Entrevista amb N’Àngel Sánchez Gozalbo

aaaa :: I jlil ---- -------- ~=~ ;:==~-~~~~:~I~ - =~ . Aques mes, pe ò, em p esen em dos. Dues igu es del nacionalisme alencià que an de lligam en e les gene acions ac uals i els in en s au onòmics de les p ime ies de segle. Ells dos signa en ambé les No mes de Cas elló i amb els seus eco ds ence em aques bloc de la e is a dedica a d'elles. al ol an de les no mes de cas elló (1) 0 N'ÀNGEL SANCHEZ GOZALBO «Men e a València ana en a " i s" b/asquis es i so ianis es, ací a Cas- elló don Fe nando Gasse a eni la isió de eballa -se bé l'a esana , la menes alia i la llau ança, c ean un pa i d'esque a mode ada que con- e í la Plana en una mena de República Flo en ina.» Els da e s cen s anys de la nos a his ò ia més p òxima i llunyana ana- en des ilan da an nosal es de la mà de N'Àngel Sanchez Gozalbo, un dels in el./ec uals més lúcids, més espec a s i es ima s pe o s els cas ello- nencs, siga quina siga la seua ideologia o c eença. Me ge, in es igado d'a , his o iado i amb amplis coneixemen s de ilologia i li e a u a, el nos e c onis a o icial de la ciu a , és a ui la màxima pe sonali a ep esen- a i a de la cul u a de e es cas ellonenques. Memb e undado de la Sociedad Cas ellonenca de Cul u a, jou una de les pe sones que amb més il.lusió po a en enda an l'o gani zació de l'Aplec on es i ma en les «No mes de Cas elló», l'any 1932. No mes que ell semp e ha emp a en o s els seus nomb osos a icles, edi a s a eu del País Valencià i de les e es ge manes de pa la ca alana. « ... Semp e, semp e s'ha dona a Cas elló una inquie ud cul u al. Fins i o els a esans o gani za en e úlies i enca a al es sabien oca algun ins- umen musical. A da e ies del segle passa , Sal ado Guino i Rica do Ca e as, companys en el pa i mau is/a, enca a que gens polí ics, man in- gue en amb Gaie à Hugue i (!/ seu ill Ramon, una publicació i o/ada "Aye y Hoy", de cai e cul u al, que malg a o ingué una ida cu a. Aquí s'inicià en ce a mane a la Cas ellonenca de Cul u a, junyin o s els elemen s escampa s, la gen de la "cul u a cas ellonenca" d'alesho es.» -N'Àngel, quins o en els p i- me s en adona -se de la impo ància que pod ia assoli aques a naixen socie a ? -P ecisamen ó em Lluís Re- es i jo. Ens posà em en con ac e amb Sal ado Guino i o s es començà em amb la asca. En aques momen i ia a San Ma eu una igu a excepcional pe a les nos- es lle es, enca a malg a o ben • poc es imada i coneguda, com ou Mossén Be í, que alesho es ja ha- ien e seua els ca alans, un home d'ex ao dinà ia capaci a in es i- gado a i de eball. Manuel Be í ou un dels elemen s més b illan s de la nos a Socie a Cas ellonenca dels anys 20. Aques e a un capella mol libe- al, i el bisbe de To osa d'alesho es no el enia massa ben conside a . Pe què?, doncs pe què e a mol amic d' A agonés, el cacic libe al de San Ma eu, en on a amb l'al e cacic, el conse ado Ag amun . «La uni a del ca alà és indes iable.» ¡Coses d'eixes que passen als po- bles! Reco de que A agonés ou desp és l'alcalde epublicà de Cas e- lló, l'any 1936, i la seua es ima pe l'a i la his ò ia el po à a encoma- na a l'escul o Adsua a que sal a a la pe i a ima ge de la pa ona, la Ma e de Déu del Lledó. -El Cas elló cul u al dels anys 20 i 30 i, en conc e , la «Cas ello- nenca» cap on es a en més decan a- des, cap a Valè11cia o a Ba celona? Pasa ... !a pagina siguien e. SAO -11 «Cas elló i València mai no han ingu massa elació cul u al.» Vien e de la pagina an e io . Re es , Guino , Ca e as, e cè e a, -Cas elló i València, mai no han ingu massa elació cul u al, sem- p e han es a independen s. La gen in el.lec ual de Ja nos a e a s'ha aboca més cap els ce cles ca alans, gen amb mol a més p epa ació, menys anà ics i més seny, com és el cai e dels ca ellonencs. Pe al a banda, els ca alans an eu e que ací a Cas elló hi ha ia un nucli d'in- el.lec uals mol in e essan . El lli- b e del nos e con a e Lluís Re e , La Llengua Valenciana. No es pe al seu es udi i con eu, que a es a la base de «les No mes», l'ha ien p emia Lo Ra Pena a uns jocs lo als. Aqueixa ob a a cau e a Ba celona, i Pompeu Fab a a di «aqueixos dè la Cas ellonenca no són de València», comp én? També opina en quelcom semblan a l'Ins- i u d'Es udis Ca alans. -Vos é, N'Àngel, es igué des d'un p ime momen mol in e essa pe què la nos a llengua assoli a a ia una no ma i a g ama ical. I aqueix aco d es donà ací a Cas elló. Com? -A Cas elló hi é em un g up de gen in e essa s pe la nos a llen- gua. Fe andis Sal ado , Falomi , 12-SAO una gen de d e a ci ili zada que en aquell momen enia a les seues mans la de ensa del nacionalisme, pe di -ho d'alguna mane a, i am- bé de la llengua. Desp és ind ia la in i ació de la «Taula de Lle es Va- lencianes», i Guino ens a di a Re- es i a mi: «Ací hem d'assen a unes No mes, que es an ja ap o a- des a Ca alunya, les de Pompeu Fa- b a.» Cla !, ell es eia un aona- men : «Quan anem de isi a ens po- sem les saba es de xa ol i el es i bo, doncs, o el que siga lèxic i mo ologia, cal que emp em el nos- e, pe ò Ja es a cal e -ho com ho demana Ja ciència i Ja ilologia.» Més enda an , ou Sal ado Gui- no el qui po à de Ja mà o allò de les No mes, i al desapa éixe la «Taula» es aslladà l'epicen e a Cas elló. -S'ha pa la que si el pa e Fulla- na posà mol es di icul a s pe signa les No mes; que si enia enemis a pe sonal amb Fab a, i an es al es cosas. Que n'hi ha d'això N'Àngel? -A Fullana no li a cos a gens i ma -les. Alesho es ell ja es a a con ençu que calia Ja uni a de la llengua, ni ampoc a e ma xa en- e e. Només a ebacula Nicolau P imi iu i algú que a a no eco de, que esc i ia a Las P o incias. Pe ò si al pa e Fullana el a sal a a Ja gue a Pompeu! Ell e a al balnea i de San Hila i, i Fab a en pe sona anà a sal a -lo. Cla , ell podia e això pe què e a d'esque es. L'ac e de la i ma, el 21 de desemb e de 1931, no ou gens pol.lèmic. -Quina és ac ualmen la posició de la Cas ellonenca da an el p o- blema de la llengua que a a es oba abiosamen adicali za a Valèn- cia? -Nosal es ho hem ingu sem- p e mol cla . La uni a del ca alà és indes iable, ho diga qui ho diga. I no c egues que no hem ingu que supo a p essions. Fa uns mesos, aqueix senyo que é el ea e Talla, a esc iu e a Las P o incias en con- a de la Cas ellonenca i desp és a pa la amb el nos e p esiden , Ca- simi Melià, i en Casimi li digué: «Mi e, con a la uni a de Ja llen- gua, ací, a Cas elló, no consegui an os és mai es.» Com digué el g an ilòleg i memb e de Ja Cas ellonenca Ge mà Colon, a uns dies, a Cas e- lló: «Les "No mes" son el símbol de la uni a de la llengua ca alana.» Josep Miquel F ancés