74. Un pas endavant en la inserció professional dels titulats de la UPC

Són mol s els i ula s uni e - si a is que, o i eni una bona p epa ació en el seu àmbi , enen di icul a s pe oba el seu p ime lloc de eball. La p epa ació uni- e si à ia assegu a bons ni- ells de coneixemen de ma è ies imp escindibles pe ocupa llocs de eball quali- ica s, pe ò so in aques s coneixemen s no p epa en l'es udian pe busca eina ni assegu en l'en ada di ec- a al món labo al. Així ma eix, és un e que hi ha un dis anciamen en e el món emp esa ial i el món de la uni e si a , i que, pe ap opa aques s dos móns es necessi a es abli xa xes de col·labo ació amb en i a s ocupado es i p o essionals, onamen almen de l'àmbi ecnològic i cien í ic, i dis- senya p og ames d'ac uació pe acili a les opcions d'ocupació dels nos es i u- la s. La UPC és plenamen cons- cien de la necessi a de in- cula la uni e si a al món labo al i que el nos e com- p omís social passa pe la asca docen i d'in es iga- ció, pe ò ambé pe l'es a- blimen de mecanismes de o mació i in eg ació p o es- sional dels es udian s. De e , la plani icació es a ègi- ca de la UPC p esen ada al da e Claus e Gene al as- senyala, en un dels seus ums d'ocupació o gani za s any e a any pe les escoles de Telecomunicació i Indus ials de Ba celona i la Facul a d'In o mà ica. Al es inicia i es d'inse ció labo al posades en ma xa són les júnio emp eses, di- igides i ges ionades pe es- udian s; l'elabo ació de e- pe o is de cu ículums d'es- udian s que han inali za la se a calTe a una guia d'o ien ació pe als i ula s, publicada so a el nom de Busca eina i no es p o- pos es com a a la igu a del pad í de l'es udian , c eada a començamen de 1995 amb la col·labo ació de l'Associació d'Anúcs i en la qual han pa¡ -: icipa p op de cen es udian s de l'Escola d'Enginye s Indus ials de Ba celona. D'aques conjun d'inicia i- es des aca, pe les se es peculia i a s l'O icina d'Inse ció Labo al, un o ga- nisme ecen men c ea amb la col·labo ació de l'Associació d'Amics de la UPC. L'O icina és un pas més en aques a asca de do- a -nos d'ins umen s que ajudin els nos es i ula s a o ma pa d'un món labo- al cada egada més compe- i iu i exigen . La se a c ea- ció no és una espos a di ec- a a un p oblema especial de desocupació dels i ula s de la UPC, sinó que es ac a Un pas enda an en la inse ció p o essional dels i ula s de la upe més d'un o ganisme que ajuda à a coo di- na inicia i es exis- en s pe ò dispe ses i que ens possibili a à posa en ma xa no es expe iències. apa a s, la necessi a de man eni i inc emen a els elemen s que a a o eixin la p o essionali zació i acili in la inse ció labo al dels i u- la s de la UPC. En aques ca ni, la Poli ècnica ha plan eja un segui d'accions que han de se i pe e o ça l'acos a- men d'aques s dos móns. Així, des aquen els p og a- mes de coope ació educa i- a, amb mol a adició a les escoles , i que ges ionen les bo ses de eball amb em- p eses, la po enciació dels es udis de pos g au, la o - mació ocupacional i els ò- Ob i les po es de l'O icina d'Inse ció Labo al és, segu amen , ob i les po es a una no a e apa més es uc u ada i amb no es possibli a s en el elTeny de la inco po ació dels nos es i ula s al me - ca labo al. En aques sen i , des aca l'a enció especial i les mesu es que es olen p end e des de l'O icina pe ce ca solucions a un p o- blema ac ual com és a a la subocupació de la dona i u- lada; un ema que ens p eo- cupa especialmen i del qual olem e pa ícips no no- més la comuni a uni e si à- ia, sinó ambé o a la so- cie a . 2 L'EUPVG celeb a el 50 ani e sa i del es ablimen dels es udis ècnics a la ciu a , pàg 4 Els es udian s d'Enginye ia Topog à ica es mani es en al Rec o a , pàg. 4 La Poli ècnica signa un con eni amb Cable i Tele isió de Ca alunya, pàg. 5 S'inaugu a la no a sala d'ac es de l'ETSEIB, pàg. 5 Un g up de la UPC in es iga l'au en ici a de pin u es amb ècniques de làse , pàg. 6 In es igado s de l'EUPM es udien els can is climà ics mi jançan la elede ecció, pàg 9 La Facul a de Nàu ica p epa a la se a pa icipació a la ega a G ans Vele s de Cu y Sa k, pàg. 10 24 G ena 1990 ••• ••• ••• upe UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA El s lími s del c eixemen , a deba al campus de la upe a Te assa Du an els dies 14, 15 i 16 de desemb e, més de 300 expe s de o el món es an euni a Te assa en el cong és SOS enible?, que a o gani za un g up mul idisciplina i amb el supo de la Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya E ls dies 14, 15 i 16 de desemb e a eni lloc a la ciu a de Te assa el cong és i n e nacional Tecnologia, D ese n olupamen Sos enible i Desequilib is, SOS enible?, que a euni més de 300 pe sones de di e- en s països pe pa la sob e models de c eixemen i desequilib is, i sob e la ce ca d'es a ègies adequades pe a la sos enibili a . Les jo nades an se i pe posa de mani es que la humani a s'es à ap oximan als lími s de l'impac e ambien al i que el c eixemen econo- mic é uns limi s que han de se es- pec a s, "pe què sense modi ica les endències i els es ils de ida, l' ex- pec a i a que donem a la humani a é un ho i zó de 50 a 100 anys", a a i ma el p esiden del Club de Roma, Rica do Díez Hochlei ne . Els ponen s an conclou e que cal in odui alo s comuns a a és de l'educació, ges iona el desen olupa- men cien í ic i ecnològic i a icula mecanismes de con ol global pe e- o ien a l'ac ual sis ema de desen o- lupamen i ga an i la ida sob e la Te a. Els expe s an assegu a que només una ac uació global po a u a un model de desen olupamen , que no és sos enible. Els ponen s an consi- de a ambé que, se- gu amen , els es a s nacionals hau an de se subs i uï s a l'ho a de p end e decisions pe ins i ucions polí i- ques o socials que es- ponguin a eixi s in e- es a als i siguin es- ponsables de la go e - nabili a mundial. Du an el cong és es a pa la de la o ma- ció dels ècnics del u- u i sob e la necessi a d'una o ma- ció humanís ica dels enginye s i d'u- na o mació ecnològica dels huma- nis es. Un ensenyamen plu idisciplina i Segons el p esiden del Club de Roma, "les uni e si a s poli ècniques han nascu amb una impo an man- cança: no s'han plan ej::; l'ensenya- men plu idisciplina i. Es mol g eu que els nos es enginye s no inguin una o mació humanís ica com e- que eixen els emps". Al lla g dels es dies, hi an pa ici- pa expe s de o el món com a a E ns Ul ich on Weizsacke , del Wuppe al Ins i u ü Klima, Umwel und Ene gie; Mihajlo D. Mesa o ic, de la Case Wes e n Rese e Uni e si y (Cle eland, ¡;:UA); Syl ie Faucheux, del Cen e Econom ie-Espace-En i onnemen , de la Uni e si a de Pa ís, So bona; Ri cha d B. N o gaa d, de la U ni e si a de Cali ò nia, i Césa Cuello, de la Fundación Neo ópica de Cos a Rica. La Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya ha sol·lici a una cà ed a Unesco sob e desen olupamen sos enible El comissiona pe a Uni e si a s i Rece ca, Joan Albaigès, a anuncia du an la clausu a del cong és Tecnologia, Desen olupamen Sos enible i Desequilib is, SOS enible?, que " a à el que calgui" pe do a el campus de la UPC a Te assa d'una cà ed a Unesco dedica- da a es udia i deba e el ema de les ecnolo- gies i el desen olupamen global sos enible . La cà ed a ja ha ia es a sol·lici ada p è ia- men pe la Poli ècnica a la seu cen al de la Unesco, a Pa ís. Segons el delega del ec o de la upe al ca mp us de Te assa i p o esso de J'EUETIT, Josep Xe ca ins, aques com- p omís del go e n ca alà "és mol posi iu pe - què el inançamen de les cà ed es Unesco depèn de la Gene ali a de Ca alunya". L1esc ip o Césa Mallo quí aconsegueix el P emi UPC de Ciència- icció 1995 amb Ilob a i ulada El coleccionis a de sel los Ja ie Neg e e, amb la no el·la Lux ae e na a aconsegui l'accèssi i Xa ie Pacheco i Juan An onio Bonilla, el p emi que s'a o ga al millo ela p esen a pe un memb e de la comuni a uni e si à ia de la UPC amb l'ob a Segado e s de ida. El concu s, o gani za pel Consell Social, a eni el 1995 un g an èxi de pa icipació El dia 13 de desemb e a e- ni lloc el lliu amen a la sala d'ac es de l'ETSECCPB del P emi UPC de Ciència- ic- ció, que o gani za el Consell Social i que aques any a concedi el seu màxim gua - dó, do a amb un milió de pesse es, a l'esc ip o Césa Mallo quí. A l'ac e an assis i , a més d'un nomb e impo an d'a i- ciona s al gène e an de la ma eix a comuni a com de o a, el ec o , Jaume Pagès, Josep M. Boixa eu , del Consell Social, i el p o esso Miquel Ba celó. Engua ny , la pe sonali a con- idada al lliu amen del p e- mi a se l'es c ip o no d- ame icà Jo e Haldeman . P o esso al Massachuse s Ins i u e o Technology, on ha e classe sob e la li e a u- a de ciència- icció i di e sos semina is sob e com es po- den es c iu e no el·les d'aques gène e, Haldeman a o e i la con e ència "La ciència icció com a eina pe a l' ap enen a ge". AI lla g de la xe ada, l'es- c ip o , que ha es a p emia amb els gua dons més impo - an s dels que s'a o guen en el món de la ciència- icció -els p emis Hugo i Nebula-, a explica com aques gène- e po esde eni una eina ú il pe a l'ensenyamen . Joe Haldeman a explica la se a expe iència en el camp de la docència, que a acom- panya amb e e ències sob e què és la ciència- icció, i es a mo s a s o p ès que la UPC ja ingués una assigna- u a en la qual la ciència- ic- ció és un elemen clau pe e en end e la ísica. Haldeman a assegu a que no coneixia cap al a expe iència com la que du a e me la Uni e si a Poli ècnica. L'''alzamien o'' A l'ob a guanyado a, i ulada El c ol e ccionis a de sellos, l'esc ip o si ua a l'època de la República una ama de mis e is i assassina s on es p esen en di e en s si uacions his ò iques al ol an de la i- gu a de F anco i l' "alza- Un e e à d el Vie nam a lliu a enguany el gua dó L'esc ip o Joe Ha/deman a lliu a el p emi a Césa Mallo quí Enguany, la pe sonali a con idada al lliu amen del P emi UPC de Ciència- icció a se l'esc ip o no d-ame icà Joe Haldeman , p o esso al Massachuse s Ins i u e o Technology. Joe Haldeman ha plasma en les se es ob es di e sos emes, en e els quals hi ha la se a expe iència a la Gue a del Vie nan, on a pa icipa com a enginye de comba amb la Qua a Di isió i a eb e di e ses condeco- acion s. P emia a mb els gua dons més des aca s en el món de la ciència- icci ó, com a a el Nebula i l'Hugo, Haldeman a se p esiden de l'Associació Ame icana d'Esc ip o s de Fan asia i Ciència- icció en e el 1992 i el 1994. mien o ". A la no el·la de Mallo quí, els pe sona ges es mouen pe in en a e eal la e sió his ò ica que més els in e essa segons la se a ideo- logia. L'accèssi , de 250.000 pesse- es , a se pe a Ja i e Neg e e , que p e sen a a a concu s Lux ae e na, una his ò ia d'amo on un a is a es e ol a con a el o po de- ós pan oc à o , que egeix un acó de la galàxia, pe e- cupe a la se a es imada. Els can is que pa eixen les pe sones i ambé la mane a que enen de pensa i d'es i- ma an que les coses no su - in com es a en p e is es .... Pel que a a l'accèssi conce- di pel ju a a la millo ob a p esen ada pe un memb e de la Poli ècnica de Ca alunya, els guanyado s an se Xa ie Pacheco i José An onio Bonilla, que amb un ela i ula S eg ad o es de i- da p oposen una ama poli- cíaco-cien í ica sob e els i- us i els pe ills de la in es i- gació biològica. Com cada any, les no el·les guanyado es se an edi ades a la col·lecció "No a Ciencia Ficción" d'Ediciones B. O gani za pel Consell Social de la Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, el P emi UPC de Ciència- icció és un dels més p es igiosos del món pel que a a aques gène e li e a- l . El ju a d'enguany ha es a o ma pel coo dinado dels Se eis Biblio eca is de la UPC , Lluís Anglada , pel s p o esso s de la Poli ècnica Miquel Ba celó i Josep Casano as, pel ice ec o de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona Louis Lemkow i pe l'esc ip o i especialis a en ciènc i a- icció Domingo San os. 114 o iginals p esen a s Un o al de 114 ob es, que han a iba des de o s els a- cons del món, s'han p esen- a enguany al p emi. La xi- a, que ep esen a un inc e- men espec e al nomb e d'o iginals ebu s en la pas- sada edic ió (de 71 s'ha pas- sa a 114), signi ica ambé un augmen espec e al nomb e d'ob es ebudes p oceden s de Ca alunya (que han passa de 28 a 44) i de la es a d'Espanya (que han passa de 22 a 49). Pel que a a les no- el·les en iades des de l'es- ange , a l'edició de 1995 del P emi UPC de Ciència- icció han pa icipa un o al de 21 o iginals, que han a i- ba des dels Es a Uni s (7), Bèlgica (3), Is ael (2), Mèxic (2) , Canadà (I), A gen ina (l) , Colòmbia (1), Equado (1), No a Zelanda (1), Cuba (1) i Ando a (I) Pe als o gani zado s, un dels e s més des acables és l'ele- ada pa icipació dels mem- b es de la UPC, que enguany han p esen a ] 3 o iginals. El concu s li e a i de ciència- icció de la UPC a se c ea l'any 1991 a an d'una inicia- i a del Consell Social. El 1992 es a in e nacionali za i, des d'alesho e s, les bases adme en o iginals esc i s en ca alà , cas ellà , anglès i ancès. 3 4 Pano ama 50 anys d1es udis ècnics a IIEscola Uni e si à ia Poli ècnica de Vilano a i la Gel ú Du an l'ac e commemo a iu d'aques ani e sa i, l'ex-ca ed à ic de l'escola, Ma c Baso a, a exposa e alls de la his ò ia del cen e que s 'han ecolli en un llib e edi a p e la Uni e si a Poli ècnica La sala d'ac es de l'EUPVG a se l'escena i, el 20 de desemb e passa , de la commemo ació del 50 ani e sa i de la ecupe ació dels es udis ècnics en aques cen e. L'ac e, que a es a p esidi pel ec o de la UPC, Jaume Pagès, pel di ec o de l'escol a, Joaquim Oli é, i pe l'alcalde de Vilano a i la Gel ú, Es e e O iols, a se i pe p esen a públicamen el llib e Fe s memo ables a l'Escola de Vil ano a i la Gel ú i al seu en o n. 1945- 1950, 50 anys de la ecupe ació de ls ensenyamen s ècnics. Alguns d'a- ques e s an se ememo a s pe l'ex-ca ed à ic del cen e, Ma c Baso a, que ha pa icipa en l'elabo ació del olum. El 1939, acabada la Gue a Ci il, l'Escola de Vilano a, alesho es Escola Supe io de T eball, a deixa de e classe. No a se ins al juny de 1945 que es an es abli els es udis de Pe i a ge Mecànic, emb ió dels es udis d'Enginye ia Tècnica que ac ualmen s'impa eixen. A pa i d'a- ques a da a, l'escola a comença a amplia espais an pe a la ece ca com pe a la docència, ja que a me su a que augmen a a el nomb e d'espe- ciali a s c eixia el nomb e d'es udian s ma icula s. El IOde maig de 1972, l'escola queda a in eg ada a la UPC. Des d'alesho es ençà, el cen- e ha iscu un desen olupamen impo an : nous edi icis i ampliacions con inuades, les da e es de les quals es an e el 1993, quan es an inaugu a un nou edi ici a la Rambla de l'Exposició i la emodelació d'u- na pa de l'edi ici an ic. ELS FET S, 1945-1995 1945 . Desp és de la Gue a Ci il , eobe u a de l'Escola Supe io de T eba ll , que es an o ma en Escola de Pè i s Indus ials. 1972 . L' Escola en a a o - ma pa dels cen es ads- c i s a la Uni e si a Poli èc ni ca de Ca alunya, c ea da co m a al a quell ma eix cu s. 1974 . Es duen a e me les ob es de la p ime a amplia- ció del cen e. Es emode- len labo a o is i se'n c een de nou s. 1983 . Implan ació dels es- udis d'Enginye ia Tècnica de Telec om uni cac i 6. 1994 . In augu ació de nous aula is i emodelació d'una pa de l' edi ici. Es udian s d'En gin ye ia Topog à ica es ma ni es en al R ec o a de la Poli ècnica P op de 200 es udian s d'Enginye ia Topog à ica es an mani es a el 14 de desemb e pas- sa al Rec o a de la uni e si a amb l'objec iu de lliu a al ec o un esc i en què es demana l'apli- cació d'un pla de iabili a que mi- llo i l'escola. Segons els ep esen- an s dels es udian s, "el ma e ial de què es disposa al cen e és in- su icien i el que hi ha és obsole ". Els es udian s an demana ambé que la i ulació d'Enginye ia Topog à ica es aci en 4 anys, pe al de e -la més compe i i a. E ls ep esen an s es udian ils es an euni amb el ice ec o de Polí ica Acadèmica, Lluís Jo e, que es a comp ome e a agili a el deba sob e el pla de iabili a de la i ulació. El ice ec o a anuncia ambé la c eació, d'aco d amb l'escola, d'una comissió con- sul i a amb els es udian s pe què puguin dona la se a opinió. Ap o ada la p opos a d'adsc ipció dels es udis de Negocis de Caixa de Te assa La Jun a de Go e n ha ap o a la p opos a d'adsc ipció a la UPC de l'Escola Uni e si à ia de Negocis de la Caixa de Te assa (EUN- CET), que impa i à els es udis de la diploma u a de Ciències Emp esa ials. El cen e man ind à una es e a col·labo ació docen i in es igado a amb el Depa amen d'O gani zació d'Emp eses de la UPC en les línies de ece ca que siguin comunes. També s'han es- able les bases de col·labo ació en l'àmbi de la o mació con i- nuada i de pos g au en e el cen e i la Fundació Poli ècnica de Ca alunya. Ha es a nomena ecen men nou di ec o del Cen e Eu opeu de Pa al·lelisme de Ba celona (CEPBA) el ca ed à ic Jesús José Laba a, en subs i ució del ca- ed à ic Ma eo Vale o. Jubilacions El 21 de desemb e passa , el ge- en i els memb es de l'equip ec- o al an lliu a di e ses plaques commemo a i es al pe sonal d'ad- minis ació i se eis que es a ju- bila a Ja uni e si a l'any passa . En e aques s es oben Ma ina A ela (ETSEIB), An onio Ba oso (ETSETB), Juan Blesa (EUPB), Roman He nandez (cam- pus no d), Juan Ma cos (campus no d), AJ a Pa ce isa (ETSEIB), i Fèlix Sans de Llanos (ETSEIT). Signa un con eni en e la Poli ècn i ca i Cable i Tele isió de Ca alunya El ec o de la Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, Jaume Pagès, i Sadu ní An oso i Mau een O'Ryan, p esiden i icep esiden a de Cable i Tele isió de Ca alunya, espec i amen , han signa un con eni de col·labo ació cen a , sob e o , en la o mació i en la ece - ca. A an del con eni i pe mi jà d'aco ds especí ics amb els di e en s depa amen s que an docència i e- ce ca a l'ETSETB , s'o gani za an cu sos de o mació en el camp de les ecnologies de les xa xes de eleco- municació pe cable i de banda ampla. A més , Cable i Tele isió de Ca alunya SA con ac a à es udian s de segon cicle d'Eng i nye ia de Telecomunicació pe eali za p àc i- ques a l'emp esa. El con eni acili a à la eali zació de p ojec es de desen o- lupamen elaciona s amb aplicacions de les ecnologies de ansmissió i co- municacions pe cable. El ge en p esen a el p essupos en una audiència pública El ge en de la UPC, F ancesc Solà, a p esen a el p essupos de la uni- e si a ap o a pe la Jun a de Go e n als memb es de la comuni a el 21 de desemb e passa . El p essupos pe a l'any 1996 de la Poli ècnica és de 25.525 milions de pesse es, un 9,5% més al que el de l'exe cic i de 1995. En e les se es p io i a s hi ha la con oca ò ia pe a p o esso a en con inuï a du an es anys consecu ius i una con oca ò ia d'oposicions i p omoció pe al PAS. La millo a de la quali a docen , la cons ucció i adequació d'espais, el omen de la mobili a in e nacional i de la polí ica de beques són al es pa - ides impo an s d'aques p essupos . Nou p o j ec e de coope ació del CCO al Nepal El Cen e de Coope ació pe al Desen olupamen (CCD) de la UPC ha inicia la se a pa icipació en la cons ucció de l'Escola Ca alunya a Kà mandu (Nepal). El p ojec e acili- a à l'accés a l'educació als in an s sense ecu sos econòmics del ba i de Bansba i. Les ac uals ins al·lacions del cen e són insu icien s an pe acolli els alumnes com pe omen a la o mació del p o esso a . Un al e objec iu del p ojec e, del qual és esponsable el p o esso de l'ETSA V Pe e A madès, és p opo ciona els mi jans necessa is pe a la millo a econòmica i p o essional de les amÍ- lies de la zona mi jançan la posada en ma xa de di e sos alle s de o mació. En el p ojec e, que é el supo de la Gene ali a de Ca alunya , hi pa i c i- pen, a més del CCD, memb es d'A qui ec es sense F on e es (ASF) i de l'Associació d'Amics de Vicki She pa. S'inaugu en l es no es ins al·lacion s un i e si à ies el Vapo Sala a Te assa El dia 18 de d es emb e a eni lloc la inaugu ació a Te assa dels espais del Vapo Sala , un g an complex de 14.600 m2 en el qual s'han in e i 1.400 milions de pesse es. En els nous espais ja s'ha ins al·la l'Escola d' Idi omes de la UPC, el Cen e Ca al à del Plàs ic, un cen e associa a la UNED, l'Escola Municipal d 'A s Aplicades, els es u- dis de Sec e a ia In e nacional i Tu isme de la FlAC i 1'Associació d'Emp ese s d 'Oleohid àulica i de Pneumà ica de Fluids. Finança en pa amb ons de la VE i si ua en e els ca e s Colom, Menéndez y Pelayo i la ca e e a de Mon cada, el Vapo Sala o, el que és el ma eix, l 'an iga àb ica Hilabo , o ma pa de l 'e s uc u a d'expansió del campu s de la Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya a la ciu a de Te assa. A qui ec u a i ècnica es combinen en la no a sala d'ac es de l' ETSEIB Al mes de desemb e passa , a eni lloc la inaugu a ció o icial de la no a sala d'ac es de l'ETSEIB, dissenyada pe l'a qui ec e José Luis Alonso Eijo, so a la ges ió del Se ei d'Ob es i Man enimen de la uni e si a . La no a sala, amb una capaci a de 279 places, s'ha dissenya a pa i d'un acu a es udi acús ic i enin en comp- e les nec ess i a s de c ondi ci onam e n d'ai e. El nou esp ai ambé disposa de dues cabines pe a la aducció simul ània i una al a de con ol i cine. En memò ia de Robe o Gue a Fon ana I sabel Se à Ma ín P o esso a i ula de l'EU PB Vaig conèixe Robe o Gue a l' any 1984, quan a eni a l'EUPB en comissió de se eis. D'ençà que es a e cà ec de la cà ed a d'Es uc u es el cu s 85-86, i pel e que jo n'e a p o es- so a, he eballa al seu cos a amb la llibe a de qui se sen alho a espec a en les se es opinions i empa a en els seus dub es, o es- ablin -se una elació d'amis a que ha e la eina ag adable, ins i o en els momen s més plens de di i- cul a s. Robe o Gue a a néixe a Ba celona l'any 1941 i a e els es udis d'Apa ellado a l'escola de Ba celona, on a inicia la se a ca e a docen . La olun a de po- de posa en p àc ica les se es ide- es sob e què i com calia ensenya als apa ellado s, a du Robe o Guen·a a e oposicions pe a cà e- d a, o i que això signi iqués ha- e de ma xa de Ba celona. El 1971 s'inco po à a l'Escola d'A qui ec u a Tècnica de Se illa com a ca ed à ic d'Es uc u es i més a d en a se el di ec o . Va eballa amb enaci a pe impul- sa l'escola, cosa que a aconse- gui plenamen . A València, Robe o Gue a a acaba els es u- dis d'a qui ec u a (1975), a e el doc o a (1978) i, els da e s anys, a compa i la se a ac i i a do- cen en e l'Escola d'A qui ec u a Tècnica i l'Escola Supe io d'A qui ec u a. Al lla g dels més de 30 anys de dedicació a la docènci a, Robe o Gue a a man- eni semp e un con ac e di ec e amb el eball p o essional com a consul o , que li a con e i el co- neixemen p àc ic imp escindible pe a un p o esso d'a qui ec u a. Aques coneixemen de la eali a , jun amen amb la se a inna a pas- sió pe la docència, an po a -lo a eballa pe al de e compa ible, en el e eny de la ciència de la cons ucció, la di ulgació amb el coneixemen p o und, la capaci a ope a i a amb la comp ensió d'allò essencial, la capaci a p àc i- ca amb el coneixemen eò ic, dei- xan semp e la po a obe a a un pos e io ap o undimen dels co- neixemen s. Aques a in luència an angible, aques eco d de mes- e de gene acions de ècnics, és allò que queda à pe semp e. I malg a que no omple el bui que p odueix la se a pè dua, és una sa- is acció pe a o s els qui à em conèixe de p op Robe o Gue a, i cons i ueix un g an hono ha e - lo ingu en e nosal es. 5 6 Nexus In es igado s de la upe es udien l'au en ici a de quad es mi jançan làse L'equip d'in es igado s de la Poli ècnica, encapçala s pel p o esso del Depa amen de Teo ia del Seny al i Comunicacions, Se gio Ruiz- Mo eno, eballen en la iden i icació de ma e ials pic ò ics, que pe me la es au ació i la de e minació de l'au en ici a de quad es a ibuï s a pin o s com a a Goya. El mè ode de làse emp a pe me la es au ació de les pin u es sense malme e-les In es igado s de la UPC, encapçala s pel p o esso Se gi o Ruiz-Mo eno han es a eballan en la iden i icació dels pigmen s d'una pin u a del se- gle XIX l'au o del qual es desco ne i x. Segons els expe s, l'ob a, del gè- ne e "Tau omaquia", pod ia ha e es a eali zada pe F ancisco Goya o bé pel copis a del Museo del P ado i adminado seu, Eugenio Lucas Velazquez. Els in es igado s de la UPC an anali za l'oli pe zones amb un làse amb què ob enien espec es dels d i e en s ma e ials. En aques a anàlisi an comp o a que o s els pigmen s iden i ica s co esponen a la pale a de Goya. La ece ca pe a la de e minació de l'au o ia del quad e es a compl ica pos e io - men en comp o a que, en una o og a ia de la pin u a p esa l'any 1924, la pa on els in es igado s an oba es es d'esmal de cobal , una zona que co espon a uns a bus os, aques s no hi e en pin a s. A a , l'equip de la Poli ècnica eball a amb la hipò esi que l'au o del quad e os ealmen Goya i que alguns elemen s d'a- ques , com són a a els a bus os, els hagués pin a el ill del copis- a de Goya, Eugenio Lucas Velazquez, desp és del 1924, o i que no hi ha cap p o a que ho demos i. La es au ació i l'anàlisi emp a pels in es igado s es basa en l'e ec e Raman, segons el qual cada ma e ial e lec eix la llum que hi incideix amb unes eqüències de e minades, q ue són di e en s a les de qualse ol al e ma e ial. L'espec e que s'ob é mi jançan aques mè ode ambé pe - me di e encia la o ma en què un ma e ial es à c is al·li za . Els mi jans ècnics emp a s pe anyen al Labo a o i d'Espec òscopia Raman dels Se eis Cien í ico- ècnics de la Uni e si a de Ba celona. Mi jançan aques a in aes uc u a i la base de dades amb què comp a el p o esso Se gio Ruiz-Mo eno, apo ada pe l'emp esa Mongay S.A, i que con é els espec es Raman dels di e en s pigmen s que hi po ha e en una ob a d'lli , el làse iden i ica les pa ícules on incideix i el sis ema de- cideix si la pa ícula o ma plli de l'ob a o bé si s'ha d'elimina . En aques cas, ambé ho a mi jançan el làse i de mane a no des uc i a. Aco d de col·labo ació en R+D en e l'emp esa ega enca Galan i la upe L'emp esa ubicada a Te assa , He manos Talle es Galan SA i la Poli ècnica han signa un aco d de coJ.Jabo ació en R+D que suposa l'apo ació al alle de ila u a de la uni e si a de la gamma comple a de les màquines d'aques a emp e- sa, que inco po en desen olupa- men s ecnològics de obo i zació. Amb el nou con eni de coope ació es p e enen desen olupa ambé els p ojec es en R+D es enen la ece ca a camps ac ualmen poc desen olupa s, sob e o als e e- en s als nous sis emes en ila u a de llana, e o ça i bobina de i- b es especials. L'aco d ambé é l'objec iu d'ende- ga el disseny de no es màquines, així com l'op imi zació de les ja cons uïdes. Els equips es a an a disposició dels es udian s d'Enginye ia Tèx il Indus ial i de l'Escola Tècnica Supe io d'Enginye s Indus ials del campus de Te assa. Un llib e ecull l'o denació de Figue es, clau en el màs e en P ojec ació U banís ica La Fundació Poli ècnica de Ca alunya, el Col·legi d'A qui ec- es i l'Ajun amen de Figue es han edi a un llib e on es ecullen p o- pos es pe a l'o denació u bana de la ciu a de Figue es, en el ma c del màs e en P ojec ació U banís ica de la UPe. 1- ... ' ... !loi. c.. I ____ lH.¡ .... ) '" . , . ;. ~. ....... ~ ............. ~. , ~~...:: :=1- Ob a d'An onio Fon , Luis Cal e i Es anislau Roca, el olum, i ula In aes u c u es del anspo i o ma u bana. Explo acions p o- jec uals pe a l'o denació u bana de Figue es, ecull la ciu a de Figue es com a cas d'es udi pe du a e me una e lexió eò ica i me odològica. El Talle de Planejamen U bà del cu s P ojec a la Ciu a a se la pla a o ma acadèmica a pa i de la qual s'edi a el olum, en el qual es poden oba els p ojec es p e- sen a s. El llib e es p esen a així a pa i de emes conside a s d'in e ès disci- plina i ac uals, com són a a les e- lacions en e les in aes uc u es del anspo i la o ma u bana. Pa icipació de la upe en p ojec es de plani icació es a ègica i ope a i a *** * * * * * * *** Un equip d'in es iga- do s de la Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, di igi pe Albe P a , d e I Depa amen d'Es adís ica i In es igació Ope a i a, pa ici pa en el p ojec e FORCE 4, que é pe objec iu desen- olupa un po en sis eI1)a de p e isió amb aplicacions en el camp del mà - que ing (amb la plani icació i la p e i- sió de endes), la logís ica, la p oduc- ció i les inances. El p ojec e, que dona à lloc a un sis e- ma la u ili zació del qual po inclou e des d'ins i u s o icials d'es adís ica a o ipus d'o gani zacions indus ials i de se eis, é una du ada de dos anys i mig i un p essupos ap oxima d' 1.1 00.000 d'ecus, dels quals 600.000 ecus es an inança s pe la Unió Eu opea. La eali zació d'a ques p ojec e es p odueix en un momen en què s'han p oduï g ans a enços pel que a a les ècniques emp ades pe a la p e isió, a causa, en pa , de la acili a d'ob e- ni po ència de càlcul, i al desen olu- pamen de nous mè odes. El p ojec e es à in eg a , a més de la Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, pe UNILEVER, SUMMER, HESPE- RIA, FIAT, la Uni e si a de Lleida i Ma ke ing Sys ems, que n'és el coo - dinado . Es p esen a la Xa xa Temà ica de P opie a s Mecàniques dels Ma e ials El dia 18 de desemb e es a p esen a a l'ETSEIB la Xa xa Temà ica de P opie a s Temà iques dels Ma e ials. La .xa!',xa es à pa ocinada pe la Di ecció G ene al de Rece ca de la Gene ali a de Ca alunya en el ma c del pla de ece ca i es à o mada pe ui g ups de ece ca que pe anyen al CSIC, el Labo a o i Gene al d'Assaigs i In es igacions, el Queen Ma y and Wes ield Co llege de Lond es, la Uni e si a de Ba celona, la Uni e si y o Wales de Ca di , el Cen e In e na cional de Mè odes Numè ics en Enginye ia (CIMNE) i la UPe. La o mació d'una xa xa emà ica de p opie a s mecàniques dels ma e ials es plan eja com una eina impo an pe impulsa i coo dina o s els es- o ços que es duen a e me a Ca alunya en aques sec o , pe op i- mi za els ecu sos i pe a a o i el con ac e amb la indús ia i la ans- e ència ecnològica. A la jo nada del dia 18 es a e una e lexió sob e la ece ca i el desen o- lupamen de les p opie a s mecàni- ques dels ma e ials a Ca alunya i es an dona a conèixe a ep esen an s de la indús ia els mi jans ècnics i hu- mans disponibles. A l'ac e de p esen ació, o gani za pe la ma eixa xa xa i el Cen e d'Enllaç pe a la Inno ació, del Cen e de T ans e ència de Tecnologia, hi a as- sis i el di ec o gene al de Rece ca, l'expe en p opie a s dels ma e ials de la Poli écnica de Mad id, V. Sanchez Gal ez, i el d i ec o del CIMNE, Eugenio Oña e, en e d'al es. P og ama de biomedicina i salu (BIOMED 11) del IV PM en R+D de la UE ce ca a macèu ica, ins a les malal ies poc e- qüen s, passan pe les que enen una impo an epe cussió socioeconò- mica, com són a a les ca dio ascula s el càn- ce i la sida, en e d'al- e s. El p og ama ambé i nclou aspec es è ic,s, j u ídics i socials. Es con enien que les p o- pos es de p ojec es de R+D i demos ació es i- guin in eg ades pe di- e sos països i que les s e es uncions siguin complemen à ies. El p og ama especí ic de biomedicina i salu cons i ueix la con inua- ció del p og ama BIO- MED I del p og ama ma c an e io (1991- 94), i inclou les ac i i- a s 'de ece ca, desen- olupamen ecnològic, demos ació i di usió en el camp de la biomedi- cina i la salu . El p incipal objec iu del p og ama és con ibui a millo a la salu dels ciu adans i la compe i i- i a de la indús ia de la salu . Més que a egi un suplemen a les in- e sions que e ec uen els es a s memb es i la indús ia eu opea, el p og ama p e én apo a un alo a egi mi - jançan una acció in e- g ada dels es o ços na- cionals i una in e acció de o es les disciplines, des de la ece ca bàsica ins a la clínica o ien a- da a la esolució de p o- blemes. Aques a in e discipline- ie a a que la ece ca especí ica in eg i di e- en s à ees, des de la e- La con oca ò ia de p e- sen ació de p ojec es es anca el p ope 15 de j un y de 1996. Pe a més in o mació, di igiu- os al Cen e de T ans e ència de Tecnologia, el. 401 77 46. Telede ec an el can i climà ic Joan Jo ge Depa amen de Física Aplicada Els da e s anys s'ha con e i una especial impo ància i a enció als possibles can is climà ics induï s o accele a s pe l'ac i i a indus- ial i pe la des ucció de g ans zones o es als. A a bé, mol s dels plan ejamen s que públicamen es an d'aques enomen, i que en- deixen a indui accions conc e es de go e n, es an des d'una òp ica simplis a, esquemà ica, elemen al o equi ocada, i poden c ea con u- sió en l'opinió pública i ambé a ec a la p esa de decisions polí i- ques. El paisa ge o el medi ambien d'una egió conc e a és el esul a d'un complex equilib i en e l'ac i i a humana que s'hi du a e - me en l'explo ació del sòl i la se a e olució al lla g del emps, l'e o- lució climà ica de lla g pe íode i les oscil·lacions climà iques de pe- íodes mi jans. Els possibles can is climà ics ac- uen di ec amen sob e la ege a- ció i, de o ma indi ec a a a és de la in luència d'aques a, sob e el sòl i els ecu sos híd ics. El de e io amen del medi ambien esul an compo a un de e io a- men en els esul a s econòmics del p océs p oduc iu cada egada a més a cu e mini. La plani ica- ció, doncs, necessi a basa -se en un coneixemen del medi na u al i socieconòmic. En aques sen i , la ece ca que hem inicia , en col·labo ació amb un g up d'in es igado s del Cen o Supe io de In es igaciones Cien í icas (CSIC), p esen a com a no e a i in e ès p incipal l'anàlisi de l'exis ència o no del can i climà ic, i dels seus e ec es sob e una egió de e minada. L'es udi combina an les in o ma- cions me eo ològiques i climà i- ques de sè ies lla gues, com la in- o mació p opo cionada pe les ima ges de sa èl·li s d'obse ació de la Te a, és a di la " elede ec- ció", els da e s 25 anys i amb in- o mació de camp sob e el ni ell d'adap abili a i es ès de les co- muni a s ege als més signi ica i- es. Es ac a, en conc e , de posa a pun sis emes de alo ació del ec o de can i en espais mul i a- ian s i mul i empo als pe pode se u ili za s en sis emes d'in o - mació geog à ica que pe me in modeli za la a iabili a del pai- sa ge associa a la a iabili a cli- ma ològica en de e minades zones. 7 8 G up de Tecnologia de I-Aigua El G up de Tecnologia de l'Aigua depèn de l'EUETIT i és es- ponsable del màs e en Tecnologia de l'Aigua. L'objec iu d'aques g up, in e- g a pe 7 p o esso s, 3 beca is i 2 PAS és desen olupa la e- ce ca i la docència en l'àmbi del cicle de l'aigua, la hid àulica, la hid oquímica, l'ai- gua i la salu , els p o- cessos de ac amen i la ges ió en gene al El G up de Tecnolo- gia de l'Aigua es à cons i uï pe una jun a de pa ocina- do s, un Comi è Do- cen i Acadèmic. Pe pa de l'Adminis a- ció sani à ia i hid àuli- ca, hi pa icipen el Depa amen de Sani- a i Segu e a Social, el Depa amen de Medi Ambien , l'En i- a del Medi Ambien de l'À ea Me opoli a- na de Ba celona, AGBAR SA, Aigües del Llob ega i Ag upació de Se - eis d'Aigües de Ca alunya. El Comi è Docen es à in eg a pe Gonzalo Fe nàndez, de la UPC, Ramon G au, de la Di ecció Gene al de Salu PÚ- blica de la Gene ali a , Joan Ma a, de la Uni e si a de Ba celona, Lleo- na d Ma ia i Na cís Sal a ella, de la Sociedad Gene al de Aguas de Ba - celona, Manuel Sole , de l'EUETIT, Jo di Mo a ó i Nú ia Cañame as. Pel que a a p ojec es, el G up de Tecnologia de l'Aigua ha pa icipa en els de Gene ació de clo a pa i de l'elec òlisi de salmo a mi jançan ene gia sola , el P og ama MED-CAMPUS-MEED, el Pla de sanejamen de Boli ia, la Con e ència EUROMED FORUM CIVIL i el Pla d'es udis mediambien als de Pamplona (Colòmbia), en e d'al es. Al G up de Tecnologia de l'Aig u a, hi col · labo en ac ualmen un o al de 130 p o essionals pe anyen s als àmbi s an de la indús ia p i ada i l'Adminis ació, com de la uni e si a . Són p o essionals o ma s en à ees que an des de la química ins a l' es adís ica, passan pe la biologia, la geologia, la mic oin o mà ica i la hid àulica. - Recupe ació d'aqüí e s i sòls con aminan s. Ine i zació i loca- li zació de les causes de la con a- minació. -Gene ació de clo pe elec òlisi a pa i de salmo a i panells so- la s. -Consum indus ial de l'aigua. Pe sec o s, o ígens i quali a de l'ai- gua. -A aluació econòmica de di e - ses ases del cicle de l'aigua. Se cen a onamen almen en les à ees de anspo , egulació , aconduïmen i ac amen . -Desen olupamen bac e ià en ai- gües po ables. Inac i ació bac e- iana, supe i ència i desen olu- pamen en plan es i xa xes. -E iciència del eg. Fa e e ència bàsicamen a la eu ili zació de les aigües en les zones enja dinades u banes. -Ges ió de l'aigua en si uacions de ca às o e, con aminació, seque a i sabo a ge. -Models de ges ió en emps eal de lle es na u als i de plan es de ac amen . Màs e i jo nades La p incipal ac i i a desen olupa- da pe la Uni a de Tecnologia de l'Aigua és la eali zació del mas e en Tecnologia de l'Aigua. L'objec iu és la p esen ació dels onamen s eò ics i p àc ics neces- sa is pe a la ges ió co ec a de les in aes uc u es hid àuliques des i- nades a subminis a , con ola , e- colli i depu a les aigües, des d'u- na òp ica de espec e al cicle de l'aigua, el medi ambien i la p e- enció de la salu i l'economia. El G up de Tecnologia de l'Aigua du a e me ambé al es ac i i a s com són a a les con e ències i les jo - nades d'Aigües Te mals; Balnea is i Salu ; l'Aigua com a Agen T ansmisso de Malal ies; Règim Le gal de P o e cció de les Aigües; Nocions Bàsiques d'Ag icul u a Ma ina, i Rehabili ació de Canonades, que inclou les à ees de nous ma e ials i no es ecnologies. Els ja dins de Fo es ie , mo iu d'una sè ie de con e ències a l'A eneu, o gani zades pel CIEPAC L'he ència que l'impulso i eno ado del ja dí ca alà del segle XIX Jean C. N. Fo es ie a deixa a la ciu a de Ba celona és el mo iu del cicle de con- e ències que es a inicia el 14 de de- semb e a l'A eneu Ba celonès. O gani zades pel Cen e d'Es udis de Pa imoni Cons uï de la UPC i pel ma- eix A eneu, les con e ències olen se una eina pe dona a conèixe la igu a de l'a is a, ja dine i u banis a alho a, que a conjumina el ja dí hispano-à ab amb g an quan i a d'espècies lo als que ell a in odui . L'es il de Fo es ie imp egna ia la ima - ge dels ja dins de la Ba celona del p i- me e ç de segle a a és d'ob es com són a a el Pa c La ibal a Mon juïc, la Plaça d'A mes de la Ciu adella o els pa e es lo als de Mi ama , eali za- cions que, en alguns casos, decauen en- mig de l'obli isiblemen de e io ades. El cicle de con e ències, que enen en- ada lliu e, conclou à el p ope 18 de gene , a les 19 ho es, amb una xe ada de l'a qui ec e En ic Viñas s ob e L'he ència paisa gis a de Fo es ie a Mon juïc i amb una aula odona en la qual pa icipa an o s els con e encian s. In oducció a l'elec ònica bàsica. Simulació d'un labo a o i. P o esso : F ancesc Gàsquez, o mado ICE-UPC. Calenda i i ho a i: dimec es, de 16 a 20.30 ho es, a pa i del 14 de eb e de 1996 ( o al 60 ho es). Con ol indus ial i comunicació amb o dinado . P o esso : En ic Vallès Ca alà, o ma- do ICE. Calenda i i ho a i: dies 14, 21 i 28 de eb e i 6, 13, 20 i 27 de ma ç, de 10 a 14.15 ho es. In oducció a l'en o n Windows 95. P o esso : Manel Mon añés, enginye de elecomunicació. Calenda i i ho a i: dima s, de 16 a 20 ho es, a pa i del 30 de gene (30 ho- es). Reconeixemen p àc ic de mine als. P o ess o a : Ho èn sia Du an, Guille mo Gold i Miquel Colome , o - mado s de l'ICE. Calenda i i ho a i: dies 22, 23, 24, 25, 26,29 i 30 de gene , de 18 a 21 ho es. Resolució de p oblemes ma ema i za- bles a l'ESO. P o esso : Damià Saba é, p o esso de l'I.B. de B ugue s. Calenda i i ho a i: dilluns i dimec es, de 12 a 14 ho es, a pa i del 5 de eb e (30 ho es) Pe a més in o mació, di igiu- os a ['ICE, el. 401 60 66. In es igado s de l'EUPM es udien els can is climà ics mi jançan la elede ecció In es igado s del Depa amen de Física Aplicada de l'Escola U n i e si à i a Poli ècnica de Man esa, encapçala s pel p o esso Juan Jo ge Sanchez, eballen en la de ecció del can i climà ic global mi jançan la elede ecció que o e eixen els sa èl·li s. En conc e , l'es udi de la Poli ècnica p e én esb ina si el mo iu del can i de ege ació en algunes zones es deu a la in e enció humana o bé al can i climà- ic. El g up d'in es igado s, que es a à in eg a pe 5 memb es de la Uni e si a Poli ècnica i un del CSIC, u ili za an ima ges ia sa èl·li ob ingudes al lla g dels da e s 20 anys. La p e enció de p ecipi acions in enses pe mi jà de la elede ecció a pa i de les ima ges que o e eixen els sa èl·li s me eo ològics se à un al e dels objec es d'es udi del g up. L'ETSEIB acull l'exposició Els consells de Sol ay i la ísica mode na L'Escola Tèc ni ca Supe io d'Enginye s Indus lials de Ba celona acull ins al dia 27 d'aques mes l'exposició Els consells de Sol ay i la ísica mode na. La mos a, o gani zada pe la ma eixa escola , el Depa amen d'Enginye ia Química de la Uni e si a Poli ècnica i l'emp esa Sol ay es à o mada pe 20 pla ons il · lu s a s amb o og a ies i do- cumen s inèdi s, com a a ca es manus- c i es d'algu ns dels g ans sa is de l'èpo- ca. En algunes d'a q ues es, com a a les d'Eins ein, el cien í ic explica en unes quan es qua illes les se es in es iga- cions, que desp és exposa ia da an els seus col·legues euni s a la ciu a de B ussel·les. A més d'Albe Eins ein, hi són p esen s igu es impo an s de la ciència com a a Ma ie Cu ie, Niels Boh . H. A. Lo en z, Ru he o d, Di ac, Heisenbe g, Fe m i, Max Planck i Oppenheime , en e d'al- es. Aques es eunions, la p ime a de les quals a eni lloc l'any ]911, a a iba a euni ins a 11 p emis Nobel, an se engegades pel mecenes belga E nes Sol ay. Resolución numé ica de la con ección na u al y/o o zada en dominios de geome ía compleja median e el mé o- do de subdominios. No man Rami o Reyes Agui e, del Depa amen de Màquines i Mo o s Tè mics. Di igida pe A. Oli a i Miquel Cos a. Llegida el 26 d'oc ub e. In aes uc u a de segu idad en apli- caciones y sis emas dis ibuidos. F ancisco Jo dan Fe nandez, del Depa amen d'A qui ec u a de Compu ado s. Di igida pe Manel Medina. Llegida el 30 d'oc ub e. IM CAFE MUSEUM. Figu as iene- sas de la p ime a posgue a. Manuel Fe e Sala, del Depa amen de Composició A qui ec ònica. Di igida pe José F. Que g1as. Llegida el 2 de no emb e. Analisis del o igen y e olución de la dep esión de i ajana, G an Cana ia. Alejand o Lomoschi z, del Depa amen d'Enginye ia del Te eny, Mine a i Cal og à ica. Di igida pe J. Co ominas. Llegida el 10 de no emb e. G a os y dig a os con maxima conec i- idad y maxima dis ancia conec i i- dad. Angeles Ca mona Mejias , del Depal amen de Ma emà ica Aplicada i Telemà ica. Di igid a pe J. Fab egas i Miguel A. Fio!. Llegida el 24 de no emb e. Es udio sob e algunas nue as clases de conec i idad condicional en g a os di igidos. M. Camino T. Balbuena, del Depa amen de Ma emà ica Aplicada i Telemà ica. Di igida pe J. Fàb egas i Miguel A. Fio!. Llegida el 24 de no emb e. El Depa amen de Ciència i Enginye ia Nàu iques signa ui aco ds de col·labo ació El Depa amen de Ciències i Enginye ia Nàu iques de la Poli ècnica ha amplia conside ablemen la se a ac i i a con- ac ual, sob e o du an el da e imes- e de l' any 1995. Aques es ac i i a s s'han aduï en la signa u a de ui nous con enis i en la eali zació de cu sos de o mació i eci- cla ge pe a p o essionals del mal' i d'ac- i i a s a ins. Aix í, el Depa amen de Ciència i Enginye ia Nàu iques ha du a e me aco ds de col·labo ació amb emp eses del sec o com són a a K au k ame - os e Española SA , Es iba na , Conso ci El Fa , Ba celona Regional, T ansmedi e anea, Sociedad Es a al de Sal amen o y Segu idad Ma í ima, Co po ación de P ac icos del Pue o i Map e Indus ial. 9