P esen ació
~
Aques p ime núme o de RECERCA MUSICOL~GICA ep esen a
l
'inici
de les publicacions de l'lns i u Uni e sz an' de Documen ació
i
Zn es i-
gació Musicol6gica (IUDZM), aJosep Rica
i
Ma asw.
Hono an la mem6 ia de qui ou ilelus e ioloncel~lis a
i
music¿j¿eg,
la Reial Acad2mia Ca a ana de Belles A s de San Jo di, he e a uni e -
sal de o s els seus béns, susci li de la Uni e si a Au o'noma de Ba celona
la c eació d'una emp esa comuna que ingués pe objec iu p incipd els
es udis
i
in es igacions musicol6giques. Conseqii2ncia d'aques a col.la-
bo ació ou la undació de ¿'Ins i u de Musicologia, inic en el món uni-
e si an' espanyol, que el Minis e i' dlUni e si a s
i
In es igació au o i -
za a pe O.M. de
G
de juny de 1980.
D'aques a mane a, les dues en i a s undacionals aconsegui en que
el llega Rica
i
Ma as esde ingués una he 2ncia espi i ual, un dels pn'-
I
me s mi s de la qual eu a ui la I um pública.
És ob zga anma e j , que les phe es pa aules esc i es en aques a
e is a siguin dedicades a la pe sona que la eu possible: Josep Rica
i
Ma as.
Nasqué a Ba celona el in -i-se d'oc ub e de 1893, en el si d'una
amüza en la que
l
'ambien cul u al cons i uib des acadhsima quali a .
El seu pa e, Josep Rica
i
Gi aud, es udia' Pin u a
i
Dibuix
a
I'Escola
de L oqa, aconseguin un no able domini d'aques es 2cniques; enca a
que en la se a madu esa es dedica' al come g, com a co edo de bo sa,
semp e oba' el emps necessa ipe a exe ci a -se en l'a que de jo ene
ha ia ap 2s.
La
se a ma e, Na Ca me Ma as
i
Au igemma (1869-1943), apo li la
saba musical al nou na , do an -/o de
l
'exquisi esa d'un a que el guan-
ya' ama en . Deixebla del pianis a
i
pedagog Joan Bap is a Pujo/, ingué
pe companys a Joaquim Mala s, En ic G anados
i
Rica d Vinyes, amb
qui aconsegui
ex
aequo
el P ime P emi de Piano de llEscola Municz$al
de Música. Des de jo ene a des aca' com a conce is a, in e enin el
1888, quan I'Exposició In e nacional de Ba celona, en una memo able
s2 ie de conce s, al cos a d1Alb2niz
i
d'a es a i es. Exe ci de p o es-
so a en el Conse a o?l' esmen a .
L
'in an Josep Rica , gai ebé a amen , canali za' la se a cul u a
i
la
se a ida en e s la música, dedican -se a l'es udi del ioloncel a I'Escola
M inicipal. El 1912 don2 el pnine conce al Palau de la Música Ca ala-
na, acompanya alpiano pe la se a md e, labo que du an an s anys,
amb amo
i
e icie'ncia, ha ia de con inua desen olupan .
Des de 191 2 a 191 4 esidí a Pa ij, pe al de pedecciona els seus es-
ucs:
&
coincidi amb F edeh Mompou, que malda a a cone'ljse
Gab iel Fau é.
A la o nada de Pa is, inici2 la se a ca e a de conce is a,
o man al
cos a d'd es ioloncel. lis es ca alans -Gaspa Cassadó, An oni
Saba-, que p esidi s pe la i epe ible igu a de Pau Casals, enal i en
Ca alunya amb l'a del ioloncel. Des de 1920 a 1933 s 'es ablí a Lon-
d es, al e nan la se a es ada a la capidamb les ieqgen s gi es de con-
ce s pe o a Eu opa. Angla e a se'l i-u seu, ma can -li des de lla o s
un a annb especialijsim que /'acompanya' o a la se a ida; aíií cu ull2
la ama d'in z p e ; allí se l'hi mani es 2 la c uel mala/ ia a les mans,
que amb el emps
/'hau ia de p i a d 'agili a ) ba an -li elpas a un el&
i
p e igu a des í de ioloncel. lis a ex ao dinan'. Rica
i
Ma as empe o',
es e ugia' en el món deis museus
i
deh /. es, ence an desho es una al-
a ocació in e na ip egona, que desemboc2 e s l'o ganologia musical
(en especial els ins umen s d'a c)
i
I'E nomusicologia.
De e o n a Ba celona, l'any 1933, els llib es esde enen l'obliga
con apun de l'a del ioloncel; a ells els hi a dedican un p og essiu
espai en la se a lla
i
en el seu espe i .
La
se a inacabable cu iosi a
cien @ca l'espe ona a adqui i una densa
i
complexa bibliog a ia, en la
que o é in e zs, on
l
'home
i
el músic es e oben en el i cc uós silenci,
enca només pels dolo osos esde enimen s amilia s: la mo de la ma-
e, el 1943 (el pa e ha ia
jb
aspassa el 1926); la del seu ge m2 F an-
cesc, el 195 6.
L 'ob a de musico'leg no desme eixe' de l'an eno ca e a d'in e' p e .
A 1936 p esen a' una pone'ncia sob e els ins umen s medie als hispd-
nics,
d
Cong és In e nacional de Musicologia, celeb a a Ba celona, en
una memo able sessió que p esidí Cu Sachs. Ja abans, el 1934
i
1935,
ha ia col.labo a amb Mn. Higini Angle's, com a assesso de la pa
iconog ii ica
i
o ganolo'gica de la impo an hsima ob a
La Música a Ca a-
lunya ins al segle
XIII.
Du an la gue a ci il ajlld2 a la asca de sal a-
men
i
ecupe ació deis ons musicals a ckec de la Gene ali a , de la mb
de Robe Ge ha d, eba lan incansablemen a la Biblio eca de Ca a-
lunya.
El 1942 ou nomena Ca ed d ic de Violoncel de I'Escola Municipal
de Música; el 1943 und2
i
dingí el Museu d'lns umen s de Música,
únic al nos e país, ubica en els locals de la mencionada Escola: aques a
ou la passió més g an de la se a ida; a aquepa ins i ució, que augmen-
a a més enca a la capi ali a musicolo'gica
dd;
la Ciu a Com al, hi dedi-
ca' o s els seus a anys, amplian el pn'mi iu ons museís ic
i
es udian les
se es peces, con e in -se a la i en un
p ecíi
i
consag a expe en ins u-
men s d'a c. Quan ou unda ('Ins i u o Español de Musicologia, Mn.
H2;qini Angle's el c ida' pe a ocupa un des aca lloc di ec iu; la se a hu-
mili a empe o', li'n éu de ugi aques me escu hono , es an només
com a Col. labo ado Hono a i.
Dues impo an s publicacions se es so geixen en els anys cinquan es:
el Re ane o In e nacional
de
la Música
y
la Danza (1950), que ecull
p op de 5.000 e ianys en 14 llengiies,
i
el Qicciona io Biog á ico de la
Música (1954), que ha is di e ses edicions. Col.labo a' anma eix, en el
Dicciona io Biog á ico de A is as de Ca alunya, dingi pe J.
F.
R2 ols
(1951 -1953),
i
en el Dicciona io de la Música Labo , inicia pe
J.
Pena
i
con inua pe H. Anglzs (1 954). El seu in e e's pel FolUo e
i
llE nomusi-
cologia ou causa del nomenamen de p o eso d'aques a disc~plina el
1954, en el si del Conse a an' Supe io Municipal.
L
'Acade'mia /'elegí com a memb e el 1964; p engué possessió el 31
de maig de 1977, amb el di cu s in i ula El mes e Ma ia Obiols i T a-
mullas (1809-1888), que ou con es a pel sep company
i
amic F edenc
Mompou
i
Dencausse. Uns dies abans ha iaassaben a a la Co po ació
de la se a olun a es amen ia, en i u de la qual I'Acadzmia, idel
al seu comp omís, ha ia de pe pe u a la se a memo'7ia.
Josep Rica
i
Ma as e a Acade'mic Co esponen de la de San Fe an
de Mad id,
i
memb e nume an' de la Socie a Ca alana de Musicologia,
ilial de l'lns i u dlEs udis Ca alans.
La
se a ida, cucullada de les mil complexes ace es de
l
'home, l'in-
es igado
i
/'a is a, s'ex ingí la a da del
24
d'agos de 1978.
La
se a
ob a, que I'Acade'mia ha he e a ama en , se2 con inuada a a és de
l'lns i u de Musicologia que duu el seu nom, amb el concu s de la Uni-
e si a Au o'noma de Ba celona.
RECERCA
MUSICOLOGICA~U~~~~~~~' anualmen un aplec d'es udis e-
e i s bkicamen a la musicologia ca alana, sense desca a empe o' l'a' ea
hispa'nica ni la in e nacional d'aques a disciplina.
Espe em una bona acollida, especialmen a les ins i ucions cul u als
del país,
i
en el domini
uni e si a i;
del qual n 'ha so gi
i
al qual hi a
des ina .