ANALISI
i
la ece ca sob e comunicació
En la da e a assemblea de I'Associació In e nacional d'In es igado s de la Co-
municació (AIERIIIAMCR) que es a celeb a a Ca acas I'es iu de 1980, es a
p end e I'aco d de dedica la següen assemblea, que ind i lloc I'es iu de 1982
a F anca, al ema gene ic de ~Democ icia i Mi jans de Comunicació~. No deixa
de se so p enen
i
ep esen a iu el e que en la eunió en la qual es a p end e
aquella de e minació, s'o iginés una o a polemica en e els qui conside a en
que ac a un ema com «Democ acia i Mi jans de Comunicació» en una eunió
cien í ica e a un ges d'excessi a poli i zació de I'Associació, i els que conside a-
en que de mane a explíci a o implíci a o a ece ca en ma e ia de comunicació
social o ma pa , inqües ionablemen , de la ma eixa dinimica de les polí iques
comunica i es. Pe a aques s úl ims, dedica una eunió in e nacional a aquelles
qües ions e a o almen pe inen pe que a on a a, de maneía cla a, una de les
p incipals esponsabili a s polí iques dels in es igado s i un dels emes de majo
complexi a eo ica. Cal di , de o a mane a, que si la ece ca és pe inen en
aques sec o no ho és única nen pe la incon es able in e enció dels p ocessos
co nunica ius en la dinamica social del món ac ual, sinó ambé pe que la comu-
nicació socia!, com el Ilengua ge, es a de e minada pe es a egies polí iques ca-
da dia més so is icades. El descob imen d'aquelles uncions polí iques no es po-
sa de mani es en un p ime cop d'ull, sinó
a nb
I'aju d'una complexa ece ca
polí ica, economica, sociologica i semio ica.
La comunicació és, al ma eix emps, la ga an ia de la llibe a i la condició de
possibili a de I'escla i ud i la manipulació.
8
La con eniencia de dedica la mhima a enció a I'es udi d'aques es qües ions
és, a més, del o pe inen pel e que les dimensions polí iques de la comunica-
ció, ul a els p oblemes de ipus epis emologic esmen a s, s'han de plan eja ,
necessa iamen a un ampli i complex ni el1 in e nacional, dona que els p oble-
mes de di usió, ecull d'in o mació i p oducció comunica i a es plan egen, ja
necessa iamen , a aques ni ell.
És eina de la ece ca social, i és eina ~'ANALIsI. ce ca la con ex uali zació
dels enomens socials. Aques a olun a de con ex uali zació I'hem hagu
d'aplica a un e conc e , polí icamen excepcional, pe o que pe la se a g a e-
a a posa en qües ió i a des aca la unció polí ica dels mi jans de comunica-
ció a 1'Espanya ac ual: els e s del
23
de eb e amb I'assai
golpis a
a les Co s es-
panyoles.
Si cen em la millo a enció en aquells e s excepcionals, és pe que els consi-
de em pa adigma ics dels p oblemes exis en s a les democ acies occiden ais pel
que a a les uncions dels mi jans de comunicació.
Els p oblemes especí ics de la comunicació social a Ca alunya i a 1'Es a espan-
yo1 no els hem d'en end e com un cas especial i a ípic en el conjun de la comu-
ni a polí ica in e nacional, sinó que hem d'in e p e a -los en el seu p opi con-
ex : el de la socie a capi alis a desen olupada.
Se a compe encia d'al es publicacions anali za els condicionan s polí ics que
de e mina en aquells esde eni nen s. L'objec iu ~'AN~ISI és el d'es udia la
unció dels mi jans de comunicació en la neu ali zació de la
h en ona,
en la de-
e minació de I'ac i ud de I'opinió pública en la esolució dels e s. No es ac a,
pe o, de e una analisi sec o ial sinó més igo osamen , de p ocu a ce ca la e-
lació en e el sis ema polí ic, posan en elació els esul a s inals del p océs es-
ic a nen polí ic, amb les condicions imposades pels mi jans de comunicació.
QÜESTIONS OBERTES
A LA
RECERCA SOBRE
COMUNICACI~
I
DEMOCRACIA
En aques núme o ~'ANALISI no es ecullen, e iden men , o s els g ans p oble-
mes que in e essen a la elació en e Comunicació i Democ acia, en el momen
p esen , al nos e país. Menys enca a si enim en comp e que aque s p oblemes
enen una a el d'abas in e nacional
i
un conjun complex de causes, des de les
es ic amen polí iques, ins a les economiques i, ins i o , cul u als.
És con enien , pe o, abans de p esen a , a g ans e s, el con ingu dels di e -
sos assaigs que aquí publiquem, plan eja b eumen quines són les qües ions
obe es i especí iques que la ece ca sob e comunicació i democ acia ens plan e-
ja a nb més u gencia.
Pa lem d'u gencia pe que enca a a ui anem descob in no es conseqü2ncies
de la lla ga dominació anquis a i dels obs acles que aques a a posa a l'exe cici
de les Ilibe a s. A poc a poc, es a posan de mani es I'a elamen d'alguns cos-
9
ums an idemoc i ics i, més que aixo, la supe i encia ins i ucional d'esquemes
i es uc u es de pode consolida s du an la dic adu a i enca a no enca s.
Cal e e e encia, e idenunen , a la lla ga iiis a d'a emp a s a la llibe a d'ex-
p essió, que hem ana supo an en el pe íode immedia pos anquis a. La nos-
a democ acia ha con iscu amb un egui zell d'a emp a s i ep essions a la Ili-
be a d'in o mació i exp essió. A a bé, la ece ca sob e comunicació i democ i-
cia no po a u a -se en el econeixemen dels a emp a s mani es os a la llibe a i
a la democ acia. El pape de la Teo ia de la Comunicació s'ha d'es end e al e -
eny de la de inició ideologica -les uncions la en s- dels mi jans de comuni-
cació i a nbé dels di e sos p ocessos de comunicació social.
Aques es ci cums incies endeixen a dibuixa I'exis encia de I'opinió pública
com una o ca passi a, ambé de inida com a amajo ia silenciosa*, a la qual
s'a ibueix la unció d'assen imen o dissen imen passiu i a la qual només es
con oca pe a l'acció
a
les jo nades elec o als pe al d'esp éme -ne el o .
Aques a endencia a queda ben sin e i zada en aquel1 amós eslogan de p opa-
ganda del e e endum que deia a u oz es u o o*.
Una ece ca comp omesa amb la democ a i zació hau 2 de ecolli les di e-
en s seqüencies de ca ác e ju ídic i polí ic que pe me in u ili za els sis emes de
comunicació com a au en ics ins umen s de pa icipació. Aix6 implica, pe
exemple, una se e a e isió de les ac uals polí iques de con ol pa la nen a i dels
ens públics de comunicació, i la cons ucció d'una eo ia sob e els mínims demo-
c i ics, pa icipa ius, d'aques s sis emes de con ol.
La Teo ia de la Comunicació é ambé una unció especí ica a I'ho a d'anali -
za les condicions eals de pa icipació, de plu alisme, en una socie a en que es
econeixen els d e s o mals d'emissió. Aques és, pe descomp a , un p oblema
clau i no exclusiu de I'expe iencia del nos e país, pe qu? a ec a o s els paisos
del món i els di e sos sis emes polí ics comunica ius. L'in es igado de la comu-
nicació, I'in es igado social, no po passa de lla g da an d'aques p oblema.
Quines són les condicions de possibili a de I'exe cici de la llibe a d'in o ma-
ció? És sabu que en el deba mundial ac ual, aquells que exe ceixen un domini
eal sob e la capaci a d'emissió, denuncien, a cada pas, la o mulació d'aques-
es qües ions - eco din-se, pe exemple, les c í iques a I'in o me Mac B ide-
amb I'excusa que qualse ol in en de plani icació ac ua com a ep essiu de l'es-
men ada llibe a . Des de la nos a pe spec i a d'in es igado s de la comunica-
ció sembla cla que aques a es a egia ideolhgica, aques es espos es, són diame-
almen oposades
a
la olun a cien í ica d'esb ina les si uacions de e .
L'he encia
cul u al^
del anquisme a enca a més di ícil la cla i icació
d'aques s concep es, ja que els pa ida is de no anali za a ons les condicions de
possibili a de I'exe cici d'aques a Ilibe a , esg imeixen la doc ina anquis a
sob e la in o mació i la se a condemna pe sis en del libe isme in o ma iu, com
a a gumen con a i a la plani icació de les polí iques comunica i es, que són
10
i llades d'an idemoc a iques. L'in e encionisme equi al a eixisme o a au o i-
a isme. Aques a con usió ha de e mina , pe exemple, el deba sob e la p i a-
i zació de la
TV,
i ha debili a el sis ema a gumen a1 dels pa i s d'esque a.
Les di icul a s pe a edi ica una Teo ia de la Comunicació ú il pe a la consoli-
dació democ a ica no són, exclusi amen , ideologiques, sinó que a sob e d'elles,
més ecen men , s'hi han ana suman les di icul a s es uc u als p opies de la
ma eixa e olució ecnologica dels mi jans i, especialmen , la se a capaci a
d'ad eca -se a públics de ca ac e massiu, amb els consegüen s p ocessos d'ho-
mogenei zació de I'opinió, dels cos ums i de les expec a i es de la població, do-
minades pe una plani icació, economi zació, dels seus desi jos pe sonals i so-
cials més p egons.
Aques es di icul a s, pe exemple, han de e mina que alguns dels ells con-
cep es ei indica ius, com és el cas de la con ain o mació o la comunicació al e -
na i a, es egin a ui de as a s pe la ma eixa expe iencia dels e s i pe la capaci-
a de les mul inacionals de la p oducció i I'emissió, pe a abso bi i desbanca
els in en s d'al e na i i a . S'in odueix en aques con ex la necessi a d'es u-
dia , al ma eix emps, no solamen la llibe a d'emissió, sinó les condicions de
p oducció comunica i es. Una apa en plu ali zació de les eus emisso es, i que
s'ac uali za amb la p i a i zació i mul iplicació dels canals ele isius, com a cas
més ep esen a iu, oba una co ecció en l'homogenei zació de la p oducció,
o nan així, en un ce cle iciós, a la concen ació de la in o mació.
La agili a de la democ acia, no es ja únicamen la que es de i a de la ep es-
sió o de la censu a obe a, sinó de les condicions de p oducció que la limi en.
En el nos e con ex , es comp en que ins a poc emps, I'es udi de la manipu-
lació es limi és a la censu a més en osquida o a I'es udi de les es a egies pe sua-
si es que es conc e a en en unes de e minades codi icacions dels missa ges
i
de
les se es o mes a gumen als i alo a i es. L'es udi sob e la manipulació, s'es én
a ui a les es a egies poli iques i economiques capaces de edui al silenci o a la
ma ginació, les eus de I'emancipació.
És na u al que la ece ca semio ica sob e la manipulació es egi a ui necessi a-
da d'una co ecció cap a la p agma ica i d'una complemen ació cap al sec o de
I'economia polí ica de la comunicació.
L'es udi de I'es a egia ja no po se únicamen un es udi o ien a cap a la de-
núncia o el desemmasca amen . Aques a e a la endencia d'una ece ca que sua-
a de iníem com a insu icien . La cce ca, adhuc la ma eixa ece ca semio ica,
s'o ien a cap a la necessi a d'apo a dades pe a I'es ablimen de polí iques co-
munica i es al e na i es o de pa icipació. En aques sen i és con enien que els
in es igado s de
la
comunicació dels paisos capi alis es desen olupa s, ad ecem
la nos a ullada cap a les expe iencies dels in es igado s dels paisos del e ce
món que, jun amen amb I'es udi-denúncia, in en en onamen a les bases
d'una polí ica de comunicació no dependen .
Aques es e lexions gene iques enen la se a aplicació en el con ex immedia
de Ca alunya. Men e que la endencia es a al i in e nacional és la d'una ensió
11
cap a la doble cen ali zació es a al i in e nacional, és e iden que s'ob e un es-
pai pe a la de ensa de la democ acia en la ei indicació i plani icació dels espais
locals, descen ali za s, de comunicació. Aixo signi ica, pe al a pa , que la in-
es igació de la comunicació ja no po se una ece ca únicamen i exclusi a sob e
els
Mass Media,
com ha es a cos um del que pod íem quali ica de Teo ia de la
Comunicació dominan , sinó que s'ha d'ad ega ais espais in e mi jos en e
la comunicació gmpai i la comunicació massi a i, enca a més, s'ha d'ocupa de les
modali a s comunica i es que o i u ili zan ecu sos ecnics, són capaces de pe -
me e un lux in o ma iu o ien a a la pa icipació, a la dinami zació de les ela-
cions socials,
és
a di , o ien a s a una de les bases i enunciables de la democ a-
cia.
La comunicació massi a, a ui pe a ui, con ibueix a c ea una ala man i p o-
g essi a espec acula i zació de la ida polí ica, eduin la pa icipació del ciu ada
a una pu a pa icipació cognosci i a, només encada pe I'exe cici de I'acció del
o . La democ a i zació de la in o mació -que aquí olem es udia - no po
edui -se a la noció adicional de dona mol es eus, enca a que aques a sigui
una qües ió impo an i bisica d'aquella democ a i zació, sinó que pe se -ho
del o , ha de con e i -se en ins mmen de pa icipació, és a di , d'acció.
Alguns d'aques s p oblemes queden ecolli s en les ece ques que publiquem en
aques núme o
4
~'ANALISI. La majo ia d'aques s a icles apo en no es dades i
in e p e acions sob e el pape dels mi jans de comunicació la ni de I'in en
gol-
pis a
del
23
de eb e . No es ac a aquí d'anali za i desc iu e únicamen ael
compo amen * dels mi jans, sinó ambé la se a unció, unció que donada la
g a e a i I'excepcionali a dels e s es posa de elleu de mane a mol especí ica.
L'excepcionali a del e , no implica -aques a se ia una de les p incipals esis de
ons que s'han ana mani es an a a és dels eballs que hem eali za - una
ac uació excepcional dels mi jans, sinó una espos a, un e lex condiciona , de
les se es es uc u es ja consolidades.
Publiquem, en p ime Iloc, una aducció selec i a de la ece ca que a du a
e me la Uni e si a de Ropa, pe enca ec de la RAI, sob e la espos a dels
Mass
Media
al seg es amen del líde de la democ acia i aliana, Aldo Mo o. L'objec iu
p incipal d'aques a ece ca e a de descob i com ac uen els mi jans en una si ua-
ció d'eme gencia que podia a ec a de mane a g eu, almenys eo icamen ,
I'equilib i polí ic de 1'Es a . Aques a analisi de e mina la ipologia comunica i-
a de cada mi ja i explica com el compo amen apa en men ocasional dels mi -
jans é la se a a el en la p opia es uc u a cul u al i in o ma i a edi icada dia a
dia. Al ma ge del seu in e es eo ic in ínsec, hem conside a que, o i les di e-

12
encies, aques a ece ca apo a nomb oses i subs an i es bases eo iques pe a la
comp ensió dels e s del 23 de eb e , que aquí anali zen amb majo de all.
L'a icle de Romii Gube n abo da una de les qües ions claus aquí esmen ades:
la de les condicions economiques de la llibe a d'exp essió. Es mos a wb igo
la dependencia en e pode economic i pode comunica iu. Conside a els cos os
de p oducció de la comunicació de ipus amic ow, *meson, amac oD i amega*,
a iban a la conclusió documen ada que la elació audiencia-cos a a o eix la co-
municació de ca ac e amega* i limi a p og essi amen les possibili a s de la pe i-
a comunicació, amb el consegüen pe ill pe a un au en ic p océs de democ a-
i zació de la comunicació.
En el eball de Césa Moline o es ecullen les p incipals ans o macions expe-
imen ades en el egim ju ídic de la In o mació en el pe íode de la ansició polí-
ica espanyola. Mol pa icula men , es des aca la impo ancia i signi icació de la
sen encia del T ibunal Cons i ucional
(16
de ma 5 de 1981) ela i a a la llibe a
d'in o mació i exp essió i que ep esen a la p ime a aplicació ju isp udencia1 de
la Cons i ució Espanyola de 1978.
Re e i s especí icamen a les uncions dels
Mass Media
du an les ho es enses
de l'in en de cop d'es a del 23-F, publiquem qua e eballs. A SEIS mi jans de
comunicació i el 23-F* de
M.
Gómez
i
1.
González, el lec o hi pod ii oba
una amplia
i
documen ada e e encia al compo amen i a les di e ses ci cums-
iincies que a en a ec a els mi jans de comunicació des de I'assal al Pa lamen
ins a I'allibe ació dels os a ges i consegüen ac& de la
in en ona.
Pel que a al ac amen in o ma iu dels e s a ni ell in e nacional,
H.
Bo a
anali za les in o macions ela i es a aques ma eix esde enimen als semana is
apa egu s als es a s que I'au o anomena de aL'A l2n ic No d~. Aques a analisi
ha de se especialmen sugge en pe als es udian s de Ciencies de la In o mació
ja que I'aniilisi del ac amen in o ma iu i de la unció de la in o mació polí ica
in e nacional en di e sos con ex os així com I'es udi de les es uc u es cul u als i
dels es e eo ips amb que des dels palsos desen olupa s d'occiden es eu Espan-
ya, es a a pa i d'una eo ia dels gene es pe iodis ics i de I'es uc u a de la in-
o mació pe iodís ica.
Se gi Schaa anali za un dels aspec es més elle an s del p océs in o ma iu
en o n del 23-F: la amosa cin a de ídeo que a ecolli I'en ada dels assal an s,
I'esga i ós Ilencamen de e s a I'hemicicle i I'ag essió a Gu ié ez Mellado.
Schaa explica les condicions ecniques de p oducció de la cin a i ambé les con-
dicions polí iques que a en de e mina que aquel1 documen no pogués se co-
negu pel públic ins mol es ho es desp és d'ha e es a en egis a .
A
aEs a , O d e(s) i Se eis d'In o nació~, Josep Gi eu assaja I'aniilisi d'un
al e ni ell in o ma iu, di e en al que s'ad eca a I'ús públic,
i
que, segons
I'au o , a se de e minan pe a l'a o amen del
golpe.
Més enca a, es o mula la
hipo esi que I'es uc u a i el pode d'in o mació-o denació que aques es xa xes
sec e es enen en la mode na socie a capi alis a desen olupada, an impossible
un p onunciamen com el que p e enien Teje o i els mili as amb que es a a
13
coo dina .
Finalmen , i a pa les seccions habi uals d'in o mació bibliog a ica i de e is-
es, que hem p ocu a amplia , publiquem com a documen el discu s que, en
nom de la UNESCO, a p onuncia An onio Pasquali a la sessió inaugu al del
Cong és de la AIERI, celeb a a Ca acas l'es iu de
1980.
Aques documen posa
de elleu la impo ancia que a ni el1 in e nacional es dóna a la esponsabili a
polí ica dels in es igado s en ma e ia de comunicació. Jus i ica la publicació
d'aques ex la ci cums ancia que Pasquali elacioni els di e sos ca nps d'es udi
i les ap oximacions me odol6giques amb aquella esponsabili a . Aques ex és
indica iu de les in encions de base que aquí ma eix pos ulem pe a la ece ca, en
ma e ia de comunicació.
Miquel de Mo agas Spa