Recensions

ó ico de 10s emas es udiados no he an ejempla y sublime como si de la suma pe ección se a ase, o de que 10s omanos, guiados po el hado, hu- biesen ol idado sus p opios in e eses y ambiciones e enas. O ece el olumen 10s índices de nomb es p opios, anaií ico y gene al, minuciosos y comple os, y ocho pági- nas de ilus aciones elacionadas con 10s emas a ados. Es jus o econoce que una ob a de an a en e gadu a colma un acio de nues a bibliog a ia y ya es 6 al alcance de 10s es udiosos. Hemos de ag adece , pues, es e colosal es ue zo. Documen os lingüh icos ca alanes (S. x-XZZ) Depa amen o de Filología Romá- nica. Uni e sidad de Mu cia, 1979, 354 pp. El D . Luís Rubio Ga cia, ca edd- ic de Filologia Romanica de la Uni e - si a de Mú cia, ens o e eix amb la se a ob a Documen os ingiiij icos ca- danes (S. X-XII) un ecull impo an de diplomes que a all d'an ologia ha selecciona amb bon c i e i de di e ses publicacions, alienes i ins i o p 6- pies, en iquides alho a amb apo a- cions no es degudes a ell ma eix amb el p opasi de p ocu a a Ca alunya un aplec semblan al du a e me pe I'eminen R. Menéndez Pidal pel que a a la documen ació lingüís ica de Cas ella. Encapgaia el llib e un p 6leg b eu on I'au o p esen a el seu p ojec e i in- cideix sob e la impo lncia d'un diploma a i com el que comen em pel que espec a no sols a I'examen de les ca ac e ís iques de la llengua ca alana en el seu es adi p eli e a i sinó ambé, i mol especiaimen , a I'es udi de I'an opon'mia i opon'mia. El p o . Rubio jus i ica ambé ací la decisió d'adop a una classi icació dels diplomes basada en un pun de is a c onolbgic, pe 6 aplica sepa ada- men als ex os segons la se a p oce- d ncia dels dis in s com a s ca alans. Hom p e én amb aques a ac i ud de no esbo a , amb la p esen ació ba e- jada dels documen s, les possibles emp em es de e s dialec als qui ex- e io i zin les di e ncies en e el ca a- 19 occiden al i l'o ien ai. S'inclouen així ma eix dins aques apa a les on s d'on han es a ex e s els documen s i se'ns c ida I'a enció sob e la edacció dels índexs onomb- ics i l xics, i la p e e ncia de I'au o pe aques úl im ca lleg, ci cumsc i onamen almen a adjec ius, subs an- ius i e bs. Desp és d'un g &c que il.lus a la si uació geog ii ia dels p incipals com a s ep esen a s en la documen a- ció, s'ob e aques a, que suma en o al 232 diplomes epa i s de la mane a següen : 25 ex os pe anyen s al com- a de la Ribago ga amb els docs. 19,28 i 31 in di s i ex e s o s es de ]'A xiu Capi ula de Lleida; a con inuació uns al es 43 ela ius al d'u gell, amb els doc. 45,50,56,66,70,71 i 73 impubli- ca s ins a a i p o inen s en la se a o- ali a de I'impo an A chi o His ó i- co; en segueixen 5 1 més e e en s al de Ce danya sense cap no a apo ació; desp és en énen uns al es 18 conce - nen s a Osona i Man esa amb els docs. 136,137 i 147 o iginals i p oceden s ambé del A.H.N.; el com a de Ba - celona es a ep esen a pe 46 ins u- men s, 4 dels quals -els núme os 175,178,179 i 185- o igina is així ma eix del A.H.N. són igualmen ine- di s; i s'acaba la col~lecció amb 18 pe - gamins que an e e encia al com a de Gi ona i 2 1 al del Rosselló sense cap no a con ibució documen al. La di isió pe com a s s'indica amb xi es omanes i la ca alogació gene al amb núme os i abs. Els documen s, p ecedi s, com és de igo , pe la da ació, el esum del con ingu . i la signa u a, són ep odu'i s amb una ideli a al que exclou o a pun uació mode na així com la egula i zació de 1'6s de majús- cules i minúscules, aspec es aques s que, al nos e en end e, hau ia es a millo de no mali za . Es clou I'ob a amb els índexs. Val a di , pe a, que aquí hau íem p e e i ambé que les llis es d'onomb ica ha- guessin es a més comple es. El oca- bula i de mo s ex e s dels ex os, un dels millo s ence s del eball, se'ns dóna amb la se a co espondencia cas- ellana. El llib e del p o . Luís Rubio, d'u ili a inqües ionable pe al lin- güis a, po cons i ui alho a un ins u- men de eball mol p o i ós pe al p o esso que ulgui in odui els es u- dian s de ilologia en el com més a més a ac iu camp d'es udi dels o ígens de la nos a llengua. Jesús Al u o i Pe ucho GRIERSON, PHILIP Les monnaies Typologie des sou ces du moyen $ge occiden al. Fasc. 2 1. B epols, Tu nhou -Belgium 1977, 49 pigs. L'Ins i u d'Es udis Medie als de la Uni e si a Ca alica de Lo aina, que so a la di ecció del seu p esiden Eo- pold Genico publica amb ip im c i e- i 1'excel.len aTypologie des sou ces du moyen bge occiden als, ens o e eix en el ascicle 21 de la col~lecció el e- ball Les monnaies de Philip G ie son, p o esso a les uni e si a s de Camb idge i de B ussel~les. L'opuscle e in odu'i pe una suc- cin a no ícia bibliog k ica classi icada segons els di e sos aspec es mone a is de que s'ocupa la ciencia numismi ica i p ecedida al seu o n d'unes guies bibliog ~~ques de ca ic e gene al. S'ob e o segui l'exposició del e- ma amb un p ime capí ol on Ph. G ie son de ined la numismi ica en un sen i ampli, en el qual no sola- men enen cabuda com a ema d'es- udi les monedes, sinó ambé els p in- cipals objec es mone i o mes, aixa és, els pa ons i les mos es mone i ies,