Presentació

P esen ació ~ Aques p ime núme o de RECERCA MUSICOL~GICA ep esen a l 'inici de les publicacions de l'lns i u Uni e sz an' de Documen ació i Zn es i- gació Musicol6gica (IUDZM), aJosep Rica i Ma asw. Hono an la mem6 ia de qui ou ilelus e ioloncel~lis a i music¿j¿eg, la Reial Acad2mia Ca a ana de Belles A s de San Jo di, he e a uni e - sal de o s els seus béns, susci li de la Uni e si a Au o'noma de Ba celona la c eació d'una emp esa comuna que ingués pe objec iu p incipd els es udis i in es igacions musicol6giques. Conseqii2ncia d'aques a col.la- bo ació ou la undació de ¿'Ins i u de Musicologia, inic en el món uni- e si an' espanyol, que el Minis e i' dlUni e si a s i In es igació au o i - za a pe O.M. de G de juny de 1980. D'aques a mane a, les dues en i a s undacionals aconsegui en que el llega Rica i Ma as esde ingués una he 2ncia espi i ual, un dels pn'- I me s mi s de la qual eu a ui la I um pública. És ob zga anma e j , que les phe es pa aules esc i es en aques a e is a siguin dedicades a la pe sona que la eu possible: Josep Rica i Ma as. Nasqué a Ba celona el in -i-se d'oc ub e de 1893, en el si d'una amüza en la que l 'ambien cul u al cons i uib des acadhsima quali a . El seu pa e, Josep Rica i Gi aud, es udia' Pin u a i Dibuix a I'Escola de L oqa, aconseguin un no able domini d'aques es 2cniques; enca a que en la se a madu esa es dedica' al come g, com a co edo de bo sa, semp e oba' el emps necessa ipe a exe ci a -se en l'a que de jo ene ha ia ap 2s. La se a ma e, Na Ca me Ma as i Au igemma (1869-1943), apo li la saba musical al nou na , do an -/o de l 'exquisi esa d'un a que el guan- ya' ama en . Deixebla del pianis a i pedagog Joan Bap is a Pujo/, ingué pe companys a Joaquim Mala s, En ic G anados i Rica d Vinyes, amb qui aconsegui ex aequo el P ime P emi de Piano de llEscola Municz$al de Música. Des de jo ene a des aca' com a conce is a, in e enin el 1888, quan I'Exposició In e nacional de Ba celona, en una memo able s2 ie de conce s, al cos a d1Alb2niz i d'a es a i es. Exe ci de p o es- so a en el Conse a o?l' esmen a . L 'in an Josep Rica , gai ebé a amen , canali za' la se a cul u a i la se a ida en e s la música, dedican -se a l'es udi del ioloncel a I'Escola M inicipal. El 1912 don2 el pnine conce al Palau de la Música Ca ala- na, acompanya alpiano pe la se a md e, labo que du an an s anys, amb amo i e icie'ncia, ha ia de con inua desen olupan . Des de 191 2 a 191 4 esidí a Pa ij, pe al de pedecciona els seus es- ucs: & coincidi amb F edeh Mompou, que malda a a cone'ljse Gab iel Fau é. A la o nada de Pa is, inici2 la se a ca e a de conce is a, o man al cos a d'd es ioloncel. lis es ca alans -Gaspa Cassadó, An oni Saba-, que p esidi s pe la i epe ible igu a de Pau Casals, enal i en Ca alunya amb l'a del ioloncel. Des de 1920 a 1933 s 'es ablí a Lon- d es, al e nan la se a es ada a la capidamb les ieqgen s gi es de con- ce s pe o a Eu opa. Angla e a se'l i-u seu, ma can -li des de lla o s un a annb especialijsim que /'acompanya' o a la se a ida; aíií cu ull2 la ama d'in z p e ; allí se l'hi mani es 2 la c uel mala/ ia a les mans, que amb el emps /'hau ia de p i a d 'agili a ) ba an -li elpas a un el& i p e igu a des í de ioloncel. lis a ex ao dinan'. Rica i Ma as empe o', es e ugia' en el món deis museus i deh /. es, ence an desho es una al- a ocació in e na ip egona, que desemboc2 e s l'o ganologia musical (en especial els ins umen s d'a c) i I'E nomusicologia. De e o n a Ba celona, l'any 1933, els llib es esde enen l'obliga con apun de l'a del ioloncel; a ells els hi a dedican un p og essiu espai en la se a lla i en el seu espe i . La se a inacabable cu iosi a cien @ca l'espe ona a adqui i una densa i complexa bibliog a ia, en la que o é in e zs, on l 'home i el músic es e oben en el i cc uós silenci, enca només pels dolo osos esde enimen s amilia s: la mo de la ma- e, el 1943 (el pa e ha ia jb aspassa el 1926); la del seu ge m2 F an- cesc, el 195 6. L 'ob a de musico'leg no desme eixe' de l'an eno ca e a d'in e' p e . A 1936 p esen a' una pone'ncia sob e els ins umen s medie als hispd- nics, d Cong és In e nacional de Musicologia, celeb a a Ba celona, en una memo able sessió que p esidí Cu Sachs. Ja abans, el 1934 i 1935, ha ia col.labo a amb Mn. Higini Angle's, com a assesso de la pa iconog ii ica i o ganolo'gica de la impo an hsima ob a La Música a Ca a- lunya ins al segle XIII. Du an la gue a ci il ajlld2 a la asca de sal a- men i ecupe ació deis ons musicals a ckec de la Gene ali a , de la mb de Robe Ge ha d, eba lan incansablemen a la Biblio eca de Ca a- lunya. El 1942 ou nomena Ca ed d ic de Violoncel de I'Escola Municipal de Música; el 1943 und2 i dingí el Museu d'lns umen s de Música, únic al nos e país, ubica en els locals de la mencionada Escola: aques a ou la passió més g an de la se a ida; a aquepa ins i ució, que augmen- a a més enca a la capi ali a musicolo'gica dd; la Ciu a Com al, hi dedi- ca' o s els seus a anys, amplian el pn'mi iu ons museís ic i es udian les se es peces, con e in -se a la i en un p ecíi i consag a expe en ins u- men s d'a c. Quan ou unda ('Ins i u o Español de Musicologia, Mn. H2;qini Angle's el c ida' pe a ocupa un des aca lloc di ec iu; la se a hu- mili a empe o', li'n éu de ugi aques me escu hono , es an només com a Col. labo ado Hono a i. Dues impo an s publicacions se es so geixen en els anys cinquan es: el Re ane o In e nacional de la Música y la Danza (1950), que ecull p op de 5.000 e ianys en 14 llengiies, i el Qicciona io Biog á ico de la Música (1954), que ha is di e ses edicions. Col.labo a' anma eix, en el Dicciona io Biog á ico de A is as de Ca alunya, dingi pe J. F. R2 ols (1951 -1953), i en el Dicciona io de la Música Labo , inicia pe J. Pena i con inua pe H. Anglzs (1 954). El seu in e e's pel FolUo e i llE nomusi- cologia ou causa del nomenamen de p o eso d'aques a disc~plina el 1954, en el si del Conse a an' Supe io Municipal. L 'Acade'mia /'elegí com a memb e el 1964; p engué possessió el 31 de maig de 1977, amb el di cu s in i ula El mes e Ma ia Obiols i T a- mullas (1809-1888), que ou con es a pel sep company i amic F edenc Mompou i Dencausse. Uns dies abans ha iaassaben a a la Co po ació de la se a olun a es amen ia, en i u de la qual I'Acadzmia, idel al seu comp omís, ha ia de pe pe u a la se a memo'7ia. Josep Rica i Ma as e a Acade'mic Co esponen de la de San Fe an de Mad id, i memb e nume an' de la Socie a Ca alana de Musicologia, ilial de l'lns i u dlEs udis Ca alans. La se a ida, cucullada de les mil complexes ace es de l 'home, l'in- es igado i /'a is a, s'ex ingí la a da del 24 d'agos de 1978. La se a ob a, que I'Acade'mia ha he e a ama en , se2 con inuada a a és de l'lns i u de Musicologia que duu el seu nom, amb el concu s de la Uni- e si a Au o'noma de Ba celona. RECERCA MUSICOLOGICA~U~~~~~~~' anualmen un aplec d'es udis e- e i s bkicamen a la musicologia ca alana, sense desca a empe o' l'a' ea hispa'nica ni la in e nacional d'aques a disciplina. Espe em una bona acollida, especialmen a les ins i ucions cul u als del país, i en el domini uni e si a i; del qual n 'ha so gi i al qual hi a des ina .