LLENGUA 1
COMUNICACIÓ
A CATALUNYA1
En els es udis co en s sob e els mi jans de comunicació a Ca alunya no se sol
eni en comp e un aspec e que és p ou impo an . En e ec e, a cop d'ull podem
obse a que a casa nos a I'i ea comunicacional -en esa com la suma dels es-
pais cobe s pels di e en s mi jans de comunicació- és més complexa que en al-
es paisos. Simpli ican una mica podem a i ma que a Ca alunya se supe posen
dues i ees comunicacionals: I'una a ec a p ic icamen o a la població, amb sec-
o ~ més «plens» que al es, segons el mi ji; I'al a a ec a una pa més o menys
impo an de la població, ambé segons el mi ji. La p ime a i ea és, segons el
meu esquema, 1'2 ea gene al espanyola; la segona és 1'2 eapa zcula ca alana.
Em sembla innecesa i d'ad e i que, quan pa lo d'i ea pa icula ca alana,
no em e e eixo únicamen
a
la comunicació ehiculada en ca ali: el cas de la
p emsa au oc ona -esc i a majo i i iamen en cas elli, malg a que pels seus
con ingu s, pe la se a unció social
i
pe la se a di usió és p imo dialmen
ca alana- ens demos a que I'i ea comunicacional pa icula po eali za -se
amb independencia de la llengua emp ada pel mi ji.
Una objecció possible és que l'exis encia d'una doble i ea no és una ca ac e-
ís ica exclusi a de Ca alunya, ja que en mol s paisos es dóna so in el con as
en e i ees locals i gene als: pe exemple, a Ba ie a hi ha una a ea comunicacio-
1
Pa d'aques eball coincideix a nb la co nunicació que aig p esen a a Si ges (se emb e de
1981)
dins el cu s nComunicació: pode polí ic, cohesió social i can i ecnol6gicl. de la Uni e sidad
In e nacional Menéndez Pelayo, amb el í ol
Els mioans de comunicació en ca al2: si uació ipe spec-
i es.
28
nal pa icula que coexis eix amb I'i ea gene al alemanya. Aix6 és e i a , pe o
ambé ho és que els dia is que es publiquen a Ba celona -qualse ol que sigui la
llengua en que són edac a s-, pels seus con ingu s, pels símbols i l'ús que en
an, pel con ol social que exe ceixen, són
signl ica z' amen
di e en s dels de la
es a dlEspanya. Aques a ci cums incia -que cal elaciona , ob iamen , amb el
e nacional ca ali- explica ia ce es di e encies amb al es zones de I'Es a ,
com el acis a Ca alunya de I'an iga p emsa del
Mo z'mz'en o
(l'única que man-
enia una ac i ud ma cadamen an ica alanis a) o la be1,lige incia que la p emsa
ca alana ha adop a en on del amós
Manz ies o
dels
2.300,
en con as amb
I'ac i ud ecep i a de la p emsa de Mad id (excep uan en aques a qües ió con-
c e a, com en al es, el cas una mica singula de «El País»).
Fe es les an e io s pun uali zacions, podem ja examina en de all els di e en s
mi jans de comunicació2. Comenca em pe e una e e encia his d ica a al16 que
en I'hbi comunicacional ep esen a en els anys
30
a Ca alunya.
LA PREMSA
Poc abans de la República, quasi o a la p emsa de g an ci culació imp esa a
Ca alunya e a edac ada en cas elli. Reco dem que I'any
1897,
dels
24
dia is que
es publica en a Ba celona, només un e a d'exp essió ca alana, i a comencamen
de segle
XX,
de
16
dia is, només n'hi ha ia dos en ca ali. Aques a di e encia es
a ana eduin len amen , com ho demos a la aula següen :
Dians
publica s
a Ba celona
To al
En
cas .
En
ca ala
O/O
diani ca . s
/
o al
19 16 3 15,7
17 13
4
23,5
19 12 7 36,8
16
9
7 43,7
12 7
5
41,6
No nés p ene n en conside ació els
Mass Meda,
és a di , la ele isió i la adio «públiques» (en el
sen i anglo-saxó ad'ús públic.), la p e nsa de g an ci culació, el cinema
i
els discos
i
casse es.
C .
Denis McQuail,
Towa ds a Sociology o/ Muss Communica z'ons
(London: Collie
1
Mac nillan,
1969),
pp.
1-2.
Tan na eix, a e n alguna e e encia als llib es -pe la se a incidencia sociocul u al
en el
cas
ca ali- i a al es ni jans de poca ci culació.
El sen i d'aques a e olució se ia del o a o able a la p emsa edac ada en ca-
29
ala, si en lloc de limi a -nos a Ba celona éssim el balan$ de o Ca alunya, ja
que a les coma ques la ca alani zació de la p emsa ou més ipida i gene al. A a:
conside an que el i a ge de la p emsa coma cal e a mol baix, esul a ia una
compa anca desigual i enganyosa. És més, ins i o dins la p emsa ba celonina,
esul en una mica enganyosos els pe cen a ges de la aula, ja que conside an el
conjun de la di usió, la p emsa en cas ella en enia més. Pe exemple, es po cal-
cula que I'any 1933 la p emsa ba celonina en ca ali -que en nomb e de o a-
ius gai ebé a iba a al
40 %-
només ep esen a a el 25 o
30%
espec e al con-
jun del i a ge. Cal indica , pe o, que la p emsa en cas ella comp a a amb dos
g an o a ius
-La Vangua da
i
El
Dih io-
que, o s sols, i a en el 55,5%
dels exempla s que s'imp imien a Ba celona. De e , es po di que els únics con-
incan s eals de la p emsa en ca ala e en aques s dos o a ius, ja que la es a de
dia is en cas ell; a ana en decli i3.
Aques mi ja de comunicació, alesho es ela i amen nou -Radio Ba celona
comenci a unciona el 1924-, es a desen olupa no ablemen du an la Re-
pública. Les dues g ans emisso es ca alanes e en Radio Ba celona, associada a
Unión Radio de Mad id, i Radio Associació de Ca alunya, emisso a o iciosa de la
Gene ali a , que a a és d'una xa xa coma cal ab aca a o el e i o i ca ala.
Men e Radio Ba celona du an aques s anys eme ia en ca ala i en cas ella, Radio
Associació només ho eia en ca ala.
Al comencamen de la gue a ci il, aques es dues emisso es i les se es xa xes
espec i es o en in e ingudes pe la Gene ali a . A més, an apa eixe nom-
b oses emisso es d'escassa po encia, adsc i es a di e en s o gani zacions poli i-
ques i sindicals, les quals u ili za en p edominan men el ca ala4.
EL
CINEMA
Malg a que el cinema ca ala a eni uns espe ancado s inicis a les p ime es
decades del segle, a pa i dels anys
20,
quan la p oducció cinema og i ica p en-
gué dimensions come cials -i de massa-, el me ca ca ali queda p ic icamen
cobe pe la g an indús ia, en pa icula la no d-ame icana. El cinema sono
s'implan a a Ca alunya en cas elia, o i que en e 1929 i 1936 es e en alguns
3
C .
F ancesc Vall e dú,
Ensayos sob e bz'i'i~gü smo
(Ba celona: A iel, 1972); i, a nbé,
La
no
mali zaczó /zngüís ica a Ca ai'unya
(Ba celona: Laia, 1979).
Cong és
de
Cul u a Ca alana,
Resolucions,
ol.
3
(Ba celona,
1978),
pp.
331-339.
30
dobla ges al ca ala. Cal assenyala que es an oda mol pocs ilms en ca ala:
una excepció ou
El
Ga e
de
la Ma ina
(1
93
3),
amb guió de Josep
M.
de Saga a.
Quan a l'ac uació de la Gene ali a en aques sec o , cal eco da que a c ea
el Comi ? de Cinema pe a omen a el cinema escola
i
la impo ació de ilms
ealmen exempla s. A an de la gue a ci il, c ea I'en i a Laia Fil ns, que es de-
dica sob e o a la p oducció de no icia is i documen als. La C.N.T. i el P.S.U.C.
ambé p odui en ma e ial in o ma iu i de p opaganda.
Finalmen , diguem que Ba celona ou en aquells anys un impo an cen e
p oduc o de cinema espanyol, que bona pa de les emp eses de dobla ges e en
ins al.lades en aques a ciu a i que la majo ia de dis ibuido es, no d-ame icanes
o espanyoles, ambé hi enien el seu domicilis.
DISCOS
Poques no ícies iables enim sob e la p oducció i el me ca discog a ic a Ca a-
lunya du an els anys en a. Sabem que les delegacions de ma ques es ange es
ins al.lades a Ba celona an e g a acions de música i cancons ca alanes i que la
p oducció ba celonina domina el ne ca espanyol. La Gene ali a c ea un Club
de Disco ils, que celeb a a audicions públiques6.
CONCLUSIONS
Desp és d'aques b eu epis dels mi jans de comunicació a Ca alunya du an
els anys en a, a ibem a les conclusions següen s:
a)
L'es uc u a de I'ii ea comunicacional gene al e a sensiblemen di e en de
I'ac ual, en pa pe qu? els mi jans de comunicació no es a en p ou desen olu-
pa s i en pa pe qu? les condicions polí iques i cul u als con ibuien a po encia
el «pa icula isme% ca ala. Així, 1'2 ea gene al en el sec o cinema og ii ic o en el
discog a ic enia un impo an cen e de di usió
a
Ba celona. En el sec o adio-
onic, l'i ea gene al e a cobe a -pa cialmen és cla - pe Riidio Ba celona; i
en el pe iodís ic -pa cialmen ambé- pels g ans o a ius ca alans en llengua
cas ellana
(La
Vangua dia,
El
Ddu zo,
e c.),
ja
que alesho es com a ui la p emsa
de Mad id enia una di usió es ingida.
6)
L'hea co nunicacional pa icula enia un desen olupamen desigual, se-
gons el mi j2.
Així,
malg a que el cinema
o
el disc es p oduien en bona pa
a
Ba celona, de e cob ien mol poc I'ii ea pa icula , com hem is . En can i, la
Cong és de Cul u a Ca alana,
Resolucions,
ol.
2
(Ba celona,
1978),
pp.
256-265
6
Vegeu
G an
Enciclopedia
Ca aiana,
a icle adisc*.
adiodi usió, mol expansi a aques s anys, cob ia bé o I'imbi (a ali, g acies a
31
Radio Associació i a les emissions de p oducció p opia de Radio Ba celona. La
p emsa ambé a coneixe una ema cable expansió.
1
no podem oblida el e
que quasi o a la p emsa en cas elli publicada a Ba celona pe anyia a I'i ea
pa icula .
c)
Respec e a la ca alani zació lingüís ica, cal des aca que el sec o més desen-
olupa (el adio onic) e a se i majo i a iamen en ca ali, i que a la p emsa la
p esencia de la llengua ca alana ambé s'hi a e ma a, pe o més len amen . La
di e encia en e aques s dos i mes s'explica pel e que el ca ala o al e a comp es
pe o a la població, incloen -hi els immig a s -el pes dels quals no e a an J
com a ui-, men e que el ca ali esc i e a di icul ós ins i o pe a mol s ca ala-
nopa lan s, que no I'ha ien pogu ap end e a I'escola.
4
En o s els mi jans de comunicació la gue a ci il ingué una o a inciden-
cia, amb e ec es nega ius i posi ius. En e els e ec es nega ius, esmen em les di i-
cul a s i complicacions inhe en s a o con lic e b?l.lic, la manca de p ime es ma-
e ies (pe exemple, pape pe a la p emsa, ma e ial pe als ilms o els discos),
e c. En e els e ec es posi ius, I'impuls que ebe en la adio i el cinema, el eno-
a nen de les publicacions il.lus ades, i la ca ala ii zació c eixen dels mi jans:
la p emsa ba celonina en ca ali a supe a el
40°/o
i la de la es a de Ca alunya es
a ca alani za o almen ; la adio, ja o ca ca alani zada, es consolidi; el cinema
ambé ebé un impo anc impuls ca alani zado , especialmen en documen als i
no icia is.
LA
RUPTURA
El desen olupamen dels mi jans de comunicació a Ca alunya du an els anys
en a pe me ia espe a un u u alague pe a I'a ea comunicacional pa icula .
Malau adamen , aques es espe ances o en o almen uncades amb la de o a
de la República.
L'a any uni o mi zado del egim anquis a no s'acon en i an sols amb I'ex-
pulsió del ca ali de o s els mi jans de comunicació -incloen -hi els llib es i les
publicacions més mino icii ies-, sinó que, a més, du an mol s anys, els g ans
mi jans ins a1,la s a Ba celona -p incipalmen p emsa i adio- no pogue en
mani es a cap el.lei a localis a: ins i o el olklo e ca a12 e a sospi ós! Aques-
a si uació a du a p ac icamen ins a la i de la decada dels cinquan a.
Pe al de dona una idea ap oximada de I'e olució d'aques pe íode a Ca a-
lunya en I'aspec e sociocul u al, segui em I'e olució de la p oducció de llib es
ca alans, pe la cla eda en que queden de inides les e apes. En e ec e, d'aco d
amb aques esquema les e apes són:

32
a)
El dese
(1737-1745).
Els llib es en ca ali o en pe segui s: alguns o en
c ema s o con e i s en pas a; les edi o ials, les llib e ies i les biblio eques o en
expoliades. La p ohibició de publica en ca ali només a se bu lada pe alguna
edició de biblio il (amb i ades de cen exempla s, a o es i a ) o bé clandes ina.
6)
La ole ancia
(1946-1761).
A pa i de
1946
algunes edi o ials són au o i -
zades a publica llib es en ca ali. Du an aques a e apa, la p oducció de llib es
a c eixen , pe o mol len amen . Cap al inal de I'e apa es p odueixen can is
sociocul u als impo an s: el
1757
apa eix
Se a
d'O ,
la p ime a e is a au o i -
zada desp és de la gue a, i el
1760
es dóna a con ixe la No a Cancó, el p ime
enomen de massa ca ali que connec a i amb la jo en u . To nan a I'edició, cal
assenyala que la p oducció de llib es en ca ali no supe a, ni en els millo s mo-
men s de I'e apa,
1,1%
de la p oducció espanyola, men e que als anys en a
ha ia a iba a un
10%.
6)
La ecupe ació i les se es c isis
(1762-1775).
Amb I'au o i zació pe a a-
dui ob es es ange es al ca ali cessa I'úl ima es icció bu oc i ica que disc imi-
na a el llib e en ca a16 espec e al llib e en cas elli. L'any
1766
es publica la Llei
de P emsa: desp és d'una ce a eu o ia la «libe ali zació» de F aga queda en un
blu .
Men es an , la p oducció edi o ial en ca ali oca sos e, i les c isis se suc-
ceixen dels anys
1768
a
1772.
Els dia is pa len de «c isi de la cul u a ca alana»,
so in passan pe al que en el ons el qui hi ha és una c isi polí ica de i ada de la
de o a de
1939.
Pe que jcom po man eni -se en expansió un sec o com el dels
llib es, si al ma eix emps el ca ali no s'ensenya a les escoles, no é en ada als
mi jans de comunicació i no Es pe mes a la ida pública? Tanma eix, al inal de
l'e apa el pe cen a ge de la p oducció edi o ial en ca ali espec e a la p oducció
global espanyola a iba a un
3,3 %,
les aduccions baixen pe o no s'a u en, els
llib es pe a in an s i jo es augmen en, les col~leccions popula s s'a iancen..
.
ACTUAL
Malg a les se es insu ici ncies, la democ acia ha signi ica pe a Ca alunya
I'obe u a d'un nou p océs au onomic que ha ingu incidencia en els mi jans de
comunicació p opis. És ben il~lus a iu, en aques sen i , que el p ime dia i en
ca ali i la p ime a emisso a adio onica d'imbi e i o ial en aques a Ilengua es
c eessin jus amen I'any
1776,
mesos desp és de la mo del dic ado .
A con inuació passa em e is a a I'es a en que es oben els di e en s mi jans.
LA PREMSA
Ac ualmen , només es publiquen dos dia is en ca ali
(A ui
de Ba celona i
Pun
Dian
de Gi ona), enca a que la majo ia de pe iodics que es publiquen a les
coma ques són bilingües. Cal assenyala , ambé, el cas del
Diano
de Ba celona,
33
de endencia esque ana, amb un e c ap oxima de no ícies i a icles edac a s
en ca ala. També publiquen a icles en ca ali
E(
Co eo Ca dáe
i
La
Hoja
del
Lunes.
Els g ans o a ius
La
Vangua?.dia,
El
Pe iódico
i
El
No icie o Uni e sal-
u ili zen exclusi amen el cas ella, amb algunes excepcions espo iidiques, enca a
que pel seu con ingu i pe la se a di usió cal conside a -los com a o gans d'am-
bi ca ala.
Tenin en comp e la di usió de la p emsa ba celonina d'in o mació gene al, el
i a ge del dia i
A ui
és in e io a
1'
1 1
O/O
dels exempla s que en conjun s'edi en
en aques a capi al. Si conside em o s els dia is que publiquen alguna cosa en
ca ala -p ecisamen els de meno i a ge-, aques pe cen a ge s'inc emen a ia
a un 23
O/o
.
Compa an aques s pe cen a ges amb els dels anys
30,
ens adona em
de les insu iciencies de la p emsa en ca ali7.
Fó em injus os, pe o, de no econeixe que du an I'úl im quinquenni, en
conjun , s'ha a anca en la ca alani zació dels dia is -sob e o en els con in-
gu s, pe o ambé en la Ilengua, com ho demos a la p esencia c eixen del ca ala
en publicacions la capcale a de les quals es man é en cas ella- en elació amb la
ima ge que o e ien ins el 1975. Al ma eix emps, pe o, cal obse a que, en
aques a e apa, cap dia i no s'ha a e i a e el can i que I'any 1922 a e
La
Pu-
blici a ,
quan es ans o ma d'o gan pe iodís ic d'exp essió cas ellana en un dia-
i plenamen ca ali: els emp esa is han p e e i a ni'ha -se, i ins i o sup imi
algun dia i, abans que ans o ma -lo. És ce que les condicions ac uals són ben
di e en s de les de 1922: la c isi de la p emsa, els cos os addicionals de I'edició
en ca ala, I'exis encia d'un sec o impo an de la població que é di icul a s
amb el ca a12 esc i , e c., són ac o s que en ebanquen la ca alani zació pe io-
dís ica. Sense una in e enció pública en el sec o pe iodís ic, doncs, no sembla
possible que es pugui po a a e me la no mali zació lingüís ica de la p emsa8.
Aques mi ji no exis ia abans de la gue a i, pe an , no és possible de e
compa ances. Desp és de la se a en ada en uncionamen a Ca alunya (1959),
la ele isió s'ha desen olupa de al mane a que ha passa a se , aquí com a o
a eu, el p ime i p incipal dels Mass Media.
La
ele isió -seguida de lluny pe
la adio- nod eix gai ebé o a sola I'a ea comunicacional gene al.
Du an una p ime a e apa, hi hagué una mani es a i ali a en e els es udis
de Mad id i de Ba celona, pe o a pa i de 1964, amb la inaugu ació dels es udis
7
Aques s pe cen a ges s'han elabo a a pa i de les xi es que dóna Josep Gi eu,
La
di usió de la
p emsa d2na ise manala Ca alunya (AnSízsi,
núm.
1,
juny
1980),
p.
31.
Hem edui , pe o, alguns
i a ges, que ac ualmen no esponen ja a la eali a .
8
Gi eu,
a . ci .,
p.
57,
se nbla coincidi ,
sensu con ano,
amb
aques a opinió.
34
de P ado del Rey, la cen ali zació és p ic icamen absolu a. Cu iosamen , pe o,
ou aques ma eix any en que es a ansme e el p ime p og ama en ca ali pe
al ci cui de Ca alunya i Balea s.
Les e apes p incipals de la ele isió en ca ala o en:
a)
de 1964 a 1967: un p og ama mensual de ea e ca ala (1 ho a al mes);
b)
de 1767 a 1973: dos p og ames (2 ho es al mes);
c)
de 1773 a 1974: cada dima s, un p og ama
(4
ho es al mes);
4
de 1974 a 1975: cada dia labo able, un p og ama (25 ho es al mes, amb e-
pe icions a UHF).
A pa i de 1776 s'inc emen en els p og ames en ca ala, així com les epe i-
cions pe U.H.F.: els p og ames s'eme en de dilluns a dissab e, pe o les ho es són
desa inen s (13.30, 14.00, 17.15 a la p ime a cadena; 15.00, 15.30 a la segona).
L'any 1977 s'eme en 12 ho es i mi ja se manals, sense comp a -hi les epe i-
cions, és a di unes 50 ho es al mes. En I'ac uali a són 18 les ho es se manals i
més de 70 al mes9.
Fins a ben pocs anys la adio e a o amen con olada pels pode s públics:
només cal pensa en la p ohibició que enien les emisso es p i ades d'eme e no-
icia is i l'obligació de connec a amb Radio Nacional. El ca ala en a ímida-
men a la adiodi usió a inals dels 50, pe o només en emisso es coma cals: Ri-
dio Ta adell i Radio Gi ona o en les p ime es que adia en algun p og ama en
ca ala. Du an els anys seixan a i p incipi dels se an a la majo ia d'emisso es e-
nien un
o
més p og ames en ca ala, gene almen olklo ics. En aques mi ji,
com en els al es, la si uació quan a la p esencia de la llengua ca alana no
comen a
a can ia ins el 1776.
L'any 1977 unciona en
a
Ca alunya 28 emisso es, de les quals
7
només eme-
ien en
F.M.,
2
només en ona mi jana i 17 en ambdues eqü?nciesl0. Des
d'alesho es, el nomb e d'emisso es en F.M. -gene almen municipals- s'ha
inc emen a l'.
Aques mi ja du an els úl ims cinc anys ha expe imen a luna o a expansió a
Ca alunya
i
la se a audiencia ha augmen a g acies a la llibe a d'eme e epo -
9
Cong és de Cul u a Ca alana,
Resolucions,
ol. 3 (Ba celona, 1978), pp. 3 11 -3 13; Josep
M.
Ba-
ge He ms,
E olució his Gn¿a
de
la ele isió a Espanya
i
a Ca alunya,
dins
M.
Pa és e alii,
La
ele i-
sió a la Ca dunya au onoma
(Ba celona: Edicions
62,
1981), pp. 85-93.
'0
Cong és de Cul u a Ca alana,
op. ci .
n.9, pp. 344-345.
11
Des de
1979
s'han c ea a Ca alunya 28 emisso es nunicipals, segons in o macions de p e nsa
(Els
alun amen s olen la Mo, legalz zada o no, A ui,
9-IX- 1981).
a ges en di ec e, no icia is, comen a is polí ics, e c. També s'ha no a una o a
35
endencia a la ca alani zació, més en els con ingu s dels p og ames que en I'ús
del ca ala. De o a mane a, en aques o d e, cal apun a I'en ada en unciona-
men de Radio qua e (desemb e 1976), que només ansme en ca ala, i I'ús ex-
clusiu o p edominan que an d'aques a llengua la majo ia d'emisso es coma -
cals. En con as amb aix6, algunes de les emisso es més impo an s de Ba celona
-com Radio Nacional de España, Radio Peninsula o Radio España-, així com
algunes de coma cals, semblen esis i -se a la endencia gene al a la ca alani za-
ció (i no sols en I'aspec e lingüís ic).
EL CINEMA
Men e que abans de 1939 Ba celona ou un impo an cen e cinema og a ic
(p oducció, dobla ge, dis ibució), en I'ac uali a la capi al indiscu ible del cine-
ma espanyol o consumi a Espanya és Mad id.
Quan al cinema come cial pa la en ca ala, no ou au o i za ins el 1965.
G icies a aques a au o i zació es an pode eu e ilms an e io s -com
Judas,
La
e ida ILuminosu
o
Ve d madu -
que només s'ha ien exhibi en e sió cas ella-
na. Les pel~lícules ca alanes amb més exi de públic o en
Ma h Rosa
(1965),
En
Bddin' de la Cos a
(1968),
Laia
(1969)
i alguna al al2.
En aques s úl ims anys s'ha p odui un inc emen del cinema en ca ala, a nb
p oduccions de ema cable exi popula com
La
ciu a c emada, Compunys
o
EL
ica i d'0o .
També s'han e alguns dobla ges impo an s com
La mun anya
dels in en s,
La
lau a dels bu u e s,
L
'home ele an ,
La
guineu de Bambu y,
e c., gene almen dins el cinema pe a in an s, i s'han p odui nomb osos cu s.
Cal assenyala , especialmen , els documen als i no icia is de I'Ins i u Ca ala de
Cinema.
ELS DISCOS
1
LES
CASSEZTES
Dins el desen olupamen gene al de la indús ia discog a ica, cal assenyala
que la p oducció de discos ca alans ha es a mol oscil.lan . Amb I eu o ia inicial
de la No a Can@ s'edi a en mol s discos en ca ali (més de cen uni a s du an la
empo ada 1966-67), bé que la quali a no semp e e a isible.
En can i, el
boom
de les
casse es,
s'ha bene icia dels can is polí ics esde in-
gu s els úl ims anys. To i que no enim dades iables sob e la di usió de
casse -
es,
s'obse a una p esencia c eixen d'aques s p oduc es en ca ala al me ca .
Reco dem, inalmen , que el p emi al disc més enu ha es a concedi en-
l2
Cong és
de
Cul u a Ca alana,
op.
ci .
n.
5,
pp.
270-271
i
285-296