74. Un pas endavant en la inserció professional dels titulats de la UPC

Són molts els titulats universitaris que, tot i tenir una bona preparació en el seu àmbit, tenen dificultats per trobar el seu primer lloc de treball. La preparació universitària assegura bons nivells de coneixement de matèries imprescindibles per ocupar llocs de treball qualificats, però sovint aquests coneixements no preparen l'estudiant per buscar feina ni asseguren l'entrada directa al món laboral. Així mateix, és un fet que hi ha un distanciament entre el món empresarial i el món de la universitat, i que, per apropar aquests dos móns es necessita establir xarxes de col·laboració amb entitats ocupadores i professionals, fonamentalment de l'àmbit tecnològic i científic, i dissenyar programes d'actuació per facilitar les opcions d'ocupació dels nostres titulats. La UPC és plenament conscient de la necessitat de vincular la universitat al món laboral i que el nostre compromís social passa per la tasca docent i d'investigació, però també per l'establiment de mecanismes de formació i integració professional dels estudiants. De fet, la planificació estratègica de la UPC presentada al darrer Claustre General assenyala, en un dels seus rums d'ocupació organitzats any rera any per les escoles de Telecomunicació i Industrials de Barcelona i la Facultat d'Informàtica. Altres iniciatives d'inserció laboral posades en marxa són les júnior empreses, dirigides i gestionades per estudiants; l'elaboració de repertoris de currículums d'estudiants que han finalitzat la seva calTera una guia d'orientació per als titulats, publicada sota el nom de Buscar feina i noves propostes com ara la figura del padrí de l'estudiant, creada a començament de 1995 amb la col·laboració de l'Associació d'Anúcs i en la qual han pa¡ -: ticipat prop de cent estudiants de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. D'aquest conjunt d'iniciatives destaca, per les seves peculiaritats l'Oficina d'Inserció Laboral, un organisme recentment creat amb la col·laboració de l'Associació d'Amics de la UPC. L'Oficina és un pas més en aquesta tasca de dotar-nos d'instruments que ajudin els nostres titulats a formar part d'un món laboral cada vegada més competitiu i exigent. La seva creació no és una resposta directa a un problema especial de desocupació dels titulats de la UPC, sinó que es tracta Un pas endavant en la inserció professional dels titulats de la upe més d'un organisme que ajudarà a coordinar iniciatives existents però disperses i que ens possibilitarà posar en marxa noves experiències. apartats, la necessitat de mantenir i incrementar els elements que afavoreixin la professionalització i facilitin la inserció laboral dels titulats de la UPC. En aquest carni, la Politècnica ha plantejat un seguit d'accions que han de servir per reforçar l'acostament d'aquests dos móns. Així, destaquen els programes de cooperació educativa, amb molta tradició a les escoles , i que gestionen les borses de treball amb empreses, la potenciació dels estudis de postgrau, la formació ocupacional i els fòObrir les portes de l'Oficina d'Inserció Laboral és, segurament, obrir les portes a una nova etapa més estructurada i amb noves possiblitats en el telTeny de la incorporació dels nostres titulats al mercat laboral. En aquest sentit, destaca l'atenció especial i les mesures que es volen prendre des de l'Oficina per cercar solucions a un problema actual com és ara la subocupació de la dona titulada; un tema que ens preocupa especialment i del qual volem fer partícips no només la comunitat universitària, sinó també tota la societat. 2 L'EUPVG celebra el 50 aniversari del restabliment dels estudis tècnics a la ciutat, pàg 4 Els estudiants d'Enginyeria Topogràfica es manifesten al Rectorat, pàg. 4 La Politècnica signa un conveni amb Cable i Televisió de Catalunya, pàg. 5 S'inaugura la nova sala d'actes de l'ETSEIB, pàg. 5 Un grup de la UPC investiga l'autenticitat de pintures amb tècniques de làser, pàg. 6 Investigadors de l'EUPM estudien els canvis climàtics mitjançant la teledetecció, pàg 9 La Facultat de Nàutica prepara la seva participació a la regata Grans Velers de Cutty Sark, pàg. 10 24 G enar 1990 ••• ••• ••• upe UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA El s límits del creixement, a debat al campus de la upe a Terrassa Durant els dies 14, 15 i 16 de desembre, més de 300 experts de t ot el món es van reunir a Terrassa en el congrés SOStenible?, que va organitzar un grup multidisciplinari amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya E ls dies 14, 15 i 16 de desembre va tenir lloc a la ciutat de Terrassa el congrés i nternacional Tecnologia, D ese nvolupament Sostenible i Desequilibris, SOStenible?, que va reunir més de 300 persones de diferents països per parlar sobre models de creixement i desequilibris, i sobre la cerca d'estratègies adequades per a la sostenibilitat. Les jornades van servir per posar de manifest que la humanitat s'es tà aproximant als límits de l'impacte ambiental i que el creixement economic té uns limits que han de ser respectats, "perquè sense modificar les tendències i els estils de vida, l' expectativa que donem a la humanitat té un horitzó de 50 a 100 anys", va afirmar el president del Club de Roma, Ricardo Díez Hochleitner. Els ponents van concloure que cal introduir valors comuns a través de l'educació, gestionar el desenvolupament científic i tecnològic i articular mecanismes de control global per reorientar l'actual sistema de desenvolupament i garantir la vida sobre la Terra. Els experts van assegurar que només una actuació global pot aturar un model de desenvolupament, que no és sostenible. Els ponents van considerar també que, seguramen t, els estats nacionals hauran de ser substituïts a l'hora de prendre decisions per institucions polítiques o socials que responguin a teixits interestatals i siguin responsables de la governabilitat mundial. Durant el congrés es va parlar de la formació dels tècnics del futur i sobre la necessitat d'una formació humanística dels enginyers i d'una formació tecnològica dels humanistes. Un ensenyament pluridisciplinari Segons el president del Club de Roma, "les universitats politècniques han nascut amb una important mancança: no s'han plantej::;t l'ensenyament pluridisciplinari. Es molt greu que els nostres enginyers no tinguin una formació humanística com requereixen els temps". Al llarg dels tres dies, hi van participar experts de tot el món com ara Ernst Ulrich von Weizsacker, del Wuppertal Institut für Klima, Umwelt und Energie; Mihajlo D. Mesarovic, de la Case Western Reserve Uni versi ty (Cleveland, ¡;:UA); Sylvie Faucheux, del Centre Econom ie-Espace-En v ironnemen t, de la Universitat de París, Sorbona; Ri chard B. N orgaard, de la U ni versi tat de Califòrnia, i César Cuello, de la Fundación Neotrópica de Costa Rica. La Universitat Politècnica de Catalunya ha sol·licitat una càt edra Unesco sobre desenvolupament sostenible El comissionat per a Universitats i Recerca, Joan Albaigès, va anunciar durant la clausura del congrés Tecnologia, Desenvolupament Sostenible i Desequilibris, SOStenible?, que "farà el que calgui" per dotar el campus de la UPC a Terrassa d'una càtedra Unesco dedicada a estudiar i debatre el tema de les tecnologies i el desenvolupament global sostenible . La càtedra ja havia estat sol·licitada prèviament per la Politècnica a la seu central de la Unesco, a París. Segons el delegat del rector de la upe al ca mp us de Terrassa i professo r de J'EUETIT, Josep Xercavins, aquest compromís del govern català "és molt positiu perquè el finançament de les càtedres Unesco depèn de la Generalitat de Catalunya". L1escriptor César Mallo rquí aconsegueix el Premi UPC de Ciència-ficció 1995 amb Ilobra titulada El coleccionista de sel los Javier Negrete, amb la novel·la Lux aeterna va aconseguir l'accèssit i Xavier Pacheco i Juan Antonio Bonilla, el premi que s'atorga al millor relat presentat per un membre de la comunitat universitària de la UPC amb l'obra Segado re s de vida. El concurs, organitzat pel Consell Social, va tenir el 1995 un gran èxit de participació El dia 13 de desembre va tenir lloc el lliurament a la sala d'actes de l'ETSECCPB del Premi UPC de Ciència-ficció, que organitza el Consell Social i que aquest any va concedir el seu màxim guardó, dotat amb un milió de pessetes, a l'escriptor César Mallorquí. A l'acte van assistir, a més d'un nombre important d'aficionats al gènere tant de la mateix a comunitat com de fora, el rector, Jaume Pagès, Josep M. Boixareu , del Consell Social, i el professor Miquel Barceló. Engua ny , la personalitat convidada al lliurament del premi va ser l'es criptor nordamericà Jo e Haldeman . Prof essor al Massachusetts Institute of Technology, on ha fet classe sobre la literatura de ciència-ficció i diversos seminaris sobre com es poden es c riure novel·les d'aquest gènere, Haldeman va oferir la conferència "La ciència ficció com a eina per a l' aprenentatge". AI llarg de la xerrada, l'escriptor, que ha estat premiat amb els guardons més importants dels que s'atorguen en el món de la ciència-ficció -els premis Hugo i Nebula-, va explicar com aquest gènere pot esdevenir una eina útil per a l'ensenyament. Joe Haldeman va explicar la seva experiència en el camp de la docència, que va acompanyar amb referències sobre què és la ciència-ficció, i es va mo str ar s orprès que la UPC ja tingués una assignatura en la qual la ciència-ficció és un element clau per fer entendre la física. Haldeman va assegurar que no coneixia cap altra experiència com la que du a terme la Universitat Politècnica. L'''alzamiento'' A l'obra guanyadora, titulada El c ol e ccionista de sellos, l'escriptor situa a l'època de la República una trama de misteris i assassinats on es presenten diferents situacions històriques al voltant de la figura de Franco i l' "alzaUn veterà d el Vietnam va lliurar enguany el guardó L'escriptor Joe Ha/deman va lliurar el premi a César Mallorquí Enguany, la personalitat convidada al lliurament del Premi UPC de Ciència-ficció va ser l'escriptor nord-americà Joe Haldeman , prof essor al Massachusetts Institute of Technology. Joe Haldeman ha plasmat en les seves obres diversos temes, entre els quals hi ha la seva experiència a la Guerra del Vietnan, on va participar com a enginyer de combat amb la Quarta Divisió i va rebre diverses condecoracion s. Premiat a mb els guardons més destaca ts en el món de la ciència-ficci ó, com a ra el Nebula i l'Hugo, Haldeman va ser president de l'Associació Americana d'Escriptors de Fantasia i Ciència-ficció entre el 1992 i el 1994. miento ". A la nov el·la de Mallorquí, els personatges es mouen per intentar fer real la versió històrica que més els interessa segons la seva ideologia. L'accèssit, de 250.000 pessetes , va ser per a Javi er Negrete , que pre sentava a concurs Lux aet erna, una història d'amor on un artista es revolta contra el totpo derós pantocràtor , que regeix un racó de la galàxia, per recuperar la seva estimada. Els canvis que pat eixen les persones i també la manera que tenen de pensar i d'estimar fan que les coses no surtin com estaven previstes .... Pel que fa a l'accèssit concedit pel jurat a la millor obra presentada per un membre de la Politècnica de Catalunya, els guanyadors van ser Xavier Pacheco i José Antonio Bonilla, que amb un rela t titulat S eg ad ores de vida proposen una trama policíaco-científica sobre els virus i els perills de la investigació biològica. Com cada any, les novel·les guanyadores seran editades a la col·lecció "Nova Ciencia Ficción" d'Ediciones B. Organitzat pel Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya, el Premi UPC de Ciència-ficció és un dels més prestigiosos del món pel que fa a aquest gènere literafl . El jurat d'enguany ha estat format pel coordinador dels Serveis Bibliotecaris de la UPC , Lluís Anglada , pel s professors de la Politècnica Miquel Barceló i Josep Casanovas, pel vicerector de la Universitat Autònoma de Barcelona Louis Lemkow i per l'escriptor i especialista en ciènc i a-ficció Domingo Santos. 114 originals presentats Un total de 114 obres, que han arribat des de tots els racons del món, s'han presentat enguany al premi. La xifra, que representa un increment respecte al nombre d'originals rebuts en la passada edic ió (de 71 s'ha passat a 114), significa també un augment respecte al nombre d'obres rebudes procedents de Catalunya (que han passat de 28 a 44) i de la resta d'Espanya (que han passat de 22 a 49). Pel que fa a les novel·les enviades des de l'estranger, a l'edició de 1995 del Premi UPC de Ciènciaficció han participat un total de 21 originals, que han arribat des dels Estat Units (7), Bèlgica (3), Israel (2), Mèxic (2) , Canadà (I), Argentina (l) , Colòmbia (1), Equador (1), Nova Zelanda (1), Cuba (1) i Andorra (I) Per als organitzadors, un dels fets més destacables és l'elevada participació dels membres de la UPC, que enguany han presentat] 3 originals. El concurs literari de ciènciaficció de la UPC va ser creat l'any 1991 arran d'una iniciativa del Consell Social. El 1992 es va internacionalitzar i, des d'aleshore s, les bases admeten originals escrits en català , castellà , anglès i francès. 3 4 Panorama 50 anys d1estudis tècnics a IIEscola Universitària Politècnica de Vilanova i la Geltrú Durant l'acte commemoratiu d'aquest aniversari, l'ex-catedràtic de l'escola, Marc Basora, va exposar retalls de la història del centre que s 'han recollit en un llibre editat p er la Universitat Politècnica La sala d'actes de l'EUPVG va ser l'escenari, el 20 de desembre passat, de la commemoració del 50 aniversari de la recuperació dels estudis tècnics en aquest centre. L'acte, que va estar presidit pel rector de la UPC, Jaume Pagès, pel director de l'escol a, Joaquim Olivé, i per l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, Esteve Orriols, va servir per presentar públicament el llibre Fets memorables a l'Escola de Vil anova i la Geltrú i al seu entorn. 19451950, 50 anys de la recuperació de ls ensenyaments tècnics. Alguns d'aquest fets van ser rememorats per l'ex-catedràtic del centre, Marc Basora, que ha participat en l'elaboració del volum. El 1939, acabada la Guerra Civil, l'Escola de Vilanova, aleshores Escola Superior de Treball, va deixar de f er classe. No va ser fins al juny de 1945 que es van restablir els estudis de Peritatge Mecànic, embrió dels estudis d'Enginyeria Tècnica que actualment s'imparteixen. A partir d'aquesta data, l'escola va començar a ampliar espais tant per a la recerca com per a la docència, ja que a me sura que augmentava el nombre d'especialitats creixia el nombre d'estudiants matriculats. El IOde maig de 1972, l'escola quedava integrada a la UPC. Des d'aleshores ençà, el centre ha viscut un desenvolupament important: nous edificis i ampliacions continuades, les darreres de les quals es van fer el 1993, quan es van inaugurar un nou edifici a la Rambla de l'Exposició i la remodelació d'una part de l'edifici antic. ELS FET S, 1945-1995 1945 . Després de la Guerra Civ il , reobertura de l'Escola Superior de Treba ll , que es tranforma en Escola de Pètirs Industrials. 1972 . L' Escola entra a formar part dels centres adscrit s a la Univ er sit at Polit èc ni ca de Catalunya, cr ea da co m a tal a quell mateix curs. 1974 . Es duen a terme les obres de la primera ampliació del centre. Es remodelen laboratoris i se'n creen de nou s. 1983 . Implantació dels estudis d'Enginyeria Tècnica de Telec om uni cac i 6. 1994 . In auguració de nous aularis i remodelació d'una part de l' edifici. Estudiant s d'En gin yeria Topog r àfica es ma nifesten al R ectorat de la Politècnica Prop de 200 estudiants d'Enginyeria Topogràfica es van manifestar el 14 de desembre passat al Rectorat de la universitat amb l'objectiu de lliurar al rector un escrit en què es demana l'aplicació d'un pla de viabilitat que millori l'escola. Segons els representants dels estudiants, "el material de què es disposa al centre és insuficient i el que hi ha és obsolet". Els estudiants van demanar també que la titulació d'Enginyeria Topogràfica es faci en 4 anys, per tal de fer-la més competitiva. E ls representants estudiantils es van reunir amb el vicerector de Política Acadèmica, Lluís Jofre, que es va comprometre a agilitar el debat sobre el pla de viabilitat de la titulació. El vicerector va anunciar també la creació, d'acord amb l'escola, d'una comissió consultiva amb els estudiants perquè puguin donar la seva opinió. Aprovada la proposta d'adscripció dels estudis de Negocis de Caixa de Terrassa La Junta de Govern ha aprovat la proposta d'adscripció a la UPC de l'Escola Universitària de Negocis de la Caixa de Terrassa (EUNCET), que impartirà els estudis de la diplomatura de Ciències Empresarials. El centre mantindrà una estreta col·laboració docent i investigadora amb el Departament d'Organització d'Empreses de la UPC en les línies de recerca que siguin comunes. També s'han establert les bases de col·laboració en l'àmbit de la formació continuada i de postgrau entre el centre i la Fundació Politècnica de Catalunya. Ha estat nomenat recentment nou director del Centre Europeu de Paral·lelisme de Barcelona (CEPBA) el catedràtic Jesús José Labarta, en substitució del catedràtic Mateo Valero. Jubilacions El 21 de desembre passat, el gerent i els membres de l'equip rectoral van lliurar diverses plaques commemoratives al personal d'administració i serveis que es va jubilar a Ja universitat l'any passat. Entre aquests es troben Marina Avelar (ETSEIB), Antonio Barroso (ETSETB), Juan Blesa (EUPB), Roman Hernandez (campus nord), Juan Marcos (campus nord), AJvar Parcerisa (ETSEIB), i Fèlix Sans de Llanos (ETSEIT). Signat un conveni entre la Politècn i ca i Cable i Televisió de Catalunya El rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Jaume Pagès, i Sadurní Anfoso i Maureen O'Ryan, president i vicepresidenta de Cable i Televisió de Catalunya, respectivament, han signat un conveni de col·laboració centrat, sobretot, en la formació i en la recerca. Arran del conveni i per mitjà d'acords específics amb els diferents departaments que fan docència i recerca a l'ETSETB , s'organitzaran cursos de formació en el camp de les tecnologies de les xarxes de telecomunicació per cable i de banda ampla. A més , Cable i Televisió de Catalunya SA contractarà estudiants de segon cicle d'Eng i nyeria de Telecomunicació per realitzar pràctiques a l'empresa. El conveni facilitarà la realització de projectes de desenvolupament relacionats amb aplicacions de les tecnologies de transmissió i comunicacions per cable. El gerent presenta el pressupost en una audiència pública El gerent de la UPC, Francesc Solà, va presentar el pressupost de la universitat aprovat per la Junta de Govern als membres de la comunitat el 21 de desembre passat. El pressupost per a l'any 1996 de la Politècnica és de 25.525 milions de pessetes, un 9,5% més alt que el de l'exercic i de 1995. Entre les seves prioritats hi ha la convocatòria per a professorat en continuïtat durant tres anys consecutius i una convocatòria d'oposicions i promoció per al PAS. La millora de la qualitat docent, la construcció i adequació d'espais, el foment de la mobilitat internacional i de la política de beques són altres partides importants d'aquest pressupost. Nou pro j ecte de cooperació del CCO al Nepal El Cent re de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la UPC ha iniciat la seva participació en la construcció de l'Escola Catalunya a Kàtmandu (Nepal). El projecte facilitarà l'accés a l'educació als infants sense recursos econòmics del barri de Bansbari. Les actuals instal·lacions del centre són insuficients tant per acollir els alumnes com per fomentar la formació del professorat. Un altre objectiu del projecte, del qual és responsable el professor de l'ETSA V Pere Armadès, és proporcionar els mitjans necessaris per a la millora econòmica i professional de les famÍlies de la zona mitjançant la posada en marxa de diversos tallers de formació. En el projecte, que té el suport de la Generalitat de Catalunya , hi parti c ipen, a més del CCD, membres d'Arquitectes sense Fronteres (ASF) i de l'Associació d'Amics de Vicki Sherpa. S'inauguren l es noves instal·lacion s un i versitàries el Vapor Sala a Terrassa El dia 18 de d es embre va tenir lloc la inauguració a Terrassa dels espais del Vapor Sala , un gran complex de 14.600 m2 en el qual s'han invertit 1.400 milions de pessetes. En els nous espais ja s'ha instal·lat l'Escola d' Idi omes de la UPC, el Centre Cat al à del Plàstic, un centre associat a la UNED, l'Escola Municipal d 'A r ts Aplicades, els estudis de Sec reta riat Internacional i Turisme de la FlAC i 1'Associació d'Emprese s d 'Oleohidràulica i de Pneumàtica de Fluids. Finançat en part amb fons de la VE i situat entr e els carrers Colom, Menéndez y Pelayo i la carretera de Montcada, el Vapor Sala o, el que és el mateix, l 'ant iga fàbrica Hilabor, forma part de l 'e structura d'expansió del campu s de la Universitat Politècnica de Catalunya a la ciutat de Terrassa. Arquitectura i tècnica es combinen en la nova sala d'actes de l' ETSEIB Al mes de desembre passat, va tenir lloc la inaugu ra ció oficial de la nova sala d'actes de l'ETSEIB, dissenyada per l'arquitecte José Luis Alonso Eijo, sota la gestió del Servei d'Obres i Manteniment de la universitat. La nova sala, amb una capacitat de 279 places, s'ha dissenyat a partir d'un acurat estudi acústic i tenint en compte les nec ess it a ts de c ondi ci onam e nt d'aire. El nou esp ai també disposa de dues cabines per a la traducció simultània i una altra de control i cine. En memòria de Roberto Guerra Fontana I sabel Serrà Martín Professora titular de l'EU PB Vaig conèixer Roberto Guerra l' any 1984, quan va venir a l'EUPB en comissió de serveis. D'ençà que es va fer càrrec de la càtedra d'Estructures el curs 85-86, i pel fet que jo n'era professora, he treballat al seu costat amb la llibertat de qui se sent alhora respectat en les seves opinions i emparat en els seus dubtes, tot establint-se una relació d'amistat que ha fet la feina agradable, fins i tot en els moments més plens de dificultats. Roberto Guerra va néixer a Barcelona l'any 1941 i va fer els estudis d'Aparellador a l'escola de Barcelona, on va iniciar la seva carrera docent. La voluntat de poder posar en pràctica les seves idees sobre què i com calia ensenyar als aparelladors, va dur Roberto Guen·a a fer oposicions per a càtedra, tot i que això signifiqués haver de marxar de Barcelona. El 1971 s'incorporà a l'Escola d'Arquitectura Tècnica de Sevilla com a catedràtic d'Estructures i més tard en va ser el director. Va treballar amb tenacitat per impulsar l'escola, cosa que va aconseguir plenament. A València, Roberto Guerra va acabar els estudis d'arquitectura (1975), va fer el doctorat (1978) i, els darrers anys, va compartir la seva activitat docent entre l'Escola d'Arquitectura Tècnica i l'Escola Superior d'Arquitectura. Al llarg dels més de 30 anys de dedicació a la docènci a, Roberto Guerra va mantenir sempre un contacte directe amb el treball professional com a consultor, que li va conferir el coneixement pràctic imprescindible per a un professor d'arquitectura. Aquest coneixement de la realitat, juntament amb la seva innata passió per la docència, van portar-lo a treballar per tal de fer compatible, en el terreny de la ciència de la construcció, la divulgació amb el coneixement profund, la capacitat operativa amb la comprensió d'allò essencial, la capacitat pràctica amb el coneixement teòric, deixant sempre la porta oberta a un posterior aprofundiment dels coneixements. Aquesta influència tan tangible, aquest record de mestre de generacions de tècnics, és allò que quedarà per sempre. I malgrat que no omple el buit que pr odueix la seva pèr dua, és una satisfacció per a tots els qui vàrem conèixer de prop Roberto Guerra, i constitueix un gran honor haverlo tingut entre nosaltres. 5 6 Nexus Investigadors de la upe estudien l'autenticitat de quadres mitjançant làser L'equip d'investigadors de la Politècnica, encapçalats pel professor del Departament de Teoria del Seny al i Comunicacions, Sergio RuizMoreno, treballen en la identificació de materials pictòrics, que permet la restauració i la determinació de l'autenticitat de quadres atribuïts a pintors com ara Goya. El mètode de làser emprat permet la restauració de les pintures sense malmetre-les Investigadors de la UPC, encapçalats pel professor Sergi o Ruiz-Moreno han estat treballant en la identificació dels pigments d'una pintura del segle XIX l'autor del qual es desco ne i x. Segons els experts, l'obra, del gènere "Tauromaquia", podria haver es tat realitzada per Francisco Goya o bé pel copista del Museo del Prado i adminador seu, Eugenio Lucas Velazquez. Els investigadors de la UPC van analitzar l'oli per zones amb un làser amb què obtenien espectres dels d if erents materials. En aquesta anàlisi van comprovar que tots els pigments identificats corresponen a la paleta de Goya. La recerca per a la determinació de l'autoria del quadre es va compl icar poster iorment en comprovar que, en una fotografia de la pintura presa l'any 1924, la part on els investigadors van trobar restes d'esmalt de cobalt, una zona que correspon a uns arbustos, aquests no hi eren pintats. Ara , l'equip de la Politècnica treball a amb la hipòtesi que l'autor del quadre fos realment Goya i que alguns elements d'aquest, com són ara els arbustos, els hagués pintat el fill del copista de Goya, Eugenio Lucas Velazquez, després del 1924, tot i que no hi ha cap prova que ho demostri. La restauració i l'anàlisi emprat pels investigadors es basa en l'efecte Raman, segons el qual cada material reflecteix la llum que hi incideix amb unes freqüències determinades, q ue són diferents a les de qualsevol altre material. L'espectre que s'obté mitjançant aquest mètode també permet diferenciar la forma en què un ma terial està cristal·litzat. Els mitjans tècnics emprats pertanyen al Laboratori d'Espectròscopia Raman dels Serveis Científico-tècnics de la Universitat de Barcelona. Mitjançant aquesta infraestructura i la base de dades amb què compta el professor Sergio Ruiz-Moreno, aportada per l'empresa Mongay S.A, i que conté els espectres Raman dels diferents pigments que hi pot haver en una obra d'llit, el làser identifica les partícules on incideix i el sistema decideix si la partícula forma pllit de l'obra o bé si s'ha d'eliminar. En aquest cas, també ho fa mitjançant el làser i de manera no destructiva. Acord de col·laboració en R+D entre l'empresa egarenca Galan i la upe L'empresa ubicada a Terrassa , Hermanos Talleres Galan SA i la Politècnica han signat un acord de coJ.Jaboració en R+D que suposa l'aportació al taller de filatura de la universitat de la gamma completa de les màquines d'aquesta empresa, que incorporen desenvolupaments tecnològics de robotització. Amb el nou conveni de cooperació es pretenen desenvolupar també els projectes en R+D estenent la recerca a camps actualment poc desenvolupats, sobretot als referents als nous sistemes en filatura de llana, retorçat i bobinat de fibres especials. L'acord també té l'objectiu d'endegar el disseny de noves màquines, així com l'optimització de les ja construïdes. Els equips estaran a disposició dels estudiants d'Enginyeria Tèxtil Industrial i de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials del campus de Terrassa. Un llibre recull l'ordenació de Figueres, clau en el màster en Projectació Urbanística La Fundació Politècnica de Catalunya, el Col·legi d'Arquitectes i l'Ajuntament de Figueres han editat un llibre on es recullen propostes per a l'ordenació urbana de la ciutat de Figueres, en el marc del màster en Projectació Urbanística de la UPe. 1- ... ' ... !loi.tc..tI ____ flH.¡ .... ) '" . , . ;. ~. ....... ~ ............. ~. , ~~...::r:=1Obra d'Antonio Font, Luis Calvet i Estanislau Roca, el volum, titulat Infraestru c tures del transport i forma urbana. Exploracions projectuals per a l'ordenació urbana de Figueres, recull la ciutat de Figueres com a cas d'estudi per dur a terme una reflexió teòrica i metodològica. El Taller de Planejament Urbà del curs Projectar la Ciutat va ser la plataforma acadèmica a partir de la qual s'edita el volum, en el qual es poden trobar els projectes presentats. El llibre es presenta així a partir de temes considerats d'interès disciplinari actuals, com són ara les relacions entre les infraestructures del transport i la forma urbana. Participació de la upe en projectes de planificació estratègica i operativa *** * * * * * * *** Un equip d'investigadors de la Uni versi tat Politècnica de Catalunya, dirigi t per Albert Prat , d e I Departament d'Estadística i Investigació Operati va, partici pa en el projecte FORCE 4, que té per objectiu desenvolupar un potent sisteI1)a de previsió amb aplicacions en el camp del màrqueting (amb la planificació i la previsió de vendes), la logística, la producció i les finances. El projecte, que donarà lloc a un sistema la utilització del qual pot incloure des d'instituts oficials d'estadística a tot tipus d'organitzacions industrials i de serveis, té una durada de dos anys i mig i un pressupost aproximat d' 1.1 00.000 d'ecus, dels quals 600.000 ecus estan finançats per la Unió Europea. La realització d'a quest projecte es produeix en un moment en què s'han produït grans avenços pel que fa a les tècniques emprades per a la previsió, a causa, en part, de la facilitat d'obtenir potència de càlcul, i al desenvolupament de nous mètodes. El projecte està integrat, a més de la Universitat Politècnica de Catalunya, per UNILEVER, SUMMER, HESPERIA, FIAT, la Universitat de Lleida i Marketing Systems, que n'és el coordinador. Es presenta la Xarxa Temàtica de Propieta ts Mecàniques dels Materials El dia 18 de desembre es va presentar a l'ETSEIB la Xa rxa Temàtica de Propietats Temàtiques dels Materials. La .xa!',xa es tà patrocinada per la Direcció G ener al de Recerca de la Generalitat de Catalunya en el marc del pla de recerca i està formada per vuit grups de recerca que pertanyen al CSIC, el Laboratori General d'Assaigs i Investigacions, el Queen Mary and Westfield Co llege de Londres, la Universit at de Barcelona, la University of Wales de Cardiff, el Centre In terna cional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) i la UPe. La formació d'una xarxa temàtica de propietats mecàniques dels materials es planteja com una eina important per impulsar i coordinar tots els esforços que es duen a terme a Catalunya en aquest sector, per optimitzar els recursos i per afavorir el contacte amb la indústria i la transferència tecnològica. A la jornada del dia 18 es va fer una reflexió sobre la recerca i el desenvolupament de les propietats mecàniques dels materials a Catalunya i es van donar a conèixer a representants de la indústria els mitjans tècnics i humans disponibles. A l'acte de presentació, organitzat per la mateixa xarxa i el Centre d'Enllaç per a la Innov ació, del Centre de Transferència de Tecnologia, hi va assistir el director general de Recerca, l'expert en propietats dels materials de la Politécnica de Madrid, V. Sanchez Galvez, i el d irector del CIMNE, Eugenio Oñate, entre d'altres. Programa de biomedicina i salut (BIOMED 11) del IV PM en R+D de la UE cerca farmacèutica, fins a les malalties poc freqüents, passant per les que tenen una important repercussió socioeconòmica, com són ara les cardiovasculars el càncer i la sida, entre d'altre s. El programa també i nclou aspectes ètic,s, j urídics i socials. Es convenient que les propostes de projectes de R+D i demostració estiguin integrades per diversos països i que les s eves funcions siguin complementàries. El programa específic de biomedicina i salut constitueix la continuació del programa BIOMED I del programa marc anterior (199194), i inclou les activitats 'de recerca, desenvolupament tecnològic, demostració i difusió en el camp de la biomedicina i la salut. El principal objectiu del programa és contribuir a millorar la salut dels ciutadans i la competitivitat de la indústria de la salut. Més que afegir un suplement a les inversions que efectuen els estats membres i la indústria europea, el programa pretén aportar un valor afegit mitjançant una acció integrada dels esforços nacionals i una interacció de totes les disciplines, des de la recerca bàsica fins a la clínica orientada a la resolució de problemes. Aquesta interdisciplinerietat fa que la recerca específica integri diferents àrees, des de la reLa convocatòria de presentació de projectes es t anca el proper 15 de j un y de 1996. Pe r a més informació, dirigiu-vos al Centre de Transferència de Tecnologia, tel. 401 77 46. Teledetectant el canvi climàtic Joan Jorge Departament de Física Aplicada Els darrers anys s'ha conferit una especial importància i atenció als possibles canvis climàtics induïts o accelerats per l'activitat industrial i per la destrucció de grans zones forestals. Ara bé, molts dels plantejaments que públicament es fan d'aquest fenomen, i que tendeixen a induir accions concretes de govern, es fan des d'una òptica simplista, esquemàtica, elemental o equivocada, i poden crear confusió en l'opinió pública i també afectar la presa de decisions polítiques. El paisatge o el medi ambient d'una regió concreta és el resultat d'un complex equilibri entre l'activitat humana que s'hi du a terme en l'explotació del sòl i la seva evolució al llarg del temps, l'evolució climàtica de llarg període i les oscil·lacions climàtiques de períodes mitjans. Els possibles canvis climàtics actuen directament sobre la vegetació i, de forma indirecta a través de la influència d'aquesta, sobre el sòl i els recursos hídrics. El deteriorament del medi ambient resultant comporta un deteriorament en els resultats econòmics del procés productiu cada vegada a més a curt termini. La planificació, doncs, necessita basar-se en un coneixement del medi natural i socieconòmic. En aquest sentit, la recerca que hem iniciat, en col·laboració amb un grup d'investigadors del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), presenta com a novetat i interès principal l'anàlisi de l'existència o no del canvi climàtic, i dels seus efectes sobre una regió determinada. L'estudi combina tant les informacions meteorològiques i climàtiques de sèries llargues, com la informació proporcionada per les imatges de satèl·lits d'observació de la Terra, és a dir la "teledetecció", els darrers 25 anys i amb informació de camp sobre el nivell d'adaptabilitat i estrès de les comunitats vegetals més significatives. Es tracta, en concret, de posar a punt sistemes de valoració del vector de canvi en espais multi variants i multitemporals per poder ser utilitzats en sistemes d'informació geogràfica que permetin modelitzar la variabilitat del paisatge associat a la variabilitat climatològica en determinades zones. 7 8 Grup de Tecnologia de I-Aigua El Grup de Tecnologia de l'Aigua depèn de l'EUETIT i és responsable del màster en Tecnologia de l'Aigua. L'objectiu d'aquest grup, integrat per 7 professors, 3 becaris i 2 PAS és desenvolupar la recerca i la docència en l'àmbit del cicle de l'aigua, la hidràulica, la hidroquímica, l'aigua i la salut, els processos de tractament i la gestió en general El Grup de Tecnologia de l'Aigua està constituït per una junta de patrocinadors, un Comitè Docent i Acadèmic. Per part de l'Administració sanitària i hidràulica, hi participen el Departament de Sanitat i Seguretat Social, el Departament de Medi Ambient, l'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, AGBAR SA, Aigües del Llobregat i Agrupació de Serveis d'Aigües de Catalunya. El Comitè Docent està integrat per Gonzalo Fernàndez, de la UPC, Ramon Grau, de la Direcció General de Salut PÚblica de la Generalitat, Joan Mat a, de la Universitat de Barcelona, Lleonard Matia i Narcís Salvatella, de la Sociedad General de Aguas de Barcelona, Manuel Soler, de l'EUETIT, Jordi Morató i Núria Cañameras. Pel que fa a projectes, el Grup de Tecnologia de l'Aigua ha participat en els de Generació de clor a partir de l'electròlisi de salmorra mitjançant energia solar, el Programa MED-CAMPUS-MEED, el Pla de sanejament de Bolivia, la Conferència EUROMED FORUM CIVIL i el Pla d'estudis mediambientals de Pamplona (Colòmbia), entre d'altres. Al Grup de Tecnologia de l'Aig u a, hi col · laboren actualment un total de 130 professionals pertanyents als àmbits tant de la indústria privada i l'Administració, com de la universitat. Són professionals formats en àrees que van des de la química fins a l' estadística, passant per la biologia, la geologia, la microinformàtica i la hidràulica. - Recuperació d'aqüífers i sòls contaminants. Inertització i localització de les causes de la contaminació. -Generació de clor per electròlisi a partir de salmorra i panells solars. -Consum industrial de l'aigua. Per sectors, orígens i qualitat de l'aigua. -Avaluació econòmica de diverses fases del cicle de l'aigua. Se centra fonamentalment en les àrees de transport , regulació , aconduïment i tractament. -Desenvolupament bacterià en aigües potables. Inactivació bacteriana, supervivència i desenvolupament en plantes i xarxes. -Eficiència del reg. Fa referència bàsicament a la reutilització de les aigües en les zones enjardinades urbanes. -Gestió de l'aigua en situacions de catàstrofe, contaminació, sequera i sabotatge. -Models de gestió en temps real de lleres naturals i de plantes de tractament. Màster i jornades La principal activitat desenvolupada per la Unitat de Tecnologia de l'Aigua és la realització del master en Tecnologia de l'Aigua. L'objectiu és la presentació dels fonaments teòrics i pràctics necessaris per a la gestió correcta de les infraestructures hidràuliques destinades a subministrar, controlar, recollir i depurar les aigües, des d'una òptica de respecte al cicle de l'aigua, el medi ambient i la prevenció de la salut i l'economia. El Grup de Tecnologia de l'Aigua du a terme també altres activitats com són ara les conferències i les jornades d'Aigües Termals; Balnearis i Salut; l'Aigua com a Agent Transmissor de Malalties; Règim Le gal de Prot e cció de les Aigües; Nocions Bàsiques d'Agricultura Marina, i Rehabilitació de Canonades, que inclou les àrees de nous materials i noves tecnologies. Els jardins de Forestier, motiu d'una sèrie de conferències a l'Ateneu, organitzades pel CIEPAC L'herència que l'impulsor i renovador del jardí català del segle XIX Jean C. N. Forestier va deixar a la ciutat de Barcelona és el motiu del cicle de conferències que es va iniciar el 14 de desembre a l'Ateneu Barcelonès. Organitzades pel Centre d'Estudis de Patrimoni Construït de la UPC i pel mateix Ateneu, les conferències volen ser una eina per donar a conèixer la figura de l'artista, jardiner i urbanista alhora, que va conjuminar el jardí hispano-àrab amb gran quantitat d'espècies florals que ell va introduir. L'estil de Forestier impregnaria la imatge dels jardins de la Barcelona del primer terç de segle a través d'obres com són ara el Parc Laribal a Montjuïc, la Plaça d'Armes de la Ciutadella o els parterres florals de Miramar, realitzacions que, en alguns casos, decauen enmig de l'oblit visiblement deteriorades. El cicle de conferències, que tenen entrada lliure, conclourà el proper 18 de gener, a les 19 hores, amb una xerrada de l'arquitecte Enric Viñas s obre L'herència paisatgista de Forestier a Montjuïc i amb una taula rodona en la qual participaran tots els conferenciants. Introducció a l'electrònica bàsica. Simulació d'un laboratori. Professor: Francesc Gàsquez, formador ICE-UPC. Calendari i horari: dimecres, de 16 a 20.30 hores, a partir del 14 de febrer de 1996 (total 60 hores). Control industrial i comunicació amb ordinador. Professor: Enric Vallès Català, formador ICE. Calendari i horari: dies 14, 21 i 28 de febrer i 6, 13, 20 i 27 de març, de 10 a 14.15 hores. Introducció a l'entorn Windows 95. Professor: Manel Montañés, enginyer de telecomunicació. Calendari i horari: dimarts, de 16 a 20 hores, a partir del 30 de gener (30 hores). Reconeixement pràctic de minerals. Profess orat: Hortèn sia Duran, Guillermo Gold i Miquel Colomer, formadors de l'ICE. Calendari i horari: dies 22, 23, 24, 25, 26,29 i 30 de gener, de 18 a 21 hores. Resolució de problemes matematitzables a l'ESO. Professor: Damià Sabaté, professor de l'I.B. de Bruguers. Calendari i horari: dilluns i dimecres, de 12 a 14 hores, a partir del 5 de febrer (30 hores) Per a més informació, dirigiu-vos a ['ICE, tel. 401 60 66. Investigadors de l'EUPM estudien els canvis climàtics mitjançant la teledetecció Investigadors del Departament de Física Aplicada de l'Escola U n i versi tàri a Politècnica de Manresa, encapçalats pel professor Juan Jorge Sanchez, treballen en la detecció del canvi climàtic global mitjançant la teledetecció que ofereixen els satèl·lits. En concret, l'estudi de la Politècnica pretén esbrinar si el motiu del canvi de vegetació en algunes zones es deu a la intervenció humana o bé al canvi climàtic. El grup d'investigadors, que estarà integrat per 5 membres de la Universitat Politècnica i un del CSIC, utilitzaran imatges via satèl·lit obtingudes al llarg dels darrers 20 anys. La prevenció de precipitacions intenses per mitjà de la teledetecció a partir de les imatges que ofereixen els satèl·lits meteorològics serà un altre dels objectes d'estudi del grup. L'ETSEIB acull l'exposició Els consells de Solvay i la física moderna L'Escola Tèc ni ca Superior d'Enginyers Industlials de Barcelona acull fins al dia 27 d'aquest mes l'exposició Els consells de Solvay i la física moderna. La mostra, organitzada per la mateixa escola , el Departament d'Enginyeria Química de la Universitat Politècnica i l'empresa Solvay està formada per 20 plafons il · lu strats amb fotografies i documents inèdits, com ara cartes manuscrites d'algu ns dels grans savis de l'època. En algunes d'a q uestes, com ara les d'Einstein, el científic explica en unes quantes quartilles les seves investigacions, que després exposaria davant els seus col·legues reunits a la ciutat de Brussel·les. A més d'Albert Einstein, hi són presents figures importants de la ciència com ara Marie Curie, Niels Bohr. H. A. Lorentz, Rutherford, Dirac, Heisenberg, Ferm i, Max Planck i Oppenheimer, entre d'altres. Aquestes reunions, la primera de les quals va tenir lloc l'any ]911, va arribar a reunir fins a 11 premis Nobel, van ser engegades pel mecenes belga Ernest Solvay. Resolución numérica de la convección natural y/o f orzada en dominios de geometría compleja mediante el método de subdominios. Norman Ramiro Reyes Aguirre, del Departament de Màquines i Motors Tèrmics. Dirigida per A. Oliva i Miquel Costa. Llegida el 26 d'octubre. Infraestructura de seguridad en aplicaciones y sistemas distribuidos. Francisco Jordan Fernandez, del Departament d'Arquitectura de Computadors. Dirigida per Manel Medina. Llegida el 30 d'octubre. IM CAFE MUSEUM. Figuras vienesas de la primera posguerra. Manuel Ferrer Sala, del Departament de Composició Arquitectònica. Dirigida per José F. Quetg1as. Llegida el 2 de novembre. Analisis del origen y evolución de la depresión de tirajana, Gran Canaria. Alejandro Lomoschitz, del Departament d'Enginyeria del Terreny, Minera i Caltogràfica. Dirigida per J. Corominas. Llegida el 10 de novembre. Grafos y digrafos con maxima conectividad y maxima distancia conectividad. Angeles Carmona Mejias , del Depaltament de Matemàtica Aplicada i Telemàtica. Dirigid a per J. Fabregas i Miguel A. Fio!. Llegida el 24 de novembre. Estudio sobre algunas nuevas clases de conectividad condicional en grafos dirigidos. M. Camino T. Balbuena, del Departament de Matemàtica Aplicada i Telemàtica. Dirigida per J. Fàbregas i Miguel A. Fio!. Llegida el 24 de novembre. El Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques signa vuit acords de col·laboració El Departament de Ciències i Enginyeria Nàutiques de la Politècnica ha ampliat considerablement la seva activitat contractual, sobretot durant el darrer trimestre de l' any 1995. Aquestes activitats s'han traduït en la signatura de vuit nous convenis i en la realització de cursos de formació i reciclatge per a professionals del mal' i d'activitats afins. Aix í, el Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques ha dut a terme acords de col·laboració amb empreses del sector com són ara Krautkramerfoster Española SA , Estibarna , Consorci El Far, Barcelona Regional, Transmediterranea, Sociedad Estatal de Salvamento y Seguridad Marítima, Corporación de Practicos del Puerto i Mapfre Industrial. 9