Resum de les
P ime as Jo nadas de Ene gia Eólica
o
((Semana del Vien o,,
J.
Co o ninas
i
J.
Puig
Du an la segona quinzena del mes de ma c de
1982,
des dels dies
22
al
26,
a
eni lloc a les Illes Cani ies I'anomenada .Semana del Vien o,, nom que a en
eb e les ~P ime as Jo nadas de Ene gia Eólican, o gani zades conjun amen pe
la
Conseje ia de Indus ia
y
Ene gia de la Jun a de Cana ias
i el
Ins i u o de
As-
o ísica de Cana ias.
Dos memb es del Depa amen de Geog a ia de la
U.A.B.
hi an se p esen s, con ida s pe I'o gani zació, pe apo a -hi eballs eali -
za s en aques camp.
De e , aques es Jo nades an eni dues pa s ben di e enciades. La p ime-
a, de cai e més di ulgado , a anscó e du an els es p ime s dies, en ses-
sions de a da, pa al.lelamen a S a. C uz de Tene i e i a Las Palmas de G an
Cana ia.
La
segona, més especí ica, a eni lloc a S a. C uz, els es p ime s
dies al ma í i la es a de dies en sessions de ma í i a da.
Fo en unes Jo nades mol in enses de eball que an aplega més d'una cin-
quan ena d'especialis es p o inen s de o 1'Es a espanyol, els quals p esen a en
a la o a de cinquan a ponencies. Els emes ac a s an ana des de la alo a-
ción dels ecu sos eblics ( an a 1'Es a espanyol com a les Illes Canl ies) ins a
I'anilisi dels p oblemes de disseny i ecnics que p esen en les miquines emp a-
des en la cap ació de la o ca dels en s i en la se a ans o mació en ene gia
ú il.
En la p ime a pa es p esen a en els eballs segiien s:
-
~Desa ollo his ó ico de la Ene gia Eólica,,,
-
~Equipos ac uales de baja po encia.,
-
ene gia
Eó!ica pa a las Islas Cana ias.,
-
~Aplicaciones indus iales
y
ag ícolas*,
-
~P oblemas de diseño de ae o u binas~,
-
p ob ble mas
écnicos de 10s ae ogene ado es.,
-
~Gene ación, almacenamien o y conexión a la ed,,,
-
*Equipos ac uales de g an po encia,,,
-
*La pa icipación de las ene gías eno ables en el u u o ene gé ico de Ca-
na ias..
En la segona pa les ponencies es a en aplegades en cinc g ups:
-
aP oblemas de diseño (cinc ponsncies),
-
aP oblemas écnicos~ (sis ponsncies),
-
aAplicaciones~ (sis ponsncies),
-
asis emas eólicos y acumulación~ (cinc ponsncies),
-
aAplicaciones de la Ene gia Eólica en las Islas Cana ias. ( ui ponencies).
Des del pun de m.i a del Depa amen , els eballs més in e essan s o en els
que es e e ien a la alo ació dels ecu sos ene gs ics p o inen s de la cap ació
de la o ca del en i les se es aplicacions an a l'ag icul u a com a les illes.
Quan al p ime ema, el di ec o del
Ins i u o Nacional de Me eo ologia
a
p esen a el aPlan de medidas eólicas nacionales y su conexión con la ene gia
eólican, e e in -se als eballs que, des de Mad id, s'es an en pe a iba a
con ecciona un mapa eblic de o 1'Es a espanyol. Mol s dels assis en s, conei-
xedo s del lamen able es a en que es oben els se eis zonals del
Ins i u o Na-
cional de Me eo ologia,
dub a en que, d'aquell Pla, en so ís es de bo.
També, en e e sncia al ma eix ema, es p esen a en eballs de alo ació
dels ecu sos eblics a les Illes CanP ies. És ben coneguda la si uació d'aques es
Illes en la zona dels en s alisis, els quals bu en amb una equsncia del 90-95
%
a l'es iu i del 50
%
a l'hi e n. N'e en una p o a les més de 600 es acions de bom-
beig basades en mo o s eblics o ae omo o s (els popula s amolins de en .) que
hi ha ia als anys en a a les Illes. Els Cen es Me eo olbgics Zonals de les Illes
(l'occiden al i llo ien al) an p esen a es udis e e en s a les dades e6liques
que egis en en la se a xa xa d'obse ació me eo olbgica. Una de les conclu-
sions que p oposa en e a l'es ablimen d'una xa xa de mesu a que comple és
l'ac ual, ja que aques a no e a p e is a pe a e mesu es de en des d'un pun
de mi a ene ge ic, i que egis és du an un pe íode d'almenys 25 anys pe a po-
de eni un coneixemen de alla del en a les Illes.
Tanma eix, no cal en end e que sigui necessa i espe a aques s anys pe
decidi -se a emp a el en com a on d'ene gia, enca a que hi ha pe sones al
nos e país que són d'aques a opinió. Si aixb s'hagués eali za abans de decidi
e cap ap o i amen hid sulic, a ui enca a no a íem se i la o ca de l'aigua
pe a p odui ene gia.
Quan al ema de les aplicacions de l'ene gia eblica, que ha es a emp ada des
de a mol s segles pe la humani a
(JOSEP
PUIG,
Desa ollo his ó ico de la ene -
gia eólica)
i que a ésse desplacada pe la in oducció de les on s d'ene gia bs-
sils, hom es a cen a en les aplicacions de bombeig d'aigua i en la dessalació
d'aigua de ma , dos p oblemes-clau pe a les Can5 ies.
Hom a cons a a que, a pa i de la p o ocada c isi del pe oli
(1973),
hi ha
un in e es eno a pe l'ene gia eblica que s'ha adui' en p og ames eblics bas-
an ambiciosos a mol s pai'sos (E.U.A., Dinama ca, R.F.A., Suecia, e c.), ja
que I'ene gia ob inguda de la cap ació de la o ca dels en s po eni o ma
d'ene gia mechica, elec ica o calo í ica, o es p ou usades a les socie a s ac-
uals.
La conclusió ben cla a d'aques es Jo nades a se que ja a ui és endible l'ús
d'aques a on d'ene gia, amb les ecnologies de que disposem, sob e o em-
p an sis emes eblics de po sncies ins al cen ena de kilowa s
(J.L.
CARDONA,
Zns alación y ensayo del ae ogene ado Windma ic de
22
k
W., conec ado a la
ed
de
GESA).
Cal des aca , ambé, Pmplies discussions en e aquells sec o s
pa ida is de la in oducció de g ans sis emes eblics (adminis ació es a al i em-
p eses elec iques) que ac ualmen enca a es oben en ase de desen olupamen
ecnolbgic als E.U.A., R.F.A., SuPcia, e c. amb po encies supe io s a
1
MW., i
aquells que malden pe la in oducció, ja a a ma eix, dels sis emes que han p o-
a la se a madu esa i enen po encies in e io s als
100
kW. E iden men , és una
discussió obe a que e lec eix dues opcions en la p oducció d'ene gia, la cen a-
li zada (p odui o a l'ene gia en pocs pun s i dis ibui -la a mol s usua is) i la
descen ali zada (que alho a hi hagi mol s p oduc o s-consumido s d'ene -
gia), amb o es les epe cussions socials que compo en.
En el anscu s dels deba s es a palesa la e gonyosa si uació de la ece ca
sob e ene gia eblica a 1'Es a espanyol. Men e un concu s, p omogu pe I'IRY-
DA i concedi pel
CDTZ-Minis e i0 de Indus ia
y
Ene gia,
pe a ab ica uns
p o o ipus d'ae ogene ado s de
5
a
25
kW., es 5 encalla a 1'Adminis aciÓ i
1'Es a ol col.labo a en ambiciosos p ojec es-pun a amb la R.F.A. (p o o ipus
de 4 MW. i una sola pala)
i
eb e ecnologia eblica de dub osa quali a com a
o na pels a ions FACA-Fu u o
AmZn de Comba e
(E.U.A.), alguna emp esa
elec ica es 2 inancan un p o o ipus de o e .eblica>>-sola , conjun amen
amb la R.F.A., de
200
me es d'alcada i si uada a Manzana es (Ciudad Real).
En pa aules de la ma eixa emp esa, no s'ha ien dedica a p ojec es d'ae ogme-
ado s pe que a la Manxa no hi a en ..
.
Pe acaba , olem des aca que en aques es Jo nades no hi a ha e la p esen-
cia de cap gebg a de 1'Es a espanyol. És de desi ja que en u u es jo nades
d'aques ipus, igual com oco e a d'al es pai'sos, els gebg a s d'aquí acin sen i
la se a eu en una qües ió-clau com és 1'6s dels ecu sos ene ge ics.