La raó educativa : (quaestionis praeambula)

LA RAÓ EDUCATIVA Oc a i FULLAT A. La aó, p eplexa d'ella ma eixa. L'educació és aqzlí; a la amília, a l'escola, a l'església, al pa i polí ic, a I'emissió adio onica, a la pan a- lla ele isi a, al ca e , al Pa lamen , al sindica , a la des ilada de models ..., e c. Els p ocessos educacionals ens ama en ins a al pun que aca- bem «sen -los» en comp es de, u ili a iamen , e ni -los . La Raó, des de a uns 2.500 anys, u ga dins el e educa iu pe al d'apode a -se'n in elnligen - men . Pe o, que és la Raó - o la acionali a -, pe al de sabe a que ens e e im quan em se - i el signi ican Raó educa i a? Cap aó no ha a e a la Raó des de l'ex e io d'aques a. Quan una aó empí ica pensa la Raó, aques a ma eixa és la que s'au opensa. La Raó aonan , sigui aquí o alla, és semp e p esencia a ella ma eixa, és adhe encia al seu p opi eco e- gu . L'al e que a e e encia a la Raó és la des- aó; és a di , l'alienació d'aquella en el disba a -e o - o en la boge ia -deli i. Pe o, quina o ca assenyala la Iínia di iso ia en e «el acio- nal» i «l'i acional»?; no se a al a egada la ma- eixa Raó?; no esul a inco ec e que un sigui ju ge i pa in e esada en el ma eix assump e? Aques a apo ia habi ualmen es esol desc i in les condicions del discu s acional i indican a con inuació que aquells discu sos que no les compleixen són discu sos «i- acionals». Ac uan d'aques a mane a s'ha escamo eja allo que, de e , ins au a la acionali a a cada socie a his o i- ca; i allo que la ins au a és, p ecisamen , el eco- neixemen social d'un de e mina alo . La on- e a amb «el acional» la indiquen els alo s i no la Raó. Aques a posseeix his o ia en la se a se- man ica: la his o ia dels alo s econegu s social- men . És acil, pe exemple, con ecciona el llis- a de ca ac e ís iques de la aó cien +ca; en can- i, ja no esul a an ob i d'inqui i pel alo que unda la acionali a cien í ica. Wissen en alemany signi ica «sabe ». L'a el indo-ge manica de Wissen és eid - eu e. «Idea» p ocedeix del g ec &don - aig eu e o he is -, empa en a amb el e b lla í ide e - eu e. Sembla com si el sabe os o igini ia- men isió, p esencia immedia a d'alguna cosa. Al lla g de la his o ia de la iloso ia s'han in o- dui dis incions en aques sabe -o « eu e- o igina i». Hom dis ingí nous -in uició supe io - de phan asma -ima ge sensible-, i in oduí dis inció en e nous i dianola -succesió o denada de pensamen s. Els medie als con a- posa en in ellec us -capaci a d'in uició- i a- io -capaci a de discó e . A is o il pe ila seman icamen el sabe . P es- cindin a a del sabe zoologic -aís hesis, o sen- sació, i empei iü, o expe iencia-, A is o il dis- ingí di e sos ni ells en I'ambi dels sabe s p o- pis de l'an h opos. Hi ha el «sabe - e -coses», la ékhne, que s'objec i a en coses e es, en aules o c a e es. Aquí, sabe consis eix a se habil. Poíesis s'anomena aques «sabe -com- e ». Els lla ins el adui en pe a s i pe ace e. Semp e és qües ió d'ac i i a ansi i a. A un al e ni el1 A is o il si ua la ph 6nesis, o «sabe -decidi », «sabe -com-ac ua », «sabe - iu e». Es ac a de sa iesa p ac ica, del «seny» ca ala. Els escolas ics anomena en p uden ia aques sabe . Aques «sabe -ac ua a ep el nom de p axzs. És l'age e dels lla ins. L'ac i i a a a és immanen . Suposa l'ap opiació de IJ«ac ua » de la pa de I'agen . Aques sabe signi ica adqui i ca iic e mo al. Aques sabe és aonable en la mesu a en que se- gueix un designi, que no po se al e que el con- jun d'úl ims in~ de l'home -els éle humans-, sense pe d e de is a que el bé p opi de l'home és la eudaimonía, la elici a . És una asca esc ua, aques a de conque i el p opi elos, la inali a especí ica de I'ésse humi; pe aixo, la ph 6nesis implica posa -se semp e en camí. Aixo i no al a cosa és se p opiamen sophos, sa- i. El sabe scnic es subo dina a al sabe p ixic; l'habili a a la i u , a I'a e é. Téchne i ph 6nesis són sabe s que poden se d'una al a mane a. En can i, l'epis éme, la ciencia, a e e encia a allo que no po se de cap al a mane a; és una disposició demos a i a, que possa de mani es de-mos an quelcom a pa i dels p ime s o ígens (a khai). L'epis éme, o sabe cien í ic, esul a possible pe que hi ha nous, és a di , sabe con empla iu d'allo que és p ime . El sabe nos ic és isió supe io pe p e- sencia imma e ial -ja sense hil2, ma e ia- de I'inqües ionable- e.g.: «el o és majo que la pa ». Enca a assenyala A is o il un nou sabe , la sophia o sa iesa, que ab asa nous i epli éme, 6s a di , que uneix coneixemen del p incipi inqües- ionable -o coneixemen de la p esencia imma e ial- i coneixemen de la dependencia de o pel que a a ell. La sophla és un sabe ec- o , pe qus és comp ensió de la inali a sup e- ma de la ida. sophia (sa iesa) + epis éme (ciencia) íin uició) acionali a ékhne ph onesis lpoíesis) (p axis) Sense so i de la se a pe plexi a , la Raó, des- p és de l'analisi a is o elica, es descob eix obe - amen polisemica. Aques a polisemia esul a se d'u ili a de ca a a I'en ocamen que pugui dona -se a la « aó educa i a» o aó indagado a de la dada educacional. Pla ó, amb la se a oposició en e Rosmos o a- ós -món isible o sensible- i Rosmos noe ós -món ideal-, sepa a el no p 6piamen ens -ais he ón- del p opiamen ens -noe ón. Aixo possibili a un en ocamen di e en de la dispe sió de la aó. He p e e i , no obs an aixo, el eball a is o ?lic. La subsegüen his o ia del discu s sob e la aó pe sis eix en la pe plexi a apun ada. Així, Abe- la d, pe exemple, sos ind i que l'home només é e i able coneixemen -in elligen ia- de les coses indi iduals ; de 1 'educació , posem pe cas , de Joan o de Nú ia en cadascun de llu s ac es educands. El coneixemen uni e sal -sob e o a mena d'educació- se ia únicamen el coneixe- men con ós de l'indi idual. Kan dis ingí Ve s- and -en enimen - i Ve nun - aó-; el p ime Es la acul a la ep esen ació de la qual és el concep e, que ep esen a la uni a d'una egla segons la qual la mul iplici a de la in ui'ció sen- sible queda eunida i enllacada. La Ve nun , con a iamen , p en els concep es p escindin de la se a elació amb la in uikió, sense con eni es d'empí ic. La Raó és pu a quan es oba despu- llada de I'empeina. També se ia possible des de la pe spec i a kan iana d'assaja allo de aó edu- ca i a; ampoc no so i íem o almen de la pe - plexi a . Hau íem can ia simplemen el pun de mi a. Men e Kan c i ica -de c inein, «judi- ca »- la aó -de e minan les se es possibili a s i lími s, la se a de inició-, Hegel ul apassa aques a asca i con empla en la aó una ac i i a absolu a. Les ciencies acompli an la p e ensió de quali a del pensamen acional, pe o no pas la se a absolu esa. Quan la consciencia, esc iu a Hegel, assoleix l'es adi de la aó, ja no es sal a del món, ans sap que oban el món s'ha ab aca ella ma eixa, ca es a segu a que el «se - en-si» és el ma eix que el «se -pe -a-si» que la cons i ueix. La consciencia, e a aó, és o a la eali a . G. Ryle en end i, al nos e segle, que c eu e - acionali a pe a d'al es- pe any a la ma eixa amília de pa aules que els scables de mo i ació, men e sabe pe any al g up de mo s que an e e encia a I'habili a . Sabe apun a a com se sap. C eu e, en can i, assenyala cap ape que es c eu. Esb ina en o n de la aó és indaga en o n de I'ésse . 1 succeeix que el pun e minal a que a iba la e lexió iloso ica en als a e s no és pas el coneixemen d'un con ingu , sin6 el econei- xemen del se com del o in undable. No ens me a ella i, doncs, que jo m'hagi limi a a op- a . Ho he e a a o del balanc a is o elic pe - que acili a les coses que poden di -se aonable- men sob e educació. Les modali a s de la acionali a han a ia du- an el anscu s de la his o ia. Fins i o ae ual- men es donen di e gencies de pe spec i a en e Ka l Poppe -«el que és e i able en la Iogica 6s e i able en el me ode cien í ic»- i Feye abend -«la ciencia p og esa únicamen ansg edin les egles imposades pels Iogics». Can i en les mane- es dlin el.ligi la acionali a i en les o mes d'anomena -la, i muda en les jus i icacions d'ella ma eixa -el se i el pensa es co esponen; la aó domina la na u alesa pe me en la p e i- sió ... Hi ha, no obs an aixo, alguna cosa on sembla exis i aco d, o quasi: la aó és una capa- ci a de coneixe , di e en del coneixe animal; a mes a més, és una capaci a delimi ada pe la o- lun a i pel sen imen . Hi ha eali a s que depas- sen la aó -així els sembla si més no a mol s-: pe exemple, Déu. Aques no és objec e, s'a i - ma, d'un pensa acional; ambé la depassen el desig, la passió, I'inconscien . iHi hau a coses indicibles pe pa de la aó?; jcsm ps assegu a -se que l'indicible no coincideix p eci- samen amb el simplemen no di ? B. La p esencza de la ~paideza)). La paidea ou a G ecia, p ecisamen , la cul u a, o el mode com s'exe ci a en els g ecs. La paidea es a a o mada d'idees i de eo ies sob e la physis, sob e la poíis i sob e la ma eixa paideia; anma eix, ambé en o ma en pa els emples, els poemes, les escul- u es, els discu sos a l'ago a, els abillamen s de emines i de ba ons, els exe cicis al gymnásion. To aixo plasma a la paideia. Assegu a la se a supe i encia ou ambépaidek, an a la skhoíe com a l'Académeia, al Lgkeion i a d'al es ins i- ucions d'ensenyamen , i ins i o educa i es. L'educació, lla o s com a ui dia, és la cul u a i el p océs de cul u i zació; és I'he meneu ica en o n de la ci cums ancia i I'ing és a aques a. L'educa- ció és un colossal succés o dada, a la egada e6 ic i p ic ic. L'educació és aquí, si més no des de l'homo habiíis - a un milió i mig d'anys- des- cobe pels Leakey a la Val1 de l'Odu ai -Taminia. L'his o iado de l'educació condi- ciona més la his o ia na ada que no pas el ma- eix subjec e his o ic his o i za pe aquell. El que és ce , anma eix, és que I'educació és un e malg a que ens a iba pa icula men des i- gu ada quan p o é de emps allunya s o d'espais sense un elleu social pa icula . No es po dis ingi educació d'humani a , his- o ia dels esde enimen s educa ius i his o ia dels homes. iPe que els p og ames o icials uni e si- a is no inclouen l'an oplogia cul u al dins el llis a de Ciencies de I'EducaciÓ? ¿Tan poc e le- xionen o an poc consul en els ecnics o icials? El p ime g up huma -1'ho da- enia ja els seus esquemes de món, de sa iesa, el seu sec e , que indiscu iblemen ansme ia a aquells que e- nien al da e a. L'ho da des aca a de l'animal a causa de la se a adició o al i isual, adició o pe sis encia que no dic a a ja el codi gene ic, si- nó la pa aula del ell, de l'expe , de l'au o i a . E a pe illós no obei el sec e sa i de I'ho da, e a pe illós no deixa -se educa , pe que hom queda- a acilmen sup imi pels animals i pe la es a de la na u alesa. Aquel1 g up huma p imi iu es pe llonga a, s'au o ansme ia -el lla í ade e signi ica ííiu a , ansme e; d'aquí adició- g acies a l'educació. El p océs educacional ou, pe comen a , ixesa, segu e a . L'educació és una acumulació de passa . El p esen sJin el.ligeix des d'ell, des de la se a ac- uació sob e el p esen . A l'educació ac uales o- ba el p e e i , i només d'aques a mane a aques p e e i pe iu. La his o ia de I'educació no és la his o ia d'una successió, un eco da o i; és quel- com més pe que nosal es, educands i educado s ac uals, no solamen hem ingu his o ia, sinó que ambé en som. Quan l'his o iado de les p ac iques educa i es i de les idees pedagogiques esc iu his o ia, s'ocupa ambé del p esen . L'educació que ens o e eixen soci6legs i his o- iado ~, així com la que nosal es ma eixos hem * expe imen a , és una cosa, una p esencia, que se'ns posa da an . Da an que? De momen , da an la me a consciencia cognosci i a. 1 les co- ses, incloses les educa i es, m'empai en; són ins ancies que em plan egen in e ogan s, que em an espond e-hi. Kan assenyala que la p ime a condició anscenden al de possibili a de l'expe- iencia adica en el e que la sín esi de la mul i- plici a és sin esi en una consci2ncia. L'educació, o a - a ap oximadamen dos milions d'anys que disposem d'esde enimen s educacionals- és un e que es a p esen a la consciencia; és a di , és una expe lenczh. No semp e el ac um educacional ha es a p esencia a una aó cons- cien . A a a uns 2.500 anys que aques a pe ipe- cia s'esde ingué. S'esde ingué segons c ec, a G ecia. La p esencia de I'educació da an la consciencia dispa a pe o ca el discu s acional sob e l'an opogenesi, o educació, amb I'apa i- ció, Ila o s, de la pedagogia. Ja ens indica B en ano que o enomen de consciencia embolica l'exis encia in encional d'un objec e. Ego cogi o cogi a um; Husse l no s'a u a a al cogi o, com a e Desca es, sinó que es di igi 3 al cogi a um, al enomen, a allo que és mani es a una consciencia en an que mani es i no pas en an que exis en . Bon camí, aques , pe a descob i el enomen educa iu. El cogi a um, pedagogicamen , ho és 'pe a una consciencia. L'ésse de les coses pedagogiques només se a ilid pe a una consciencia; és a di , en la mesu a que és p esencia a una ac i i a a- cional conscien . El psicoleg s'ocupa dels mecanismes mi jancan els quals inc consciencia d'alguna cosa, pe o se li escapa I'ésse ma eix de la cons- ciencia; i aques a és en la se a pu i a , adona - me de. La consciencia semp e Es consci2ncia de. L'educació assal ada pe una consciencia es o na pedagogia. La consciencia és una noesis, a i ma- a Husse l, una in en io, el e de di igi -se cap a un objec e, cap al noema. Un animal no po ab ica pedagogia ni en el cas que isqui, en pa , de I'educació -cosa que li passa, pe exemple, an al lleó del ci c com al ga domes ic-. L'animal espon da an l'en o n mi jancan eaccions; desconeix al es ac es. La bes ia iu a iculada a nb els seus ol an s. No és possible, així, la pedagogia. L'home en can i, posa no- es en e es ímul i espos a; pe aixo, i * no pe a de magia, p ojec a. L'animal eaccio- na en on de les «coses-es ímul»; l'ésse humi ac ua en on d'elles p ojic an . L'animal exis- eix imme s a la se a educació -de ci c o domes ica-; I'home, con a iamen , exis eix a dis 2ncia de la se a p opia educació. Si més no, li sembla que po si ua -se'n a dis ancia. La aó ens pe me de iu e e e i s a les coses educa i es, sense acaba de o a s pe elles. La aó educa i a iu a dis ancia del e educa iu i, pe aques a aó, p odueix pedagogia o ciencies de I'educa- ció. L'educació es o na p esencia da an una aó conscien . El que segueix desp és ja no és educa- ció, sinó discu s sob e l'educacional. Quan Pla ó ens explica que la paideia no consis eix a in o- dui coneixemen s dins l'home, sinó a ed ega -li la mi ada de I'inima, ha deixa p opiamen d'educa i s'ha posa a e lexiona i a pensa . So- c a es no a e al a cosa quan p egun a si e a ealmen possible I'educació en un sen i di e- en del ecnic. També ac ua a la aó educa i a quan Isoc a es man enia que els e i ables ac- o s educa ius e en la penú ia i I'es e esa, pe - que així s'engend a en la mode ació i, sob e o , l'au odomini. Un Es a , el poden moles a ce s educado s; pe o semp e l'incomoda an més els pedagogs pe qu? poden engend a una mul i ud d'educa- do s inopo uns. El seu Es a condemni Soc a es a mo més com a pedagog que com a educado . El discu s pedagogic no és cap ga an ia d'exi educa iu, anma eix. Depend a de quina lexió de la acionali a s'ha posa en man a. Així, l'es- peculació pedagogica de Pla ó acassa a Si acus- sa: aques esde enimen suposa una agedia pe a ell. El descob imen de la aó ou un descob i- men g ec, conc e amen d'A enes, deu e uns 2 5 segles. La aó s'anomeni logos o discu s cohe- en . El llengua ge i la aó queda en encaixa s. L'home és p ojec e acional pe qu? pa la. Ce a- men , no semp e pa la a nb seny, pe o semp e pa la pe que d'al es l'escol in. El «lagos» i el llengua ge són de la comuni a i pe a la camuni- a ; exis eixen, doncs, pe a la comunicació. C. La pa ada és la mediació. Quin és el pon que uneix el ai um educacional i la aó educa i- a? 0, di al amen , com p en la aó la posi i i- a de la cosa educa i a? Mi jangan la pa aula. To a educació es ehicula a a és del llengua ge. P ecisamen en aques pun es a i p esen la a- cionali a pe al d'esb ina I'educacional. Als pobles manca s d'esc ip u a, a la p ehis o ia o bé a l'ac uali a , la g ami ica de la llengua pa lada pe me la iden i a del g up, la se a educació bi- sica. L'o d e es able en una socie a sense docu- men s esc i s es i e lla nés pe les Ileis sin ic i- ques que no pas pel cap ibal o pel b uixo del g up. Una cul u a p imi i a oma id i ella mn- elxa si conse a el seu Iexic i la se a sin axi. Es a- i sal ada mi jangan l'educació. La in o mació gene ica assegu a la iden i a biologica. La in o mació col.lec i a a e ma la iden i a social. En el p ime cas el ac o ans- misso és I'ADN; en el segon cas, el ac o de ansmissió és el Ilengua ge. No he e em cul u- a, sinó que I'ap enem, i el llengua ge ens la ansmen . No sembla pas que la ansmissió cul u al es po i a e me de mane a espon inia, sinó alen -se d'apa ells socials -ins i ucions, pe udimen i ies que siguin- que pe me en als adul s de aspasa la in o mació emmaga - zemada als o jus a iba s. Aixd es a semp e mi jancan la pa aula. La pa aula e eb a el p o- cés educacional. L'ésse humi és pa lan ; és a di , es comunica a nb els seus semblan s. Els animals ambé es co- muniquen en e ells i ins i o a nb l'home -és el cas dels animals domes ics, de ci c i del zoo, pa icula men . Pe o el llengua ge dels homes, com assenyala en els g ecs, és logos, pa aula i aó a la egada; és signe, quelcom que no s'acaba a nb la ma e iali a one ica, sinó que apun a a un sen i que anscendeix la ma e ia del ma eix signe. La G ammai e géné ale de Po -Roya1 en- ca a é in e es, com ha assenyala Chomsky. Amb la pa aula, l'ésse huma ap en o igina ia- men el món i se'l a seu: «Lla o s el Senyo Déu modela a nb ang o es les e es sal a ges i o s els ocells del cel, i els p esen a a l'home pe eu- e quin nom els posa a. 1 cada ésse iu po a ia el nom que l'home li danés)) -Genesi, 11, 19. La pa aula, més en112 del que sos é Bloom ield al seu llib e an imen alis a Language, es a sos- inguda pel «jo comp enc,). Llegin an Wi - gens ein -comp enc com es con inua una se e de nzime os-, co n Ryle -comp enc com es des a un bloc de pissa a-, a ibo al con enci- men que aques a habili a no es a inculada al e de po a a e me cons an men les dues ope- acions mencionades. El «jo comp enc)) suposa una disposició peculia que signi ica ambé subs- acció al con ex , pu a i uali a da an de con- inua la se ie de núme os o de p epa a e! bloc de pissa a. El «jo comp enc)) po a la elació en e el e b i el pensamen . D'aques a mane a Agus í de Ta- gas a dis ingeix en e ox i concep us a la se a ob a De Thzi a e -XV, 10-16- i Tomas d'Aquino a el ma eix a I'opuscle De na u a e - bi i i ellec us. Ja abans els es oics ha ien con a- posa el logos immanen i el logos ex e io i za . L'home, pensa i acció, es consubs anciali za en la pa aula. Els g ecs classics ho ha ien compen- dia en el mo «lagos», aó i llengua ge a la ega- da. La pa aula e a allo que podia enuncia -se; la alseda manca a de sen i i no podia se p o- nunciada. La acionali a cons i uí el g an mi a- ele g ec: a néixe p obablemen de la p ac ica del deba polí ic en e els ciu adans de la poli'. A la ma eixa G ecia s'ob í un signi ica es ic- e de acionali a que excloia an el mi e co n la eligió i que exigia no mes discu si es p opies. Segles desp és Kan a i ma a a la C í ica de la aó pu a que la e és eni quelco n pe e i able subjec i amen pe o conside a insu icien a ni- e11 objec iu, men e que el sabe consis eix a e- ni pe e i able quelcom an subjec i amen co n objec i amen . Un judici ha de legi ima - se, basan -lo sob e el seu onamen . A is o il a la se a Me a iica -993 a. 30 i al es Ilocs- ona- men a la e i a damun I'ésse : «Cada ésse es compo a amb la e i a al co n es compo a amb l'ésse )). Hi ha pa aules pe que comp enc; 6s a di , pe - que en la se a adicali a I'ésse huma no sap, con a iamen a l'animal que semp e sap. L'es- pecí ic de l'home és sabe que el1 no sap, co n c ida a Soc a es. A aques «sa i-no-sabe )), an Agus í de Tagas a co n Nicolau de Cusa l'ano- mena en doc a igno an ia. Si no os pe aixo, no exis i ia la pegun a. La igno ancia sapiencia1 pe me d'ul apassa el sabe an e io . Mai les coses, en an que coses, no o mulen p egun es, sinó que aques es b ollen del sé que no sé. L'ho- me, en ole semp e ul apassa els Iími s del sa- be ac ual, pene a en ho i zons ul e io s. Com esc i ia Schele , la p egun a e idencia que l'ho- me no es a «lliga al món», sinó que es oba «obe al món», o po se «obe a l'ésse )). Qui sap? L'home no es a e pe a l'immedia ; a aix6 és deguda la p egun a. L'educació es e eb a en o n de la pa aula. La Raó s'ex e io i za en la pa aula. La Raó ambé se a aó educa i a. D. Sende es de la aó. A I'empa del signi i- can ¿( aó» i dels seus luc uan s signi ica s es po - en a e me ac i i a s -p esump amen acionals- mol di e en s. Aques es di e en s ac i i a s acionals o men al es an es sende es del camina de la Raó en la his o ia humana. Cal esbossa les p incipals Iínies de o ca d'aques a p axi semgn ica pe al d'o ien a un possible discu s sob e el discu s de la aó educa i a. Tan Pla ó co n A is o il ja sepa a en, d'una banda, la heona i, de I'al a, lapozesis i lap á- xis. Els escolas ics segui en aques a di isió, sense con ond e la i a com empla i a i la i a ac i a. Es pe ilen dos camins mol desiguals de la aó. La aó eballa pe legi ima ambdós camins. Si es ac a de ida eo i ica, la jus i icació comenca p egun an -se: pe que? En can i, quan es ac a de legi ima la ida p ac ica, la aó s'in e oga així: pe a que? Quan les «ima ges-de-món» i les « o mes-d1acciÓ» ebudes no poden se accep a- des sense c í ica, b o en les dues p egun es an e- io ~. ~ón'mol di e en s aques s dos exe cicis a- cional~: pe que?, pe a que? La acionali a edu- ca i a se'ns bi u ca en acionaha eonca i acio- nali a p k ica. Més enda an a egi em la acio- nali a c i ica o acionali a que no p opo ciona con ingu s al discu s heu ís ic, ni se eix pe a o ien a la conduc a o l'ac i i a , limi an -se a us iga o asso a qualse ol pensamen segu d'ell ma eix. En comenca el Discou s de la mé hode, Des- ca es apun a a la aó eo ica amb aques es pa- aules: «La puissance de bien juge e dis z'ngue le ai d'a ec Le aux, qui es p op emen ce qu'on nomme le 60% sens ou la aison, es na u- Racionali a i educacio ((Sabe que» «no a ciencia>> Ac uacio sob e I'e hos P ac ica 1' Educacio Racionali a educa i a [(Sabe con a>> «Sabe pe a» Jus ~ icado a Sensa a Filoso ia de (no mal1 I'Educació De la conse acio De la p o es a Insensa a (pa ologicai De la iden i al a acional ellemen égale en ous les hommes». El que suc- ceeix, ad e i 2 Desca es, és que no semp e em se i co ec amen la aison. Necessi a , doncs, del me ode; el qual pe any ja, en pa , a la aó p ac ica. Kan ambé apun a a a la « aó e6 ica» en la se a C is ica de la Raó Pu a, comp enen -la com el conjun de p incipis que p esideixen el conei- xemen -la e i a del qual no depen de I'expe iencia-, p incipis que, anma eix, són inhe en s al subjec e humii. El ma eix Kan a e e encia a la « aó p ac ica» quan desp és d'ha- e con es a la p egun a «que puc sabe ?», s'in- e oga sob e «que he de e ?». Malg a no usa l'exp essió, Kan ambé po a a e me un ipus d'analisi que ens pe me de e e i -nos a la « aó c í ica». El1 ma eix ens con essa que ou «Da id Hume qui a in e omp e.. . el meu somni dog- mil ic». Al p 6leg de la C i ica de la Raó Pu a es- c iu: «La indi e encia és una in i ació e a a la aó pe que comenci la més di ícil de o es les as- ques, la de coneixe -se ella ma eixa, o ins i- uin un ibunal que p opo cioni ga an ies a les se es p e ensions legí imes.. . Aques ibunal no és al a cosa que la ma eixa c í ica de la aó pu a». El ma xisme, i conc e amen Mao Ze-Dong, ce ca a de busca la on de o a la acionali a en la p axi. Pe o, ins i o adme en aques p essu- posi , no deixen d'apa eixe es di eccions p in- cipal~ del uncionamen acional: la eo lca, la p ac ica i la c i lca. Ens hem de subjec a a aix6 si p e enem desc iu e la aó educa i a. Un esque- ma esumeix la me a isió global de I'assump e. La aó educa i a se'ns o ien a cap a la eona, cap a la p 2c lCa -la ecnologia, la p axi o la mo al i la legi imació o la eleologia- i cap a la c i ica. Només a pa i d'aques p eambul po desp és emp end e's la asca d'anali za les pe ipecies d'una aó educa i a. No he e en aques es piigi- nes més que delimi a les o ien acions que po emp end e la aó quan p e én in el-ligi I'educa- cional.