Resum de les Primeras Jornadas de Energía Eólica (Islas Canarias, 22-26 de marzo)

Resum de les P ime as Jo nadas de Ene gia Eólica o ((Semana del Vien o,, J. Co o ninas i J. Puig Du an la segona quinzena del mes de ma c de 1982, des dels dies 22 al 26, a eni lloc a les Illes Cani ies I'anomenada .Semana del Vien o,, nom que a en eb e les ~P ime as Jo nadas de Ene gia Eólican, o gani zades conjun amen pe la Conseje ia de Indus ia y Ene gia de la Jun a de Cana ias i el Ins i u o de As- o ísica de Cana ias. Dos memb es del Depa amen de Geog a ia de la U.A.B. hi an se p esen s, con ida s pe I'o gani zació, pe apo a -hi eballs eali - za s en aques camp. De e , aques es Jo nades an eni dues pa s ben di e enciades. La p ime- a, de cai e més di ulgado , a anscó e du an els es p ime s dies, en ses- sions de a da, pa al.lelamen a S a. C uz de Tene i e i a Las Palmas de G an Cana ia. La segona, més especí ica, a eni lloc a S a. C uz, els es p ime s dies al ma í i la es a de dies en sessions de ma í i a da. Fo en unes Jo nades mol in enses de eball que an aplega més d'una cin- quan ena d'especialis es p o inen s de o 1'Es a espanyol, els quals p esen a en a la o a de cinquan a ponencies. Els emes ac a s an ana des de la alo a- ción dels ecu sos eblics ( an a 1'Es a espanyol com a les Illes Canl ies) ins a I'anilisi dels p oblemes de disseny i ecnics que p esen en les miquines emp a- des en la cap ació de la o ca dels en s i en la se a ans o mació en ene gia ú il. En la p ime a pa es p esen a en els eballs segiien s: - ~Desa ollo his ó ico de la Ene gia Eólica,,, - ~Equipos ac uales de baja po encia., - ene gia Eó!ica pa a las Islas Cana ias., - ~Aplicaciones indus iales y ag ícolas*, - ~P oblemas de diseño de ae o u binas~, - p ob ble mas écnicos de 10s ae ogene ado es., - ~Gene ación, almacenamien o y conexión a la ed,,, - *Equipos ac uales de g an po encia,,, - *La pa icipación de las ene gías eno ables en el u u o ene gé ico de Ca- na ias.. En la segona pa les ponencies es a en aplegades en cinc g ups: - aP oblemas de diseño (cinc ponsncies), - aP oblemas écnicos~ (sis ponsncies), - aAplicaciones~ (sis ponsncies), - asis emas eólicos y acumulación~ (cinc ponsncies), - aAplicaciones de la Ene gia Eólica en las Islas Cana ias. ( ui ponencies). Des del pun de m.i a del Depa amen , els eballs més in e essan s o en els que es e e ien a la alo ació dels ecu sos ene gs ics p o inen s de la cap ació de la o ca del en i les se es aplicacions an a l'ag icul u a com a les illes. Quan al p ime ema, el di ec o del Ins i u o Nacional de Me eo ologia a p esen a el aPlan de medidas eólicas nacionales y su conexión con la ene gia eólican, e e in -se als eballs que, des de Mad id, s'es an en pe a iba a con ecciona un mapa eblic de o 1'Es a espanyol. Mol s dels assis en s, conei- xedo s del lamen able es a en que es oben els se eis zonals del Ins i u o Na- cional de Me eo ologia, dub a en que, d'aquell Pla, en so ís es de bo. També, en e e sncia al ma eix ema, es p esen a en eballs de alo ació dels ecu sos eblics a les Illes CanP ies. És ben coneguda la si uació d'aques es Illes en la zona dels en s alisis, els quals bu en amb una equsncia del 90-95 % a l'es iu i del 50 % a l'hi e n. N'e en una p o a les més de 600 es acions de bom- beig basades en mo o s eblics o ae omo o s (els popula s amolins de en .) que hi ha ia als anys en a a les Illes. Els Cen es Me eo olbgics Zonals de les Illes (l'occiden al i llo ien al) an p esen a es udis e e en s a les dades e6liques que egis en en la se a xa xa d'obse ació me eo olbgica. Una de les conclu- sions que p oposa en e a l'es ablimen d'una xa xa de mesu a que comple és l'ac ual, ja que aques a no e a p e is a pe a e mesu es de en des d'un pun de mi a ene ge ic, i que egis és du an un pe íode d'almenys 25 anys pe a po- de eni un coneixemen de alla del en a les Illes. Tanma eix, no cal en end e que sigui necessa i espe a aques s anys pe decidi -se a emp a el en com a on d'ene gia, enca a que hi ha pe sones al nos e país que són d'aques a opinió. Si aixb s'hagués eali za abans de decidi e cap ap o i amen hid sulic, a ui enca a no a íem se i la o ca de l'aigua pe a p odui ene gia. Quan al ema de les aplicacions de l'ene gia eblica, que ha es a emp ada des de a mol s segles pe la humani a (JOSEP PUIG, Desa ollo his ó ico de la ene - gia eólica) i que a ésse desplacada pe la in oducció de les on s d'ene gia bs- sils, hom es a cen a en les aplicacions de bombeig d'aigua i en la dessalació d'aigua de ma , dos p oblemes-clau pe a les Can5 ies. Hom a cons a a que, a pa i de la p o ocada c isi del pe oli (1973), hi ha un in e es eno a pe l'ene gia eblica que s'ha adui' en p og ames eblics bas- an ambiciosos a mol s pai'sos (E.U.A., Dinama ca, R.F.A., Suecia, e c.), ja que I'ene gia ob inguda de la cap ació de la o ca dels en s po eni o ma d'ene gia mechica, elec ica o calo í ica, o es p ou usades a les socie a s ac- uals. La conclusió ben cla a d'aques es Jo nades a se que ja a ui és endible l'ús d'aques a on d'ene gia, amb les ecnologies de que disposem, sob e o em- p an sis emes eblics de po sncies ins al cen ena de kilowa s (J.L. CARDONA, Zns alación y ensayo del ae ogene ado Windma ic de 22 k W., conec ado a la ed de GESA). Cal des aca , ambé, Pmplies discussions en e aquells sec o s pa ida is de la in oducció de g ans sis emes eblics (adminis ació es a al i em- p eses elec iques) que ac ualmen enca a es oben en ase de desen olupamen ecnolbgic als E.U.A., R.F.A., SuPcia, e c. amb po encies supe io s a 1 MW., i aquells que malden pe la in oducció, ja a a ma eix, dels sis emes que han p o- a la se a madu esa i enen po encies in e io s als 100 kW. E iden men , és una discussió obe a que e lec eix dues opcions en la p oducció d'ene gia, la cen a- li zada (p odui o a l'ene gia en pocs pun s i dis ibui -la a mol s usua is) i la descen ali zada (que alho a hi hagi mol s p oduc o s-consumido s d'ene - gia), amb o es les epe cussions socials que compo en. En el anscu s dels deba s es a palesa la e gonyosa si uació de la ece ca sob e ene gia eblica a 1'Es a espanyol. Men e un concu s, p omogu pe I'IRY- DA i concedi pel CDTZ-Minis e i0 de Indus ia y Ene gia, pe a ab ica uns p o o ipus d'ae ogene ado s de 5 a 25 kW., es 5 encalla a 1'Adminis aciÓ i 1'Es a ol col.labo a en ambiciosos p ojec es-pun a amb la R.F.A. (p o o ipus de 4 MW. i una sola pala) i eb e ecnologia eblica de dub osa quali a com a o na pels a ions FACA-Fu u o AmZn de Comba e (E.U.A.), alguna emp esa elec ica es 2 inancan un p o o ipus de o e .eblica>>-sola , conjun amen amb la R.F.A., de 200 me es d'alcada i si uada a Manzana es (Ciudad Real). En pa aules de la ma eixa emp esa, no s'ha ien dedica a p ojec es d'ae ogme- ado s pe que a la Manxa no hi a en .. . Pe acaba , olem des aca que en aques es Jo nades no hi a ha e la p esen- cia de cap gebg a de 1'Es a espanyol. És de desi ja que en u u es jo nades d'aques ipus, igual com oco e a d'al es pai'sos, els gebg a s d'aquí acin sen i la se a eu en una qües ió-clau com és 1'6s dels ecu sos ene ge ics.