L'humanisme català per Martí de Riquer

, .- ,-:~ ': ~'es Iletr ' es L; Hum anisme català, per Martí de Ri- .. L'Editorial Barcino, ben~rita per tota la seua llarga actu' aciócultural, ha publicat ~meio 105 de la " CoHe~ció Po ~ , puhir < ~arcVno.- un a.ssaig degut aMaro d~ Riquer .sobre lnumanísme català comprés entre ~ls anys 1388 i 1494 ." . :, ~sprés dedonaj el ~onc e pte 9~ l'hu~ el p r: ò1eg i la traducció de l'€pístola De modo be~e vivendi, que titul'à Carta de ' Sant Bellnat a sa germana. - Riquer, en el capítol següenf, estudia, com corr espon a UJn treball tan aC1,lrat , les tr~ducdons 'de les tragèdies de Sèneca fetes : ~r VilaFagut, que són: T;es~s, T roio,:;' ¡ 's, Medea, ÀgamcmnoH, Hèscules furiós, Tebaiffis, Hi Pòl ·it i Ed i p. I en els s giients, Nicolau Quili_ s, Ferran V,alentí, p, ¿'C ~ Llopis, Lluís de Fen ollet, qiti trac~UJÍ la Història d 'A lexandre, de Quint Cju rèi, .t l'ob~~ preciosíssiima ---;-i precio ": ' sik ta~ 'de Joan R'o:ç , de Corella. ' " alIisme, el <:aràcfer -trecentista del mateix i els seus antecedents, Riqu er clas.sifj ; ~ , ~ , ..l~~ 9. p' ( es., el~ autor .s i_els ,períodes .de I humanisme a casa nostra. Els nostres humanisfes pr oduiren obres originals, dentre les quals ens {- .fi grat ótar el Raonament entre Esci pió e Arúíbii1, d'AntOni Canals, i Vu it faules, de Roiç de Çorella. També produïren, naturalmen f,.: ' tt-aduc ~ ciom;: Sant Agustí, Aristòtil, Cice,ró, Lucà, Ovidi, Sèneca, Titus Livi, Virgili, entre molts atres autors clàss ic s a més a més de Petrarca i BoccacÓo. I. • ',_ , -o Martí de Riquer .cita i:om a hun1anistes valencians A,utopi de Canals; Nicolau :Quilis, nat a Morella, Ant ,oni de Vilaragut, Lluís de Fe nollet i Roiç de Çor ,ell,a. (No s'oblide que l'assaig del qual parlem només estudia l'humanisme fins l'any 1494 1 Mag¡nífic, doncs, es te volum de Martí de Riquer, tan preparat per a estos estu- ' . l'i s . .b ' assarigmxmogr~fic prestnt és' tl ' ~a; gran utilitàt i més ' ara que al Principat j ' ~ València ,tenim! editorials cOm la :f 'Ber : e'at Metge ", "Els Nostres Oàssics", "Els N ostres Poetes" i la "Sèrie P.oPUlai de " Oàssics Valencians", de L'Estel, que han p4b1icat i que han de publicat: molte ~ , per; n dir totes, Les Óbres que consti tuixel1l ei f ns de l'humanislne de la nostra teria .' i en la nostra benvo lguda llengua:. .- , i; per tant, la producció d'1lln Viciana, per exemple, ja tllO és tinguda en compte, així com la de Joan Lluís Vives, per l'obra del qual la Península Ibèrica colla- .bura en l'hwnanisme internacional dd segle XVI.) I fa nortar molt encertadament I~l prio ~ itat dè l'h:lman:sme català respect(, al francès i a ¡'espanyol. El no str e hum a, njslile " ja C X1StlX en 139Ó -Corbaccio, de Franch, Sèneca, de Vilaragut, Ovidi, de Nicolau, Apologia, de Metgei es manifes.ta esponerós ahans d'entrar al segle XV en la res.tant producció de ·Be mat 'Metge i en ,la d'Antoni Canals". Cal remarcar este fet cultural i cal divulgar-lo ab les mateixes paraules d'un e:.;.panyol, Menéndez y Pelayo, qui en la St'.tla H is toria de la poesia castellana en la Edad M ~ di(J, diu: "El renaixement I!atí en les comarques de Uevan~ d'Espanya s'avançà en mig segle respecte a Castella." 'f.ambéés anterior en ~ mig -segle ai l'humanisme fra:ñcès d.e tal manera que el nostre país fón el .segon 'on florí este moviment cultural -el primer fón Ità:liai Espanya traduí les Tragèd i.le s, de Sèneca, Paradoxa, de Ciceró, i Pharsolia, de Lucà, a:profitant les versions en ' la nostra llengua. CARLES SALV ADOR :; -\ '. -. Una trentena de pag1l1le ~ ocupa en el llibre de Riquer l'estudi sobre Bernat Metge, el famós humanista,paràgrafs del qual foren copiats en el Tirant lo Blanch. Seguix després l'estudi del domin~cà frai Aritom Canals, el deixeble de Sant Vicent Ferrer. Canals" a més 'a més del Diàleg entre Escipió e Anibal aball5 esmentat, traduí el ~ Factorum, de Vàleri Màxim , De .Providentia, de Sèneca, i féu