ó ico de 10s emas es udiados no he
an ejempla
y
sublime como si de la
suma pe ección se a ase, o de que
10s omanos, guiados po el hado, hu-
biesen ol idado sus p opios in e eses
y
ambiciones e enas.
O ece el olumen 10s índices de
nomb es p opios, anaií ico
y
gene al,
minuciosos y comple os, y ocho pági-
nas de ilus aciones elacionadas con
10s emas a ados. Es jus o econoce
que una ob a de an a en e gadu a
colma un acio de nues a bibliog a ia
y ya es 6 al alcance de 10s es udiosos.
Hemos de ag adece , pues, es e colosal
es ue zo.
Documen os lingüh icos ca alanes
(S.
x-XZZ)
Depa amen o de Filología Romá-
nica. Uni e sidad
de
Mu cia,
1979,
354
pp.
El D . Luís Rubio Ga cia, ca edd-
ic de Filologia Romanica de la Uni e -
si a de Mú cia, ens o e eix amb la
se a ob a
Documen os ingiiij icos ca-
danes
(S.
X-XII)
un ecull impo an
de diplomes que a all d'an ologia ha
selecciona amb bon c i e i de di e ses
publicacions, alienes i ins i o p 6-
pies, en iquides alho a amb apo a-
cions no es degudes a ell ma eix amb
el p opasi de p ocu a a Ca alunya un
aplec semblan al du a e me pe
I'eminen R. Menéndez Pidal pel que
a a la documen ació lingüís ica de
Cas ella.
Encapgaia el llib e un p 6leg b eu
on I'au o p esen a el seu p ojec e i in-
cideix sob e la impo lncia d'un
diploma a i com el que comen em pel
que espec a no sols a I'examen de les
ca ac e ís iques de la llengua ca alana
en el seu es adi p eli e a i sinó ambé,
i mol especiaimen , a I'es udi de
I'an opon'mia i opon'mia.
El p o . Rubio jus i ica ambé ací
la decisió d'adop a una classi icació
dels diplomes basada en un pun de
is a c onolbgic, pe 6 aplica sepa ada-
men als ex os segons la se a p oce-
d ncia dels dis in s com a s ca alans.
Hom p e én amb aques a ac i ud de
no esbo a , amb la p esen ació ba e-
jada dels documen s, les possibles
emp em es de e s dialec als qui ex-
e io i zin les di e ncies en e el ca a-
19 occiden al i l'o ien ai.
S'inclouen així ma eix dins aques
apa a les on s d'on han es a ex e s
els documen s i se'ns c ida I'a enció
sob e la edacció dels índexs onomb-
ics i l xics, i la p e e ncia de I'au o
pe aques úl im ca lleg, ci cumsc i
onamen almen a adjec ius, subs an-
ius i e bs.
Desp és d'un g &c que il.lus a la
si uació geog ii ia dels p incipals
com a s ep esen a s en la documen a-
ció, s'ob e aques a, que suma en o al
232
diplomes epa i s de la mane a
següen :
25
ex os pe anyen s al com-
a de la Ribago ga amb els docs.
19,28
i
31
in di s i ex e s o s es de ]'A xiu
Capi ula de Lleida; a con inuació uns
al es
43
ela ius al d'u gell, amb els
doc.
45,50,56,66,70,71
i
73
impubli-
ca s ins a a i p o inen s en la se a o-
ali a de I'impo an A chi o His ó i-
co; en segueixen
5 1
més e e en s al de
Ce danya sense cap no a apo ació;
desp és en énen uns al es
18
conce -
nen s a Osona i Man esa amb els docs.
136,137
i
147
o iginals i p oceden s
ambé del A.H.N.; el com a de Ba -
celona es a ep esen a pe
46
ins u-
men s,
4
dels quals -els núme os
175,178,179
i
185-
o igina is així
ma eix del A.H.N. són igualmen ine-
di s; i s'acaba la col~lecció amb
18
pe -
gamins que an e e encia
al
com a de
Gi ona i
2 1
al del Rosselló sense cap
no a con ibució documen al.
La di isió pe com a s s'indica amb
xi es omanes i la ca alogació gene al
amb núme os i abs.
Els documen s, p ecedi s, com és
de igo , pe la da ació, el esum del
con ingu . i la signa u a, són
ep odu'i s amb una ideli a al que
exclou o a pun uació mode na així
com la egula i zació de 1'6s de majús-
cules i minúscules, aspec es aques s
que, al nos e en end e, hau ia es a
millo de no mali za .
Es clou I'ob a amb els índexs. Val
a di , pe a, que aquí hau íem p e e i
ambé que les llis es d'onomb ica ha-
guessin es a més comple es. El oca-
bula i de mo s ex e s dels ex os, un
dels millo s ence s del eball, se'ns
dóna amb la se a co espondencia cas-
ellana.
El llib e del p o . Luís Rubio,
d'u ili a inqües ionable pe al lin-
güis a, po cons i ui alho a un ins u-
men de eball mol p o i ós pe al
p o esso que ulgui in odui els es u-
dian s de ilologia en el com més a
més a ac iu camp d'es udi dels
o ígens de la nos a llengua.
Jesús
Al u o
i
Pe ucho
GRIERSON,
PHILIP
Les monnaies
Typologie des sou ces du moyen
$ge occiden al. Fasc.
2
1.
B epols,
Tu nhou -Belgium 1977, 49 pigs.
L'Ins i u d'Es udis Medie als de
la Uni e si a Ca alica de Lo aina, que
so a la di ecció del seu p esiden Eo-
pold Genico publica amb ip im c i e-
i 1'excel.len aTypologie des sou ces
du moyen bge occiden als, ens o e eix
en el ascicle
21
de la col~lecció el e-
ball
Les monnaies
de Philip G ie son,
p o esso a les uni e si a s de
Camb idge i de B ussel~les.
L'opuscle e in odu'i pe una suc-
cin a no ícia bibliog k ica classi icada
segons els di e sos aspec es mone a is
de que s'ocupa la ciencia numismi ica
i p ecedida al seu o n d'unes guies
bibliog ~~ques de ca ic e gene al.
S'ob e o segui l'exposició del e-
ma amb un p ime capí ol on Ph.
G ie son de ined la numismi ica en
un sen i ampli, en el qual no sola-
men enen cabuda com a ema d'es-
udi les monedes, sinó ambé els p in-
cipals objec es mone i o mes, aixa és,
els pa ons i les mos es mone i ies,