >.:e"&:. 2 a i. ,'o&::$ S0b.e la misma ho a. DIARIO DE VALEN. En lodo caio la aupacibn d lai calla dc Va- ClA pudo ~abu que l gobe nado mili a dc Va. lencia po los lanquii ha du ado, ap ai~mada- Ikn ia. Luic Ca uaoa abandonaba el Gobie no 1 mcn~eieuho a< 1 legalidad ipenie CY~~UICT iil d~da de ca sil mia quc, en u caco, hubie a de oma se, d be a conia con la 1 a~ obac bn de la Jull de ii cs di E iado iiajo La Co ona. imholo d la pe - msnencla 1 unidad de la paciia. no pu dc oli ai. in o ma alguna. a - conci o aci iudi de p ionai qu i--- - p elendan in e umpi wi In ue,. ia l p occ o democ alico quc la Concllluc86n o ada po el pueblo cioaOol dcie mina en su dia a i u- 1 uiid e i indum 81 Finali ado esi h e e meniale l d~1 Rey don Juan Ca los. (ue~nii PTCIP~O l hlnlno nacional Du an- e <u alocucion al oueb'o ec~anol. mosi o un gcm e o ! p eocupa. da ---- . - Con el Rey, i a b Co iswi Con el es upo y la indipnacibn p- gadai al cue po, lo? dc nbc i is, cl ~u blo wbnano que ha olado la Coniliiuobn, aipuib minulo i mi- "YlO 10s C.Y<I &S<l"leCIM n Ol que sn la l dc Y no hc de nyn conmonc on d Esado. con insc- on a E pan m no icia mundid, umc on al Pai Vdmcimo n Ii in enidmb e y puiic on a Valen. (18 en el pun o dc mi a dc 10s ian- ques El pIm.YIO l l 8nFF Y cmc ano as ibui Iu clponiabi. Iidudei Llma i su ho a Po aue la que nos p onuncimoi m la conii uccion paci iui de un8 dc- moc acia modima en el ma co dc los pu~blos lhb c~ E ic bdance i nula a oja. ademas de ciic ime mo al quc campins un&! hoiu MUgBI, i ges o admi able do1 icy Juln Ci - la . quc ha sabido ij ce con i - meza la capi an a y 18 ~ponubili- dad mduma que In Ccn iiiuoan -y sob e odo la eeniiinla di1 pueblo- lc han o o gsdo Con iI Rcy, i alaConi~iiu ~bn - ci ll, cxigian a os 6ipuiaOo que Mndidapad dm e maniu ,cicn la< manos dclanic dc co onll* sus eqccii oi c cahos Finalminic. ~odoi'los dipuiadoi uiion obliga- 200gua dias dos a iumb c al su lo Culii iz hl liado x cn c nlá con loc que ci iles babian enl ado y I i andca on.lc- niendoqueiumba c ambicn a~ab anni LYP~O IUI a<alian!e hici ion Ic. las Co es ian a ie a los dipu ados. yoi o mili- ,a , al pa cce uii o ical de la Cua - dio Ci il. e di igb a la Cima?= y di- A las VI( Y c~nl~cual ~ de la la de jo ,,es ad i anquilo$ quc no pasa a de a>ei. uc zai de la Cua di Cii. ~?ad,o que cipc alcn i que al mand d l icnicnie co onel Anio- IIIOTLJCIO ~alina. i iu npii cn en el u**u uwi iu n ¡UN SENSP.CIONAL FILM DE SUSPENSE! Es a película consigui6 s eco dsn de ecaudaci6n allí donde ue es enada. Es una magis al mezcle / ¡ ! de --- suspense, iolencia y e o ismo. con dos g andes ' in e p e es Michael Caine y Angie Dickinaon y un so p enden e inal. l N PARA MAYORES DE IBA~OS PUEDEVERLA EN EL SERRANO 1 84 Bmne e, com si es ac és d'una mida de p o ecció p e is a pe a casos excepcio- nals i a la egada a iima en que RNE ou obligada a eme e música mili a . Un cas semblan es a p odui amb una no icia d'agencia que di e sos dia is an in- co po a sob e la ideli a del gene al A mada al ei. Quan es pa la a d'aques es no ícies no es p ecisa en les on s. ABC, pa adoxalmen , a i ma a que les ma ei- xes on s, sense p ecisa quines e en, que I'ha ien in o ma de I'ocupació de RTVE an di : ano se jus i ica la ala ma que ha p oducido la in e upción de los p og amas de RTVE*. To es aques es qües ions posen de mani es que els mi jans de comunicació no an pode con as a , mol es egades, les in o macions que els a iba en de on s di e ses amb les que posseien les au o i a s ci ils i mili a s inculadec a la democ acia. En bona mesu a podem en end e, des d'aques a pe spec i a la con- es ació ele onica que li a dona el ei a la dipu ada Anna Balle bo: cque ha- bían co ido muchos bulos,. En edicions pos e io s, els dia is an ana inco po an els comunica s de les di- e en s ins i ucions i gmps socials que s'ana en p onuncian sob e el ema: el Se- na , el Consell Supe io de Jus icia, 1'Assemblea Episcopal -que es oba a eu- nida en aquel1 momen i p ega pe Espanya, el poble espanyol i els seus esponsables-, la pauonal, els pa i s i els sindica s. En e aques s úl ims i I'Adminis ació es p oduí una ce a compe encia en el e eny in o ma iu. Les se es consignes e en oposades: d'una banda, alguns sindica s bascos, Comissions Ob e es a Ca alunya i a As ú ies jun a nb la UGT, an con oca la aga gene al; d'una al a banda els go e nado s ci ils que an p ohibi les mani es acions en algunes ciu a s, com és el cas de Ba celona, o an p omulga I'es a d'ale a, en el cas de Biscaia. La p emsa a segui la consigna de se eni a . Les no es ao i- cials* enien donades en un equad e, men e que les c ides dels sindica s que- da en diluides en e les decla acions dels pa i s, de pe sonali a s i al es ins an- cies. IV. TVE. HISTORIA D'UNA DECEPCIÓ La Tele isió, el mi j2 més po en , més in luen , de més audiencia, a deceb e, a i i a , ins i o , amb el seu compo amen la ni del 23-F. E en mol ecen s els can is eno ado s en els ch ecs di ec ius de TVE. El o g ne al de la p og a- mació ele isi a millo a a espe ancado amen i, pa icula men , els in o ma ius ha ien aconsegui , amb el nou es il, augmen a el ni el1 de c edibili a dels Te- ledia is. Malg a aixo, el 23-F no es a dona cap in o mació ins a les 22 ho es, i desp és, amb una eqüencia i quali a in o ma i a mol luixa en compa ació amb la adio. Quines an se les aons de la decepció, de la allada in o ma i a? TVE no e ansme ia el ple d'in es idu a en di ec e, pe o sí el g a a a amb la in enció d'o e i un ampli esum in o ma iu pos e io . La uni a mobil núme o 14 enia uncionan les se es qua e ca ne es quan es a p odui I'ocupació. Els ecnics i p o essionals de ele isió no a en dub a un momen , calia ilma o el 8s que os possible. Les o ces ocupan s an ole neu ali za els es imonis ecno- l6g ics i humans . L'equip de ele isió que e ec ua a la e ansmissió del ple a aconsegui g a- a sense que s'adonessin els assal an s més de mi ja ho a d'ocupació7. A nb la ma eixa habili a , an con ence els gui dies ci ils que no calia enca les con- nexions de la uni a , que desendollan -les n'hi ha ia p ou. Aques a acció a pe - me e ho es desp és ep end e el so d'ambien pe TVE i RNE. En aquells momen s TVE e a l'es amen més in o ma del país, sabia, més que ningú, el que es a a passan al Cong és. Q@ FER AMB LA GRAVACIÓ DE VÍDEO? En la eunió dels di ec o s de I'ens RTVE, de RNE i de TVE pe decidi que e da an la si uació, es plan eja la con eniencia o no de dona la cin a de ideo amb la g a ació de I'ocupació. La decisió inspi ada en g an mesu a pe F ancisco Laína a se la de no dona la g a ació pe TVE ins que no ossin o a del Con- g és o s els pa lamen a is. Igualmen es a decidi que no es passa ia a Eu o isió ins que no s'hagués dona pe TVE. Els a gumen s pe dona o no dona la cin a de ideo ha ien de se complexos en el con ex del 23-F. Els a gumen s bhics pe jus i ica la decisió de no dona el ídeo pe TVE, podien se : pe un can ó, donada la ensió del momen , les ima ges de I'ocupació podien c ea en on amen s dins de I'es amen mili a i augmen a la ensió en e els ci ils, a enen que la lec u a dels e s es a ia mol di e en segons os la ideologia de I'espec ado . Pe al e can ó, exis ia el isc que l'emissió de la g a ació posés en pe ill la in eg i a ísica dels pa lamen a is. En de ensa d'eme e la cin a de ideo, po a gumen a -se que un cop dona pe adio el so de I'ocupació i, pos e io men , les o os de EFE a la p emsa, ja no enia sen i amaga les ima ges ele isi es dels e s. Enca a més, es conside a ia millo dona la mixima in o mació pe con a es a la con usió i la po de i ada de sen i e s i c i s al Cong és sense eu e el que passa a ealmen . Si ens a enem a expe iencies d'in es igació en aques camp, sembla que les ima ges de ele isió enen uns e ec es anquili zado s. Colombo ho explica així: *La isión sugie e con ol. El con ol dis ibuye una sensación de o den en el de- so den, de p esencia en la ausencia, de lleno en el acío, de azón en el desas e y en la locu a^^. Sabem a pos e io i que la con emplació de les ima ges a p o oca en la po- blació e gonya, is o i indignació, i ce amen , I'ac i ud dels ocupan s no és a p io i massa hon osa pe a I'espe i mili a com pe mou e a solida i a s. 7 Vegi's en aques ma eix núme o ~'ANALIsI I'a icle .El documen audio isual del 23-F de Se gi Schaa . 8 COLOMBO, F., Tele isión: La edidadcomo espec áculo, Ba celona, Gus a o Gili, 1976, pp. 20- 21. 86 Pe o les ci cums ancies del momen e en p ou complexes com pe a desca a , almenys en pa , la Iogica del aonamen pa ida i de dona la cin a. Cal conside a que en els p ime s momen s no se sabia I'abas del mo imen sediciós i que I'ocupació del Cong és e a un senyal pe als golpz' es p o ocado a d'una eacció en cadena de les o ces mili a s. El seg es amen consuma del Pa - lamen i del Go e n en ple, e a signe de bui de pode pe als que s'ap es a en a ompli -lo. Els signes no solamen ep esen en una si uació, ambé la p o oquen, són a la egada ep esen a ius i cons i u ius. La p axis conc e a del 23-F aconse- lla a eni mol en comp e el ca ac e c eado de signi ica del signe. És un e que la e ansmissió en si ma eixa sense més, al migdia del 24-F ja no enia el ma eix camp seman ic d'in e p e ació que a mi jani del 23-F. Les p es- suposicions: seleccions e e encials, con ex uals i ci cums ancials dels e s ha ien a ia no ablemen les pau es de judici dels indi idus. A més, es podia ha e dona que I'ocupació de P ado del Rey s'hagués p o- dui men e s'eme és la ilmació de I'ocupaciC del Cong és. La g a ació en aquells momen s podia se manipulada pe de ensa I'o d e democ i ic, pe o ambé podia se manipulada pe a i ma I'acció sediciosa. La decisió de no dona la g a ació no a se nega i a pe al desen olupamen dels e s (la decisió con a ia és di icilíssim de p onos ica ). La allada in o ma i- a s'ha de busca en un al e on . EL SILENCI INFORMATIU En la eunió de di ec o s i esponsables de RTVE s'ha ia decidi dona o a la in- o mació de que es disposés, dins de les limi acions au oimposades de mesu a in o ma i a. Si RNE a inicia una ampliacció in o ma i a a pa i d'aquells suposi s, no es po di el ma eix de TVE. TVE no a e cap a enc in o ma iu pe dona a coneixe els e s oco egu s al Pa lamen . El decidi man eni la p og amació habi ual pe no d ama i za la si- uació i in ond e se eni a , no es a enyi amb man eni in o ma el país. Enca a més, el no di es és majo mo iu d'in anqui1,li a i abona la ce imonia de la con usió. La decisió de no eme e la cin a de ideo, no impedia la se a u ili ació in o - ma i a. Es podia ha e anquil.li za la població, desmen in els umo s de e- i s al Cong és, descob in qui e a el cap de I'assal , Teje o, i senyalan la eacció de les ins i ucions democ i iques en de ensa de I'o d e cons i uen . Ci an a on s de o a sol ?ncia>, o ~ on s de I'in e io del Cong és~ o qualse ol al a ó - mula, s'ob ia a el nomena I'exis encia del ídeo i se li dona a una u ili a im- media a i aluosa. TVE a es a ocupada, com RNE, des de les 19 ho es 48 minu s a les 21 ho es 20 minu s del 23-F. El eledia i de les nou a queda suspes pe imposició dels mili a s ocupan s. Finalmen , a las 22 ho es, Tele isió dona a no icies, apa ei- 87 xen com a locu o el p opi Iñaki Gabilondo, jun a C is ina Ga cía Ramos i Vic- o ia P ego. La no ícia més impac an del bloc in o ma iu és I'anunci que el ei es di igi ia en b eu al país pe RTVE. Les no ícies, doncs, a TVE an comenca amb e a d i an segui donan -se amb e a d espec e a la eqüencia imposada pe les agencies, pe les adios i ins i o pe la p opia RNE. Cal ema ca I'ac uació dels esponsables del cen e emisso de TVE a Valen- cia, impedin que el ban de Milans del Bosch os emes pe ele isió. Les o ces sedicioses ocupa en el cen e de TVE així com els al es mi jans de comunicació de la capi al alenciana, i, com a o s ells, an o dena -li que llegís el ban cada mi ja ho a. Amb explicacions de o a mena i ucades a Mad id, se'ls con ence que e a ecnicamen i npossible desconnec a -se del p og ama nacional i eme e au onomamen al País Valencia. La o ca mili a a esigna -se a man eni la i- gilancia ex e na de les ins al~lacions ele isi es. EL MISSATGE DEL RE1 Amb l'anunci del missa ge del ei pe RTVE o a I'a enció del país es pola i zii en I'espe a d'aques a al~locució, elemen clau pe con i ma el ac2 del cop. Cap a les 21 ho es, el gene al Sabino Fe nández Campos ha ia uca des de La Za zuela anuncian que el ei es di igi ia al país. Fe nando Cas edo, en p e- sencia de les o ces ocupan s, aconsegueix ansme e en semiclau I'enca ec de p epa a I'equip necessa i pe a la g a ació a Jesús Pica os e. Ped o E quicia, subdi ec o d'in o ma ius, inicia els p epa i ius. Abans de les deu de la ni , i un cop e i ades les o ces mili a s su en cap a La Za zuela dos equips de elecine i un de ídeo, pe cob i qualse ol allada de g a ació. A nb ells ia ja el ídeo de l'ocupació, demana pel ei. La o nada es a e en dos combois: un esco a i amb co xes o icials; un al e, de ehicles sense dis in ius, amb policia d'esco a es ida de paisa. Van so i en momen s di e en s i pe camins di e sos. El p i- me se ia de eclam de possibles accions d'obs ucció. El segon po a a el mis- sa ge del ei. Segons in o macions ecollides a P ado del Rey les es ho es que an passa des de I'anunci de 1'al.locució del ei ins a la se a emissió, a un qua de dues, no an se degudes a cap e a d de ipus polí ic. És el que es a iga en aslla- da , mun a , g a a i p epa a les cin es. Aques e a d a augmen a en g an mesu a I'ansie a de la població, en e la qual ja comenca en a có e o ipus d'especulacions sob e les se es causes. PROGRAMACIÓ ESPECIAL 1 POBRESA INFORMATIVA A pa i del p ime no icia i, TVE a e una p og amació especial que du a ins 88 a I'allibe amen dels dipu a s, i que o e ien les dues cadenes (VHF i UHF) con- jun amen . La p og amació de con inui a en e els espais in o ma ius que a selecciona TW, e a de o es iu. En un momen de o a demanda in o ma i a i de g an ensió social pel u u democ ii ic del país, ele isió a op a pe I'e asió, en un in en de desd ama i za la si uació. No hem pogu es abli si la p og amació es- pecial a se mi de la i np o isació o esul a d'una in enció de inida, pe o a aconsegui bloqueja el ci cui comunica iu en e els espec ado s i la ele isió. Es a gene a I'anomena e ec e dis 6nic: u.. . la ep esen ación con lic ual sugie e compo amien os de sa is acción y abs ención, y el mensaje delibe adamen e no malizan e, sugie e o p oduce, al menos indi ec amen e, hos ilidad o ebe- lión, o c isis de c edibilidad9. Les aons dels pob es esul a s in o ma ius ob ingu s pe TW es poden si ua en es eixos: - La esponsabili a de se un mi ja de comunicació o icial, la g an audiencia i o a incidencia en la població a en pesa excessi amen en el que e in o ma- iu de TVE, immobili zan I'ac uació dels seus p o essionals mol més enca a que els seus companys de RNE. - La complexi a de uncionamen de TVE, amb icis de I'e apa polí ica an- e io enca a no supe a s, a con ibui a la poca ope a i i a d'aquells se eis. - La ela i a manca de mi jans ecnics i en algun cas la mala u ili zació d'ells, és el e ce eix de aonamen . No malmen es pensa que TVE é unes pos- sibili a s ecniques supe io s a les que ealmen posseeix. És ce que TVE mal ap o i a el seu ma e ial, en g an pa pe la se a o gani zació bu oc i ica. Pe o a nbé és ce que mol del seu ma e ial és an iqua , inadequa i esch. Pe exem- ple, TVE no é cap uni a mobil Ileuge a; el dia del cop d'es a no disposa a de cap uni a mobil a Mad id, excepció e a de la si uada din e del Cong és. L'ab- sencia de connexions en di ec e des del lloc on es p oduien els e s, a se deguda a p oblemes de manca de ma e ial. Les ilmacions dels ex e io s del Pa lamen que an apa eixe a la pe i a an alla ben en ada la ma inada, e an g a ades pe un equip de ídeo i po ades a P ado del Rey pe a la se a emissió. El conjun de aons esmen a po explica , almenys en pa , el compo amen de TVE da an I'in en sediciós, jun a la possible inexpe iencia dels nous es- ponsables inco po a s a TVE eia poc emps. En aques país els p o essionals de- moc a es no han ingu en les úl imes decades, masses opo uni a s de guanya expe iencia en el mi jii ele isiu. Malg a o , el elespec ado a oba a al a més in o mació, amb mes e- qüencia i pun uali a (al nenys com a RNE). Malg a o s els incon enien s, TVE 9 Op, ci ., p. 19 podia ha e p es més inicia i es, com elabo a enue is es amb pe sona ges polí- 89 ics o p o agonis es de la ni , e e lexiona sob e els esde eni nen s, c ida ana- lis es pe oba explicacions als e s, documen a sob e els an eceden s his o ies i i n nedia s del mo imen sediciós, e c., en comp es de les pel~lícules, els docu- men al~ i musicals que a p og ama , més a ia enden s a dona un o de es a i poca se ie a al momen . El e un ac amen in o ma iu amb conno acions d'espec acula i a o i oli a (i aquí pensem ambé en la cadena SER i José M? Ga cía) en una si uació an g eu pe al país com el 23-F, po enu pe illosos e ec- es de banali za les conseqü?ncies d'aques s e s, elaxan la consciencia polí ica d'un sec o i npo an de la població. Mi jans de comunicació consul a s Ba celona El No icie o Uni e sal El Pe iódico El Co eo Ca alán La Vangua dia A ui Dia io de Ba celona Radio Mi ama Radio Nacional de España (RNE) Radio-4 (RNE) Radio Ba celona (SER) Radio Ju en ud (RCE) Radio España (CC) Mad id Pueblo El Alcáza Ya El País Dia io 16 ABC La Voz de Mad id (RCE) Radio España Radio Popula de Mad id (COPE) Radio Mad id (SER) Radio Nacional de España (RNE) Radio Tele isión Española (RM)