'Linguistic Inquiry' i la gramàtica generativa transformacional (I i II)

inguistic Inquiry~ i la grdrica gene Gemma Rigau i Olivet ¿inguistic Inquiry* (LI d'ara endavant) 6 una revista nord-americana de liogüistia d'una cada dia m& considerable importgncia pez a seguir el pd actuai dels problemes i les inwsigacions entm del iienguatge. Amb inim m6 didgador que no pas crític, aquestes ratlles es proposen de fer-ne una recemi6 que posi a Isabast de lector~ cuiosos, peto no del tot iniciats, l'exist+cia.> el awtext i el tarannh d'aquesta pubhcaa6. Com. que, e part la. dvetsitat de temhtiques i enf-ts lingüistics, cal compy tarnbC amb I'embalum del material editat, un comentari exhaustiu i detaüat de LI resultaria, & literalment im ible. 1, si ens lirnitiivem a anaiitzat a Euna única qüesti6; de les moldssim~ que planteja; la nadcia de wnjunt que ara pretenem tampoc na la podríem referir. No obt aixb, les anotaaons que wgueixen (bbviament, a risc d'insufiaents i de fades): esd'scostar el lector d'unlt_ forma prou> documentada-a 11 i al seu Bmbit. LI és edi;ada per The -MIT Press a Cambridge (Massachusetts), redactada fonamentairnent en kngua &esa: amb freqiihxia 1. Vint nhems. El nirimero 21 ha sorüt quan ja no &a possibi&iniirar-nc el eontingut a aquesta ressenya. ' 2. "Amb lWca excepcid &Wrarticie m demany de EAanbred BIBRWISCH, Feíitar-Linguistik, 'L. I.", r: nQmr 1 (1970).' ' , . ~rativa transformaciond (1), trimestral. Des del gener de 1970, -que va apateixer, &S ara, n'han SOEtít vint núme ros apkgats en cinc volums, un per any. Dirigeix LI, des del seus inicis, Samuel Jav Keyser, d un consell dlassessors que reuneix noms com N. Qiomdcy, M. Halle, Y. Bar-Hillel, R. Jak.obson,- C. IáviStrauss, G. A. Milier, J. Piaget, W. V. Quine, etc., i amb un consell d'adjunts de di&& per on, al llarg dels volums, han anat passant molts dels capdavanters, de la. lingüística guietatiua americana i europea: E. Bach, J. Fodor, L. Kartunen, G. Lakoff ,P. Kiparsky, M. Grm, B. Hall-Partee, P. Postal, J. R Ross, J. McCawley, N. Ruwet, D. M. Petlmutkt, etc. Segons la mtena6 dels seus promotors, LI vol ser una plataforma inteHd on tinguin cabuda totes les discipünes que convergeixen en el propbsit d'explorar E d'estudiar I'habilitat humana a manipular signes. Des dels inicis de h grdtica generativa tcansformaaonal, amb la publicaQ6 *de Syntucric Structures de Chomsky, la linastica ha experimentat grans canvis i hi ha involucrat altres branques de la a&& amb les quals estava en relaci6; la psicologia, la fi. losofia, les matemittiques, I'antropologia, I'art, la biologia, la literatura, l'acústica i-la psicopatología del llenguatge. Doncs be, LI esti\ oberta a totes eiies en k mesura deh seus interesos lin$ístics i de 'les seves comexl*ons. L3atend6 ~rioridlria, evidentment, és sempre mantinguda per .les :m&b espccíhment lingüfstiques, sobretot en aquells punts més candents i debatuts de la seva problemhtica actual i en aquells nous plantejaments seus que generen --o han generat jatot un seguit de noves teories lingüístiques. LI proporcionaria precisament, per voler dels editors, un camp de batalla i un laboratori experimental on els contactes, rtpliques, noves argumentacions i tota mena de propostes i debats resultessin rhpidament possibles i públics i, a m€s, a l'abast immediat d'un ampli cercle d'estudiosos d'arteu. En correspondtncia a aquests propbsits, la revista no 6s pas estructurada en base a 36 meros monom&fics, que traurien agilitat a la discussi6 i l'intercanvi, sinó pel sistema tan comú de seccions fixes. La primera €s dedicada a assaigs i articles de fons. Segueix la secci6 de rspliques i polhniques (Remarks and Replies) usualment, perb no Das necesshrixment, referides a escrits abareguts a LI mateix. La tercera secció, intitulada Squibs and Discussion, 6s la m6s original de la revista i s'emporta gairebé la meitat de les pagines de cada número; es tracta de notes, petites acotacions, debats breus, a vegades simples preguntes: l'exemple que desfh una armmentaci6; l'argument que desmunta una teoria, o bé que I'aferma; la reflexi6 o I'acudit que iHumina un problema; respostes en contra d'afirmacions, escrites o orals, d'algun lingüista; l'exposicib d'una paradoxa o la formulau6 d'un problema on al& s'ha encallat mentre estudiava una qüestió ... En tot cas són sempre notes molt breus entorn de problemes molt concrets. Aquesta secci6, d'una gran fluydesa, permet al lector d'estar al as de noves idees que vagin sorgint, tot just apuntades o formulades de fresc, i fins dels dubtes i desconcerts d'estudiosos. El seu carimer informal i absolutament obert possibilita al lector, a més, d'intervenir-hi amb tota normalitat si hi t~? alguna cosa a dir. LI no dedica cap seccib a bibliografia ni I a comentaris sistematics de novetats de llibres o articles.' Donat el carhcter obert de LI, a les seves pagines es poden llegir, ocasionalment, estudis reladonats d'alpna manera amb la capacitat lingüística de l'home: d'emoanuopologia, o literatura, o art... N'és un exemple interessant la qüestió suscitada per Philip Lieberman i Edmund S. Crelin4 entorn 3. Hem trobat una Jola ressenya, Review Articles: The Structure of Symbol Systems, de Mq BUCK. sobre N. Gooo~~uu, Longunges of Artr An Approach to the Thwry of Symbols, "L. I.", n: nh. 4 (lml). Ai darrer número dels volums N i v hi ha una llista pelada, sense cap comentari crític, dels llibres i revistes rebuts durant I'any a Ia redaccid de 'L. I.". 4. P. IJJBERMAN i E. S. CRELIN, On the Speech of Nemderfhd Man, "L. I.", u: núm. 2 (1971). de si l'home de Neanderthal podia o no emetre sons articulats. Fonamenten el seu estudi en el crani fbssil de La Chapeile-aw-Saints, que consideren com a arquetípic de l'home de Neanderthal, i en conclouen la insuficitncia de l'aparell vocal supralaringi i, per tant, la seva incapacitat de produir un llenguatge articulat. Els autors en desprenen dues conseqiiencies: primera, que l'home de Neanderthal, tot i que la seva habilitat fonetica havia de ser superior a la dels primats no humans actuals, i probablement era utilitzada per la comunicació, no obstant aixb no parlava; segona, que l'home de Neanderthal representa un nivell intermedi en I'evoluci6 vers el llenguatge, l'aparici6 del qual fou gradual. Segons els autors, la desaparició de l'home de Neanderthal pot ser explicada com una conseqiiencia de la seva deficitncia lingiiística -i per tant, inteuectudenfront de l'home de Cro-Manyb, dotat d'una forma semblant a l'home actual. Aquest estudi de Lieberman-Crelin fou contestat a Squibs and Discussion per K. ReismanS i per Donald H. MorrisP Aquest darrer demostra apodfcticament que la reconstrucci6 feta per Lieberman-Crelin de les regates o solcs supralaringis del crani fbssil de La ehapelle-auxSaints €s errbnia, la qual cosa invalida les conseqütncies que feien derivar de la seva anhlisi. Un altre exemple de l'amplitud dei JXgistre temhtic de LI, i que els interessats per la literatura i l'art llegiran amb gust, ens e1 d6na l'article de Roman Jakobson que obre el primer número de la revista: On the Verbal Art of WiUiam Blake and Other Poet-Painters? L'autor hi analitza ei poema Infant Sorrow de William Blake i la iHustraa6 que l'acompanya, com també l'aphdix pdtic dlHenri Rousseau a la seva pintura LC Rtve i un poema de Pau1 Klee. Jakobson subratlla la clara simbiosi pintura-poesia en tots tres casos. Amb tot, la imniensa majoria de les phgines de LI 6 dedicada a qüestions específicament Iigiirstiques. I no pas nom& entorn de la llengua anglesa. Maigrat que LI hi sigui redactada i que la majoria d'articles i notes tractin de qüestions de i'anglts, també hi s6n estudiats un munt de problemes d'altres ambits lingiibtics, a vegades molt dunyats de rangib. Hi trobem articles o notes sobre llengües romsniques (catal&, castella, pottugub, italih, han&, 'etc.), sobre el turc, japon&, persa, hscrit, palestí, maltb, txec, eslau, llengües o diaiectes amerindis (yaweimani, klamath, sarcee, ojibwa, navajo, etc.), 5. K. R~SMAN, Nmnderthai Man Speaks, 'L. I.", N: ndm. 4 (1973). 6. D. H. MORRIS. Neanderthal Speech, "L.I.", v: núm. 1 (1974). 7. R. JAKOBSON, "L. I.", I: ntím. 1 (1970). Gemma Rignu i Oliver interessos de LI. Des dels seus inicis, el 1970, LI rdecteix les fites més im~ortants de i'wolució de la gramatica generativa transformaciond. Com és sabut. i'activitat dels lingüistes Qenerativistes s'ha manifestat fonam>ntalm&, més que no pas en la publica& de Ubres, en conferencies, comunicacions o ponenues a colloquis, fulls fotocopiats o de difusió reduida, articles de revistes ... Doncs bé, LI ha estat una de les tribunes que han protagonitzat i das el curs de la lingüística generativa, els seus alts i baixos, les seves polhmiques ... A LI es tracten, s'han tractat, problemes de fonologia,9 de morfologia lo i d'interrelació entrq sintaxi i semhtica, sobretot en les qüestions de la referhcia'dels sintap mes nominals," correfedncia i pronominalitzaci6,'2 en les de pressupo~iaons,~ de frases 8. J. S. GR~R, # HOZ Kinship Terms, "L. I.", IV: núm. 4 (1973). L'estudi 6s especialment interessant perqub, de passada, hi analitza els clics d'aquesta llengua. 9. M. K. Bui 1. BORLJ~IS, Vocalic Ab temations in Sponish, "L. I.", N: núm. 2 (1973); M. HARRIS, Stress Rutes i English: A New Verszon, "L. I.", N: núm. 4 (1973); M. K. BRAME, The Cycle in Phonolgy: Stress in Palestinian, Maltese, and Spanish, 'L. 1.". v: núm. 1 (1974); M. L. The Strict Cycle in Phonology, L. 1.". v: núm. 2 (1974): J. W. HARRIS. On Certain Claims Conceming Spanish ~honology, "L. I.", V: núm. 2 (1974); M. K. BRAME i 1. BORDEUIIS, Some Controversial Questions in Spanish Phonology, "L. 1.". v: núm. 2 (1974); E. E. Vom, Catalan Vowel Reduction and Angled Bracket Notation. "L. 1.". n: núm. 2 (1971); E. PHBLPS, Catalan Vowel Reduction-Alpha, Braces, or Angled Brackets?, 'L. 1:. m: nb. 2 (1972): etc., ctc. 10. M. Et\ua, Prolegomwa to a Theory of Word Formation. 'L. I.",, N: &m. 1 (1973); A. M. STBVENS, Fixed Morpheme Order, "L. I.", n: núm. 3 (1971): etc. 11. M: MÁkos, A note on NP's Made Definite by Entaflment, .L. 1."' n: núm. 2 (1971); R. S. JACKBNDOPP. Modai Structure in Semantic Represcntation. "L. I.", 11: nh. 4 (1971). - 12. D. ~RLMUWR, Surface Structure Constraints in Synta*, "L. 1.". 1: niun. 2 (1970). (Vegeu-ne una crítica a H. CONTRRRAS i J. NELSON RWAS, Some Remarks on Spanish Clitics, "L. I.", m: núm. 3 (1972)); E. BACH, Pronominalizution, "L. 1.". 1: núm. 1 (1970); J. BRESNAN, An Argument Against Pronominalization, "L. I.", 1: núm. 1 (1970): P. M. POSTAL, On Coreferentiaf Complement Subject Deletion, "L. I.", 1: núm. 4 (1970); J. GRINDBR, Chains of Coreference, "L. 1.". 11: núm. 2 (1971); J. GRINDHU i P. M. POSTAL, Missing Antecedents, "L. 1.". n: núm. 3 (1971); J. BRBSNAN, A Note on the Notion "Identity of Sense Anaphora", "L. J.", U: núm. 4 (1971); P. M. PosTAL, A Global Constraint on Pronominal;zation, "L. I.", m: núm. 1 (1972); J. R. Ross, The Superficial Nature of .Anaphoric Island Constraints, ~erbi,'~ dels verbs causatius," de les frases de relatiu." de les ~omoletives?~ de les com- >$'+Y\ &k3 &~r ~j i "L. I.", Ir: núm. 4 (1971); S. Kuvo, Pronomrnnlization, Reflexivization, and Direct Discourse, "L. I.", 111: núm. 2 (1972); P. COLB, Backward Pronominalization and Amlogy, "L. 1.". v: núm. 3 (1974); etc., etc. 13. L. KARTTUNFN, Premppositwn of Compound Sentences, "L. 1.". IV: núm. 2 (1973); J. J. KATZ, On definitzg "Presupposition", "L. 1.". IV: núm. 2 (1973); etc. 14. J. F. STAAL, Performative~ and TokenReflexives, "L. 1.". 1: núm. 3 (1970); P. A. SCHREIBER. Stde Disiunts and Performative Analysis, #L. Í.",-m: &. 3 (1972); D. BOLINGSR, Objective and Subjective: Sentences without Performatives, 'L. 1.". N: núm. 3 (1973); etc. 15. T. SCHIEBB, On a Global Derivational Constraint Involving Quantifiers in Gemn, "L. 1.". 1: núm. 3 (1970): G. CARDEN. On PostDetermine? Quantifiers, "L. 1.". 1: niun. 4 (1970); J. HINTIKKA, Quuntifiers vs. Quantification Theory, "L. 1.". v: núm. 2 (1974); etc. 16. A. M. ZWICKY, Usuully and Unusually, "L.I.". 1: núm. l(1970): P. M. POSTAL, i J. R. Ross. A Problem of Adverb Preposing, "L. 1.". 1: núm. 1 (1970); P. A. Scmaxm~, Some Constraints on the Formation of English Sentence Adverbs, "L. 1.". a: núm. 1 (,WL); R. H. THOMASON i R. C. STALNAKBR, A Semantic Thwry of Adverbs, 'L. 1.". m: n*. 2 (19731; ~tc. 17. J. A. FOWR, For not Deriving "KW ftvm "Cause to Die", "L.I.", 1: núm. 4 (1970); G. ~ROW i J. R. Ross, A' Note on AMphoric Islgnds and Causatives, "L. I.", m: núm. 1 (1972); C. S. SMITH, On Causative Verbs and Derived Nominal~ in En~lish, "L. I.*,,m: niun. 1 (1972); D. e. CRUCE, A Note on EngtEsh Causative, "L. I.", m: niun. 4 (1972); etc. 18. D. M. PRRLM~, i J. R. Ross, Relative Clnuces with Split Antccedents, "L. 1.". I: núm. 3 (1970); J. P. THORNE, On Nonrestrictive Relative Clouses, "L. 1. , m: núai, 4 (1972); R. A. Hvoso~, Tense and Times Referente in Reduced Reiatived Cfauses, "L. 1.". N: núm. 2 (1973); N. Famw~, Relative Ciauses mtd Performative .Ver&% *L. 1.'. N: núm. 4 (1973); S. KUNO, The Position 9 Relative Clauses and Conjunctions, 2. i. , V: núm. 1 (1974); etc. 19. D. T. L*\Nmmm, The "Can't Seem toa Construction, "L. I.", 1: nbm. 1 (1970); P. M. POSTAL. On Coreferentid Subjpt Deletion. "L. 1.". 1: núm. 4 (1970): S. KUNO, Constra;nts on internal Clauses and Sententiaf Subjects, "L. I.", m: núm. 3 (1973): etc. 20. G. LkirOR i J. R. ROSS. Chmpuratives and (Njever, "L. 1.". 1: núm. 1 (1970); G. M. GR~, More X than not X, "L. 1.". 1: núm. 1 (1970): J. R. Ross i D. M. PERLMUWR, A non-sotirce for Comparatives, "L. 1.". 1: núm. 1 (1970); R. HUDDLBS~N, A Comparative Tautology, "L. I.", n: núm. 2 (1971); J. W. BRESNAN. Syntax of tke Comparative CIauses Constmctwn in English, "L. I.", N: núm. 3 (1973); etc. 21. E. BACH, Questions, 'L. I.", n: nGm. 2 (1971); S. KUNO i J. J. ROBINSON, 'Multiple Wh Questions, "L. I.", m: núm. 4 (1972); etc. tat...= entre una gran diversitat de pmblemes. LI retull també estudis diacdnics? S'hi constata que la lingüística histbrica ha enriquit la seva capacitat de descripció i explicau6 dels canvis dels sons quan ha incorporat la noció general de conjunt ordenat de redes generatives fonolbgiques. Fins aqui, hem mirat de referir únicament les dades més exteriors i mecaniques del funaonament de LI: la seva, diguem-ne, fitxa tecnica, les grans iínies directrius, l'estructura i l'abast de la seva temktica. Si pretenem, pero, una aproxima& múiimament consistent a LI, que ens permeti de copsar, a'un nivel1 qualitatiu, el paper i la significau6 que ha mantingut en el context dels estudís hgühtics, haurem de fer recurs a una doble tefIexi6: per una banda, entorn del mm geaerai, I'wolua6 i les polhniques de la gcaniatica generativa transformacional, i'hbit propi on va nher LI; i per l'altra, a través d'una tria significativa de collaboracions, veme en quina mesura LI s'ha incorporat a aqueII hbit i se n'ha fet ressb. És a dir, en quina mesura hi ha contribuit i amb quin estil. Si exarninem aixb, penso que podrem fer-nos &rec, d'una forma relativament plausible, de quina mena de revista de lin@ística es LI. En un repiis breu de lJevolucióx de la gramatíca generativa transformacional (GGT) durant els últims anys és gairebé obligat que ens limitem a una única polemica, la rnés destacada, la més ernblernatíca i de fons, la més aguda i que més tinta ha fét gastar als liigüistes generativistes (si bé. darrerament ha perdut virulhcia i sembla qué els coñtrincants, ja fatigats de discutir i desenganyats de convkcer, es dediquen a perfilar cadas. els pmpis punts de vista): la controvhsia entre la semantica interpretativa (SI) i la semhtica generativa (SG). Veurem, doncs, aauesta ~ol&mica-dau i el seu curs en el de.& GGT. La GGT podem dir que apareix amb la pubIieaci6 de Syntmtfic Structures, de Noam Qlomskv. l'anv 1957. i aue d'akshores en- $ ha Gtat &manéntrn&t en rcvisió. En aquesta obra primerenca, on Chomsky assaU. J. HANKAMER, UnaccepdrrbIe Ambiguity. "L. 1.". IV: nfun. 1 (1973); P. M. Posru, On Certain Ambiguitíes, 'L. 1.". V: nh. 3 (1974); etc. 23. S. R. -N, On Grassmann's Imn, in Sanskrit, "L. 1.". 1: nh. 4 (1970). replicat per E. PaaLPs i M. K. BRAME, On Local Ordering of Ruies in Sanskrit, 'L. I.", N: núm 3 (1973); etc. ja la formulaci6 generativa d'algunes idees de 2. Harris, la semhtica no hi és considerada, encara, com una part de la descripció lingüística. Ara bé, aixb no vol pas dir -encara que sovint hagi estat interpretat aixíque Chomsky dubtés de si era legítim l'estudi de la significació i de si realment calia in corporar un estudi de la referencia i de la significació a una teoria del llenguatge cornpleta?' Només que la sintaxi era tractada independentment de la semhtica petqu&, per a descobrír o seleccionar una gramhtica, la interpretació semhtica no semblava pas necessiiria. L'any 1963, J. J. Katz i J. A. Fodor" intenten per primera vegada de formular la semhtica corn una part sistemktica de la descripció lingüística. Pretenen una teoria més potent que in~estigui~abora la sintaxi i la semllntica, per tal corn descriure sincrbnicament la totalitat &una íiengua natural comporta caracteritzar-la gramaticalment i semhticament; dit en parauies de Katz i Fodor: la descripció lingüística sincrhnica menys la gramatia 6 igual a la semhtica. Una teoria semhntica així ha de descriure i explicar la capacitat interpretativa dds usuaris d'una llengua per: a) detectar les ambigüitats no sinthctiques d'una frase i caracteritzar-ne les diverses lectures possibles; 1-' determinar el nombre de 1d'una frase a través de les relacions semhtiques, de forma que en siguin eíiminades les ambigiiitats potenaals; c) recon&er les frases anbmales; i d) percebre si una frase és pdfrasi d'una altra26 La teoria semsntica, -ns Katz i Fodor, entra en acció sobre les frases quan ja han estat descrites sintiicticament; amb parades seves: I'entrada (input) del component sembtic és la sortida (outpwt) del component sinthctic. Una teoria semhtica és integrada per: a) un udiccionarin o cathleg de mts els elements lelrics i de lei séves' leauies, expressades en téfmes: d'un vocabulari semhntic universal; i b) un conjunt'finit de eregl* de projeció», que determhúiila cbrrectainterpretació semhticaíde cada una de les frases engendrades per la gramatia. D'aquestes regles de projecció, que converteixen* estnictures profundes en representacions7 semhtiques, n% ha de dos tipus, segons si són aplicades a frases que han sofert només transformacions singulars (Pi) o be a frases producte de transformacíons generalitzades (P2). Katz i Fodor consideren essends les regles del segon tipus perqu¿?, a ells, hi 24. Cf. N. CHOMSKY, Prbleg a Estructurcrs sintácticas (Mexic, Siglo XXI, 1974): p. 19. 25. J. J. ICin i J. A. FOWR, The Structure of a Semantíc Theory,Ldins "Language" 39: núm. 2 (1963). reeditat a FmR i Knn, ed. The Structure of Language (Englewood Cllffs, N. J., 1964).' 26. FODOR i Knm, op. dt., PS. 402-403. 82 Gemma Rigau i Oliver ha transformacions que tenen efecte semhtic i, encara, perquh les frases compostes resulten de transformacions generalitzades. Per a J. J. Katz i P. M. Postal a An Integrated Theory of Linguistic Descriptions (1964),n en canvi, les P2 no són necessaiies, ja que, com han mostrat, les regíes de projecció operen exclusivament sobre indicadors sintagmitics subjacents i, conseqüentment, les transformacions no en canvien el significat; és a dir: tota la informació sembtica esta representada en I'estructura subjacent. Un cop assumides per Noam Chomsky a Aspectes of the Theory o/ Syrrtax) les conclusions de Katz i Postal van ser incorporades -i la van millorara la teoria' sinthctica on, ara, la semhtica hi té un paper ainterpretatiu~. La teoria exposada en aquesta obra és coneguda per Teoria Esthdard (TE). Els seus components són esquemtiticament presentats d'aquesta manera: 1 BASE 1 MACIONAL Estructura Cada compofient 6 túi coniunt de t&s o processos.que converteken la repres'ent&i6 d'entrada & la de sortida. se~ons 'indiauen els vectop. , - La -TE comportava, pero, alguns inconvenients: Entre les propos,tes generals encaminades a resoldre'ls destaquem la Teoria 'EStbdard Ampliada (TEA) i la teoria de la Semhtica Generativa (SG). R. C. Dougherty, S, Y. ~uroda, J. E. Edmonds. R. Tackendoff. T. Brésnan. etc, s'adsl criuen'a laVpronosta de TEA, sehnd la qual la representad6 semhtica no 6s pas-determinada exclusivament per I'estructura ptofunda de la frase (on lei relacions funcionds i les propietats aarticulars dels lexemes determinen les relacions semhtiques), sin6 que, en 27. ,(The>MiT Press, Cambndge, Mass., 1964.) 28. (Thej MIT Press, Cambridge, Mass., 1%5); versi6 castellana Aspectos 'de & teoría de la sintcuñs (Madrid, Aguilar, 1970). certs aspectes (l'abast de la negació, la auantificació, les relacions anaforiques, etc.), és determinada per les regles que operen en I'estructura superficial. Aquesta correcci6 a la TE quedatia visualitzada com segueix: BASE I Observem, .peto, que la TÉA queden intacta els postulats_fon,pqtals de,la TE, com, per ~Geinple, la"i8dependhcia siptaxi-semi&tica: ' t8 '&tural&:.íntegretativa de la semmtiq,' n0a-6 ii'estmqá pdu~~ da.. . Qí6mskf G~~teii-ha a&& aquesta revisíó' % ja ;& TE"': A! la in&& de l'édici6 cá6fdíana iie- 's$&t&tic-' Struc~ures,~ acaba I'exposiaó ahí: #Si parkm de la base dels coneixements actuals, la Teoria Estandard Ampliada -em -sembla la. versi6--m& pkómetet$ora de la teoiia de 1a gramhtica generativa.~ - - - Pero no tots eis lingüistes generativistes hi estan d'acord. Una .bna miia (encara qu no puguem dir-ne una escoia unificada), 41.- sempre han anat advertint les insuficihcies de la teoria chomskyana, propugnen una modificació.molt radical. Encappien eis seus trebaiis i les seves propostes amb el nom de Semhtica Generativa (SG): G. Lakoff, P. M. Postal, T. R. Ross, , J. D. McCawley, etc. Essencialment, la seva convicció comuna és la insepar&íilitat sintaxi-semhtica i, també, que el paper de les transformacions, corn de les restriccions derivacionals en general, consisteix 28 bis La revisi6 estP apuntada a,AspecCs of the Theory of Syntax, cap. 3 nota 9, i segons Chomsky (Deep ' StructUre, Surfdce Structure, and Semnnt:c Interpretation a Studies on' Semantics in .Generative Grammar, 1972, nota 20). abans de l'estiu del 66 ja havia presentat la m visió. 1' 29. Cf. N. CRo&fsasm, rntiÓd&&'a la versi6 castellana d%tructurar sintácticos. edici6 citada, p. u. a relacionar les re~resentacions semhtiques arnb les estructures de superficie. Pensen, amb totes les repemssions tebriques mnsegüents, que Ia semhtica pot ser generati~a,~ i consideren únic el sistema de regles que relaciona les representacions semhtiques amb les estructures superficials. La proposta de la teoria SG podem representar-la esquemhticarnent mm segueix: COMPONENT el Notem que el punt dau de la diverghcia entre la TEA i la SG 6s l'autonomia de la sintaxi. Un repas a I'evolució de la lingüfstica generativa, des de les Syntactic Structures fins a la SG, fa veure que l'expansió del domini de la teoria lingüística 6s I'expansió de la definició de la semhtica. En, forma gdfica, i considerablement resumida, podem observar-h~:~' Chomsky (1957) NO Sf - - - Lees (1960) TEA sf 'sf sr SI NO 1: Forma ~art. la semhtica. de la descri~- ci6 lingüistka?' 11: És inde~endent, la sintaxi. de la semhtica? 111: Es interpretativa, la sembtica? IV: Hi ha un nivell independent d'estructura profunda sinthctica? V: Es fonamenten exclusivament, les interpretacions sembtiques, en l'estnictura profunda? Sobretot els darrers cinc anys, els semhtics generativistes han pubiicat copiosament, maldant per defi la seva teoria lingüística, precisar-ne els extrems, palliar-ne els defectes, proposar noves hipbtesis, polemitzar amb els contrincants.. : Els contrincants, evidentment, han contestat als atacs, maldant també, alhora que indicaven els defeaes de la SG, per estendre i aprofundir les prbpies argumentacions. La controv&rsia que en resulta, ja n'hem parlat més amunt, fou d'una gran vivacitat. LI, tambC ho hem dit, es constituí en tribuna de debat des que sortí, el 1970, i fins avui ha anat oferint les seves pagines al torneig lingüístic. Veurem ara com s'hi ha desenrotllat a través d'una tria dels textos que m'han sernblat més representatius. La polemica, emblematics, per ella mateixa, pensem que caracteritzarA, alhora, l'abast i el comportament de LI. Al primer número de LI, P. M. Postal hi publica un extens artide, On the Surface Verb «Remind»F molt sovint replicat a LI mateix i a d'altres Ilocs, on anaiitzava les propietats sintactiques d'una de les accepcions de I'estructura superficial del verb angi&s remind en el sentit que t€ a 1) (un cas en el qual el significat de llelement verbal implica una percepaó de simiiitud entre entitats): 1) Harry repinds. me of Fred Astaire u Postal es proposa mostrar que una anaiisi ben portada de les propietats de remind 32. "L. I.", 1: nb. 1 (1970). ps. 37-120; tamb6 publicat a C. J. RLLMORB i D. T. LANGENWBN, ed., Studies in Linguistic Semantics (Nova York, 171); per a un resum en francbs, vegeu "Langages" 27 (1972). L'akicle t6 la següent estmctura: a) aillament de l'element I&xic objecte d'estudi; b) estudi de les propietats característiques de les frases que contenen el verb remind; c) presentació d'una estructura profunda que expliqui aquestes propietats; i d) implicacions te& riques de I'anilisi. 33. Hem conservat sempre els exemples en anglbs perqub la traducci6 no pkrmetia" de respectar, molt sovint, l'estructura. de les frases mgleses objecte de llanAlisi. 30. Cf. h. LUropp i J. R. ROSS, IS Deep Stwture Necessary? (Indii University Linguistic Club, 1973); traducci6 castellana a V. SANCHBZ DE ZAVALA, Semántica y Sintaxis en la lingüisticn transformatoria, vol. I (Madrid, Aliinza Editorial, 1974). 31. Vegeu H. MACIAY, Overview, part 11, a D. D. SWNBERG i L. A. JAKOBOVITS, ed., Semantics (Cambridge, University Press, 1971), p. 158 Gemma Rigau i Oliver no és factible en la concepció &estructura profunda de la TE de la GGT i que, en canvi, aquestes propietats reafirmen el punt de vista de la SG. Postal identifica, d'antuvi, l'element lexic objecte de i'analisi, és a dir, l'aifla de tots eis altres elements lkxics que comparteixen la mateixa forma fonolbgica i amb els quals podria ser confós. Defineix el significat de remind que estudia amb la parafrasi perceive similar (percebre corn a similar) destriant-lo d'una altra de les seves possibles lectures: cause to remember (fer recordar). En la primera accepció, remind és un verb d'estat, no pas d'acció; efi la segona, en canvi, és un verb d'acció, i per aixa.adrnet la forma imperativa.% La primera observació de Postal és: les frases amb remind (=percebre corn a similar), en I'estructura superficial, apareixen formades amb l'element verbal i tres sintagmes nominais: un subjecte, un objecte, un objecte directe. Constata també que remind és un verb únic, en el sentit d'inassimíiable a cap dels tipus de verbs anglesos que es construeixen amb tres sintagmes nominals, corn per exemple el tipus que compren give (donar), throw (llen~ar), steal (prendre), borrow (manllevar), etc., i igualment inassimilable als que es construeixen amb sintagmes introduits per about. D'altra banda, cal també distingir remind d'altres verbs que es construeixen amb tres sintagmes nominals, corn és ara inform (informar), convince (convencer), warn (advertir), l'estructura dels quals ~odem representar esquematicament com: SNi verb SNí oj SN3. Postal diu que el sintagma nominal introduit per of i subordinat a un dels verbs suara esmentats ha de ser forcosament abstracte; per aix6 remind és inassimilable a aquesta tipologia verbal. D'altra banda, a més, aquests darrers verbs s6n d'acció i reclamen un agent, mentre que remind ho és d'estat i cap dels seus tres sintagmes nominal~ funcionara corn a agent. Per tot plegat, Postal qualifica remind d'únic en el seu tipus. Segons Postal, una altra de les característiques de les frases amb remind és que cap dels tres sintagmes nominals que hi apareixen no pot ser correferent a cap dels altres dos, és a dit, per tal que les frases estiguin ben formades no pot haver-hi ~qeferenaa.3~ La impossibilitat de correferhcia 6 raonada quan mstal estudia les estructures que contenen remind. Ja hem dit que el significat de remind implica una percepció de sirnilitud entre dues entitats, runa representada pel sintagma nominal-subjecte, I'altra pel sintagma nominal-objecte. El sintagma nominal-objecte indirecte representa l'entitat que experimenta la semblanca. Postal senta esquematicament corn segue 14) 34. Aquest segon significat es troba en les frases com 3) Harry reminded Betty to visit her sick uncle. G. LAKoPP, a On Generative Semantics, publicat a Semantics, ed. cit., p. 270, nota b, assenyala un altre significat de remind, sovint conf6s amb els dos de Postal ja esmentats: make think of (£er pensar en). 35. Postal parla de la correferkncia pressuposada, i nb pas de I'assertiva. Per als tres tipus de correferbncia possibles en les frases de les Ilengües humanes, cf. POSTAL, On CorefereSN (S) v SN' (O) t (SIMILAR) Es pot dir, doncs, que aquestes construccions contenen dues proposicions: la vrimera indica que un individu s'adona d'un estat de similitud expressat per la segona. Aquesta estructura, la subjacent a,les const~ccions amb ver5 superficial remind, permet explicar la impóssibilitat de cderhcia entre subjecte ,(S) .i 'pbjecte (0) corn una propietat comuna , predícats que Postal anomena. de sh&tud (els quals són, lbgicament, reflexius, simstrics i no transitius). La correferencia, doncs, entre S i O resta bloquejada pel predicat de la prope sició inserida. En canvi, per a Postal la coneferbcia entre S i O1 sera bloquejada pel predicat de la frase matriu. Ara M, corn que perceiue no compleix la condició de bloqueig, el substitueix aer un altre verb de significat veí, per strike,% que E consent la transformació d'elevació de subjecte (raising), i així el subjecte de ía frase incrustada queda convertit en objecte dependent de1 verb de la frase matriu. Ultra aixb, i sempre segons Postal, els verbs corn strike associen una segona transformació a la d'elevació de subjecte: la tial Complement Subject Deleticw, "L. 1.". 1: núm. 4 (1970). De tota manera, aquest punt li ha estat discutit per J. Kimball, corn veurem més endavant. 36. Vegeu I'article citat a la nota 32, p. 40. L'argument no depen pas d'una sinonimia completa entre remind i perceive similar, sin6 Cuna inclusió de significat. 37. Aquests verbs subjacents no s6n elements Iexics, s6n verbs semdntim, / a dir, predicats; cf. i'article citat a la nota 32, ps. 11711Q de desplagment de verb ~síquic (Psych Movement), bhsica per a explicar la restticció de correferhua entre S i O1 (peraue aquesta regla mai no opera sobre S i O correferencials). Aixb, típic de certs verbs i adjecuus d'activitats psíquiques, intercanvia el subjecte amb I'objecte. Per exemple, si a 27) La inseruó lkdca, que substitueix strike similar per remind, no tindra Iloc fis que les estructures subjacents no hagin sofert una serie de transformacions. Postal les inicia adoptant per primera vegada aquella suggerhcia de J. McCawley (1970)' segons la qual l'angles té un ordre subjacent verbsubjecte-objecte, com es pot veme a 196): hi opera la aansformació d'elevació de subjectk tindrem 32): 321 rack struck Betty to be like Bill La re& de desplapmént de verb psicolbgic, que s'a~lica després de Ia d'elevació, situara Betty a la funcib de subjecte: 33) Betty struck Jack to be like Bill Obthdrem l'estructura su~erfiual després d'una serie de transformacions obligatbries que convertiran 33) en 34): 34) Betty struck Tack as being like Bill En relacib arnb la impossibilitat de correfe&naa entre O1 i O, Postal proposa, per a explicar-la, un principi general segons el qual el sintagma nominal degradat SN. (aqueII que ha perdut el seu estatut de subjecte) d'un verb Vi (aqueU que pren una frase com a complement i 6s sotmes a la transformació dJelevaci61 no ~ot ser l'antecedent d'un sintagma nominaf correferencial aue simi un dels constituents ~rincipals del sintagma d'infinitiu o de gerundi sense subjecte producte de I'apiicació d'una regla &elevaci6 del complement de ViU Fins aquí, Postal ha raonat la impossibilitat de correfe&ncia entre els sintagmes nominal~ de Ies frases arnb remind proposant per a aquest verb superficial una estructura subjacent que el desdoblava en strike similar. Ara bé, si el recurs a la descomposició lexica de remind ha reaíment raonat la impossibilitat de la correferhcia, aixb vol dir, per a Postal, que el camí era correcte. Aporta després una llar a llista d'exemplesp de fets empírics que Jereix mm a proves complementaries, per donar suport a la ja palesa hipbtesi de l'estmctura subjacent que postulava per a remind. 38. Cf. l'article citat a la nota 32, p. 52. 39. S6n unes trenta pagines atapeides de text el seu article, ja citat a la nota 32, ns. 54-83. 86 196) AF-,. Rred. SN (S) SN (0) 1 VRlKE x SIMILAR Mitjancant la regla 196) es canviara en 196) es canviara en / \ Pred. SN I STRIKE x I y SIMILAR z Per la regla d'elevació de predicat proposí da per McCawley (1970), s'obté: '! 40. English as a VSO Lattgccage, a "hguage". 46: núm. 2 (1970). ps. 286-289. 41. Lexical Imertion in a Transfomtional Grammar without Deep Stmcture, dins Papers from the Fourth Regional h4&ting (Chicago Linguistic Society, 1%8); n'hi ha versi6 castellana a V. ShNCHE DB WVAU, Op. dt. Mitjanpnt la transformació de verb ~sicolb gic s'obté: Finalment, cal aplicar la regla de ,formació de subjecte, per tal que I'eSt~dura subjacent VSO quedi en I'ordre tfpic de I'estniaura superficial de les frases angíeses: A partir d'aquí strike similar sera substituit per I'element 1Mc remind mitjan~ant la regla d'inserá6 lMa. D'aquest articie, a nosaltres ens interessen sobretot les conseqü&ncies tehriques que implica la derivaa6 de remind tal com Postal la duu a terme. La principal de totes elles, implicada en el paper que Postal d6na al lexicon, és la demostraad de la inutilitat de l'estnictura ,profunda en' la forma com l'entén Chomsky a Aspects of the Theory of Syntai. Aquest és, també, el punt dau on divergeixen substanaalment la TEA i la SG. Vegem quines s6n les impiicacións teoriques de I'analisi de remind, i fins a quin punt signifiquen una modifica& de la TE: - 1). La descomposici6 le&. Postai proposa que elements Ii?xics corn és ata remind siguin descompostos, perque s6n d'alguns manera anaiitzables. Per al verb andes remind no hi ha estructura profunda, és a áir, el verb superficial remind no correspon a cap elemeat verbal @c de les estructures sobre les quals són aplicades les transfonnacions. Així, dona, nomes unes transformacions pre-lexiques, antériors a la ins&6 B xica, podran fer correspondre un conjunt d'elements semhtics subjacents a un element superficial únic. Segons la TE, totes les r&s del component ttansformacional s6n postlMques, 6 a dir, totes operen un cop les estructures prciu~cies ja han estat pienament especificades per la-inserci6 dels elements lexicais. 2). Homogeneitat. Com tots els adscrits a la SG, Postal és partidari de I'homogene?- tat entre les representaciom semhtiques i les sintkctiques: són de la mateha naturalesa formal, s6n arbres etiquetas. La SG dedueix, doncs, de la presbcia d'elements de naturalesa semhtica en I'estructura subjacent, la identitat entre la base i la representació sedntica de les frases, o, dit d'una altra manera, Ia identitat entre I'estructura se mintica interna deis elements lexícs amb l'estructura sintactica. Veiem, així, la incom~atibiíitat de I'di de Postal mb la TE, la qual suposa I'existhcia d'un niveli d'estructura profunda (divers del nivd de les representauons semhtiques) que conté estructures directament corresponents als elements lgxics de I'estructura supe&cial. Per a Postal. I'estructura vrofunda d'una frase és la seva representaai5 semhtica. D'aquesta afiimaci6 deriven bes conseaühcie~:~ a) El compoñent de la base de la vamitica ha de generar, directament representacions semantiques. b) No existeixen redes de aroiecaó. c) Les reljresentaa&s &ti&es han de ser arbres"rn6s aue no, ,w cóniunts ' > d'indicadors. ''I d) Calen' -i;kformácions que operin sobre estrix%wes %re-11exicjues. :+$ 3). Transformaaons ' p&lexiques. Operen damunt d'una griib. part'>d'áuo que a la TE era domini de les regIed de iprójeccid. es a dir, en la nova tearia de la SG les transfofmacions jpre1Mques intervindran en aqu& Iles estructures eis nivells d'abstracció de les quds corresponia;. en la TE,' a les representaaons sM$ntigu@ i' a 18s ' estructures profundes. Ho veiem ed el diagrama de Postai, en el cas COnQet de I9an&i de remi& u , . 265) L. >' -42. Cf. PO&&, article citat a la nota 32, p. 99. /. 43. Id., p, 110.