Recensions

ment i tractant de comprovar les Guies i Itineraris, com per exemple la de V. Buron, que detectaren aquestes esglésies de dificultós accés, en alguns casos. Podríem esmentar que I'antiguitat acceptada o sospitada per X. Barral ha estat de vegades corroborada per troballes arqueol6giques o reaprofitaments en els edificis entre els quals podem triar, per exemple, els tres fragments de placa, probablement de la segona meitat del s. VII, de l'església de Sant Martí de Mata (p. 252), que hem identificat en un estudi recent com una deposició de relíquies, una dedicació d'església, o les dues coses alhora'. L'última part de I'obra és un aptndix amb la relació de ales esglésies comsiderades pre-romPniques en alguna publicació per6 no incloses en el catsleg),, que ajuda a aclarir el metode de classificació i la tria duta a terme per I'autor. Segons la mateixa metodologia, per6 lagicament més breu, es fa la fitxa de 114 esglésies, en algunes de les quals hi ha dubtes fins i tot del seu carattec religiós (Roses, p. 269); altres exemples, per6, han aixecat, o continuaran aixecant, po12miques2, car I'amplitud i novetat de la catalogació de X. Barral té el merit de posar damunt la taula la discussió de problemes pendents que tant de bo trobin la seva solució en properes investigacions arqueolbgiques; aix6 permetria de reG. FABRE. M. MAYER. I. RODA. lnsc?ipcions romanes de Mataró i la seva drea (Epigrafia romana del Maresme), Mataró, 1083. núm. 27, pp. 75-77. M. PAGES i PARETES, a .Amics de I'.Art rominicu, circular núm. 15, pp. 161-162. per a les esglésies de Sant Silvestre de Vallirana. Sant Cristafol i Santa Creu d'olorda. cuperar defillitivament per al nostre art pre-rom9riic algunes esglésies encara suspectes, per6 molt possiblement del segle X, cue el desig d'objectivitat de I'autor ha dut a incloure en aquest inventari final. Per cloure aquesta recensió podem dir que X. Ilarral ens ha donat, una vegada més, testimoniatge de la seva manera de fer les coses, amb pulcritud i exhaustivitz.t. A partir d'ara és diferent el panorama del nostre art dels segles IX i X, i caldri valorar els seus nombrosos e::emples i la seva significació com un art desenvolupat a cavall del món Prat, i carolingi amb personalitat prapia, que serveix d'enllag sense terrabastalls entre la forta tradició romana de Catalunya i la consolidació de I'art rom2nic al segle XI Isabel Rode Guia dels Arxius Hist6rics dc. CataIunya, 1 Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Bazcelona, 1982, 192 pp., 24 limines El Servei d'Arxius de la Direcció General del Patrimoni Escrit i Documental del Departament de Cultura de la Generxlitat ha iniciat amb 6ptim criteri la publicació d'una Gzlia dels AKills HiSkin¿z de Catahnya. L'elaboració d'acluesta guia ha estat encomanada als millors coneixedors de cada arxiu, és a dir, als responsables directes de la seva cust6dia i ordenació, els quals han dut a terme la tasca informativa arnb una exposició breu, per6 substancial. El primer volum va dedicat a sis arxius: I'Arxiu Histbric <Fidel Fita, dlArenys de Mar, descrit per Josep M. Pons i Guri (pp. 7-33); 1'Arxiu Histbric Comarcal de Cervera, per Josep M. Llobet i Portella (pp. 35-49); I'Arxiu Histhric Municipal d'Igualada, per Pau Llacuna i Ortinez (pp. 51-77); I'Arxiu Histbric Municipal de Sitges, per Vinyet Panyella (pp. 79-124); 1'Arxiu Histbric de Terrassa, per Pere Puig i Ustrell, i per Josep Sanllehi i Ubach (pp. 125-170); i 1'Arxiu Histbric Municipal de Valls, per Joan Papell i Tardiu (pp. 171-192). La informació que hom dóna sobre els fons servats en cada arxiu ve precedida sempre per una breu notícia que detalla la seva localització, telefon, horari, director i, en el seu cas, col~laboradors. Tot seguit, se'ns assabenta de I'origen i creació de I'arxiu, hom passa després a I'exposició de les distintes seccions amb una bona descripció de cada una d'elles i, si s'escau, no es deixa de fer refertncia a les sPries pendents de classificació. No cal dir que una obra d'aquesta mena ha de retre un servei inestimable als investigadors, els quals orientar2 en llurs recerques. Felicitem, doncs, els promotors de tan encertada iniciativa i els autors d'aquesta primera guia, la qual desitgem que ben aviat es vegi acompanyada de la dels altres arxius histbrics de casa nostra. J. Alturo i Perucho