Presentació. Anàlisi i la recerca sobre comunicació i democràcia

ANALISI i la ece ca sob e comunicació En la da e a assemblea de I'Associació In e nacional d'In es igado s de la Co- municació (AIERIIIAMCR) que es a celeb a a Ca acas I'es iu de 1980, es a p end e I'aco d de dedica la següen assemblea, que ind i lloc I'es iu de 1982 a F anca, al ema gene ic de ~Democ icia i Mi jans de Comunicació~. No deixa de se so p enen i ep esen a iu el e que en la eunió en la qual es a p end e aquella de e minació, s'o iginés una o a polemica en e els qui conside a en que ac a un ema com «Democ acia i Mi jans de Comunicació» en una eunió cien í ica e a un ges d'excessi a poli i zació de I'Associació, i els que conside a- en que de mane a explíci a o implíci a o a ece ca en ma e ia de comunicació social o ma pa , inqües ionablemen , de la ma eixa dinimica de les polí iques comunica i es. Pe a aques s úl ims, dedica una eunió in e nacional a aquelles qües ions e a o almen pe inen pe que a on a a, de maneía cla a, una de les p incipals esponsabili a s polí iques dels in es igado s i un dels emes de majo complexi a eo ica. Cal di , de o a mane a, que si la ece ca és pe inen en aques sec o no ho és única nen pe la incon es able in e enció dels p ocessos co nunica ius en la dinamica social del món ac ual, sinó ambé pe que la comu- nicació socia!, com el Ilengua ge, es a de e minada pe es a egies polí iques ca- da dia més so is icades. El descob imen d'aquelles uncions polí iques no es po- sa de mani es en un p ime cop d'ull, sinó a nb I'aju d'una complexa ece ca polí ica, economica, sociologica i semio ica. La comunicació és, al ma eix emps, la ga an ia de la llibe a i la condició de possibili a de I'escla i ud i la manipulació. 8 La con eniencia de dedica la mhima a enció a I'es udi d'aques es qües ions és, a més, del o pe inen pel e que les dimensions polí iques de la comunica- ció, ul a els p oblemes de ipus epis emologic esmen a s, s'han de plan eja , necessa iamen a un ampli i complex ni el1 in e nacional, dona que els p oble- mes de di usió, ecull d'in o mació i p oducció comunica i a es plan egen, ja necessa iamen , a aques ni ell. És eina de la ece ca social, i és eina ~'ANALIsI. ce ca la con ex uali zació dels enomens socials. Aques a olun a de con ex uali zació I'hem hagu d'aplica a un e conc e , polí icamen excepcional, pe o que pe la se a g a e- a a posa en qües ió i a des aca la unció polí ica dels mi jans de comunica- ció a 1'Espanya ac ual: els e s del 23 de eb e amb I'assai golpis a a les Co s es- panyoles. Si cen em la millo a enció en aquells e s excepcionals, és pe que els consi- de em pa adigma ics dels p oblemes exis en s a les democ acies occiden ais pel que a a les uncions dels mi jans de comunicació. Els p oblemes especí ics de la comunicació social a Ca alunya i a 1'Es a espan- yo1 no els hem d'en end e com un cas especial i a ípic en el conjun de la comu- ni a polí ica in e nacional, sinó que hem d'in e p e a -los en el seu p opi con- ex : el de la socie a capi alis a desen olupada. Se a compe encia d'al es publicacions anali za els condicionan s polí ics que de e mina en aquells esde eni nen s. L'objec iu ~'AN~ISI és el d'es udia la unció dels mi jans de comunicació en la neu ali zació de la h en ona, en la de- e minació de I'ac i ud de I'opinió pública en la esolució dels e s. No es ac a, pe o, de e una analisi sec o ial sinó més igo osamen , de p ocu a ce ca la e- lació en e el sis ema polí ic, posan en elació els esul a s inals del p océs es- ic a nen polí ic, amb les condicions imposades pels mi jans de comunicació. QÜESTIONS OBERTES A LA RECERCA SOBRE COMUNICACI~ I DEMOCRACIA En aques núme o ~'ANALISI no es ecullen, e iden men , o s els g ans p oble- mes que in e essen a la elació en e Comunicació i Democ acia, en el momen p esen , al nos e país. Menys enca a si enim en comp e que aque s p oblemes enen una a el d'abas in e nacional i un conjun complex de causes, des de les es ic amen polí iques, ins a les economiques i, ins i o , cul u als. És con enien , pe o, abans de p esen a , a g ans e s, el con ingu dels di e - sos assaigs que aquí publiquem, plan eja b eumen quines són les qües ions obe es i especí iques que la ece ca sob e comunicació i democ acia ens plan e- ja a nb més u gencia. Pa lem d'u gencia pe que enca a a ui anem descob in no es conseqü2ncies de la lla ga dominació anquis a i dels obs acles que aques a a posa a l'exe cici de les Ilibe a s. A poc a poc, es a posan de mani es I'a elamen d'alguns cos- 9 ums an idemoc i ics i, més que aixo, la supe i encia ins i ucional d'esquemes i es uc u es de pode consolida s du an la dic adu a i enca a no enca s. Cal e e e encia, e idenunen , a la lla ga iiis a d'a emp a s a la llibe a d'ex- p essió, que hem ana supo an en el pe íode immedia pos anquis a. La nos- a democ acia ha con iscu amb un egui zell d'a emp a s i ep essions a la Ili- be a d'in o mació i exp essió. A a bé, la ece ca sob e comunicació i democ i- cia no po a u a -se en el econeixemen dels a emp a s mani es os a la llibe a i a la democ acia. El pape de la Teo ia de la Comunicació s'ha d'es end e al e - eny de la de inició ideologica -les uncions la en s- dels mi jans de comuni- cació i a nbé dels di e sos p ocessos de comunicació social. Aques es ci cums incies endeixen a dibuixa I'exis encia de I'opinió pública com una o ca passi a, ambé de inida com a amajo ia silenciosa*, a la qual s'a ibueix la unció d'assen imen o dissen imen passiu i a la qual només es con oca pe a l'acció a les jo nades elec o als pe al d'esp éme -ne el o . Aques a endencia a queda ben sin e i zada en aquel1 amós eslogan de p opa- ganda del e e endum que deia a u oz es u o o*. Una ece ca comp omesa amb la democ a i zació hau 2 de ecolli les di e- en s seqüencies de ca ác e ju ídic i polí ic que pe me in u ili za els sis emes de comunicació com a au en ics ins umen s de pa icipació. Aix6 implica, pe exemple, una se e a e isió de les ac uals polí iques de con ol pa la nen a i dels ens públics de comunicació, i la cons ucció d'una eo ia sob e els mínims demo- c i ics, pa icipa ius, d'aques s sis emes de con ol. La Teo ia de la Comunicació é ambé una unció especí ica a I'ho a d'anali - za les condicions eals de pa icipació, de plu alisme, en una socie a en que es econeixen els d e s o mals d'emissió. Aques és, pe descomp a , un p oblema clau i no exclusiu de I'expe iencia del nos e país, pe qu? a ec a o s els paisos del món i els di e sos sis emes polí ics comunica ius. L'in es igado de la comu- nicació, I'in es igado social, no po passa de lla g da an d'aques p oblema. Quines són les condicions de possibili a de I'exe cici de la llibe a d'in o ma- ció? És sabu que en el deba mundial ac ual, aquells que exe ceixen un domini eal sob e la capaci a d'emissió, denuncien, a cada pas, la o mulació d'aques- es qües ions - eco din-se, pe exemple, les c í iques a I'in o me Mac B ide- amb I'excusa que qualse ol in en de plani icació ac ua com a ep essiu de l'es- men ada llibe a . Des de la nos a pe spec i a d'in es igado s de la comunica- ció sembla cla que aques a es a egia ideolhgica, aques es espos es, són diame- almen oposades a la olun a cien í ica d'esb ina les si uacions de e . L'he encia cul u al^ del anquisme a enca a més di ícil la cla i icació d'aques s concep es, ja que els pa ida is de no anali za a ons les condicions de possibili a de I'exe cici d'aques a Ilibe a , esg imeixen la doc ina anquis a sob e la in o mació i la se a condemna pe sis en del libe isme in o ma iu, com a a gumen con a i a la plani icació de les polí iques comunica i es, que són 10 i llades d'an idemoc a iques. L'in e encionisme equi al a eixisme o a au o i- a isme. Aques a con usió ha de e mina , pe exemple, el deba sob e la p i a- i zació de la TV, i ha debili a el sis ema a gumen a1 dels pa i s d'esque a. Les di icul a s pe a edi ica una Teo ia de la Comunicació ú il pe a la consoli- dació democ a ica no són, exclusi amen , ideologiques, sinó que a sob e d'elles, més ecen men , s'hi han ana suman les di icul a s es uc u als p opies de la ma eixa e olució ecnologica dels mi jans i, especialmen , la se a capaci a d'ad eca -se a públics de ca ac e massiu, amb els consegüen s p ocessos d'ho- mogenei zació de I'opinió, dels cos ums i de les expec a i es de la població, do- minades pe una plani icació, economi zació, dels seus desi jos pe sonals i so- cials més p egons. Aques es di icul a s, pe exemple, han de e mina que alguns dels ells con- cep es ei indica ius, com és el cas de la con ain o mació o la comunicació al e - na i a, es egin a ui de as a s pe la ma eixa expe iencia dels e s i pe la capaci- a de les mul inacionals de la p oducció i I'emissió, pe a abso bi i desbanca els in en s d'al e na i i a . S'in odueix en aques con ex la necessi a d'es u- dia , al ma eix emps, no solamen la llibe a d'emissió, sinó les condicions de p oducció comunica i es. Una apa en plu ali zació de les eus emisso es, i que s'ac uali za amb la p i a i zació i mul iplicació dels canals ele isius, com a cas més ep esen a iu, oba una co ecció en l'homogenei zació de la p oducció, o nan així, en un ce cle iciós, a la concen ació de la in o mació. La agili a de la democ acia, no es ja únicamen la que es de i a de la ep es- sió o de la censu a obe a, sinó de les condicions de p oducció que la limi en. En el nos e con ex , es comp en que ins a poc emps, I'es udi de la manipu- lació es limi és a la censu a més en osquida o a I'es udi de les es a egies pe sua- si es que es conc e a en en unes de e minades codi icacions dels missa ges i de les se es o mes a gumen als i alo a i es. L'es udi sob e la manipulació, s'es én a ui a les es a egies poli iques i economiques capaces de edui al silenci o a la ma ginació, les eus de I'emancipació. És na u al que la ece ca semio ica sob e la manipulació es egi a ui necessi a- da d'una co ecció cap a la p agma ica i d'una complemen ació cap al sec o de I'economia polí ica de la comunicació. L'es udi de I'es a egia ja no po se únicamen un es udi o ien a cap a la de- núncia o el desemmasca amen . Aques a e a la endencia d'una ece ca que sua- a de iníem com a insu icien . La cce ca, adhuc la ma eixa ece ca semio ica, s'o ien a cap a la necessi a d'apo a dades pe a I'es ablimen de polí iques co- munica i es al e na i es o de pa icipació. En aques sen i és con enien que els in es igado s de la comunicació dels paisos capi alis es desen olupa s, ad ecem la nos a ullada cap a les expe iencies dels in es igado s dels paisos del e ce món que, jun amen amb I'es udi-denúncia, in en en onamen a les bases d'una polí ica de comunicació no dependen . Aques es e lexions gene iques enen la se a aplicació en el con ex immedia de Ca alunya. Men e que la endencia es a al i in e nacional és la d'una ensió 11 cap a la doble cen ali zació es a al i in e nacional, és e iden que s'ob e un es- pai pe a la de ensa de la democ acia en la ei indicació i plani icació dels espais locals, descen ali za s, de comunicació. Aixo signi ica, pe al a pa , que la in- es igació de la comunicació ja no po se una ece ca únicamen i exclusi a sob e els Mass Media, com ha es a cos um del que pod íem quali ica de Teo ia de la Comunicació dominan , sinó que s'ha d'ad ega ais espais in e mi jos en e la comunicació gmpai i la comunicació massi a i, enca a més, s'ha d'ocupa de les modali a s comunica i es que o i u ili zan ecu sos ecnics, són capaces de pe - me e un lux in o ma iu o ien a a la pa icipació, a la dinami zació de les ela- cions socials, és a di , o ien a s a una de les bases i enunciables de la democ a- cia. La comunicació massi a, a ui pe a ui, con ibueix a c ea una ala man i p o- g essi a espec acula i zació de la ida polí ica, eduin la pa icipació del ciu ada a una pu a pa icipació cognosci i a, només encada pe I'exe cici de I'acció del o . La democ a i zació de la in o mació -que aquí olem es udia - no po edui -se a la noció adicional de dona mol es eus, enca a que aques a sigui una qües ió impo an i bisica d'aquella democ a i zació, sinó que pe se -ho del o , ha de con e i -se en ins mmen de pa icipació, és a di , d'acció. Alguns d'aques s p oblemes queden ecolli s en les ece ques que publiquem en aques núme o 4 ~'ANALISI. La majo ia d'aques s a icles apo en no es dades i in e p e acions sob e el pape dels mi jans de comunicació la ni de I'in en gol- pis a del 23 de eb e . No es ac a aquí d'anali za i desc iu e únicamen ael compo amen * dels mi jans, sinó ambé la se a unció, unció que donada la g a e a i I'excepcionali a dels e s es posa de elleu de mane a mol especí ica. L'excepcionali a del e , no implica -aques a se ia una de les p incipals esis de ons que s'han ana mani es an a a és dels eballs que hem eali za - una ac uació excepcional dels mi jans, sinó una espos a, un e lex condiciona , de les se es es uc u es ja consolidades. Publiquem, en p ime Iloc, una aducció selec i a de la ece ca que a du a e me la Uni e si a de Ropa, pe enca ec de la RAI, sob e la espos a dels Mass Media al seg es amen del líde de la democ acia i aliana, Aldo Mo o. L'objec iu p incipal d'aques a ece ca e a de descob i com ac uen els mi jans en una si ua- ció d'eme gencia que podia a ec a de mane a g eu, almenys eo icamen , I'equilib i polí ic de 1'Es a . Aques a analisi de e mina la ipologia comunica i- a de cada mi ja i explica com el compo amen apa en men ocasional dels mi - jans é la se a a el en la p opia es uc u a cul u al i in o ma i a edi icada dia a dia. Al ma ge del seu in e es eo ic in ínsec, hem conside a que, o i les di e- 12 encies, aques a ece ca apo a nomb oses i subs an i es bases eo iques pe a la comp ensió dels e s del 23 de eb e , que aquí anali zen amb majo de all. L'a icle de Romii Gube n abo da una de les qües ions claus aquí esmen ades: la de les condicions economiques de la llibe a d'exp essió. Es mos a wb igo la dependencia en e pode economic i pode comunica iu. Conside a els cos os de p oducció de la comunicació de ipus amic ow, *meson, amac oD i amega*, a iban a la conclusió documen ada que la elació audiencia-cos a a o eix la co- municació de ca ac e amega* i limi a p og essi amen les possibili a s de la pe i- a comunicació, amb el consegüen pe ill pe a un au en ic p océs de democ a- i zació de la comunicació. En el eball de Césa Moline o es ecullen les p incipals ans o macions expe- imen ades en el egim ju ídic de la In o mació en el pe íode de la ansició polí- ica espanyola. Mol pa icula men , es des aca la impo ancia i signi icació de la sen encia del T ibunal Cons i ucional (16 de ma 5 de 1981) ela i a a la llibe a d'in o mació i exp essió i que ep esen a la p ime a aplicació ju isp udencia1 de la Cons i ució Espanyola de 1978. Re e i s especí icamen a les uncions dels Mass Media du an les ho es enses de l'in en de cop d'es a del 23-F, publiquem qua e eballs. A SEIS mi jans de comunicació i el 23-F* de M. Gómez i 1. González, el lec o hi pod ii oba una amplia i documen ada e e encia al compo amen i a les di e ses ci cums- iincies que a en a ec a els mi jans de comunicació des de I'assal al Pa lamen ins a I'allibe ació dels os a ges i consegüen ac& de la in en ona. Pel que a al ac amen in o ma iu dels e s a ni ell in e nacional, H. Bo a anali za les in o macions ela i es a aques ma eix esde enimen als semana is apa egu s als es a s que I'au o anomena de aL'A l2n ic No d~. Aques a analisi ha de se especialmen sugge en pe als es udian s de Ciencies de la In o mació ja que I'aniilisi del ac amen in o ma iu i de la unció de la in o mació polí ica in e nacional en di e sos con ex os així com I'es udi de les es uc u es cul u als i dels es e eo ips amb que des dels palsos desen olupa s d'occiden es eu Espan- ya, es a a pa i d'una eo ia dels gene es pe iodis ics i de I'es uc u a de la in- o mació pe iodís ica. Se gi Schaa anali za un dels aspec es més elle an s del p océs in o ma iu en o n del 23-F: la amosa cin a de ídeo que a ecolli I'en ada dels assal an s, I'esga i ós Ilencamen de e s a I'hemicicle i I'ag essió a Gu ié ez Mellado. Schaa explica les condicions ecniques de p oducció de la cin a i ambé les con- dicions polí iques que a en de e mina que aquel1 documen no pogués se co- negu pel públic ins mol es ho es desp és d'ha e es a en egis a . A aEs a , O d e(s) i Se eis d'In o nació~, Josep Gi eu assaja I'aniilisi d'un al e ni ell in o ma iu, di e en al que s'ad eca a I'ús públic, i que, segons I'au o , a se de e minan pe a l'a o amen del golpe. Més enca a, es o mula la hipo esi que I'es uc u a i el pode d'in o mació-o denació que aques es xa xes sec e es enen en la mode na socie a capi alis a desen olupada, an impossible un p onunciamen com el que p e enien Teje o i els mili as amb que es a a 13 coo dina . Finalmen , i a pa les seccions habi uals d'in o mació bibliog a ica i de e is- es, que hem p ocu a amplia , publiquem com a documen el discu s que, en nom de la UNESCO, a p onuncia An onio Pasquali a la sessió inaugu al del Cong és de la AIERI, celeb a a Ca acas l'es iu de 1980. Aques documen posa de elleu la impo ancia que a ni el1 in e nacional es dóna a la esponsabili a polí ica dels in es igado s en ma e ia de comunicació. Jus i ica la publicació d'aques ex la ci cums ancia que Pasquali elacioni els di e sos ca nps d'es udi i les ap oximacions me odol6giques amb aquella esponsabili a . Aques ex és indica iu de les in encions de base que aquí ma eix pos ulem pe a la ece ca, en ma e ia de comunicació. Miquel de Mo agas Spa