Presentació

Presentació Per sisena vegada el Departament de Filosofia de la Universitat Autonoma de Barcelona ha acudit a la seva cita anual amb els docents i els estudiosos de la filosofia. Una vegada més 1'Arxiu de la Corona d'Aragó ha aixoplugat sota les voltes senyorivoles la ciencia, la inquietud i la curiositat dels conreadors de les disciplines filosofiques. No han mancat, tampoc, el suport i la col.laboració de I'Institut de Ciencies de I'Educació de la UAB, de I'Institut de Ciencies de 1'Educació de la Universitat de Barcelona i dels instituts Alemany i Italia de Cultura. I, ja que la tematica versava sobre el món classic, el Departament de Filologia Classica de la UAB ha estat coorganitzador de l'edició de les Jornades d'enguany. El tema de les VI Jornades de Filosofia (26-28 de marq de 1985) ha estat «Les vies de la filosofia grega sota el poder de Roma)). D'una manera més eixuta s'hauria pogut titular: «La filosofia a llImperi Roma». Ates, pero, que d'arida ja ho és prou la tasca quotidiana, voliem, amb I'esment de I'aclaparadora presencia de I'lmperi, fer pules com la impostació personalista, religiosa i metafisica de la filosofia de /'&poca fou d'alguna manera una resposta o una reacció a aquella situació d'ofegament polític i social. Naturalment aquest punt de vista programatic no pretenia orientar els treballs dels participants, i si, en canvi, desvetllar la curiositat del públic. Inicia el simposi el professor Marc Mayer, del Departament de Filologia Classica de la UAB, amb el tema ((Pitagorisme i política a Roma». El mateix dia intervingué el professor Christoph Elsas, privatdozent de teologia, filosofia i orientalistica a les universitats de Marburg, Gottingen i Berlín. Exposa el tema «Die Bedeutung der Mystik in der Philosophie Plotins» (El significat de la mística en la filosofia de Plotí). El professor Elsas era conegut pels lectors de casa nostra sobretot pel seu llibre Neuplatonische und gnostische Weltablehnung in der Schule Plotins. Ara, gracies als contactes mantinguts en el context de les Jornades, sabem que s'ha especialitzat en cultura islamica i que es dedica al dialeg intercultural entre les comunitats germanica i turca a Alemanya. El doctor Elsas declara que el seu coneixement de Ploti i la gnosi no li ha fet cap nosa en la seva tasca social, de la qual cosa prenem bona nota. El dia 27 I'emplena l'exposició del professor Carlos Garcia Gual, actualment catedratic de filologia grega a la UNED i prou conegut a la nostra acad2mia per no haver-lo de presentar prolixament. Disserta sobre «El epicureísmo tardío. Filodemo)). Recordarem només que el professor Garcia Gual és autor de Epicuro (Alianza Editorial, 1981), obra que ha estat molt ben acollida per la critica. La següent conferencia fou a carrec de la professora Clara Kraus Reggiani, de I'Istituto di Filologia Classica de la Universitat de Roma. Dins de la tematica de les Jornades no podia mancar la qüestió del judaisme, i la doctora Kraus Reggiani hi aporta el seu exquisit saber, entorn del tema ((L'esegesi allegorica della Bibbia come fondamento di speculazione filosofica del giudaismo ellenistico: Aristobulo e Filone Alessandrino)). Entre els treballs judeo-hellenistics de la nostra invitada, recordarem la seva excel.lent traducció de tres obres de Filó dAlexandria, De opificio mundi, De Abrahamo, De Josepho, Roma 1979, i l'estudi La lettera di Aristea a Filocrate, Roma 1979. El tercer dia de les Jornades es dedica a la commemoració del XVIII centenari de la naixenca dlOrigenes. Intervingué en primer lloc el signant d'aquest portic arnb el tema ((Sociologia i metafísica de la gnosi)). La cloenda de les Jornades consistí en una magistral exposicio del doctor Josep Rius Camps, professor de la Facultat de Teologia de Barcelona, sobre ((Fonts i formes del pensament origenib. El professor Rius Camps ha publicat treballs sobre Orígenes, Ignasi dAntioquia i les obres de Lluc del Nou Testament, i actualment treballa en la traducció catalana del De Pnncipiis d'origenes. En el present volum publiquem les conferencies dels professors Elsas (traducció de Raúl Gabas), Kraus Reggiani, Montserrat i Rius Camps. L'índex es completa arnb altres treballs de professors del Departament de Filosofia. Josep Montserrat i Torrents