Recensions

que tenien funcions informatives, anteriors a I'any 168 aC, quan el mot amb aquesta significació d'espia és documentat molt tardanament. Em sembla un anacronisme innecessari i faci1 d'evitar. Mariangela Vilallonga C. GARCIA GUAL et alii, Tratados hipocraticos vols. I, 11, 111, Madrid (Biblioteca Clásica Gredos), 1983-1986. La Biblioteca Clásica Gredos va apareixent a un ritme rapid, i ara li toca el torn al Corpus hipocratic. No és una casualitat que el director de la versió hagi pogut comptar amb una bona s6rie de col.laboradors, si tenim en compte l'interks que a .tot el món, i també a 1'Estat espanyol, desperta avui la medicina hipocratica. D'entre els col.laboradors que han emprbs la tasca de traduir els opuscles hipocratics, n'hi ha algun (com per exemple López Férez) que ja s'ha donat a coneixer amb els seus treballs sobre aquest camp de recerca. D'acord amb les normes de la col~lecció, s'inicia amb una llarga introducció (de la qual s'ha encarregat C. Garcia Gual) seguida de les versions, sense text grec, pero sempre indicant quin text segueixen i, a voltes, amb una llista de variants respecte de l'edició seguida. L'ordre dels opuscles no és ni ternatic ni s'adapta al criteri de relativa autenticitat ni de possible cronologia (cosa molt difícil d'establir en el Corpus hipocratic), sinó que és un ordre establert amb un criteri eclectic. Així, l'obra s'inicia amb els tractats de <<caracter general~ i d'alguns que palesen més clarament I'esperit hipocratic. Aixo fa que en el primer volum es recullin opuscles com el Jurament (que és molt tardi), la Llei, i es prossegueixi amb tractats com Aforismes, Antiga medicina, Pronostic, Mal sagrat etc. En general, la informació esta al dia, i sols es pot remarcar que hi manquen treballs que, per raons cronologiques, els autors no han pogut manejar: així, i per a informació del lector, assenyalarem I'existencia d'estudis com el de Benedetto (I1 medico e la malattia, Tori 1986) i, sobretot, les Concordances que Maloney, amb un equip de col~laboradors, acaba de publicar al Canada, editat per Olms. Cada opuscle va precedit d'una introducció parcial, que recull els problemes basics que planteja l'obra, amb una selecció bibliografica relativa a I'opuscle en particular. No hi he observat errades importants: vol. I, 41, nota 32, cal llegir Maloney per Malloney. Cal felicitar I'editorial per aquesta iniciativa, que permetra disposar d'una traducció castellana completa del Corpus hipocratic, que formara un pendant de l'edició catalana '(amb text grec) de la Fundació Bernat Metge, que esta en curs de publicació. Josep Alsina