Recensions

Recensions Papers 47, 1995 175 la mobilitat espacial, perb que n'aporta autor el fet que la seva relació entre mobialguns elements bisics per comengar a litat i caricters socials i individuals sigui tragar via en aquest sentit. Suggerent en massa estreta, deixant poc espai per a la extrem perque permet pensar el nostre capacitat humana per adaptar-se a un món a partir d'altres punts de vista, esdemón que es torna insatisfactori per a vé un clam contra un món asfaxiant i asfil'individu. xiat precisament a causa de la seva elevada mobilitat. Potser caldria criticar al seu Francesc Roma i Casanovas CRISTINA BORDERZAS; CRISTINA CARRASCO; CARMEN ALEMANY (comp.) Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales BarcelonaIMadrid: IcariaIFUHEM, 1994 (Colección Economia Critica, 1 1) Poaues vegades el títol d'una obra mosV tra tan fidelment el seu contingut com en aquest cas. En aquest volum, C. Borderías, C. Carrasco i C. Alemany ens proposerí un interessant recorregut tebric per als principals eixos de discussió que han presidit l'anhlisi de ks abnes i el treball des dels anvs seixanta enca. ai precisar, perb, que no es tracta d'un recorregut aualsevol. Ben al contra- " I ri, es tracta d'un itinerari organitzat a I'entorn del aue les autores anomenen I ruptures conceptuals, és a dir, a I'entorn d'aquelles propostes que des de les cikncies socials han plantejat nous camins a I'hora d'estudiar el treball de les dones. Rubtures 1 en relació amb una visió restrictiva del treball ends només com a ocupació, posant de manifest la rellevincia econbmica i social del treball dom2stic o de la reproduccid. Ruptures en relació amb la consideració de la mi d'obra com asexuada, mostrant la necessitat d'un enfocament que contempli les diferkncies i10 desigualtats de g2nere que, juntament amb d'altres desigualtats socials, presideixen la participació d'homes i de dones en una ((activitat econbmican, la qual, d'altra banda, també seri sotmesa a noves definicions. Ruptures que tendiran a fer palesa la relació entre les activitats orientades a la producció de bens i serveis i les orientades a la reproducció de les persones. Ruptures que, en el seu conjunt, com bé assenyalen les autores, han propiciat un profund replantejament en les teories, metodologies i eines d'anilisi usades per copsar una parcel.la de la realitat social assumida com a ccnatural)). Ruptures que, en definitiva, constitueixen avui un punt de reflexió obligada per les i els especialistes en el treball de les dones. Per tal de facilitar aquest recorregut tebric, I'obra consta de dues parts ben diferenciades. Per un costat, la introducció, on C. Borderías i C. Carrasco fan un reph exhaustiu d'aquestes ruptures concepn.uk, seguint un ordre que combina el desenvolupament cronolbgic de les propostes i la seva coherkncia temitica. L' esforg de síntesi dut a terme per apropar-nos a gairebé quatre dkcades de debat és notable, especialment si considerem el caricter explícitament pluridisciplinari de I'obra. Un esfor~ de síntesi que, perb, no suposa minvar la pluralitat de punts de vista presentats. Una extensa bibliografia conclou la primera part. Per I'altre costat, el volum posa al nostre abast, tradu'its al castelli, un recull dels textos que les autores han considerat més il.lustratius de les diferents propostes tebriques comentades. Són, majorit&iament, articles inkdits o de difícil accés al nostre país, publicats en els darrers vint anys. Probablement, en una obra d'aquestes característiques, les lectores i els lector especialistes sempre hi podran assenyalar petites mancances, discutir la selecció d'algun dels textos finalment pre- 176 Papers 47, 1995 Recensions sentats o indicar l'oblit d'altres també que, de ben segur, agrairan tant les permereixedors de la seva edició. Aixb no sones ja iniciades en aquests temes com obstant, de cap manera ha d'impedir aquelles que comencin a endinsar-se en donar la benvinguda a una obra que deciun hbit de coneixement en continu prodidament contribueix a palaliar un buit cés de construcció com ara és el treball de important en el nostre panorama de les dones. publicacions especialitzades. Una obra Pilar Carrasquer ANDREU LOPE Innovació tecnolh ica. Ocupació, gestió f e la mh dbbra i canvis organitzatius a les empreses Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1994 Si se'm permet el joc de paraules, estem davant &un text innovador fruit d'una recerca sobre la innovació tecnolbgica realitzada a un conjunt &empreses catalanes. Innovador per la prbpia definici6 &innovació tecnolbgica que se'ns proposa, per la perspectiva d'andisi adoptada, pel rigor i la riquesa de matisos de la seva contrastaci6 empírica. Com el mateix A. Lope assenyala, innovaei6 tecnobgica és un concepte ((controvertit, (p. 12). Una part dels estudis sobre l'aplicaci6 d'innovacions tecnolbgiques a les empreses acostumen a dur-se a terme partint de la consideraci6 de la innovació tecnolbgica com a variable i&- pendent. De manera que la innovació tecnolbgica és entesa com un fenomen dit al context productiu i organitzatiu en qut tal innovaci6 s'aplica. Al mateix temps, sota aquest punt de vista, la tecnologia és definida com a neutre, obviant, entre d'altres consideracions, la dimensió d'estrattgia que pot presidir la seva definició i aplicació. També, en bona part d'aquests estudis, s'usa un concepte &innova& tecnolbgica limitat al que, en llenguatge comú, en podríem anomenar (des eines)): la maquinhia, els materials i I'equipament que es fan servir a les empreses. L'obra que tenim entre mans trenca amb aquesta tradició. En primer lloc, perque, en aquest cas, l'autor ens proposa l'ús &un concepte ((extens)) &innovació cecnolbgica on, juntament amb els canvis en els processos de producci6 o en la fabricació de productes nous, es tenen presents les possibles innovacions produi'des en els sistemes &organització del treball, de gestió de personal, de comercialització, &informació i de control. En segon lloc, per la importhncia que pren el context socioproductiu en qut la innovaci6 tecnolbgica s'aplica. I, finalment, en tercer lloc, perqut parteix d'una aproximació a la innovació tecnolbgica on les estrattgies de les direccions empresarials, dels sindicats i dels treballadors i treballadores s6n considerades cabdals per entendre els objectius que presideixen la innovació i avaluar-ne l'impacte. Per tal, doncs ,de poder copsar la complexitat i la diversitat que pot presentar la innovaci6 tecnolbgica, s'adopta l'estudi de casos com a estrattgia d'andisi. Una decisió justificada, encertadament, per la centralitat que l'autor atorga a l'empresa com l'hbit on, de fet, es concreten aquests processos &innovació. En concret, s'estudien onze empreses il.lustratives de dos sectors, tkxtil i quúnic, amb diverses trajectbries d'innovaci6 tecnolbgica. Els resultats obtinguts vtnen a confirmar la bondat d'aquests plantejaments. Lluny d'una lectura ((apriorística)) i10 determinista, la innovació tecnolbgica se'ns mostra com un procCs ((dinhmic i obert)) (phg. 267), fortament implicat en