aaaa
::
I
jlil
----
--------
~=~
;:==~-~~~~:~I~
-
=~
.
Aques mes, pe ò, em p esen em dos. Dues igu es del nacionalisme alencià que an de
lligam en e les gene acions ac uals i els in en s au onòmics de les p ime ies
de
segle. Ells
dos signa en ambé les No mes de Cas elló i amb els seus eco ds ence em aques bloc
de
la e is a dedica a d'elles.
al ol an de les no mes de cas elló
(1)
0 N'ÀNGEL SANCHEZ GOZALBO
«Men e a València ana en a
" i s"
b/asquis es i so ianis es, ací a
Cas-
elló don Fe nando Gasse
a
eni
la
isió de eballa -se bé l'a esana ,
la
menes alia i
la
llau ança, c ean un pa i d'esque a mode ada que con-
e í
la
Plana en una mena de República Flo en ina.»
Els da e s cen s anys de
la
nos a his ò ia més p òxima i llunyana ana-
en
des ilan da an nosal es de
la
mà
de
N'Àngel
Sanchez Gozalbo, un
dels in el./ec uals més lúcids, més espec a s i es ima s
pe
o s els cas ello-
nencs, siga quina siga
la
seua ideologia o c eença. Me ge, in es igado
d'a , his o iado i amb amplis coneixemen s de ilologia i li e a u a, el
nos e c onis a o icial de
la
ciu a , és a ui
la
màxima pe sonali a ep esen-
a i a de
la
cul u a de e es cas ellonenques.
Memb e undado de
la
Sociedad Cas ellonenca de Cul u a,
jou
una de
les pe sones que amb més il.lusió po a en enda an l'o gani zació de
l'Aplec on es i ma en les «No mes de Cas elló», l'any
1932.
No mes que
ell semp e ha emp a en o s els seus nomb osos a icles, edi a s a eu del
País Valencià i de les e es ge manes de pa la ca alana.
«
...
Semp e, semp e s'ha dona a Cas elló una inquie ud cul u al. Fins i
o els a esans o gani za en e úlies i enca a al es sabien oca algun
ins-
umen musical. A da e ies del segle passa , Sal ado Guino i Rica do
Ca e as, companys en el pa i mau is/a, enca a que gens polí ics, man in-
gue en amb Gaie à Hugue i
(!/
seu ill Ramon, una publicació i o/ada
"Aye
y
Hoy",
de cai e cul u al, que malg a o ingué una ida cu a.
Aquí
s'inicià en ce a mane a
la
Cas ellonenca de Cul u a, junyin o s els
elemen s escampa s,
la
gen de
la
"cul u a cas ellonenca" d'alesho es.»
-N'Àngel,
quins o en els p i-
me s
en
adona -se
de
la impo ància
que pod ia assoli aques a naixen
socie a ?
-P ecisamen
ó em Lluís
Re-
es i jo. Ens posà em en con ac e
amb Sal ado Guino i o s es
començà em amb la asca. En
aques momen i ia a San Ma eu
una igu a excepcional pe a
les
nos-
es lle es, enca a malg a o ben
• poc es imada i coneguda, com ou
Mossén Be í, que alesho es
ja
ha-
ien e seua
els
ca alans, un home
d'ex ao dinà ia capaci a in es i-
gado a i de eball. Manuel Be í ou
un dels elemen s
més
b illan s
de
la
nos a Socie a Cas ellonenca dels
anys 20.
Aques e a un capella mol libe-
al, i
el
bisbe de To osa d'alesho es
no
el
enia massa ben conside a .
Pe què?, doncs pe què e a mol
amic
d'
A agonés,
el
cacic libe al
de
San Ma eu, en on a amb l'al e
cacic,
el
conse ado Ag amun .
«La uni a del ca alà és indes iable.»
¡Coses d'eixes que passen als po-
bles! Reco de que A agonés ou
desp és l'alcalde epublicà
de
Cas e-
lló, l'any 1936, i la seua es ima pe
l'a
i la his ò ia
el
po à a encoma-
na a l'escul o Adsua a que sal a a
la pe i a ima ge de la pa ona, la
Ma e de Déu del Lledó.
-El
Cas elló cul u al dels anys
20
i 30 i,
en
conc e , la «Cas ello-
nenca» cap on es a en més decan a-
des, cap a
Valè11cia
o a Ba celona?
Pasa
...
!a pagina siguien e.
SAO -11
«Cas elló i València mai no han ingu massa elació cul u al.»
Vien e de la pagina an e io . Re es , Guino , Ca e as, e cè e a,
-Cas elló
i València, mai no han
ingu massa elació cul u al, sem-
p e han es a independen s. La gen
in el.lec ual de
Ja
nos a e a
s'ha
aboca més cap els ce cles ca alans,
gen amb mol a més p epa ació,
menys anà ics i més seny, com
és
el
cai e dels ca ellonencs. Pe al a
banda,
els ca alans an eu e que
ací a Cas elló hi ha ia
un
nucli d'in-
el.lec uals mol in e essan . El lli-
b e del nos e con a e Lluís Re e ,
La Llengua Valenciana. No es pe
al seu es udi i con eu, que a es a
la base de «les No mes», l'ha ien
p emia Lo Ra Pena a uns jocs
lo als. Aqueixa
ob a
a
cau e a
Ba celona, i Pompeu
Fab a
a di
«aqueixos dè la Cas ellonenca no
són de València», comp én? També
opina en quelcom semblan a l'Ins-
i u d'Es udis Ca alans.
-Vos é,
N'Àngel, es igué des
d'un
p ime momen mol in e essa
pe què la nos a llengua assoli a
a ia una no ma i a g ama ical. I
aqueix aco d es donà ací a Cas elló.
Com?
-A
Cas elló hi é em un g up de
gen in e essa s pe la nos a llen-
gua. Fe andis Sal ado , Falomi ,
12-SAO
una gen de d e a ci ili zada que
en
aquell momen enia a les seues
mans la de ensa del nacionalisme,
pe di -ho d'alguna mane a, i am-
bé de la llengua. Desp és ind ia la
in i ació de la «Taula de Lle es Va-
lencianes», i Guino ens a di a
Re-
es i a mi: «Ací hem d'assen a
unes No mes, que es an ja ap o a-
des a Ca alunya, les de Pompeu Fa-
b a.» Cla !, ell
es
eia un aona-
men : «Quan anem de isi a ens po-
sem les saba es de xa ol i
el
es i
bo, doncs,
o
el
que siga lèxic i
mo ologia, cal que emp em
el
nos-
e, pe ò
Ja
es a cal e -ho com ho
demana
Ja
ciència i
Ja
ilologia.»
Més enda an , ou Sal ado Gui-
no
el
qui po à de
Ja
mà o allò de
les No mes, i
al
desapa éixe la
«Taula»
es
aslladà l'epicen e a
Cas elló.
-S'ha
pa la que
si
el
pa e Fulla-
na posà mol es di icul a s pe signa
les No mes; que
si
enia enemis a
pe sonal amb
Fab a,
i an es al es
cosas. Que
n'hi
ha d'això N'Àngel?
-A
Fullana no
li
a cos a gens
i ma -les. Alesho es ell
ja
es a a
con ençu que calia
Ja
uni a de la
llengua, ni ampoc a e ma xa en-
e e. Només a ebacula Nicolau
P imi iu i algú que a a no eco de,
que esc i ia a Las P o incias. Pe ò
si
al
pa e Fullana
el
a sal a a
Ja
gue a Pompeu! Ell e a
al
balnea i
de San Hila i, i Fab a
en
pe sona
anà
a sal a -lo. Cla , ell podia e
això pe què e a d'esque es. L'ac e
de la i ma,
el
21
de desemb e de
1931, no ou gens pol.lèmic.
-Quina
és
ac ualmen la posició
de la Cas ellonenca da an
el
p o-
blema de la llengua que a a
es
oba
abiosamen adicali za a Valèn-
cia?
-Nosal es
ho hem ingu sem-
p e mol cla . La uni a del ca alà
és
indes iable, ho diga qui ho diga. I
no c egues que no hem ingu que
supo a p essions.
Fa
uns mesos,
aqueix senyo que é
el
ea e Talla,
a esc iu e a Las P o incias
en
con-
a
de la Cas ellonenca i desp és a
pa la amb
el
nos e p esiden , Ca-
simi Melià, i
en
Casimi
li
digué:
«Mi e, con a la uni a de
Ja
llen-
gua, ací, a Cas elló, no consegui an
os és mai es.» Com digué
el
g an
ilòleg i memb e de
Ja
Cas ellonenca
Ge mà Colon, a uns dies, a Cas e-
lló: «Les
"No mes"
son
el
símbol
de la uni a de la llengua ca alana.»
Josep Miquel F ancés