Són mol s els i ula s uni e -
si a is que, o i eni una
bona p epa ació en
el
seu
àmbi , enen di icul a s pe
oba el seu p ime lloc de
eball. La p epa ació uni-
e si à ia assegu a bons ni-
ells de coneixemen de
ma è ies imp escindibles pe
ocupa llocs de eball quali-
ica s, pe ò so in aques s
coneixemen s
no
p epa en
l'es udian pe busca eina
ni
assegu en l'en ada di ec-
a
al
món labo al.
Així ma eix,
és
un
e que
hi
ha
un
dis anciamen en e el
món emp esa ial i el món de
la uni e si a , i que, pe
ap opa aques s dos móns es
necessi a es abli xa xes de
col·labo ació amb en i a s
ocupado es i p o essionals,
onamen almen de l'àmbi
ecnològic i cien í ic, i dis-
senya p og ames d'ac uació
pe acili a les opcions
d'ocupació dels nos es i u-
la s.
La UPC és plenamen cons-
cien de la necessi a de in-
cula
la
uni e si a
al
món
labo al i que
el
nos e com-
p omís social passa pe la
asca docen i d'in es iga-
ció, pe ò ambé pe l'es a-
blimen de mecanismes de
o mació i in eg ació p o es-
sional dels es udian s. De
e , la plani icació es a ègi-
ca de la UPC p esen ada
al
da e Claus e Gene al as-
senyala, en
un
dels seus
ums d'ocupació o gani za s
any e a any pe les escoles
de Telecomunicació i
Indus ials de Ba celona i la
Facul a d'In o mà ica.
Al es inicia i es d'inse ció
labo al posades en ma xa
són les júnio emp eses, di-
igides i ges ionades pe es-
udian s; l'elabo ació de e-
pe o is de cu ículums d'es-
udian s que han inali za la
se a calTe a una guia
d'o ien ació pe als i ula s,
publicada so a
el
nom de
Busca eina i no es p o-
pos es com a a la igu a del
pad í de l'es udian , c eada
a començamen de 1995
amb la col·labo ació de
l'Associació
d'Anúcs
i en la
qual han
pa¡
-:
icipa p op de
cen es udian s de l'Escola
d'Enginye s Indus ials de
Ba celona.
D'aques conjun d'inicia i-
es des aca, pe les se es
peculia i a s l'O icina
d'Inse ció Labo al,
un
o ga-
nisme ecen men c ea amb
la col·labo ació de
l'Associació d'Amics de la
UPC. L'O icina és
un
pas
més en aques a asca de do-
a -nos d'ins umen s que
ajudin els nos es i ula s a
o ma pa
d'un
món labo-
al cada egada més compe-
i iu i exigen . La se a c ea-
ció
no
és una espos a di ec-
a a
un
p oblema especial de
desocupació dels i ula s de
la UPC, sinó que es ac a
Un
pas
enda an en la
inse ció p o essional dels
i ula s de la
upe
més
d'un
o ganisme
que ajuda à a coo di-
na inicia i es exis-
en s pe ò dispe ses i
que ens possibili a à
posa en ma xa no es
expe iències.
apa a s, la necessi a de
man eni i inc emen a els
elemen s que a a o eixin la
p o essionali zació i acili in
la inse ció labo al dels i u-
la s de
la
UPC.
En aques ca ni, la
Poli ècnica
ha
plan eja
un
segui d'accions que han de
se i pe e o ça l'acos a-
men d'aques s dos móns.
Així, des aquen els p og a-
mes de coope ació educa i-
a,
amb mol a adició a les
escoles
, i
que
ges ionen
les
bo ses de eball amb em-
p eses, la po enciació dels
es udis de pos g au, la o -
mació ocupacional i els ò-
Ob i les po es de
l'O icina d'Inse ció
Labo al és, segu amen ,
ob i les po es a una no a
e apa més es uc u ada i
amb no es possibli a s en el
elTeny de la inco po ació
dels nos es i ula s
al
me -
ca labo al. En aques sen i ,
des aca l'a enció especial i
les mesu es que es olen
p end e des de l'O icina pe
ce ca solucions a
un
p o-
blema ac ual com és a a la
subocupació de la dona i u-
lada;
un
ema que ens p eo-
cupa
especialmen
i
del
qual
olem e pa ícips no no-
més la comuni a uni e si à-
ia, sinó ambé o a la so-
cie a .
2
L'EUPVG celeb a
el
50
ani e sa i del
es ablimen dels
es udis ècnics a
la
ciu a , pàg 4
Els es udian s
d'Enginye ia Topog à ica
es mani es en
al
Rec o a , pàg. 4
La
Poli ècnica signa
un
con eni amb Cable i
Tele isió de
Ca alunya, pàg. 5
S'inaugu a
la
no a sala
d'ac es de l'ETSEIB,
pàg. 5
Un
g up de
la
UPC
in es iga l'au en ici a de
pin u es amb ècniques
de làse , pàg. 6
In es igado s de l'EUPM
es udien els can is
climà ics mi jançan
la
elede ecció, pàg 9
La Facul a de Nàu ica
p epa a
la
se a
pa icipació a
la
ega a
G ans Vele s de Cu y
Sa k, pàg. 10
24
G
ena
1990
•••
•••
•••
upe
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
El
s lími s del c eixemen , a deba
al
campus de la
upe
a Te assa
Du an els dies
14,
15 i 16 de desemb e, més de 300 expe s de
o
el món es an euni a Te assa en
el
cong és SOS enible?,
que
a
o gani za un g up mul idisciplina i amb
el
supo de la
Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya
E
ls
dies
14,
15
i
16
de desemb e a
eni lloc a la ciu a de Te assa el
cong és i n e nacional Tecnologia,
D
ese
n olupamen
Sos enible
i
Desequilib is, SOS enible?, que a
euni més de 300 pe sones de di e-
en s països pe pa la sob e models
de c eixemen i desequilib is, i sob e
la ce ca d'es a ègies adequades pe a
la sos enibili a .
Les jo nades an se i pe posa de
mani es
que
la
humani a
s'es
à
ap oximan als lími s de
l'impac e
ambien al i que
el
c eixemen econo-
mic
é
uns limi s que han de se es-
pec a s, "pe què sense modi ica les
endències i els es ils de ida,
l'
ex-
pec a i a que donem a la humani a
é
un
ho i zó de 50 a 100 anys", a
a i ma
el
p esiden
del
Club
de
Roma, Rica do Díez Hochlei ne .
Els ponen s an conclou e que cal
in odui alo s comuns a a és de
l'educació, ges iona el desen olupa-
men cien í ic i ecnològic i a icula
mecanismes de con ol global pe e-
o ien a l'ac ual sis ema de desen o-
lupamen i ga an i la ida sob e la
Te a. Els expe s an
assegu a que només
una
ac uació
global
po a u a
un
model de
desen olupamen , que
no
és sos enible.
Els ponen s an consi-
de a
ambé
que, se-
gu amen
,
els
es a s
nacionals
hau an
de
se subs i uï s a l'ho a
de
p end e
decisions
pe ins i ucions polí i-
ques o socials que es-
ponguin a eixi s in e-
es a als i siguin es-
ponsables de la go e -
nabili a mundial.
Du an
el cong és es
a
pa la de la o ma-
ció dels ècnics del u-
u i sob e la necessi a d'una o ma-
ció humanís ica dels enginye s i d'u-
na
o mació ecnològica dels huma-
nis es.
Un
ensenyamen plu idisciplina i
Segons
el
p esiden
del
Club
de
Roma, "les uni e si a s poli ècniques
han nascu amb una impo an man-
cança: no s'han plan ej::; l'ensenya-
men plu idisciplina i. Es mol g eu
que els nos es enginye s no inguin
una o mació humanís ica com e-
que eixen els emps".
Al lla g dels es dies,
hi
an pa ici-
pa expe s de o el món
com
a a
E ns
Ul ich on
Weizsacke ,
del
Wuppe al
Ins i u
ü
Klima,
Umwel
und
Ene gie;
Mihajlo
D.
Mesa o ic,
de
la
Case
Wes e n
Rese e
Uni
e si
y
(Cle eland,
¡;:UA); Syl ie Faucheux, del Cen e
Econom ie-Espace-En i onnemen
,
de
la
Uni e si a de Pa ís, So bona;
Ri
cha d
B. N
o gaa d,
de
la
U
ni
e si
a
de Cali ò nia, i
Césa
Cuello, de la Fundación Neo ópica
de Cos a Rica.
La
Uni e si a
Poli ècnica
de
Ca alunya
ha
sol·lici a
una
cà
ed a
Unesco
sob e
desen olupamen
sos enible
El comissiona pe a Uni e si a s i Rece ca,
Joan Albaigès, a anuncia du an la clausu a
del cong és Tecnologia, Desen olupamen
Sos enible i Desequilib is, SOS enible?, que
" a à el que calgui" pe do a el campus de la
UPC a Te assa
d'una
cà ed a Unesco dedica-
da a es udia i deba e el ema de les ecnolo-
gies i el desen olupamen global sos enible .
La cà ed a ja ha ia es a sol·lici ada p è ia-
men pe la Poli ècnica a la seu cen al de la
Unesco, a Pa ís. Segons el delega del ec o
de
la
upe
al
ca
mp
us
de
Te assa
i
p o esso
de J'EUETIT, Josep Xe ca ins, aques com-
p omís del go e n ca alà "és mol posi iu pe -
què el inançamen de les cà ed es Unesco
depèn de la Gene ali a de Ca alunya".
L1esc ip o
Césa
Mallo
quí aconsegueix
el
P emi
UPC
de
Ciència- icció 1995
amb
Ilob a
i ulada
El
coleccionis a de
sel
los
Ja ie Neg e e, amb
la
no el·la Lux ae e na
a
aconsegui l'accèssi i Xa ie Pacheco i Juan
An onio Bonilla,
el
p emi que s'a o ga al millo ela p esen a
pe
un memb e de
la
comuni a
uni e si à ia de la UPC amb l'ob a Segado
e
s de ida. El concu s, o gani za
pel
Consell Social,
a
eni
el
1995 un g an èxi de pa icipació
El dia
13
de desemb e a e-
ni lloc el lliu amen a la sala
d'ac es de l'ETSECCPB del
P emi UPC de Ciència- ic-
ció, que o gani za
el
Consell
Social i que
aques
any a
concedi el seu màxim gua -
dó,
do a
amb
un
milió
de
pesse es, a l'esc ip o Césa
Mallo quí.
A l'ac e an assis i , a més
d'un nomb e impo an d'a i-
ciona s al gène e an de la
ma eix
a
comuni a
com
de
o a, el ec o , Jaume Pagès,
Josep
M.
Boixa eu
,
del
Consell Social, i
el
p o esso
Miquel Ba celó.
Engua
ny
, la pe sonali a con-
idada al lliu amen del p e-
mi a
se
l'es
c ip o
no d-
ame icà
Jo
e
Haldeman
.
P o
esso
al Massachuse s
Ins i u e
o
Technology, on
ha e classe sob e la li e a u-
a de ciència- icció i di e sos
semina is sob e com es po-
den
es
c
iu e
no el·les
d'aques gène e, Haldeman
a o e i la con e ència "La
ciència icció com a eina pe
a
l'
ap enen a ge".
AI
lla g de la xe ada, l'es-
c ip o , que ha es a p emia
amb els gua dons més impo -
an s dels que s'a o guen en
el món de la ciència- icció
-els p emis Hugo i Nebula-,
a
explica com aques gène-
e po esde eni una eina ú il
pe a l'ensenyamen .
Joe Haldeman a explica la
se a expe iència en
el
camp
de la docència, que a acom-
panya amb e e ències sob e
què és la ciència- icció, i es
a
mo
s
a
s
o p ès
que
la
UPC
ja
ingués una assigna-
u a en la qual la ciència- ic-
ció
és
un
elemen clau pe e
en end e la ísica. Haldeman
a assegu a que
no
coneixia
cap al a expe iència com la
que
du
a e me la Uni e si a
Poli ècnica.
L'''alzamien o''
A l'ob a guanyado a, i ulada
El c
ol
e
ccionis a
de sellos,
l'esc ip o si ua a l'època de
la
República
una
ama
de
mis e is i assassina s on es
p esen en di e en s si uacions
his ò iques
al
ol an de la i-
gu a
de
F anco
i l'
"alza-
Un e e à d
el
Vie nam a lliu a
enguany
el
gua dó
L'esc ip o Joe Ha/deman
a
lliu a el p emi a Césa Mallo quí
Enguany, la pe sonali a con idada al lliu amen del P emi
UPC de Ciència- icció
a
se l'esc ip o no d-ame icà Joe
Haldeman
,
p o
esso
al
Massachuse s
Ins i u e
o
Technology. Joe Haldeman ha plasma en les se es ob es
di e sos emes, en e els quals
hi
ha la se a expe iència a
la
Gue a del Vie nan, on
a
pa icipa com a enginye de
comba amb la Qua a Di isió i
a
eb e di e ses condeco-
acion
s.
P emia a
mb
els gua dons més des aca
s
en el món
de la ciència- icci
ó,
com a
a
el Nebula i l'Hugo, Haldeman
a
se p esiden de l'Associació Ame icana d'Esc ip o s de
Fan asia i Ciència- icció en e
el
1992 i
el
1994.
mien o
".
A
la
no
el·la de
Mallo quí, els pe sona ges es
mouen pe in en a e eal la
e sió his ò ica que més els
in e essa segons la se a ideo-
logia.
L'accèssi , de 250.000 pesse-
es
,
a
se
pe
a Ja i
e
Neg e e
,
que
p e
sen a a
a
concu s
Lux
ae
e na,
una
his ò ia d'amo on un a is a
es
e ol a
con a
el
o po
de-
ós
pan oc à o
, que egeix
un
acó de la galàxia, pe e-
cupe a la se a es imada.
Els can is que
pa
eixen les
pe sones i ambé la mane a
que enen de pensa i d'es i-
ma an que les coses
no
su -
in com es a en p e is es ....
Pel que
a
a l'accèssi conce-
di pel ju a a
la
millo ob a
p esen ada pe
un
memb e de
la Poli ècnica de Ca alunya,
els
guanyado s
an
se
Xa ie
Pacheco
i
José
An onio Bonilla, que amb
un
ela
i ula S
eg
ad
o es de
i-
da p oposen una ama poli-
cíaco-cien í ica sob e els i-
us i els pe ills de la in es i-
gació biològica.
Com cada any, les no el·les
guanyado es se an edi ades a
la col·lecció "No a Ciencia
Ficción" d'Ediciones B.
O gani za pel Consell Social
de la Uni e si a Poli ècnica
de Ca alunya, el P emi UPC
de Ciència- icció és un dels
més p es igiosos del món pel
que
a
a aques gène e li e a-
l
.
El
ju a
d'enguany
ha es a
o ma pel coo dinado dels
Se eis
Biblio eca is
de la
UPC
,
Lluís
Anglada
,
pel
s
p o esso s de la Poli ècnica
Miquel
Ba celó
i
Josep
Casano as, pel ice ec o de
la Uni e si a Au ònoma de
Ba celona Louis
Lemkow
i
pe l'esc ip o i especialis a
en
ciènc
i
a- icció
Domingo
San os.
114 o iginals p esen a s
Un o al de 114 ob es, que
han a iba des de o s els a-
cons del món, s'han p esen-
a enguany al p emi. La xi-
a, que ep esen a
un
inc e-
men
espec e
al
nomb e
d'o iginals ebu s en la pas-
sada edic
ió
(de
71
s'ha pas-
sa a 114), signi ica ambé
un
augmen espec e
al
nomb e
d'ob es
ebudes p oceden s
de Ca alunya (que han passa
de 28 a
44)
i
de
la
es a
d'Espanya (que han passa de
22 a 49). Pel que a a les no-
el·les en iades des de l'es-
ange , a
l'edició
de 1995
del P emi UPC de Ciència-
icció han pa icipa
un
o al
de
21
o iginals, que han a i-
ba des dels Es a Uni s (7),
Bèlgica (3), Is ael (2), Mèxic
(2)
,
Canadà
(I),
A gen ina
(l)
, Colòmbia (1), Equado
(1), No a Zelanda (1), Cuba
(1) i Ando a
(I)
Pe als o gani zado s, un dels
e s més des acables és l'ele-
ada pa icipació dels mem-
b es de la UPC, que enguany
han p esen a ] 3 o iginals.
El
concu s li e a i de ciència-
icció de la UPC a se c ea
l'any 1991 a an d'una inicia-
i a del Consell Social. El
1992
es
a
in e nacionali za
i, des d'alesho e
s,
les bases
adme en o iginals esc i s en
ca alà
,
cas ellà
,
anglès
i
ancès. 3
4
Pano ama
50 anys
d1es udis
ècnics
a IIEscola Uni e si à ia
Poli ècnica
de
Vilano a i
la
Gel ú
Du an
l'ac e commemo a iu d'aques ani e sa i, l'ex-ca ed à ic de
l'escola, Ma c Baso a,
a
exposa e alls de la his ò ia del cen e que
s 'han ecolli en
un
llib e edi a p
e
la
Uni e si a Poli ècnica
La
sala d'ac es de l'EUPVG
a
se l'escena i, el 20 de desemb e passa , de
la commemo ació del 50 ani e sa i de la ecupe ació dels es udis ècnics
en aques cen e. L'ac e, que a es a p esidi pel ec o de la UPC, Jaume
Pagès, pel di ec o de l'escol
a,
Joaquim Oli é, i pe l'alcalde de Vilano a
i la Gel ú, Es e e O iols, a se i pe p esen a públicamen
el
llib e
Fe s memo ables a l'Escola de
Vil
ano a i la Gel ú i al seu en o n. 1945-
1950,
50
anys de
la
ecupe ació de
ls
ensenyamen s ècnics. Alguns d'a-
ques e s an se ememo a s pe l'ex-ca ed à ic del cen e, Ma c Baso a,
que ha pa icipa en l'elabo ació del olum.
El 1939, acabada la Gue a Ci il, l'Escola de Vilano a, alesho es Escola
Supe io de T eball, a deixa de
e
classe.
No
a se ins al juny de
1945 que es an es abli els es udis de Pe i a ge Mecànic, emb ió dels
es udis d'Enginye ia Tècnica que ac ualmen s'impa eixen. A pa i d'a-
ques a da a, l'escola a comença a amplia espais an pe a la ece ca
com pe a la docència,
ja
que a
me
su a que augmen a a el nomb e d'espe-
ciali a s c eixia el nomb e d'es udian s ma icula s. El
IOde
maig de
1972, l'escola queda a in eg ada a la UPC. Des d'alesho es ençà, el cen-
e ha iscu un desen olupamen impo an : nous edi icis i ampliacions
con inuades, les da e es de les quals es an e
el
1993, quan es an
inaugu a un nou edi ici a la Rambla de l'Exposició i la emodelació d'u-
na pa de l'edi ici an ic.
ELS FET
S,
1945-1995
1945
. Desp és de la Gue a
Ci
il
, eobe u a de l'Escola
Supe io de T eba
ll
, que es
an o ma en Escola de
Pè i s Indus ials.
1972
.
L'
Escola en a a o -
ma pa dels cen es ads-
c i
s a la Uni
e
si
a
Poli
èc
ni
ca
de Ca alunya,
c
ea
da
co
m a al a
quell
ma eix cu s.
1974
. Es duen a e me les
ob es de
la
p ime a amplia-
ció del cen e. Es emode-
len labo a o is i se'n c een
de
nou
s.
1983
. Implan ació dels es-
udis d'Enginye ia Tècnica
de Telec
om
uni
cac
i
6.
1994
.
In
augu ació de nous
aula is i emodelació d'una
pa de
l'
edi ici.
Es udian
s
d'En
gin
ye ia
Topog
à ica
es
ma
ni es en
al
R
ec o a
de
la
Poli ècnica
P op
de
200
es udian s
d'Enginye ia
Topog à ica
es an
mani es a el 14 de desemb e pas-
sa
al
Rec o a
de
la
uni e si a
amb l'objec iu de lliu a al ec o
un
esc i en què es demana l'apli-
cació d'un pla de iabili a que mi-
llo i l'escola. Segons els ep esen-
an s dels es udian s, "el ma e ial
de què es disposa al cen e és in-
su icien i el que hi ha és obsole ".
Els es udian s an demana ambé
que
la
i ulació
d'Enginye ia
Topog à ica es aci en 4 anys, pe
al de e -la més compe i i a. E
ls
ep esen an s es udian ils es an
euni
amb
el
ice ec o
de
Polí ica
Acadèmica,
Lluís Jo e,
que es a comp ome e a agili a
el
deba sob e el pla de iabili a
de
la
i ulació.
El
ice ec o
a
anuncia ambé la c eació, d'aco d
amb l'escola, d'una comissió con-
sul i a amb els es udian s pe què
puguin dona la se a opinió.
Ap o ada
la
p opos a
d'adsc ipció
dels
es udis
de
Negocis
de
Caixa
de
Te assa
La
Jun a de Go e n ha ap o a la
p opos a d'adsc ipció a la UPC de
l'Escola Uni e si à ia de Negocis
de
la
Caixa
de
Te assa
(EUN-
CET), que impa i à els es udis de
la
diploma u a
de
Ciències
Emp esa ials. El cen e man ind à
una es e a col·labo ació docen i
in es igado a amb
el
Depa amen
d'O gani zació
d'Emp eses
de la
UPC en les línies de ece ca que
siguin comunes. També s'han es-
able les bases de col·labo ació
en
l'àmbi
de la
o mació
con i-
nuada i de pos g au en e el cen e
i
la
Fundació
Poli ècnica
de
Ca alunya.
Ha es a nomena ecen men nou
di ec o
del
Cen e
Eu opeu
de
Pa al·lelisme
de
Ba celona
(CEPBA) el ca ed à ic Jesús José
Laba a,
en
subs i ució
del
ca-
ed à ic Ma eo Vale o.
Jubilacions
El
21
de desemb e passa , el ge-
en i els memb es de l'equip ec-
o al an lliu a di e ses plaques
commemo a i es al pe sonal d'ad-
minis ació i se eis que es a ju-
bila a
Ja
uni e si a l'any passa .
En e
aques s
es
oben
Ma ina
A ela
(ETSEIB),
An onio
Ba oso
(ETSETB),
Juan
Blesa
(EUPB), Roman He nandez (cam-
pus no d), Juan Ma cos (campus
no d), AJ a Pa ce isa (ETSEIB), i
Fèlix Sans de Llanos (ETSEIT).
Signa
un
con eni
en e
la
Poli ècn
i
ca
i
Cable
i
Tele isió
de
Ca alunya
El ec o de
la
Uni e si a Poli ècnica
de Ca alunya, Jaume Pagès, i Sadu ní
An oso i Mau een O'Ryan, p esiden i
icep esiden a de Cable i Tele isió de
Ca alunya, espec i amen , han signa
un
con eni de col·labo ació cen a ,
sob e o , en la o mació i en la ece -
ca.
A an
del
con eni
i
pe
mi jà
d'aco ds especí ics amb els di e en s
depa amen s que an docència i e-
ce ca
a
l'ETSETB
,
s'o gani za an
cu sos de o mació en el camp de les
ecnologies de les xa xes de eleco-
municació pe cable i de banda ampla.
A
més
,
Cable
i
Tele isió
de
Ca alunya SA con ac a à es udian s
de
segon
cicle
d'Eng
i
nye ia
de
Telecomunicació pe eali za p àc i-
ques a l'emp esa.
El
con eni acili a à
la eali zació de p ojec es de desen o-
lupamen elaciona s amb aplicacions
de les ecnologies de ansmissió i co-
municacions pe cable.
El
ge en
p esen a
el
p essupos
en
una
audiència
pública
El ge en de la UPC, F ancesc Solà,
a
p esen a
el
p essupos de la uni-
e si a
ap o a
pe
la
Jun a
de
Go e n als memb es de la comuni a
el
21
de desemb e passa .
El p essupos pe a l'any 1996 de la
Poli ècnica és de 25.525 milions de
pesse es,
un
9,5% més al que el de
l'exe cic
i de 1995.
En e
les se es
p io i a s
hi
ha
la con oca ò ia pe a
p o esso a en con inuï a du an es
anys consecu ius i una con oca ò ia
d'oposicions i p omoció pe al PAS.
La millo a de la quali a docen , la
cons ucció i adequació d'espais, el
omen de la mobili a in e nacional i
de la polí ica de beques són al es pa -
ides impo an s d'aques p essupos .
Nou
p o
j
ec e
de
coope ació
del
CCO
al
Nepal
El
Cen
e
de
Coope ació
pe
al
Desen olupamen (CCD) de la UPC
ha inicia la se a pa icipació en la
cons ucció de l'Escola Ca alunya a
Kà mandu (Nepal). El p ojec e acili-
a à l'accés a l'educació als in an s
sense ecu sos econòmics del ba i de
Bansba i. Les ac uals ins al·lacions
del
cen e
són insu icien s an pe
acolli els alumnes com pe omen a
la o mació del p o esso a . Un al e
objec iu
del
p ojec e,
del
qual
és
esponsable
el
p o esso de l'ETSA V
Pe e
A madès, és
p opo ciona
els
mi jans necessa is
pe
a la
millo a
econòmica i p o essional de les amÍ-
lies de la zona mi jançan la posada en
ma xa de di e sos alle s de o mació.
En
el
p ojec e, que
é
el supo de la
Gene ali a
de
Ca alunya
,
hi
pa i
c
i-
pen,
a
més
del
CCD,
memb es
d'A qui ec es sense F on e es (ASF) i
de
l'Associació
d'Amics
de
Vicki
She pa.
S'inaugu en
l
es
no es
ins al·lacion
s
un
i
e si à ies
el
Vapo
Sala
a
Te assa
El dia
18
de d
es
emb e a eni lloc la
inaugu ació a Te assa dels espais del
Vapo
Sala
, un
g an
complex
de
14.600 m2 en el qual
s'han
in e i
1.400 milions de pesse es.
En els nous espais
ja
s'ha
ins al·la
l'Escola
d'
Idi
omes
de
la
UPC,
el
Cen e Ca
al
à del Plàs ic,
un
cen e
associa
a la
UNED,
l'Escola
Municipal d
'A
s
Aplicades, els es u-
dis
de
Sec
e a
ia
In e nacional
i
Tu isme
de la
FlAC
i 1'Associació
d'Emp ese
s d
'Oleohid àulica
i
de
Pneumà ica de Fluids.
Finança en pa amb ons de la VE i
si ua
en
e els
ca e s
Colom,
Menéndez y Pelayo i la ca e e a de
Mon cada,
el
Vapo Sala o, el que és
el ma eix, l
'an
iga àb ica Hilabo ,
o ma pa de l
'e
s uc u a d'expansió
del
campu
s de
la
Uni e si a
Poli ècnica de Ca alunya a la ciu a de
Te assa.
A qui ec u a
i
ècnica
es
combinen
en
la
no a
sala
d'ac es
de
l'
ETSEIB
Al mes de desemb e passa , a eni
lloc la inaugu
a
ció o icial de la no a
sala d'ac es de l'ETSEIB, dissenyada
pe l'a qui ec e José Luis Alonso Eijo,
so a
la ges ió del
Se ei
d'Ob es
i
Man enimen de la uni e si a .
La no a sala, amb una capaci a de
279 places, s'ha dissenya a pa i d'un
acu a es udi acús ic i enin en comp-
e
les
nec
ess
i
a
s
de
c
ondi
ci
onam
e
n
d'ai e.
El
nou esp
ai
ambé disposa de dues
cabines pe a la aducció simul ània i
una al a de con ol i cine.
En
memò ia
de
Robe o
Gue a
Fon ana
I
sabel
Se à
Ma ín
P o esso a
i ula
de
l'EU
PB
Vaig conèixe Robe o Gue a
l'
any 1984, quan
a
eni a
l'EUPB en comissió de se eis.
D'ençà que es a e cà ec de la
cà ed a d'Es uc u es el cu s
85-86, i pel e que
jo
n'e a p o es-
so a, he eballa al seu cos a amb
la llibe a de qui se sen alho a
espec a en les se es opinions i
empa a en els seus dub es, o es-
ablin -se una elació d'amis a que
ha e la eina ag adable, ins i o
en els momen s més plens de di i-
cul a s.
Robe o Gue a a néixe a
Ba celona l'any 1941 i a e els
es udis d'Apa ellado a l'escola de
Ba celona, on a inicia la se a
ca e a docen . La olun a de po-
de posa en p àc ica les se es ide-
es sob e què i com calia ensenya
als apa ellado s, a du Robe o
Guen·a a e oposicions pe a cà e-
d a, o i que això signi iqués ha-
e de ma xa de Ba celona.
El
1971
s'inco po à a l'Escola
d'A qui ec u a Tècnica de Se illa
com a ca ed à ic d'Es uc u es i
més a d en a se
el
di ec o . Va
eballa amb enaci a pe impul-
sa l'escola, cosa que a aconse-
gui plenamen . A València,
Robe o Gue a a acaba els es u-
dis d'a qui ec u a (1975), a e
el
doc o a (1978) i, els da e s anys,
a compa i la se a ac i i a do-
cen en e l'Escola d'A qui ec u a
Tècnica i l'Escola Supe io
d'A qui ec u a. Al lla g dels més
de 30 anys de dedicació a la
docènci
a,
Robe o Gue a a man-
eni semp e un con ac e di ec e
amb el eball p o essional com a
consul o , que
li
a
con e i
el
co-
neixemen p àc ic imp escindible
pe a
un
p o esso d'a qui ec u a.
Aques coneixemen de la eali a ,
jun amen amb la se a inna a pas-
sió pe la docència, an po a -lo a
eballa pe al de e compa ible,
en
el
e eny de la ciència de la
cons ucció, la di ulgació amb el
coneixemen p o und, la capaci a
ope a i a amb la comp ensió
d'allò essencial, la capaci a p àc i-
ca amb
el
coneixemen eò ic, dei-
xan semp e la po a obe a a
un
pos e io ap o undimen dels co-
neixemen s. Aques a in luència
an angible, aques eco d de mes-
e de gene acions de ècnics,
és
allò que queda à pe semp e. I
malg a que no omple el bui que
p
odueix
la
se a
pè
dua,
és
una
sa-
is acció pe a o s els qui à em
conèixe de p op Robe o Gue a,
i cons i ueix un g an hono ha e -
lo
ingu en e nosal es. 5

6
Nexus
In es igado s de la
upe
es udien l'au en ici a
de
quad es mi jançan làse
L'equip d'in es igado s de la Poli ècnica, encapçala s
pel
p o esso del
Depa amen de Teo ia del Seny
al
i Comunicacions, Se gio Ruiz-
Mo eno, eballen en la iden i icació de ma e ials pic ò ics, que
pe me
la es au ació i la de e minació de l'au en ici a de quad es a ibuï s a
pin o s com a a Goya.
El
mè ode de làse emp a pe me la es au ació
de les pin u es sense malme e-les
In es igado s de la UPC, encapçala s pel p o esso Se gi o Ruiz-Mo eno
han es a eballan en la iden i icació dels pigmen s d'una pin u a del se-
gle XIX l'au o del qual es desco
ne
i
x.
Segons els expe s, l'ob a, del gè-
ne e "Tau omaquia", pod ia ha e
es
a eali zada pe F ancisco Goya o
bé pel copis a del Museo del P ado i adminado seu, Eugenio Lucas
Velazquez.
Els in es igado s de la UPC an anali za l'oli pe zones amb
un
làse
amb què ob enien espec es dels d
i
e en s ma e ials. En aques a anàlisi
an comp o a que o s els pigmen s iden i ica s co esponen a la pale a
de Goya. La ece ca pe a la de e minació de l'au o ia del quad e
es
a
compl ica
pos e
io -
men
en
comp o a
que,
en
una o og a ia
de
la
pin u a
p esa
l'any 1924, la pa on
els in es igado s an
oba es es d'esmal
de
cobal ,
una
zona
que
co espon
a uns
a bus os,
aques s no
hi e en pin a s.
A a
,
l'equip
de
la
Poli ècnica
eball
a
amb
la
hipò esi
que
l'au o del quad e os
ealmen
Goya
i que
alguns elemen s d'a-
ques , com són a a els
a bus os,
els
hagués
pin a
el
ill del copis-
a
de Goya, Eugenio Lucas Velazquez, desp és del 1924, o i que
no
hi
ha cap p o a que ho demos i.
La es au ació i l'anàlisi emp a pels in es igado s es basa en l'e ec e
Raman, segons
el
qual cada ma e ial e lec eix la llum que
hi
incideix
amb unes eqüències de e minades, q
ue
són di e en s a les de qualse ol
al e ma e ial. L'espec e que s'ob é mi jançan aques mè ode ambé pe -
me di e encia la o ma en què un
ma
e ial es à c is al·li za .
Els mi jans ècnics emp a s pe anyen al Labo a o i d'Espec òscopia
Raman dels Se eis Cien í ico- ècnics de la Uni e si a de Ba celona.
Mi jançan aques a in aes uc u a i la base de dades amb què comp a el
p o esso Se gio Ruiz-Mo eno, apo ada pe l'emp esa Mongay
S.A,
i que
con é els espec es Raman dels di e en s pigmen s que
hi
po ha e en
una ob a d'lli , el làse iden i ica les pa ícules on incideix i
el
sis ema de-
cideix
si
la pa ícula o ma plli de l'ob a o bé
si
s'ha d'elimina . En aques
cas, ambé
ho
a mi jançan
el
làse i de mane a no des uc i a.
Aco d
de
col·labo ació
en
R+D
en e
l'emp esa
ega enca
Galan
i
la
upe
L'emp esa
ubicada
a
Te assa
,
He manos Talle es Galan SA i la
Poli ècnica han signa un aco d de
coJ.Jabo ació en R+D que suposa
l'apo ació
al
alle de ila u a de
la
uni e si a de la gamma comple a
de les màquines d'aques a emp e-
sa, que inco po en desen olupa-
men s ecnològics de obo i zació.
Amb
el
nou con eni de coope ació
es p e enen desen olupa ambé
els p ojec es en R+D es enen la
ece ca a camps ac ualmen poc
desen olupa s, sob e o als e e-
en s als nous sis emes en ila u a
de llana, e o ça i bobina de i-
b es especials.
L'aco d ambé é l'objec iu d'ende-
ga el disseny de no es màquines,
així
com
l'op imi zació de les ja
cons uïdes.
Els
equips
es a an
a
disposició
dels es udian s d'Enginye ia Tèx il
Indus ial i de l'Escola
Tècnica
Supe io d'Enginye s Indus ials
del campus de Te assa.
Un
llib e
ecull l'o denació
de
Figue es,
clau
en
el
màs e
en
P ojec ació
U banís ica
La
Fundació
Poli ècnica
de
Ca alunya,
el
Col·legi d'A qui ec-
es i l'Ajun amen de Figue es han
edi a
un
llib e on es ecullen p o-
pos es pe a l'o denació u bana de
la ciu a de Figue es, en el ma c
del
màs e
en
P ojec ació
U banís ica de la
UPe.
1-
...
' ...
!loi. c.. I
____
lH.¡
....
)
'"
.
, .
;.
~.
.......
~
.............
~.
,
~~...:: :=1-
Ob a d'An onio Fon , Luis Cal e i
Es anislau Roca,
el
olum, i ula
In aes u
c
u es
del
anspo
i
o ma u bana. Explo acions p o-
jec uals pe a l'o denació u bana
de Figue es,
ecull
la
ciu a
de
Figue es
com
a cas d'es udi
pe
du a e me una e lexió eò ica i
me odològica.
El Talle de Planejamen U bà del
cu s P ojec a la Ciu a a se la
pla a o ma acadèmica a pa i de
la qual s'edi a el olum, en el qual
es poden oba els p ojec es p e-
sen a s.
El
llib e
es
p esen a
així
a
pa i
de
emes conside a s d'in e ès disci-
plina i ac uals, com són a a les e-
lacions en e les in aes uc u es
del anspo i la o ma u bana.
Pa icipació
de
la
upe
en
p ojec es
de
plani icació
es a ègica
i
ope a i a
***
* *
* *
* *
***
Un
equip
d'in es iga-
do s
de
la
Uni
e si
a
Poli ècnica
de Ca alunya,
di igi
pe
Albe
P a
,
d e I
Depa amen
d'Es adís ica i
In es igació
Ope a i
a, pa ici
pa
en
el
p ojec e
FORCE 4, que é pe objec iu desen-
olupa un po en sis eI1)a de p e isió
amb aplicacions en el camp del mà -
que ing (amb la plani icació i
la
p e i-
sió de endes), la logís ica, la p oduc-
ció i les inances.
El
p ojec e, que dona à lloc a
un
sis e-
ma la u ili zació del qual po inclou e
des d'ins i u s o icials d'es adís ica a
o ipus d'o gani zacions indus ials i
de se eis, é una du ada de dos anys i
mig
i un
p essupos
ap oxima
d'
1.1
00.000 d'ecus, dels quals 600.000
ecus
es an
inança s
pe
la
Unió
Eu opea.
La
eali zació
d'a
ques
p ojec e
es
p odueix en un momen en què s'han
p oduï g ans a enços pel que a a les
ècniques emp ades pe a la p e isió,
a causa, en pa , de
la
acili a d'ob e-
ni po ència de càlcul, i al desen olu-
pamen de nous mè odes.
El p ojec e es à in eg a , a més de la
Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya,
pe UNILEVER, SUMMER, HESPE-
RIA, FIAT, la Uni e si a de Lleida i
Ma ke ing Sys ems, que n'és
el
coo -
dinado .
Es
p esen a
la
Xa xa
Temà ica
de
P opie a
s
Mecàniques
dels
Ma e ials
El dia
18
de desemb e es a p esen a
a
l'ETSEIB
la Xa
xa
Temà ica
de
P opie a s Temà iques dels Ma e ials.
La
.xa!',xa
es
à
pa ocinada
pe
la
Di ecció
G
ene
al
de
Rece ca
de
la
Gene ali a de Ca alunya en
el
ma c
del pla de ece ca i es à o mada pe
ui g ups de ece ca que pe anyen
al
CSIC,
el
Labo a o i Gene al d'Assaigs
i In es igacions, el Queen Ma y and
Wes ield
Co
llege
de
Lond es,
la
Uni e si
a
de
Ba celona,
la
Uni e si y
o
Wales
de
Ca di ,
el
Cen e
In
e na
cional
de
Mè odes
Numè ics en Enginye ia (CIMNE) i la
UPe.
La o mació d'una xa xa emà ica de
p opie a s mecàniques dels ma e ials
es
plan eja
com una
eina
impo an
pe impulsa i coo dina o s els es-
o ços
que
es
duen
a
e me
a
Ca alunya en aques sec o , pe op i-
mi za els ecu sos i pe a a o i el
con ac e amb la indús ia i la ans-
e ència ecnològica.
A la jo nada del dia
18
es a e una
e lexió sob e la ece ca i
el
desen o-
lupamen
de les
p opie a s
mecàni-
ques dels ma e ials a Ca alunya i es
an dona a conèixe a ep esen an s
de la indús ia els mi jans ècnics i hu-
mans disponibles.
A l'ac e de p esen ació, o gani za pe
la ma eixa xa xa i
el
Cen e d'Enllaç
pe
a
la
Inno
ació,
del
Cen e
de
T ans e ència de Tecnologia,
hi
a as-
sis i
el
di ec o gene al de Rece ca,
l'expe en p opie a s dels ma e ials de
la Poli écnica de Mad id, V. Sanchez
Gal ez,
i el d
i ec o
del
CIMNE,
Eugenio Oña e, en e d'al es.
P og ama
de
biomedicina
i
salu
(BIOMED
11)
del IV
PM
en
R+D
de
la
UE
ce ca a macèu ica, ins
a les malal ies poc e-
qüen s, passan pe les
que enen una impo an
epe cussió socioeconò-
mica, com són
a a
les
ca dio ascula s el càn-
ce i la sida, en e d'al-
e
s.
El
p og ama ambé
i
nclou
aspec es
è ic,s,
j
u ídics
i
socials.
Es
con enien que les p o-
pos es
de
p ojec es de
R+D i demos ació es i-
guin in eg ades pe di-
e sos països i que les
s
e es
uncions
siguin
complemen à ies.
El
p og ama
especí ic
de
biomedicina
i
salu
cons i ueix la con inua-
ció del p og ama BIO-
MED
I
del
p og ama
ma c
an e io
(1991-
94), i inclou les ac i i-
a s 'de ece ca, desen-
olupamen ecnològic,
demos ació i di usió en
el
camp de
la
biomedi-
cina i la salu .
El
p incipal objec iu del
p og ama és con ibui
a millo a la salu dels
ciu adans i la compe i i-
i a de la indús ia de
la
salu . Més que a egi
un
suplemen
a les in-
e sions
que
e ec uen
els es a s memb es i la
indús ia
eu opea,
el
p og ama p e én apo a
un
alo
a egi
mi -
jançan una acció in e-
g ada dels es o ços na-
cionals i una in e acció
de o es les disciplines,
des de la ece ca bàsica
ins a la clínica o ien a-
da a la esolució de p o-
blemes.
Aques a in e discipline-
ie a a que la ece ca
especí ica in eg i di e-
en s à ees, des de la
e-
La con oca ò ia de p e-
sen ació de p ojec es es
anca
el
p ope
15
de
j
un
y de 1996.
Pe
a més in o mació,
di igiu- os al Cen e de
T ans e ència de
Tecnologia,
el.
401 77
46.
Telede ec an
el
can i
climà ic
Joan
Jo ge
Depa amen
de
Física
Aplicada
Els da e s anys s'ha con e i una
especial impo ància i a enció als
possibles can is climà ics induï s
o accele a s pe l'ac i i a indus-
ial i pe la des ucció de g ans
zones o es als. A a bé, mol s dels
plan ejamen s que públicamen es
an d'aques enomen, i que en-
deixen a indui accions conc e es
de go e n, es an des d'una òp ica
simplis a, esquemà ica, elemen al
o equi ocada, i poden c ea con u-
sió en l'opinió pública i ambé
a ec a la p esa de decisions polí i-
ques.
El paisa ge o el medi ambien
d'una egió conc e a és el esul a
d'un complex equilib i en e
l'ac i i a humana que s'hi du a e -
me en l'explo ació del sòl i la se a
e olució
al
lla g del emps, l'e o-
lució climà ica de lla g pe íode i
les oscil·lacions climà iques de pe-
íodes mi jans.
Els possibles can is climà ics ac-
uen di ec amen sob e la ege a-
ció i, de o ma indi ec a a a és
de la in luència d'aques a, sob e el
sòl i els ecu sos híd ics.
El de e io amen del medi ambien
esul an compo a
un
de e io a-
men
en
els esul a s econòmics
del p océs p oduc iu cada egada
a més a cu e mini.
La
plani ica-
ció, doncs, necessi a basa -se en
un
coneixemen del medi na u al i
socieconòmic.
En aques sen i , la ece ca que
hem inicia , en col·labo ació amb
un
g up d'in es igado s del Cen o
Supe io de In es igaciones
Cien í icas (CSIC), p esen a com a
no e a i in e ès p incipal l'anàlisi
de l'exis ència o
no
del can i
climà ic, i dels seus e ec es sob e
una egió de e minada.
L'es udi combina an les in o ma-
cions me eo ològiques i climà i-
ques de sè ies lla gues, com la in-
o mació p opo cionada pe les
ima ges de sa èl·li s d'obse ació
de la Te a, és a di la " elede ec-
ció", els da e s
25
anys i amb in-
o mació de camp sob e el ni ell
d'adap abili a i es ès de les co-
muni a s ege als més signi ica i-
es.
Es ac a, en conc e , de posa a
pun sis emes de alo ació del
ec o de can i en espais mul i a-
ian s i mul i empo als pe pode
se u ili za s en sis emes d'in o -
mació geog à ica que pe me in
modeli za la a iabili a del pai-
sa ge associa a la a iabili a cli-
ma ològica
en
de e minades
zones. 7
8
G up de Tecnologia
de
I-Aigua
El
G up de
Tecnologia de
l'Aigua depèn de
l'EUETIT
i
és
es-
ponsable del màs e
en Tecnologia de
l'Aigua. L'objec iu
d'aques g up, in e-
g a pe 7 p o esso s,
3 beca is i 2
PAS
és
desen olupa
la
e-
ce ca i
la
docència en
l'àmbi del cicle de
l'aigua,
la
hid àulica,
la
hid oquímica, l'ai-
gua i
la
salu , els p o-
cessos de ac amen i
la
ges ió en gene al
El
G up de Tecnolo-
gia de l'Aigua es à
cons i uï pe una
jun a de pa ocina-
do s,
un
Comi è Do-
cen i Acadèmic. Pe
pa de l'Adminis a-
ció sani à ia i hid àuli-
ca,
hi
pa icipen
el
Depa amen de Sani-
a i Segu e a Social,
el
Depa amen de
Medi Ambien , l'En i-
a del Medi Ambien
de l'À ea Me opoli a-
na de Ba celona, AGBAR SA, Aigües del Llob ega i Ag upació de Se -
eis d'Aigües de Ca alunya.
El
Comi è Docen es à in eg a pe Gonzalo
Fe nàndez, de la UPC, Ramon G au, de la Di ecció Gene al de Salu
PÚ-
blica de la Gene ali a , Joan Ma
a,
de la Uni e si a de Ba celona, Lleo-
na d Ma ia i Na cís Sal a ella, de la Sociedad Gene al de Aguas de Ba -
celona, Manuel Sole , de l'EUETIT, Jo di Mo a ó i Nú ia Cañame as.
Pel que a a p ojec es,
el
G up de Tecnologia de l'Aigua ha pa icipa
en
els de Gene ació de clo a pa i de l'elec òlisi de salmo a mi jançan
ene gia sola , el P og ama MED-CAMPUS-MEED,
el
Pla de sanejamen
de Boli ia, la Con e ència EUROMED FORUM CIVIL i el Pla d'es udis
mediambien als de Pamplona (Colòmbia), en e d'al es.
Al
G up
de
Tecnologia
de
l'Aig
u
a,
hi
col
·
labo en
ac ualmen
un
o al
de
130 p o essionals pe anyen s als àmbi s an de la indús ia p i ada i
l'Adminis ació, com de la uni e si a . Són p o essionals o ma s en à ees
que an des de la química ins a l' es adís ica, passan pe la biologia, la
geologia, la mic oin o mà ica i la hid àulica.
-
Recupe ació
d'aqüí e s
i
sòls
con aminan s. Ine i zació i loca-
li zació de les causes de la con a-
minació.
-Gene ació de clo pe elec òlisi
a pa i de salmo a i panells so-
la s.
-Consum indus ial de l'aigua. Pe
sec o s, o ígens i quali a de l'ai-
gua.
-A aluació econòmica de di e -
ses ases del cicle de l'aigua. Se
cen a
onamen almen
en
les
à ees
de
anspo
,
egulació
,
aconduïmen i ac amen .
-Desen olupamen bac e ià en ai-
gües po ables. Inac i ació bac e-
iana, supe i ència i desen olu-
pamen en plan es i xa xes.
-E iciència del eg. Fa e e ència
bàsicamen a la eu ili zació de les
aigües en les zones enja dinades
u banes.
-Ges ió de l'aigua en si uacions de
ca às o e, con aminació, seque a i
sabo a ge.
-Models de ges ió en emps eal
de lle es na u als i de plan es de
ac amen .
Màs e
i
jo nades
La p incipal ac i i a desen olupa-
da pe la Uni a de Tecnologia de
l'Aigua és la eali zació del mas e
en
Tecnologia
de
l'Aigua.
L'objec iu és la p esen ació dels
onamen s eò ics i p àc ics neces-
sa is pe a la ges ió co ec a de les
in aes uc u es hid àuliques des i-
nades a subminis a , con ola , e-
colli i depu a les aigües, des d'u-
na òp ica de espec e al cicle de
l'aigua, el medi ambien i la p e-
enció de la salu i l'economia. El
G up de Tecnologia de l'Aigua
du
a e me ambé al es ac i i a s com
són a a les con e ències i les jo -
nades d'Aigües Te mals; Balnea is
i
Salu ;
l'Aigua
com
a
Agen
T ansmisso de Malal ies; Règim
Le
gal
de
P o
e
cció
de les
Aigües;
Nocions
Bàsiques
d'Ag icul u a
Ma ina,
i
Rehabili ació
de
Canonades, que inclou les à ees de
nous ma e ials i no es ecnologies.
Els ja dins de Fo es ie , mo iu
d'una sè ie de con e ències a
l'A eneu, o gani zades pel
CIEPAC
L'he ència que l'impulso i eno ado
del ja dí ca alà del segle XIX Jean
C.
N.
Fo es ie
a
deixa
a la
ciu a
de
Ba celona és
el
mo iu del cicle de con-
e ències que es a inicia el
14
de de-
semb e a l'A eneu Ba celonès.
O gani zades pel Cen e d'Es udis de
Pa imoni Cons uï de la UPC i pel ma-
eix A eneu, les con e ències olen se
una eina pe dona a conèixe la igu a
de l'a is a, ja dine i u banis a alho a,
que a conjumina el ja dí hispano-à ab
amb g an
quan i a
d'espècies
lo als
que ell a in odui .
L'es il de Fo es ie imp egna ia
la
ima -
ge dels ja dins de la Ba celona del p i-
me e ç de segle a a és d'ob es com
són a a el Pa c La ibal a Mon juïc, la
Plaça
d'A mes de la
Ciu adella
o els
pa e es lo als de Mi ama , eali za-
cions que, en alguns casos, decauen en-
mig de l'obli isiblemen de e io ades.
El cicle de con e ències, que enen en-
ada lliu e, conclou à el p ope
18
de
gene , a les
19
ho es, amb una xe ada
de
l'a qui ec e
En ic
Viñas
s
ob e
L'he ència paisa gis a de Fo es ie a
Mon juïc i amb una aula odona en la
qual pa icipa an o s els con e encian s.
In oducció
a
l'elec ònica
bàsica.
Simulació
d'un
labo a o i.
P o esso : F ancesc Gàsquez, o mado
ICE-UPC.
Calenda i i ho a i: dimec es, de
16
a
20.30 ho es, a pa i del 14 de eb e de
1996 ( o al 60 ho es).
Con ol
indus ial
i comunicació
amb
o dinado .
P o esso : En ic Vallès Ca alà, o ma-
do ICE.
Calenda i i ho a i: dies
14,
21
i 28 de
eb e i 6,
13,
20 i 27 de ma ç, de
10
a
14.15 ho es.
In oducció
a
l'en o n
Windows 95.
P o esso : Manel Mon añés, enginye
de elecomunicació.
Calenda i i ho a i: dima s, de 16 a 20
ho es, a pa i del 30 de gene (30 ho-
es).
Reconeixemen
p àc ic
de
mine als.
P o ess
o a :
Ho èn
sia
Du an,
Guille mo Gold i Miquel Colome , o -
mado s de l'ICE.
Calenda i i ho a i: dies 22, 23, 24, 25,
26,29
i 30 de gene , de
18
a
21
ho es.
Resolució de p oblemes
ma ema i za-
bles a l'ESO.
P o esso : Damià Saba é, p o esso de
l'I.B. de B ugue s.
Calenda i i ho a i: dilluns i dimec es,
de 12 a
14
ho es, a pa i del 5 de eb e
(30 ho es)
Pe a
més
in o mació,
di igiu- os a
['ICE, el. 401 60
66.
In es igado s de l'EUPM es udien
els can is climà ics mi jançan
la elede ecció
In es igado s del Depa amen de Física
Aplicada
de
l'Escola
U n i
e si
à i
a
Poli ècnica de Man esa, encapçala s pel
p o esso Juan Jo ge Sanchez, eballen
en la de ecció del can i climà ic global
mi jançan la elede ecció que o e eixen
els sa èl·li s.
En conc e , l'es udi de la
Poli ècnica
p e én esb ina
si
el mo iu del can i de
ege ació en algunes zones es deu a la
in e enció humana o bé al can i climà-
ic.
El
g up d'in es igado s, que es a à
in eg a pe 5 memb es de la Uni e si a
Poli ècnica i un del CSIC, u ili za an
ima ges ia sa èl·li ob ingudes
al
lla g
dels da e s 20 anys.
La p e enció de p ecipi acions in enses
pe mi jà de la elede ecció a pa i de
les ima ges que o e eixen els sa èl·li s
me eo ològics se à
un
al e dels objec es
d'es udi del g up.
L'ETSEIB acull l'exposició Els
consells de Sol ay i la ísica
mode na
L'Escola Tèc
ni
ca Supe io d'Enginye s
Indus lials de Ba celona acull ins
al
dia
27 d'aques mes l'exposició Els consells
de Sol ay i la ísica mode na.
La mos a, o gani zada pe la ma eixa
escola
, el
Depa amen
d'Enginye ia
Química de la Uni e si a Poli ècnica i
l'emp esa Sol ay es à o mada pe 20
pla ons
il
·
lu
s a s amb o og a ies i do-
cumen s inèdi s, com a a ca es manus-
c i es d'algu
ns
dels g ans sa is de l'èpo-
ca.
En
algunes
d'a
q
ues es,
com
a a
les
d'Eins ein, el cien í ic explica en unes
quan es qua illes les se es in es iga-
cions, que desp és exposa ia da an els
seus col·legues euni s a la
ciu a
de
B ussel·les.
A més d'Albe Eins ein,
hi
són p esen s
igu es impo an s de la ciència com a a
Ma ie Cu ie, Niels Boh . H.
A.
Lo en z,
Ru he o d, Di ac, Heisenbe g, Fe m
i,
Max Planck i Oppenheime , en e d'al-
es.
Aques es eunions, la
p ime a
de les
quals
a
eni lloc l'any ]911,
a
a iba
a euni ins a
11
p emis Nobel, an se
engegades
pel
mecenes
belga
E nes
Sol ay.
Resolución
numé ica
de la con ección
na u al
y/o
o zada
en
dominios
de
geome ía compleja
median e
el mé o-
do
de
subdominios.
No man
Rami o
Reyes
Agui e,
del
Depa amen
de
Màquines i Mo o s Tè mics.
Di igida pe
A.
Oli a i Miquel Cos a.
Llegida el 26 d'oc ub e.
In aes uc u a
de
segu idad
en
apli-
caciones
y
sis emas
dis ibuidos.
F ancisco
Jo dan
Fe nandez,
del
Depa amen
d'A qui ec u a
de
Compu ado s.
Di igida pe Manel Medina.
Llegida
el
30 d'oc ub e.
IM
CAFE
MUSEUM.
Figu as
iene-
sas
de
la
p ime a
posgue a.
Manuel
Fe e
Sala,
del
Depa amen
de
Composició A qui ec ònica.
Di igida pe José
F.
Que g1as.
Llegida
el
2 de no emb e.
Analisis del
o igen
y e olución
de
la
dep esión
de
i ajana,
G an
Cana ia.
Alejand o Lomoschi z, del Depa amen
d'Enginye ia
del
Te eny,
Mine a
i
Cal og à ica.
Di igida pe
J.
Co ominas. Llegida
el
10
de no emb e.
G a os
y dig a os con
maxima
conec i-
idad
y
maxima
dis ancia
conec i i-
dad.
Angeles
Ca mona
Mejias
, del
Depal amen de Ma emà ica Aplicada i
Telemà ica.
Di igid
a pe J.
Fab egas
i
Miguel
A.
Fio!.
Llegida el 24 de no emb e.
Es udio
sob e
algunas
nue as
clases
de
conec i idad condicional
en
g a os
di igidos.
M.
Camino T. Balbuena, del
Depa amen de Ma emà ica Aplicada i
Telemà ica.
Di igida
pe J.
Fàb egas
i
Miguel
A.
Fio!.
Llegida el 24 de no emb e.
El
Depa amen de Ciència i
Enginye ia Nàu iques signa ui
aco ds de col·labo ació
El Depa amen de Ciències i Enginye ia
Nàu iques de la Poli ècnica ha amplia
conside ablemen la se a ac i i a con-
ac ual, sob e o du an el da e imes-
e de
l'
any 1995.
Aques es ac i i a s s'han aduï en la
signa u a de ui nous con enis i en la
eali zació de cu sos de o mació i eci-
cla ge pe a p o essionals del mal' i d'ac-
i i a s a ins.
Aix
í,
el
Depa amen
de
Ciència
i
Enginye ia
Nàu iques
ha
du
a e me
aco ds de col·labo ació amb emp eses
del
sec o
com
són
a a
K au k ame -
os e
Española
SA
,
Es iba na
,
Conso ci
El
Fa , Ba celona Regional,
T ansmedi e anea, Sociedad Es a al de
Sal amen o
y
Segu idad
Ma í ima,
Co po ación de P ac icos del Pue o i
Map e Indus ial. 9