167
ALOMA
L’ espo mode n i la ece ca en ac i i a ísica i espo han es-
ca a l’ances al concep e de àc ica pe explica la na u alesa del com-
po amen indi idual i col·lec iu en un e eny de joc. Més enllà de
l’espo , el concep e de àc ica apa eix en els àmbi s bèl·lic i emp e-
sa ial amb conno acions ben p ope es a l’ús que es a del concep e
en el món de l’espo (Rie a, 2005). Les habili a s de col·labo ació i
d’oposició al on i en la negociació han es a abas amen es udiades
i e e enciades en l’uni e s del que anomenem àc ica. Ac ualmen , i
po se pe la in l uència social de l’espo amb la complici a dels mass
La na u alesa de la àc ica espo i a:
ap oximacions a la se a mesu a
Be na Buscà1 - Joan Rie a2 - Lluís Ga cia Se illa3
La àc ica espo i a, la elació de l’espo is a amb els al es espo is es
de l’en o n o les ap i uds in e ac i es dels indi idus en espo cen en la
e l exió del p esen a icle. S’ap o undeix en el ma c de e e ència i en la
isió de di e sos au o s del enomen àc ic a l’espo . S’apo a una anà-
lisi e imològica dels e mes incula s i es e isen les p incipals p opos es
que s’han u ili za pe mesu a les ap i uds àc iques i cogni i es a l’es-
po . Finalmen , s’apun en algunes línies de ece ca u u a cen ades en
la u ili zació de les no es ecnologies.
Pa aules clau: àc ica, cognició, in el·ligència, habili a s in e ac i es,
psicologia
1 G up de Rece ca In e disciplina i en Con ol Mo o , Educació i Espo .
Uni e si a Ramon Llull. Ba celona
2 Depa amen de Ciències Socials. Ins i u Nacional d’Educació Física de
Ca alunya. Ba celona
3 Uni a de Psicologia Mèdica. Facul a de Medicina. Uni e si a Au ònoma de
Ba celona
La na u alesa de la àc ica espo i a: ap oximacions a la se a mesu a
168
ALOMA
media, s’emp a el concep e de àc ica en al es àmbi s de la ida dels
indi idus. És eqüen sen i -lo associa en les elacions de pa ella, en
les elacions come cials, en la polí ica, ... Semp e associa en aquelles
si uacions on les elacions amb al es pe sones s’esde é un ac o clau
pe a l’èxi . El Dicciona i de la llengua ca alana l’associa a l’o d e, a
“l’a de e mou e opes o aixells en un comba o en la p esència im-
media a de l’enemic i al camí més o menys hàbil, expedien s que hom
adop a, pe a a iba a un ce esul a i a la pe sona que és des a en
les ope acions de les pe i es uni a s de comba .” (IEC, 2007). Al G an
dicciona i de la llengua ca alana es po oba l’o igen e imològic de la
pa aula àc ica. El mo p o é del g ec ak ikós, -é, -ón que signi i ca “se
capaç d’o dena ; ap opia pe a o dena ”. En una de les de i nicions, es
e e eix a “conjun de p incipis i egles que o ien en la conducció de
les ope acions mili a s al camp de ba alla, amb exclusió de o el que
sigui p opi de l’es a ègia o la logís ica”. Aques a dis inció en e àc ica
i es a ègia queda explíci a a la de i nició lingüís ica del e me.
En el món de l’espo , el e me ambé ha es a u ili za e e in -se a
concep es di e sos o, millo di , s’han empa a e mes di e en s pe
exp essa concep es mol p ope s. Tal com s’ha pogu obse a a la de-
i nició lingüís ica del e me, és el cas de l’es a ègia. Di e encia àc ica
i es a ègia ha es a ocupació de di e sos eò ics de l’ac i i a ísica i
l’espo i no semp e s’han pe i la els concep es de la ma eixa mane-
a. Si en la pa aula àc ica es podien oba conno acions bèl·liques,
a la d’es a ègia les obem indiscu iblemen . To nan a l’e imologia,
es a ègia p o é del mo g ec ΣΤΡΑΤΗΓΙΚΗΣ con o ma pe “s a os”,
que signi i ca exè ci i pe “agein” que signi i ca conduc o o guia. Desp és
d’un p ime i simple es udi e imològic dels e mes, sembla e iden que
exis eixen de e ències en e els e mes i que cald ia oba -los els usos
adequa s. En aques a emp esa, di e sos au o s (Ma ee , 1977, Konzag,
1984; Weineck, 1988; He nández, 1990; Rie a, 1995, 1997, 1999, 2001,
2005; Espa , 1996) s’han ocupa d’apo a els ma isos necessa is pe
comp end e millo la se a na u alesa, pe ap oxima -se a la se a me-
su a i pe apun a les aces me odològiques pe millo a les habili a s
d’aques ipus. En l’uni e s de la àc ica, la pe cepció, i aquí juguen un
pape mol impo an els sen i s, es à conside ada com el p ime g aó
en l’ac e àc ic (Mahlo, 1981; Roca, 1998, Solà, 2004; Buscà. 2005a).
Sembla e iden que en la o mulació, el desen olupamen i l’execució
d’habili a s àc iques i es a ègiques hi ha una p esa de decisions cog-
ni i a i que aques pun pod ia se poc discu ible, pe ò... ¿la p esa de
Jaume Ban ulà i Jano - Agnès Colome i Alsina - Joan O í i Fe e es
169
ALOMA
decisions és a p io i o a pos e io i?, és un ac e conscien o inconscien ?,
semp e el po a a e me l’espo is a o l’en enado hi é alguna cosa
a eu e?, es po mesu a i a alua ?, es po ap end e i en ena ?, mi -
jançan quins ecu sos i me odologies? Gilo ich (1984, ci a pe Ruiz
i A uza, 2005) apun a a que l’àmbi espo iu e a un bon camp pe a
l’es udi i la ece ca del p océs de p esa de decisions. Decidi la millo
opció és l’objec e clau de la àc ica i l’es a ègia. La anscendència de
la p esa de decisions, en de e minades ci cums àncies, posa en elleu
la necessi a de ce ca els indicis que pe me in e a el mínim. L’anàlisi
de la anscendència obliga a pa a a enció en els agen s implica s en
les accions d’un indi idu a l’espo . Una acció o compo amen de-
e mina en el e eny de joc po eni una epe cussió en el que la a,
ambé sob e un company o un oponen i, en da e a ins ància, la po
eni sob e el g up sence , an de companys com d’oponen s. Sembla
que aques no és un e i ial. La ges ió de la complexi a d’una acció
en unció del nomb e d’agen s que hi pa icipen se à un ac o de e -
minan pe comp end e la na u alesa de la àc ica i l’es a ègia. Un dels
al es ac o s clau pe comp end e la na u alesa de àc ica i es a ègia
a l’espo és el ac o emps. Roca (1998), en la línia d’al es au o s,
apun a a que a pa de la necessi a ajus a i a de què e , a l’espo
és de e minan el pa àme e dis in iu de sabe quan e -ho. E ec i a-
men , l’ajus amen empo al de les accions en el emps, jun amen
amb l’elecció de la espos a cogni i a més adequada pe a cada si uació
de joc, és sinònim d’e i càcia àc ica. Quan les decisions sob e què e es
p enen a p io i i condicionen el compo amen g upal en elació amb
les no mes del joc i les que s’es ableixen dins el g up, s’acos a el e eny
de l’es a ègia i l’en enado ambé é alguna cosa a di -hi.
Tàc ica, es a ègia, cognició, in el·ligència, ajus amen , e i càcia... o -
men un uni e s de concep es p ope s a la na u alesa que es p e én
explica . S’in en a an apun a algunes espos es concep uals, des e -
lla la ece ca en el camp de la se a mesu a i apo a algunes línies
d’in es igació u u a.
Què en enem pe àc ica a l’espo ?
Des del 1970 i ns a ui, són di e sos els au o s que s’han ocupa de de-
i ni el concep e de àc ica. Ma ee (1977) deia que la àc ica és l’a
de condui una llui a espo i a. Des d’un pun de is a indi idual o
col·lec iu, la àc ica engloba un conjun de ecu sos posa s en joc pe
un indi idu o g up pe al d’assoli l’objec iu. Konzag (1984) de i nia
La na u alesa de la àc ica espo i a: ap oximacions a la se a mesu a
170
ALOMA
la àc ica com el conjun de no mes i compo amen s indi iduals que
se eixen pe op imi za els ecu sos condicionals, mo o s i psicològics
a la compe ició enin -ne en comp e o es les ci cums àncies, ja siguin
in e nes o ex e nes. Weineck (1988) en én la àc ica com “el compo a-
men acional, con ola pe la capaci a de l’espo is a en elació amb
el seu oponen , i el con ol sob e l’en o n en una compe ició indi idu-
al o d’equip”. Weineck apun a aspec es clau pe en end e el concep e
de àc ica: espo is a, elació, oponen i en o n.
A l’en o n espo iu, a més del medi i els objec es, hi ha pe sones
amb qui l’espo is a s’ha de elaciona (companys i/o oponen s). De
mane a olun à ia o in olun à ia, en nomb osos casos l’espo is a
in en a incidi en al es pe sones pe assoli els ma eixos objec ius i
els al es an el ma eix amb ell. En conseqüència, és necessa i ap en-
d e habili a s de elació amb els companys, com passa , col·labo a ,
ajuda , cob i , comunica -se, e c. D’al es egades, pe ò, els in e essos
de l’espo is a no coincideixen amb els d’al es espo is es (oponen s)
i és necessa i que ap engui a llui a , de ensa , a aca , bloqueja , enga-
nya , d ibla , e c.
La p àc ica espo i a eque eix de l’ap enen a ge d’habili a s de elació
pe sonal. Men e que les ac i i a s de col·labo ació impliquen elaci-
ons el més egula s i p edic ibles possibles pe al d’assoli e i càcia col-
lec i a, les ac i i a s d’oposició impliquen una g an a iabili a ja que
l’oponen in en a c ea si uacions a iables i imp e isibles pe pode
assoli objec ius con aposa s. Una col·locado a de oleibol en ena
mol es ho es amb les a acan s del seu equip pe al que la passada de
col·locació sigui el més egula i p ecisa possible; men e que l’a acan
en ena mol es ho es pe se capaç de domina els ecu sos pe o e i
la màxima a iabili a i so p esa al bloqueig i la de ensa con à ies. En
aques ma eix cas, la passada de col·locació pod ia eni una compo-
nen de egula i a espec e als companys, i una componen de a ia-
bili a en l’in en d’ocul a i ns al da e ins an la zona de des inació
de la passada als bloquejado s con a is (Buscà, 2005b).
Les habili a s àc iques u ili zen ins umen s que acili en les elacions
pe sonals. En espo s de col·labo ació, els ins umen s se eixen pe
elaciona -se i assoli un objec iu comú. Un es imoni de elleus és
un cla exemple d’ins umen coope a iu. En els espo s d’oposició,
el guan s de boxa, el l o e de l’esg ima o la pilo a de ennis són ins-
umen s que u ili zen els espo is es pe elaciona -se amb els seus
Jaume Ban ulà i Jano - Agnès Colome i Alsina - Joan O í i Fe e es
171
ALOMA
oponen s. En un in en d’acla i la unció d’un elemen espo iu clau
com la pilo a, Rie a (1995) di e encia la unció d’ins umen ècnic que
desen olupa en un i lliu e de bàsque , i la unció d’ins umen àc ic
que desen olupa en un pa i de ennis.
Què en enem pe es a ègia espo i a?
L’uni e s de l’espo i de l’ac i i a ísica ha elabo a pau es, codis, no -
mes, eglamen s i lleis pe ga an i la igual a , la jus ícia i la con i èn-
cia en e p ac ican s. To a ac i i a espo i a implica el coneixemen
i l’adopció d’un eglamen que egula l’ac i i a i l’assumpció de les
decisions d’à bi es i ju ges que s’enca eguen que aques s’acompleixi.
El eglamen espo iu especi i ca els objec ius de la compe ició i egula
la mane a en què es poden assoli ; ambé egula les ca ac e ís iques
que ha de eni el medi, els objec es, els ins umen s i les elacions que
es ableixen els p ac ican s.
L’espo is a ha d’ap end e i domina habili a s pe ob eni el màxim
p o i del eglamen pe pode assoli l’objec iu. El jugado de bàsque
decideix alla ga la possessió de la pilo a, si el seu equip es à guanyan ,
pe què coneix el eglamen que li pe me disposa d’un emps pe
culmina l’a ac i l’esgo amen d’aques es a à opcions d’ano ació a
l’oponen . En u bol es po de ensa u ili zan la no ma del o a de joc
i en oleibol es po demana un emps mo pe alla l’encadenamen
de pun s. El coneixemen de les no mes és essencial en o a p àc ica
espo i a i l’aplicació d’aques es en bene i ci p opi es denomina habi-
li a s es a ègiques. En les habili a s es a ègiques l’espo is a ac ua en
unció de la globali a d’aspec es: medis, objec es, espo is es i no mes.
Segons l’objec iu que sigui: guanya , supe a l’oponen o passa a la
següen elimina ò ia, les es a ègies pe a on a la cu sa o el pa i
co esponen poden se mol di e en s. Pe al es mo ius, l’es a ègia
s’associa a la p epa ació de la compe ició i a ec a l’ap o i amen de
o es les habili a s pe assoli l’objec iu p incipal. En conseqüència, les
habili a s es a ègiques inclouen les habili a s àc iques i ambé s’han
d’ap end e i d’en ena i ns que l’espo is a aconsegueixi ap o i a les
no mes a a o seu.
À bi es i ju ges in en en que les no mes de l’espo a ec in o s els es-
po is es de o ma iguali à ia, enca a que en mol s casos és mol di ícil
ga an i una impa ciali a , és a di , una egula i a no ma i a. D’al a
banda, els espo is es i els en enado s poden c ea no mes i pau es

La na u alesa de la àc ica espo i a: ap oximacions a la se a mesu a
172
ALOMA
que egulin el seu compo amen i les elacions en e companys amb
la i nali a d’augmen a les possibili a s d’assoli els objec ius plan e-
ja s. Un espo is a po decidi que és p e e ible no passa la pilo a a
un company en una si uació de e minada o que li con é una a ge a
que compo i una sanció pe pode pa icipa en pa i s de e mina s
d’un o neig. Els memb es d’un equip i/o l’en enado poden aco da
com han d’ac ua en una jugada assajada o bé com dona espos a col-
lec i a a una ac uació de l’oponen . Pe an , les pau es aco dades en e
espo is es i en enado s només a ec en cada espo is a o equip, amb la
qual cosa es mani es a una g an a iabili a no ma i a.
Des d’un en ocamen uncional, es poden conside a els à bi es i els
ju ges com a ins umen s es a ègics dels quals l’espo is a es po se i
pe a assoli els objec ius. Facili a la se a asca pe què a aluïn co ec-
amen la conduc a de l’espo is a i pe què sancionin co ec amen
l’ad e sa i poden se habili a s es a ègiques. L’espo is a po eclama ,
ema ca , exage a o dissimula una acció, e c. És con enien di e en-
cia el e d’es a a en a la si uació de companys i oponen s com ho e-
que eixen les habili a s àc iques, i el e d’u ili za l’à bi e i el públic
adequadamen pe assoli un objec iu es a ègic: sanciona l’ag esso o
in alida una jugada.
Què en enem pe in el·ligència espo i a?
De la de i nició de àc ica dels di e sos au o s e isa s, se’n po in ui
una elació més o menys es e a amb la capaci a de pensa , la capa-
ci a de aona , d’es abli connexions in el·lec i es en e els di e sos
elemen s de l’en o n pe o e i espos es adequades als p oblemes que
la ma eixa p àc ica plan eja. En un a icle d’Aloma a l’any 2005, es eia
una e isió més o menys ex ensa del cons uc e d’in el·ligència espo -
i a (Buscà, 2005a). Allí s’apun a a el e que, des que Tho pe i Wes
(1969) pa len de ce a elació en e les ap i uds in el·lec uals i l’ac i-
i a espo i a en l’ence ada idea del “sen i del joc”, di e sos au o s
(C a y, 1973; S a kes i Deakin, 1984; Ga land i Ba y, 1990; Thomas,
F ench y Gallaghe , 1988; Alla d i al es, 1993; Williams i al es, 1994;
Williams i Da ids, 1995; Roca, 1998; Papanikolaou, 2000; Solà, 2004)
han eballa a la ece ca de les singula i a s i les ca ac e ís iques es-
pecí i ques de la capaci a de pensa du an l’ac i i a espo i a. En les
conclusions del ma eix a icle (Buscà, 2005a), s’es uc u a a el concep-
e d’in el·ligència espo i a com la capaci a d’a alua l’e ec e de les
in l uències del medi en les accions espo i es, la capaci a d’in e p e a
Jaume Ban ulà i Jano - Agnès Colome i Alsina - Joan O í i Fe e es
173
ALOMA
les o ces que in e enen en un ges espo iu i pa ons de mo imen ,
la capaci a d’in e p e a ajec ò ies, gi s i e ec es d’objec es mòbils,
la capaci a pe a alua l’e i càcia dels objec es i ins umen s espo ius
en elació amb l’objec iu, la capaci a d’en end e i de memo i za si-
uacions de joc i la capaci a de p end e la decisió més e ec i a en una
si uació de joc pe assoli l’objec iu.
Com podem mesu a les ap i uds àc iques a l’espo ?
Mesu a i a alua les ap i uds àc iques dels indi idus en espo no és
una emp esa àcil. En p ime lloc, pe què no es ac a únicamen d’un
ac o de ca àc e ísic, psicològic o sociològic, sinó d’una complexa
amalgama mul i ac o ial en què algunes ca ac e ís iques ísiques i psi-
cològiques i de e mina s pa ons elacionals poden a a o i la esolu-
ció de p oblemes de ipus àc ic.
En el camp de l’ac i i a ísica i l’espo són mol s i di e sos els es s
u ili za s pe en enado s i educado s ísics pe a alua la capaci a
d’o e i espos es co ec es a p oblemes espo ius més o menys com-
plexos. Gene almen , es pa la de es s coo dina ius quan aques s plan-
egen p oblemes amb objec es sense un desplaçamen signi i ca iu del
cen e de g a e a i es pa la de es s d’agili a quan aques s plan egen
p oblemes amb objec es i obs acles amb un desplaçamen signi i ca iu
del cen e de g a e a . En els espo s d’equip, es plan egen di e ses si-
uacions de joc en què els indi idus han d’assoli l’objec iu ( e gol, e
pun , e cis ella) i s’es anda di zen una sè ie de p ocedimen s mi jan-
çan els quals l’indi idu é més possibili a s d’assoli aques objec iu.
D’aques plan ejamen de si uacions de joc s’anomenen es s ècnics i
es s àc ics i en ells s’han de esold e si uacions indi iduals amb ob-
jec es, es uc u es amb companys i es uc u es més complexes amb
oponen s en les di e ses si uacions de joc de les disciplines espo i es
i enin en comp e el que pe me el eglamen de cadascuna d’elles.
D’en e aques es eines de mesu a, es poden di e encia si uacions in
i o i si uacions in i o en unció de la p oximi a amb la eali a com-
pe i i a (Blázquez, 1990).
El endimen en els es s amb implicació mo o a pe me diagnos ica
les habili a s bàsiques, ècniques i àc iques amb ce a p ecisió, pe ò
no expliquen el pe què d’aques endimen ni esde enen eines de me-
su a amb un g an pode p edic iu. El e que un indi idu sigui capaç
de soluciona e i caçmen una si uació de joc amb oposició simple po
La na u alesa de la àc ica espo i a: ap oximacions a la se a mesu a
174
ALOMA
explica -se pe di e sos ac o s; se sugge eixen ac o s com la eloci a
de eacció, la o ça explosi a màxima d’a encada, la alla, la po ència
de sal , la po ència de xu , la capaci a de supe ació de l’es ès de la
si uació, la capaci a d’en end e la si uació o la capaci a de dona una
espos a cogni i a ence ada al p oblema. P obablemen , els en ena-
do s i els ma eixos jugado s no desca a ien cap d’aques es ap i uds
com a ac o s inciden s sob e l’e i càcia i nal.
La mesu a i a aluació dels ac o s an opomè ics, mecànics i ísics és
coneguda i accep ada en l’àmbi de l’ac i i a ísica i l’en enamen
espo iu. També s’u ili zen es s de coo dinacions i habili a s especí i -
ques pe a alua ap i uds an discu ides com la coo dinació dinàmica
gene al o l’agili a . En aques a dinàmica, el camp de l’ac i i a ísica i
l’espo no es oben an còmodes en l’abo da ge de l’a aluació de les
ap i uds psicològiques com, pe exemple, les cogni i es, i aques e
po explica -se, en pa , pe la manca d’implicació mo o a en l’eina de
mesu a. P ecisamen , aques a implicació mo o a és l’elemen que no
pe me aïlla la a iable cogni i a implicada en la solució de la si uació
espo i a a la p àc ica.
Quan l’es udi de les di e ències indi iduals é pe objec iu l’a aluació
de cons an s ac o ials que siguin capaces de con ibui en l’explica-
ció de la eali a conduc ual dels indi idus, quasi semp e mul i ac-
o ial, no es ol menysp ea la incidència de la es a de ac o s ni el
alo de l’a aluació de la p òpia eali a . Simplemen es olen apo a
eines àlides i i ables que puguin explica el compo amen i el g au
d’incidència d’aques s ac o s. En aques ma eix sen i , són especial-
men e elado es les conclusions que eu Solà (1998) en un es udi
de la incidència de la o mació cogni i a en el endimen p àc ic en
si uacions de bloqueig de bàsque . L’au o sos é que “juga és am-
bé una conduc a en enimen ada i in el·ligen i que po a iba a ex-
p essions mol complexes” (p.41). Pe ò, a més, posa de mani es que
“sabe juga po eque i una ac i i a cognosci i a p è ia a l’acció i
que aques a ac i i a cognosci i a és simila a la que s’adqui eix quan
s’es udien ma è ies de sabe s e e encials o quan es eali zen ac i i-
a s de plani i cació de u u es accions, com pe exemple la esolució
de p oblemes” (p.41).
Sob e la implicació mo o a en la solució cogni i a d’una asca o si ua-
ció, apa eix el dilema de la connexió en e la in enció i l’acció. Aques
dilema p e én explica les connexions que hi ha en e la in enció d’ac-
Jaume Ban ulà i Jano - Agnès Colome i Alsina - Joan O í i Fe e es
175
ALOMA
ció i l’acció mo iu en si ma eixa i aques a explicació au en la pa ici-
pació de p ocessos cogni ius. Da ids i Bu on (2000) a gumen en que
es necessi a una ap oximació in eg ada pe explica la in encionali a
com un dels més impo an s cons uc es dels sis emes de mo imen .
De ensen que una ap oximació obe a dels sis emes dinàmics eballa
e s l’objec iu d’in eg a el compo amen dels sis emes cogni ius i de
mo imen , enca a que aques e di i cul i l’explicació d’una causali a
en e el coneixemen i les ap i uds cogni i es i el endimen de l’ac-
ció. En una línia semblan , Temp ado i Lau en (2000) sos enen que la
in enció semp e es e e eix a un p océs pu amen psicologicocogni iu
i com una p opie a necessà ia pe al con ol conscien de la conduc-
a. Aques s au o s assumeixen que els objec ius in encionals es poden
u ili za pe con ola la coo dinació dels mo imen s i desen olupen
un ma c de eball eò ic pe en end e la elació en e la in enció i
l’acció.
Da ids i Bu on (2000) es imen que l’ap oximació d’un sis ema dinà-
mic no lineal de la coo dinació dels mo imen s po se pa icula men
ú il pe ajuda a en end e com la in enció, i més gene almen la cogni-
ció, con ibueixen en el con ol de l’acció. Els au o s sugge eixen que
la in enció esideix en l’au oo gani zació dinàmica del compo amen ,
o man una pa indissociable del sis ema, an com un sis ema de
conducció au ònom on ològicamen di e en i p esc ip iu.
La comp ensió de la eali a so a el pa aigua dels sis emes dinàmics
po se an ú il com complexa. En aques sen i , una ap oximació a la
mesu a d’un cons uc e pod ia ajuda a acla i -lo millo i si ua -lo dins
l’uni e s sis èmic de l’home en la se a dimensió espo i a des d’un
pun de is a més hol·lís ic del que, adicionalmen , l’ésse humà ha
mi a el món de l’espo .
A pa i dels anys 90, el món de l’espo es comença a p eocupa de la
mesu a de les ap i uds cogni i es. L’es udi de les es a ègies cogni i-
es cen a pa de la p oducció cien í i ca pel que a a la c eació d’ins-
umen s de mesu a de les ap i uds cogni i es a l’espo (Mahoney,
Gab iel i Pe kins, 1987; Cooley, 1987; E ans i Madden, 1993; Man,
S uchlio a i Kindlmann, 1995).
En el camp de l’educació ísica i de l’en enamen espo iu, s’han
desen olupa eines pe a alua les implicacions cogni i es de la p àc-
ica espo i a de o ma global i en si uacions pa cials. La u ili zació
La na u alesa de la àc ica espo i a: ap oximacions a la se a mesu a
182
ALOMA
Buscà, B. (2005b). Disseny d’un es pe a alua les ap i uds cogni i es
a l’espo . TACE. Tesi doc o al no publicada. Ba celona: Uni e si a
de Ba celona.
Cheng Y. , Zhao, J. (1999). The in elligence o chinese badmin on
playe s and i s in l uence on hei de elopmen . Spo s Cience (Beijing).
19, 5. 80-83.
Collins, D.R., Hodges, P.B. (1978). A comp ehensi e Guide o Spo s Skills
Tes s and Measu emen . Sp ing i eld: Cha les Thomas Edi o .
Cooley, E. J. (1987). A p ocess s udy o cogni ions du ing compe i ion
[Abs ac ]. P oceedings o he associa ion o he Ad encemen o
Applied Spo Psychology annual con e ence (p. 43) Newpo Beach,
CA.
C a y, B. J. (1973). In ellec ual a ibu es and spo s pe o mance. 3 d
In e na ional Cong ess o Spo s Psychology (25-29 juny 1973),
Mad id.
Da ids, K.; Bu on, Ch. (2000). The cogni ion-Dynamics In e ace and
Pe o mance in Spo . In e na ional Jou nal o Spo Psychology, 31,
515-521.
Deeny, S.P., Hillman, C.H., Janelle, C.M., & Ha i eld, B.D. (2003).
Co ico-co ical communica ion and supe io pe o mance in skilled
ma ksmen: An EEG Cohe en e Análisis. Jou nal o Spo and Exe cise
Psychology. 25, 188-204.
Espa , F. (1997). El concep e de àc ica indi idual en els espo s
col·lec ius. Apun s Educació Física i Espo s. 51, 16-22.
E ans, L.; Madden, C (1993). S a egies ela ed o pe o mance in spo .
P oceedings o he Eigh Wo ld Cong ess o Spo Psychology (pp.
348-351). Lisboa. Po ugal.
F ench, E., Sla le , E. (1949). S udy o skill es s in badmin on o
college women. Rese ach Qua e ly. 20, 257-272.
F ench, K., Ne e , M., Spu geon, J., G aham, K.; Rink, J., McPhe son,
S. (1996). Knowledge Rep esen a ion and P oblem Solu ion in Expe
and No ice You h Baseball Playe s. Rese ach Qua e ly o Exe cise and
Spo , 67, 4, 386-395.
F iedman, E.D. (1989) A Summa y o Resea ch on Mo emen Educa ion,
Pe sonali y and In elligence o Young Child en. A H. He be (ed.).
Physical Educa ion and E alua ion. P oceedings o he In e na ional
Council on Heal h, Physical Educa ion and Rec ea ion. 22 h Wo ld
Cong ess. Kiel. República Fede al Alemanya. (23-27 juliol).
Ga land D.J.; Ba y, J.R. (1990). Spo Expe ise: The cogni i e
ad an age. Pe cep ual and Mo o skills, 70, 1299-1314.
Ge on, E. (1979). Spo Gui edness (in gymnas ics) and In elligence in

Jaume Ban ulà i Jano - Agnès Colome i Alsina - Joan O í i Fe e es
183
ALOMA
child en. In e na ional Jou nal o Spo Psychology, 10, 18-30.
He nandez, J., T ullols, M. (1987). Relación en e la condición ísica,
el coe i cien e de in eligencia, sexo y edad c onológica en indi iduos
disminuidos psíquicos. Apun s de medicina de l’espo . 24, 17-24.
Ins i u d’Es udis Ca alans, (2007). Dicciona i de la Llengua Ca alana
[en línia] Accessible a h p://dlc.iec.ca /
(Consul a 19-08-07)
Juncà, A., Ma ínez, R., Vila, R. (2001). Iden i i cació dels e s pe sonals que
a a o eixen el endimen en ac i i a s d’oposició. (memò ia de pos g au
no publicada). Ba celona: INEFC Ba celona.
Ke , J. (1978). Pe sonali y, in elligence and he pe o mance o ball
skills. B i ish-jou nal-o -physical-educa ion. 9,6, 167-168.
Knapp, B. (1963). Skill in spo . The a ainmen o p o i ciency. Lond es.
Rou ledge.
Konzag, I. (1992). Ac i idad cogni i a y o mación del jugado . RED.
Re is a de en enamien o depo i o. 6 (6),13-25.
Ko ac, M., S el, J. (2000). The ela ion be ween in elligence and la en
mo o space. KniSI, 6(1-2), 37-46.
Mahlo, F. (1981). La acción ác ica en el juego. La Habana: Pueblo y
Educación.
Mahoney, M.J.; Gab iel, T.J.; Pe kins, T. S. (1987). Psychological skills
and excep ional a hle ic pe o mance. The Spo Psychologis , 1, 181-
199.
Man, F.; S uchilko a, I.; Kindlmann, P. (1995). T ai -s a e, Anxie y,
wo y, emo ionally and sel con i dence in op-le el socce playe s.
The Spo Psychologis , 9, 212-224.
Ma ee , L. (1977). Pe iodización del En enamien o Depo i o. Mad id:
INEF de Mad id.
McPhe son, S. (1999). Expe -No ice Di e ences in Pe o mance Skills
and P oblem Rep esen a ions o You h and Adul s du ing Tennis
Compe i ion. Rese ach Qua e ly o Exe cise and Spo , 70, 3, 233-251.
Mo ales, J. (2004). Relació en e el desen olupamen mo o i el
desen olupamen in el·lec ual. Un es udi empí ic. Apun s d’Educació
Física. 3, 34-41.
Papanikolaou, Z.K. (2000). The a hle ic in elligence. In e na ional
Jounal o Physical Educa ion. 1, 37, 24-28.
Real Academia Española de la Lengua, (2007). Dicciona io de la Lengua
Española [en línia] Accessible a h p://www. ae.es
(Consul a 19-08-07)
Rie a, J. (1995). Es a egia, àc ica i ècnica espo i a. Apun s. Educación
ísica y espo s, 39, 45 - 56.
La na u alesa de la àc ica espo i a: ap oximacions a la se a mesu a
184
ALOMA
Rie a, J. (1997). Ace ca del depo e y del depo is a. Re is a de psicología
del depo e, 11, 127-136.
Rie a, J. (2000). Habilidades, compe encias y ap i udes depo i as.
Ac as del VI Cong eso Nacional de Psicología del Depo e. Las Palmas
de G an Cana ia, 187-197.
Rie a, J. (2001). Habili a s espo i es, habili a s humanes. Apun s
d’educació Física, 64, 46-53.
Rie a, J. (2005). Habilidades en el depo e. Ba celona: Inde.
Roca, J. (1998). L’ajus empo al: C i e i d’execució dis in iu de la
in el·ligència espo i a. Apun s d’educació Física, 53, 10-17.
Ruiz, L.M., A uza, J. (2006). P oceso de oma de decisiones en el depo e.
Ba celona: Paidós.
Sei iz, J.J; Duda, J.L.; Chi, L. (1992). The ela ionship o pe cei ed
mo i a ional clima e o in insic mo i a ion and belie s abou sucess
in baske ball. Jou nal o Spo & Exe cise Psychology. 14, 375-391.
Singe , R. (1986). El ap endizaje de las acciones mo ices en el depo e.
Ba celona: Hispano Eu opea.
Solà, J. (1998). Fo mació cognosci i a i endimen àc ic. Apun s
d’educació ísica, 53, 33-41.
Solà, J. (2004). Tàc ica, ècnica, i es a ègia. Un en ocamen uncional. Tesi
doc o al no publicada. Uni e si a Au ònoma de Ba celona.
S a kes, J.L.; Deakin, J (1984). Pe cep ion in spo : a cogni i e ap oach
o skilled pe o mance. A W. F. S aub i J. M. Williams (eds), Cogni i e
spo psychology. (115-128), No a Yo k: Lansing.
Tamo i, S. (2006). Neu ociencias y depo e. Ba celona: Paido ibo.
Temp ado, J.J.; Lau en , M. (2000). Cogni ion in Ac ion: A Dynamical
App oach o In en ional Con ol o coo dina ion. In e na ional Jou nal
o Spo Psychology, 31, 522-529.
Thomas, J.R.; F ench, K.E.; Thomas, K.T.; Gallaghe , J.D. (1988).
Child en’s knowledge de elopmen and spo pe o mance. A F.
Smoll, M. Ash i R. Magill (eds.), Child en in spo . Campaign:Human
Kine ics.
Tho pe, J.; Wes , Ch. (1969) Game Sense and In elligence. Pe cep ual
and Mo o Skills. 29, 326-339.
Timme , K.L. (1965). A Tennis Skill Tes o De e mine Accu acy in Playing
Abili y ( esina de màs e ). Sp ing i eld: Sp ing i els College.
Volke, H.-J., De ma , P., Rich e , P., Rudol , M., Buhss, U. (2002) On-
Coupling and O -Coupling o Neoco ical A eas in Chess Expe s and
No ices as Re ealed by E oked EEG Cohe ence Measu es and Fac o -
Based Topological Analysis - A Pilo S udy. Jou nal o Psychophysiology,
16, 1, 23-36.
Jaume Ban ulà i Jano - Agnès Colome i Alsina - Joan O í i Fe e es
185
ALOMA
Wa d, P.; Williams, M. (2003) Pe cep ual and Cogni i e Skill
De elopmen in Socce : The Mul idimensional Na u e o Expe
Pe o mance. Jou nal o Spo and Exe cise Psychology, 25, 93-111.
Weineck, J. (1988). En enamien o óp imo. Ba celona: Hispano
Eu opea.
Williams, A.M.; Da ids, K.; Bu wi z, L.; Williams, J.G. (1994). Visual
sea ch s a egies in expe ienced an inexpe ienced socce playe s.
Resea ch Qua e ly o Exe cise and Spo , 65, 127-135.
Williams, M.; Da ids, K. (1995). Decla a i e knowledge in spo : A
By-P oduc o Expe ience o a Cha ac e is ic o Expe ise?. Jou nal o
Spo and Exe cise Psychology, 17, 259-275.
ABSTRACT
La ác ica depo i a, la elación del depo is a con o os depo is as del
en o no o las ap i udes in e ac i as de los indi iduos que hacen depo -
e cen an la e l exión del p esen e a ículo. Se p o undiza en el ma co
de e e encia y en la isión de di e sos au o es del enómeno ác ico en
el depo e. Se apo a un análisis e imológico de los é minos incula-
dos a él y se e isan las p incipales p opues as que se han u ilizado pa a
medi las ap i udes ác icas y cogni i as en el depo e. Finalmen e, se
apun an algunas líneas de in es igación u u a cen adas en la u iliza-
ción de las nue as ecnologías.
Spo s ac ics, he a hle e’s ela ionship wi h o he a hle es a ound,
o he indi idual’s in e ac ion skills while doing spo a e he ocus
o a en ion o his a icle. The e is a deepe ision o he amewo k
o e e ence and o di e en au ho s’ iewpoin s abou he ac ical
phenomenon in spo . The au ho s con ibu e wi h an e ymological
analysis o ela ed wo ds, and e iew he main p oposals used o
measu e ac ical and cogni i e skills in spo . Finally, some u u e
esea ch lines a e p esen ed, ocusing on he use o new echnologies.
La ac ique spo i e, la ela ion du spo i a ec les au es spo i s de
l’en ou age ou les ap i udes in e ac i es des indi idus aisan du spo
cen en la é l exion de ce a icle. On app o ondi dans le cad e de
La na u alesa de la àc ica espo i a: ap oximacions a la se a mesu a
186
ALOMA
é é ence e dans la ision de plusieu s au eu s du phénomène ac ique
dans le spo . On appo e une analyse é ymologique des e mes
a achés à ce phénomène e on é ise les p incipales p oposi ions qui
on é é u ilisées pou mesu e les ap i udes ac iques e cogni i es dans
le spo . Finalemen , on indique quelques lignes de eche che u u e
cen ées su l’u ilisa ion des nou elles echnologies.
Au o i zació de eimp essió al D . Be na Buscà, Facul a de Psicologia,
Ciències de l’Educació i de l’Espo Blanque na. Uni e si a Ramon
Llull. Ba celona. Cís e , 34 08022 Ba celona. E-mail: be na bs@blan-
que na.u l.es