Llengua i comunicació a Catalunya

LLENGUA 1 COMUNICACIÓ A CATALUNYA1 En els es udis co en s sob e els mi jans de comunicació a Ca alunya no se sol eni en comp e un aspec e que és p ou impo an . En e ec e, a cop d'ull podem obse a que a casa nos a I'i ea comunicacional -en esa com la suma dels es- pais cobe s pels di e en s mi jans de comunicació- és més complexa que en al- es paisos. Simpli ican una mica podem a i ma que a Ca alunya se supe posen dues i ees comunicacionals: I'una a ec a p ic icamen o a la població, amb sec- o ~ més «plens» que al es, segons el mi ji; I'al a a ec a una pa més o menys impo an de la població, ambé segons el mi ji. La p ime a i ea és, segons el meu esquema, 1'2 ea gene al espanyola; la segona és 1'2 eapa zcula ca alana. Em sembla innecesa i d'ad e i que, quan pa lo d'i ea pa icula ca alana, no em e e eixo únicamen a la comunicació ehiculada en ca ali: el cas de la p emsa au oc ona -esc i a majo i i iamen en cas elli, malg a que pels seus con ingu s, pe la se a unció social i pe la se a di usió és p imo dialmen ca alana- ens demos a que I'i ea comunicacional pa icula po eali za -se amb independencia de la llengua emp ada pel mi ji. Una objecció possible és que l'exis encia d'una doble i ea no és una ca ac e- ís ica exclusi a de Ca alunya, ja que en mol s paisos es dóna so in el con as en e i ees locals i gene als: pe exemple, a Ba ie a hi ha una a ea comunicacio- 1 Pa d'aques eball coincideix a nb la co nunicació que aig p esen a a Si ges (se emb e de 1981) dins el cu s nComunicació: pode polí ic, cohesió social i can i ecnol6gicl. de la Uni e sidad In e nacional Menéndez Pelayo, amb el í ol Els mioans de comunicació en ca al2: si uació ipe spec- i es. 28 nal pa icula que coexis eix amb I'i ea gene al alemanya. Aix6 és e i a , pe o ambé ho és que els dia is que es publiquen a Ba celona -qualse ol que sigui la llengua en que són edac a s-, pels seus con ingu s, pels símbols i l'ús que en an, pel con ol social que exe ceixen, són signl ica z' amen di e en s dels de la es a dlEspanya. Aques a ci cums incia -que cal elaciona , ob iamen , amb el e nacional ca ali- explica ia ce es di e encies amb al es zones de I'Es a , com el acis a Ca alunya de I'an iga p emsa del Mo z'mz'en o (l'única que man- enia una ac i ud ma cadamen an ica alanis a) o la be1,lige incia que la p emsa ca alana ha adop a en on del amós Manz ies o dels 2.300, en con as amb I'ac i ud ecep i a de la p emsa de Mad id (excep uan en aques a qües ió con- c e a, com en al es, el cas una mica singula de «El País»). Fe es les an e io s pun uali zacions, podem ja examina en de all els di e en s mi jans de comunicació2. Comenca em pe e una e e encia his d ica a al16 que en I'hbi comunicacional ep esen a en els anys 30 a Ca alunya. LA PREMSA Poc abans de la República, quasi o a la p emsa de g an ci culació imp esa a Ca alunya e a edac ada en cas elli. Reco dem que I'any 1897, dels 24 dia is que es publica en a Ba celona, només un e a d'exp essió ca alana, i a comencamen de segle XX, de 16 dia is, només n'hi ha ia dos en ca ali. Aques a di e encia es a ana eduin len amen , com ho demos a la aula següen : Dians publica s a Ba celona To al En cas . En ca ala O/O diani ca . s / o al 19 16 3 15,7 17 13 4 23,5 19 12 7 36,8 16 9 7 43,7 12 7 5 41,6 No nés p ene n en conside ació els Mass Meda, és a di , la ele isió i la adio «públiques» (en el sen i anglo-saxó ad'ús públic.), la p e nsa de g an ci culació, el cinema i els discos i casse es. C . Denis McQuail, Towa ds a Sociology o/ Muss Communica z'ons (London: Collie 1 Mac nillan, 1969), pp. 1-2. Tan na eix, a e n alguna e e encia als llib es -pe la se a incidencia sociocul u al en el cas ca ali- i a al es ni jans de poca ci culació. El sen i d'aques a e olució se ia del o a o able a la p emsa edac ada en ca- 29 ala, si en lloc de limi a -nos a Ba celona éssim el balan$ de o Ca alunya, ja que a les coma ques la ca alani zació de la p emsa ou més ipida i gene al. A a: conside an que el i a ge de la p emsa coma cal e a mol baix, esul a ia una compa anca desigual i enganyosa. És més, ins i o dins la p emsa ba celonina, esul en una mica enganyosos els pe cen a ges de la aula, ja que conside an el conjun de la di usió, la p emsa en cas ella en enia més. Pe exemple, es po cal- cula que I'any 1933 la p emsa ba celonina en ca ali -que en nomb e de o a- ius gai ebé a iba a al 40 %- només ep esen a a el 25 o 30% espec e al con- jun del i a ge. Cal indica , pe o, que la p emsa en cas ella comp a a amb dos g an o a ius -La Vangua da i El Dih io- que, o s sols, i a en el 55,5% dels exempla s que s'imp imien a Ba celona. De e , es po di que els únics con- incan s eals de la p emsa en ca ala e en aques s dos o a ius, ja que la es a de dia is en cas ell; a ana en decli i3. Aques mi ja de comunicació, alesho es ela i amen nou -Radio Ba celona comenci a unciona el 1924-, es a desen olupa no ablemen du an la Re- pública. Les dues g ans emisso es ca alanes e en Radio Ba celona, associada a Unión Radio de Mad id, i Radio Associació de Ca alunya, emisso a o iciosa de la Gene ali a , que a a és d'una xa xa coma cal ab aca a o el e i o i ca ala. Men e Radio Ba celona du an aques s anys eme ia en ca ala i en cas ella, Radio Associació només ho eia en ca ala. Al comencamen de la gue a ci il, aques es dues emisso es i les se es xa xes espec i es o en in e ingudes pe la Gene ali a . A més, an apa eixe nom- b oses emisso es d'escassa po encia, adsc i es a di e en s o gani zacions poli i- ques i sindicals, les quals u ili za en p edominan men el ca ala4. EL CINEMA Malg a que el cinema ca ala a eni uns espe ancado s inicis a les p ime es decades del segle, a pa i dels anys 20, quan la p oducció cinema og i ica p en- gué dimensions come cials -i de massa-, el me ca ca ali queda p ic icamen cobe pe la g an indús ia, en pa icula la no d-ame icana. El cinema sono s'implan a a Ca alunya en cas elia, o i que en e 1929 i 1936 es e en alguns 3 C . F ancesc Vall e dú, Ensayos sob e bz'i'i~gü smo (Ba celona: A iel, 1972); i, a nbé, La no mali zaczó /zngüís ica a Ca ai'unya (Ba celona: Laia, 1979). Cong és de Cul u a Ca alana, Resolucions, ol. 3 (Ba celona, 1978), pp. 331-339. 30 dobla ges al ca ala. Cal assenyala que es an oda mol pocs ilms en ca ala: una excepció ou El Ga e de la Ma ina (1 93 3), amb guió de Josep M. de Saga a. Quan a l'ac uació de la Gene ali a en aques sec o , cal eco da que a c ea el Comi ? de Cinema pe a omen a el cinema escola i la impo ació de ilms ealmen exempla s. A an de la gue a ci il, c ea I'en i a Laia Fil ns, que es de- dica sob e o a la p oducció de no icia is i documen als. La C.N.T. i el P.S.U.C. ambé p odui en ma e ial in o ma iu i de p opaganda. Finalmen , diguem que Ba celona ou en aquells anys un impo an cen e p oduc o de cinema espanyol, que bona pa de les emp eses de dobla ges e en ins al.lades en aques a ciu a i que la majo ia de dis ibuido es, no d-ame icanes o espanyoles, ambé hi enien el seu domicilis. DISCOS Poques no ícies iables enim sob e la p oducció i el me ca discog a ic a Ca a- lunya du an els anys en a. Sabem que les delegacions de ma ques es ange es ins al.lades a Ba celona an e g a acions de música i cancons ca alanes i que la p oducció ba celonina domina el ne ca espanyol. La Gene ali a c ea un Club de Disco ils, que celeb a a audicions públiques6. CONCLUSIONS Desp és d'aques b eu epis dels mi jans de comunicació a Ca alunya du an els anys en a, a ibem a les conclusions següen s: a) L'es uc u a de I'ii ea comunicacional gene al e a sensiblemen di e en de I'ac ual, en pa pe qu? els mi jans de comunicació no es a en p ou desen olu- pa s i en pa pe qu? les condicions polí iques i cul u als con ibuien a po encia el «pa icula isme% ca ala. Així, 1'2 ea gene al en el sec o cinema og ii ic o en el discog a ic enia un impo an cen e de di usió a Ba celona. En el sec o adio- onic, l'i ea gene al e a cobe a -pa cialmen és cla - pe Riidio Ba celona; i en el pe iodís ic -pa cialmen ambé- pels g ans o a ius ca alans en llengua cas ellana (La Vangua dia, El Ddu zo, e c.), ja que alesho es com a ui la p emsa de Mad id enia una di usió es ingida. 6) L'hea co nunicacional pa icula enia un desen olupamen desigual, se- gons el mi j2. Així, malg a que el cinema o el disc es p oduien en bona pa a Ba celona, de e cob ien mol poc I'ii ea pa icula , com hem is . En can i, la Cong és de Cul u a Ca alana, Resolucions, ol. 2 (Ba celona, 1978), pp. 256-265 6 Vegeu G an Enciclopedia Ca aiana, a icle adisc*. adiodi usió, mol expansi a aques s anys, cob ia bé o I'imbi (a ali, g acies a 31 Radio Associació i a les emissions de p oducció p opia de Radio Ba celona. La p emsa ambé a coneixe una ema cable expansió. 1 no podem oblida el e que quasi o a la p emsa en cas elli publicada a Ba celona pe anyia a I'i ea pa icula . c) Respec e a la ca alani zació lingüís ica, cal des aca que el sec o més desen- olupa (el adio onic) e a se i majo i a iamen en ca ali, i que a la p emsa la p esencia de la llengua ca alana ambé s'hi a e ma a, pe o més len amen . La di e encia en e aques s dos i mes s'explica pel e que el ca ala o al e a comp es pe o a la població, incloen -hi els immig a s -el pes dels quals no e a an J com a ui-, men e que el ca ali esc i e a di icul ós ins i o pe a mol s ca ala- nopa lan s, que no I'ha ien pogu ap end e a I'escola. 4 En o s els mi jans de comunicació la gue a ci il ingué una o a inciden- cia, amb e ec es nega ius i posi ius. En e els e ec es nega ius, esmen em les di i- cul a s i complicacions inhe en s a o con lic e b?l.lic, la manca de p ime es ma- e ies (pe exemple, pape pe a la p emsa, ma e ial pe als ilms o els discos), e c. En e els e ec es posi ius, I'impuls que ebe en la adio i el cinema, el eno- a nen de les publicacions il.lus ades, i la ca ala ii zació c eixen dels mi jans: la p emsa ba celonina en ca ali a supe a el 40°/o i la de la es a de Ca alunya es a ca alani za o almen ; la adio, ja o ca ca alani zada, es consolidi; el cinema ambé ebé un impo anc impuls ca alani zado , especialmen en documen als i no icia is. LA RUPTURA El desen olupamen dels mi jans de comunicació a Ca alunya du an els anys en a pe me ia espe a un u u alague pe a I'a ea comunicacional pa icula . Malau adamen , aques es espe ances o en o almen uncades amb la de o a de la República. L'a any uni o mi zado del egim anquis a no s'acon en i an sols amb I'ex- pulsió del ca ali de o s els mi jans de comunicació -incloen -hi els llib es i les publicacions més mino icii ies-, sinó que, a més, du an mol s anys, els g ans mi jans ins a1,la s a Ba celona -p incipalmen p emsa i adio- no pogue en mani es a cap el.lei a localis a: ins i o el olklo e ca a12 e a sospi ós! Aques- a si uació a du a p ac icamen ins a la i de la decada dels cinquan a. Pe al de dona una idea ap oximada de I'e olució d'aques pe íode a Ca a- lunya en I'aspec e sociocul u al, segui em I'e olució de la p oducció de llib es ca alans, pe la cla eda en que queden de inides les e apes. En e ec e, d'aco d amb aques esquema les e apes són: 32 a) El dese (1737-1745). Els llib es en ca ali o en pe segui s: alguns o en c ema s o con e i s en pas a; les edi o ials, les llib e ies i les biblio eques o en expoliades. La p ohibició de publica en ca ali només a se bu lada pe alguna edició de biblio il (amb i ades de cen exempla s, a o es i a ) o bé clandes ina. 6) La ole ancia (1946-1761). A pa i de 1946 algunes edi o ials són au o i - zades a publica llib es en ca ali. Du an aques a e apa, la p oducció de llib es a c eixen , pe o mol len amen . Cap al inal de I'e apa es p odueixen can is sociocul u als impo an s: el 1757 apa eix Se a d'O , la p ime a e is a au o i - zada desp és de la gue a, i el 1760 es dóna a con ixe la No a Cancó, el p ime enomen de massa ca ali que connec a i amb la jo en u . To nan a I'edició, cal assenyala que la p oducció de llib es en ca ali no supe a, ni en els millo s mo- men s de I'e apa, 1,1% de la p oducció espanyola, men e que als anys en a ha ia a iba a un 10%. 6) La ecupe ació i les se es c isis (1762-1775). Amb I'au o i zació pe a a- dui ob es es ange es al ca ali cessa I'úl ima es icció bu oc i ica que disc imi- na a el llib e en ca a16 espec e al llib e en cas elli. L'any 1766 es publica la Llei de P emsa: desp és d'una ce a eu o ia la «libe ali zació» de F aga queda en un blu . Men es an , la p oducció edi o ial en ca ali oca sos e, i les c isis se suc- ceixen dels anys 1768 a 1772. Els dia is pa len de «c isi de la cul u a ca alana», so in passan pe al que en el ons el qui hi ha és una c isi polí ica de i ada de la de o a de 1939. Pe que jcom po man eni -se en expansió un sec o com el dels llib es, si al ma eix emps el ca ali no s'ensenya a les escoles, no é en ada als mi jans de comunicació i no Es pe mes a la ida pública? Tanma eix, al inal de l'e apa el pe cen a ge de la p oducció edi o ial en ca ali espec e a la p oducció global espanyola a iba a un 3,3 %, les aduccions baixen pe o no s'a u en, els llib es pe a in an s i jo es augmen en, les col~leccions popula s s'a iancen.. . ACTUAL Malg a les se es insu ici ncies, la democ acia ha signi ica pe a Ca alunya I'obe u a d'un nou p océs au onomic que ha ingu incidencia en els mi jans de comunicació p opis. És ben il~lus a iu, en aques sen i , que el p ime dia i en ca ali i la p ime a emisso a adio onica d'imbi e i o ial en aques a Ilengua es c eessin jus amen I'any 1776, mesos desp és de la mo del dic ado . A con inuació passa em e is a a I'es a en que es oben els di e en s mi jans. LA PREMSA Ac ualmen , només es publiquen dos dia is en ca ali (A ui de Ba celona i Pun Dian de Gi ona), enca a que la majo ia de pe iodics que es publiquen a les coma ques són bilingües. Cal assenyala , ambé, el cas del Diano de Ba celona, 33 de endencia esque ana, amb un e c ap oxima de no ícies i a icles edac a s en ca ala. També publiquen a icles en ca ali E( Co eo Ca dáe i La Hoja del Lunes. Els g ans o a ius La Vangua?.dia, El Pe iódico i El No icie o Uni e sal- u ili zen exclusi amen el cas ella, amb algunes excepcions espo iidiques, enca a que pel seu con ingu i pe la se a di usió cal conside a -los com a o gans d'am- bi ca ala. Tenin en comp e la di usió de la p emsa ba celonina d'in o mació gene al, el i a ge del dia i A ui és in e io a 1' 1 1 O/O dels exempla s que en conjun s'edi en en aques a capi al. Si conside em o s els dia is que publiquen alguna cosa en ca ala -p ecisamen els de meno i a ge-, aques pe cen a ge s'inc emen a ia a un 23 O/o . Compa an aques s pe cen a ges amb els dels anys 30, ens adona em de les insu iciencies de la p emsa en ca ali7. Fó em injus os, pe o, de no econeixe que du an I'úl im quinquenni, en conjun , s'ha a anca en la ca alani zació dels dia is -sob e o en els con in- gu s, pe o ambé en la Ilengua, com ho demos a la p esencia c eixen del ca ala en publicacions la capcale a de les quals es man é en cas ella- en elació amb la ima ge que o e ien ins el 1975. Al ma eix emps, pe o, cal obse a que, en aques a e apa, cap dia i no s'ha a e i a e el can i que I'any 1922 a e La Pu- blici a , quan es ans o ma d'o gan pe iodís ic d'exp essió cas ellana en un dia- i plenamen ca ali: els emp esa is han p e e i a ni'ha -se, i ins i o sup imi algun dia i, abans que ans o ma -lo. És ce que les condicions ac uals són ben di e en s de les de 1922: la c isi de la p emsa, els cos os addicionals de I'edició en ca ala, I'exis encia d'un sec o impo an de la població que é di icul a s amb el ca a12 esc i , e c., són ac o s que en ebanquen la ca alani zació pe io- dís ica. Sense una in e enció pública en el sec o pe iodís ic, doncs, no sembla possible que es pugui po a a e me la no mali zació lingüís ica de la p emsa8. Aques mi ji no exis ia abans de la gue a i, pe an , no és possible de e compa ances. Desp és de la se a en ada en uncionamen a Ca alunya (1959), la ele isió s'ha desen olupa de al mane a que ha passa a se , aquí com a o a eu, el p ime i p incipal dels Mass Media. La ele isió -seguida de lluny pe la adio- nod eix gai ebé o a sola I'a ea comunicacional gene al. Du an una p ime a e apa, hi hagué una mani es a i ali a en e els es udis de Mad id i de Ba celona, pe o a pa i de 1964, amb la inaugu ació dels es udis 7 Aques s pe cen a ges s'han elabo a a pa i de les xi es que dóna Josep Gi eu, La di usió de la p emsa d2na ise manala Ca alunya (AnSízsi, núm. 1, juny 1980), p. 31. Hem edui , pe o, alguns i a ges, que ac ualmen no esponen ja a la eali a . 8 Gi eu, a . ci ., p. 57, se nbla coincidi , sensu con ano, amb aques a opinió. 34 de P ado del Rey, la cen ali zació és p ic icamen absolu a. Cu iosamen , pe o, ou aques ma eix any en que es a ansme e el p ime p og ama en ca ali pe al ci cui de Ca alunya i Balea s. Les e apes p incipals de la ele isió en ca ala o en: a) de 1964 a 1967: un p og ama mensual de ea e ca ala (1 ho a al mes); b) de 1767 a 1973: dos p og ames (2 ho es al mes); c) de 1773 a 1974: cada dima s, un p og ama (4 ho es al mes); 4 de 1974 a 1975: cada dia labo able, un p og ama (25 ho es al mes, amb e- pe icions a UHF). A pa i de 1776 s'inc emen en els p og ames en ca ala, així com les epe i- cions pe U.H.F.: els p og ames s'eme en de dilluns a dissab e, pe o les ho es són desa inen s (13.30, 14.00, 17.15 a la p ime a cadena; 15.00, 15.30 a la segona). L'any 1977 s'eme en 12 ho es i mi ja se manals, sense comp a -hi les epe i- cions, és a di unes 50 ho es al mes. En I'ac uali a són 18 les ho es se manals i més de 70 al mes9. Fins a ben pocs anys la adio e a o amen con olada pels pode s públics: només cal pensa en la p ohibició que enien les emisso es p i ades d'eme e no- icia is i l'obligació de connec a amb Radio Nacional. El ca ala en a ímida- men a la adiodi usió a inals dels 50, pe o només en emisso es coma cals: Ri- dio Ta adell i Radio Gi ona o en les p ime es que adia en algun p og ama en ca ala. Du an els anys seixan a i p incipi dels se an a la majo ia d'emisso es e- nien un o més p og ames en ca ala, gene almen olklo ics. En aques mi ji, com en els al es, la si uació quan a la p esencia de la llengua ca alana no comen a a can ia ins el 1776. L'any 1977 unciona en a Ca alunya 28 emisso es, de les quals 7 només eme- ien en F.M., 2 només en ona mi jana i 17 en ambdues eqü?nciesl0. Des d'alesho es, el nomb e d'emisso es en F.M. -gene almen municipals- s'ha inc emen a l'. Aques mi ja du an els úl ims cinc anys ha expe imen a luna o a expansió a Ca alunya i la se a audiencia ha augmen a g acies a la llibe a d'eme e epo - 9 Cong és de Cul u a Ca alana, Resolucions, ol. 3 (Ba celona, 1978), pp. 3 11 -3 13; Josep M. Ba- ge He ms, E olució his Gn¿a de la ele isió a Espanya i a Ca alunya, dins M. Pa és e alii, La ele i- sió a la Ca dunya au onoma (Ba celona: Edicions 62, 1981), pp. 85-93. '0 Cong és de Cul u a Ca alana, op. ci . n.9, pp. 344-345. 11 Des de 1979 s'han c ea a Ca alunya 28 emisso es nunicipals, segons in o macions de p e nsa (Els alun amen s olen la Mo, legalz zada o no, A ui, 9-IX- 1981). a ges en di ec e, no icia is, comen a is polí ics, e c. També s'ha no a una o a 35 endencia a la ca alani zació, més en els con ingu s dels p og ames que en I'ús del ca ala. De o a mane a, en aques o d e, cal apun a I'en ada en unciona- men de Radio qua e (desemb e 1976), que només ansme en ca ala, i I'ús ex- clusiu o p edominan que an d'aques a llengua la majo ia d'emisso es coma - cals. En con as amb aix6, algunes de les emisso es més impo an s de Ba celona -com Radio Nacional de España, Radio Peninsula o Radio España-, així com algunes de coma cals, semblen esis i -se a la endencia gene al a la ca alani za- ció (i no sols en I'aspec e lingüís ic). EL CINEMA Men e que abans de 1939 Ba celona ou un impo an cen e cinema og a ic (p oducció, dobla ge, dis ibució), en I'ac uali a la capi al indiscu ible del cine- ma espanyol o consumi a Espanya és Mad id. Quan al cinema come cial pa la en ca ala, no ou au o i za ins el 1965. G icies a aques a au o i zació es an pode eu e ilms an e io s -com Judas, La e ida ILuminosu o Ve d madu - que només s'ha ien exhibi en e sió cas ella- na. Les pel~lícules ca alanes amb més exi de públic o en Ma h Rosa (1965), En Bddin' de la Cos a (1968), Laia (1969) i alguna al al2. En aques s úl ims anys s'ha p odui un inc emen del cinema en ca ala, a nb p oduccions de ema cable exi popula com La ciu a c emada, Compunys o EL ica i d'0o . També s'han e alguns dobla ges impo an s com La mun anya dels in en s, La lau a dels bu u e s, L 'home ele an , La guineu de Bambu y, e c., gene almen dins el cinema pe a in an s, i s'han p odui nomb osos cu s. Cal assenyala , especialmen , els documen als i no icia is de I'Ins i u Ca ala de Cinema. ELS DISCOS 1 LES CASSEZTES Dins el desen olupamen gene al de la indús ia discog a ica, cal assenyala que la p oducció de discos ca alans ha es a mol oscil.lan . Amb I eu o ia inicial de la No a Can@ s'edi a en mol s discos en ca ali (més de cen uni a s du an la empo ada 1966-67), bé que la quali a no semp e e a isible. En can i, el boom de les casse es, s'ha bene icia dels can is polí ics esde in- gu s els úl ims anys. To i que no enim dades iables sob e la di usió de casse - es, s'obse a una p esencia c eixen d'aques s p oduc es en ca ala al me ca . Reco dem, inalmen , que el p emi al disc més enu ha es a concedi en- l2 Cong és de Cul u a Ca alana, op. ci . n. 5, pp. 270-271 i 285-296