Recensions

nas de Hispania, de la Galia Narbonense y de Aquitania. Por dltimo, con un extens0 repertori0 bibliográfico se cierra esta obra, que constituye, sin duda, tanto por el conjunt0 del material reunido como por el hecho de que muchos de estos no hayan sido publicados con anterioridad, un muy útil instrumento de trabajo y una 'valiosa aportación y ayuda para mejorar el conocimiento de 10s todavía diversos problemas e interrogantes que el ibérico plantea. G. Carrasco Serrano Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae ab anno ~ccc usque ad annum MC conditum ab M. BASSOLS DE CLIMENT, conficiendum curavit IOHANNES BASTARDAS, vol. I (A-D), Barcinone MCMLX-MCMLXXXV, 1048 COIS. El Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae és, sense cap mena de dubte, una de les empreses més importants que es duen a terme a casa nostra en el camp de la filologia i de la lingüística, tant llatines com romaniques. Com a prova de la labor ininterrompuda aplicada a aquesta tasca, acaben d'aparbixer el fascicle introductori i el novb de la sbrie fins ara publicada, amb la qual cosa ha quedat complet el primer volum, que abraqa les lletres A-D, des de la a fins al terme dux. Ha estat aquesta, doncs, una bona ocasió perqub el professor Joan Bastardas, director de l'obra, expliqui en el prefaci (pp. x-XXI) les vicissituds per qub ha passat l'elaboració d'aquest Glossarium d'enqa que un grup d'ajudants del professor Maria Bassols de Climent va comenqar, el curs acadbmic 1952-1953, a aplegar material per a la realització del projecte, fins que el 1960 veié la llum el primer fascicle. Així, observem com en una primera etapa els col.laboradors d'aquesta obra enviaven les fitxes aplegades a Madrid per tal de contribuir a la realització del Novum Glossarium que preparava el professor Franz Blatt; dificultats diverses, perd, van fer més aconsellable de servir aquesta causa comuna des de Catalunya mateix, elaborant els articles des d'on es podia tenir un coneixement més proper de la realitat cultural i histbrica que havia produi't les fonts en qub es basaven les cbdules lexicografiques. Els redactors del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae continuaven així la tasca iniciada el 1938, dins el marc de 1'Institut d'Estudis Catalans, per un equip dirigit pel professor Lluís Nicolau d'Olwer, que ja havia reunit un bon nombre de fitxes, per bé que, d'aquestes, els redactors del GMLC no se'n pogueren servir fins que 1'Institut d'Estudis Catalans s'instal.18 definitivament a la seva antiga seu de la Casa de Convalescbncia el 1982, quan les cbdules lexicografiques ja no podien ser de gai- re utilitat. Tanmateix, I'IEC ha assudes de la definició i de les citacions, mit de nou com a prbpia aquesta tasca i, després de signar un acord amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques el 1985, ha contribui't a la publicació d'aquests dos darrers fascicles. El professor Bastardas, en el repas histbric que fa, no oblida tampoc d'assenyalar com a antecedents del GMLC I'obra meritbria de personatges de la categoria de Josep Balari, Bernat Alart, Joaquim Miret, Pere Pujol, Pau1 Aebischer, Ramon d'Abadal.. . Després del prefaci ve una introducció (pp. XXIII-XXVIII) , en la qual el professor Bastardas exposa els bbjectius de I'obra: I'estudi del Itxic del Ilati nlcdieval de Catalunya i del catala pre-literari del segle IX al segle XI, i explica els criteris metodolbgics seguits: la selecció dels mots que s'hi inclouen --sols els que representen una innovació ltxica o semantica respecte dels vocables continguts en el ~hesaurus linguae Latinae, o els que aporten innovacions fonttiques, morfolbgiques o sintactiques-; la tria de fonts -bisicament documentals, pero també literaries-; la justificació del període cronologic abraqat, que té com a límit el 1100, si be aquest any no és una barrera infranquejable quan I'interts d'una paraula o d'una accepció aconsella de traspassar-la: la innovació d'incorporar notes explicatives; la descripció de la disposició dels articles, amb les paraules entrades segons la forma que presenten en el ThlL o segons la forma grafica mes propera a I'etimologia si es tracta de neologisamb contextos amplis per tal que el lector pugui formar-se el seu propi criteri. La part introductbria acaba amb la indicació de les sigles, la biblografia dels textos despullats, i la dels estudis i de les revistes tinguts en compte (pp . XXIX-XL) , que tanquen el fascicle preliminar. El fascicle 9, per la seva banda, redactat amb el rigor i I'exigkncia de consuetud, comprtn les paraules de dotalis a dux, i es clou amb unes rectificacions i addicions -veritablement n'hi han calgut ben poquesals fascicles precedents. Amb aquest primer volum acabat, el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae fundat pel professor Maria Bassols ha pres ja una consisttncia considerable després d'haver superat situacions adverses i malgrat condicions de treball sovint precaries, gracies, sobretot, a la dedicació constant de I'equip dirigit pel professor Joan Bastardas i format, entre els redactors principals, per Eulalia Rodon, Dolors Condom, Rosa Quevedo, M. Cinta Catala, Teresa Gracia, Montserrat Arnan, Llui'sa de Nadal i Isabel Rakosnik, i, entre els altres col.laboradors, per Carme Huguet, Isabel Martinez, Angei Mestres, Mireia Montané, Josep Morató, Oliveri Nortes, Josefina Soler, Josefa Sbria i Josefina Viera. J. Alturo i Perucho mes, amb la inclusió de les variants ortografiques i fonttiques, i I'etimologia de les innovacions Itxiques, segui-