Es na u al que ENRAHONAR, que aspi a a
esde eni una « e is a ca alana de iloso ia» (i
no pas, anma eix, una « e is a de iloso ia ca a-
lana~), dediqui una a enció p e e en al passa i
al p esen de la iloso ia en la nos a a ea lin-
güís ica i cul u al. Aixb no necesi a cap jus i i-
cació. Fo ma pa del p océs de no mali zació
de la nos a cul u a. Respon a la necessi a de
coneixe una his o ia que ens ha es a so in es-
camo ejada. Pe
comen a ,
doncs, e aquí
aques núme o, dedica als ilbso s ca alans a l'e-
xili, que són, a nb alguna excepció, poc cone-
gu s en e nosal es.
Dos a icles in oduc o is ens o e eixen, es-
pec i amen , una e lexió global sob e el ema
i
una isió pano amica, que assenyala, al ma-
eix emps, les di icul a s de la se a dema ca-
ció. En la impossibili a ob ia de e -ne un ac-
amen exhaus iu, s'ha op a pe dona cabuda
a una se ie de pensado s que han du a e me,
a l'exili, una ob a conside able de cai e ilosb-
ic. L'exili és, en aques cas, el p o oca pe la
Gue a dels T es Anys, i el seu lloc, de e , el
con inen ame ica. La ia és sens dub e discu i-
ble, com quasi semp e, i explicable en pa pe
limi acions acils d'ende ina . Més d'un hi o-
ba a a al a noms que segu amen comp a ien
a nb p ou me i s pe igu a -hi. No cal di que
no hi ha hagu cap in enció d'es abli p elacions
i, menys enca a, exclusions. Val a di ambé que,
a Juan Da id Ga cía Bacca i a Lluís Fa é, la
condició de «ca ala» i d'«exilia » espec i a-
men , se'ls a ex ensi a pe la ia laxa de l'assi-
milació. L'o d e en que apa eixen és el c ono-
lbgic.
A p opbsi de cada au o , s'ha p ocu a do-
na , semp e que ha es a posible, un ex o igi-
nal, un a icle sob e algun aspec e del seu pen-
samen i una bibliog a ia, que ha hagu de li-
mi a -se a la llis a dels seus llib es publica s
(amb exclusió, pe an , dels eballs inedi s i
dels a icles). En un cas, s'hi a egeix una en e-
is a. S'ha p ocu a que els ex os selecciona s
siguin su icien men ep esen a ius. En el lloc
co esponen se n'indica la p ocedencia. Alguns
són di ícils de oba al amen ; el de Ga cía
Bacca és una bes e a d'un llib e que es a a pun
de eu e la llum; el de Nicol co espon a una
ponencia de cong és, pos e io men llegida als
alumnes del Depa amen de Filoso ia de la
U.A.B. el p oppassa mes de gene ; el de Fe a-
e ha es a esc i exp és pe a ENRAHONAR.
Segueix, com a apendix, una p esen ació his-
b ica, global i esquema ica, de la iloso ia ca a-
lana, que p opo ciona el ma c gene al.
1
el nú-
me o es clou a nb una «secció bibliog a ica»,
que con é, aques a egada, ecensions d'ob es e-
lacionades, di ec amen
o
indi ec a, a nb el nos-
e ema monog a ic. Disposem de dos a icles
més, de Jo di Sales i de Ma a Vidal, dedica s a
Se a Hun e , que pe aons d'espai hem hagu
de gua da pe a una p ope a amesa.
Es de jus ícia e cons a el nos e ag aimen
a
1'An oni Mo a, que ha po a una bona pa
del pes d'aques núme o, no solamen a nb la
edacció d'un a icle i la ecollida de ex os i bi-
bliog a ies, sinó ambé compa in asques més
labo ioses a nb la sec e a ia de edacció.
Pe e LLUÍS FONT