LA
RAÓ
EDUCATIVA
Oc a i
FULLAT
A.
La
aó, p eplexa d'ella ma eixa.
L'educació
és
aqzlí;
a la amília, a l'escola, a l'església, al
pa i polí ic, a I'emissió adio onica, a la pan a-
lla ele isi a, al ca e , al Pa lamen , al sindica ,
a la des ilada de models
...,
e c. Els p ocessos
educacionals ens ama en ins a al pun que aca-
bem «sen -los» en comp es de, u ili a iamen ,
e ni -los
.
La Raó, des de a uns
2.500
anys, u ga dins el
e educa iu pe al d'apode a -se'n
in elnligen -
men .
Pe o, que és la Raó
-
o la acionali a -,
pe al de sabe a que ens e e im quan em se -
i el signi ican
Raó educa i a?
Cap aó no ha a e a la Raó des de l'ex e io
d'aques a. Quan una aó empí ica pensa la Raó,
aques a ma eixa és la que s'au opensa. La Raó
aonan , sigui aquí o alla, és semp e p esencia a
ella ma eixa, és adhe encia al seu p opi eco e-
gu . L'al e que a e e encia a la Raó és la des-
aó; és a di , l'alienació d'aquella en el disba a
-e o - o en la boge ia -deli i. Pe o, quina
o ca assenyala la Iínia di iso ia en e «el acio-
nal» i «l'i acional»?; no se a al a egada la ma-
eixa Raó?; no esul a inco ec e que un sigui
ju ge i pa in e esada en el ma eix assump e?
Aques a apo ia habi ualmen es esol desc i in
les condicions del discu s acional i indican a
con inuació que aquells discu sos que no les
compleixen són discu sos «i- acionals». Ac uan
d'aques a mane a s'ha escamo eja allo que, de
e , ins au a la acionali a a cada socie a his o i-
ca; i allo que la ins au a és, p ecisamen , el eco-
neixemen social d'un de e mina
alo .
La on-
e a amb «el acional» la indiquen els alo s i no
la Raó. Aques a posseeix his o ia en la se a se-
man ica: la his o ia dels alo s econegu s social-
men . És acil, pe exemple, con ecciona el llis-
a de ca ac e ís iques de la
aó cien +ca;
en can-
i, ja no esul a an ob i d'inqui i pel alo que
unda la acionali a cien í ica.
Wissen
en alemany signi ica «sabe ». L'a el
indo-ge manica de
Wissen
és
eid
- eu e.
«Idea» p ocedeix del g ec
&don
- aig eu e o
he is -, empa en a amb el e b lla í
ide e
- eu e. Sembla com si el sabe os o igini ia-
men isió, p esencia immedia a d'alguna cosa.
Al lla g de la his o ia de la iloso ia s'han in o-
dui dis incions en aques sabe -o « eu e-
o igina i». Hom dis ingí
nous
-in uició
supe io - de
phan asma
-ima ge sensible-, i
in oduí dis inció en e
nous
i
dianola
-succesió
o denada de pensamen s. Els medie als con a-
posa en
in ellec us
-capaci a d'in uició- i
a-
io
-capaci a de discó e .
A is o il pe ila seman icamen el sabe . P es-
cindin a a del sabe zoologic
-aís hesis,
o sen-
sació, i
empei iü,
o expe iencia-, A is o il dis-
ingí di e sos ni ells en I'ambi dels sabe s p o-
pis de
l'an h opos.
Hi ha el «sabe - e -coses», la
ékhne,
que s'objec i a en coses e es, en aules
o
c a e es. Aquí, sabe consis eix a se habil.
Poíesis
s'anomena aques «sabe -com- e ». Els
lla ins el adui en pe
a s
i pe
ace e.
Semp e és
qües ió d'ac i i a ansi i a. A un al e ni el1
A is o il si ua la
ph 6nesis,
o «sabe -decidi »,
«sabe -com-ac ua »,
«sabe - iu e». Es ac a de
sa iesa p ac ica, del «seny» ca ala. Els escolas ics
anomena en
p uden ia
aques sabe . Aques
«sabe -ac ua a ep el nom de
p axzs.
És
l'age e
dels lla ins. L'ac i i a a a és immanen . Suposa
l'ap opiació de IJ«ac ua » de la pa de I'agen .
Aques sabe signi ica adqui i ca iic e mo al.
Aques sabe és aonable en la mesu a en que se-
gueix un designi, que no po se al e que el con-
jun d'úl ims in~ de l'home -els
éle
humans-, sense pe d e de is a que el bé p opi
de l'home és la
eudaimonía,
la elici a . És una
asca esc ua, aques a de conque i el p opi
elos,
la inali a especí ica de I'ésse humi; pe aixo,
la
ph 6nesis
implica posa -se semp e en camí.
Aixo i no al a cosa és se p opiamen
sophos,
sa-
i. El sabe scnic es subo dina a al sabe p ixic;
l'habili a a la i u , a
I'a e é.
Téchne
i
ph 6nesis
són sabe s que
poden se
d'una al a mane a.
En can i,
l'epis éme,
la
ciencia, a e e encia a
allo que no po se de cap
al a mane a;
és una disposició demos a i a,
que possa de mani es de-mos an quelcom a
pa i dels p ime s o ígens
(a khai). L'epis éme,
o sabe cien í ic, esul a possible pe que hi ha
nous,
és a di , sabe con empla iu
d'allo que és
p ime .
El sabe nos ic és isió supe io pe p e-
sencia imma e ial -ja sense
hil2,
ma e ia- de
I'inqües ionable- e.g.: «el o és majo que la
pa ». Enca a assenyala A is o il un nou sabe , la
sophia
o sa iesa, que ab asa
nous
i
epli éme,
6s a
di , que uneix coneixemen del p incipi inqües-
ionable -o coneixemen de la p esencia
imma e ial- i coneixemen de la dependencia
de o pel que a a ell. La
sophla
és un sabe ec-
o , pe qus és comp ensió de la inali a sup e-
ma de la ida.
sophia
(sa iesa)
+
epis éme
(ciencia) íin uició)
acionali a
ékhne ph onesis
lpoíesis) (p axis)
Sense so i de la se a pe plexi a , la Raó, des-
p és de l'analisi a is o elica, es descob eix obe -
amen polisemica. Aques a polisemia esul a se
d'u ili a de ca a a I'en ocamen que pugui
dona -se a la « aó educa i a» o aó indagado a de
la dada educacional.
Pla ó, amb la se a oposició en e
Rosmos o a-
ós
-món isible o sensible- i
Rosmos noe ós
-món ideal-, sepa a el
no p 6piamen ens
-ais he ón-
del
p opiamen ens -noe ón.
Aixo possibili a un en ocamen di e en de la
dispe sió de la aó. He p e e i , no obs an aixo,
el eball a is o ?lic.
La subsegüen his o ia del discu s sob e la aó
pe sis eix en la pe plexi a apun ada. Així, Abe-
la d, pe exemple, sos ind i que l'home només
é e i able coneixemen
-in elligen ia-
de les
coses indi iduals
;
de
1
'educació
,
posem pe cas
,
de Joan o de Nú ia en cadascun de llu s ac es
educands. El coneixemen uni e sal -sob e o a
mena d'educació- se ia únicamen el coneixe-
men con ós de l'indi idual. Kan dis ingí
Ve s-
and -en enimen -
i
Ve nun
- aó-; el
p ime Es la acul a la ep esen ació de la qual és
el concep e, que ep esen a la uni a d'una egla
segons la qual la mul iplici a de la
in ui'ció
sen-
sible queda eunida i enllacada. La
Ve nun ,
con a iamen , p en els concep es p escindin de
la se a elació amb la
in uikió,
sense con eni es
d'empí ic. La Raó és pu a quan es oba despu-
llada de
I'empeina.
També se ia possible des de
la pe spec i a kan iana d'assaja allo de aó edu-
ca i a; ampoc no so i íem o almen de la pe -
plexi a . Hau íem can ia simplemen el pun
de mi a. Men e Kan c i ica -de
c inein,
«judi-
ca »- la aó -de e minan les se es possibili a s
i lími s, la se a de inició-, Hegel ul apassa
aques a asca i con empla en la aó una ac i i a
absolu a. Les ciencies acompli an la p e ensió de
quali a del pensamen acional, pe o no pas la
se a absolu esa. Quan la consciencia, esc iu a
Hegel, assoleix l'es adi de la aó, ja no es sal a
del món, ans sap que oban el món s'ha
ab aca ella ma eixa, ca es a segu a que el «se -
en-si» és el ma eix que el «se -pe -a-si» que la
cons i ueix. La consciencia, e a aó, és o a la
eali a . G. Ryle en end i, al nos e segle, que
c eu e
- acionali a pe a d'al es- pe any a la
ma eixa amília de pa aules que els scables de
mo i ació, men e
sabe
pe any al g up de mo s
que an e e encia a I'habili a . Sabe apun a a
com
se sap. C eu e, en can i, assenyala cap
ape
que
es c eu.
Esb ina en o n de la aó és indaga en o n de
I'ésse .
1
succeeix que el pun e minal a que
a iba la e lexió iloso ica en als a e s no és pas
el coneixemen d'un con ingu , sin6 el econei-
xemen del
se
com del o in undable.
No
ens
me a ella i, doncs, que jo m'hagi limi a a op-
a . Ho he e a a o del balanc a is o elic pe -
que acili a les coses que poden di -se aonable-
men sob e educació.
Les modali a s de la acionali a han a ia du-
an el anscu s de la his o ia. Fins
i
o ae ual-
men es donen di e gencies de pe spec i a en e
Ka l Poppe -«el que és e i able en la Iogica 6s
e i able en el me ode cien í ic»- i Feye abend
-«la ciencia p og esa únicamen ansg edin les
egles imposades pels Iogics». Can i en les mane-
es dlin el.ligi la acionali a i en les o mes
d'anomena -la, i muda en les jus i icacions
d'ella ma eixa -el se i el pensa es co esponen;
la aó domina la na u alesa pe me en la p e i-
sió
...
Hi ha, no obs an aixo, alguna cosa on
sembla exis i aco d, o quasi: la aó és una capa-
ci a de coneixe , di e en del coneixe animal; a
mes a més, és una capaci a delimi ada pe la o-
lun a i pel sen imen . Hi ha eali a s que depas-
sen la aó -així els sembla si més no a mol s-:
pe exemple, Déu. Aques no és objec e, s'a i -
ma, d'un pensa acional; ambé la depassen el
desig, la passió, I'inconscien . iHi hau a coses
indicibles pe pa de la aó?; jcsm ps
assegu a -se que
l'indicible
no coincideix p eci-
samen amb el
simplemen no di ?
B.
La
p esencza de la ~paideza)).
La
paidea
ou
a G ecia, p ecisamen , la cul u a, o el mode com
s'exe ci a en els g ecs. La
paidea
es a a o mada
d'idees i de eo ies sob e la
physis,
sob e la
poíis
i sob e la ma eixa
paideia;
anma eix, ambé en
o ma en pa els emples, els poemes, les escul-
u es, els discu sos a l'ago a, els abillamen s de
emines i de ba ons, els exe cicis al
gymnásion.
To aixo plasma a la
paideia.
Assegu a la se a
supe i encia ou
ambépaidek,
an a la
skhoíe
com a
l'Académeia,
al
Lgkeion
i a d'al es ins i-
ucions d'ensenyamen , i ins
i
o educa i es.
L'educació, lla o s com a ui dia, és la cul u a i el
p océs de cul u i zació; és I'he meneu ica en o n
de la ci cums ancia i I'ing és a aques a. L'educa-
ció és un colossal succés o dada, a la egada e6 ic
i p ic ic. L'educació és aquí, si més no des de
l'homo habiíis
- a un milió i mig d'anys- des-
cobe pels Leakey a la Val1 de l'Odu ai
-Taminia. L'his o iado de l'educació condi-
ciona més la
his o ia na ada
que no pas el ma-
eix subjec e his o ic his o i za pe aquell. El
que és ce , anma eix, és que I'educació és un
e malg a que ens a iba pa icula men des i-
gu ada quan p o é de emps allunya s o d'espais
sense un elleu social pa icula .
No es po dis ingi
educació d'humani a ,
his-
o ia dels esde enimen s educa ius i his o ia dels
homes. iPe que els p og ames o icials uni e si-
a is no inclouen l'an oplogia cul u al dins el
llis a de Ciencies de I'EducaciÓ? ¿Tan poc e le-
xionen o an poc consul en els ecnics o icials? El
p ime g up huma -1'ho da- enia ja els seus
esquemes de món, de sa iesa, el seu sec e , que
indiscu iblemen ansme ia a aquells que e-
nien al da e a. L'ho da des aca a de l'animal a
causa de la se a adició o al i isual, adició o
pe sis encia que no dic a a ja el codi gene ic, si-
nó la pa aula del ell, de l'expe , de l'au o i a .
E a pe illós no obei el
sec e sa i
de I'ho da, e a
pe illós no deixa -se educa , pe que hom queda-
a acilmen sup imi pels animals i pe la es a
de la na u alesa. Aquel1 g up huma p imi iu es
pe llonga a, s'au o ansme ia -el lla í
ade e
signi ica
ííiu a , ansme e;
d'aquí
adició-
g acies a l'educació. El p océs educacional ou,
pe
comen a ,
ixesa, segu e a .
L'educació és una acumulació de passa . El
p esen sJin el.ligeix des d'ell, des de la se a ac-
uació sob e el p esen . A l'educació ac uales o-
ba el p e e i , i només d'aques a mane a aques
p e e i pe iu. La his o ia de I'educació no és la
his o ia d'una successió, un eco da o i; és quel-
com més pe que nosal es, educands i educado s
ac uals, no solamen hem ingu his o ia, sinó
que ambé en som. Quan l'his o iado de les
p ac iques educa i es i de les idees pedagogiques
esc iu his o ia, s'ocupa ambé del p esen .
L'educació que ens o e eixen soci6legs i his o-
iado ~, així com la que nosal es ma eixos hem
*
expe imen a , és una cosa, una p esencia, que
se'ns posa da an . Da an que? De momen ,
da an la me a consciencia cognosci i a.
1
les co-
ses, incloses les educa i es, m'empai en; són ins
ancies que em plan egen in e ogan s, que em
an espond e-hi. Kan assenyala que la p ime a
condició anscenden al de possibili a de l'expe-
iencia adica en el e que la sín esi de la mul i-
plici a és sin esi
en una consci2ncia.
L'educació,
o a - a ap oximadamen dos milions d'anys
que disposem d'esde enimen s educacionals-
és un e que es a p esen a la consciencia; és a
di , és una
expe lenczh.
No semp e el
ac um
educacional ha es a p esencia a una aó cons-
cien . A a a uns
2.500
anys que aques a pe ipe-
cia s'esde ingué. S'esde ingué segons c ec, a
G ecia. La p esencia de I'educació da an la
consciencia dispa a pe o ca el discu s acional
sob e l'an opogenesi, o educació, amb I'apa i-
ció, Ila o s, de la pedagogia.
Ja ens indica B en ano que o enomen de
consciencia embolica l'exis encia in encional
d'un objec e.
Ego cogi o cogi a um;
Husse l no
s'a u a a al
cogi o,
com a e Desca es, sinó
que es di igi 3 al
cogi a um,
al enomen, a allo
que és mani es a una consciencia en an que
mani es i no pas en an que exis en . Bon camí,
aques , pe a descob i el enomen educa iu. El
cogi a um,
pedagogicamen , ho és 'pe a una
consciencia. L'ésse de les coses pedagogiques
només se a ilid pe a una consciencia; és a di ,
en la mesu a que és p esencia a una ac i i a a-
cional conscien
.
El psicoleg s'ocupa dels mecanismes
mi jancan els quals inc consciencia d'alguna
cosa, pe o se li escapa I'ésse ma eix de la cons-
ciencia; i aques a és en la se a pu i a ,
adona -
me de.
La consciencia semp e Es
consci2ncia de.
L'educació assal ada pe una consciencia es o na
pedagogia. La consciencia és una
noesis,
a i ma-
a Husse l, una
in en io,
el e de di igi -se cap a
un objec e, cap al
noema.
Un animal no po ab ica pedagogia ni en el
cas que isqui, en pa , de I'educació -cosa que
li passa, pe exemple, an al lleó del ci c com al
ga domes ic-. L'animal espon da an l'en o n
mi jancan eaccions; desconeix al es ac es. La
bes ia iu a iculada a nb els seus ol an s. No és
possible, així, la pedagogia. L'home en can i,
posa
no- es
en e es ímul i espos a; pe aixo, i
*
no pe a de magia, p ojec a. L'animal eaccio-
na en on de les «coses-es ímul»; l'ésse humi
ac ua en on d'elles
p ojic an .
L'animal exis-
eix imme s a la se a educació -de ci c o
domes ica-; I'home, con a iamen , exis eix
a
dis 2ncia de
la se a p opia educació. Si més no, li
sembla que po si ua -se'n a dis ancia. La aó ens
pe me de iu e e e i s a les coses educa i es,
sense acaba de o a s pe elles. La aó educa i a
iu a dis ancia del e educa iu i, pe aques a
aó, p odueix pedagogia o ciencies de I'educa-
ció.
L'educació es o na
p esencia
da an una aó
conscien . El que segueix desp és ja no és educa-
ció, sinó discu s sob e l'educacional. Quan Pla ó
ens explica que la
paideia
no consis eix a in o-
dui coneixemen s dins l'home, sinó a ed ega -li
la mi ada de I'inima, ha deixa p opiamen
d'educa i s'ha posa a e lexiona i a pensa . So-
c a es no a e al a cosa quan p egun a si e a
ealmen possible I'educació en un sen i di e-
en del ecnic. També ac ua a la aó educa i a
quan Isoc a es man enia que els e i ables ac-
o s educa ius e en la penú ia i I'es e esa, pe -
que així s'engend a en la mode ació i, sob e o ,
l'au odomini.
Un Es a , el poden moles a ce s educado s;
pe o semp e l'incomoda an més els pedagogs
pe qu? poden engend a una mul i ud d'educa-
do s inopo uns. El seu Es a condemni Soc a es
a mo més com a pedagog que com a educado .
El discu s pedagogic no és cap ga an ia d'exi
educa iu, anma eix. Depend a de quina lexió
de la acionali a s'ha posa en man a. Així, l'es-
peculació pedagogica de Pla ó acassa a Si acus-
sa: aques esde enimen suposa una agedia pe
a ell.
El descob imen de la aó ou un descob i-
men g ec, conc e amen d'A enes, deu e uns
2
5
segles. La aó s'anomeni
logos
o
discu s cohe-
en .
El llengua ge i la aó queda en encaixa s.
L'home és p ojec e acional pe qu? pa la. Ce a-
men , no semp e pa la a nb seny, pe o semp e
pa la pe que d'al es l'escol in. El
«lagos»
i el
llengua ge són de la comuni a i pe a la camuni-
a ; exis eixen, doncs, pe a la comunicació.
C.
La pa ada és la mediació.
Quin és el pon
que uneix
el ai um
educacional i la aó educa i-
a?
0,
di al amen , com p en la aó la posi i i-
a de la cosa educa i a?
Mi jangan la pa aula.
To a educació es ehicula a a és del llengua ge.
P ecisamen en aques pun es a i p esen la a-
cionali a pe al d'esb ina I'educacional. Als
pobles manca s d'esc ip u a, a la p ehis o ia o bé
a l'ac uali a , la g ami ica de la llengua pa lada
pe me la iden i a del g up, la se a educació bi-
sica. L'o d e es able en una socie a sense docu-
men s esc i s es i e lla nés pe les Ileis sin ic i-
ques que no pas pel cap ibal o pel b uixo del
g up. Una cul u a p imi i a oma id i
ella
mn-
elxa
si conse a el seu Iexic i la se a sin axi. Es a-
i sal ada mi jangan l'educació.
La in o mació gene ica assegu a la iden i a
biologica. La in o mació col.lec i a a e ma la
iden i a social. En el p ime cas el ac o ans-
misso és I'ADN; en el segon cas, el ac o de
ansmissió és el Ilengua ge. No he e em cul u-
a, sinó que I'ap enem, i el llengua ge ens la
ansmen . No sembla pas que la ansmissió
cul u al es po i a e me de mane a espon inia,
sinó alen -se d'apa ells socials -ins i ucions,
pe udimen i ies que siguin- que pe me en
als adul s de aspasa la in o mació emmaga -
zemada als o jus a iba s. Aixd es a semp e
mi jancan la pa aula. La pa aula e eb a el p o-
cés educacional.
L'ésse humi és pa lan ; és a di , es comunica
a nb els seus semblan s. Els animals ambé es co-
muniquen en e ells i ins i o a nb l'home -és
el cas dels animals domes ics, de ci c i del zoo,
pa icula men . Pe o el llengua ge dels homes,
com assenyala en els g ecs, és
logos,
pa aula i aó
a la egada; és
signe,
quelcom que no s'acaba
a nb la ma e iali a one ica, sinó que apun a a
un
sen i
que anscendeix la ma e ia del ma eix
signe. La
G ammai e géné ale
de Po -Roya1 en-
ca a é in e es, com ha assenyala Chomsky.
Amb la
pa aula,
l'ésse huma ap en o igina ia-
men el món i se'l a seu: «Lla o s el Senyo Déu
modela a nb ang o es les e es sal a ges i o s
els ocells del cel, i els p esen a a l'home pe eu-
e quin nom els posa a.
1
cada ésse iu po a ia
el nom que l'home li
danés))
-Genesi,
11,
19.
La pa aula, més en112 del que sos é Bloom ield
al seu llib e an imen alis a
Language,
es a sos-
inguda pel «jo comp enc,). Llegin an Wi -
gens ein
-comp enc com es con inua una se e
de nzime os-,
co n Ryle
-comp enc com es
des a un bloc de pissa a-,
a ibo al con enci-
men que aques a habili a no es a inculada al
e de po a a e me cons an men les dues ope-
acions mencionades. El «jo comp enc)) suposa
una disposició peculia que signi ica ambé subs-
acció al con ex , pu a i uali a da an de con-
inua la se ie de núme os o de p epa a e! bloc
de pissa a.
El «jo comp enc)) po a la elació en e el e b i
el pensamen . D'aques a mane a Agus í de Ta-
gas a dis ingeix en e
ox
i
concep us
a la se a
ob a
De Thzi a e
-XV,
10-16- i Tomas
d'Aquino a el ma eix a I'opuscle
De na u a e -
bi
i i ellec us.
Ja abans els es oics ha ien con a-
posa el
logos
immanen i el
logos
ex e io i za .
L'home, pensa i acció, es consubs anciali za en
la pa aula. Els g ecs classics ho ha ien compen-
dia en el mo
«lagos»,
aó i llengua ge a la ega-
da. La pa aula e a allo que podia enuncia -se; la
alseda manca a de sen i i no podia se p o-
nunciada. La acionali a cons i uí el g an mi a-
ele g ec: a néixe p obablemen de la p ac ica
del deba polí ic en e els ciu adans de la
poli'.
A la ma eixa G ecia s'ob í un signi ica es ic-
e de acionali a que excloia an el mi e co n la
eligió i que exigia no mes discu si es p opies.
Segles desp és Kan a i ma a a la
C í ica de la aó
pu a
que la e és eni quelco n pe e i able
subjec i amen pe o conside a insu icien a ni-
e11 objec iu, men e que el sabe consis eix a e-
ni pe e i able quelcom an subjec i amen
co n objec i amen . Un judici ha de legi ima -
se, basan -lo sob e
el
seu onamen . A is o il a la
se a
Me a iica
-993
a. 30 i al es Ilocs- ona-
men a la e i a damun I'ésse : «Cada ésse es
compo a amb la e i a al co n es compo a
amb l'ésse )).
Hi ha pa aules pe que
comp enc;
6s a di , pe -
que en la se a adicali a I'ésse huma
no sap,
con a iamen a l'animal que semp e sap. L'es-
pecí ic de l'home és sabe que el1 no sap, co n
c ida a Soc a es. A aques «sa i-no-sabe )), an
Agus í de Tagas a co n Nicolau de Cusa l'ano-
mena en
doc a igno an ia.
Si no os pe aixo, no
exis i ia la
pegun a.
La igno ancia sapiencia1
pe me d'ul apassa el sabe an e io . Mai les
coses, en an que coses, no o mulen p egun es,
sinó que aques es b ollen del
sé
que no sé.
L'ho-
me, en ole semp e ul apassa els Iími s del sa-
be ac ual, pene a en ho i zons ul e io s. Com
esc i ia Schele , la p egun a e idencia que l'ho-
me no es a «lliga al món», sinó que es oba
«obe al món», o po se «obe a l'ésse )). Qui
sap? L'home no es a e pe a l'immedia ; a aix6
és deguda la p egun a.
L'educació es e eb a en o n de la pa aula. La
Raó s'ex e io i za en la pa aula. La Raó ambé
se a aó educa i a.
D.
Sende es de la aó.
A I'empa del signi i-
can ¿( aó» i dels seus luc uan s signi ica s es po -
en a e me ac i i a s -p esump amen
acionals- mol di e en s. Aques es di e en s
ac i i a s acionals o men al es an es sende es
del camina de la Raó en la his o ia humana. Cal
esbossa les p incipals Iínies de o ca d'aques a
p axi semgn ica pe al d'o ien a un possible
discu s sob e el discu s de la aó educa i a.
Tan Pla ó co n A is o il ja sepa a en, d'una
banda, la
heona
i, de I'al a,
lapozesis
i
lap á-
xis.
Els escolas ics segui en aques a di isió, sense
con ond e
la
i a com empla i a
i la
i a ac i a.
Es pe ilen dos camins mol desiguals de la aó.
La aó eballa pe legi ima ambdós camins. Si
es ac a de ida eo i ica, la jus i icació comenca
p egun an -se:
pe que?
En can i, quan es ac a
de legi ima la ida p ac ica, la aó s'in e oga
així:
pe a que?
Quan les «ima ges-de-món» i les
« o mes-d1acciÓ» ebudes no poden se accep a-
des sense c í ica, b o en les dues p egun es an e-
io ~.
~ón'mol di e en s aques s dos exe cicis a-
cional~:
pe que?, pe a que?
La acionali a edu-
ca i a se'ns bi u ca en
acionaha eonca
i
acio-
nali a p k ica.
Més enda an a egi em la
acio-
nali a c i ica
o acionali a que no p opo ciona
con ingu s al discu s heu ís ic, ni se eix pe a
o ien a la conduc a o l'ac i i a , limi an -se a
us iga o asso a qualse ol pensamen segu
d'ell ma eix.
En comenca el
Discou s de la mé hode,
Des-
ca es apun a a la aó eo ica amb aques es pa-
aules: «La
puissance de bien juge
e
dis z'ngue
le ai d'a ec
Le
aux,
qui es p op emen ce
qu'on nomme le
60% sens
ou la
aison,
es na u-

Racionali a
i
educacio
((Sabe que»
«no a ciencia>>
Ac uacio
sob e I'e hos
P ac ica
1'
Educacio
Racionali a
educa i a
[(Sabe con a>>
«Sabe pe a»
Jus ~ icado a
Sensa a Filoso ia de
(no mal1 I'Educació
De la conse acio De la p o es a
Insensa a
(pa ologicai
De la iden i al
a
acional
ellemen égale en ous les hommes». El que suc-
ceeix, ad e i 2 Desca es, és que no semp e em
se i co ec amen la
aison.
Necessi a , doncs,
del me ode; el qual pe any ja, en pa , a la aó
p ac ica.
Kan ambé apun a a a la « aó e6 ica» en la
se a
C is ica de la Raó Pu a,
comp enen -la com
el conjun de p incipis que p esideixen el conei-
xemen -la e i a del qual no depen de
I'expe iencia-, p incipis que, anma eix, són
inhe en s al subjec e humii. El ma eix Kan a
e e encia a la « aó p ac ica» quan desp és d'ha-
e con es a la p egun a «que puc sabe ?», s'in-
e oga sob e «que he de e ?». Malg a no usa
l'exp essió, Kan ambé po a a e me un ipus
d'analisi que ens pe me de e e i -nos a la « aó
c í ica». El1 ma eix ens con essa que ou «Da id
Hume qui a in e omp e..
.
el meu somni dog-
mil ic». Al p 6leg de la
C i ica de la
Raó
Pu a
es-
c iu: «La indi e encia és una in i ació e a a la
aó pe que comenci la més di ícil de o es les as-
ques, la de coneixe -se ella ma eixa, o ins i-
uin un ibunal que p opo cioni ga an ies a les
se es p e ensions legí imes..
.
Aques ibunal no
és al a cosa que la ma eixa c í ica de la aó
pu a».
El ma xisme, i conc e amen Mao Ze-Dong,
ce ca a de busca la on de o a la acionali a en
la p axi. Pe o, ins i o adme en aques p essu-
posi , no deixen d'apa eixe es di eccions p in-
cipal~ del uncionamen acional: la
eo lca,
la
p ac ica
i la
c i lca.
Ens hem de subjec a a aix6 si
p e enem desc iu e la aó educa i a. Un esque-
ma esumeix la me a isió global de I'assump e.
La aó educa i a se'ns o ien a cap a la
eona,
cap
a la
p 2c lCa
-la ecnologia, la p axi o la mo al i
la legi imació o la eleologia- i cap a la
c i ica.
Només a pa i d'aques p eambul po desp és
emp end e's la asca d'anali za les pe ipecies
d'una
aó educa i a.
No he e en aques es piigi-
nes més que delimi a les o ien acions que po
emp end e la aó quan p e én in el-ligi I'educa-
cional.